Compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament

Des de l’ACPJ hem fet arribar les següents necessitats i prioritats dels i les professionals de joventut al Parlament de Catalunya

Fa més de quaranta anys que a Catalunya s’apliquen polítiques de joventut. I des de en fa 12 tenim la Llei que estableix el marc normatiu i competencial. Citant la mateixa Llei:

El capítol III  professionals i instruments d’execució de les polítiques de joventut s’inicia així:  “L’execució de les polítiques de joventut, d’acord amb aquesta llei, es concreta per mitjà de la feina dels professionals de les polítiques de joventut”.

I més endavant, en el següent article, el 33 defineix a aquests professionals com: “les persones que es dediquen de manera professional a la recerca, el disseny, la direcció, l’aplicació o l’avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves, des de les administracions públiques, l’empresa privada o el teixit associatiu, en el marc de les polítiques de joventut”. 

La pròpia llei reconeix a les i els professionals de joventut com a les persones encarregades de materialitzar i desenvolupar les polítiques de joventut, com els interlocutors vàlids, autoritzats i imprescindibles per a què aquestes creixin i millorin. Tanmateix, el nostre col·lectiu ha patit de forma generalitzada condicions de treball insuficients, amb elevats índexs de precarietat i amb un escàs reconeixement tècnic i professional.

Des de l’associació hem seguit amb interès aquesta comissió, i hem escoltat per part de diferents actors i grups parlamentaris la necessitat d’actualitzar aquesta llei. Nosaltres entenem que és imprescindible. Si volem que les polítiques de joventut siguin considerades essencials i arribin de manera òptima a tots els joves, cal modificar la llei i incloure tres punts clau:

  1. Obligatorietat de la figura del professional de joventut amb una ratio que en determini el nombre adequat. 
  2. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 
  3. Dotar econòmicament a les polítiques de joventut perquè aquestes es puguin desenvolupar correctament.

Ho detallem punt per punt. 

  1. Obligatorietat/ Ratio: 

Què volem dir amb obligatorietat? Doncs que ens cal una llei, equiparable a la llei de serveis socials, és a dir, una llei on sigui obligatori la figura dels professionals de joventut, així com una ràtio que determini el nombre de professionals que pertoca per un determinat nombre de joves. 

Què està passant actualment? Doncs que a l’àmbit municipal cada ajuntament decideix si fer o no polítiques de joventut. Trobaríem ajuntaments on no existeix aquesta regidoria, o d’altres on és compartida. Ciutats de 50.000 habitants amb un sol treballador de joventut, i pobles de 10.000 amb un equip de 3 persones. En resum, cadascú fa l’aposta que vol, i si no vol no la fa i no passa res.

Per a municipis menors de 5.000 habitants, la DGJ contempla la figura de les tècniques compartides. És a dir, persones que gestionen les polítiques de joventut a diversos municipis alhora. I sovint aquests porten 5, 6 o 7 municipis alhora. Doncs, ni així cobreixen tota la demanda.

Actualment s’estima que hi ha 1.200 professionals en l’àmbit de la joventut a tot el territori català. Aquesta dada la sabem gràcies al Cens de Professionals en l’àmbit de la joventut a Catalunya, 2018. I uns 1.672.570 joves a tot el territori català (EJC 2017). Si fem el càlcul hi ha 1 professional de joventut, per cada 1.400 joves. 

Amb aquestes dades queda palesa la urgència d’establir  l’obligatorietat dels professionals de joventut, i la necessitat de determinar-ne el nombre adequat a través d’un càlcul racional, que permeti desenvolupar aquestes polítiques amb qualitat i fer que arribin a tots els joves del país.

  1. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 

La segona reivindicació, podria considerar-se una continuació de la primera. Comencem aquest apartat citant de nou la llei, però el màxim que podem fer és enumerar les funcions genèriques que ha de tenir un professional de joventut, d’una llista, sense especificar a qui correspon cada una d’aquestes funcions.

