Joves

admin on 24/07/2012

Joves

Les persones joves amb discapacitat intel·lectual necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència.

Descripció general

Les persones joves amb discapacitat intel·lectual tenen les mateixes necessitats que qualsevol altra persona jove en la nostra societat. Necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència. El programa “Joves” de la entitat DOWN LLEIDA busca donar resposta a aquestes necessitats, potenciant totes i cadascuna de les capacitats de les persones, així com la millora en les relacions interpersonals i la millora en les competències psicosocials i en les habilitats socials.

El projecte té com a objectiu capacitar a les persones participants en l’autogestió del seu lleure, i ofereix la possibilitat de participar en activitats d’oci normalitzat dins de l’oferta social, cultural i esportiva de la nostra ciutat (Fem Kolla), així com la possibilitat de comprometre’s en la millora de la comunitat mitjançant activitats de voluntariat (JoHiVaig). En altres paraules, el projecte conjuga dues accions claus: d’una banda, es facilita que aquestes persones puguin gaudir d’activitats de lleure i oci de forma normalitzada i, d’una altra banda,es promou la participació de joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals com a voluntaris en tota mena d’activitats o programacions del seu entorn.

L’associació ha desenvolupat una metodologia de treball pròpia per facilitar el seu accés normalitzat a aquests serveis a través del seu equip de professionals i de l’acció, al mateix temps, de voluntaris que ja hi col·laboren habitualment. Totes aquestes activitats es realitzen junt a un grup de persones voluntàries que de forma altruista participen de forma periòdica, actuant com a referents per les persones joves amb discapacitat. A més, amb les dues línies de treball ,es cobreixen diferents trams d’edat, treballa complementàriament la participació activa dels joves amb discapacitats fent aportacions al bé comú com a voluntaris i participant com la resta d’usuàries en activitats de lleure adreçades al conjunt de la ciutadania.

El projecte es va gestar el 2006 amb la inscripció de joves amb síndrome de Down de l’associació a la borsa de voluntariat del servei de joventut de l’Ajuntament. Després d’elaborar amb cura el projecte, el 2009 es va afegir a l’acció de l’associació com a programa complet. Aquest programa es va fusionar el 2011 amb el projecte Fem Kolla, generant el Projecte Joves, que es continua desenvolupant a dia d’avui. L’any 2020 s’han realitzat més de 216 sessions formatives, 225 activitats d’oci i temps de lleure i 10 activitats de voluntariat.

La línia de treball de voluntariat es desenvolupa en quatre fases:

Informació:

S’informa a les persones joves amb síndrome de Down i les seves famílies de la possibilitat de participar en activitats d’oci i voluntariat en la comunitat. Paral·lelament s’informa a l’equip de voluntariat de l’entitat de les activitats en les que poden participar, entre les que s’inclou el projecte JOVES.

Desenvolupament d’habilitats bàsiques i educació emocional

S’imparteixen sessions formatives per a les persones amb discapacitat intel·lectual sobre habilitats bàsiques de relació, resolució de conflictes, organització i planificació, educació emocional, etc. per a que siguin capaces d’autogestionar-se i prendre les seves pròpies decisions en quant al temps de lleure. Al mateix temps es forma a l’equip de voluntariat de l’entitat que col·labora en aquest projecte.

Realització de les activitats d’oci o voluntariat

Els i les joves amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals participen en activitats comunitàries, amb el suport de l’equip tècnic i de voluntariat de l’entitat. Aquestes activitats han estat decidides prèviament en les sessions formatives setmanals.

Avaluació

A tres bandes: amb l’equip professional del projecte, les persones amb síndrome de Down, l’equip de voluntariat; i en el cas d’activitats de voluntariat també amb les entitats amb les que s’ha col·laborat.

El pressupost per a l’any 2021 va ser de 20.000€, xifra que suposa una disminució respecte als recursos disponibles l’any 2016 que va comptar amb 20.341€ i l’any 2014, quan es va comptar amb 24.443€. Malgrat aquesta davallada, les xifres de 2021 continuen en la mateixa línea de l’última actualització realitzada el 2016 i representant gairebé el doble de la primera referència amb què comptem: els 12.100€ de l’any 2011. Les oscil·lacions del pressupost no afecten ni a la continuïtat ni a la consolidació del projecte.

Del pressupost de 2016, aproximadament uns 13.000€, el 63% del pressupost corresponien a costos laborals i d’administració, i aproximadament uns 7.000€. El 34% restant del pressupost estava destinat diretament a la formació i les actuacions dels voluntaris/ies.

Del pressupost per a l’any 2021, al voltant d’uns 16.000€, el 80% del pressupost es destinat a despeses de l’equip professional i aproximadament uns 4.000€, el 20% restant, cobreix les despeses de dietes, activitats externes, assegurança, material fungible, telecomunicacions, entre d’altres.

El percentatge de recursos propis amb què es finança el projecte a través de les aportacions de les persones participants ha crescut, i ha passat dels 38% de 2014 al 43% de 2016 i al 45% l’any 2021. Així, dels 20.000€ de pressupost, 9.000€ corresponen a recursos propis.

A més a més, el projecte compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, suposant la seva aportació un 55% del cost total del projecte, l’equivalent a uns 11.000€ aproximadament.

Actualment, l’equip professional del projecte està format per una psicopedagoga, una integradora social i el suport puntual de monitores per a acompanyar a l’equip de voluntariat en les sortides o col·laboracions.

Tanmateix compta amb el treball interdisciplinari de tot l’equip de l’entitat que vetlla per l’atenció de caràcter integral a totes les persones. En aquests moments l’entitat té un equip format per 15 persones: treballadores socials, psicopedagogues, educadores socials, psicòlogues, integradores socials, mestres d’educació especial, logopedes i administratives. A més, compten amb el suport d’un equip de voluntariat on el 2021 participen de forma activa 38 persones, de les quals un 25% són homes i un 75% són dones.

L’acció de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down s’adreça a les persones amb aquesta síndrome i a les seves famílies, de totes les comarques lleidatanes i també d’Osca (Aragó).

La línia de treball voluntari s’adreça a joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals de més de 16 anys. Aquestes persones són de diferents orígens ètnics, religiosos, culturals, socioeconòmics, etc. Del grup associatiu que actualment té la entitat, un 25% son d’origen estranger, i alguns presenten també dificultats de caire econòmic per fer front al pagament de les diferents activitats, motiu pel qual l’entitat també ofereix beques per tal de promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés als diferents serveis.

Al 2021, hi participaven 58 persones, de les quals:

4 són homes participants d’entre 16 i 18 anys.
23 són homes participants majors de 18 anys.
6 són dones participants d’entre 16 i 18 anys.
25 són dones participants majors de 18 anys.

En relació a l’any passat, hi ha hagut una petita reducció en el nombre de participants en aquest any de pandèmia: de 64 persones al 2020 s’ha passat a les 58 d’aquest any 2021.

Tot i això, es pot observar un increment en la participació des de l’última actualització l’any 2016, on el projecte va comptar amb 30 participants, el qual demostra una consolidació del projecte, un alt suport per part de les usuàries i el seu establiment com un projecte referent pels joves amb discapacitat intel·lectual i síndrome de Down en els territoris lleidatans per al seu desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes.

Anteriorment, el projecte també incloia el servei de voluntariat de l’hospital Arnau de Vilanova, en el marc del qual joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals, juntament amb altres voluntaris de l’entitat, fan tasques de suport a la planta de pediatria de l’hospital. Durant 2016 s’hi van dur a terme 29 actuacions.

El projecte potencia l’autonomia en la presa de decisions per part de les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual, convertint-les en protagonistes del seu dia a dia. El treball de l’equip professional es acompanyar aquest procés de presa de decisions assumint les conseqüències que se’n deriven i potenciant les capacitats intrínseques a totes les persones. Per tant es tracta de capgirar la participació tradicional, en que un equip tècnic dirigeix a un grup de joves per a organitzar i fer activitats; passant a un grup de joves empoderat que pren decisions i organitza el seu temps de lleure amb el suport d’aquest equip tècnic. Des d’aquest punt de vista, i tenint en compte que parlem sempre de joves, es tracta d’un projecte de Participació juvenil orientat a un col·lectiu determinat.

Des d’un altra punt de vista, els nois i noies participen en serveis i activitats del seu entorn de dues maneres complementàries: actuant com a voluntaris de suport en serveis i programacions d’una gran multiplicitat d’entitats del seu entorn, i actuant com a usuàries d’activitats obertes a tots els públics. Es promou la participació, la integració i la socialització d’aquest col·lectiu de persones joves en activitats de caràcter comunitari dirigides a tota la ciutadania.

Aquesta participació és clarament visible en com els i les participants són la part central en totes les fases del projecte: des del disseny de les activitats, passant per l’execució i finalitzant amb la pròpia avaluació, per a sentir-se part activa del projecte.

Queda clar que la titularitat i el desenvolupament del programa és de l’Associació DOWN Lleida, però a més d’això, amb el programa Nous Voluntaris s’entra en contacte i relació amb un gran nombre d’entitats de l’entorn ciutadà que organitzen les activitats que reben voluntariat i aquelles de lleure i oci en les quals participen com ausuàries els joves de l’entitat.

El projecte treballa de forma transversal amb altres entitats socials, culturals i esportives del territori, per tal d’aconseguir un major impacte i fer arribar a la societat el missatge d’inclusió i d’oportunitats per a les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual. En el projecte s’identifiquen fins a 30 entitats diferents que participen en el programa, ja sigui acollint voluntaris amb síndrome de Down per a les seves activitats, ja sigui organitzant activitats a les quals participen com a usuàries joves amb síndrome de Down.

En la mesura que es tracta d’un projecte associatiu, no hi ha interdepartamentalitat possible en el sistema organitzatiu.

Malgrat això, existeix cooperació i coordinació entre diferents departaments governamentals que d’una manera o altra donen suport al projecte, essencialment els de serveis socials i els de joventut.

Actualment, el projecte col·labora i rep el suport institucional de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

En les diferents línies del programa, l’avaluació es realitza de forma continuada atenent a diversos indicadors de caràcter qualitatiu i quantitatiu, que ens han de permetre conèixer el grau d’eficàcia, eficiència, visibilitat i impacte que tenen les diferents actuacions desenvolupades.

En aquestes es recull el parer de les persones usuàries, de les voluntàries col·laboradores així com de les professionals que dirigeixen i coordinen les activitats. A més, en paral·lel, es recullen dades quantitatives de participació, que en el cas de les activitats de lleure i oci es reflecteixen també percentualment, per avaluar el nivell d’acceptació de la programació en el si del grup habitual d’usuàries.

Aquesta avaluació ha sigut clau a l’hora de millorar el projecte any rere any i introduir les modificacions necessàries per a un millor impacte del projecte. Es tracta, per tant d’una avaluació, de caràcter participatiu, que es centra en 3 moments fonamentals:

Procés de decisió de l’activitat de lleure o voluntariat en la que es vol participar
Un cop finalitzada l’activitat
Al finalitzar cada any d’execució del projecte

Els criteris generals d’actuació de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down són equiparables a les línies de treball recomanables en les polítiques de joventut en matèria de participació. És a dir, les usuàries tenen un paper protagonista de les activitats, i s’estimula fins al màxim possible la seva participació directa, amb opinió i capacitat de decisió, en funció de les possibilitats de cadascú. Per aquesta raó resulta especialment rellevant que una entitat adreçada a un públic tan específic i delimitat com aquesta, desenvolupi un programa especialitzat en joves.

És exemplar en la mesura que normalitza les polítiques de joventut en l’àmbit associatiu i en un camp ben específic, més enllà dels àmbits de treball més comuns. D’altra banda, els continguts amb que treballa el programa són propis i específics de programacions juvenils: la promoció del voluntariat i les programacions de lleure i oci des d’un punt de vista formatiu i enriquidor. Els serveis de joventut, per tant, esdevenen també instrument de treball per a uns joves amb característiques tan específiques com els que tenen síndrome de Down.

1. Obté reconeixement institucional explícit

En la seva edició de 2011, el programa ha obtingut tres premis de procedències ben diverses i que certifiquen la seva validesa i excel·lència des de tres punts de vista diferents: el voluntariat, les polítiques de joventut i el treball comunitari. Va obtenir el Premi CERMI. ES Especial Any Europeu del Voluntariat 2011, el Premi INJUVE 2011, categoria voluntariat, del Ministerio de Sanidad, Política social e Igualdad, i el Premi Joves Excel·lents de Catalunya de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

2. Fa visible un col·lectiu poc atès per les polítiques de joventut

Les polítiques clàssiques de joventut presten habitualment poca o nul·la atenció a col·lectius amb característiques molt determinades i amb desavantatges molt concrets. En aquest cas, però, el programa treballa amb joves amb síndrome de Down des de la normalitat de serveis i activitats adreçats a joves. És exemplar perquè no cau en l’error comú d’intentar fer des de les polítiques de joventut allò que no li correspon (tasques assistencials), sinó que desenvolupa un sistema de treball que busca la socialització i la integració normalitzada en un marc general de serveis adreçats a tota la ciutadania. Mostra amb molta claredat l’ideal de complementarietat a que tota política de joventut ha d’aspirar respecte a altres àrees d’acció social o pública.

3. La iniciativa és associativa i excel·lent

Es tracta d’un programa sorgit de la més evident necessitat i demanda de les persones usuàries. Joves amb determinades característiques (síndrome de Down i discapacitat intel·lectual) volen acollir-se a un programa de l’administració (borsa de voluntariat) i posen en evidència la necessitat d’adaptar-lo a les seves peculiars circumstàncies. L’associació que lidera el projecte s’adreça a l’administració amb una proposta excel·lent i té en tot moment la iniciativa per desenvolupar-lo i dur-lo a terme. Un bon exemple de cooperació entre l’administració i la societat civil, amb la virtut que la iniciativa correspon a aquesta segona. L’èxit del projecte es manifesta en el fet que finalment la pròpia associació desenvolupa un borsa específica de la qual les voluntàries trien les activitats.

4. Bona combinació de gestió professional amb voluntariat

L’actuació de l’associació es fa en tot moment des del rigor professional i amb l’especialització tècnica necessària, però l’execució depèn en bona mesura del treball voluntari de persones que s’hi afegeixen de manera altruista. Cal remarcar que el voluntariat rep formació i orientació adequada per realitzar les tasques que els encomanen, i que la seva actuació rep el seguiment i supervisió professionals necessaris.

5. Discurs positiu.

Un dels criteris que no ha de faltar mai en tota política de joventut és la construcció d’un discurs positiu al voltant de les joves. En aquest cas, es fa visible la realitat i necessitats d’un col·lectiu determinat a través de la seva aportació social: les pròpies persones amb discapacitat realitzen voluntariat en serveis i activitats de la pròpia societat civil i contribueixen també a l’èxit de determinades programacions de lleure i oci amb la seva participació. Es defuig en tot moment el discurs negatiu, que massa sovint tendeix a realçar els riscos per comptes de les potencialitats i els valors.

Les professionals opinen:

En els inicis del projecte, les persones alienes a la nostra associació amb les quals compartíem acció voluntària en un mateix entorn, feien més cas dels prejudicis i estereotips que no pas de les capacitats de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.

Amb el temps, però, els i les joves amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals van anar mostrant, col·laboració rere col·laboració, que podien desenvolupar les seves tasques de forma òptima i que, en cas de requerir-ho, disposaven del suport de l’equip de voluntariat sense discapacitat de la nostra entitat. Gràcies al projecte hem après a difondre millor la realitat actual de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.

Aquest projecte ens ha fet de trampolí als espais socials, culturals i esportius de Lleida, als quals, d’altra manera, no haguéssim pogut arribar de forma tan inclusiva i visionària. Allí s’ha fet palès que aquest col·lectiu son ciutadans i ciutadanes amb drets i deures. Hem hagut d’anar modulant el recolzament als joves al llarg del projecte. En termes generals, aquest projecte ha ajudat a canviar la concepció de la ciutadania sobre les persones amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Ha ajudat a creure en les seves capacitats i ha permès mostrar un cop més que aquestes persones, si els deixem espais participatius, poden col·laborar-hi i fer aportacions igual que la resta de membres de la comunitat.

El principal repte que tenim en aquest moment és aconseguir que els i les joves amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual tinguin una major autonomia, encara, i que puguin realitzar les activitats de voluntariat a iniciativa pròpia sense que la pròpia entitat hagi de cercar aquesta col·laboració. I en relació a les activitats d’oci i temps de lleure, que aquestes persones amb discapacitat siguin capaces de generar els seus propis espais de trobada al marge de la iniciativa de la pròpia entitat.

Els Nous Voluntaris Projecte Memoria 2010

Els Nous Voluntaris Programa joves Projecte Memoria 2011

Resum accions 2011

Projecte i pressupost 2011

XVIII Premi Voluntariat com a millor projecte local/comarcal de Catalunya

Fitxa del projecte al XVIII Premi Voluntariat JOVES

Presentació i testimonis 2021

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Crea2

admin on 27/05/2021

Crea2

El projecte Crea2 es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida.

Descripció general

El projecte Crea2 es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida que volguessin formar-se com emprenedors/es amb l’objectiu de permetre’ls crear productes per la seva posterior venda, com ara souvenirs de la ciutat, marxandatge o l’embalatge d’ampolles d’oli. Mitjançant aquesta intervenció de formació artística i d’emprenedoria, es busca millorar l’ocupació de les joves artistes en la ciutat, promovent la seva visibilitat juntament amb la seva professionalització. La suma de talents pretén dotar als participants d’elements i recursos que fomentin dinàmiques d’intercanvi entre disciplines per a establir la base de projectes i idees que puguin esdevenir nous productes. Els participants són joves d’entre 18 i 25 residents a la ciutat de Lleida, amb una formació o estudis previs relacionats amb les arts.

Com a resultat d’aquestes formacions, realitzades per Guillem Ferran, els joves dissenyaran diferents projectes i productes que empreses i institucions poden decidir adquirir un cop finalitzat el projecte. Al cap dels anys, diferents institucions de la ciutat de Lleida s’han sumat a la iniciativa com a clients potencials: la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (FECOLL), Turisme de Lleida, la Fundació Sorigué, el Consorci del Turó de la Seu Vella, La Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Llersedencs i Ara Lleida.

El Crea2 de Lleida és un projecte que es convoca cada dos anys des del 2014, oferint 20 places per a joves creadors interessats a participar en aquesta experiència i rebre formació per esdevenir emprenedors en el món de les arts i l’artesania. Actualment, s’han celebrat quatre edicions: l’any 2014, 2016, 2018 i 2020.

Les inscripcions per al projecte duren un mes a partir d’octubre i s’inicien les classes al gener o bé al maig. Un cop s’ha realitzat la selecció dels i es comunica als participants, aquestes formacions consisteixen en cinc jornades de cinc hores al llarg de tres mesos. Cadascuna d’aquestes sessions es realitza cadascuna on es treballen els següents continguts:

Sessió 1: Recerca

Sessió 2: Conceptualització i disseny

Sessió 3: Formalització

Sessió 4: Desenvolupament i comercialització

Sessió 5: Presentació dels resultats.

Addicionalment a aquestes sessions formatives, els joves han de treballar i dedicar temps per elaborar els dissenys fora de l’horari presencial, amb un seguiment i una tutoria individual de cada projecte i/o creació per part del formador a distància, a través de comunicació telefònica o per correu electrònic.

Un cop finalitzats els projectes, es realitza una presentació final davant dels clients i possibles compradors per tal de mostrar, explicar i destacar els processos, metodologies i resultats.

Té un pressupost anual de 2500 € on els joves no han de pagar res.

