Durant els mesos d’estiu milers de joves gaudeixen d’alguna de les activitats de lleure que s’organitzen arreu de Catalunya, sovint en format d’acampada o ruta. Aquestes activitats ofereixen a joves i infants l’oportunitat de realitzar activitats d’educació en el lleure i d’apropar-se a l’entorn natural del territori català.
Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ) volem posar de manifest que, en les rutes i acampades, es realitzen grans actuacions d’oci educatiu que conformen una experiència vital molt valuosa pels infants. Però, sovint, aquestes es realitzen en terrenys on a banda de la natura trobem més mancances i irregularitats que serveis i seguretat.
Els tècnics de joventut dels Consells Comarcals, habilitats per la Direcció General de Joventut de Catalunya, realitzen “inspeccions” de lleure en temps de vacances escolar i a l’acabar l’estiu sempre arriben a la mateixa conclusió: “pel bé de joves i infants cal regular els terrenys d’acampada”.
Ens expliquen que la dificultat per ubicar i accedir a determinats terrenys és, segons els professionals de joventut, un dels principals inconvenients a l’hora de fer les inspeccions o de dur a terme actuacions d’emergència. També que la manca d’infraestructures bàsiques com lavabos, dutxes, neveres, o llocs d’aixopluc, limiten i molt les estades dels menors quan aquestes són superiors a una nit. A més, amb l’emergència climàtica viscuda els últims anys, s’ha posat de manifest la necessitat d’alternatives i sistemes que vetllin per la seguretat dels infants i de l’entorn.
Si a això li sumem la sobrecàrrega d’alguns d’aquests espais, i la falta d’informació sobre els itineraris de ruta que realitza cada grup, els professionals de joventut troben que la manca de regulació dels terrenys d’acampada no garanteix el dret a la diversió, salut i seguretat dels participants.
Actualment, la Generalitat de Catalunya no regula els terrenys d’acampada ni en porta cap registre. Tan sols n’estableix unes normes generals d’ús. Això es tradueix a què simplement es demana que no siguin terrenys susceptibles de ser inundats, que estiguin prou lluny de línies elèctriques d’alta tensió i de vies de comunicació i que disposin d’un camí alternatiu que permeti l’evacuació en el cas d’incendi. Fent un exercici de síntesi, es podria resumir amb: permís del propietari i vistiplau de l’ajuntament.
Tampoc els recursos amb què compten els tècnics de joventut, per realitzar les visites d’assessorament són suficients, segueixen fent-les igual que fa 30 anys, de manera manual, sense cap mena de suport digital o recurs que faciliti la detecció de situacions potencialment perilloses i una actuació ràpida i eficaç en cas d’emergència.
Amb tot plegat i amb la voluntat de garantir el dret al lleure i a la seguretat d’infants, joves i professionals, des de l’ACPJ creiem indispensable regular els terrenys d’acampada, i establir uns serveis i criteris mínims en funció del seu ús.
Entenem que la situació requereix una reflexió conjunta entre els diferents actors que participen de les acampades, els joves, el tercer sector i l’administració. Però sens dubte cal fer un pas endavant per regularitzar els terrenys d’acampada, i fer-ho abans que succeeixi qualsevol accident. Recordant que regular, no ha de ser sinònim d’eliminar espais de llibertat, sinó senzillament clarificar ambigüitats i buits legals que posen en entredit la seguretat i el gaudi dels menors.
