Compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament

Des de l’ACPJ hem fet arribar les següents necessitats i prioritats dels i les professionals de joventut al Parlament de Catalunya

Fa més de quaranta anys que a Catalunya s’apliquen polítiques de joventut. I des de en fa 12 tenim la Llei que estableix el marc normatiu i competencial. Citant la mateixa Llei:

El capítol III  professionals i instruments d’execució de les polítiques de joventut s’inicia així:  “L’execució de les polítiques de joventut, d’acord amb aquesta llei, es concreta per mitjà de la feina dels professionals de les polítiques de joventut”.

I més endavant, en el següent article, el 33 defineix a aquests professionals com: “les persones que es dediquen de manera professional a la recerca, el disseny, la direcció, l’aplicació o l’avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves, des de les administracions públiques, l’empresa privada o el teixit associatiu, en el marc de les polítiques de joventut”. 

La pròpia llei reconeix a les i els professionals de joventut com a les persones encarregades de materialitzar i desenvolupar les polítiques de joventut, com els interlocutors vàlids, autoritzats i imprescindibles per a què aquestes creixin i millorin. Tanmateix, el nostre col·lectiu ha patit de forma generalitzada condicions de treball insuficients, amb elevats índexs de precarietat i amb un escàs reconeixement tècnic i professional.

Des de l’associació hem seguit amb interès aquesta comissió, i hem escoltat per part de diferents actors i grups parlamentaris la necessitat d’actualitzar aquesta llei. Nosaltres entenem que és imprescindible. Si volem que les polítiques de joventut siguin considerades essencials i arribin de manera òptima a tots els joves, cal modificar la llei i incloure tres punts clau:

  1. Obligatorietat de la figura del professional de joventut amb una ratio que en determini el nombre adequat. 
  2. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 
  3. Dotar econòmicament a les polítiques de joventut perquè aquestes es puguin desenvolupar correctament.

Ho detallem punt per punt. 

  1. Obligatorietat/ Ratio: 

Què volem dir amb obligatorietat? Doncs que ens cal una llei, equiparable a la llei de serveis socials, és a dir, una llei on sigui obligatori la figura dels professionals de joventut, així com una ràtio que determini el nombre de professionals que pertoca per un determinat nombre de joves. 

Què està passant actualment? Doncs que a l’àmbit municipal cada ajuntament decideix si fer o no polítiques de joventut. Trobaríem ajuntaments on no existeix aquesta regidoria, o d’altres on és compartida. Ciutats de 50.000 habitants amb un sol treballador de joventut, i pobles de 10.000 amb un equip de 3 persones. En resum, cadascú fa l’aposta que vol, i si no vol no la fa i no passa res.

Per a municipis menors de 5.000 habitants, la DGJ contempla la figura de les tècniques compartides. És a dir, persones que gestionen les polítiques de joventut a diversos municipis alhora. I sovint aquests porten 5, 6 o 7 municipis alhora. Doncs, ni així cobreixen tota la demanda.

Actualment s’estima que hi ha 1.200 professionals en l’àmbit de la joventut a tot el territori català. Aquesta dada la sabem gràcies al Cens de Professionals en l’àmbit de la joventut a Catalunya, 2018. I uns 1.672.570 joves a tot el territori català (EJC 2017). Si fem el càlcul hi ha 1 professional de joventut, per cada 1.400 joves. 

Amb aquestes dades queda palesa la urgència d’establir  l’obligatorietat dels professionals de joventut, i la necessitat de determinar-ne el nombre adequat a través d’un càlcul racional, que permeti desenvolupar aquestes polítiques amb qualitat i fer que arribin a tots els joves del país.

  1. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 

La segona reivindicació, podria considerar-se una continuació de la primera. Comencem aquest apartat citant de nou la llei, però el màxim que podem fer és enumerar les funcions genèriques que ha de tenir un professional de joventut, d’una llista, sense especificar a qui correspon cada una d’aquestes funcions.

Tot i que, existeixen de manera oficiosa nombroses figures que a tots ens sonaran, com ara: tècnica de joventut, tècnica compartida, tècnica comarcal, dinamitzadora, informadora juvenil o educadora de carrer; la llei actual no ni determina les funcions, ni les nombra ni les categoritza. 