El finançament del projecte va inclòs com a partida dins dels pressupostos de joventut.

El projecte és gestionat per un tècnic de joventut qui s’encarrega de les gestions administratives, planificació, difusió i coordinació del projecte; i del professor Guillem Ferran encarregat de dur a terme les formacions i el seguiment dels alumnes.

En Guillem Ferran és un dissenyador de producte multidisciplinari, professor de disseny de producte i materials a l’ESDAP Llotja des del 2013, a més de cap de departament de Disseny de Producte des de 2016. Paral·lelament, ha treballat amb diferents organitzacions i institucions, organitzant formacions i tallers per a adults, com el Crea2. És consultor acreditat en gestió de la Innovació i disseny de producte per ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya.

Cada edició, es convoquen 20 places per a joves creadors interessats a participar en una experiència formativa per dissenyar, elaborar productes artesans amb la intenció de comercialitzar-los posteriorment i iniciar-se en l’emprenedoria.

Són joves d’entre 18 i 25 anys, que resideixen, estudien o treballen a la ciutat de Lleida, tot i que en el cas d’haver-hi vacants, també poden participar joves de la demarcació de Lleida. En les anteriors edicions, els joves participants provenien de disciplines com el gravat, la il·lustració, la joieria, la pintura, la fotografia, l’escultura, el disseny gràfic o el disseny tèxtil.

En aquest projecte, els joves són els beneficiaris directes del programa. En les primeres edicions del projecte, el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida va contactar amb els joves que havien participat prèviament en altres activitats, com ara al Mercat de les Idees i a les formacions organitzades pel departament; a més de buscar nous participants a través d’activitats de difusió.

Un cop feta la difusió, els joves interessats han d’omplir una sol·licitud per formar part del projecte, amb les seves dades personals i una mostra de la seva obra. Un cop rebudes les sol·licituds, se seleccionen les millors i s’engega el curs i les tutoritzacions per crear els productes. En l’etapa final després de la producció, els joves també són acompanyats durant la negociació econòmica amb el client per a la seva venda.

En el Crea2 es va col·laborar amb el FECOLL, una entitat de la ciutat de Lleida encarregada d’aglutinar els diferents participants per a l’aplec del cargol, festa gastronòmica multitudinària de Lleida, com a client dels projectes i productes elaborats pels participants del projecte durant la tercera edició.

La iniciativa del Crea2 va sorgir del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, el qual ja tenia consolidats altres projectes d’emprenedoria artística, com ara el Mercat de les Idees on joves artistes i artesans poden muntar una parada a l’eix comercial de Lleida, quatre vegades a l’any per vendre els seus productes o obres d’art. A partir d’aquesta activitat, el departament de joventut va observar una gran quantitat de joves artistes i artesans i va dissenyar un projecte de cara a la professionalització d’aquest col·lectiu mitjançant formacions específiques (màrqueting digital per artesans, venda en línia, etc.) i el Crea2.

A més, altres departaments de l’Ajuntament com ara Alcaldia i Turisme han participat en el projecte com a potencials clients dels participants del Crea2.

En aquest projecte, el Departament de Joventut s’ha encarregat de posar en contacte als joves amb clients institucionals, com ara la Diputació de Lleida per a adquirir els projectes resultants de les jornades de creació. A més, en passades edicions s’ha treballat també amb la Seu Vella, cooperatives de les Garrigues i altres institucions com Fundació Sorigué, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Ara Lleida i la Universitat de Lleida.

No disposem d’informació per aquest apartat.

El projecte Crea2 és un projecte amb ja quatre edicions que mostra la seva consolidació per als joves artistes residents de la ciutat de Lleida. Es tracta d’un projecte molt complet incloent una formació per a joves, les introdueix en el món professional, s’encarrega de contactar amb empreses i societat civil com a potencials clients i futurs socis i implica a gent de l’àmbit de la cultura i les arts. Els seus objectius són claus en fer front de les necessitats específiques de les persones emprenedores i les necessitats de les joves artistes, establint-se com un exemple de plataforma de promoció d’aquests joves.

Projecte consolidat: Gràcies a la trajectòria del Crea2, gairebé 80 joves han pogut rebre aquesta formació clau i s’ha establert com un punt de referència pels joves artistes amb visió emprenedora de Lleida i municipis propers.
Forts vincles de cooperació entre els participants amb el teixit institucional, artístic i econòmic del territori: A través del projecte, els joves entren en contacte directe amb funcions i situacions reals amb clients de tots els àmbits professionals: creant relacions de tutorització amb artistes reconeguts així com presentant i dissenyant uns productes finals de marxandatge per a entitats locals així com els principals productors d’oli de la diputació.
Neix de les necessitats específiques de les joves artistes: La planificació i identificació del projecte neix d’accions prèvies realitzades pel Departament de Joventut on es va observar, gràcies a projectes amb joves creadores com el Mercat de les Idees. A partir d’aquesta experiència, es desenvolupa un projecte per a fer front totes les necessitats educatives que puguin tenir per a professionalitzar aquest col·lectiu.
Intervenció multidimensional per a l’ocupació dels joves: Aquesta intervenció cassa tots els elements necessaris per a la professionalització d’un grup de joves específic mitjançant formació teòrica i pràctica, un seguiment i tutorització per part del professor, així com tot el cicle de producció i venda amb clients reconeguts que permetrà establir una base sòlida pel futur dels joves participants.
Reivindicació de l’art i la figura dels creadors al municipi: Mitjançant un projecte que posa en rellevància el treball dels artistes com a mitjà i producte final del projecte; el projecte promou l’art com a sortida professional en el municipi, enfortint l’escena artística de la ciutat i creant vincles amb diferents entitats locals que poden esdevenir futurs clients dels participants.

Noemi Cierco Moncalvillo, tècnica del projecte opina:

La clau del projecte, pel meu parer i recollint les opinions dels joves, és que el professional que imparteix el curs treu el millor de cada artista i artesà, els ajuda en el procés de creació i en la comercialització del producte (posar preus, vendes, etc.). També el fet que els joves treballin en col·laboració entre ells fa que els productes siguin molt millors perquè es barregen disciplines a l’hora de crear els productes.

Pel que fa a l’impacte estem al 50% de vendes de producte. L’Ajuntament de Lleida contacta prèviament amb moltes empreses i institucions interessades a comprar els productes i aquest treball transversal és molt important.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Nits Insòmnia

admin on 21/05/2021

Nits Insòmnia

El Nits Insòmnia és un projecte d’oci alternatiu nocturn adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys de la ciutat de Cornellà de Llobregat i municipis adjacents.

Descripció general

Totalment gratuït, el projecte ofereix la possibilitat de gaudir d’un oci diferent del tradicional creat dels joves pels joves. Anualment, el Nits Insòmnia realitza al voltant de 30 activitats distribuïdes en tres programacions d’oci alternatiu, participatiu i de relació durant els caps de setmana de primavera, estiu i tardor. Les activitats que proposen combinen l’oci amb caràcter lúdic amb diferents temàtiques, com ara l’educació en sexualitat i afectivitat, tallers, esports, arts, cultures del món i/o jocs de taula.

El projecte s’inicia per cobrir les necessitats dels 22.500 joves d’entre 12 i 25 anys de la ciutat de Cornellà – un 26% de la població total de la ciutat – , els quals veuen l’oferta d’oci nocturn reduïda, amb poca selecció fora dels espais d’oci nocturn tradicionals. Inicialment proposat per l’administració pública, el Nits Insòmnia està a poc a poc derivant en un projecte apropiat pels joves i dirigit cap als seus iguals, on la figura d’aquests és clau en la planificació i execució de les activitats proposades, posant els interessos dels i de les joves al centre.

Amb aquest objectiu, el Nits Insòmnia s’ha associat al projecte del Curs de Dinamització Juvenil impartit per l’equip tècnic de Joventut de l’Ajuntament en coordinació amb associacions juvenils, on es donen les eines necessàries per a què els i les joves puguin ser creadors/es d’aquest oci alternatiu i per tant, apoderar-se del projecte. Es gràcies a aquest curs de dinamització que a poc a poc han sorgit interessos individuals i s’han acabat per conformar un grup de col·laboradors estable anomenat Agents Insòmnia: joves que amb major o menor implicació segons les seves motivacions que s’incorporen al projecte de Nits Insòmnia, com a participants habituals, organitzadors i, fins i tot, exercint la coordinació de diferents nits en les diferents edicions que es realitzen cada any.

Aquesta participació ha permès consolidar el Nits Insòmnia com a un projecte exemplar per als i les joves de Cornellà, oferint un espai no només lúdic, sinó també obert a rebre idees que permetin dur a terme activitats que siguin motivadores i engrescadores per oferir un oci en línia amb els interessos dels i de les joves. Gràcies al seu llarg recorregut, Nits Insòmnia s’ha establert com una alternativa real a l’oferta d’oci nocturn dels joves a Cornellà, combinant activitats de lleure, així com de divulgació informativa amb caire lúdic en diferents àmbits per cobrir les peticions i els interessos dels i les joves de la ciutat.

Al 2007, sorgit de les demandes per part de les joves al Pla Director de Joventut d’alternatives d’oci a la ciutat i l’obertura d’espais i infraestructures fora dels seus horaris habituals, el projecte de Nits Insòmnia és impulsat pel Departament de Joventut de Cornellà de Llobregat i pel procés participatiu d’un Pla Director de Joventut.

Després de la prova pilot realitzada durant aquell any, amb un cap de setmana d’activitats, Nits Insòmnia és un Projecte consolidat i d’èxit amb tretze edicions fins a l’any 2020, incorporant un període d’activitats al llarg de l’any durant tres fases: a la primavera (finals abril – finals maig), a l’estiu (principis juny – principis juliol) i a la tardor (finals octubre – finals novembre). L’horari aproximat de les activitats tallers és de 22h00 a 00h o de 00h a 02h00 durant entre 10 i 15 cap de setmana al any.

Una edició sencera de Nits Insòmnia té un cost de 8.000€ (6.000€ venen del Departament de Joventut i una contribució d’altres departaments o col·laboracions de 2.000€).

Es tracta d’una partida concreta dels pressupostos de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i part de la subvenció de la Diputació de Barcelona.

La realització de Nits Insòmnia està a càrrec del Departament de Joventut i el seu equip tècnic, on la coordinació recau en el/la professional encarregada de programes de territori del departament esmentat. Addicionalment, l’equip tècnic compta amb responsables de les diferents tasques que fan possible el programa.

L’equip tècnic està format per la coordinadora del Departament de Joventut, quatre tècnics de joventut (programes de territori, programes, punt de voluntariat i punt d’Instituts), a més de dos referents d’Ocupació Juvenil i el col·lectiu d’Agents Insòmnia. Entre els diferents membres, es realitza el disseny, la difusió, la implementació i l’avaluació del projecte, així com el seguiment, la supervisió i les aliances i col·laboracions amb altres entitats i col·lectius, com els Agents Insòmnia els quals s’han incorporat al projecte des de l’any 2020.

A més, cada activitat de Nits Insòmnia és dirigida per talleristes o col·laboradors que fan possible el desenvolupament d’aquestes. A més, hi ha els responsables de la nit, normalment una persona del Departament de Joventut que s’encarrega de fer les gestions necessàries abans, durant i després de l’activitat perquè tot surti correcte en la nit.

Les activitats i el projecte de Nits Insòmnia va dirigit a totes aquelles persones compreses entre els 16 i els 35 anys de la ciutat de Cornellà del Llobregat i municipis propers, englobant al voltant de 22.500 joves.

Els objectius principals del projecte situen als joves com a participants actius i com a beneficiaris del programa. Desenvolupant el projecte com una alternativa a l’oci comú sense ser excloent, el projecte destaca l’agència i les decisions dels i les joves sobre com gaudir el seu temps de lleure i diversió. Així doncs, el projecte està marcat per les ganes, les preferències i els gustos dels i de les joves de la ciutat; amb la intenció que el programa s’apropi tant com sigui possible a les necessitats i desitjos del jovent de Cornellà. Per això, les enquestes i el seguiment per parts dels participants, així com bústies de suggeriments són algunes de les eines per conèixer millor el que volen els joves.

Com a objectiu principal, es busca promoure entre el jovent una alternativa d’oci i temps lliure amb caràcter lúdic, participatiu i de relació durant els caps de setmana. Addicionalment, Nits Insòmnia promou la Participació juvenil al municipi, apoderant el jovent mitjançant cursos de dinamització juvenil, dotant d’eines i recursos per afavorir la seva participació en la comunitat mitjançant la proposta d’activitats d’interès juvenil i potenciar l’associacionisme juvenil per garantir entitats joves en el teixit associatiu de la ciutat. Al llarg de les 13 edicions de les Nits Insòmnia, s’ha comptat amb la participació de diferents grups de joves implicats en l’organització d’activitats dins del programa, com Apetecorn o Street Workout Cornellà i els joves que van completar el curs de dinamització juvenil el mateix any.

A més, des del 2020, s’ha incorporat la figura d’Agents Insòmnia, joves de Cornellà que van realitzar el curs de Dinamització Juvenil i han continuat estretament relacionats amb el projecte de Nits Insòmnia. Aquests joves s’han encarregat de participar en diferents projectes i activitats de forma voluntària, amb la supervisió del coordinador del projecte i altres tècnics del departament. Amb aquesta figura s’ha aconseguit donar més protagonisme als joves en la mateixa organització del programa en les fases de disseny, implementació, difusió i avaluació.

Com a part dels objectius del projecte, el Nits Insòmnia busca implicar el teixit social en la intervenció per a la millora de les alternatives d’oci nocturn de la gent jove a Cornellà de Llobregat. Per això, s’han obert canals i vies de col·laboració permanents amb entitats públiques i socials per a la programació conjunta d’activitats per a compartir i optimitzar els recursos i els mitjans amb els quals es compta.

Així doncs, algunes de les activitats del Nit Insòmnia van ser organitzades i/o realitzades per associacions, com ara Corresolidaris (2018), Apetecorn (2018), Societat Coral La Unión (2018), Gent i Futur (2018), Citilab (2019) i Street Workout Cornellà (2019). A més, moltes de les activitats ofertades pel Nits Insòmnia són fruit de la col·laboració amb fundacions, artesans, escoles, entitats esportives i empreses locals així com nacionals, ampliant la col·laboració tant amb actors de l’àmbit públic com privat. Addicionalment, el curs de dinamitzadors és organitzat i oferit en col·laboració amb l’associació Abierto hasta el Amanecer.

Una part important del programa és l’ús d’infraestructures i espais públics en horaris no habituals, optimitzant recursos existents i apropant el barri i la ciutat als i les joves.

A més, per tal de millorar l’oferta d’oci nocturn per als joves, el Nits Insòmnia treballa conjuntament amb diferents departaments municipals per dirigir una resposta completa i cohesionada i aconseguir una alternativa integral i estable d’oci nocturn pels joves. Alguns dels departaments amb els quals s’ha col·laborat en les darreres edicions han sigut el Departament d’Acció Comunitària, Departament d’Esports i Departament de Medi Ambient.

Actualment hi ha una cooperació financera amb la Diputació de Barcelona.

Al finalitzar cadascuna de les activitats, es realitzen enquestes als usuaris i usuàries amb la valoració de l’activitat per poder emplenar les fitxes d’avaluació. Per a cada activitat, es realitza una fitxa d’avaluació quantitativa i qualitativa sobre els participants i el funcionament de l’activitat. En aquestes, s’especifica la participació, el perfil dels i de les participants, l’ús de l’espai i del temps així com els punts febles i els punts forts. A més a més, s’indica una descripció completa de l’activitat així com els recursos i els objectius, el que permet una Transparència a l’hora de poder replicar aquest projecte en edicions posteriors, així com en altres contextos i municipis.

Al final de l’any, amb la memòria, s’avalua la totalitat del projecte, destacant la participació i cooperació realitzada amb altres grups i entitats, la participació dels joves, els resultats del curs de dinamització, les novetats, els punts forts i els punts febles del projecte i les propostes de futur.

El projecte Nits Insòmnia posa en relleu la necessitat d’un oci nocturn alternatiu que cobreixi les necessitats de la joventut de Cornellà, però també dels joves dels municipis propers que també veuen l’oferta d’oci nocturn alternativa reduïda o bé, fora dels seus interessos personals. Amb una llarga trajectòria, s’observa com el projecte ha anat creixent i modificant-se per donar una major participació i un rol major a les joves, tant en l’organització com la creació de les diferents activitats de forma envejable. A diferència d’altres projectes d’oci nocturn dins la plataforma, destaca justament el rol dels Agents Insòmnia en la cogestió del projecte i l’àmplia temàtica d’activitats definida per un diàleg constant basat en l’avaluació, la Participació juvenil i el diàleg amb els i les joves en les activitats dutes a terme any rere any. La unió del projecte amb el curs de Dinamització Juvenil justament permet incrementar aquesta participació i diàleg any rere any, mentre ofereix als joves una formació i una experiència professionalitzadora en l’àmbit del lleure.

Projecte evolucionat: Tot i que el projecte va començar com una proposta institucional, la integració del curs de dinamització juvenil com a part va obrir la porta a una cogestió i una major participació dels joves en el projecte.
Participació juvenil: Gràcies a l’evolució del projecte i amb la introducció dels agents Insòmnia el 2019, el projecte Nits Insòmnia s’estableix com un referent en el diàleg amb els beneficiaris així com l’impuls de la seva participació com a organitzadors i talleristes. Els joves són capaços d’incidir directament en el projecte, vinculant-lo als seus interessos i motivacions. Tot i això, amb aquest nou rol dels Agents Insòmnia, es preveu que aquests joves vagin adquirint majors responsabilitats i participació en futures edicions.
Ampli ventall d’activitats i interessos dels i les joves en una sola programació: Nits Insòmnia proposa una alternativa de lleure saludable, proposant activitats que desplacen l’ús de drogues i alcohol com a eix principal de l’oci juvenil. Amb gairebé 30 activitats al llarg de l’any que tracten temes de salut, sexualitat, esport, cultures del món, cinema i entreteniment, jocs de taula o intercanvi d’idiomes permet treballar diferents objectius en un sol projecte.
Aliances fortes i diversificades: El Nits Insòmnia destaca per l’ample ventall de col·laboradors que participen en el projecte i les activitats, tant públics com privats. Per oferir tanta varietat d’activitats, el Nits Insòmnia col·labora anualment amb diferents empreses, clubs d’esports, associacions, entitats i departaments de l’ajuntament. A més, amb la creació dels Agents Insòmnia, el projecte ha creat una plataforma de Participació juvenil amb antics i noves joves participants.
Promou i enforteix els espais juvenils: Cal destacar el rol central que tenen l’obertura dels equipaments juvenils en horari nocturn, remarcant un dels elements principals de les polítiques locals de joventut. Així, també enforteix i renforça la relació dels joves amb la ciutat i aquests espais fora de les programacions més tradicionals.

Si tots els projectes i iniciatives que duem a terme des del Departament de Joventut són important per l’equip professional, les Nits Insòmnia prenen una importància especial. Ha esdevingut un projecte que mostra la forma de treballar i la filosofia del mateix departament pels motius que es mostren a continuació.En primer lloc, és un projecte on el treball en xarxa és essencial. Es necessita altres recursos del mateix Ajuntament, així com d’altres entitats i col·lectius, per fer una proposta on es donin respostes a les necessitats d’oci de les persones joves. No és necessari arribar a tot, el que és, important es que entre totes ens centrem en allò que podem aportar.