Tot i que, existeixen de manera oficiosa nombroses figures que a tots ens sonaran, com ara: tècnica de joventut, tècnica compartida, tècnica comarcal, dinamitzadora, informadora juvenil o educadora de carrer; la llei actual no ni determina les funcions, ni les nombra ni les categoritza. 

Al no estar regulat, veiem convocatòries per a treballar a l’administració, oposicions, on per a ser coordinador, cap d’àrea, o tècnic/a de joventut no cal tenir un grau. No és necessari tenir una carrera universitària, perquè moltes d’aquestes ofertes tenen categoria d’administratiu, és a dir C1. Ja de per sí seria bastant surrealista que per fer una tasca de manera professional, tant es pugui presentar un físic quàntic com un graduat en belles arts, i encara ho és més que pugui acabar de cap d’àrea una persona amb batxillerat i el títol de monitor de lleure.

No es tracta de menystenir a ningú per tenir o no estudis superiors, però quan per exemple mirem l’ajuntament, tothom té clar les categories, les funcions, i els estudis de per exemple: l’arquitecte, l’aparellador o el delineant.

Així doncs, cal que la nova llei incorpori quins son els professionals de joventut, quin perfil i estudis han de tenir, quina categoria correspon d’ells, i quines han de ser les seves tasques i les funcions. Entenem que és una qüestió bàsica i de mínims.

  1. Dotar adequadament a les polítiques de joventut. 

Per últim, però com s’acostuma a dir, no per això el menys important. La darrera reivindicació imprescindible que cal aplicar és la dotació de recursos.

Sense una dotació econòmica i material suficient no poden existir uns serveis de qualitat, ni un desenvolupament real i transformador de les polítiques de joventut. El tema del pressupost actual, no és un problema d’aquest any, o d’aquest govern. Al nostre entendre és un problemàtica estructural que cal resoldre amb urgència.

Actualment es destinen de forma directa 35 M€ en polítiques de joventut. El que representa un 0,08% del pressupost actual. D’aquesta xifra encara podem restar-ne els diners que es destinen a la xarxa d’albergs, i si filéssim més prims els salaris dels treballadors. I al final, el que en quedaria seria ben poca cosa per desenvolupar programes i accions concretes pels joves.

És cert, que algú podria dir que joventut s’ha de considerar transversal, que hi ha altres partides des d’ocupació o des d’habitatge dels quals els joves en son clarament els beneficiaris i que mostren que s’inverteix molt més que això. I és cert, però també, a tall d’exemple per persones amb risc d’exclusió social hi ha aquesta transversalitat i alhora se’n destinen de forma directe, i encertadament, molts més recursos.

No és un qüestió puntual, és una tema que sempre ha sigut així, i que cal abordar. Mirem-ho des d’un altre punt de vista, la Llei 12/2007 de serveis socials, estableix el marc de coordinació entre el Departament  i els ens locals. Planteja que el contracte programa, sigui una eina que permeti establir una relació equilibrada entre el govern autonòmic i el govern local en la gestió, la prestació i la implementació dels serveis socials al territori. 

Joventut té la seva fitxa dins del contracte programa de Serveis Socials. I tornant a fer un exercici de translació al dia a dia, amb el Contracte Programa actual veiem que:

Els municipis de menys de 500 habitants que hi participen reben una subvenció d’uns 500€.

Els de 500 a 5.000, en rebran entre 1.000€  i 1.500€, amb els quals potser ni arriben a cobrir el cost de tenir un tècnic compartit, que ve un cop a la setmana al seu municipi.

Municipis de més de 10.000 habitants poden rebre quantitats més interessants d’entre 5.000€  i 25.000€ i segurament els més grans encara en rebin més.

Les Oficines Joves, son la materialització de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i que son un servei d’informació, orientació, assessorament i acompanyament d’abast comarcal amb uns serveis especialitzats en temes com el treball, la salut, l’educació, l’habitatge i la mobilitat internacional. Doncs si fem una mitjana amb els diners que es dona, segurament podran cobrir un/a tècnic/a comarcal (després de fer les visites i inspeccions de lleure) i un/a tècnic/a especialista, un 40% del cost dels i les tècniques compartides que li pertoquin, i li quedaran entre 3.000€  i 5.000€  per desenvolupar polítiques de joventut.

