A l’ACPJ treballem pels drets i reconeixement del col·lectiu de professionals de joventut. Promovem la rellevància de la seva tasca davant les institucions i en les polítiques públiques.
L’ACPJ va participar en el Fòrum Transformacions, organitzat per l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona els dies 9 i 10 de març. L’acte, que va tenir lloc a l’auditori Axa, i que va comptar amb la presència d’experts multidisciplinaris, representants de les administracions públiques, representants de la societat civil, i joves influencers, tenia com a objectiu la creació d’un espai de debat on compartir coneixement i experiències en els àmbits d’Educació, Esports i Joventut.
En el marc d’aquest fòrum, el president de l’ACPJ, Alexis Sánchez, va participar en la taula rodona “Les entitats com a teixit creatiu i accelerador dels canvis”, espai que va compartir amb representants d’altres entitats, i en què es va debatre sobre el paper de les entitats en la creació de projectes i iniciatives innovadores en els àmbits de l’Educació, l’Esport i la Joventut.
La intervenció de l’ACPJ, que va comptar amb una forta aprovació per part de les persones aplegades a l’auditori, es va centrar en dos eixos fonamentals: la reivindicació de la importància del paper dels professionals de joventut i la necessitat de dotar de més recursos als programes relacionats amb la joventut.
Valorem molt positivament la participació en el Fòrum Transformacions, ja que no només ens va permetre donar a conèixer la nostra perspectiva respecte al paper que tenen els professionals en les polítiques de joventut, sinó que també va ser un espai d’aprenentatge. Volem agrair, doncs, a la Diputació de Barcelona per haver-nos convidat a formar part d’aquest acte.
El cap de setmana del 24 al 26 de febrer va tenir lloc a Berlín, una formació per a professionals de joventut en què es van tractar els temes de les innovacions democràtiques i la participació juvenil.
Aquesta formació, emmarcada en el projecte europeu “Democratic Innovation in Youth Work”, va ser organitzada per l’entitat alemanya Citizens For Europe (DE), amb la col·laboració de l’ACPJ, Center for Citizenship Education (PL), i DeGeDe (DE), i va comptar amb la participació de 12 professionals de joventut de Catalunya, Alemanya i Polònia.
Durant la formació es van presentar els vídeos realitzats en el marc del projecte, i la guia amb activitats per a treballar el tema de les innovacions democràtiques i la participació ciutadana amb joves. A més, els tres dies de convivència van afavorir un espai per a la reflexió, i l’intercanvi d’experiències i coneixement entre els participants.
Aviat, el consorci del projecte farà pública la guia d’activitats traduïda al català i al castellà, per posar-la a l’abast de tots els professionals de joventut del territori. A través de la implementació d’activitats com aquesta, l’ACPJ continua treballant per a dotar als professionals de joventut de formació i eines per a dur a terme la seva feina, a la vegada que crea xarxes de solidaritat entre professionals de joventut d’arreu d’Europa.
L’ACPJ forma part del projecte europeu Democratic Innovations in Youth Work, que té com a objectiu crear noves eines i metodologies per a fomentar la participació ciutadana entre les joves arreu d’Europa. És en el marc d’aquest projecte que l’associació ha dut a terme un treball d’investigació per a trobar al nostre territori projectes o iniciatives que considerem referents en aquest àmbit.
Aquesta investigació ha culminat en la realització de tres vídeos que presenten tres projectes que actualment s’estan duent a terme a Catalunya, i que estan relacionats amb les següents innovacions democràtiques: pressupostos participatius, assemblees ciutadanes, i grups de joves autoorganitzats.
Al vídeo sobre els pressupostos participatius de la Garrotxa, coneixereu que són i com es preparen els Pressupostos Participatius de Joventut de la Garrotxa. Aquest és un projecte participatiu, que es du a terme en coordinació amb el Servei de Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa i que s’impulsa des de l’equipament juvenil L’Ideal-Oficina Jove de la Garrotxa, i que té com a principals objectius responsabilitzar els i les joves de les polítiques de joventut, educar en la participació ciutadana, i formar els i les joves en l’organització i gestió de projectes.
El Youth Act és una assemblea ciutadana, impulsada per la Càtedra Re-generation UPF, el grup de recerca JOVIS, el Servei Civil Internacional de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona. L’assemblea aplega a joves activistes i a joves membres de l’acadèmia de tot el món, amb l’objectiu de debatre i trobar solucions als reptes globals.