En segon lloc, es treballa l’apoderament del jovent. Fer una proposta dirigida per aquest públic sense ell no deixa de ser un treball incomplet. La millor manera que les persones joves sentin que és un projecte per a elles, és mostrant que poden formar part d’ell. A través del curs de dinamització, s’ofereixen eines i recursos perquè les persones implicades puguin fer-se càrrec de les diferents tasques que un projecte d’oci nocturn d’aquestes característiques comporta. A més, en el cas dels joves que no vulguin implicar-se després del curs, té un seguit d’eines que pot aplicar en altres àmbits de la seva vida, tant professionals com personals.

Per últim, les Nits Insòmnia és una filosofia de treball aplicable a altres projectes o petites accions que es poden dur a termes en altres àmbits del treball diari del Departament. La tasca educativa que hi ha darrere, l’apoderament juvenil, el treball en xarxa i la promoció d’hàbits saludables, tant físics com emocionals, fa que sigui extrapolable.

Instagram Nits Insòmnia

Activitats del Nits Insòmnia 2021

Nits Insòmnia. Memòria 2019

Nits Insòmnia. Memòria 2018

Nits Insòmnia. Cartells.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Elfar.cat (2021) Les activitats de les Nits Insòmnia seran en format virtual

El Periódico (2019) Cornellà presenta su 12 edición de sus “Nits Insòmnia”.Edita

No disposem d’informació per aquest apartat.

En trajecte

admin on 24/10/2017

En trajecte

En Trajecte era un projecte part de Districte Jove, un programa d’intervenció socioeducativa que adreçat a joves de Terrassa d’entre 12 i 25 anys amb accions que combinaven aspectes lúdics amb l’oferta de serveis i suports en els àmbits relacionals i educatius.

Descripció general

Dintre d’aquest programa extens, En Trajecte s’adreçava específicament a nois i noies de 16 a 20 anys amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i evitar la seva desvinculació del sistema educatiu.

La gestió va ser externalitzada, a través de l’empresa Encís, SCCL. En cada edició es treballava amb una trentena de joves que haguessin fet un procés de ruptura, bloqueig o abandonament del sistema educatiu. Se’ls realitzava una atenció personalitzada, amb un acompanyament intensiu i un seguit d’accions o activitats grupals d’assessorament, formació i millora de competències, a través de tallers, visites i dinàmiques participatives. S’elaborava una pla de treball per a cadascun dels nois i noies, culminant amb un seguiment tutoritzat de les actuacions previstes o acordades en aquest pla. Al llarg de l’acompanyament, els joves obtenien coneixement dels diversos recursos que tenen al seu abast i exploraven la manera de fer-ne un ús pràctic, adaptat a les seves necessitats o inquietuds. A més, rebien informació sobre opcions formatives que els poden interessar en funció de sortides professionals de futur. D’una banda, s’intentava recuperar el prestigi de l’educació com a eina útil per al desenvolupament del projecte personal de cadascun d’ells i, d’altra banda, es buscava la connexió entre la formació i el món laboral. Tot aquest procés, basat en el treball de proximitat, promou l’autoconeixement dels joves com a punt de partida per millorar la seva capacitat autònoma de prendre decisions i realitzar accions amb èxit i positives per desenvolupar un projecte propi de vida.

L’any 2019, després de la seva quarta edició el 2018, el projecte va deixar de realitzar-se com a tal per a implementar el Programa Referent d’Ocupació Juvenil, el qual compta amb subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, i es van reestructurar i redefinir les diferents actuacions.

El projecte es va iniciar l’any 2015, de manera que el 2018 es realitza la seva quarta edició. L’any 2019, el projecte va finalitzar com a tal per a ser reestructurat com a part del Programa Referent d’Ocupació Juvenil amb el SOC.

Cada edició seguia, amb petites variacions, el següent calendari:

Selecció. Entre novembre i gener de l’any següent. S’anuncia públicament el projecte i es reben derivacions d’altres serveis municipals o sol·licituds dels mateixos joves interessats. Se’n seleccionen 30 a través de trobades i entrevistes i se’n posen 10 més en llista d’espera per si hi ha baixes durant el procés. Al final d’aquesta primera etapa se celebra una reunió amb els pares dels nois i noies seleccionats.
Entrevistes. Durant tot el procés de selecció i fins al mes de març es van succeint diverses entrevistes personals amb els nois i noies, per explorar els seus perfils, les necessitats específiques, i per elaborar un pla de treball per a cadascun d’ells.
Desenvolupament del programa. Totes les accions, individuals o grupals, tenen lloc entre febrer i setembre de cada any. Dintre d’aquest període hi ha una fase més intensa d’actuacions específiques, i l’acompanyament general a cada noi i noia. A més a més, cada setmana s’organitzaven dues trobades grupals setmanals i tutories d’acompanyament que s’acorden en cada cas amb els nois i noies concrets.
Actuacions específiques. Entre febrer i juny, es fan trobades setmanals, dividides en dos grups d’uns quinze nois i noies. Durant aquest període es fan tallers, dinàmiques, visites, formacions, etc. En total, es realitzaven un total de 90 hores d’acció grupal i 10 hores d’acompanyament individual per a cada jove.
Acompanyament personal. És present durant tot el desenvolupament, però entra en la seva fase final i de conclusió entre el juliol i el setembre. Ja ha finalitzat el treball grupal, i es fa seguiment individual per seguir el compliment del pla de treball i per acompanyar-los, si cal, en tràmits, gestions o actuacions derivades d’ells.
Seguiment. Durant tot un any després de la finalització del programa, es fa seguiment de la trajectòria dels nois i noies, per comprovar els resultats de la tasca feta i donar suport, si és necessari, en alguna de les passes que ja realitzen els joves per si mateixos.
Durant el desenvolupament del programa hi ha dues trobades grupals setmanals i tutories d’acompanyament que s’acorden en cada cas amb els nois i noies concrets.

Segons el projecte de 2017, En trajecte fa necessària la disposició de 28.000 euros anuals.

25.000 euros es destinen als recursos humans, i 3.000 més per a despeses diverses com la contractació d’especialistes o assessories, dietes de transport i materials per a les activitats.

No disposem de més informació posterior a l’edició del 2017.

La despesa era municipal, amb pressupost del Servei de Joventut i Lleure Infantil, destinada completament a la subcontractació externalitzada del servei, a càrrec de l’empresa Encís, SCCP.

A nivell orgànic, el projecte penja del director de Districte Jove (Jose Giménez), que és el màxim responsable d’En Trajecte. A nivell pràctic, però, el tècnic de joventut del Servei de Joventut i Lleure Infantil que actua com a referent de contacte és Juan Carlos Martínez.

El projecte l’executa un educadora social (Marta Solano), contractada per a 32,5 hores de treball setmanal. Es tracta d’una figura molt polivalent, que assumeix la tasca socioeducativa, la gestió del projecte i el control administratiu.

Tot i que les memòries valoren positivament el treball realitzat, en les conclusions de 2016 s’apunta la conveniència de fer crèixer l’equip amb un segon educador.

El projecte s’adreça a joves d’entre 16 i 20 anys. De totes les candidatures que es presenten a la convocatòria anual i de les propostes de derivació que arriben des d’altres àrees o serveis municipals, se’n seleccionen 30 per acollir-los al programa, i 10 més que s’incorporen a una llista d’espera per si es produeixen baixes durant el transcurs del projecte. Es tracta de joves que no estudien ni treballen, però que estan en disposició de reorientar els seus objectius formatius i laborals. En termes generals es busca joves motivats i amb capacitat de compromís cap a l’aprenentatge de noves competències i per a realitzar un procés de millora personal.

En les tres primeres edicions del projecte En Trajecte, van participar un total de 94 joves: 58 nois i 35 noies, els quals duien entre sis mesos i un any desvinculats del món acadèmic.

L’any 2015 es va comptar amb 88 joves candidats a participar en el programa, entre inscripcions espontànies i derivats d’altres serveis municipals. D’ells, 27 van participar en el projecte. 23 dels nois i noies es van reincorporar al sistema educatiu a través de Cicles Formatius de Grau Mig, cursos diversos o PFIs.

L’any 2016 es va comptar amb 72 joves derivats o sol·licitants, dels quals 35 van entrar al projecte. Dels 35, 24 es van reincorporar al sistema educatiu.

L’any 2017 van entrar al projecte 32 joves, dels quals 27 es van reincorporar al sistema educatiu al finalitzar amb èxit el projecte.

La quarta i última edició d’En Trajecte, hi van participar 32 joves: 10 noies i 22 nois. D’aquestes joves, 19 van finalitzar tot el procés i es van reincorporar en el sistema educatiu, 5 no el van finalitzar perquè van començar a treballar, 3 van reincorporar-se directament al sistema educatiu i 5 van interrompre l’assistència per motius personals. Tot i això, 31 d’aquests participants van assolir la fita de millorar la seva ocupabilitat futura.

El model de participació té a veure amb el mètode de treball grupal, en el qual les activitats i tallers són cooperatius i intenten estimular l’autonomia dels joves, i amb les accions que es realitzen en compliment del pla de treball, que generalment les han d’executar els propis joves, per bé que amb suport i acompanyament tutoritzat.

No hi havia cap sistema de participació associativa, per bé que entre les accions que formen part del treball grupal hi ha contacte i presentació de recursos que estan a l’abast dels joves, entre els quals hi pot haver serveis o projectes associatius.

En la memòria de 2016, per exemple, es va citar la col·laboració amb l’Hort Comunitari de Vilardell, al qual es van derivar dos dels nois participants en el projecte, o l’Esplai de Can Palet, que va acollir un dels nois en un curs de monitors de lleure.

El projecte depenia completament del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa, però hi havia una relació estreta amb serveis socials, ocupacional i d’educació, que fan propostes de derivació de joves amb perfil adequat per integrar-se en el projecte.

D’altra banda, tal com s’ha explicat, el treball continuat amb els joves preveia la presentació i coneixement de serveis i recursos destinats als joves, que formen part de les àrees municipals esmentades, entre d’altres.

En un altre sentit, en l’edició de 2016, l’àrea de Serveis Socials va sol·licitar la realització d’una rèplica del projecte, en petit format, al Punt Maurina, del Pla de Barris de la ciutat, per atendre un grup concret de nois i noies. Aquesta primera experiència de rèplica va ser ben valorat i s’obre la possibilitat com a oportunitat de creixement i ampliació del projecte.

No hi va haver-hi cap d’específic.

El projecte previa un sistema d’avaluació continua, amb les següents tècniques de recollida d’informació:

Observació directa
Entrevistes individuals de seguiment
Valoracions grupals
Coordinació amb els agents implicats
Les informacions recollides s’avaluen i es presenten en una memòria anual.

A més, però, hi ha un sistema de recollida mensual d’indicadors. El podeu veure amb detall en el document En Trajecte. Projectes 2017, que trobareu en l’apartat Per saber-ne més. Documents. Aquí, però us avancem els sis grans blocs d’indicadors que es recullen:

Avaluació de la cobertura (destinataris, participants i demanda)
Indicadors de procés
Indicadors de productivitat
Avaluació dels resultats
Indicadors d’impacte
Avaluació de la qualitat de l’atenció

En Trajecte és un bon model de treball socieducatiu en l’àmbit de les transicions juvenils entre l’ensenyament obligatori i la formació més específica, dirigida a la construcció d’un projecte personal basat en l’autonomia dels nois i noies. La seva base és el treball en proximitat i la idea d’acompanyament. És a dir, a l’aportació de coneixements i competències pràctiques s’hi afegeix la tutoria personalitzada, intensa i continuada, basada en un seguiment molt proper. Des d’aquest punt de vista, és un bon complement als programes de Garantia Juvenil, que malgrat les bones intencions generals, no disposen de recursos per fer una atenció individual suficient. En Trajecte, per tant, és un bon exemple d’un programa desenvolupat íntegrament per un servei de joventut que actua com a complement de la feina que fan les àrees d’educació i de serveis socials, aportant el valor afegit que hauria de ser norma per a tota política de joventut: la proximitat, el coneixement de la realitat juvenil, i la capacitat d’adoptar el punt de vista dels nois i noies.

1.Servei externalitzat de caràcter públic
Exemple de servei externalitzat amb bon criteri tècnic, que s’executa de forma eficaç i que no perd en cap moment el seu caràcter públic. Els recursos humans del projecte tenen un bon nivell de coordinació amb els tècnics municipals i el servei rep bones valoracions tècniques.

2. Prestigia l’educació
Una de les dificultats fonamentals dels processos d’abandonament del sistema educatiu és el lloc comú que la formació no ajuda d’una manera significativa a trobar feina. Aquest projecte combat aquesta idea, revaloritza la utilitat de tenir una adequada formació i la recupera per tornar-la a situar en un espai de prioritat per als joves.

3. Treball emocional
Un dels valors essencials del treball en proximitat i de la creació de vincle entre els professionals i els joves és que genera espais de confiança mercès als quals és possible sensibilitzar. Així, aquest projecte promou l’autoconeixement dels joves, la recuperació de l’autoestima i estimula el gust per buscar entre les aptituds de cadascú les vocacions que poden orientar el seu futur.

4. Alt nivell d’èxit
El projecte estableix com a primer objectiu la reincorporació de joves que no estudien ni treballen al sistema educatiu. Les dues edicions finalitzades en el moment de redactar aquests textos aporten un elevat nivell d’èxit, perquè entre el 70 i el 80 per cent dels participants reprenen els seus processos formatius.

5. El valor afegit de Joventut
Allò que ha de singularitzar les polítiques de joventut és la seva capacitat d’aportar valor afegit a les actucions d’altres àrees sectorials de l’administració. Així, allò més rellevant no és tant el coneixement expert de determinats àmbits dels serveis públics (educació, ocupació, habitatge, cultura, etc) com la capacitat de treballar en proximitat amb els joves, adaptant serveis i recursos a les seves necessitas específiques. En trajecte és un exemple excel·lent d’aquesta manera d’entendre les polítiques de joventut.

El projecte es desenvolupa amb la supervisió del director del projecte Districte Jove, que n’és el màxim responsable, i la intervenció directa de l’educadora que desenvolupa el programa.

Jose Jiménez Gonzàlez
Director del Projecte Districte Jove de Terrassa i En Trajecte.
La figura de direcció ha de garantir el correcte desenvolupament del projecte, coordinant l’equip i garantint l’alineament del projecte amb el marc d’intervenció global i amb els requisits de l’Ajuntament de Terrassa.
Jiménez compta amb 22 anys de professional en el sector socioeducatiu i d’acció social. 7 anys com a director del projecte Districte Jove, 5 anys com a coordinador de diferents projectes d’intervenció comunitària, convivència i projectes juvenils i educador a diferents serveis, des d’un projecte de convivència en comunitats de veïns a diferents espais infantils i juvenils.

Marta Solano Bolet
Educadora referent del projecte En Trajecte.
Encarregada de la planificació, organització i execució directa de la programació del projecte amb els joves participants, juntament amb el seguiment individual de cada un d’ells, i la coordinació amb els diferents agents participants i col·laboradors.
Solano és educadora social i llicenciada en Ciències Ambientals. Al llarg de la seva història professional ha treballat en el món del lleure, en el sector de la educació ambiental, a un projecte de cooperació internacional de 3 anys a Bolívia, i durant més de 10 anys a diferents projectes socioeducatius i d’acció social amb dones, nens i joves.

El responsable opina

Dificultats
Visualització i reconeixement dels agents del territori cap al projecte.
Planificació i organització del programa i el seu abordatge amb la falta de recursos tècnics.

Aprenentatges
La millora de coneixements de l’equip de treball en els processos acadèmics, els recursos i l’àmbit formatiu i laboral.

Aspectes que hem variat
A l’inici del projecte es plantejava un treball de certes competències bàsiques (anglès i informàtica), que li donaven un sentit molt més acadèmic i formal. Aquest treball de competències bàsiques s’ha descartat per plantejar un treball més dinàmic, adaptat al perfil dels joves participants.

Millores a introduir
Ampliar l’atenció individualitzada de les tutories (depenen actualment dels recursos tècnics de què es disposa).

Condicions tècniques mínimes
Actualment es disposa d’una educadora a 32.5 hores setmanals. Es valora com a necessari o molt oportú la incorporació d’un altre educador, a l’hora de donar una millor resposta d’intervenció amb els joves, d’ampliar les accions en grup, dinàmiques i sortides planificades i sobretot el treball de tutories.

Errors a evitar
Durant el primer curs del projecte no es va prioritzar el treball amb els pares i tutors, tot i que el considerem com a molt important, sobretot en els joves menors de 18 anys.
El treball amb agents diversos, les derivacions al projecte i l’abordatge conjunt d’un pla de treball amb els joves, ha de quedar molt pautat amb els derivadors, especificant les responsabilitats i accions de les diferents parts (inclosos els mateixos joves).

Valoració personal
Des del meu punt de vista és un projecte cabdal a l’hora d’abordar les necessitats de molts joves que estan en aquesta situació d’abandonament del sistema educatiu. El projecte ha demostrat que al finalitzar el procés els i les joves es mostren motivats vers una nova etapa educativa i valoren que hi ha hagut un important augment en la seva autoestima. Són eixos essencials per poder afrontar una nova etapa a nivell acadèmic, laboral, personal i/o social. A més, crec que és molt important aquest enfocament dual, de treball grupal i el treball més individual de tutories, donant resposta a les necessitats de cada jove i fent un acompanyament totalment adaptat, buscant la implicació i corresponsabilitat dels i les joves en tot el procés.

Reflexions
Tal i com plantejava en l’apartat anterior, faig una valoració súper positiva i necessària de la implementació de projectes com En Trajecte. Així, remarcant els resultats obtinguts en aquests últims anys, amb els recursos de què hem pogut disposar,… contraposats amb la gran demanda de joves que arriben al projecte i als quals no podem donar resposta… Crec que s’hauria de fer una aposta política i econòmica per la millora de recursos en aquest tipus de projectes, prioritzant la seva implementació i les condicions en les que es porten a terme.

Perspectives de futur i reptes
Supeditats als recursos dels que disposem, continuarem donant resposta al màxim de joves que puguem sense que això afecti a la qualitat del servei. Tot i així, esperem que, en un futur, podrem ampliar el projecte amb un educador més. Si fos així, ens plantegem la possibilitat de descentralitzar el projecte, amb rèpliques formatives o càpsules a diferents punts de la ciutat, així com ampliar el nombre de joves participants.

No disposem d’informació per aquest apartat.

En Trajecte. Memòria 2016

En Trajecte. Projecte 2017

En Trajecte. Projecte resumit 2017

En Trajecte. Presentació 2017

En Trajecte. Logotip

En Trajecte. Cartell 2017

En Trajecte. Flyer 2017

En Trajecte. Inscripció 2017

En Trajecte. Model qüestionari inicial joves 2017

En Trajecte. Model qüestionari inicial pares 2017

En Trajecte. Model qüestionari Punt de Partida 2017

Nota de premsa. 2015

Visquem Terrassa. Febrer 2015

Terrassa Digital. 03/03/2015

NEWT. 02/02/2015

La Torre. 02/02/2015

Diari de Terrassa. 07/02/2015

No disposem d’informació per aquest apartat.

Cinema en curs

admin on 29/07/2012

Cinema en curs

Es defineix com un projecte de pedagogia del cinema i amb el cinema, realitzat en el medi educatiu.