Al no estar regulat, veiem convocatòries per a treballar a l’administració, oposicions, on per a ser coordinador, cap d’àrea, o tècnic/a de joventut no cal tenir un grau. No és necessari tenir una carrera universitària, perquè moltes d’aquestes ofertes tenen categoria d’administratiu, és a dir C1. Ja de per sí seria bastant surrealista que per fer una tasca de manera professional, tant es pugui presentar un físic quàntic com un graduat en belles arts, i encara ho és més que pugui acabar de cap d’àrea una persona amb batxillerat i el títol de monitor de lleure.

No es tracta de menystenir a ningú per tenir o no estudis superiors, però quan per exemple mirem l’ajuntament, tothom té clar les categories, les funcions, i els estudis de per exemple: l’arquitecte, l’aparellador o el delineant.

Així doncs, cal que la nova llei incorpori quins son els professionals de joventut, quin perfil i estudis han de tenir, quina categoria correspon d’ells, i quines han de ser les seves tasques i les funcions. Entenem que és una qüestió bàsica i de mínims.

  1. Dotar adequadament a les polítiques de joventut. 

Per últim, però com s’acostuma a dir, no per això el menys important. La darrera reivindicació imprescindible que cal aplicar és la dotació de recursos.

Sense una dotació econòmica i material suficient no poden existir uns serveis de qualitat, ni un desenvolupament real i transformador de les polítiques de joventut. El tema del pressupost actual, no és un problema d’aquest any, o d’aquest govern. Al nostre entendre és un problemàtica estructural que cal resoldre amb urgència.

Actualment es destinen de forma directa 35 M€ en polítiques de joventut. El que representa un 0,08% del pressupost actual. D’aquesta xifra encara podem restar-ne els diners que es destinen a la xarxa d’albergs, i si filéssim més prims els salaris dels treballadors. I al final, el que en quedaria seria ben poca cosa per desenvolupar programes i accions concretes pels joves.

És cert, que algú podria dir que joventut s’ha de considerar transversal, que hi ha altres partides des d’ocupació o des d’habitatge dels quals els joves en son clarament els beneficiaris i que mostren que s’inverteix molt més que això. I és cert, però també, a tall d’exemple per persones amb risc d’exclusió social hi ha aquesta transversalitat i alhora se’n destinen de forma directe, i encertadament, molts més recursos.

No és un qüestió puntual, és una tema que sempre ha sigut així, i que cal abordar. Mirem-ho des d’un altre punt de vista, la Llei 12/2007 de serveis socials, estableix el marc de coordinació entre el Departament  i els ens locals. Planteja que el contracte programa, sigui una eina que permeti establir una relació equilibrada entre el govern autonòmic i el govern local en la gestió, la prestació i la implementació dels serveis socials al territori. 

Joventut té la seva fitxa dins del contracte programa de Serveis Socials. I tornant a fer un exercici de translació al dia a dia, amb el Contracte Programa actual veiem que:

Els municipis de menys de 500 habitants que hi participen reben una subvenció d’uns 500€.

Els de 500 a 5.000, en rebran entre 1.000€  i 1.500€, amb els quals potser ni arriben a cobrir el cost de tenir un tècnic compartit, que ve un cop a la setmana al seu municipi.

Municipis de més de 10.000 habitants poden rebre quantitats més interessants d’entre 5.000€  i 25.000€ i segurament els més grans encara en rebin més.

Les Oficines Joves, son la materialització de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i que son un servei d’informació, orientació, assessorament i acompanyament d’abast comarcal amb uns serveis especialitzats en temes com el treball, la salut, l’educació, l’habitatge i la mobilitat internacional. Doncs si fem una mitjana amb els diners que es dona, segurament podran cobrir un/a tècnic/a comarcal (després de fer les visites i inspeccions de lleure) i un/a tècnic/a especialista, un 40% del cost dels i les tècniques compartides que li pertoquin, i li quedaran entre 3.000€  i 5.000€  per desenvolupar polítiques de joventut.

Amb aquests imports, no podem plantejar-nos seriosament cap repte de país que canviï la realitat dels nostres joves. 

Volem apuntar, que a banda de no tenir finançament per fer pràcticament res, tampoc el contracte programa ens ha portat l’estabilitat de la figura de les Referents d’Ocupació Juvenil, ni de dinamitzadors/es cívics/ques, ni els i les tècniques rurals, ni tan sols personal administratiu per gestionar totes aquestes subvencions de les que parlava abans.