Amb aquests imports, no podem plantejar-nos seriosament cap repte de país que canviï la realitat dels nostres joves. 

Volem apuntar, que a banda de no tenir finançament per fer pràcticament res, tampoc el contracte programa ens ha portat l’estabilitat de la figura de les Referents d’Ocupació Juvenil, ni de dinamitzadors/es cívics/ques, ni els i les tècniques rurals, ni tan sols personal administratiu per gestionar totes aquestes subvencions de les que parlava abans.

Amb tot això, quan es parla que en al futur Pla Nacional de Joventut de Catalunya es donarà el protagonisme als joves i que s’abordarà temes com els drets de les persones joves, la transformació digital o la justícia climàtica; remarquem que si aquest camí si no es dota d’inversió, anirem al no res. 

Al iniciar aquesta legislatura la Consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va fer unes declaracions, que tothom podria compartir. Va dir, que: “Un país que no aposta pels i les joves, no té futur”. És totalment encertat, i molts hi estarem d’acord, ara cal passar de les paraules als fets. 

Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut, fa anys que venim reivindicant aquesta aposta decidida i ferma pels joves, i veiem en la reforma de la llei una gran oportunitat per establir les bases d’aquest canvi, juntament amb una inversió econòmica i material suficient que permeti desenvolupar i materialitzar tot allò que es plantegi en el futur Pla Nacional de Joventut.

Acabem amb una reflexió, sovint es parla de posar el jove al centre de les polítiques de joventut. Si a aquestes polítiques de joventut no es doten dels recursos materials, econòmics i humans; el que s’està fent es posar al jove al centre, però al centre de la diana de la desil·lusió, la incertesa i la precarietat.

Fem aquesta aposta decidida i treballem conjuntament pels i les nostres joves, que son el nostre futur. 

Nou sistema d’indicadors de les polítiques de joventut

L’Observatori Català de la Joventut ha posat en marxa el nou Sistema d’indicadors sobre les polítiques de joventut a Catalunya (SIpol) per fer seguiment de les polítiques públiques adreçades a les persones joves de Catalunya.  També ha actualitzat les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (SIjove). 

Aquests dos sistemes d’indicadors proporcionen informació rellevant i actualitzada periòdicament a partir de diferents fonts estadístiques. En total, el SIjove ofereix 91 indicadors i el SIpol 48 (150 en total), estructurats en diferents àmbits temàtics: perspectiva general, població, educació, treball, habitatge, família, cultura, salut, participació democràtica i inclusió social.

Els sistemes responen a la necessitat de tenir una radiografia sobre diferents aspectes que afecten a la joventut. Tenen l’objectiu de proporcionar informació periòdica sobre la realitat juvenil a Catalunya, per tal de detectar les tendències en la situació del col·lectiu jove i contribuir a identificar les necessitats d’intervenció. 

·         Sistema d’Indicadors sobre la joventut a Catalunya (SIjove)

·         Sistema d’Indicadors sobre les polítiques de joventut a Catalunya (SIpol)

·         Infografia 

Catàleg de recursos formatius de les entitats juvenils Reconeixem-nos!

El “CATÀLEG DE RECURSOS FORMATIUS DE LES ENTITATS JUVENILS” ha estat creat a partir de la jornada Reconeixem-nos, que es va dur a terme el passat 22 de gener de 2020 al Pati Manning, a Barcelona. Aquest espai de trobada tenia dos objectius principals:

  • Debatre sobre la importància de la formació en les polítiques, els plans locals i el treball amb joves.
  • Conèixer diferents recursos útils existents que es posen a disposició dels i les professionals per a millorar la seva tasca.

La jornada va ser promoguda per l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut i hi van participar una desena d’entitats més. Era oberta a tothom que treballés o estigués interessat en la joventut i la formació, i va reunir un grup de professionals interessats en l’àmbit de la joventut.

Aquest recurs que ara us oferim és fruit d’aquest treball col·laboratiu i té l’objectiu d’apropar-vos les entitats que van participar al (RE)Coneixem-nos, per tal que tingueu més opcions quan vulgueu formar-vos a vosaltres o a joves amb els que treballeu.

Aquí podeu descarregar el recurs i aquí el podeu consultar online!
 

Jornada (Re)Coneixem-nos! Descobreix els recursos de les entitats en formacions!

La Federació de Casals de Joves i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut organitzem aquesta jornada el dimecres 22 de gener de 2020 al Pati Manning, a Barcelona. Debatrem sobre la importància de la formació en les polítiques, els plans locals i el treball amb joves i coneixerem diferents recursos útils que es posen a disposició dels i les professionals per a millorar la seva tasca.
El programa de la jornada és el següent:

La jornada és oberta a tothom que treballi o estigui interessat en la joventut i la formació, però per motius d’organització i aforament us preguem que formalitzeu la inscripció a l’activitat, omplint les dades que a continuació us demanem. Podeu inscriure-us a l’enllaç següent: https://docs.google.com/forms/d/1QN8TPaMGi1PcxoClegYlac5VVF0IDRPgGPztnAZqFC8

1a Jornada per COmpartir COneixement, Bones Pràctiques i Experiències Rellevants en l'àmbit de la Joventut de Barcelona

El Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut (AcPpJ) i el Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials i Feminisme, organitza la 1a edició del COCO Jove, una jornada per COmpartir COneixement i d’Intercanvi de Bones Pràctiques i Experiències Rellevants en l’àmbit de la Joventut de Barcelona.
La jornada s’estructura en tres espais:

  • CONEIX: mostra de les 11 experiències rellevants seleccionades en l’àmbit de la joventut a la ciutat de Barcelona – de 9.30 a 11.00 hores.
  • REFLEXIONA: Intercanvi i diàleg de Bones Pràctiques “Amb joves, de tu a tu: vincle i treball comunitari”amb la participació d’: Aquí t’escoltem, Esforsa’t i Convivim Esportivament. Moderat per Nicolás Barbieri – de 11.30 a 14.00 hores.
  • EXPLORA*: visita a tres Espais Joves (EJ) de la ciutat: EJ La Fontana, EJ Garcilaso i EJ Boca Nord. Inclou transport – de 16.00 a 19.30 hores.

La inscripció a l’activitat EXPLORA no implica reserva de plaça i està condicionada a la disponibilitat d’espai. L’organització confirmarà la plaça, via correu electrònic, a les persones finalment participants.
Per motius d’organització i aforament us preguem que formalitzeu la inscripció a les activitats, omplint les dades que a continuació us demanem.
Podeu inscriure-us a l’enllaç següent: https://inscripcions-ajuntament.barcelona.cat/index.php/856251?lang=ca

Inauguració del Curs sobre Polítiques Locals de Joventut. 2019-2020.

El 25 de Setembre s’inaugura una nova edició del Curs sobre Polítiques Locals de Joventut 2019-2020. L’AcPpJ participarem a la Taula Rodona, un dels espais de la jornada oberta d’inici del curs, en què us convidem a assistir-hi. Hauríeu de fer la inscripció a la jornada al següent enllaç.

El període de matriculació és de l’1 al 22 de setembre, així que si heu estat acceptats a la preinscripció ara és el moment de matricular-se.
Read More

Inscripcions obertes al curs sobre Polítiques Locals de Joventut 2019-2020 de la DGJ