Descripció general

A través de tallers i diverses metodologies pedagògiques, cineastes introdueixen estudiants de primària i secundària, d’entre 9 i 18 anys, en el procés creatiu cinematogràfic. Entre 20 i 25 centres d’ensenyament públic d’arreu de Catalunya (tot i que desde 2011 es desenvolupa també en centres de Galícia, Madrid, Argentina i Xile) adapten el currículum escolar per acollir el projecte, de manera que es desenvolupa de forma continuada durant tot el curs acadèmic. Es desenvolupen tallers d’entre 4 i 8 mesos, dedicats al cinema de ficció i documental i basat ens una metodologia que vincula de manera molt directa el visionat de films amb la pràctica creativa. Cineastes i docents de l’equip habitual de cada centre comparteixen el treball pedagògic adreçat als alumnes, de manera que els mestres i professors s’introdueixen en el món cinematogràfic, i els cineastes s’introdueixen en el món de la pedagogia. Cinema en curs es converteix en un model interessant per a la incorporació dels llenguatges artístics en el medi escolar i és, per tant, una forma de mediació entre el sistema cultural i el sistema educatiu reglat. Al llarg del curs, els alumnes coneixen i experimenten de forma directa totes les fases del procés creatiu del cinema. N’entenen els elements tècnics i aprenen a interpretar els continguts amb esperit crític i descobreixen cineastes de tradicions i estils molt diversos. La culminació del treball pràctic és el rodatge d’un curtmetratge que elaboren els alumnes íntegrament, sempre de manera col·lectiva. Al final de curs els alumnes de tots els centres participants fan una gran trobada a la Filmoteca de Catalunya en la qual es projecten tots els curts, debaten i dialoguen sobre la feina realitzada i les experiències viscudes.

La del curs escolar 2016-2017 és la dotzena edició de Cinema en Curs.

El projecte es reprodueix anualment i s’inicia i finalitza amb el curs acadèmic.

Els tallers tenen una durada d’entre 4 mesos i tot el curs, i s’organitzen en dues grans fases: una primera en què es realitzen diverses pràctiques fotogràfiques i documentals, i una segona dedicada al guió, planificació, rodatge i muntatge d’un curtmetratge de ficció o documental.

Els films elaborats s’estrenen a la Filmoteca de Catalunya al final del curs.

El pressupost idoni per desenvolupar ‘Cinema en curs’ seria de 120.000 euros. Amb aquests diners el projecte pot arribar a 30 centres educatius de tot Catalunya, més de 3.000 alumnes, i 120 mestres i professors.La distribució aproximada del pressupost seria la següent:

Remuneració dels cineastes responsables dels tallers	40%
Despeses directes dels tallers (desplaçaments, materials fungibles, etc.)	10%
Formació del professorat	10%
Continguts, organització i materials (elaboració materials pedagògics i continguts, coordinació tallers, seguiment i assessorament als centres, etc.)	35%
Difusió i comunicació (web, blocs, materials de premsa, etc.)	5%

Malgrat tot, i a causa de la variabilitat i inestabilitat de les fonts de finançament, la xifra especificada no s’assoleix sempre. En diverses anualitats, els recursos aconseguits han estat al voltant dels 95.000 euros. Amb aquesta quantitat el projecte es pot realitzar, però amb ajustaments excessius i amb dificultats per desenvolupar-lo de forma òptima. Tenint en compte que els recursos són sempre escassos, els responsables privilegien la remuneració dels professionals i la formació del professorat.

Al llarg dels anys s’ha anat consolidant una xarxa d’institucions de l’àmbit cultural i educatiu que donen suport a Cinema en curs a través de subvencions i d’ajuts. El finançament gairebé sempre ha arribat des dels departaments de cultura de l’administració. Per part de la Generalitat, primer van rebre el suport de l’EADC i l’ICIC, i després del CoNCA. El 2008 s’hi va incorporar l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB, la qual cosa va permetre un creixement notable del projecte i va propiciar que s’hi sumessin també la majoria d’ajuntaments de les localitats on es desenvolupen els tallers. El 2011-2012 el projecte va rebre una subvenció decisiva de l’ICAA (Ministerio de Cultura) i un ajut de l’Obra social ‘la Caixa’.

Des de 2011, la desaparició del CoNCA i de la línia d’ajuts a projectes d’alfabetització artística, així com de qualsevol altra línia de subvencions a la que Cinema en curs es pugui acollir, ha situat el projecte en una situació de gran fragilitat pel que fa al seu finançament estructural.

Actualment les principals fonts de finançament de Cinema en curs són els ajuntaments i, des de 2014, dues institucions privades que aposten de manera important pel projecte: la Fundació Daniel i Nina Carasso i la Fundació ESCAC juntament amb SGAE. També des de 2014, Cinema en curs compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat.

Són molt importants també les col·laboracions del Departament d’Ensenyament (amb el qual es treballa mitjançant conveni des del principi), la Filmoteca de Catalunya i la UPF. Tot i que no fan aportacions econòmiques, aquestes institucions faciliten ajuts en espècia, que si no existissin es traduirien en majors despeses.

El primer cedeix els equips de càmera i so, reconeix la formació dels docents (que va finançar durant dos anys), i acompanya i assessora el projecte. La Filmoteca de Catalunya organitza dues sessions de projeccions en sala i acull la jornada de cloenda. La UPF cedeix els espais per poder dur a terme les jornades de formació i treball de l’equip.

Direcció

Dues persones a dedicació plena, amb aptituds i coneixements de gestió i producció cultural, cinema i pedagogia.

Coordinació

Una persona a dedicació plena, amb coneixements de gestió cultural, dinamització i coordinació de grups, dedicada específicament a la producció i al seguiment dels tallers.

Elaboració de materials i/o formació

Equip variable de set persones, en funció de cada projecte anual, dels centres participants i de les disponibilitats professionals. Coneixements cinematogràfics, pedagògics, psicologia de la infància i la joventut, gestió cultural.

Assessorament psicopedagògic

Dues persones de suport per a la elaboració i seguiment del treball pedagògic. Pedagogcs, psicolegs, psicopedagogs.

Responsables dels tallers

21 persones des de la primera edició del projecte, el 2005. Especialites en cinema, amb coneixements teòrics i/o pràctics. Realitzen els tallers, segons la programació anual en cada centre. Estudis cinematogràfics i/o experiència professional.

Entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. A més, participen en el projecte escoles i instituts de Galícia, Madrid, Argentina i Chile.

Els destinataris del projecte, els alumnes dels centres educatius, essencialment reben formació, però sempre a través de mètodes pràctics, interactius i participatius. Els tallers pretenen estimular la participació dels alumnes per tal que el coneixement final s’adquireixi a través de la pròpia experiència. El màxim exponent de la seva participació és la elaboració final del curtmetratge, del qual en són responsables i sobre el qual prenen les decisions, acompanyats i assessorats pels cineastes i els docents. En la trobada final, quan els alumnes comparteixen els films realitzats, ells mateixos decideixen l’exposició del seu treball i estableixen diàleg amb la resta d’alumnes dels altres centres d’arreu de Catalunya.

A més, tots els alumnes participen en l’avaluació del projecte durant el desenvolupament del mateix (especialment entre gener i febrer) i al finalitzar el seu procés. Aquesta avaluació es fa a través de textos escrits i de trobades presencials.

L’organització que ha ideat el projecte, que l’impulsa, l’executa i en garanteix la Viabilitat és una associació sense ànim de lucre, A bao a qu.

En ser un projecte associatiu, no hi ha cooperació transversal possible.

En el projecte hi participen de forma coordinada les següents institucions:

Departament de Cultura de la Generalitat
Departament d’Ensenyament de la Generalitat
Institut de Cultura de la l’Ajuntament de Barcelona
Consorci d’Educació de Barcelona
Ajuntament dels municipis dels centres educatius
Fundació Daniel i Nina Carasso
Fundació ESCAC – SGAE
Filmoteca de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Col·laboració amb institucions cinetogràfiques de França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Portugal

El projecte implica la integració de coneixement diversos entre els quals destaquem els pedagògics, els cinematogràfics i els propis de la gestió cultural. La dificultat d’aquesta integració és també uns dels valors fonamentals del projecte, de manera exigeix un sistema de seguiment i d’avaluació continuada al llarg de tot el curs en el qual participen de forma estable educadors, professionals del cinema i gestors del projecte.

Finalment, la participació directa dels alumnes en els treballs finals del projecte implica comptar també sempre amb les seves valoracions qualitatives.

És un projecte impulsat per una associació que, tanmateix, aglutina la necessària participació d’instàncies de l’administració habitualment molt allunyades entre elles (Cultura i Ensenyament) i amb lògiques i funcionaments completament divergents. Aborda amb èxit un tema pendent tant per a la cultura, com per a l’educació com per a la dinamització juvenil: la integració estable i continuada d’ensenyaments artístics al sistema educatiu.

Treballa amb els joves des de l’educació i la cultura a l’hora.
Cinema en Curs s’aproxima als joves des de perspectives poc habituals per a les polítiques explícites de joventut. Entra en els centres d’ensenyament per proposar un treball pedagògic però col·laboratiu a l’hora, i ho fa introduint una disciplina artística en el currículum escolar, tot això sense perdre de vista que els joves són el centre del projecte. La promoció del cinema es pot entendre com la finalitat del projecte, però també com un instrument per educar i fer créixer els alumnes-joves, de manera que casa dues finalitats diferents sense fer-les entrar en conflicte. És un exemple de projecte cultural i educatiu que s’acaba convertint pel seu propi contingut i desenvolupament en un projecte ideal per a les polítiques de joventu
Contribueix a la formació dels professionals que estan en contacte amb els joves
El projecte és molt exigent amb tots els professionals que hi intervenen. D’una banda, els mestres i professors dels centres educatius reben formació específica sobre cinema per poder-la introduir en el currículum escolar i col·laborar en la formació. D’una altra banda, els professionals del cinema s’han de familiaritzar amb el món educatiu i pedagògic. Uns i altres, a més, afronten el treball directe amb els joves des d’una perspectiva diferent a la que estaven a habituats. En cap moment se’ls explica que estiguin desenvolupant polítiques de joventut, però a la pràctica posen en marxa les tècniques habituals del treball sociocultural promovent la participació, les dinàmiques de grup i l’autonomia personal dels beneficiaris del projecte, els joves.
Té un ampli abast territorial i posa en contacte joves de diferents zones
En cada edició del projecte hi participen entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. Els centres d’ensenyament són d’arreu del país, i a banda de la diversitat territorial que això implica, aporten al diversitat interna de cadascun d’ells, amb alumnes de diferents procedències culturals. El creixent impuls del projecte europeu de Cinema en Curs, a més, facilitarà en el futur la trobada amb joves d’altres estats.
Aporta coneixements i esperit crític als joves beneficiaris
El joves adquireixen coneixements cinematogràfics teòrics, però sobretot els porten a la pràctica. Tant com a espectadors crítics de cinema, com a autors d’una producció artística, converteixen l’experiència personal en un instrument de coneixement. A banda que el projecte pugui despertar vocacions puntuals per al món del cinema, és un generador de públic per a la cultura, amb coneixement de causa i esperit crític. Les resposables del projecte ens expliquen que Cinema en curs canvia la mirada dels joves.
Implica una gran capacitat organitzativa i logística
Cinema en Curs, de fet, són 10 projecte integrats en un de sol. Els tallers per a cadascun dels centres d’ensenyament impliquen necessitats i solucions diferents, i en cada cas el projecte pot adquirir dimensions i direccions diverses. La gestió conjunta dels 10 subprojectes, per tant, implica una gran complexitat organitzativa. Si a això hi afegim la connexió final entre tots ells, la dimensió del projecte esdevené substancial. L’esforç que suposa el seu desenvolupament té pocs referents comparables en el marc de les polítiques de joventut actuals.

Les dues màximes responsables del projecte són Núria Aidelman i Laia Colell.

Núria Aidelman Feldman (Buenos Aires, 1979). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF i DEA en Études cinématographiques et audiovisuelles a la Universitat Paris III. Des de 2005 imparteix classes de fotografia i cinema a la UPF. Ha estat programadora de Xcentric i Gandules, i ha escrit articles a diverses publicacions i llibres col·lectius. Entre altres peces, ha co-realitzat el migmetratge Lai (2005). És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Laia Colell Aparicio (Barcelona, 1979). Llicenciada en Humanitats per la UPF. El 2003 obté una beca per a realitzar a París el treball d’investigació del DEA en Humanitats per la mateixa universitat. Actualment treballa en la tesi doctoral i pertany al Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF. Ha traduït llibres de cinema i filosofia, i és autora de diversos articles a revistes especialitzades. És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Les responsables del projecte opinen

Cinema en curs és un dels pocs projectes estructurals d’introducció de la creació als centres educatius en horari lectiu i de la mà de professionals. A més, des dels inicis ha estat concebut com un programa amb vocació pública i no pas com una oferta educativa. Una de les principals dificultats és la manca de finançaments estructurals que permetin treballar a mig termini, poder planificar com a mínim a 2 anys vista i no haver de començar cada curs amb la incertesa total del pressupost i els suports de què es disposarà.

En contraposició, una de les satisfaccions més grans del projecte i una de les grans fonts d’aprenentatge pels qui l’organitzem i –creiem- per tots els que hi participen és constatar (i encara molt més en aquests moments tan difícils) que s’ha creat un equip de treball extraordinari, compartir les il·lusions, els reptes i el treball comú de mestres i professors que treballen amb alumnat molt divers i de professionals del cinema que mai abans no havien treballat amb nens i joves. Saber que tots fem i som Cinema en curs i que compartim unes conviccions i uns objectius comuns. Això fa que el projecte sigui realment fort i, ens atreviríem a dir, gairebé únic pel que fa al treball conjunt dels professionals de l’àmbit de la creació i de l’educació.

Pel que fa als reptes de futur, n’apuntem dos molt breument. Un és ampliar la repercussió dels films realitzats per l’alumnat. Ja és força gran a través de Festivals, projeccions i internet, però voldríem que fossin també una eina educativa. Lligat a aquest primer punt, hi ha la voluntat de tenir un web que permeti plasmar el resultat i alhora els recursos i metodologies generats per Cinema en curs durant aquests anys per tal que el projecte sigui útil a persones que no hi participen directament. Un segon repte –que s’ha fet especialment important en els darrers anys- és crear un espai de trobada, participació i aprenentatge per a exalumnes de Cinema en curs que volen seguir lligats al cinema i que no tenen recursos per fer-ho.

Associació A bao a qu

Projecte Cinema en Curs

Recursos per treballar el cinema a l’escola o institut. Fent cinema

Dia a dia dels tallers Cinema en Curs

Bloc Cinema en Curs

Fotografia en Curs

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

La ciutat a cau d’orella

admin on 01/03/2016

La ciutat a cau d’orella

Programació d’activitats que combinen l’oci, el caràcter educatiu i el treball comunitari dels col·lectius juvenils amb un eix temàtic que gira sempre al voltant dels rumors i llegendes urbanes amb lligams històrics.

Descripció general

L’impuls del projecte correspon al Servei de Joventut de l’Ajuntament i a la Biblioteca Pública de Tarragona, però es lliga també de forma estreta a l’Escola de Lletres de Tarragona i a la Universitat Rovira i Virgili a causa de la component literària de les activitats i del seu potencial educatiu. La meitat del contingut de la programació, a més, correspon a entitats i col·lectius juvenils de la ciutat, que participen tant en el seu disseny com en l’execució, de forma directa. Es tracta gairebé sempre d’activitats nocturnes, gratuïtes, que esdevenen una alternativa a l’oci juvenil de la ciutat, de manera que es lliga el caràcter lúdic de la programació amb els continguts culturals i d’expressió artística. Es realitza sempre durant el darrer trimestre de l’any, però el procés participatiu i de disseny de la programació es desenvolupa pràcticament durant tot l’any. El cicle consta d’entre 10 i 15 activitats, amb tallers, presentacions teatralitzades, enigmes nocturns, contacontes, xerrades i escenaris oberts. Les activitats tenen lloc en espais públics de referència com l’Espai Jove Kesse i la biblioteca pública, però també en espais de carrer, en places i en entorns patrimonials. S’intenta, a més, que tinguin lloc en diverses zones de la ciutat per facilitar l’accés de tota mena de joves. La implicació de diferents àrees municipals i la participació d’institucions facilita que en el transcurs dels actes hi hagi nombrosos professionals del treball en proximitat aprofitant les dinàmiques de Participació juvenil amb l’objectiu de treballar la integració i cohesió social.

El projecte es va iniciar l’abril de 2012 partir de diverses col·laboracions puntuals entre el Servei de Joventut de l’Ajuntament i la Biblioteca Pública. D’aquí va sorgir la idea de fer una primera programació, que va tenir lloc la tardor del mateix any. Des de llavors, s’ha anat repetint anualment, sempre durant el quart trimestre. Fins al moment, per tant, s’ha realitzat quatre edicions, i la cinquena està en preparació.

Entre abril i agost es realitza la planificació i el disseny de les propostes, amb la intervenció de tots els agents implicats (administració, institucions i entitats i col•lectius). La difusió i promoció del cicle es realitza entre el setembre i l’octubre, i la programació d’activitats té lloc entre octubre i desembre. El gener de cada any es realitza l’avaluació.

El pressupost per a 2015 va ser de 4.500 euros, destinats essencialment a la producció de les activitats i a la comunicació de la programació.

El pressupost de les diferents edicions ha oscil·lat entre els 2.500 i els 4.500 euros, de manera que en l’actualitat estem en la banda alta de la dedicació pressupostària.

D’altra banda, en el pressupost no s’hi compten les despeses de recursos humans, que corresponen al treballs dels professionals dels diferents agents que intervenen en l’organització (tècnics de joventut de l’ajuntament, equip de la biblioteca, professors de la URV, membres de la secció jove de l’Escola de Lletres i dinamitzadors de les entitats que hi participen).

L’edició de 2015 es va finançar amb les següents aportacions

Pressupost Servei de Joventut Municipal 1.000.-
Biblioteca Pública de Tarragona 1.000.-
Arxiu del Folklore de la URV 500.-
Ministerio de Sanidad y Consumo 2.000.-
Plan Nacional sobre Drogas
TOTAL 4.500.-

Aquesta estructura de pressupost es repeteix aproximadament cada any, de manera que l’aportació del Servei de Joventut ronda un percentatge fixe del voltant del 30%. Cal tenir en compte, d’altra banda, que sense l’aportació de les entitats a través de la seva dedicació i treball voluntari, el pressupost s’encariria significativament.

El nucli impulsor de la programació el constitueixen els tècnics de joventut del Servei de Joventut de l’Ajuntament i l’equip directiu i tècnic de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Cal afegir-hi l’aportació dels professors de la URV i els membres de la secció jove de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Finalment, cal comptar amb l’aportació dels monitors i/o dinamitzadors de les entitats que hi col•laboren.

S’adreça genèricament a tota la població jove de Tarragona, en les edats compreses entre els 12 i els 35 anys.

Es calcula que en les quatre edicions realitzades fins al moment s’ha arribat al voltant dels 3.000 participants. En cada edició es programa entre 10 i 12 activitats.

Per a cada edició hi ha una recollida inicial de propostes a la qual fan aportacions específiques els joves a través de diverses entitats de les quals formen part (entitats de lleure, col•lectius de teatre, associacions de veïns, etc.). A partir de les propostes inicials s’estructura el pressupost necessari i s’inicia la producció de les activitats, que en bona part és assumida completament per les entitats i, en per tant, pels joves que en formen part.

Hi ha una difusió específica i una petició de propostes als centres d’ensenyament secundari de la ciutat.

Les entitats hi participen proposant activitats, col•laborant en la seva execució o assumint-la de forma completa. Cada any varia el nivell de participació en cada activitat perquè cada any la programació és diferent.