Amb tot això, quan es parla que en al futur Pla Nacional de Joventut de Catalunya es donarà el protagonisme als joves i que s’abordarà temes com els drets de les persones joves, la transformació digital o la justícia climàtica; remarquem que si aquest camí si no es dota d’inversió, anirem al no res. 

Al iniciar aquesta legislatura la Consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va fer unes declaracions, que tothom podria compartir. Va dir, que: “Un país que no aposta pels i les joves, no té futur”. És totalment encertat, i molts hi estarem d’acord, ara cal passar de les paraules als fets. 

Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut, fa anys que venim reivindicant aquesta aposta decidida i ferma pels joves, i veiem en la reforma de la llei una gran oportunitat per establir les bases d’aquest canvi, juntament amb una inversió econòmica i material suficient que permeti desenvolupar i materialitzar tot allò que es plantegi en el futur Pla Nacional de Joventut.

Acabem amb una reflexió, sovint es parla de posar el jove al centre de les polítiques de joventut. Si a aquestes polítiques de joventut no es doten dels recursos materials, econòmics i humans; el que s’està fent es posar al jove al centre, però al centre de la diana de la desil·lusió, la incertesa i la precarietat.

Fem aquesta aposta decidida i treballem conjuntament pels i les nostres joves, que son el nostre futur. 

Referents d’Ocupació Juvenil i Dinamitzadores Cíviques: figures clau en la joventut i riscos que afronten

Què són les Referents d’Ocupació Juvenil?

El Programa de Referents d’Ocupació Juvenil va néixer arrel del programa Garantia Juvenil emmarcat en les polítiques d’ocupació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel programa operatiu d’Ocupació Juvenil del Fons Social Europeu. Tenia com a objectiu principal facilitar i acompanyar la transició de les persones joves des del sistema educatiu al sistema laboral i/o ocupacional, i fomentar-ne la continuïtat formativa.

A finals del 2021 eren més de 80 professionals que treballen a tot el territori nacional apropant les polítiques ocupacionals i formatives a les persones joves. Alguns d’ells s’ubiquen a promocions econòmiques i d’altres en equipaments juvenils. És un dels programes de la Garantia Juvenil millor valorats tant per les persones joves, com per altres professionals.

Per què són importants?

Les Referents ofereixen als municipis diferents serveis per a vetllar pel jovent en situació de més risc i/o vulnerabilitat. Es promociona el treball en xarxa i transversal entre els diferents dispositius que intervenen amb el col·lectiu de les persones joves en cada un dels municipis i comarques, oferint els recursos més adequats en funció de les casuístiques personals i/o socials de cada persona.

És una de les figures principals de les polítiques públiques de joventut i ha permès a moltes comarques i municipis poder atendre a milers de persones joves en la seva recerca de feina, però també a desenvolupar altres polítiques de la garantia juvenil i altres programes d’emancipació. 

Què està passant amb aquestes figures? 

La figura de les referents d’Ocupació Juvenil és una subvenció anual del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Això fa que la figura sigui molt fràgil i no es puguin planificar polítiques públiques a mitjà i llarg termini, conjuntament amb la inestabilitat laboral de les professionals que ocupen el càrrec. 

L’any 2021 semblava que aquesta figura acabaria formant part del Contracte Programa de Joventut, cosa que li donava una certa estabilitat i la integrava en un marc de política juvenil transversal. A final d’any i a correcuita, va tornar a publicar-se com a subvenció anual dels SOC.

Moltes de les professionals no van poder renovar la seva plaça, ja que els Consells Comarcals i els Ajuntaments que les acaben contractant no podien allargar més de 36 mesos els seus contractes per obra i servei. D’altra banda, a conseqüència del poc marge de presentació i contractació alguns Consells i Ajuntaments no van poder sol·licitar la subvenció o contractar a la professional, fet que ha fet perdre la figura a alguns consistoris.

No hi ha fitxa de Referent d’Ocupació Juvenil pel 2022 i no es té constància que el SOC i la Direcció General de Joventut (DGJ) hagin començat les negociacions per poder programar aquesta figura més enllà de desembre d’aquest any.