El Grup divers d’Osona, és un grup de joves autoorganitzat, que fomenta la a participació activa dels joves de la comarca amb una visió inclusiva i una perspectiva intercultural. El projecte, iniciativa del Servei de Joventut i del Servei d’Acollida del Consell Comarcal d’Osona, es concep com un espai estable i sostenible de participació, creació i treball en comú per desplegar polítiques públiques de joventut i acollida per Joves a Osona amb una mirada inclusiva.
Els tres vídeos realitzats per l’ACPJ, formen part dels 9 vídeos que s’han preparat en el marc del projecte, i que podeu veure a YouTube.
Aviat, presentarem una guia en què trobareu eines i dinàmiques per a treballar la participació ciutadana amb joves a través d’aquests vídeos.
El dilluns 30 de gener, Rut Ribas, directora general de Joventut, i Laia Giròs, directora de l’Agència Catalana de la Joventut, van rebre a les oficines del carrer Calàbria de Barcelona a part de la junta i a l’equip tècnic de l’ACPJ.
Tres eren els objectius principals d’aquesta reunió; en primer lloc, presentar l’entitat, i les seves actuals línies de treball a les responsables de l’administració, debatre algunes de les reivindicacions dels professionals de joventut associats a l’ACPJ, i per últim, conèixer quines són les perspectives de treball de la Direcció General de Joventut per als mesos que venen.
Després de fer la presentació de l’entitat, vam poder compartir amb les directores generals la necessitat de regular la figura del professional de Joventut. En aquesta línia, l’ACPJ reclama una modificació legislativa que doni resposta a les necessitats dels professionals, i que reguli no només els perfils, i les categories de les persones que treballen amb joves, sinó també que s’estableixin unes ràtios d’obligat compliment. D’aquesta manera s’aconseguiria dignificar les condicions laborals dels professionals de Joventut i milloraria l’acompanyament que aquest ofereixen als joves.
En relació amb el punt anterior, des de l’entitat també vam apuntar cap a l’estabilització dels llocs de treball dels professionals de joventut, com a requisit indispensable per a fomentar un treball de qualitat i per a evitar la pèrdua de coneixement i experiència que aporten els professionals.
També vam poder assenyalar que la manca d’una regulació més acurada dels terrenys d’acampada que fan servir els grups joves, és un problema que afecta els professionals de joventut, i que pot tenir un impacte directe en la seguretat i benestar dels joves, adolescents i infants. Animem, doncs, a l’administració a prendre accions en aquest assumpte.
L’entesa amb les responsables de l’administració va ser fluida, i es van obrir portes a la col·laboració, per a fer front a alguns d’aquests reptes, que són comuns per a l’administració, els joves i els professionals de Joventut.
Des de l’ACPJ, seguirem en contacte amb l’administració, i prendrem les vies necessàries per a assolir els nostres objectius de millorar les condicions laborals dels professionals i visibilitzar la importància del treball amb joves.
El passat 30 de novembre, vam celebrar a Manresa la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de joventut 2022. L’acte, que va tenir lloc a l’espai Jove Joan Amades de Manresa, va comptar amb la participació de més d’una vintena de professionals de joventut de tot el territori.
Durant la jornada, es van presentar els tres últims projectes en adherir-se a la plataforma: Agents de Salut (Cambrils), Catalitza (Manresa), i el Voluntariat ambiental i social de Calldetenes. A més els participants van poder participar en un debat obert on van compartir experiències amb la resta de professionals.
Si no vas poder assistir a l’acte, o vols més informació sobre tot el que es va viure a la jornada, pots consultar el Recurs de la Jornada de Bones Pràctiques 2022. En aquest recurs trobaràs informació destacada sobre cadascun dels projectes, links d’interès per a ampliar-ne la informació, i un resum de les idees més rellevants que van sorgir durant el debat.
Recordeu que pròximament obrirem una nova crida, perquè si no hi heu fet encara, presenteu els vostres projectes, com a candidats a adherir-se a la plataforma. Estigueu atents a les nostres xarxes socials o consulteu el nostre web.
El dimecres 30 de novembre, més d’una vintena de professionals de joventut de tot el territori, ens vam reunir a l’Espai Jove Joan Amades de Manresa, per celebrar una nova edició de la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut.