Boikot Teatre
Rebeca Crazy Dancers
Tornavís Teatre
Associació Ariadna
Club de Còmics de la Biblioteca Pública
Entitats de lleure educatiu
Associació de Veïns de Riuclar
Col·lectius informals de joves

El sistema d’avaluació establert pel Servei de Joventut estableix cada any un percentatge de coorganització de les activitats, per saber en quin grau s’assumeixen les tasques i responsabilitats pròpies de la gestió. En les quatre edicions realitzades fins al moment s’ha arribat sempre, com a mínim, al 75% de coorganització.

La cooperació interdepartamental s’estableix essencialment entre els Serveis de Joventut i de Cultura, a través de la Biblioteca Pública de Tarragona i altres equipaments com centres cívics.

Els responsables del projecte parlen de coautoria de la programació, de manera que la cooperació és completa, i els projecte l’assumeixen conjuntament.

A un altre nivell, s’estableix un sistema de coordinació amb el Servei d’Ensenyament per a la difusió als centres d’ensenyament secundari.

Els serveis municipals (Joventut i biblioteca) cooperen per a la realització del projecte amb les següents institucions:

Universitat Rovira i Virgili, a través del seu Arxiu del Folclore
Escola de Lletres de Tarragona, a través de la seva secció jove
Museu Arqueològic Nacional de Tarragona (Re-viure la Necròpolis)
Centre Cívic Sant Salvador (Projecte UrbanLab)
Punt Òmnia de Riuclar
Museu d’Història de Tarragona
Auriga Serveis Culturals
Limònium

Cal tenir present, d’altra banda, el suport econòmic que rep el Servei de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat a través del seu Pla Local de Joventut, i la subvenció específica per al projecte des del Pla Nacional sobre Drogas, del govern de l’Estat.

El Servei de Joventut de l’Ajuntament ha establert un model fixe d’avaluació del projecte, en el qual es contemplen sempre el nivell de cogestió, el nivell de motivació del grup de treball i dels socis impulsors, el grau i component jove de les entitats implicades, la satisfacció dels assistents, l’impacte en la ciutat, la distribució de les activitats per la ciutat i el nivell de qualitat i creativitat de les activitats.

Avaluen els usuaris, els monitors i responsables de cada activitat, els departaments municipals implicats i l’equip de dinamització i coordinació del projecte.

L’avaluació es realitza sempre durant la segona quinzena de desembre i es pot allargar fins al mes de gener. Al mes de febrer ja es comença a incorporar canvis i millores derivades de l’avaluació en el projecte del nou anys.

Reproduïm tot seguit el sistema d’indicadors amb què treballen:

Nombre usuaris – número absolut
Edat / franges – %
Gènere – %
Nombre d’activitats segons àmbits – gràfic de barres verticals amb quantitatiu
Grau de satisfacció dels usuaris – interval de l’1 al 5
Grau d’assoliment d’objectius – segons indicador programa
Grau de coorganització / cogestió de les activitats – nivells 1 a 5
Fonts i canals de comunicació – %
Punts forts / Punts febles – camp descriptiu / dos columnes
Històric del programa – gràfica lineal

La ciutat a cau d’orella s’insereix en la tradició de programes de prevenció inespecífica, que es fonamenten en l’oferta d’activitats lúdiques per constituir una alternativa a l’oci de consum, associat potencialment a hàbits de risc. La virtut destacable d’aquest projecte, però, és que construeix una oferta d’oci amb continguts culturals i artístics de primer nivell, que vinculen els nois i noies al seu entorn i potencien sentiment de pertinença a la ciutat on viuen. Tot això ho fa primant la programació d’activitats ideades i desenvolupades pels propis joves o per entitats i col·lectius en els quals participen. Així doncs, el projecte conjuga prevenció, promoció d’hàbits saludables, cohesió social, participació, creativitat i divulgació cultural. Es tracta d’una combinació difícil en un plantejament teòric, però que s’assoleix en el cas de Tarragona gràcies a la conjugació de l’esforç compartit entre les àrees de Joventut i Cultura de l’ajuntament amb la implicació d’institucions del món acadèmic i patrimonial i un elevat nivell de participació i cogestió amb entitats i joves.

1. Conjuga el treball en proximitat amb institucions acadèmiques
Els professionals de joventut i dinamitzadors que treballen en contacte directe amb els joves conjuguen esforços amb l’expertesa de responsables d’institucions de gestió patrimonial, de manera que es posen en contacte el món del treball en proximitat amb els ciutadans (joves, en el nostre cas) amb el coneixement acadèmic. D’una banda apropem els joves a sabers habitualment percebuts com a àrids, i d’una altra explorem el potencial dinamitzador i cohesionador de la història i el patrimoni.

2. Vincula l’oci amb la pertinença i la cohesió
Explora l’ús d’activitats d’oci com a elements de cohesió social i de revalorització de l’entorn i el seu patrimoni. D’aquesta manera es genera sentiment de pertinença i implicació amb la pròpia ciutat sense necessitat de recórrer a un discurs transcendent ni allunyat de les dinàmiques juvenils. Humanitza la vivència de la ciutat i proposa els joves com a transmissors de coneixement d’una forma lúdica i atractiva.

3. Tracta diferents espais i equipaments públics com una única xarxa
Posa en un mateix nivell d’interès equipaments específicament juvenils (casal de joves) amb equipaments netament culturals (biblioteca, centres patrimonials..) i els usa indistintament en una programació que persegueix al mateix temps objectius de dinamització social i de difusió i promoció cultural. Ajuda a pensar els equipaments públics com una xarxa única.

4. Connecta àmbits d’actuació diferents en una única programació
Cultura, participació, oci, dinamització juvenil, prevenció, salut, formació. Permet treballar objectius públics ben diversos amb un únic projecte. Promou i fa inevitable la cooperació entre professionals d’àmbits diferents de gestió. Esborra barreres entre departaments de l’administració pública.

5. Promou la gestió i cogestió juvenil
Tot i que per la seva naturalesa i objectius podria tractar-se d’una programació molt dirigida, estimen que al voltant del 80 per cent de les activitats són produïdes pels propis joves, a través de col•lectius i entitats de les quals formen part. A banda de l’interès que té per si mateix el fet que els joves gestionin els propis interessos, els empeny a participar en el disseny d’un projecte que es planteja objectius habitualment allunyats de la participació: prevenció, promoció d’hàbits saludables i difusió del patrimoni.

El màxim responsable tècnic del projecte és Siscu Guirro, tècnic municipal de joventut.

Siscu Guirro Llauradó
Llicenciat en Història per la URiV i Màster en Societat, Cultura i Història de les Religions del Món. Cursos d’especialització en polítiques de joventut i planificació i gestió, i actualment cursant el Màster Interuniversitari Joventut i Societat. Tècnic de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2004 com a coordinador dels programes educatius de lleure i responsable del programa d’alternatives, d’oci i consum. Membre del grup impulsor de “la ciutat a cau d’orella”, i coordinador del grup de treball.

Emili Samper Prunera
Doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Treballa a l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URiV. Activitat investigadora en la literatura oral popular. Forma part del grup de treball de “la ciutat a cau d’orella”.

Imma Pujol
Bibliotecària i contacontes. Responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Dolors Saumell
Bibliotecària, llicenciada en geografia i història; màster en direcció de sistemes d’informació. A l’actualitat directora de la Biblioteca Pública de Tarragona

Ingrid Ventura
Membre de l’Associació Tarragona Literària i responsable de la secció jove de l’Escola de Lletres.

Toni Martí Marsal
Llicenciat en Pedagogia i en Antropologia. Màster en joventut i en antropologia urbana i postgrau en cooperació internacional. Durant més 20 anys vinculat a entitats sòcioculturals i artístiques. Gestor cultural de 1998 a 2002 i tècnic de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2002 (coordinador tècnic des de 2008). Participa en la coordinació, seguiment i avaluació de La Ciutat a cau d’orella.

Georgina López Félix
Animadora sociocultural i curs d’aprofitament del Postgrau en Gestió Cultural de la URiV. Col·labora en el disseny de les activitats que es realitzen a l’Espai Jove Kesse, definint els recursos espacials i materials, també com part implicada en l’avaluació del projecte La ciutat a cau d’orella.

Isaac Fernández Pardo
Tècnic en administració, comerç i relacions públiques i tècnic superior en gestió comercial i màrqueting, realització d’audiovisuals i espectacles. Durant més de 15 anys, vinculat amb associacions juvenils en l’àmbit local i en l’espai iberoamericà. Coorganitzador del Fòrum Social de la Conferencia Mundial de la Joventut de 2010. Dinamitzador de l’Espai Jove Kesse des de 2012. Responsable del projecte d’espais oberts amb joves de 12 a 18 anys. S’ocupa de la difusió, seguiment i avaluació a La ciutat a cau d’orella.

Núria Boronat Cisteré
Llicenciada en Enginyeria Química per la URiV. Màster en Enginyeria Ambiental. Cursos d’especialització en polítiques de joventut. Dinamitzadora juvenil durant 2010 i 2011 i tècnica de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2011 com a coordinadora de l’Oficina Jove del Tarragonès. Suport a la comunicació, seguiment i gestió del projecte “la ciutat a cau d’orella”.

Els responsables del projecte opinen
Concentrar el cicle durant la tardor fa complicat mantenir un contacte personal entre els membres del grup impulsor conformat per les tècniques de la Biblioteca Pública de Tarragona, un tècnic de l’Arxiu del Folklore de la URV, una membre de l’Escola de Lletres de Tarragona i jo mateix (Siscu). Cadascú, des del seu espai de treball, avança temes interns però no és fins passades les vacances d’estiu que podem assentar les bases de cada edició. Fem la revisió del cicle durant el mes de desembre i obrim la fase de disseny durant el mes de juny.

Una altra de les dificultats és aconseguir l’obertura dels espais en horari nocturn. Hem resolt aquest aspecte amb la complicitat puntual d’espais com poliesportius i museus. Aquest fet també ens fa mirar més cap a l’espai urbà, cosa que emet una mirada positiva envers el conjunt de la ciutadania. Podria dir que fa més transparent el projecte si es remet a l’ús de l’espai urbà.

Té un gran valor del retorn de la comunitat educativa, la qual ha acollit el projecte amb entusiasme. Hem après a implicar grups de joves en les diferents fases del projecte.

El fet de treballar en equip amb agents i professionals de diferents àmbits i disciplines (educació, salut, serveis socials, cultura…) ha permès enriquir i consolidar l’efecte transformador del projecte. Treballar amb equipaments com la biblioteca pública, la universitat, la casa de les lletres i perquè no, l’espai jove, fa que tot plegat obtingui una solvència contrastada en el camp educatiu i social.

El fet de treballar amb pressupostos ajustats i condicionats a les aportacions de finançament extern i a partides de suport provinents de cada soci del projecte, fa que es dosifiquin millor els recursos i explorem noves formes d’expressió i treball amb joves basades en la creativitat i la Innovació.

Ens cal millorar l’adequació dels materials i les propostes d’activitat als joves de 12 a 17 anys, ja que bona part prové de llibres i documentació que cal descobrir, fer accessible i adaptar per captar l’atenció i l’interès dels joves.

Inicialment, estava pensat únicament per a públic juvenil però a dia d’avui no fixem edats màximes de participació. El programa és eminentment jove, conduït per joves i dirigit a la població jove, però mantenim la possibilitat d’acollir altres públics que esporàdicament acompanyen el projecte. Aquest punt intergeneracional ha millorat la percepció ciutadana del projecte.

Per a les properes edicions ens cal una col·laboració més estreta en la fase de gestació del projecte. Cal equilibrar les intensitats de treball entre la fase de disseny i la d’implantació.

Pel que fa als recursos, ens cal aconseguir el compromís del pressupost amb més antelació. Convé saber amb què es compta des de principi d’any per tal planejar l’abast de les accions.

També ens cal revisar la distribució del temps i de la difusió prèvia de totes les activitats del cicle. I pel que fa a la difusió, pensem en introduir el treball d’alguna de les accions mitjançant metodologies des de l’entorn 3.0.

Un dels errors que ens convé evitar és la organització de grups massa nombrosos, que fan difícil la realització i aprofitament dels tallers.

Aquest cicle persegueix activitats diverses i poc convencionals com poden ser els enigmes nocturns o les descobertes a espais patrimonials des de components lúdiques, educatives i culturals. L’element llegenda urbana o les històries increïbles atrauen dos dels valors primordials per mantenir viva la projecció any a any d’aquest cicle: la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT.

“La ciutat a cau d’orella” proporciona l’oportunitat de projectar la veu jove i la capacitat d’activar la joventut com a grup implicat i transformador en les expressions i manifestacions socials i culturals a la ciutat. Bona part de l’esforç es destina a facilitar el trànsit entre l’espai educatiu formal i el temps lliure. Per tant, confiem en mantenir la connexió entre equipaments educatius reglats i el que des de l’equip de joventut anomenem espais tarragonajove. Insistirem a lligar els circuits educatius de l’aula amb els que es produeixen en els espais joves o altres equipaments que fomenten el treball amb joves.

La perspectiva de treball és realment bona i un dels reptes importants és enfortir el vincle amb el públic universitari. De cara al futur immediat, ens cal trobar noves temàtiques i pràctiques que motivin la participació dels joves i de tota la ciutadania en les activitats que es realitzen en espais oberts.

Cal seguir teixint vincles i complicitat amb els agents que treballen amb i per la ciutadania jove, principalment amb els centres educatius. I no oblidar la mirada territorial del projecte envers una realitat diversa socialment i culturalment reconeguda a la ciutat de Tarragona.

Tarragona Jove Biblioteca

Pública de Tarragona

Bloc Llegendes urbanes

Projecte 2015

Dossier de premsa 2015

Nota de premsa

Article

Tantágora. Revista de literatura oral

No disposem d’informació per aquest apartat.

Espai Jove Intercultural

admin on 12/03/2015

Espai Jove Intercultural

Espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació.

Descripció general

L’Ajuntament de Mollerussa ofereix als joves adolescents del municipi un espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació en el marc d’un ideal de ciutadania activa. El projecte acull cada any com a mínim 40 nois i noies de 12 a 15 anys, provinents dels tres centres d’ensenyament secundari de la població i amb orígens diversos, representatius també de l’elevat percentatge de població immigrada de Mollerussa.

Es creen dos grups de 20 nois i noies cadascun, un d’alumnes de 1r i 2n d’ESO (11 i 12 anys), i l’altre de 3r i 4t d’ESO (13, 14 i 15 anys). El primer desenvolupa la dinàmica Investiguem la història de Mollerussa, que consisteix a organitzar trobades amb persones grans provinents del Casal Municipal per a la Gent Gran, que els expliquen la vida al municipi anys enrere. El segon grup treballa la dinàmica Vivint Mollerussa, que consisteix essencialment a conèixer la realitat actual del municipi amb tota la seva diversitat i a promoure accions que impliquin els joves en projectes per a la comunitat.

Les trobades es realitzen a l’equipament Espai Jove Intercultural (EJI) i tenen lloc dues vegades la setmana. Al llarg del curs es realitzen diverses activitats o accions, algunes dels dos grups per separat, d’altres en comú, però amb la finalitat compartida d’evidenciar la realitat intercultural del municipi, reflexionar i discutir sobre ella, i descobrir els espais possibles de participació a través dels quals els joves poden també fer aportacions al benestar comú. Entre les múltiples accions que realitzen hi ha, per exemple, la dinamització de l’espai musical Aixopluc, tallers sobre els drets dels infants, participació en una trobada estatal de consells infantils i d’adolescents, activitats del parc de Nadal, tasques de voluntariat o el programa setmanal de ràdio EJI Flash Night.

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que durant el curs 2015-2016 s’ha realitzat la desena edició.

A principi de curs, durant el mes de setembre, es seleccionen els vint nois i noies de cadascun dels dos grups d’entre les múltiples sol·licituds que fan els mateixos joves. L’equip de Prevenció i Mediació Comunitària de l’Ajuntament de Mollerussa realitza la selecció, atenent a criteris de diversitat, mirant de mantenir en els grups una mínima representativitat dels diferents orígens culturals dels joves i paritat pel que fa al gènere.

Els grups fan dues trobades la setmana (dilluns i dimarts) amb els dos educadors que condueixen el projecte, durant les quals realitzen les dues dinàmiques diferenciades i s’estimula el debat i la discussió sobre les diverses temàtiques a tractar. A través d’un sistema de participació permanent, els propis joves van decidint de quina manera es despleguen els diverses accions que tenen lloc al llarg de l’any.

Al llarg de les diferents edicions del projecte, s’han realitzat, entre moltes d’altes, les següents activitats.

Activitats d’aprenentatge i servei amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya
Participació en l’organització del Carnaval
Voluntaris en l’activitat d’inici de la Festa Major
Activitat Xtreme Action Mollerussa, durant la Festa Major
Proposta dels tallers d’estiu
Organització de la festa de cloenda de l’EJI
Programa de ràdio setmanal EJI Flash Night
Audiència amb l’alcalde per proposar projectes
Treball i participació col·lectiva i individual en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, amb la promoció de les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i l’ambiental.
Celebració dels Drets dels Infants, amb la realització de cartells i de vídeos per a la seva difusió i sensibilització de la població el 20 de novembre, al voltant de la reflexió sobre la situació de la infància en el municipi i comunitat i el desenvolupament d’un pla per millorar-lo, posant les seves preocupacions i els seus drets en el centre dins de la campanya “Per a mi i per a tots els meus companys” realitzada des d’UNICEF.

Durant el mes de juny es realitza l’avaluació de tot el curs.

La despesa anual pressupostada el 2016 ha estat de 14.435 euros, dels quals, 14.035 euros es destinen als costos laborals dels dos educadors. Resten, per tant, 300 euros per a despeses en material fungible (el 2015 eren només 100 euros).

Per l’any 2021, el projecte de l’Espai Jove Intercultural junt amb el Consell de Participació Adolescent dins del Pla d’Infància tenia una partida unificada 8.000 €, mostrant una davallada de gairebé 6.500 € vinculada a les activitats que van poder dur-se a terme a causa de les limitacions pel context de la pandèmia.

La despesa depèn d’una partida consolidada de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania. Només es va produir una variació durant dos anys, en els quals la figura d’un dels dos educadors la va assumir el tècnic de joventut del municipi, de manera que es convertia en una aportació de la regidoria de Joventut.

Queda clar, per tant, que tota la despesa directa en activitats forma part dels pressupostos que per a aquestes activitats ja tenen les diferents regidories o departaments de l’ajuntament. No està valorada la part d’aquests pressupostos que es destinaria directament al projecte EJI. En tot cas, aquesta estructura de despesa certifica el caràcter transversal del programa.

La totalitat de les despeses s’assumeixen des del pressupost municipal dins del Pla d’infància, però han comptat amb diverses subvencions.

En l’inici de l’EJI, quan es va programar com a projecte pilot, el 50% de la despesa es cobria amb subvencions de la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Familia i de la Secretaria General de Joventut, que en aquell moment depenia de Presidència de la Generalitat.

A partir de 2007 i fins l’any 2017, es disposa d’una única subvenció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència del Departament de Benestar i Familia, de 950 euros anuals.

Dos educadors socials que condueixen i dinamitzen els grups de joves. Tots dos estan integrats a l’equip de prevenció i mediació comunitària de la regidoria de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Mollerussa. Un d’ells, a més, assumeix la funció de director tècnic del projecte.

A més de la dedicació explícita dels dos educadors, hi intervenen puntualment els tècnics municipals responsables dels projectes o activitats en les quals participen els joves en el desplegament de les dinàmiques dels seus grups.

Cada any 40 adolescents són triats per participar al projecte, tot i que en ocasions alguns joves que en l’edició anterior van integrar el grup dels més joves hi continguen col·laborant, de manera que, per exemple, l’any 2013 van comptabilitzar fins a 60 nois i noies.