Aquesta situació es viu amb preocupació, ja que la tasca de les Referents d’Ocupació Juvenil ha estat un puntal clau per al desenvolupament de les joves arreu de Catalunya, i la no continuïtat d’aquesta implicarà la pèrdua d’un servei important en matèria de joventut. 

Què són les Dinamitzadores Cíviques?

El Programa de dinamitzadors/res cívics/ques per a l’emancipació juvenil consisteix a dotar els municipis amb centres on viuen nois i noies menors d’edat que han arribat a Catalunya fruit de processos migratoris sense cap familiar ni referent directe, de professionals que activin els potencials del territori i dels centres per reforçar-se mútuament.

Són més de 80 professionals a molts dels municipis o comarques que acullen a les menors. Han treballat a les residències i centres, però també a serveis socials i altres espais on viuen aquestes persones.

Per què són importants?

Aquesta figura, té el potencial de treballar no tan sols per als i les menors no acompanyats, sinó per tota la població jove en risc d’exclusió social i risc de vulnerabilitat. Busquen fer aflorar potencialitats al territori per al seu desenvolupament, activant recursos existents en el territori. Treballen per desenvolupar dinàmiques de treball comunitari inclusiu i d’interrelació de xarxes social, laboral, salut, educació, esport, cultura. Al seu torn, tracten de potenciar valors de gènere, civisme, relació intergeneracional i interculturalitat.

Què està passant amb aquestes figures? 

Aquesta era una figura dins els Contracte Programa de Serveis Socials. Ha estat un reforç valorat molt positivament a aquelles comarques on la persona ha arribat a un espai compartit de treball i ha pogut desenvolupar les seves tasques. En altres espais on aquesta figura no ha estat tan acompanyada per part del territori, no s’ha pogut treballar tan profundament i no ha estat tan ben valorada. Això ha ocorregut, sobretot, per la poca coordinació central que han tingut aquestes professionals des de Serveis Socials.

La figura espera ser presentada sota el paraigües de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut en el nou Contracte Programa 2022, esperant si acabarà sent coordinada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) o per la DGJ. Com a principis d’any encara no s’ha atorgat els diners necessaris per part de la Generalitat per poder contractar aquesta figura, moltes de les professionals han estat acomiadades dels seus espais de treball.

Què esperem?

Ens agradaria que aquestes dues figures poguessin estar sota el paraigües del Contracte Programa de Joventut que s’està a punt de signar. En el cas que això no sigui possible, demanem la màxima coordinació entre l’Organisme competent, la Direcció General de Joventut i els Consells Comarcals i Ajuntaments on treballin aquestes professionals.

D’altra banda instem a totes les administracions a buscar una solució definitiva a l’estabilitat laboral de les persones professionals que desenvolupen tasques estructurals com les que estem explicant. La contractació d’obra i serveis i d’altres no indefinides no faciliten l’estabilització dels projectes i precaritzen les persones treballadores.

Recalcar que aquestes dues figures formen part del que entenem per professionals de joventut i les tasques que tenen designades es poden desenvolupar per part de les institucions de joventut. Les professionals de joventut estan acostumades al treball en xarxa i la seva feina es desenvolupa més enllà dels Espais Joves, Casals de Joventut o Oficines Joves i Punts d’Informació Juvenil. És per això, que entenem que aquestes professionals haurien d’estar en una estratègia juvenil, per part de la Generalitat i dels Consells i Ajuntaments. 

Finalment, volem encetar un diàleg per desenvolupar aquestes tasques. És per això que l’ACPJ ja s’ha reunit amb la Direcció General de Joventut, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Federació de Municipis de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; per fer sentir la veu de les professionals en aquest tema. Per seguir d’aprop aquestes polítiques demanem reunions periòdiques del Consell Rector de manera ampliada amb altres agents que treballem per les polítiques públiques de joventut. 

Nou sistema d’indicadors de les polítiques de joventut

L’Observatori Català de la Joventut ha posat en marxa el nou Sistema d’indicadors sobre les polítiques de joventut a Catalunya (SIpol) per fer seguiment de les polítiques públiques adreçades a les persones joves de Catalunya.  També ha actualitzat les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (SIjove). 

Aquests dos sistemes d’indicadors proporcionen informació rellevant i actualitzada periòdicament a partir de diferents fonts estadístiques. En total, el SIjove ofereix 91 indicadors i el SIpol 48 (150 en total), estructurats en diferents àmbits temàtics: perspectiva general, població, educació, treball, habitatge, família, cultura, salut, participació democràtica i inclusió social.

Els sistemes responen a la necessitat de tenir una radiografia sobre diferents aspectes que afecten a la joventut. Tenen l’objectiu de proporcionar informació periòdica sobre la realitat juvenil a Catalunya, per tal de detectar les tendències en la situació del col·lectiu jove i contribuir a identificar les necessitats d’intervenció. 

·         Sistema d’Indicadors sobre la joventut a Catalunya (SIjove)

·         Sistema d’Indicadors sobre les polítiques de joventut a Catalunya (SIpol)

·         Infografia 

Recurs: Les polítiques de joventut per a l’escenari post-Covid

El passat 25 de novembre de 2021 vam dur a terme les Jornades del Bones Pràctiques “Polítiques de Joventut per a l’escenari post-Covid” a Valls. Aquest espai de trobada tenia dos objectius principals:

  • Donar a conèixer tres bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i reconèixer el treball de les professionals de joventut arreu del territori.
  • Potenciar el diàleg i la xarxa entre els i les professionals de joventut per a reflexionar sobre el futur de les polítiques en un escenari post-pandèmia.


La jornada va ser promoguda per l’Associació Catalana de Professionals de Joventut i hi van participar els projectes de Crea2 (Lleida), Nits Insòmnia (Cornellà de Llobregat) i XarXaJoves (Barcelonès i Segrià). Era oberta a tothom que treballés o estigués interessat en la joventut i la formació, i va reunir un grup de professionals interessats en l’àmbit de la joventut. En total, vam comptar amb 33 participants, tot un èxit tenint en compte la situació epidemiològica del moment.


Aquest recurs que ara us oferim és fruit d’aquest treball col·laboratiu i té com a objectiu fer-vos arribar la informació dels projectes participants i de les reflexions realitzades en les taules de treball posteriors en els àmbits de l’ocupació, l’oci nocturn alternatiu i la salut mental.


Podeu descarregar el recurs aquí!

Jornades de bones pràctiques en l'àmbit de la joventut 2019


Un any més, des de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut presentem les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Són uns espais de relació entre professionals i de debat sobre aquells temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector, a través de l’exemple pràctic i tècnic, amb l’acompanyament i la presentació de les noves bones pràctiques que s’introduiran aquest 2019 a la plataforma.
Enguany es proposen quatre temes clau pel debat a les jornades en relació amb les polítiques, l’àmbit i el treball en joventut: l’acció socioeducativa en medi obert, enganxar-se als estudis, municipis petits i participació juvenil i l’acompanyament emocional. Quatre projectes de bones pràctiques que es presentaran: Joves al Medi Obert, Espai Educatiu Forma’t i Participa, Ancesa Jove i Aquí T’Escoltem. Quatre seus: Blanes, Les Borges Blanques, Móra d’Ebre i Martorell.
S’especialitzen les presentacions de bones pràctiques per tal d’afavorir el debat, les intervencions i la participació dels i les professionals que assisteixin. Es pretén d’aquesta manera que les jornades esdevinguin una cita per la reflexió sobre el treball, la pràctica, el dia a dia dels i les professionals de joventut i també per a que serveixin per projectar col·laborativament noves perspectives i visions o per a donar diferents respostes o solucions a situacions i problemàtiques diverses. S’ha seguit preparant les jornades per les figures d’antenes i detectors del projecte, conjuntament amb el consell avaluador i la coordinació tècnica.
En algunes de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2019 hi col·laboraran també el Màster Interuniversitari Joventut i Societat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, aportant-hi coneixement i punts de vista diferents des de la docència i la investigació, des del jovent associat i des dels i les professionals de l’Educació Social respectivament.
INSCRIPCIÓ A LES JORNADES