La Direcció General de Joventut, amb la col·laboració de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, organitza aquesta formació adreçada als i les professionals de les polítiques de joventut de Catalunya.
Aquest curs tractarà de preparar professionals de joventut crítics i propers a les persones joves per fer polítiques locals inclusives i transformadores que responguin a les necessitats i els interessos dels i les joves del territori i els acompanyin en la construcció del seu projecte de vida, sempre considerant-los com a ciutadans actius d’una societat democràtica. El curs va adreçat, preferentment, a professionals de les polítiques locals de joventut d’incorporació recent, però també és òptim per a professionals que no hagin rebut mai una formació bàsica en joventut. També poden fer el curs responsables polítics en joventut del món local.
Les característiques d’aquest curs són:
Dates: les classes presencials es faran els dimecres
Inauguració: dijous, 26 de setembre de 2019
Inici: dimecres, 2 d’octubre de 2019
Finalització: dimecres, 17 de juny de 2020
El primer dia de curs es concretaran quins dimecres hi ha sessió presencial. És una formació semipresencial, això vol dir que es combinen classes presencials amb classes virtuals de manera simultània:

  • Les sessions presencials (110 h) es duran a terme a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (Barcelona), excepte sis sessions que es faran territorialitzades a diferents municipis de Catalunya.
  • La formació en línia (50 h) es farà mitjançant una plataforma virtual que permetrà als i les participants formar-se sense necessitat de desplaçar-se al centre formatiu.

Horari: de 9.30 a 13.30 h
Lloc: Escola d’Administració Pública de Catalunya (carrer de Girona, 20, Barcelona)
Hores: 160 h (110 h presencials i 50 h en línia)
Preu: 160 euros
Us en recomanem la inscripció! Aprofiteu-ho i aprofiteu-lo!
Més informació i inscripcions

Polítiques de joventut mediterrànies


El passat cap de setmana 17 i 18 de febrer 2018 els companys i companyes de l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana (APJCV) ens van convidar a participar a la Taula Rodona “El desenvolupament normatiu als diferents territoris” dins el context de la II Trobada de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana que sota el lema “12 mesos, 12 decrets, decidim les polítiques de joventut” va aplegar una cinquantena de professionals a l’Alberg La Florida de l’IVAJ, antiga presó d’Alacant, edifici històric i actualment un magnífic equipament juvenil.
La Comunitat Valenciana ha aprovat una nova Llei de Polítiques de Joventut durant el 2017, que deroga l’anterior de 2010 i que millora molt l’escenari per al desenvolupament de la tasca dels professionals. Actualment estan començant amb el desplegament de la mateixa, amb una important participació dels professionals que aporten el seu coneixement , experiència i reflexions a la direcció de l’IVAJ.
En el cas de Catalunya, la Llei de Polítiques de Joventut es va començar a dissenyar el 2005 i ja la primera Junta de l’AcPpJ pilotada pel Pep Montes va començar a fer aportacions, reflexions i propostes a la Generalitat per la seva redacció. A partir de 2008, amb la Marta Bravo al capdavant, em va tocar compartir la Junta de l’AcPpJ amb la que vam continuar col·laborant en el projecte, amb la presentació d’al·legacions al text definiu, fins la compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament per part del nostre company Mario Granados, també membre de la Junta aleshores.
A la Taula Rodona de la tarda, vam constatar que hem compartit processos molt semblants en el disseny de la Llei, tant en la fase prèvia de consultes com en la  de redacció final on va participar la societat civil, bàsicament a través dels Consells de Joventut i les associacions de professionals de la joventut. També compartim el malestar en resultat final, on en ambdues lleis trobem a faltar una manca de concreció en quant a les competències i obligacions de les administracions locals en el desenvolupament de les polítiques de joventut i en la definició, funcions, categories i retribucions dels professionals que les desenvolupen.
Diumenge, l’APJCV va realitzar la seva Assemblea General Ordinària.
De d’aquestes ratlles volem agrair a les companyes i als companys de València que comptin amb nosaltres amb aquest tipus d’accions i esperem continuar teixint plegats una xarxa de complicitats que vagi més enllà dels territoris i les lleis, en benefici de l’apoderament dels projectes propis de vida dels i les joves de la mediterrània.

Manuel Cortés Pinto. Expresident de l’AcPpJ

La revolta juvenil als municipis petits? 