La jornada, que va comptar amb la presència de la regidora d’infància, joventut i persones grans de l’Ajuntament de Manresa, Rosa Maria Ortega, va començar amb la presentació dels tres projectes que s’han adherit a la plataforma de Bones Pràctiques durant l’any 2022:
El projecte Agents de Salut, impulsat a Cambrils per l’Ajuntament del municipi i per l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils, va ser presentat per l’Alegria Rodríguez, cap del departament de joventut de l’Ajuntament de Cambrils, Laia Salsench, responsable de dinamització de l’Ajuntament de Cambrils, i Joana Abella, infermera de l’Hospital de Cambrils, referent de salut i escola des del 2007 i salut comunitària des del 2016.
La Mariona Altimira, coordinadora de l’àrea de projectes juvenils del Cae i La Xarranca, i la Paula Serrano, tècnica de les àrees de projectes juvenils i de formació de la mateixa entitat, van presentar el projecte Catalitza del Cae de Manresa.
Finalment, la Sílvia Capdevila, dinamitzadora de l’Ajuntament de Calldetenes en els àmbits de comerç i joventut i la Mireia Murillo, tècnica compartida d’Osona centre, ens van parlar del Voluntariat Ambiental i Social, que porten implementant a Calldetenes des de l’any 2013.
Després d’una petita pausa, que els assistents a la Jornada van aprofitar per fer xarxa, es va obrir un espai de debat, en el qual es va parlar de diversos temes relacionats amb els projectes protagonistes de la Jornada. Aquest espai de debat, que va comptar amb una participació molt activa, va esdevenir un enriquidor intercanvi d’experiències entre professionals de joventut.
Per finalitzar l’acte, Alexis Sánchez, president de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut, va fer entrega dels Diplomes que acrediten l’adhesió d’aquests tres projectes a la Plataforma de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut de l’ACPJ.
Durant els últims mesos, l’Àrea de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb 80 agents i entitats rellevants en l’activitat nocturna de la ciutat i representatius dels sectors socials, econòmics i institucionals (entre elles l’ACPJ), han estat treballant per garantir una nit cívica i segura a la capital catalana. En total s’han recollit un total de 144 propostes d’actuació considerant aquelles que han generat consens entre totes les persones participants a la Taula Ciutadana.
Aquestes propostes d’actuació sorgeixen a través de dos principals espais de participació i debat: quatre tallers participatius on han participat 36 persones membres de la Taula Ciutadana (de maig a juny de 2022) i 11 sessions del grup de treball amb 43 participants (d’octubre de 2021 a abril de 2022). Així mateix s’ha realitzat una sessió de treball amb els grups polítics municipals.
Si bé el procés s’inicià amb un focus centrat en el fenomen del botellot, arran del contacte i diàleg regular entre diferents agents implicats en el procés, l’enfocament prenia una nova dimensió, ja que es va fer evident que la consecució d’un model d’oci nocturn cívic, segur i saludable implicava la necessitat d’un abordatge integral del fenomen de l’oci nocturn, i la necessitat de definir un model que sumés petits compromisos i grans pactes per avançar en un model institucional de governança de la nit a Barcelona.
El procés d’implementació serà gradual, i el Pla d’Acció preveu iniciar aquesta singladura desenvolupant un total de 37 propostes d’actuació, de les quals 25 es desenvoluparan a curt termini, 11 a mig termini i una a llarg termini.
Entre les propostes per fer disminuir i prevenir problemes de salut i socials futurs, una de les principals línies de treball consisteix en impulsar canvis normatius instant la Generalitat de Catalunya a reduir els horaris de venda d’alcohol, així com per a incloure la prohibició d’accés a l’alcohol als menors per mitjà de majors d’edat que fan d’intermediaris.
Un segon bloc de propostes ateny a les campanyes de comunicació pública. D’una banda les accions comunicatives de prevenció i reducció de danys informant la ciutadania sobre normes de convivència i ús de l’espai públic. Per altra, l’elaboració i difusió de consells de seguretat i convivència dirigits al turisme a través de la campanya “Welcome Barcelona”, així com campanyes adreçades a sensibilitzar sobre els impactes de l’incivisme i fomentar l’oci saludable i cívic.
Una altra de les prioritats consisteix en recolzar les respostes operatives dels cossos de seguretat i reforçar els dispositius amb l’objectiu de vetllar per la seguretat en els entorns d’oci nocturn.
“El nou model d’oci nocturn que comença a caminar ha de comptar, necessàriament, amb la corresponsabilitat i col·laboració pública, privada i comunitària. Per tant, tal com ha iniciat la Taula Ciutadana, en el futur també cal preveure i mantenir un espai de participació i diàleg permanents dins el model de governança de la nit.”
Quan en Shahzeb, en Mohamed o l’Omar t’agraeixen tot el que has fet per ells i veus les seves cares de felicitat, tornes a recordar el motiu pel qual et vas dedicar a aquesta feina.
Malgrat la quantitat d’obstacles que se’ns presenten diàriament, veure com les situacions d’aquestes persones joves extutelades d’origen estranger millora d’alguna manera, t’omple de forces per a continuar treballant per a elles.
Perquè totes aquestes persones, independentment de la seva situació o el seu origen, mereixen tenir les mateixes oportunitats que la resta.
D’ençà que es va aprovar la tan esperada reforma del Reglament d’Estrangeria i fins avui dia, podem dir que l’impacte ha estat molt positiu.
Gràcies a aquesta modificació, moltes persones joves d’origen estranger, tutelades i extutelades, han vist com la seva vida ha fet un tomb, saltant d’una situació d’incertesa i desesperació vital, cap a una on, per fi, poden arribar a veure un raig de llum i esperança a les seves vides.
Parlem de persones joves que havien perdut els seus permisos de residència arran dels requisits inassolibles que, abans de la reforma, exigia l’Administració. Requisits que els havien abocat a una situació d’extrema vulnerabilitat i d’exclusió social alarmant.
Actualment, molts d’aquests i aquestes joves han pogut recuperar els seus permisos de residència o bé els han pogut renovar amb més facilitat, fins i tot, amb habilitació automàtica per a treballar, fet que els i les proporciona més oportunitats d’integrar-se a la societat.
Hem de partir de fet que, aquestes persones, ja vivien una situació de vulnerabilitat al seu país d’origen. Moltes d’elles veien com, els somnis i esperances que pensaven complir tot just arribar, es veien estroncades.
Aquest fet generava en elles una frustració i tristesa que, a nosaltres, com a professionals, se’ns feia difícil de gestionar, a causa de les traves amb les quals ens trobàvem per a poder ajudar-les.
Afortunadament, ara, les coses estan canviant. Veure com, a poc a poc, van recuperant el somriure i les ganes de lluitar pel seu futur, fa que l’esforç hagi valgut la pena, sens dubte.
No obstant això, no ens hem d’oblidar de totes aquelles persones joves que no s’han pogut beneficiar de la reforma i de tota la feina que manca per fer.
Parlem, per una banda, d’aquelles persones joves no vinculades en cap programa d’emancipació, sigui d’una entitat pública o sigui privada. Per una altra banda, ens referim als casos alarmants de persones joves que es troben en situació de sensellarisme. I també parlem d’aquelles persones joves que ja han complert els vint-i-tres anys i no poden regularitzar la seva situació, d’acord amb la nova normativa.
Què cal fer en aquests casos? Instem a l’Administració a buscar solucions davant aquesta realitat existent. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per a generar i establir les eines necessàries per a millorar la situació d’aquestes persones.
Hem de continuar oferint-los suport en tots els àmbits que comporten els seus itineraris d’emancipació: formació i inserció laboral, suport emocional, suport jurídic i tot el que sigui necessari perquè puguin esdevenir autònoms i autònomes.
Per concloure, podem dir que, amb l’aplicació de la reforma, hem avançat molt, doncs moltes persones han viscut una millora substancial de la seva qualitat de vida. Però, malgrat aquest avanç, encara queda molt camí per fer si volem arribar a aconseguir que, aquestes persones joves (les que s’han beneficiat i les que no) arribin a esdevenir ciutadans i ciutadanes de ple dret en un futur.
Si tens interès en el treball amb joves, la recerca en joventut o els estudis de joventut o de les polítiques de joventut, aquest és el teu màster.