Read More

Trobada estatal de Professionals de Joventut

Durant els últims mesos s’ha estat treballant en l’organització d’una trobada de professionals de joventut a nivell de tot l’estat. El mes d’octubre l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana (APJCV) va organitzar una primera reunió més reduïda, en la que va sorgir la proposta d’engegar aquesta trobada, que se celebrarà el mes de febrer a Alacant. L’ACPJV ha impulsat aquest projecte i en farà d’amfitriona, però amb la intenció d’obrir aquest espai a tothom que vulgui coorganitzar-la; l’AcPpJ també som a aquest a nucli impulsor.
La trobada es durà a terme el 16 i de 17 de febrer a la Residència Universitària la Florida d’Alacant. Comptarà amb diversos espais, encara per definir del tot, però ja podeu consultar el programa provisional. Tindrà moments més informals i lúdics i altres de treball i de compartir experiències.
Si ets professional de l’àmbit de la joventut i t’agradaria participar-hi només has d’omplir el formulari del web que s’ha creat expressament per a l’ocasió. L’AcPpJ hi enviarem una delegació i facilitarem el transport dels participants. Si tens qualsevol dubte pots contactar amb nosaltres i si tens ganes de preparar-la només ens ho has de fer saber!
Aquí podeu trobar l’enllaç al web amb tota la informació!



Enquestes de Joventut

Recentment s’han presentat els resultats de dues enquestes que tracten d’aportar coneixement al voltant de la situació de les persones joves al país i de les polítiques que les afecten. Sempre hem defensat que per tal d’implementar bones polítiques de joventut és imprescindible conèixer amb profunditat la població destinatària. Els i les professionals de joventut ho tenim ben a prop, hi tractem cada dia, però a més d’una mirada de proximitat i qualitativa també cal conjugar-ho amb altres estudis quantitatius, que són igualment necessaris i útils estratègicament. Confiem que aquestes estadístiques, com altres que es puguin anar recollint, juntament amb una anàlisi acurada, ens aportin llum als i les professionals i serveixin per dissenyar i portar a terme les polítiques de joventut que necessita el jovent d’aquest país.

Enquesta a la joventut de Catalunya 2017
L’Enquesta a la joventut de Catalunya és una font d’informació que genera diverses publicacions i que es realitza cada cinc anys. L’anàlisi bàsica de cada edició de l’EJC i un resum dels principals resultats es publiquen, respectivament, dins la col·lecció Estudis i la col·lecció Aportacions de la Direcció General de Joventut. A més a més, també es fan i es publiquen anàlisis complementàries per aprofundir en alguna temàtica concreta. S’ha presentat l’enquesta durant dues jornades que s’han realitzat el 21 de novembre i 13 de desembre. Podeu trobar el resum de l’informe aquí i els resultats complets aquí.

Enquesta a municipis i comarques de Catalunya 2016-2017
L’Enquesta a municipis i comarques de Catalunya (EMC) és una enquesta adreçada als ens locals de Catalunya per conèixer els posicionaments i el model de desenvolupament de les polítiques de joventut en l’àmbit local. L’EMC és un projecte impulsat per l’Observatori Català de la Joventut que permet conèixer les estructures tècniques i polítiques de joventut i els recursos adreçats a la joventut, així com qüestions relacionades amb la planificació i el desenvolupament de les polítiques locals de joventut i la valoració i les necessitats de suport per al seu desenvolupament. S’han fet cinc presentacions territorials. Podeu consultar l’informe aquí i una infografia il·lustrativa de resum aquí.

Enquesta per conèixer necessitats formatives

L’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut volem col·laborar amb l’Escola de Formació de l’Acellec en la difusió d’aquesta enquesta. L’Escola Efa s’ocupa d’oferir formació continuada de qualitat, adaptada a les necessitats reals dels i de les professionals dels àmbits del lleure, serveis educatius, cultura de proximitat i atenció a les persones. 

En concret, durant l’any 2019 l’Escola EFA vol impulsar 2 línies noves: 
  • Oferir un programa de formació contínua especialment adreçat a professionals que treballen amb joves. 
  • Encetar un programa formatiu adreçat a grups de joves. La previsió es dur a terme les formacions a grups de joves durant Setmana Santa i Estiu de 2019.
Per tal d’ajustar el màxim les propostes formatives a les necessitats reals, ens demanem que, si us plau, dediqueu 5 minuts a respondre la següent enquesta, per recollir les vostres propostes i demandes formatives. 