Ara si, el proper dissabte 3 de març arriba a Corbins l’esperada primera trobada de pobles petits de Catalunya que pretén reflexionar al voltant de les dificultats amb les quals es troben, que en són principalment tres: l’arrelament de les persones joves, l’habitatge i la transició educació-treball al municipi. Organitzada per Munixic amb el suport de la Direcció General de Joventut.
La trobada té l’objectiu de reunir a regidors i regidores, joves i professionals de joventut per compartir experiències, col·laborar i construir el futur dels seus municipis.

El programa abraça els tres àmbits abans apuntats amb personalitats tècniques, polítiques, acadèmiques i el tercer sector, activistes i expertes sobre el terreny. Una iniciativa necessària i pionera que arriba just al primer any de fundació de la iniciativa Munixic, que agrupa tots aquells pobles petits de Catalunya que comparteixen reptes i dificultats amb la voluntat de revolucionar les polítiques de joventut des de les realitats petites. 
Des de l’AcPpJ recomanem a totes i tots els professionals d’aquests municipis que hi participeu, una cita molt especial i històrica per reivindicar el treball amb joves i les vostres polítiques de joventut.

És la revolta juvenil als municipis petits! 

Reunió de Munixic a l’Ajuntament de Maldà, amb el president de l’Associació Catalana de Municipis per sentar les bases de futures col•laboracions.



 
 
 
 
 
 
Inscripcions a la primera jornada Munixic
munixic a twitter munixic a facebook

El projecte HEBE, una aproximació teòrica i pràctica a l’apoderament juvenil

unnamed 4

L’apoderament juvenil són dues paraules que en els últims anys s’han fet tant populars que fins i tot han arribat a convertir-se en mainstream. Polítics, professionals de la joventut, xarxa associativa… tothom en parla. Però ben bé què és i què vol dir “apoderament juvenil”?

Un grup (5) d’investigadors de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de 12 investigadors més de la UAB, UB i UPF, han creat el Projecte HEBE, una investigació que vol solucionar la incògnita abans presentada. Així doncs, té com a objectiu definir l’apoderament juvenil i identificar quins són els elements (espais, moments i processos) que intervenen en aquest procés. Per aconseguir-ho, han distribuït la recerca en cinc fases:

A la primera, s’ha tractat sobre la conceptualització del terme “apoderament”, fent una revisió de la literatura científica existent sobre el tema.
A la segona, s’han establert una sèrie d’indicadors d’apoderament obtinguts mitjançant quatre processos d’avaluació participativa d’accions comunitàries i la realització de sis relats de vida de joves, que han sigut validats i contrastats per experts en el camp.
A la tercera, s’ha confeccionat un qüestionari a joves sobre l’apoderament amb la finalitat de determinar quin és el nivell assolit, a quines edats es produeix i, també, validar la hipòtesi de la investigació sobre els espais, moments i processos d’apoderament.
A la quarta, on ens trobem actualment, s’ha realitzat el webdoc HEBE (documental interactiu sobre l’apoderament juvenil) amb la finalitat de dissenyar una metodologia participativa d’investigació sobre l’apoderament i crear una plataforma interactiva per compartir les experiències. Destaquem que la seva presentació és aquest dijous 6 d’abril, a les 18h, al Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Més informació de l’acte i per fer la inscripció, aquí.
A la cinquena fase, finalment, es vol relacionar els resultats obtinguts en les diferents metodologies per extreure unes conclusions.  Tot això ens permetrà per una banda, descriure l’impacte que els diferents agents educatius tenen en la consolidació de l’apoderament juvenil i, per altre, identificar les coincidències i diferències en les concepcions que tenen els joves, els professionals de joventut i els investigadors.

Aquesta recerca científica en l’àmbit de la joventut permetrà elaborar noves estratègies polítiques i d’intervenció socioeducativa per acompanyar l’apoderament dels joves. Des de l’associació, que hi col·laborem com a membres del Consell Assessor, celebrem aquesta mena d’iniciatives que demostra l’interès acadèmic en el nostre àmbit professional i seguirem informant dels seus avenços pròximament.

Projecte HEBE