El Màster Interuniversitari en Joventut i Societat neix amb l’objectiu de consolidar una oferta formativa permanent en l’àmbit de la recerca, la intervenció i les polítiques públiques en joventut. En aquest sentit la titulació capacitarà per a:
La comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics així com per a la metodologia de treball, l’anàlisi, la direcció i la gestió de polítiques de joventut, amb tot el que aquestes comporten de diagnòstic, disseny, aplicació i avaluació de plans, programes i projectes.
L’acció directa amb joves i el treball juvenil a partir d’integrar els coneixements específics, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les capacitats de resolució de problemes en entorns nous o definits de forma imprecisa.
La recerca en estudis de joventut, des de l’epistemologia, la metodologia i les conceptualitzacions bàsiques de la joventut fins als seus principals camps de recerca: història, educació, economia, psicologia, participació social, oci, identitat, consum, salut, comunicació i polítiques de joventut.
Aquesta és una titulació oficial de 60 ECTS que es pot realitzar en un, dos o més anys, segons disponibilitat de l’alumne i ofereix pràctiques externes en centres, projectes o serveis vinculats a l’acció, l’estudi de la joventut o les polítiques de joventut. El màster inicia l’activitat acadèmica el primer divendres d’octubre i la docència presencial acaba el penúltim divendres de juny.
La formació, amb vocació interdisciplinària, compta amb la participació de la Universitat de Girona (coordinació), la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de la Joventut.
Per a més informació, queda a disposició dels interessats el correu electrònic , els telèfons 972 41 83 11 / 972 41 83 20 i la web www.udg.edu/masterjoventut. També podeu fer seguiment a les xarxes socials del Màster:
• Instagram: joventutisocietat
• Facebook: Màster Interuniversitari en Joventut i Societat
• Twitter: @MI_JS
• Bloc: juvenopolis.wordpress.com
L’ACPJcol·labora amb el Màster i hi participa com amembre del seu Consell Assessor.
L’ACPJ va participar el passat 8 de juny al taller de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a l’Espai Bombers.
Aquesta representava la tercera de les quatre sessions que configuren el cicle de tallers, una iniciativa nascuda arrel dels botellots que es van celebrar a la capital catalana durant el Covid-19 i que te com a objectiu conèixer més àmpliament les diverses realitats de l’oci nocturn a Barcelona.
D’aquesta manera, la sessió es va dividir en una primera part on els participants van debatre les problemàtiques detectades en relació a aquesta temàtica, i on també es va posar en valor el pes de les festes alternatives a Barcelona, cada cop més presents al circuit nocturn de la ciutat. La segona part va girar entorn a la creació d’una xarxa juvenil, a qui cal donar veu a l’hora de gestionar i planificar el calendari festiu.
En aquesta tercera sessió de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” els participants van fer un mapeig dels espais d’oci nocturn barcelonins i van debatre la possibilitat d’un altre model festiu i cultural, basat en exemples d’altres municipis catalans i països com Colòmbia i Holanda.
L’última sessió del cicle se celebrarà el 22 de juny al Saló de Cent on es presentarà el recull de les propostes i conclusions sorgides dels tallers anteriors.
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a "Acceptar", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar la Configuració de les cookies per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d'aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs de correu brossa maliciosos.
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
Establida pel connector de consentiment de galetes GDPR, aquesta galeta s'utilitza per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes a la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analítica".
cookielawinfo-checkbox-functional
11 mesos
La cookie s'estableix pel consentiment de la cookie del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies a la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-others
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta galeta l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy
11 mesos
La galeta la configura el connector de consentiment de galetes GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha consentit o no l'ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Les galetes de rendiment s'utilitzen per entendre i analitzar els índexs clau de rendiment del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d'usuari per als visitants.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
_ga
2 anys
La galeta _ga, instal·lada per Google Analytics, calcula les dades de visitants, sessions i campanyes i també fa un seguiment de l'ús del lloc per a l'informe d'anàlisi del lloc. La galeta emmagatzema informació de forma anònima i assigna un número generat aleatòriament per reconèixer els visitants únics.
_gat_gtag_UA_212775560_1
1 minut
Definit per Google per distingir els usuaris.
_gid
1 dia
Instal·lada per Google Analytics, la galeta _gid emmagatzema informació sobre com els visitants utilitzen un lloc web, alhora que crea un informe analític del rendiment del lloc web. Algunes de les dades que es recullen inclouen el nombre de visitants, la seva font i les pàgines que visiten de manera anònima.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