Jornades de bones pràctiques en l'àmbit de la joventut 2018

Olot
Un any més, des de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut presentem les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Són uns espais de relació entre professionals i de debat sobre aquells temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector, a través de l’exemple pràctic i tècnic, amb l’acompanyament i la presentació de les noves bones pràctiques que s’introduiran aquest 2018 a la plataforma.
Enguany es proposen quatre temes clau pel debat a les jornades en relació amb les polítiques, l’àmbit i el treball en joventut: l’autogestió com a valor en joventut; les relacions, vincles i empoderament dels joves; el rol dels equipaments juvenils en clau de gènere i el territori i les possibilitats d’ocupació. Quatre seus: Terrassa, Ripoll, Vilafranca i Tàrrega. Quatre professionals que dinamitzaran els debats. I cinc presentacions: les bones pràctiques del Casal de Joves Girapells (Guinardó – Barcelona), els espais de Participació i Informació Jove (Reus) i el Treball en Xarxa per construir un nou Espai de Convivència (Ripoll), Xarxa d’Espais Joves de Mataró, equipaments juvenils en clau de gènere (Mataró) i Okup’Alt (Alt Empordà).
S’especialitzen les presentacions de bones pràctiques per tal d’afavorir el debat, les intervencions i la participació dels i les professionals que assisteixin. Es pretén d’aquesta manera que les jornades esdevinguin una cita per la reflexió sobre el treball, la pràctica, el dia a dia dels i les professionals de joventut i també per a que serveixin per projectar col·laborativament noves perspectives, visions, per a donar diferents respostes o accions en situacions i problemàtiques diverses. S’ha seguit preparant les jornades per les figures d’antenes i detectors del projecte, conjuntament amb el consell avaluador i la coordinació tècnica.
En algunes de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2018 hi col·laboraran també el Màster Interuniversitari Joventut i Societat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, aportant-hi coneixement i punts de vista diferents des de la docència i la investigació, des del jovent associat i des dels i les professionals de l’Educació Social respectivament.
INSCRIPCIÓ A LES JORNADES
Read More

Ampliem el termini per respondre el Cens de Professionals de Joventut!


Ampliem el termini per respondre el Cens de Professionals de Joventut! Volem obtenir una mostra molt representativa de la realitat actual dels i les professionals, així que hem decidit donar-nos uns dies més per respondre l’enquesta. Ara és el moment, no esperis més!
Aquest 2018 l’AcPpJ s’ha proposat elaborar un nou cens de professionals amb el suport i la col·laboració de la Direcció General de Joventut i amb l’objectiu de saber què caracteritza a dia d’avui, a aquestes treballadores i treballadors en l’àmbit de la joventut a Catalunya.

Clica aquí per respondre l’enquesta del Cens de Professionals en l’àmbit de la Joventut

L’enquesta que es presenta, part essencial per l’elaboració del Cens, està dirigida a les persones que treballen amb joves, és a dir, que són professionals de joventut, sigui quina sigui la naturalesa de l’organització en la que treballin, sigui quina sigui la formació que tinguin i siguin quines siguin les seves condicions contractuals. Podem trobar figures de dinamitzadores, informadores juvenils, tècniques de joventut municipals o professionals que treballen en mobilitat internacional; també com a assessores, orientadores, educadores… en queden excloses totes aquelles persones que fan una feina de voluntariat o que participen en organitzacions juvenils, o aquelles que tenen un càrrec polític.
Si treballes amb joves, si ets professional de joventut, respon l’enquesta i participaràs en fer possible aquest Cens. Fes-ho córrer! #CensJoventut                     
Al 2008 l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) va realitzar l’Informe del Cens de Professionals en l’àmbit de la joventut. Des d’aleshores és probable que les característiques de les persones que es dediquen professionalment a l’àmbit de la joventut hagin canviat. El pas del temps canvia les realitats, però especialment cal tenir en compte que aquest darrer decenni, a causa de l’anomenada crisi econòmica, que s’ha traduït en retallades pressupostàries que han afectat l’àmbit social i el de la joventut, ha provocat a la vegada canvis en la realitat juvenil i més dificultats per garantir drets de les persones joves (accés al món laboral, a un habitatge digne, a estudis universitaris, etc). Si li sumem també els canvis i la inestabilitat general que sofreix actualment el país, com han afectat tots aquests canvis i noves realitats a les i els professionals en l’àmbit de la joventut? Quantes persones treballen ara amb joves? Com són? D’on venen? Què fan? Hauran d’adaptar-se els perfils professionals en l’àmbit de la joventut després d’aquests deu anys?