En qualsevol cas, la inscripció està limitada a aquestes xifres, i es fa una selecció entre els nois i noies que sol·liciten integrar-s’hi. Cada any hi ha al voltant de 80 joves que ho intenten, de manera que pràcticament la meitat es queden en llista d’espera. L’expectativa i l’interès a formar part del projecte, per tant, és alta.

El curs 2015-2016, el 65% dels nois i noies eren nascuts a Catalunya. És interessant constatar que aquest percentatge va disminuint paulatinament, perquè l’any 2013 els nois i noies autòctons encara suposaven el 70%. L’origen de la resta de nois i noies va variant ca any, però durant el darrer curs, el 15% dels participants havien nascut a Romania, i el 5% al Marroc. En el conjunt d’edicions, però s’ha treballat amb nois i noies nascuts a Colòmbia, Xile, Eslovàquia, Equador, Senegal i el Sàhara.

D’altra banda, moltes de les activitats dutes a terme pels joves s’adrecen a altres joves del municipi, de manera que la repercussió del projecte es multiplica. És el cas, per exemple, de les activitats de l’espai musical Aixopluc, que durant el curs 2015-2016 va acollir 420 nois i noies, o de les més de 200 escoltes del podcast del programa de ràdio o les 4.000 visites al bloc del projecte.

En el curs 2016 – 2017 van participar 33 joves d’orígens diversos, com ara romanesos, marroquins, catalans, colombians i xilens. Similarment, entre el 2017 – 2018 van participar 35 joves d’origen romanès, marroquí, catalans, colombians, xilens, argentins, italians, polonesos i senegalesos. Durant l’edició de 2018 – 2019 va participar 32 joves de nacionalitat espanyola, marroquina, xilena, índia, italiana, polonesa i romanesa. Entre 2019 – 2020, la participació es va veure reduïda a causa de la pandèmia, amb 10 participants de les nacionalitats romanesa, marroquina, catalana i polonesa d’ètnia gitana.

El projecte es basa de forma completa en la participació. Tot i que les propostes d’activitats són generalment dels educadors, el seu desplegament i la manera com es desenvolupen és a les mans dels joves. L’EJI es planteja com un espai de debat i reflexió, de manera que el protagonisme és dels joves. Fins i tot quan els projectes impliquen la participació d’altres regidories o departaments de l’ajuntament, els responsables tècnics respecten la capacitat de decisió dels joves a l’hora de desplegar les accions concretes.

A més, vinculat a l’EJI, hi trobem també el Consell de Participació Adolescent, que va nèixer amb l’EJI l’any 2011, formant part de la primera onada d’espais de participació infantil i adolescent que es va crear a Catalunya. Està format per 50 nois i noies d’entre 12 i 16 anys amb joves de l’EJI, del grup motor La Salle, el grup motor Terres de Ponent i del CEE SILOÉ. Aquestes joves es reuneixen un cop al mes i convoquen als diferents regidors de l’ajuntament en funció de les temàtiques que vulguin treballar. Tot i això, en 3 reunions, sempre hi assisteix l’alcalde i el regidor de benestar social, ciutadania i infància. A través d’aquests grups, les joves no només participen de l’espai, sinó que també tenen la possibilitat d’incidir en la vida pública i política de Mollerussa com a agents actius i interlocutors dels representants polítics del municipi.

Les associacions del municipi són objecte d’algunes de les accions o activitats dels dos grups de joves i, en termes generals, es fa difusió de la diversitat d’entitats del municipi.

Alguns exemples de col·laboració directa són l’Associació de Donants de Sang del Pla d’Urgell o Unicef, a través del seu projecte Parlament Online Infantil,i de les associacions Colla dels 50i + la Colla Som del 66. Més recentment, també han començat a cooperar amb el Casal popular d’Arreu de Mollerusa, i en concret, amb els bastoners.

La multiplicitat d’activitats o accions que desenvolupen els dos grups de joves impliquen necessàriament la participació de diferents àrees municipals, començant per l’Alcaldia i seguint per les regidories responsables de les programacions culturals i associatives del municipi. Els responsables del projecte esmenten els serveis d’esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona i comunicació. Alguna de les col·laboracions més rellevants, però, són amb el Casal Municipal per a la Gent Gran, la Taula d’Igualtat o amb l’emissora municipal Ràdio Ponent.

El projecte és essencialment local i no implica la participació directa d’altres administracions. Es compta puntualment amb la participació del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i les ja esmentades col·laboracions institucional amb Unicef i el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya, impulsat per la Generalitat.

Els responsables del projecte expliquen que l’avaluació és processual, de manera que en cada trobada o acció dels joves hi ha implícita una avaluació puntual. Tot i així, durant el mes de juny es realitza una avaluació global del projecte. En les memòries mostren un bon recull de dades de participació i una valoració qualitativa que aparentment sorgeix de l’avaluació anual.

Es tracta d’un projecte eminentment qualitatiu, que basa els seus resultats en el treball directe d’educadors que es coordinen amb la resta d’instàncies municipals, però que despleguen les seves tasques de dinamització sobre el terreny, en contacte i relació directa amb els joves. Els resultats o beneficis del projecte s’expliquen per una tasca inespecífica de prevenció, de manera que difícilment es poden quantificar en resultats evidents, i la seva defensa descansa sobretot en la promoció de determinats valors. Aquest tipus de projectes tot sovint tenen dificultats per consolidar-se perquè la seva bondat es basa en intangibles que aporten poc rendiment en termes de visibilitat pública. Malgrat això, l’EJI ha realitzat ja en el moment d’incorporar-se a aquesta plataforma nou edicions i no presenta signes de debilitat o d’estar en risc de cara al futur. És un bon exemple, per tant, de política de joventut qualitativa, fonamentada en tasques d’interlocució directa amb els joves i sostinguda pel treball de professionals especialitzats en les tasques educatives derivades de la dinamització, l’acompanyament i la promoció juvenil.

1. S’adreça a l’hora a joves autòctons i nouvinguts
Tot i que una part fonamental dels seus objectius persegueixen la integració de joves immigrats, no s’adreça a ells en exclusiva, sinó que ho fa de manera integrada, treballant a l’hora amb nois i noies autòctons i nouvinguts, sense fer diferència. De vegades, el fet que un programa s’adreci només als immigrats ja suposa un cert grau de discriminació. EJI evita aquesta possibilitat. Amb uns i altres treballen les mateixes problemàtiques, promouen els mateixos projectes i estimulen la seva participació en els mateixos termes.

2. Fa prevenció en positiu
Es defineix com un programa de prevenció, per evitar risc d’exclusió social, però en cap cas ho fa llençant missatges negatius. La prevenció és inespecífica, és a dir, sense negar ni oposar-se a situacions concretes. La millor manera de prevenir és proposar projectes en positiu, donar alternatives diverses i estimular hàbits saludables, participatius i d’interès cultural. A més, presenta els joves com a agents promotors de valors assumits per la comunitat: hàbits saludables, participació, gestió de serveis, voluntariat, col·laboració en activitats adreçades a tota la comunitat.

3. Incorpora el treball intergeneracional
El projecte posa en joc tota mena disciplines o temàtiques pròpies de la gestió pública (cultura, atenció social, ensenyament, participació ciutadana, festes, salut…) i incorpora la variable intergeneracional per treballar-les. Posa en relació joves i gent gran per tal que uns aprenguin dels altres, amb voluntat d’intercanvi. Les trobades amb la gent gran no són testimonials ni un acte puntual, sinó la base a partir de la qual es treballen continguts concrets. Dona valor a l’experiència i l’edat, d’una banda, i mostra el potencial de servei a la comunitat que poden desplegar els joves, d’una altra banda.

4. Els joves arriben a altres joves
La majoria de les múltiples accions que desenvolupen els participants al projecte al llarg de tot el curs escolar tenen una repercursió pública en forma de servei o propostes adreçades als joves. És així com, treballant amb un grup en principi reduït (40 nois i noies) la política de joventut municipal multiplica el seu efecte pràctic. A més, es visualitza com són els propis joves els que tenen capacitat per organitzar, cooperar, col·laborar o cogestionar serveis o activitats que tenen com a destinataris els propis joves. Així doncs, tot i que es tracta en principi d’un projecte de prevenció, esdevé també un projecte de promoció juvenil.

5. Treball de proximitat
La base del projecte és el treball de proximitat que es desplega a partir de dos professionals (educadors) que eliminen barreres i entren en contacte amb els joves. La interlocució, a més, és continuada en el temps, i amb moments d’especial intensitat quan es concreta en accions concretes de difusió pública. Les polítiques de joventut no són una finestreta a la qual s’han d’adreçar els joves, sinó un espai obert de treball en el qual han d’interactuar els professionals que en tenen cura i els joves que en són objecte i subjecte a l’hora.

La directora tècnica del projecte des del 2019 és Míriam Solé Solà, que actua al mateix temps com a educadora, al costat de la, també educadora, Montse Ruíz. La Míriam és educadora social col·legiada no 10586.Dinamitzadora i educadora de l’espai jove intercultural des del 2019. Actualment, és l’educadora referent del Consell de Participació Adolescent (CPA) de Mollerussa i Educadora de Carrer referent dins de l’Equip de Prevenció i Mediació de l’Ajuntament de Mollerussa. A més a més,actualment acompanya i dona suport al Espai Jove Intercultural (EJI) de Mollerussa.

Montse Ruiz Pérez. És educadora del projecte EJI des de fa 10 anys. És educadora social i actualment forma part de l’equip de prevenció i mediació comunitària de l’ajuntament de Mollerussa, que depèn de la regidoria de benestar social i ciutadania. Ha treballat amb infants i adolescents en diferents recursos, tots ells dins de l’àmbit de l’educació no formal. Ha estat monitora en un esplai de Mollerussa, educadora i directora de la Unitat d’Escolarització Compartida de Mollerussa fins l’any 2008, mediadora social i educadora de carrer.

Els responsables del projecte opinen

El projecte ha anat evolucionant des de la seva creació (2006) tot adaptant-se a les necessitats dels joves i a les inquietuds que, com a tècnics, volem que desenvolupin envers la ciutat i l’administració local.

De fet, l’EJI ha anat augmentant progressivament la seva presència activa dins de la ciutat i els recursos de què disposa (la ràdio local, el casal municipal de la gent gran, implicació en la organització i desenvolupament d’activitats dirigides als joves de la ciutat, major participació activa en la gestió del municipi mitjançant les audiències amb l’alcalde…), fet que denota el suport i la implicació que a nivell polític té el projecte.

El fet que el projecte tingui una dimensió de ciutat i sigui transversal, fa que s’hagi de relacionar amb molts recursos, i implica el gran repte d’un treball molt coordinat i acurat entre diferents regidories (esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona, comunicació), associacions de la ciutat i recursos tant municipals com comarcals. Aquesta és una de les dificultats més grans del projecte, ja que requereix una inversió de temps important per tal que aquest treball transversal sigui òptim i eficaç.

La resposta i implicació dels joves és molt bona i, de fet, ha anat augmentant de forma positiva al llarg dels anys. En l’actualitat hi participen 2 grups de 20 nois i noies cadascun, tot i que les sol·licituds de participació cada any arriben al voltant de les 80. Per manca de recursos humans, per tant, no podem atendre totes les necessitats.

Els impactes més importants que hem notat a partir de l’aplicació del projecte, han estat:

1. El canvi relacional que s’estableix entre els joves de la ciutat. El fet de relacionar joves dels diferents instituts i treballar junts per la ciutat, fa que es modifiquin els grups d’amics i colles informals existents. Els joves es veuen i se senten no només com a mers ciutadans, sinó com a veïns actius d’una ciutat en la que viuen i conviuen junts i la fan créixer a partir de les seves opinions i accions. Per tant, també hi ha un canvi envers la relació que tenen amb l’administració local. Descobreixen les possibilitats d’influir en aquells afers que els afecten directament. A partir de 2014, un noi i una noia de l’EJI formen part també de l’òrgan de recent creació CNIAC (Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya). Per tant, el projecte permet als nois i noies de la ciutat estar implicats de forma activa en un projecte a nivell nacional.

2. La funció preventiva que té i que afavoreix la cohesió social de la ciutat. Els joves es relacionen i construeixen junts, independentment del seu origen, classe social o realitat personal.

3. Finalment, posem de relleu que el projecte permet evidenciar la força i les possibilitats que tenen els joves de la ciutat, ja que aporten moltes coses positives al municipi. La resta de ciutadans ho veu, ho constata i ho percep. Per tant, permet donar valor i empoderar tots els joves de la ciutat.

Al llarg d’aquests 9 anys d’implementació del projecte hem pogut constatar com una part important dels nois i noies que hi han participat en l’actualitat estan implicats o liderant associacions esportives i entitats socials i culturals de la ciutat.

La valoració a nivell professional és molt bona. Malgrat les dificultats inicials per motivar els nois i noies d’aquestes edats, responen positivament quan troben professionals que treballen des d’un segon pla, deixant bona part de la capacitat de decisió i actuació als joves. La feina dels tècnics, per tant, és acompanyar i assessorar tot el procés. Els resultats i la implicació dels joves són tant importants, que ens aporten un gran aprenentatge a nivell professional. Aquesta manera de treballar suposa un canvi en la metodologia de relació amb tots ells, i això ens permet acompanyar-los d’una forma integral en el procés de creixement personal de cadascun d’ells.

Bloc

Podcast EJI Flash Night (programa de ràdio)

Facebook

Twitter – @EJIMollerussa

Instagram – Espai Jove Intercultural

Memòria 2015-2016

Presentació 2015-2016

Ara mateix no disposem d’aquesta informació.

Carretera i manta

admin on 08/11/2012

Carretera i manta

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis.

Descripció general

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis. Es tracta, per tant, d’un projecte mancomunat, que facilita la mobilitat, la interrelació entre els joves de tres localitats i que optimitza els recursos de què disposa cada consistori perquè multiplica per tres l’oferta que podria posar al servei dels seus usuaris. Té una llarga trajectòria que arriba ja als dotze anys, i ha rebut sempre el suport polític unànim dels tres consistoris, amb independència dels colors polítics que hi han governat. La tipologia de les activitats programades ha anat variant en funció de la demanda, de les condicions econòmiques, de la capacitat tècnica i de l’evolució dels gustos juvenils. Així, inicialment tenien un gran protagonisme les sortides i viatges lúdics, però en la darrera etapa s’ha potenciat sobretot les activitats formatives. Es també interessant remarcar els progressos pràctics que s’hi ha anat realitzant, incorporant aplicatius informàtics i modificant el sistema de gestió a mesura que es posaven a prova els mètodes utilitzats. La consolidació del projecte es deu tant a la constància municipal en programar-lo com al bon coneixement que en tenen tots els joves de l’entorn, com a la implicació dels seus responsables tècnics.

La primera edició es va realitzar el 2000, amb un pressupost de només 14.000 euros. El seu bon funcionament, però, va fer que anés creixent any darrera any, fins al moment de màxim desplegament, que fou entre els anys 2007 i 2009, arribant a tenir un pressupost de 254.000 euros.

A partir d’aquestes dates, però, i a causa del context econòmic, es redueix la seva grandària, fins al punt que el pressupost retorna al nivell de 2003. Malgrat les dificultats, però, el pressupost s’estabilitza entre 2011 i 2014, de manera que, amb lleus variacions, conserva la seva capacitat de finançament. La continuïtat, així doncs, sembla garantida.

Els períodes durant els quals es programen les activitat han anat variant durant tots aquests anys. Incialment, es distribuien al llarg de tot l’any, am preferència per la temporada d’hivern i primavera. Durant els darrers anys, però, s’ha consolidat l’oferta per al quatrimestre setembre-desembre de cada any.

També inicialment, la gestió i inscricipcions es realitzen de forma simultània en els tres municipis, però la pràctica va fer recomanable centralitzar la gestió en un de sol. En les darreres edicions, per tant, cada any un municipi diferent s’ocupa de centralitzar la gestió.

El pressupost previst per a l’edició de 2011 era de 138.931 euros. La despesa finalment executada, però, va ser de 108.350 euros. A partir d’aquesta data els recursos econòmics del projecte s’estabilitzen i es consoliden. El 2012 es va baixar fins als 102.000 euros, però es va recuperar fins als 105.000 i al 2014 s’hi ha arribat amb 104.000 euros.

Un percentatge important de la despesa es finança amb els ingressos generats per les pròpies activitats. Així, per al pressupost de 2011, es va recollir entre els tres municipis la quantitat de 41.214 euros en concepte d’inscripcions i pagaments diversos. Això vol dir que l’aportació dels ajuntaments provinent dels pressupostos municipals va ser de 67.136,25 euros. D’aquestes xifres es desprèn que el 38% de la despesa executada s’autofinança amb les pròpies activitats i el 62% es finança amb recursos públics.

El projecte es desplega gràcies a la implicació, equitativa, dels tres responsables tècnics de les regidories de Joventut dels ajuntaments organitzadors. Les decisions es prenen de comú acord, i s’alternen anualment la responsabilitat de centralitzar les inscripcions.

En el projecte hi intervenen altres professionals en la mesura que desenvolupen les diferents activitats programades, però ho fan en qualitat de prestació de serveis contractada per a cada cas, i no participen de la globalitat del projecte.

Així mateix, cal comptar amb un equip de monitors per a les sortides.

En l’edició de 2011, 374 joves van participar a les activitats formatives, i 962 a les de lleure. Més del 50 per de participants es concentren en les edats compreses entre els 18 i els 24 anys d’edat, tot i que cal remarcar que hi ha un grup nombrós de més de 35 anys (11%) en les activitas formatives, i del grup de 14 a 17 anys (29%) en les activitats de lleure.

Es interessant destacar també que en les activitats formatives, són clara majoria les noies, amb gairebé un 71% dels participants. En canvi, en les activitats de lleure són els nois els més nombrosos, amb un 60% dels casos.

No hi ha un sistema efectiu de participació, més enllà de la simple inscripció i gaudi de les activitats, cursos i tallers.

No hi ha tampoc un sistema estable de relació amb les entitats o associacions del municipi per al desenvolupament del projecte.

El sistema interdepartamental se centra, bàsicament, en la coordinació per a la programació d’activitats, tot mirant d’evitar duplicitats i buscant la complementarietat amb l’activitat d’altres àrees.

En aquest punt és interessant ressaltar que l’oferta d’activitats formatives, inclou cursos d’interès per a la recerca de feina o per a la promoció de nova emprenedoria. L’organització d’aquestes activitats, per tant, té interés més enllà de l’estricte àmbit de Joventut.

És obvi la principal fita en l’àmbit institucional és la col·laboració, al llarg de més de deu anys, de tres municipis. La continuïtat del programa revela la bona sintonia entre els tècnics de les tres poblacions i un grau d’assumpció i integració del projecte remarcable.

En el document 013/001 s’observa que hi ha un acurat coneixement de l’execució de les activitats, amb una referència estadística estable que permet fer comparatives plurianuals. Les dades de participació, a més, permeten desglossar amb claredat per edats i per gènere.

No hi ha, fins al moment, en canvi, consultes sobre el grau de satisfacció dels joves inscrits a les activitats.

Carretera i Manta revela d’una clara i simple la relativa facilitat amb què es pot compartir esforços entre municipis per desenvolupar un projecte comú. Més de dotze anys de programa comú posen de relleu que la voluntat és determinant a l’hora de fer possibles propostes interessants. Moltes de les activitats que es programen probablement no serien possibles si les hagués d’organitzar algun dels tres ajuntaments participants, per falta de quòrum. La únió en l’esforç de difusió i en la logística informativa, en canvi, fan possible l’existència d’una oferta que d’altra manera ni tan sols existiria.

1. La continuïtat

En el moment en què incorporem aquesta bona pràctica ja es realitza la seva tretzena edició. Només aquesta dada ja revela diverses qüestions remarcables: l’oferta interessa perquè al llarg de més de 10 anys els joves s’hi han inscrit en una quantitat remarcable, i l’entesa tècnica entre els departament de Joventut dels municipis és gairebé un factor d’estabilitat, una rutina que no es qüestiona. És interessant també remarcar que al llarg de tots aquests anys s’han produit diversos canvis en el color polític governant en els municipis, i en cap cas això ha estat un obstacle per donar continuïtat ni al projecte ni a la cooperació entre les tres poblacions. La continuïtat del projecte, per tant, ha superat tots els possibles factors de desestabilització a què s’hauria pogut enfrontar.

2. Evolució dels continguts

Si es repassa l’oferta del Carretera i Manta al llarg de les seves tretze edicions s’observa una evolució tant de les seves activitats, com del calendari en què es programen. El projecte, per tant, ha sabut reorientar els seus continguts i prioritats en funció de la demanda dels joves, observada i atesa per la via pràctica. L’adaptació als canvis de gust, estètics o l’atenció a necessitats diverses segons el context ha estat un element determinant per garantir la durabilitat del projecte.

3. Logística simple i resultat brillant

Certament, la complexitat organtizativa del projecte no és especialment remarcable. Més enllà de garantir la logística i mobilitat per a determinades activitats i de coordinar inscripcions i gestió econòmica, no es plantegen reptes tècnics de gaire alçada. En canvi, l’eficàcia del resultat i el bon sentit amb què s’ha gestionat el converteixen gairebé en un projecte estrella per als tres municipis, un element d’estabilitat en la política de joventut i una referència fixa per als joves usuaris. Es tracta, per tant, d’un projecte que gestiona una bona relació entre l’esforç realitzat i el resultat obtingut. És, per tant, un Projecte eficient.

4. Lúdic i educatiu a l’hora

L’oferta combina activitats pura i simplement lúdiques amb propostes formatives d’elevat interès educatiu, que fàcilment poden tenir a veure amb polítiques de promoció de l’ocupació, l’emprenedoria o la promoció artística. Hi ha, per tant, una combinació equilibrada de propostes d’oci i propostes de promoció juvenil.

5. Visibilitat de la política de joventut

El bon funcionament del projecte i la seva naturalesa pública converteix el programa en un factor de visibilitat social de la política de joventut, més enllà del coneixement que en puguin tenir els propis joves o els agents dels municipis que hi estiguin implicats. Des d’aquest punt de vista, és interessant també pel missatge que potencialment transmet, mostrant la política de joventut com un element pràctic, útil, ordenador, i d’evident interès social i cultural.

Els responsables dels projecte són els tres tècnics de Joventuts dels municipis, Erica Rios (Vila-seca), Marc Espasa (Salou) i Alegría Rodríguez (Cambrils), i el dinamitzador juvenil de Cambrils, Joanatan Tarafa.

Jonatan Tarafa. Dinamitzador juvenil a Cambrils des de 2003 i també informador juvenil fins a 2008. Cicle Formatiu de Grau Superior en Animació Sociocultural i curs d’experts en serveis d’informació juvenil i d’informació al ciutadà.

Alegria Rodríguez. Titulada en Educació Social i primer cicle d’Història de l’Art. Ha realitzat un postgrau de participació ciutadana i diferents formacions puntuals en l’àmbit de joventut, des de 2005. Tècnica de joventut mancomunada a diferents municipis del Baix Camp entre 2005 i 2008 i des d’aquell moment i fins l’actualitat, tècnica de Joventut de Cambrils.

Marc Espasa. Formalment, Promotor d’Activitats de les regidories de joventut i Infància de l’Ajuntament de Salou. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. He treballat com a creatiu publicitari (redactor/copy) durant 5 anys a l’Agència de Marketing Experiencial Yeti (Barcelona). Posteriorment he treballat com a guionista per al programa de Cuatro “All In, póker en estado puro” durant dues temporades. Darrerament he donat classes a la Universitat Rovira i Virgili de Tècniques de comunicació Comercial i Gestió de la Comunicació i la Informació (ADE i Turisme). Actualment em centro a les tasques de joventut i infància a l’Ajuntament de Salou on estic des de finals de 2009.

Els responsables del projecte opinen

Degut a la situació econòmica actual, el Carretera i Manta avui centra els seus esforços en la formació. Aquest projecte ha esdevingut per als tècnics que hi treballem, una eina de treball i coordinació conjunta que esdevé un valor mateix del propi projecte; és a dir, saber interpretar què volen els joves del nostres municipis, de zones similars però possiblement amb perfils i necessitats diferents ha demanat una recerca constant i reformulació cara a trobar noves propostes i motivacions que englobin i donin resposta al que cerquen.

Cal dir que el projecte, quan neix, ho fa des de l’organització conjunta d’esquiades entre varis pobles. Gràcies a això es produeix l’intercanvi entre els joves, i aquest continua sent un dels objectius principals. Al llarg dels anys hem anat afegint millores i observant què no i què sí funcionava per anar-nos acomodant a un programa ideal que s’acostés al màxim a la realitat juvenil. Les sortides i viatges de lleure que contemplava el projecte, i que en el seu moment van tenir molta demanda, van passar a un segon pla per dos motius: perquè els joves trobaven viatges iguals o similars pel seu compte a través d’internet i perquè els nostres responsables polítics, observant l’elevat atur entre els joves, van demanar un important canvi de rumb per promoure l’oferta de cursos i activitats formatives.

No és fàcil interpretar i anticipar-se a les motivacions dels joves. Les activitats que fa pocs anys eren inqüestionables a dia d’avui s’han vist eliminades del programa per manca d’inscrits. La realitat jove canvia per moments i no serveix adaptar-se: ens hem d’anticipar. Dins l’estructura i els tempos de l’administració pública, aquesta no és una feina fàcil

Hem hagut de superar les diferents maneres de fer entre tècnics, el repte de conduir el canvi de peticions de regidors en el programa i la disminució de pressupost dels darrers anys. Ens trobem amb tres realitats que tot i ser properes tenen les seves peculiaritats, i això és a la vegada un avantatge i un inconvenient. Destaquem el valor de sumar diferències. T’obre una finestra diferent i veus les coincidències i divergències a nivell de joventut a cada municipi. Els tres municipis tenim formes de treball molt diferents que troben un encaix molt interessant al Carretera i Manta. Si som capaços de traslladar als joves aquest benefici que nosaltres (els tècnics) percebem, el programa té sentit.

D’altra banda, els monitors que van a les sortides no sempre s’han conegut o han pogut treballar prèviament de forma conjunta. En algunes ocasions s’ha produit el malentès de dividir la responsabilitat segons si els joves eren d’un municipi o d’un altre.

Fins al 2008 els joves es podien inscriure’s a qualsevol dels tres municipis i això dificultava la gestió. Però es va incorporar un canvi en l’aplicatiu de gestió de les inscripcions i amb un sol click evitava que els joves s’haguessin de desplaçar. També ha estat una dificultat afegida no poder compartir les dades dels joves dels diferents municipis per treure’n llistats conjunts.

Amb aquest projecte hem après que és possible unir els esforços dels tres municipis encara que siguin diversos. Hem vist també que les sortides són un bon espai per promoure l’intercanvis entre joves i generar un espai de trobada. Queda clar, a més, que cal comptar més amb la veu dels joves.

La crisi econòmica ens ha afectat, però la solidesa i reconeixement que té el projecte l’han mantingut viu a nivell polític malgrat que hagi patit certa retallada.

De cara al futur serà fonamental realitzar memòries més acurades, útils i pràctiques. Serà necessari, també, saber mantenir-nos al dia de les necessitats reals dels joves per programar adequadament.

El projecte ha tingut sempre recolzament polític de tres ajuntaments que, en alguns moments, eren de colors polítics completament diferents, i tot i així, s’hi segueix apostant. També dir, i no és menys important, que els joves n’han estat els protagonistes i ells mateixos han estat font d’inspiració a l’hora de programar i treballar els nous calendaris.

El programa Carratera i Manta ha aconseguit allò que qualsevol marca desitja, traspassar la frontera de la seva essència. Cap jove entén el programa com un simple compendi d’activitats sinó que es percep com una oportunitat de compartir, conèixer i gaudir d’una forma diferent. És un programa consolidat que, tot i que ara té altres prioritats, manté els fonaments per seguir creixent en molts aspectes.

Cara un futur és evident que el projecte haurà de saber ubicar-se en les demandes que ocasionaran les noves realitats socials i continuar com a referent lúdic, i sobretot formatiu, per a tots els joves de Cambrils, Salou i Vila-seca. La joventut és l’edat menys previsible. La seva espontaneïtat, la seva facilitat de canvi, d’adaptació de superació… és tot un repte per a la programació d’activitats. A vegades volem preveure, analitzar, o reglamentar aquesta actitud per acostar-nos als joves, i al final te’n adones que el que hem de fer és potenciar aquest esperit de canvi constant.

A partir d’ara ens cal trobar noves dimensions al projecte. El que va néixer com una fusió d’activitats i joves pot arribar a conjuntar més àmbits: associacions, grups de música, estudiants, esportistes, etc. sense perdre el caràcter jove del projecte.

carreteraimanta.cat

@CiM_oficial

Facebook Carreteria i Manta

Presentació projecte 2014

Tríptic CIM 2011

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Lablearning

admin on 17/09/2012

Lablearning

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius.

Descripció general

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius. En formen part deu socis (en podeu veure la llista en els documents de l’apartat “Per saber-ne més”) de vuit estats europeus diferents. L’Ajuntament de Salt és un d’aquest socis, i s’ha integrat al projecte a través de la seva Àrea de Joventut i diversos recursos i programes habituals del seu funcionament. La idea central és trobar fórmules d’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació per evitar l’abandó del sistema educatiu per part dels joves i per millorar la qualitat de l’aprenentatge. Dos dels socis del projecte en són els promotors o impulsors originals: l’Associació catalana de formació polivalent aplicada Baobab, de Santa Coloma de Gramenet, i l’Aarhus Social and Health Care College, de Dinamarca. El projecte es desenvolupa a través del treball a la xarxa (correu electrònic i web) i amb trobades presencials, que tindran lloc en la seu de quatre dels socis del projecte europeu (Salt, Aarhus Social and Health Care College de Dinamarca, ajuntament de Reggio Emilia d’Itàlia i l’escola pública d’educació professional Drenthe College, d’Holanda). La primera trobada o meeting es va realitzar a Salt, el desembre de 2011. Cada soci adapta el projecte al seu territori i circumstàncies, i després en comparteix l’experiència i resultats. En el cas concret de Salt, s’aprofita i es dona continuïtat al projecte Joves Reporters, que va realitzar la Fundació Sergi el juny de 2010, en el marc de La Fàbrica, Espai Jove de Salt. Es va fer formació a joves per tal que aprenguessin a realitzar i editar videos sobre informacions d’actes o fets de l’actualitat del municipi, que es difonien a través de la revista Saltant i a Youtube. El projecte va finalitzar per falta de recursos, i amb Lablearning se li pot donar continuitat i es fa el salt de portar-lo també a un institut del municipi.

El projecte va durar dos anys, del 17 de novembre de 2011 al 17 de novembre del 2013. Tot i això, els treballs de coordinació previs es van iniciar molt abans de les dates indicades.

De novembre de 2011 a abril de 2012, cadascun dels socis del projecte va fer recerca de bones pràctiques de projectes de joves i noves tecnologies per millorar l’aprenentatge dels estudiants. Durant tot aquest procés es van realitzar també grups de discussió i debat amb els joves per conèixer la seva perspectiva.

De febrer a juny de 2012, el grup promotor del projecte a Salt va debatre sobre les bones pràctiques detectades i va decidir els continguts del projecte.

El setembre de 2012 es va contractar un expert, formador en tècniques audiovisuals i multimèdia i es va iniciar el treball amb el grup de joves.

L’octubre i el novembre del mateix any va tenir lloc la formació adreçada als participants.

Entre novembre i desembre els joves participants van decidir els continguts dels reportatges i els van realitzar.

La formació i pràctiques dels joves van finalitzar el mes de maig del 2013.

En el cas de Lablearning el pressupost no fou anual, perquè abastava els dos anys de durada del projecte. En els documents de l’apartat “Per saber-ne més” es poden veure els costos generals del projecte europeu finançat amb fons del programa Comenius.

En el cas concret de Salt, però, la despesa total fou de 35.952 euros. Les despeses van incloure els sous dels tècnics, dels formadors, els meetings (trobades) internacionals, els desplaçaments i les accions i les activitats de difusió.

Aquest tipus de programes europeus funcionen pel sistema de cofinancing. És a dir, que els fons europeu arriba a canvi que una part del finançament vagi a compte dels socis participants. En el cas de Salt, l’ajuntament va assumir 9.003 euros, que corresponien al treball (sou) de la responsable del projecte i als costos indirectes (llum, neteja, telèfon, etc).

La resta de la despesa, fins als 35.952, foren a compte del projecte europeu.

El projecte el va desenvolupar de forma completa la tècnica de joventut de Salt, Maribel Pena. S’hi ha d’afegir el formador per a temes audiovisuals i, en termes generals, el equip motor Lablearning Salt, integrat per les següents persones:

Coordinadora de l’àrea d’ensenyament de l’Ajuntament de Salt
Tècnica de joventut de l’Ajuntament de Salt
Coordinadora del projecte Lablearning de l’associació Baobab
Coordinadora de l’àrea d’educació de La Fundació Sergi
Educadora de La Fàbrica, Espai Jove de Salt
Professor de l’aula oberta de l’Institut Vallvera de Salt
Professors/es de les aules obertes dels instituts públics de Salt
Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt
Cap territorial del Casal dels Infants a Salt

El projecte s’adreçava a joves de Salt amb un baix nivell d’aprenentatge i dificultats d’adaptació al sistema educatiu i, en termes generals, en situació de risc social. El tram d’edat es situava entre els 12 i els 22 anys.

Cal tenir en compte la peculiaritat de Salt, un municipi de 30.000 habitants, amb un índex del 45% de població immigrada.

A banda que els joves foren els destinataris de les accions principals del projecte, amb l’aprenentatge de tècniques multimèdia i amb la elaboració posterior de productes audiovisuals, es va comptar amb el conjunt de la població diana per definir el projecte i establir-ne els continguts. En la primera fase del projecte es van realitzar diversos grups de discussió per establir la percepció dels joves del sistema educatiu i de les principals dificultats d’aprenentatge i posterior adaptació a la vida ciutadana.

El projecte buscava recursos de la societat civil per desenvolupar els seus continguts. Aixi, són remarcables el paper d’impulsor del projecte que va jugar l’Associació Baobab, la generació dels continguts a través de la Fundació SER.GI, l’execució amb l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt i la implicació de l’associació del Casal dels Infants a Salt.

La composició de l’equip motor del projecte fou una bona mostra del treball interdepartamental. A banda de l’impuls i lideratge de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt, cal destacar la participació de l’Àrea d’Ensenyament, els professionals de la Fàbrica, Espai Jove de Salt, dels professors de l’institut públic Vallvera de Salt, els professionals de la Fundació SER.GI, del professor de realització audiovisual de l’escola universitària ERAM i el cap territorial del Casal dels Infants a Salt.

Lògicament, el més destacable del projecte era la seva dimensió europea. A l’obtenció de recursos de la Comissió de la Unió Europea a través del programa Comenius, cal afegir-hi la participació dels múltiples partners d’arreu del continent, fins a 10 socis. Foren els següents:

Ajuntament de Salt. Area de Joventut (Catalunya)
Associació Baobab (Catalunya)
Aarhus Social and Healthcare College (Dinamarca)
Municipallity of Reggio Emilia (Italia)
Training 2000 (Italia)
Drenthe College (Holanda)
SUPSI-DFA (Suïssa)
ABPKM (Turquia)
Europartners 2007
Intel Computer Clubhouse Network (EUA)

A nivell nacional, fou destacable també la participació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a través dels equips docents dels centres educatius que van participar al projecte.

El projecte incloïa una fase d’avaluació, al final de l’execució, que va tenir lloc durant els darrers mesos de 2013. Els dos primers documents de l’apartat Per saber-ne mes són part del resultat d’aquesta avaluació. És ressenyable que l’avaluació va tenir una dimensió internacional, en la mesura que es van posar en comú diversitat d’experiències de fins a vuit estat diferents.

Igualment, els propis joves participants en el projecte van tenir un paper protagonista a l’hora de valorar el resultat de la feina realitzada, amb especial interès per constatar els aprenentatges assolits.

És especialment interessant la doble dimensió internacional i local del projecte. D’una banda, és un exemple exitós de cooperació europea, una fórmula d’implantació escassa en les polítiques de joventut a Catalunya. D’altra banda, és interessant veure com recursos europeus i l’intercanvi internacional d’experiències és útil per abordar una problemàtica d’arrel local. Les especials circumstàncies de Salt, amb un elevadíssim índex de població immigrada i amb molts joves en situació de risc, converteixen el seu territori en un espai molt adequat per fer intents innovadors i per dur a la pràctica experiències regeneradores de les maneres clàssiques de treballar amb els joves. En un altre sentit, també resulta interessant comprovar que el projecte tira endavant tot i que no compta amb uns recursos gaire excepcionals pel que fa a dotació de professionals, i és, a la pràctica, una demostració que l’esforç i la capacitat tècnica dels professionals (de “la” professional, en aquest cas) és suficient per desenvolupar un projecte ambiciós i que pot ser mostrat, sense cap recança, com a exemple a seguir en altres realitats.

1. Cooperació internacional

La recerca de bones pràctiques i la posada en comú d’experiències amb altres realitats internacionals demostra que les problemàtiques que han d’afrontar les polítiques de joventut a Catalunya no són una excepció en el marc Europeu. Resulta absurd, per tant, no aprofitar les dinàmiques transfrontereres per aconseguir recursos i per trobar eines tècniques d’intervenció que siguin vàlides i útils en el nostre context concret. Per molt local que sigui la dificultat, mirar més enllà del nostre entorn immediat es converteix una porta alliberadora i una via de recerca de solucions molt vàlida.

2. No és tan difícil

La cooperació europea planteja dificultats administratives destacables, però cap d’elles no és insuperable amb determinació tècnica. La falta d’hàbit en la relació internacional i, amb tota seguretat, les limitacions idiomàtiques, són barreres que d’entrada ens semblen insuperables. Però el projecte de Salt demostra que fins i tot partit de pressupòsits molt bàsics, és possible bastir i executar un projecte ambiciós. Lablearning Salt demostra amb claredat que allò essencial és comptar amb continguts interessants i idees fortes. La resta són dificultats pràctiques que se superen si hi ha voluntat de fer-ho i determinació suficient.

3. Computer ClubHouse (CCH)

Lablearning es basava en la metodologia creada pel projecte CCH, iniciat el 1993 pel Museu de l’Ordinador de Boston amb l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). CCH és una comunitat internacional amb 100 clubs en 20 estats diferents d’arreu del món. A Europa n’hi ha a Irlanda i a Dinamarca. Treballen en xarxa a través d’un model d’aprenentatge definit per quatre principis bàsics: aprenentatge a través del disseny (els joves aprenen dissenyant, elaborant, inventant productes tecnològics, és a dir, per la via pràctica), metodologia de projectes (els joves treballen a partir dels seus coneixement previs i, per tant, en àmbits que els interessen a ells), construcció en comunitat (en el treball es posen en comú coneixements i experiències d’alumnes, professors, experts, d’edats, cultures i procedències diferents) i entorn de respecte i confiança (es treballa generant un clima de confiança mútua i obertura mental).

4. Joventut i ensenyament i atenció social

Lablearning Salt és un bon exemple de la conjunció de perspectives tècniques i administratives diferents per abordar un únic problema de múltiples dimensions. Es va tractar la problemàtica de l’aprenentatge dels joves en el sistema educatiu, en un entorn de molta immigració. Les àrees de Joventut, d’Ensenyament i de Serveis Socials treballaren plegades per abordar una única realitat. Queda clar que, més enllà de les virtuts teòriques de la transversalitat, la seva aplicació pràctica és la que en demostra l’eficàcia.

5. Cooperació públic-privat

L’origen del projecte a Catalunya el trobem en l’Associació Baobab, de Santa Coloma de Gramenet. Va ser, per tant, un magnífic exemple de trobada entre la societat civil i l’administració pública, en aquest cas local. Baobab va ser una de les dues institucions impulsores del projecte europeu, i l’Ajuntament de Salt s’hi va afegir en comprovar que els continguts eren adients i especialment interessants per treballar en la seva realitat social.

La màxima responsable tècnica del projecte va ser Maribel Pena, tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

Maribel Pena i Casas. Diplomada en Educació Social (UdG, 1998) i postgrau en polítiques de Joventut (UB, 2006). Va treballar com a educadora social en un Centre residencial d’Acció Educativa (CRAE) a Figueres amb joves en situació de risc social (2000), i en el projecte de medi obert amb joves pel Consell Comarcal del Gironès (2001). De 2001 a 2005, tècnica d’infància i Joventut a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, i des de 2005 és responsable Tècnica de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

La responsable del projecte opina

En ser un projecte europeu, les principals dificultats tècniques que vam trobar van ser els tràmits administratius: presentació de la sol·licitud de la subvenció, justificació de les despeses, etc. I en segon lloc, l’idioma. Tot es feia en anglès (documents, reunions, etc) Si, com és el cas, no teníem un bon nivell de partida, teníem una dificultat afegida. Però aquestes dificultats són també un repte. Vaig haver de millorar el nivell d’anglès i vaig aprendre el funcionament dels projectes europeus. Finalment, el millor aprenentatge fou la coneixença de professionals i realitats d’altres països, perquè això em va aportar noves idees per aplicar al meu municipi.

En una futura edició del projecte, caldria tenir un major domini de l’anglès. Es pot treballar en un programa europeu sense dominar-lo, però és molt millor saber-ne. D’altra banda, el grup de treball de Salt per al projecte el vam crear un cop ja estava iniciat el projecte. Per a una nova edició seria millor que ja estigués creat.

Per tirar endavant un projecte d’aquest tipus el suport polític és indispensable. També és molt important treballar amb una entitat que ja tingui experiència a coordinar projectes europeus. L’Associació Baobab ens va facilitar molt la feina.

La dimensió europea del projecte va fer que haguéssim de treballar amb gent d’altres països, a banda de coordinar-nos amb l’equip de treball que l’implementava a Salt. Això vol dir molta feina i moltes reunions a banda de la feina diària que ja teníem. Per tant, s’ha d’estar molt motivat i tenir-ne moltes ganes, assegurant a més que no estaràs sol i que comptaràs amb suport polític i tècnic. Malgrat la feina afegida que va suposar, en faig una valoració general molt positiva. Vaig conèixer el funcionament dels programes europeus, tota una xarxa de professionals d’altres països, maneres de treballar diferents… A més, gràcies al projecte el municipi de Salt va tenir un reconeixement internacional (un dels socis especials del projecte va ser la universitat de Boston) i també va ser una bona oportunitat professional per a mi.

Des d’un altre punt de vista, resulta evident que per treballar amb joves cal parlar el seu propi idioma, i aquest, ara, es diu noves tecnologies. Són la generació digital i hem d’adaptar tot el que fem a aquesta nova manera que tenen de relacionar-se.

lablearning.eu

sosuaarhus-international.com/EUlablearning.htm

Lablearning. Final report

Lablearning. Recull d’accions

Projecte Lablearning Youth Voice Guide

Projecte Lablearning Salt 2012

Projecte Lablearning Reggio Emilia

Presentació Salt Meeting July

Pressupostos Programa Comenius

Veu Joves Salt Grup Discussió Aprenentatge

Document Labnews estiu 2012

Exemple 1 notícia Labflash: laboratorios tecnológicos

Exemple 2 notícia Labflash: diversión dura

Exemple 3 notícia Labflash: juegos y aprendizaje

Exemple 4 notícia Labflash: computer clubhouse enfoque

Visualització Lablearning Catalunya

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

360Fest

admin on 24/07/2012

360Fest

El Festival 360Fest donava compliment a dues mesures previstes en el Pla Local de Joventut de Girona, que pretenen impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari.

Descripció general

El Festival 360Fest donava compliment a dues mesures (mesures 129 i 160) previstes en el Pla Local de Joventut de Girona, que pretenen impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari, i realitzar anualment una mostra de les produccions artístiques generades en els mateixos centres. La primera edició es va realitzar al final del curs acadèmic 2007-2008, amb una programació notable d’actuacions musicals i l’exhibició de produccions en altres disciplines artístiques (dansa, teatre, arts plàstiques, audiovisuals i fins i tot activitats de jocs de rol). Tot i que inicialment el projecte s’obria al màxim ventall possible de disciplines, la progressiva creació de serveis municipals específics de suport a les arts visuals, escèniques o literàries, fa que 360Fest s’hagi anat especialitzant de forma progressiva en la música, que és un vehicle bàsic per a l’expressió identitària dels joves.

El projecte preveia també accions de formació per als joves creadors que hi intervenen en la línia d’introduir criteris professionals en el desenvolupament de les actuacions o exhibició de les seves produccions, i es plantejava també la connexió amb altres esdeveniments municipals lligats al món de la cultura, que puguin donar major projecció a la mostra i recorregut futur. Així mateix, es contemplava la col·laboració i la participació d’altres entitats del municipi, com la Casa de la Música La Mirona, i altres entitats per a la gestió del bar del festival i activitats complementàries. El projecte es va desenvolupar des de l’acció del Servei de Joventut Municipal i la seva xarxa estable de dinamització als centres d’ensenyament secundari, ubicada a l’Estació Espai Jove.

L’any 2016 va ser l’última edició del projecte, el qual al llarg dels anys va haver de fer front dos reptes: primer, un canvi en la popularitat i la configuració del format de les bandes rock, el que ha dut a una davallada en el nombre els grups participants del festival a la vegada que apareixen noves modes i tendències musicals. Segon, l’Ajuntament de Girona ha anat ampliant la seva oferta d’espais, projectes i serveis organitzats per aquest ens públic, assegurant la continuació dels objectius claus del 360Fest amb espais com La Marfa amb locals d’assaig, així com a diferents espais i esdeveniments on els joves pugui continuar tocant i donant-se a conèixer, com ara festes anuals de hiphop, notes al parc… Així, els objectius han sigut reconduïts cap a altres actuacions del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Girona.

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb la finalització del curs acadèmic. La primera edició va tenir lloc el juny de 2008, donant mostra de l’activitat artística generada durant el curs 2007-2008. La vuitena i última edició del 360Fest va ser l’any 2016, el que va comportar una reconducció dels objectius i accions en altres projectes de joventut dins l’Ajuntament a causa d’una reducció notable del nombre de bandes de rock participants des dels inicis del 360Fest.

En cada edició anual se segueixen les següents fases organitzatives:

Fase 1: Plantejament de la iniciativa i valoració de la proposta
Fase 2: Planificació del procés d’organització del festival
Fase 3: Difusió entre els joves amb inquietuds artístiques dels IES de Girona
Fase 4: Inscripció dels participants i elaboració (o actualització) del cens de grups musicals
Fase 5: Difusió entre els joves dels IES de Girona
Fase 6: Celebració del festival
Fase 7: Avaluació del projecte amb participació d’alumnes dels IES

Tenint en compte que el projecte es desenvolupa mercès al treball de l’equip habitual del servei de joventut municipal, la despesa anual, amb variacions, se centra només en la producció de l’esdeveniment final. La principal diferència entre la primera edició (2008) i la setena (2014) és la dimensió de l’esdeveniment, que s’ha anat reduint a causa de les disponibilitats econòmiques, que són minvants. Així, mentre el 2008 es va comptar amb un pressupost de 9.949,90 euros, el 2014 la mateixa activitat s’ha realitzat amb 3.185,58 euros. Això suposa una reducció de gairebé el 68% del pressupost.

Aquí teniu una comparativa entre els pressupostos de 2008 i 2014.

Conceptes	2008	2014
Equips, so, llum i producció	5.378,18€	2.643,85€
Comunicació i materials difusió	4.571,72€	242,00€
Pòlissa assegurança		300,00€
TOTALS	9.949,90€	3.185,58€

De totes maneres, els responsables tècnics del projecte destaquen que a mesura que s’ha anat consolidant el projecte, les despeses de producció s’han reduit molt per diverses raons. En primer lloc, perquè una part del material tècnic que inicialment era de lloguer o de contractació externa (generador, furgonetes de càrrega, escenari, carpes…) ara és ja de propietat municipal i, per tant, no és necessari contractar-lo. I la progressiva implicació de la sala la Mirona facilita que una part de les despeses quedin assumides amb la seva participació. Això explicaria en part que la reducció aparentment dràstica del pressupost no hagi afectat la continuïtat del projecte. Així doncs, en aquest cas, la consolidació del projecte redunda en una optimització dels recursos disponibles i minimitza les despeses estructurals.

Seguint la pauta del pressupost, el finançament de la primera edició fou el següent:

Activitats Joventut del Pressupost Municipal	5.949,90€
Subvenció Generalitat de Catalunya	4.000€
TOTAL	9.949€

En l’edició de 2014 el finançament ha estat completament a càrrec de l’ajuntament de Girona, en partida de la Secció de Joventut, que forma part de l’Area de Cultura municipal.

El projecte es desenvolupa amb l’equip habitual del Servei de Joventut Municipal, amb els recursos humans destinats a la gestió de l’Estació Espai Jove.

El projecte es destina a tots els joves estudiants de secundària de la ciutat de Girona com a potencials creadors artístics, i al conjunt de la població jove, com a espectadors o públic del festival.

La incidència del projecte s’ha mantingut força estable al llarg de totes les seves edicions. Així, mentre el 2008 es comptabilitzava uns 800 espectadors, el 2014 s’arribava als 600. Igualment, en la primera edició van actuar 16 grups musicals, un de dansa, una mostra de teatre d’un institut, dues mostres d’arts plàstiques i una proposta de jocs de rol. El 2014 es va comptar amb 14 bandes (8 a l’escenari rock i 6 a l’escenari hip-hop/electrònica) i una mostra de projectes dels alumnes de l’Escola de Música Avançada i So (EUMES). En l’última edició, l’any 2016 es va reduir encara més la participació, amb només 8 grups participants.

El projecte es basava en l’estricta participació dels joves com a productors artístics, de manera que és centra en l’activitat, la difusió i la dinamització de les seves propostes. En la primera edició es va realitzar una enquesta adreçada a tots els joves estudiants de secundària de la ciutat per recollir les seves inquietuds artístiques i per obtenir una valoració general de les possibilitats reals de desenvolupar el projecte.

Durant la realització del festival, així mateix, els mateixos joves s’ocupaven de la gestió del bar.

Col·labora amb el projecte la Casa de la Música Popular la Mirona, aportant coneixement en l’àmbit musical i facilitant recursos per millorar les prestacions tècniques a l’hora de realitzar les actuacions. En les darreres edicions s’hi ha afegit l’Escola de Música Avançada i So (EUMES), que aporta els treballs i projectes dels seus alumnes.

Tres instàncies cooperen des de l’origen en el projecte: la regidoria o Servei de Joventut de l’ajuntament de Girona, que lidera i gestiona la iniciativa, la regidoria de Cultura, i el Consell Escolar Municipal. És molt destacable la progressiva implicació de l’Àrea de Cultura en el projecte durant les darreres edicions.

L’organització és essencialment municipal, i la única participació d’una segona administració és a través de la subvenció que ha rebut el proejcte durant diversos anys per part de la Direcció General de Joventut. El 2014, però, aquest suport econòmic no ha existit.

L’avaluació es realitza de forma valorativa, a partir de les dades quantitatives obtingudes després de la realització de l’activitat. Els vuit objectius plantejats en el projecte es valoren individualment i del resultat se’n deriven conclusions o millores necessàries per a la següent edició.

El projecte se centra en l’espai de referència fonamental per treballar amb la població juvenil (els centres d’ensenyament secundari) i aborda l’àmbit de la creació i l’expressió artística no únicament des de la perspectiva de l’oferta de consum, sinó des del suport a la producció dels propis joves, com a mostra en positiu de la seva pròpia activitat. D’altra banda, l’exhibició de les produccions artístiques juvenils s’acompanya de recursos tècnics que en dignifiquen el valor i inclouen continguts formatius per estimular el recorregut artístic futur dels nous creadors. Es busca, en termes generals, alicients per promoure l’expressivitat juvenil, i relleu públic per realçar l’esforç realitzar i obrir portes de futur. En la mesura que el projecte aconseugeixi consolidar-se com a cita anual de projecció artística juvenil, creixerà la seva capacitat d’atracció i estímul a la creativitat i d’aparador o viver de nous valors de l’expressió artística.

1. Música i més.

Tot i que el gruix de l’activitat se centra en la música perquè aquesta forma d’expressió artística és la que, de forma natural, concita major atractiu per als joves i resulta més accessible pel seu grau d’implantació social i mediàtic, el projecte promou la màxima diversitat possible de disciplines i deriva els interessats en elles a altres serveis municipals de promoció artística. Es trenca, d’aquesta manera, el recurs fàcil de la música com a única via de connexió amb la creativitat juvenil i s’intenta eixamplar horitzons, tant dels joves com a consumidors de cultura i art, com dels propis centres d’ensenyament com a estimuladors de la diversitat artística.

2. La creació de públics

No es tracta simplement d’exhibir aquella producció realitzada, sinó de fer-ho amb la màxima dignitat i recursos que sigui possible, de manera que la qualitat s’incorpori també com a objectiu en la mostra. Des d’aquest punt de vista, elevar el nivell d’exigència contribueix a fomentar l’esperit crític dels espectadors, que veuen de manera pràctica com els seus companys o iguals tenen capacitat suficient per generar produccions artístiques amb nivell suficient per mostrar-se públicament. En molts casos, a més, les produccions es desenvolupen en el marc escolar, de manera que els estudiants viuen de primera mà els processos creatius.

3. El projecte s’integra en el pla local de joventut

No es tracta d’una iniciativa aïllada, sinó que forma part del pla local de joventut, plurianual, que preveu actuacions concertades i estables per promoure la creativitat juvenil. En aquest marc, és fonamental la relació amb la regidoria de cultura i la coordinació amb el Consell Escola Municipal, que també l’aixopluga. Finalment, el projecte es desplega des de l’acció directa de l’equipament de referència per a la política local de joventut, l’Estació Espai Jove, de manera que el seu caràcter estructural queda fora de tot dubte.

4. Relació amb entorns artístics professionalitzats

El projecte es planteja donar recorregut a les mostres d’expressió artística juvenil en el marc d’una estructura cultural i professionalitzada més àmplia. Són elements fonamentals, per tant, la relació i col·laboració amb la Casa de la Música Popular La Mirona, i els objectius explicitats d’establir relació amb esdeveniments consolidats de l’agenda cultural de la ciutat com el Concurs de Música en Viu “Intro” o el cicle “Càpsula”.

5. La consolidació com a cita anual.

El projecte no es concep com a cita aïllada, sinó que aspira a convertir-se en una referència estable i periòdica, de manera que la seva programació fixa i el seu potencial divulgador esdevingui un estímul per als joves que realitzen algun tipus de pràctica artística durant tot l’any. La consolidació de referents estructurals que actuïn com a plataformes de llançament per nous o potencials creadors és una condició bàsica per treballar l’àmbit de la cultura des de les polítiques de joventut.

El màxim responsable tècnic del projecte és Edu Ortiz.

Edu Ortiz. De 2004 a 2006 fou informador juvenil al Punt d’Informació Juvenil de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Girona. Des d’aquella data i fins l’actualitat és coordinador de les activitats i projectes que la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Girona desenvolupa a L’Estació Espai Jove, Els Químics Espai Jove i l’Espai Marfà.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte han estat pressupostàries, ja que a nivell tècnic sempre s’ha executat bé. A això hi ha ajudat molt desenvolupar el projecte conjuntament amb la Casa de la Música Girona – Salt, ja que tenen una àmplia experiència i sensibilitat envers l’assessorament i la formació de músics novells. Gràcies al projecte hem obtingut molt de contacte amb la realitat cultural de la ciutat en les seves etapes inicials. Hem après també que molts cops una activitat dissenyada per cobrir una necessitat detectada tècnicament no deriva necessàriament en una demanda. Ens hem trobat que algunes activitats formatives molt interessants i necessàries no han funcionat. L’element de major variació al llarg del projecte ha estat la data per realitzar el festival. Vam iniciar-ho el 21 de juny, dia internacional de la música, però la nostra proposta quedava molt difusa dins el gran nombre d’actes que es fan a la ciutat aquell dia. A l’estiu tampoc no ens va funcionar gaire bé, i finalment ha quedat com a data definitiva el 23 d’abril. En el futur hem d’ampliar la formació continua que es fa durant l’any i també el treball d’acompanyament i assessorament. A això hi ajudarà molt l’obertura de l’Espai Marfà, un nou espai cultural a la ciutat especialitzat en l’àmbit de la música. Els grups que actuen al 360fest són bandes que tenen molt poques oportunitats de tocar durant l’any i aquell dia és molt important que se sentin molt valorades i que aprofitin, aprenguin i gaudeixin al màxim l’experiència. Ens cal també un bon suport polític que aposti pel projecte. Si hi ha equipaments municipals disponibles, com una sala de concerts, s’abaratirien molt els costos de l’activitat. La valoració personal del projecte és molt bona. Més quan veus que alguns grups de la ciutat que comencen a despuntar una miqueta han viscut l’experiència del 360fest i la valoren com un gran aprenentatge. Realment el dia del festival es viu un ambient molt especial. I el fet d’anar programant formació continua tot l’any fa que s’estableixi un vincle amb molts dels joves, molts cops passant a ser una persona de referència en aquell àmbit, cosa que intentem afavorir i veiem molt positiva. És molt important construir els projectes vinculant els joves des d’un primer moment. Nosaltres ho vam fer a partir de la segona edició i el festival va donar un gir molt positiu. De fet, fou llavors que va començar a agafar sentit. Pensant en el futur, hem valorat molts cops la possibilitat d’obrir el festival a nivell comarcal o provincial. Ara només hi participen bandes de Girona ciutat. De fet, varis tècnics de joventut de municipis de la província s’han interessat en el projecte. Malauradament, ens trobem en un moment en el qual serà complicat obrir nous horitzons. Potser més endavant.

casadelamusica.cat/ca/mirona

L’estació Espai Jove. Regidoria de Joventut de Girona

Formació i assessorament artístic. Espai Marfà

360Fest Projecte

360Fest Cartell 2010

360Fest Memòria 2008

Proposta Text Enderrock 2010

Activitats Musicals Estació Espai Jove 2008-11

Activitats Formació Assessorament Música 2012

Pla local Joventut 2012-2015 Girona

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Joves

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Crea2

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Nits Insòmnia

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

En trajecte

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts