Casal de Joves Girapells

Projectes

Casal de Joves Girapells

El Casal de Joves és fruit d’un procés participatiu, iniciat el 21 de novembre de 2015, del que van formar part tant les associacions i els col·lectius de joves del barri, com joves del barri a títol individual.

Assamblea Joves Girapells

Descripció general

El Casal de Joves Girapells s’inaugurà l’Abril del 2016 al Barri del Guinardó. El Casal de Joves és fruit d’un procés participatiu, iniciat el 21 de novembre de 2015, del que van formar part tant les associacions i els col·lectius de joves del barri, com joves del barri a títol individual. Actualment es tracta d’un Casal per Joves gestionat pels mateixos joves a través de comissions i assemblees.

Al barri del Guinardó (Barcelona) hi ha hagut una històrica manca d’equipaments destinats a agrupar els diferents col·lectius i persones que s’organitzen en l’àmbit juvenil. El jovent del Guinardó és un jovent molt actiu però alhora disgregat per la història del barri i per la seva l’orografia, que no facilita el contacte entre ells i elles. El naixement Casal de Joves Girapells en aquest context ha suposat un impacte extremadament positiu en les dinàmiques de les últimes dècades entre les persones i col·lectius i entitats juvenils.

El Casal de Joves Girapells fa cinc anys que funciona, com a resultat d’un procés participatiu on es va decidir el model de gestió de l’equipament. El Casal de Joves es troba dins del projecte d’equipaments UA3, una de les grans lluites veïnals, ja que aquest complex UA3 incloïa la reforma del mercat del Guinardó, el CAP, l’escola Guinardó i preveia el Casal de Joves, un equipament altament esperat al barri del Guinardó, ja que els equipaments i serveis juvenils del Districte estaven fins aleshores a Horta i el Carmel.

El Casal actualment obre dos matins i totes les tardes, ara bé, hi ha un sistema de cessió de claus que permet que els i les joves puguin accedir a l’equipament si així ho requereixen. La cessió de claus per a les diferents associacions i grups de joves que tenien clau no es va veure especialment afectat durant la pandèmia, amb un ús responsable de l’espai així com l’elaboració – i compliment – d’un protocol propi amb les entitats joves que utilitzen l’espai. Tot i això, les activitats més específiques, com tallers, formacions o la realització del caus, es van veure afectades durant el 2020/2021, a causa de mesures burocràtiques que van entorpir i impedir la seva realització, així com les mesures lligades a la situació epidemiològica.

El Casal de Joves Girapells rep per conveni amb Districte una quantitat de 108.000€ aproximadament per tal de gestionar l’equipament: personal, manteniment, material, tallers i activitats, material per les comissions i grups de treball… 

 El 71% dels recursos i del pressupost de l’entitat va dirigit als recursos humans de les tècniques. Tot i això, l’any 2020, el pressupost va sofrir una davallada d’un 10%, establint-se a poc menys de 100.000 € anuals per a gestionar l’espai. 

En aquest enllaç trobareu un pressupost detallat d’ingressos i despeses del període 05/2017 a 04/2018: Pressupost executat.

El finançament és públic a través d’un concurs anual que es negocia i es renova cada any entre el Consell de la Joventut d’Horta Guinardó (CJD7) i el Districte Horta-Guinardó.

Actualment, l’equip tècnic el formen tres persones, dues d’elles com a alliberades de l’assemblea de Joves: la Irene Rey, el Victor Bargués i la Gemma Cervelló. Els dos alliberats de l’assemblea treballen a 32 hores, la tercera, que realitza tasques purament tècniques dins el projecte de l’espai jove, està contractada a 25 hores setmanals.

Cal afegir, que tot i que l’equip tècnic del Girapells siguin tres persones, aquestes compten també amb l’equip tècnic del Consell de la Joventut d’Horta Guinardó, amb qui es coordinen -juntament amb l’assemblea de joves- a través de reunions de coordinació mensuals. Alhora, al Girapells també hi ha una quarta persona que és la d’informació juvenil del Punt d’Informació del Districte (Punt7) que hi és present en l’espai un cop a la setmana.

El beneficiari directe del projecte són els joves i les joves del barri del Guinardó de 13 a 30 anys, i indirectament, els veïns i veïnes del barri, ja que amb la dinamització del territori s’activarà aquesta zona geogràfica (on està situat el casal) que és poc activa en l’àmbit associatiu.

Els joves participen i poden participar opinant i decidint sobre tot allò que es refereixi al Casal de Joves. Al llarg d’aquests sis anys s’han anat modificant una mica els espais de participació, però actualment estan clars els següents:

– Assemblea Oberta: anualment, es convoca aquest espai on poden participar tots els i les joves del barri ja sigui a títol individual o com a representants d’associacions. En aquest espai es decideixen activitats que es faran, es fan propostes d’accions conjuntes, es decideixen criteris de gestió i funcionament del Girapells, es donen informacions sobre el casal, el barri i el districte. Es tracta d’un espai horitzontal on qui assisteixi pot aportar-hi punts a tractar. D’aquestes assemblees n’han sorgit a vegades Grups de Treball.

– Assemblea de Joves: es tracta d’un grup reduït i fix de persones que coordinen la quotidianitat del projecte del Casal. Això vol dir que vetllen per la continuïtat dels projectes que van sorgint dins les assemblees i s’asseguren que les activitats que s’acullen siguin coherents amb l’ideari del casal. Aquesta assemblea també és l’encarregada de representar el Casal davant l’administració i fer de pont de comunicació entre aquests dos agents.

 Comissions o Grups: es tracta de grups de persones amb un centre d’interès comú, que es troben i treballen en funció d’aquest. Cada comissió té com a deure estar representada dins l’assemblea oberta que es fa anualment, així com d’alguns espais de coordinació amb l’assemblea de joves, per així informar a la resta de casal de propostes, noves activitats o feines que va realitzant la comissió. La seva organització interna la decideixen els seus membres. Són grups autogestionats els quals tenen una treballadora com a referència. Actualment, els grups actius del casal són Hort, Rocòdrom i creació.

La pandèmia, i la paralització del projecte durant 5 mesos per part del districte d’Horta-Guinardó, han suposat reptes durs que han dut al projecte a catalitzar un diàleg intern i debat entre les joves i les entitats participants sobre la gestió del casal, així com la relació amb l’administració pública. 

Algunes entitats del barri desenvolupen la seva activitat al Casal de Joves Girapells. Aquestes entitats a part de fer ús de l’espai setmanalment també estan convocades a les Assemblees Obertes i, algunes, ja formen part de la Comissió Coordinació. La majoria de les entitats tenen un paper molt actiu ja que fan ús de l’espai en horari d’obertura però també quan l’equipament està tancat (disposen de claus).

Parlar només de participació associativa, en aquest cas, seria reduir molt l’activitat de l’espai. Ja que al Guinardó hi ha molts col·lectius constituits que no tenen NIF que participen també de forma molt activa al casal.

Des del Casal de Joves Girapells es busca participar en espais de districte per tal d’estar vinculats al territori

Per una banda, participem de la taula jove del Guinardó (creada al districte al 2018), formada per tots els equipaments del barri que treballen -tant directa com indirectament- amb jovent. En aquesta taula ens coordinem amb el centre cívic, el Mas Guinardó, serveis socials, educadores de carrer, l’equip de psicòlogues comunitàries del barri, l’associació de veïns i veïnes, entre d’altres.

Per altra banda, participem també de la taula de prevenció del Guinardó, la qual s’encarrega de realitzar xerrades als instituts públics del barri en temes de prevenció de riscos; pantalles, drogues, sexualitat, gènere i relacions afectives sanes. Fins aquest curs, en aquesta taula participaven serveis socials del Guinardó, el Punt d’Informació Jove del districte i punt JIP, actualment serveis socials no hi participen i la taula ha seguit amb el seu funcionament amb els tres serveis restants.

Amb el Punt7, que es gestiona des del Consell de la Joventut d’Horta Guinardó (CJD7), es té una relació molt estreta. De fet, un cop a la setmana el Punt7 es trasllada al Guinardó per tal de donar servei als joves del barri. Alhora les treballadores i algun membre de l’assemblea de joves participen dels secretariats del CJD7.

Ara per ara les col·laboracions que s’han establert han estat dins el mateix nivell, per tant no hi ha cooperació interinstitucional.

Han creat unes fitxes tipus per tal d’avaluar les diferents activitats que s’organitzen, així com una fitxa tipus d’avaluació per al funcionament dels grups i comissions de treball. Alhora tenen establerts uns indicadors a avaluar sobre: la participació en l’activitat diària, la cessió d’espais, les activitats del casal, les entitats i col·lectius que fan ús del casal, el funcionament de l’assemblea oberta i la participació del casal en la dinàmica comunitària del barri i districte, entre d’altres.

L’hem triat perquè es tracta d’un equipament juvenil, per tant, un servei municipal gestionat pels joves organitzats. Certament hi ha un conveni entre el Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó i el Districte, però la gestió real, tal com es va decidir en el procés participatiu, recau sobre una assemblea de joves individuals i joves associats o en col·lectius. A més, es tracta d0un projecte que ha evolucionat ja que després de cinc anys, s’han provat diferents formes d’organització, s’han creat noves fórmules i grups de treball… i això també ho volem posar en valor: es tracta d’un projecte viu que s’adapta a al realitat juvenil del moment i del territori i suposa un espai d’aprenentatge.

  1. Autogestió: es tracta d’un equipament municipal gestionat per les mateixes persones joves a través de diferents espais de participació dissenyats per elles mateixes. És des dels grups de treball, les assemblees i la gestora que es dona forma a la proposta de Casal i s’adapta a les demandes i potencialitats de la joventut del barri.
  2. Evolució: el projecte de Casal va néixer amb una manera de funcionar que ha canviat al llarg dels anys. Va començar amb dues tècniques, després tres, ara dues i una és alliberada, per exemple. Valorem positivament la capacitat del projecte d’evolucionar i canviar metodologies que en un principi els eren útils.
  3. Voluntat de servei: el fet de gestionar un equipament municipal, fa que els i les joves del Guinardó hagin acceptat el compromís de donar un servei al barri -per a joves i des dels joves-. Aquest compromís social els fa mirar cap enfora, cap a la comunitat i teixir complicitats amb ella, alhora que trobar la manera de fer que tot el jovent del barri se senti proper al Girapells.
  4. Aprenentatge: Estar al capdavant d’un projecte com aquest és font d’aprenentatges constant per a les persones joves que participen de la seva gestió. Creiem que espais com aquests són empoderadors, promotors d’autonomia, lideratge, habilitat de mediació, capacitat d’observació i escolta, entre molts d’altres.
  5. Transparència: tot i existir una Comissió Coordinació a banda de l’Assemblea Oberta, totes les joves tenen a l’abast la mateixa informació sobre la gestió de l’equipament (ja sigui econòmica, laboral, de programació…).

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Medi Obert

Projectes

Medi Obert

El projecte d’intervenció socioeducativa Medi obert del Prat de Llobregat pretén acostar professionals educadors i educadores al medi obert i als espais de relació i trobada del col·lectiu jove.

Medi Obert

Descripció general

Aquests professionals duen a terme una observació directa de les interaccions que es donen entre les persones joves i els espais públics així com de les dinàmiques que desenvolupen. Arrel de les trobades que es donen als seus espais de relació -als diferents equipaments públics, carrers, places, etc- es crea la relació educativa a través del vincle. Una relació educativa basada en compartir espais de diàleg en els que el jovent pugui expressar les seves inquietuds i necessitats, tant a nivell individual com grupal i de manera presencial o a través d’altres eines com WhatsApp.

Per tal de canalitzar les inquietuds dels joves cap a alternatives d’oci positiu, s’incentiva la seva implicació en la planificació i organització de diferents activitats culturals, educatives i esportives. També es promou que siguin agents actius, desenvolupant les seves idees i capacitats creatives en activitats pròpies, amb el suport dels recursos de la ciutat. Exemples d’aquestes activitats són tallers de cuina o artístics, excursions, sessions de cinema, partits de futbol sala o de ping-pong, activitats de patinatge…

L’objectiu del projecte, enmarcat dins del Pla Jove 2018-2023, busca implicar la persona jove en el seu propi procés de creixement, acompanyant-la en la construcció del seu itinerari personal amb la finalitat de propiciar l’apoderament i reconeixement social. 

Aquest projecte, anomenat inicialment FAR, s’incia al novembre de 2014 a petició dels Serveis Socials municipals amb la col·laboració d’un conveni amb l’entitat SAÓ Prat, després de detectar dinàmiques disruptives d’alguns joves que desencadenen problemes de convivència en places o equipaments. Els educadors i educadores comencen a vincular amb els joves del territori i a treballar conjuntament amb els equipaments municipals implicats per donar resposta a les necessitats tant dels joves com d’aquests espais. Des d’aleshores, l’equip tècnic ha anat creixent fins a 3 parelles educatives per tal d’abastir tot el territori i ampliar accions evitant l’exclusivitat de la intervenció envers la contenció i/o resolució de conflictes, ampliant la mirada envers la promoció del jovent de la ciutat des de l’acció individual, grupal i comunitària de forma coordinada amb altres serveis i professionals que també treballen amb el col·lectiu. Des del 2017, la seva gestió es realitzada per l’Associació CEPS.

Durant els anys, el projecte s’ha anat adaptant i sobreposant a les diferents situacions donades tant a nivell contextual/social, com a nivell de canvis en l’equip professional. Més recentment, amb la pandèmia de la COVID-19 i els canvis socials arrel d’aquesta, el projecte es va adaptar i reinventat per estar a prop del jovent. Durant els mesos de confinament, es va seguir mantenint el contacte amb les joves que conformen el projecte per a mantenir el vincle, acompanyar-les en aquest procés i poder canalitzar qualsevol necessitat que els pogués sorgir durant aquest periode. Aquest contacte es duia a terme a través de trucades de mòbil, WhatsApp i Instagram. A nivell d’activitats, es van idear i desenvolupar diferents challenges per fer des de casa, amb una adaptació de part del projecte a les Xarxes Socials, directes a través d’Instagram i diferents propostes a través de TikTok, entre d’altres. 

El projecte es desenvolupa al llarg de l’any, de dilluns a divendres i també en actes puntuals de ciutat on es considera oportuna la presència dels educadors i educadores.

Dilluns i dijous l’horari és de 15:00h fins les 20:30h, dimarts, dimecres i divendres des de les 10:45h fins les 20:30h.

A part dels costos de personal, es destinen 6000€ a recursos materials: mòbils de l’equip (1300€), activitats i tallers (2000€), transport (100€), portàtil de l’equip (1900€) i comunicació (700€).

El finançament és municipal, el projecte està suportat per recursos de l’ajuntament del Prat de Llobregat.

Responsable:
Cecilia de Gracia, coordinadora i educadora de carrer.

Equip d’educadors de carrer:
David Abellán, Emi Sand, Guillem Jara, Laia Madriles i Jesús Sanz.

Coordinació estratègica:
CULTURA
Miquel Tebar (Responsable Acció Cultural)
Ferran Pozo (Responsable Calendari popular)
Daniel Velasco, Helena Sala, Laura Quinto, Marga Gómez (Direccions equipaments culturals)
Personal equipaments culturals
Marta Ardiaca (Referent CCCP La Capsa)

ACCIÓ SOCIAL
Arnau García (Planificació i activitats)
Esther Martín, Ana Peña, Sònia Jordi i Esther Nieto (Referents joves)
M. Ángeles Manzano (Administrativa)

EDUCACIÓ
Carme Villén (Referent Educació)
Direccions Centres Educatius de Secundària
Equips Psicopedagògics Centres Educatius de Secundària

ESPORTS
Lluís Gallego, Joan Rius i Pau Aldazábal (Direcció Centres Espotius Municipals)
Rosa Cañadas (Responsable Club Esport Jove)

SALUT
Pilar Aramburu (Responsable SISA)

CPE
Luz Martínez (Referent joves i ocupació)

PASC
Gal·la Cortadella (Direcció PASC)
Sarai Cruz i Arnau Funes (Referents PASC)
Oriol Escofet, Iko Garcia i Hugo Pérez (Referents FSG/ICI)

JUSTÍCIA JUVENIL
Sònia Alfocea (Referent Justicia Juvenil)

SAÓ
Irene Muñoz, Lola, Laia Pisabarro (Referents Passarel·la)
Gemma (Referent Centre Obert)
Fabiana (Referent Bassa)
Laura Luchetti (Referent formació)

Altres col·laboradors:
Talleristes específics per activitats
Entitats

El projecte va dirigit a les més de 5.900 persones joves d’entre 12 i 20 anys del Prat de Llobregat, un 9% de la població total. D’aquestes s’arriba a contactar amb unes 1.600 persones, i es fa un acompanyament més continuat de 331.

De les 331 persones vinculades al projecte trobem que:

  • El 45% són noies i el 55% nois. 
  • Gairebé un 70% estudien i un 9% treballa.
  • Poc més d’un 16% no estudien ni treballen. Un 37% estan en seguiment d’Acció Social.

Es tracta d’un projecte comunitari amb persones joves les quals hi participen de forma molt activa ja que les persones educadores professionals acompanyen als i les joves en el desenvolupament de les seves inquietuds i necessitats. Les professionals posen a l’abast d’aquest jovent els recursos de què disposa la ciutat perquè puguin desenvolupar accions, activitats o esdeveniments al municipi. Així doncs, són els i les joves qui a partir d’una inquietud personal i/o grupal creen una idea, acció o projecte i la impulsen, essent ells i elles protagonistes reals.

A més a més, durant l’any 2020 es va treballar en la construcció d’una enquesta de satisfacció per poder aportar la seva valoració del projecte. Un total de 112 joves vinculats va respondre a l’enquesta de valoració que es va compartir a través de les xarxes, amb una valoració molt positiva. Finalment, per tal de facilitar el retorn dels resultats obtinguts a les seves participants, es va realitzar una infografia on es poden consultar les respostes més destacades, que pot consultar-se aquí: https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/els-i-les-joves-del-prat-participen-en-lavaluacio-del-projecte-medi-obert 

L’Associació CEPS dona suport en la contractació de les persones professionals.

Existeix la Xarxa PromoJove, formada pels referents de tots els departaments que treballen projectes amb persones joves (Cultura, Acció social, Policia local, Educació, Salut i Consum, Ciutadania, Esports, PASC, Promoció Econòmica i Joventut), des d’on es coordinen tots els programes municipals que treballen projectes amb o per a joves a la ciutat. A través d’aquesta plataforma es dona suport a aquest projecte multidisciplinar i a la resta d’accions del Pla Jove sota tres línies d’actuació: anticipar propostes per a donar resposta a tendències dels col·lectius joves de la ciutat, prevenir situacions en els col·lectius joves que es pugui minimitzar la seva incidència i generar accions amb les vessants de desenvolupament d’itineraris personals, promoció dels serveis de la ciutat, així com de contenció de situacions i/o moments de crisi. 

Es fan coordinacions amb els equips pedagògics dels instituts. amb les direccions d’equipaments culturals i esportius, amb el SAÓ Prat i amb Justícia Juvenil. D’alguns casos es fa seguiment amb Acció social i a les comissions socials de persones joves.

Per a l’avaluació del projecte se serveixen dels següents indicadors.

Indicadors quantitatius

  • Acompanyament al Projecte Patis als instituts per part d’una parella educativa un cop al mes durant el curs escolar.
  • Generació de 4 activitats pròpies al quadrimestre.
  • Realització de 4 coordinacions quadrimestrals amb cada equipament cultural.
  • Realització de 4 coordinacions quadrimestrals amb Justícia Juvenil i Passarel·la.
  • Realització d’una coordinació trimestral amb cada centre d’educació secundària amb els que ja es té contacte.
  • Realització d’una coordinació al quadrimestre amb Acció Social.
  • Realització d’una coordinació al trimestre amb el Club Esport Jove.
  • Realització de dues publicacions mensuals a Instagram.
  • Establiment de contacte amb els centres d’educació secundària de la ciutat amb els quals encara no es té i amb el CFA (Centre de Formació d’Adults).
  • Participació com a bona pràctica 2019 de la AcPpJ (Associació Catalana de Professionals de Joventut).
  • Col·laboració amb la UAB i la UB en el Màster Interuniversitari en Migracions Contemporànies.
  • Col·laboració amb la Facultat de la Ciència de l’Educació de la UAB en l’estudi dels indicadors de projectes d’intervenció amb joves al medi obert.
  • Difusió de la publicació de l’estudi de la IGOP a la web de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Realització d’un vídeo del projecte amb l’ implicació de les persones joves vinculades.

Indicadors qualitatius

  • Grau de satisfacció de les persones joves usuàries de les activitats organitzades pel projecte.
  • Perfil de les persones joves participants.
  • Valoració tècnica de l’adequació de les rutes en funció de les dinàmiques dels i les joves.
  • Valoració del nombre d’acompanyaments realitzats en funció de les necessitats detectades.
  • Valoració del nombre d’intervencions intenses realitzades en funció de les necessitats detectades.
  • Participació de joves a les tardes joves dels centres cívics.
  • Nombre de reunions/coordinacions extraordinàries amb equipaments.

Indicadors d’impacte

  • Percentatge de persones joves usuàries de les sales d’estudi que superen el curs escolar.
  • Volum de casos treballats en les coordinacions amb la comunitat educativa.
  • Volum de casos treballats en les coordinacions amb Acció Social.
  • Participació en la programació d’activitats en equipaments culturals.
  • Millora de la convivència en equipaments i espais públics.
  • Millora del coneixement dels recursos de la ciutat per part de les persones joves.
  • Millora de la relació entre el personal dels equipaments públics i els joves.

Des del 2020, es van afegir nous indicadors per a valorar el treball realitzat a causa de l’adaptació d’aquest al format virtual. S’ha instaurat, per una banda, un excel de recollida d’indicadors per veure l’impacte que tenen els continguts penjats a les xarxes i, per altra banda, hem incorporat a la nostra recollida de dades diària totes les intervencions que es fan a través de les xarxes socials i el WhatsApp, ja que hem considerat les xarxes socials com a un espai més de relació dels joves i on actualment hi tenen molta presència. 

L’hem triat perquè es tracta d’un Projecte transformador que realment dota de sentit la figura de l’educador/a de carrer essent aquest/a un/a aliat/da de les persones joves oferint-los -sempre que vulguin- recursos, espais i eines per desenvolupar accions, activitats i projectes propis resultat de les seves inquietuds i necessitats. A més, moltes de les activitats culturals, esportives o educatives que desenvolupen tenen un impacte positiu en la comunitat.

  1. Treball en xarxa: s’ha creat una xarxa potent de coordinació entre els diferents departaments implicats de l’administració del municipi, els centres de secundària, equipaments i serveis públics de la ciutat i d’altres serveis externs com Fundesplai.
  2. Multiplicitat d’espais d’intervenció: en el transcurs de la implementació i desenvolupament del projecte s’han anat ampliant el nombre d’espais d’intervenció, cosa que ha permès arribar a una diversitat més àmplia de joves.
  3. Equip professional: el projecte està dotat d’un equip de professionals adequat per la grandària del projecte. Alhora aquest equip s’amplia quan es fa necessari, i compta amb la cool·laboració de perfils professionals d’altres àrees amb les quals es treballa de forma conjunta.
  4. Pertinença: a través del projecte es promou la Participació juvenil en la vida del municipi a través de les activitats i accions que desenvolupen. D’aquesta manera es fomenta el seu sentiment de pertinença al seu municipi on es converteixen en agents actius.
  5. Acompanyament: més enllà dels resultats que s’obtinguin pel que fa a les activitats que organitzin els joves i l’impacte que puguin tenir a la comunitat, el projecte para atenció al procés d’acompanyament socioeducatiu dels i les joves. La creació de vincle i el caminar al costat de les persones joves és prioritari.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Febrer 2018

Març 2018

Abril 2018

Juny 2018

Juliol 2018

Octubre 2018

Febrer 2019

Octubre 2019

Octubre 2020

Abril 2021

Juny 2021

No disposem d’informació per aquest apartat.


BaumannLab

Projectes

BaumannLab

El projecte es defineix com a laboratori de creació jove i es proposa donar suport a la producció i la creació artística en l’àmbit de les arts visuals i el pensament contemporani a Terrassa i la seva àrea d’influència.

BaumannLab

Descripció general

Com a objectius de fons intenta afavorir l’actitud crítica d’infants i joves, augmentar la visibilitat social dels joves i promoure una xarxa extensa de relacions en termes cooperatius entre institucions, entitats i col·lectius de tot tipus. Per tant, l’impuls de la creació artística és tant un objectiu en si mateix com un instrument de promoció juvenil.

El projecte es va gestar després d’un procés de reflexió, debat i participació, en el qual es va implicar a una gran diversitat de tècnics municipals, col·lectius juvenils i entitats vinculades al món cultural de Terrassa. El resultat va ser un pla d’usos que es va convertir en el punt de partida per al futur espai. Amb el projecte ja en marxa, es va elaborar un document molt sòlid, Tenir identitat, pautes de treball i futur, que desenvolupa conceptualment el projecte i que defineix també criteris pràctics per a la seva aplicació, de manera que es converteix en una mena de guia per al seu desplegament futur. Posa l’accent en l’experimentació, en el treball en xarxa i en la Innovació social expressada damunt del territori, i desplega la seva actuació a partir d’un seguit de convocatòries anuals de beques i residències artístiques, ajuts a la producció, ofertes formatives, programació de mostres i presentacions de creacions juvenils i una àmplia difusió social. A banda del pressupost amb què compta, BaumannLab es recolza en la disposició d’un equipament dotat d’una sala d’exposicions, tres tallers per acollir residències artístiques, un laboratori amb mitjans tecnològics i un espai d’informació. Des que es va presentar el document inicial, el 2012, s’ha anat implementant de manera progressiva, amb una recollida acurada d’indicadors, seguint un sistema d’avaluació prèviament determinat. BaumannLab és especialment interessant perquè proposa un sistema complex de treball en el qual tots els processos estan ben documentats.

El tret de sortida de BaumannLab es va fer el 2008 quan es va presentar a l’INJUVE un projecte d’adequació de l’antic alberg juvenil que hi havia a l’equipament anomenat Casa Baumann per convertir-lo en el que en aquell moment van anomenar Espai de Creació Jove. De forma paral·lela, l’equip de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa va iniciar un treball de conceptualització del projecte que va derivar també en la elaboració d’un pla d’usos del futur espai. Per fer-ho es va obrir quatre espais o trobades de participació amb els joves per rebre les seves aportacions i es va debatre amb els professionals municipals que treballaven en qualsevol aspecte relacionat amb les polítiques de joventut per integrar el futur projecte amb la resta de serveis i programes que hi podrien estar vinculats.

El Laboratori de Creació Jove va obrir les seves portes al públic i usuaris el 26 de març de 2011. El projecte s’ha anat desplegant de forma progressiva, i està arribant, de moment, al seu grau de màxim desplegament en els anys 2014 i 2015. Des d’aleshores, elaboren una memòria anual que recull totes les dades sobre participació i resultat de les convocatòries i nivell d’ús i aprofitament dels serveis.

Es desplega anualment a través de quatre programes (suport a la creació, producció, difusió i formació) que van llançant convocatòries i programacions de forma esglaonada al llarg de l’any, i cinc serveis (tallers, sala d’exposicions, infolab, medialab i servei de bar) que s’ofereixen de forma estable. Des del 2016, va sorgir una nova linea de treball basada en treball amb projectes comunitaris, que ha propulsat la relació i intercanvi amb altres joves i col·lectius del territori, promovent l’associacionisme dels participants amb iniciatives d’èxit com la Descomunal. 

Actualment, des de la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut un trasbals al projecte, afegit a un canvi en  l’equip professional, amb un nou tècnic que està familiaritzant-se i engegant de nou el projecte. Tot i això, encara hi ha projectes becats de creació artística i en desenvolupament, com el TerraOasis, que són organitzats conjuntament amb els departaments de Cultura i Educació. De forma destacada, el suport a la creació ha dut a la creació de múltiples beques que permetin la formació de qualitat i un suport sòlid a les joves en una situació especialment complicada per les mesures sanitàries. Tot i això, hi ha forces possibilitats que el projecte es modifiqui substàncialment pel curs 2021-2022.

El pressupost d’activitats del projecte va ser de 13.000 euros l’any 2013, de 20.000 el 2014, i de 20.800 el 2015, de manera que l’esforç de progressió econòmica dels primers anys s’ha consolidat amb una dotació pressupostària significativa.Tot i això, no disposem d’informació actualitzada del pressupost des del 2016.

Amb variacions generalment a l’alça, els pressupostos dels darrers tres anys han consolidat totes les partides i, per tant, totes les línies d’actuació. El 2015 hi ha hagut increments en les partides de formació (de 4.000 a 4.600 €) i de beques (de 7.000 a 7.500 €) i es manté estable la despesa de difusió (500 €). El 2014 es va incorporar una nova partida de producció, de 2.000 €, que el 2015 ha quedat reduïda a 400 €. En canvi, l’esforç en comunicació és notable: el 2013 s’hi van dedicar 1.000 €, el 2014 1.500 € i el 2015 ja són 3.000 €. Altre cop un lleuger increment en serveis (de 5.000 a 5.600 €) i obertura d’una nova línia de treball, amb una partida de 1.200 € dedicats a la xarxa i altres activitats. L’any 2018, a més, van afegir una nova partida per a la contractació d’una entitat que va gestionar una activitat del projecte que buscava unir la creació artística amb noves tecnologies i art digital en els diferents instituts de Terrassa, proposant activitats amb realitat virtual i impressores 3D.

A banda d’aquest pressupost, però, a la despesa s’hi ha de sumar el cost de recursos humans de la part proporcional de temps que dediquen al projecte la tècnica de joventut que n’és responsable i el personal que s’encarrega de les tasques de gestió i administració i que formen part de l’equip estable del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa. Per a l’execució dels diferents programes de què consta el projecte es compta amb professionals externs del món de la cultura i l’art que hi intervenen puntualment segons les necessitats.

Cal tenir en compte, a més, les despeses de manteniment de l’equipament en què es basa el projecte. D’altra banda, les instal·lacions corresponien originàriament a un alberg de joventut i per a la seva transformació es va fer una despesa considerable, finançada amb una subvenció de l’INJUVE l’any 2008.

Es finança essencialment amb pressupost municipal, però es reben ajuts de l’Agència Catalana de Serveis a la Joventut de la Generalitat i del Plan Nacional sobre Drogas, del govern central. Aquestes dues aportacions han fet possible el creixement pressupostari l’any 2014. Aproximadament el 20% del pressupost correspon a les aportacions externes.

En l’actualitat, el pressupost prové de subvencions municipals així com d’altres subvencions no especificades. En respondre a una temàtica cultural que no és prioritària dins de Joventut ni de Cultura – en cap d’ambdós àmbits existeix una línia de treball sobre cultura i joventut -, els recursos disponibles són especialment limitats, creant una gran dependència del projecte a les subvencions actuals, que fluctuen entre els departaments de cultura o els de joventut.

Cal recordar també la subvenció atorgada per INJUVE l’any 2008, amb la qual es va finançar la remodelació de l’equipament.

La responsable del projecte és Laura Fusté Llorens, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Terrassa, que dedica aproximadament el 70% del seu temps de treball a BaumannLab i coordina el projecte.

Les tasques de consergeria, manteniment i administració són assumides pel personal estable que treballa a l’equipament Casa Baumann, que acull altres dependències destinades a projectes diversos de la política municipal de joventut.

El desplegament dels diferents programes de què consta el projecte es realitza amb la prestació de serveis puntuals de persones expertes en l’àmbit cultural i artístic, que aporten coneixement i criteri per als ajuts, beques i produccions artístiques i s’integren en la comissió de selecció.

És especialment destacable la participació en el procés inicial de creació del projecte del col·lectiu Sinapsis, que va aportar la seva expertesa en l’anàlisi de polítiques culturals, de joventut i socials. Van assessorar tant la elaboració del pla d’usos inicial, com del document Tenir identitat, pautes de treball i futur.

Potencialment, tota la població juvenil de Terrassa, i específicament tots els joves creadors i als que estan vinculats a col·lectius artístics, entitats culturals i de lleure. Una part dels programes s’adrecen específicament als alumnes d’ensenyament secundari dels instituts de la ciutat  i als infants i joves de les entitats de lleure de Terrassa.

D’altra banda, donada la multiplicitat d’accions i serveis prestats en el marc del projecte, resulta difícil quantificar el seu impacte. En tot cas, ressaltem alguna dada mostrada en la memòria de l’any 2015, com les 13.276 visites al web, que dupliquen les de l’any anterior,  els més de 700 seguidors de twitter, i els prop de 2.300 seguidors i amics de facebook (gairebé el doble que l’any anterior).

D’altra banda, el 2015 s’han fet 7 convocatòries de beques, a les quals s’han presentat 20 projectes, dels quals 11 han rebut suport i en conjunt se n’han beneficiat 164 persones. S’han programat 25 propostes formatives i n’han pres part 219 persones. En la banda negativa, es va programar una única producció, que finalment no es va poder finalitzar (això explicaria la reducció d’aquesta partida en la despesa anual). En un altre sentit, es va posar en cartell 7 propostes de difusió artística amb exposicions i presentacions, que van comptar amb la participació de 267 persones. Amb totes aquestes i altres iniciatives, al llarg de 2015 BaumannLab ha programat 40 propostes diferents, en les quals han participat 860 persones.

Fins al moment, i obviant les lògiques oscil·lacions en l’èxit d’iniciatives puntuals, la repercussió de BaumannLab no ha fet altra cosa que créixer des del dia que va iniciar el seu recorregut.

El disseny inicial del projecte va ser el resultat d’espais de participació en els quals van tenir cabuda, a banda de professionals dels serveis tècnics municipals, entitats i joves de col·lectius culturals i artístics. La seva participació, per tant, és fins i tot en la gestació del projecte.

Un cop en marxa el projecte, però, cal tenir en compte que BaumannLab parteix com a premissa general de la promoció del treball col·laboratiu, fins i tot en els aspectes creatius. Així, tots els creadors o col·lectius beneficiaris de beques, ajuts o espais de difusió són animats a compartir i iniciar processos col·lectius de creació artística. En termes generals, no es persegueix tant un resultat com a producte o objecte tangible, sinó promoure processos de relació, treball en xarxa i col·laboratius. Tot i això, en els recents anys, s’ha obert un procés de reflexió que permeti introduir noves estructures per a fer el BaumannLab un espai més participatiu, on les joves puguin participar de forma més activa en l’organització i disseny de la programació, per exemple.

El projecte contempla el treball en xarxa per posar en relació projectes i iniciatives vinculades a l’art en l’àmbit local i també més enllà dels límits de Terrassa. Així, impulsen la iniciativa La Descomunal, que posa en xarxa entitats i col·lectius de la ciutat que treballen en l’àmbit artístic, tant per desenvolupar nous projectes compartits com per reflexionar sobre el model cultural del municipi. Aquest projecte comunitari va tenir un gran impacte, creant una ona de creixement i col·laboració amb altres col·lectius i artistes de tota la ciutat i el territori que van propulsar l’activitat i la participació en el BaumannLab.

Mercès a formar part de Xarxaprod, el 2015 s’ha realitzat una col·laboració amb el centre La Escocesa, de Barcelona, i s’ha engegat, d’altra banda, el projecte Art Now amb l’Escola d’Art de la Ciutat.

Destaquen també les col·laboracions que es deriven cada any de la convocatòria anual Grafiti invaders que va alternant el treball compartit amb diferents entitats.

El desplegament del projecte implica, com a mínim, la relació i coordinació del servei de Joventut amb els de Cultura i Ensenyament.

Les propostes educatives són compartides amb els projectes també municipals del mateix servei de joventut: Districte Jove, Baumann Oficina Jove i Suport al lleure educatiu.

Tot i que no es defineixen col·laboracions directes amb altres administracions més enllà del propi ajuntament, consten amb relativa importància les col·laboracions amb organismes públics dedicats a la creació o producció artística com el CAET, i una primera presentació del projecte a l’ESCAC i Mediastruch. I malgrat que no es tracta estrictament d’una entitat derivada de l’administració, BaumannLab està integrada a Xarxaprod, en la qual hi ha també diversos centres d’art dels quals sí que en són titulars les administracions públiques. Tot i això, amb la pandèmia, les col·laboracions tant amb el CAET com amb l’ESCAC i Mediastruch estan pausades.

El projecte disposa d’una pauta bàsica d’avaluació basada en indicadors que permeten ponderar l’assoliment dels objectius operatius que es fixen per a cada any. Així, en les memòries de 2013 i 2014, s’ofereixen dades precises de l’èxit de cadascuna de les accions vinculades a objectius operatius. El resultat es mostra sempre en forma de percentatge sobre l’assoliment dels objectius, i val a dir que, en termes generals, el nivell d’èxit sobre les previsions fixades és remarcable.

En les memòries, en canvi, no s’ofereixen dades de satisfacció dels usuaris o participants a les activitats, programes o serveis, amb l’excepció dels becaris, els quals elaboren la seva propia memòria i avaluació de les formacions i activitats. 

Es tracta d’un projecte exemplar en la concepció. Fa una descripció conceptual de les seves finalitats i argumenta amb solidesa l’entorn i ecosistema en què s’inscriu. Proposa un sistema de desplegament del projecte en el qual s’inclouen pautes, calendaris i protocols d’actuació. I, tot i que la seva posada en pràctica es realitza en un moment de precarietats pressupostàries per a les administracions públiques, es desplega de forma progressiva sense renunciar als seus principis i filosofia. D’altra banda, el projecte desenvolupa un model de treball en l’art i el pensament contemporani des de l’òptica de les polítiques de joventut i contribueix, d’aquesta manera, a impulsar un dels àmbits menys treballats des del món de la intervenció pública en l’àmbit juvenil.

1. Proposa un model complet d’intervenció en un àmbit concret

BaumannLab no només és un projecte concret per a un territori determinat. En la seva concepció es despleguen criteris i pautes amb un nivell de detall i fonamentació tan remarcable que esdevé pràcticament una proposta de model general d’intervenció per a l’àmbit de la promoció de la creació artística entre els joves.

2. Situa les polítiques de joventut en primera línia de les arts visuals

La seva proposta conceptual s’alinea amb les tendències més actuals i els discursos més innovadors en el camp de les arts visuals i el pensament contemporani. D’aquesta manera, situa un projecte propi de les polítiques de joventut en la primera línia del món cultural i artístic.

3. Connecta joventut amb la Innovació social i el treball col·laboratiu

La idea de xarxa i el treball col·laboratiu, no només vinculada a les eines tecnològiques, és present en totes les fases del projecte, de manera que es posiciona de manera òptima per facilitar la cooperació amb entitats, col·lectius no formals, joves individuals, organismes dependents d’altres administracions i professionals de diferents disciplines. Es proposa explícitament l’exploració de diferents formes d’organització social.

4. No rebaixa criteris artístics ni culturals per treballar amb joves

Evita de forma contundent un dels defectes que amb més freqüència s’ha de lamentar en projectes de cultura de proximitat: rebaixar el nivell per, teòricament, fer-lo més assequible a joves i infants. No menysté la capacitat dels joves per entendre, assumir críticament, matisar i transformar discursos i pràctiques artístiques i culturals. En tots els projectes els ofereix la possibilitat de ser creatius per la pròpia capacitat d’opinar i experimentar.

5. El discurs teòric no ofega la pràctica

Malgrat ser un projecte amb un ampli desplegament conceptual, baixa amb tota claredat al món pràctic. Disposa recursos concrets (físics, econòmics i tècnics) per desenvolupar projectes artístics també molt concrets. Es treballa activament, a més, per visualitzar socialment tota la pràctica artística dels joves amb una proposta comunicativa remarcable.

La responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut Laura Fusté Llorens.

Laura Fusté Llorens. Llicenciada en psicologia per la UAB, postgrau en Associacions, Fundacions, Organitzacions del Tercer Sector i diferents formacions de l’àmbit de l’educació social i l’animació sociocultural. Des del 2009 treballa com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Terrassa i en la seva trajectòria ha estat vinculada a diferents entitats i projectes socials i culturals de la ciutat.

La responsable del projecte opina

BaumannLab és un projecte on art i cultura i joventut troben punts en comú. Unes confluències molt interessants d’explorar per afavorir l’apoderament i l’autogestió dels i les joves. Si abans era necessari donar suport a la producció artística, la difícil conjuntura actual ho fa més imprescindible encara. Creiem que projectes d’aquestes característiques afavoreixen l’augment del capital simbòlic i social, i fomenten la investigació de noves maneres de fer i formes d’innovació social. Trets que, a banda d’enriquir el nostre context immediat, fins i tot, poden permetre explorar possibles noves formes d’ocupabilitat.

Dur a terme processos artístics amb joves permet dotar-los d’eines per a que es puguin posicionar i formular una opinió pròpia sobre qualsevol tema i donar-la a conèixer a la resta de la ciutadania. Sí que és veritat que, en aquest sentit, ens trobem amb el repte de trobar escenaris de difusió legitimats tant per la comunitat artística com pels i les joves. Per altra banda, creiem que és del tot necessari que les administracions locals ofereixin als i les creadors/es emergents espais, eines i recursos per a que puguin experimentar, investigar i desenvolupar els seus projectes artístics.

El projecte va néixer en plena crisi, per tant amb molt poc pressupost. La part positiva d’aquest fet ha sigut que hem dissenyat la seva gestió de manera que pugui ser assumida des del propi servei, però que, alhora, permeti l’externalització d’aspectes concrets segons els recursos econòmics disponibles, especialment aquells que tenen a veure amb la direcció artística. Això ha fet que el BaumannLab hagi travessat tots els projectes del servei d’una forma més directa possibilitant la incorporació de noves mirades i de noves maneres de fer a tots els projectes. Sí que és veritat que aquest fet fa que el BaumannLab sigui un projecte complex en el que intervenen molts actors i que, per tant, calgui dedicar força esforços per consolidar un relat compartit que es pugui transmetre d’una forma ràpida i senzilla.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Comissió d’alumnes

Projectes

Comissió d’alumnes

La Comissió d’Alumnes de Secundària es va crear el 1999 com a órgan de representació de tots els alumnes d’ensenyament secundari d’Olot al Consell Escolar Municipal.

Comissió d'Alumnes

Descripció general

Tot i que formalment es tracta d’un sistema de coordinació entre delegats dels diferents centres, a la pràctica s’ha convertit en un model de participació singular per a la política local de joventut, que enllaça el sistema educatiu amb activitats i serveis de referència per als joves. Un tècnic de joventut i un altre d’educació la van convocar per primera vegada per organitzar la festa dels estudiants o Festa de Sant Tomàs d’Aquino, donant així cobertura institucional a una tradició que venia de lluny a Olot. Des d’aquell any, els joves estudiants han organitzat la festa ininterrompudament, amb suport professional, però amb un gran nivell d’autonomia i capacitat de decisió real.

La comissió organitza també anualment la Jornada de Delegats, en la qual es combinen xerrades i tallers de formació per als representants dels estudiants. La consolidació del model ha convertit la comissió en una referència molt estable per als joves de la ciutat i ha esdevingut una via de participació en tota mena d’afers vinculats al municipi. Al llarg dels anys, a més de garantir la festa de Sant Tomàs i la Jornada de Delegats, la comissió ha afrontat debats oberts sobre el Pla de Bologna, s’ha incorporat amb aportacions pròpies al Projecte de Ciutat Educadora d’Olot, ha incidit en el Pressupost Participatiu de Joventut, es fa ressò i participa en espais de debat ciutadà general com la definició del model del nou Firal d’Olot o les polèmiques a favor o en contra dels correbous.

La comissió, a més, actua com a enllaç entre la vida estudiantil de la ciutat i la política local de joventut, difonent programes i serveis entre els joves i, en sentit invers, recollint demandes i propostes juvenils per traslladar-les a la política local de joventut. És clau en el projecte la vinculació entre les polítiques educatives i de joventut, a través de la gestió unificada de l’Institut Muncipal d’Eduació i Joventut (IME) d’Olot, i la consolidació de la comissió com un model d’aprenentatge democràctic i participatiu que va més enllà de la vida estrictament escolar.

La comissió es va posar en marxa durant el curs 1999-2000 i el seu funcionament s’ha mantingut estable fins avui. 

La comissió es reuneix tots els dimecres, de 16,00 a 17,30 hores, a partir del mes d’octubre. El lloc de reunió es rotatori, per tal que passi pels set centres d’ensenyament secundari de la ciutat i recentment també pel nou institut de Besalú, que s’ha afegit al projecte. Tot i això, durant l’època de la pandèmia de la COVID-19, les reunions van passar a ser totalment telemàtiques. 

A mitjan mes de gener se celebra la Jornada de Delegats. Tot i que durant les primeres edicions tenia lloc el mes de maig, els propis estudiants van demanar que s’avancés l’esdeveniment per tal que els aprenentatges i formacions que s’hi realitzen fossin útils als delegats durant el curs. És així que, des de la tercera edició, la jornada té lloc a mitjan mes de gener.

La Festa de Sant Tomas d’Aquino se celebra cada any el darrer divendres de gener, de manera que entre octubre i aquesta data les tasques fonamentals tenen a veure amb el procés organtizatiu de l’esdeveniment. 

Durant la resta del curs, la comissió té una participació activa en les iniciatives i programes propis de la política local de joventut, i el calendari és variable en funció d’aquestes programacions. En els darrers anys, s’ha intentat donar una major visibilitat i aprofundiment en temes de gènere, respecte a la diversitat d’identitats visibles dins la Comissió o possibles agressions sexistes o micromasclismes. 

La comissió està activa fins a finals del mes d’abril, moment en què la prioritat passa a ser la finalització del curs acadèmic.

De forma excepcional, el context epidemiològic de la pandèmia de la COVID-19 va forçar el projecte a replantejar la seva estratègia i línia de treball entre 2020-2021. Els delegats i la Comissió van continuar treballant, detectant i recollint les preocupacions de les joves en les reunions, per tal de dur a terme iniciatives que donessin resposta a les seves necessitats, com ara una borsa solidària de llibres de lectura obligatòria, la negociació de descomptes a botigues especialitzades de roba pel CFGM de Jardineria, l’ampliació de l’horari d’abonament d’aparcament de zona blava, l’organització de teatre via Zoom o la sol·licitud de xerrades sobre temes de gènere o prevenció de bullying, disponibles a la Guia de Recursos Educatius de l’Àrea de Cultura i Educació.

El projecte disposa de 9.000 euros anuals, dels quals 8.000€ estan pressupostats per organitzar la Jornada de Delegats i la Festa de Sant Tomàs.

Pressupost propi de l’Institut Municipal d’Educació i Joventut (IME)

Les tasques de dinamització i coordinació són a càrrec dels dos tècnics referents de Joventut de l’Àrea de Cultura i Educació.

La comissió la integren cada any uns 25 estudiants, dels set centres educatius d’Olot i Besalú. Són delegats de classe de tots els nivells, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat i de cicles formatius.

En ocasions, algun membre de la comissió s’hi manté diversos anys malgrat hagi deixat de ser delegat, senzillament perquè hi té interès i per mantenir la continuitat en el projecte. Així, les renovacions són freqüents, però parcials.

La festa de Sant Tomàs reuneix al voltant d’un miler de participants cada any, i la jornada de delegats compta amb 140 delegats de classe.

És molt simple però molt eficaç. Els delegats de classe escullen representants del centre per a la comissió, i entre els 7 instituts o escoles arriben a la xifra de 25 components. De tal manera, es dóna veu als joves a través dels seus representants alhora que fan d’altaveu i recollida de propostes, posant en pràctica un projecte de democracia participativa. 

En la organització dels actes prima la capacitat de decisió dels joves. Els espais, la durada, els continguts i l’organització pràctica de les activitats és a les seves mans, amb el suport professional dels tècnics. Aquest model facilita molt la participació de la comissió en altres projectes més globals com el Pressupost Participatiu de Joventut.

El treball és assembleari i en ocasions s’organitza a través de tallers o reunions de feina, on es potencia la contrastació d’arguments, la presa de decisió i el compromís de la treball en equip. Les trobades són setmanals.

Cap d’específic, tenint en compte que es tracta d’un model d’autoorganització dels estudiants.

La Comissió d’Alumnes és un projecte estratègic pel que fa al procés d’unificació de les antigues àrees de Cultura i d’Educació de l’ajuntament, en tant que és un òrgan participatiu amb incidència en un àmbit d’educació formal (Jornada de Delegats) i en la programació cultural de la ciutat (Festa de Sant Tomàs). A més, en tant que és un projecte educatiu en sí mateix, els joves aprenen a relacionar-se amb altres àrees municipals com Esports, Policia Local, Brigada, Medi Ambient, etc.

Cap d’especial, més enllà de la integració del nou institut de Besalú en el projecte.

Es combina la valoració subjectiva amb el recull de dades. L’avaluació és sempre de la pròpia comissió i el resultat de les valoracions és el que decideixen els propis estudiants.

En l’apartat Per saber-ne més. Documents hi ha dos documents excel amb el recull de dades i valoracions obtingudes durant 2016. 

Hi destaquen els resultats del qüestionari que es passa cada any als participants a la Jornada de Delegats.

La Comissió d’Estudiants d’Olot aprofita un órgan l’existència del qual ve determinat pel sistema educatiu, el Consell Escolar, que en general és percebut com a molt burocràtic, que resulta poc atractiu i que presenta escasssos alicients per atraure l’interès dels joves, i el converteix en un instrument essencial per articular el model participatiu de la politica local de joventut. Els responsables tècnics del projecte el defensen com a espai d’empoderament, perquè dona capacitat real de decisió als joves a través d’un seguit de programacions que queden en les seves mans, i perquè assumeixen la responsabilitat de representar el conjunt d’estudiants d’Olot en debats que no només afecten a la vida acadèmica sinó que incideixen en el conjunt de la comunitat. La senzillesa del plantejament contrasta amb els resultats, que exemplifiquen allò que sempre defensem que haurien de fer el sistema educatiu  i les polítiques de joventut i que en molt poques ocasions veiem reflectit en la realitat: combinar l’aprenentatge i el creixement propis de l’edat juvenil amb la possibilitat efectiva de participar i prendre decisions que incideixen en l’entorn i transformen la comunitat.

1. Dues polítiques en una                                                                       
Una de les grans dificultats de les polítiques de joventut és, malgrat que sempre en fem bandera, la possibilitat de treballar de manera transversal. El nivell d’intregració entre Cultura i Educació és  màxim en el cas de la Comissió d’Estudiants.

2.Un projecte singular
L’acció a partir de la qual es va articular el projecte fou la celebració de Sant Tomàs d’Aquino, la festa dels estudiants, donant continuïtat i consolidant una activitat que ja venia d’antic a Olot, i que pràcticament no es celebra enlloc més de Catalunya. La capacitat, per tant, de lligar una tradició amb un esdeveniment altament atractiu i desitjat pels joves és una fita que no s’ha de menystenir.

3.Empoderament
La política de joventut porta el seu model participatiu al desenvoulpament d’un organ propi del sistem educatiu i que habitualment té efectes purament consultius. En el cas de la Comissió d’Alumnes d’Olot, en canvi, els estudiants prenent decisions, debaten sobre els  continguts de les activitats i prenen part en l’execució de les programacions. 

4.De l’escola a la ciutat
L’activitat de la comissió no és únicament lúdica, sinó que busca el lligam entre els joves que la integren i als quals representen, amb els interessos generals de la ciutat. La idea que els joves poden i han d’opinar sobre qualsevol temàtica d’interès general, més enllà de les seves inquietuds generacionals, és ben present en aquest projecte, que esdevé a la pràctica una escola de ciutadania.

5.Aprenentatges
La jornada de delegats està orientada, per decisió dels mateixos estudiants, a la formació d’habilitats socials i participatives, de manera que els delegats adquireixen eines per a exercir la seva funció com a representants dels estudiants però també per exercir com a ciutadans de ple dret, adquirint el que ben be podríem definir com a hàbits democràtics.

Els responsables opinen
Com a tècnics, el que valorem és el procés que fan els joves en passar per la Comissió com a individus i com a grup. En la Comissió es veu reflectida una participació democràtica profunda, crítica i autocrítica. Després de 23 anys de funcionament, molts joves hi han participat i han valorat el seu pas com un espai on escoltar, que t’escoltin, de responsabilitat, de creixement. És un aprenentatge bàsic. És un niu d’aprenentatge i font de joves compromesos tant a nivell polític com a nivell social. No és estrany veure aquests joves més tard al davant d’associacions, partits polítics o processos participatius.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Àngels de nit

Projectes

Àngels de nit

Els Àngels de nit són joves que visiten espais lúdics nocturns de Manresa i de diversos municipis del Bages amb l’objectiu d’introduir “instants” reflexius en les conductes que es produeixen en aquests entorns en relació amb els consums de substàncies, les pràctiques sexuals i les actituds envers la diversitat juvenil.

Àngels de Nit

Descripció general

Es tracta de prevenir conductes de risc i promoure hàbits saludables durant les estones d’oci. El projecte l’impulsen l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages, en col·laboració amb l’entitat Ascandol Cultural, vinculada al Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d’Animació Sociocultural i Turística de l’Institut Guillem Catà de Manresa. Les institucions financen el programa i en coordinen l’aplicació pràctica, i l’entitat s’encarrega de la captació i dinamització dels joves integrants dels equips d’Àngels de nit. Els nois i noies que hi participen reben una formació de 20 hores sobre tipologies i efectes de substàncies estupefaents, sobre diversitat sexual i afectivitat i sobre prevenció de l’homofòbia, així com un mòdul sobre tècniques d’intervenció teatral.

Els àngels s’identifiquen amb una roba singular, que en la primera edició va consistir en uns abrics negres però que a partir del segon any es va convertir en una dessuadora o una samarreta blau elèctric, dissenyada per una alumna del mateix institut. Es programen diverses sortides al llarg de l’any i els àngels reben una gratificació de 30 euros en concepte de despeses diverses, sobretot de transport.

A partir de la quarta edició del 2017, es fa afegir al projecte el CFGS d’Integració Social, i durant la cinquena edició el 2018, es va dur a terme un mòdul formatiu a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, on 10 joves van unir-se al grup d’Àngels. Des del 2019, s’han realitzat diferents canvis en la gestió de la part formativa; incorporant pràctiques en un espai d’oci nocturn per tal d’obtenir el certificat.

El projecte va néixer l’any 2003 en el marc del Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA, amb intervencions en locals d’oci nocturn on es repartien gratuïtament preservatius per als i les joves. Tot i això, a causa de raons econòmiques del Consell Comarcal del Bages, el projecte es va deixar en standby. El 2014 es va recuperar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i des d’aquell moment s’ha reeditat anualment sense interrupció.

En aquestes set edicions, el projecte ha anat evolucionant segons les problemàtiques i necessitats detectades en aquests espais, anant més enllà de la sexualitat i les malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats, incloent-hi intervencions sobre el consum de drogues, la lluita contra l’homofòbia o violències sexuals. Inicialment, el projecte estava destinat a espais privats, però ara s’ha ampliat per a centrar la seva actuació en espais públics establint coordinacions amb punts liles, protecció civil o Creu Roja. En l’actualitat, tant a la ciutat de Manresa, com a la comarca del Bages, el projecte Àngels de Nits s’emmarca en un paraigua més gran, l’Estima la Nit’, on s’inclouen i es coordinen totes les accions que es duen a terme en els espais d’oci nocturn.

La formació dels àngels es realitza durant el curs acadèmic i les sortides es produeixen majoritàriament durant l’estiu a causa del calendari festiu, i també en esdeveniments que es programen al llarg de l’any.

Des del 2018, s’han realitzat dues formacions cada any en el marc del CFGS d’Integració social, on es van formar 60 joves l’any 2018 i 40 joves els anys 2019 i 2020 respectivament. De tal forma, el 2018 es van fer 8 sortides, l’any 2019 se’n van realitzar 10 (6 a diferents municipis de la Comarca del Bages i 4 a la ciutat de Manresa); i l’any 2020, se’n van realitzar 7 (3 a municipis de la Comarca entre els mesos de gener i febrer de 2020 i 4 a la ciutat de Manresa en el context de Festa Major, adaptant el format a les mesures i restriccions de la Covid-19). En cada sortida es van repartir preservatius, aigua, menjar i, des del 2020, mascaretes.

El pressupost per al projecte 2017 és de 8.900 euros. La major part de la despesa (el 50%) es dedica als incentius per als joves, i ascendeix a 4.500 euros. La resta es dedica a la gestió (1.000 euros), la formació (900 euros), al material informatiu i divulgatiu que es lliura durant les sortides (2.000 euros) i una petita partida per a imprevistos (250 euros).

Si prenem com a referència altre cop el pressupost de l’edició de 2017, tenim que el 61,7% (5.500 euros) del pressupost el finança l’Ajuntament de Manresa, el 22,4% (2.000 euros) el Consell Comarcal del Bages, i es preveu una aportació de 1.000 euros de l’ajuntament que aculli les accions o sortides fora de Manresa.

Cal comptar, encara, amb una aportació de 400 euros de la Subdirecció General de Drogodependències, del Govern de la Generalitat, destinats a la formació en consums.

Les tècniques de joventut de referència de l’Ajuntament de Manresa i del Consell Comarcal del Bagès són les que dirigeixen el projecte, amb el suport de l’entitat Ascandol Cultural. De forma específica hi intervenen, a més, els formadors dels àngels.

Els usuaris finals constitueixen un volum indeterminat de joves, que participen o són usuaris dels espais o programacions lúdiques en les quals es realitza la intervenció.

A un altre nivell, els destinataris són també els nois i noies que reben la formació que serà després la base per a les sortides dels equips d’àngels.

L’any 2014, 58 joves van fer d’àngels en les diverses sortides realitzades, i el 2015 i 2016, van ser 62 cada any. Des del 2018, es compta amb un grup de 80 joves els quals participen de forma activa a les sortides. Malgrat això, no sempre és fàcil trobar a persones per a les intervencions, tenint sempre una major participació de noies, que representen un 80% dels CFGS d’Integració i d’Ascit amb qui col·labora el projecte. 

L’organització estricta de les sortides és a compte dels propis joves o àngels, de manera que tenen una participació directa a l’hora de determinar la logística concreta de les accions i la interacció i contacte amb els joves usuaris, que es configuren com a grups d’iguals.

La captació i dinamització dels grups de joves és a càrrec de l’entitat Ascandol Cultural, vinculada al CFGS d’Animació Sociocultural de l’Institut Guillem Catà de Manresa.

Les àrees de joventut es relacionen i coordinen necessàriament amb les d’ensenyament (per la relació amb els centres educatius), amb salut o sanitat (per a la formació i la metodologia de prevenció) i, en darrer terme, amb les àrees de cultura o festes, per notificar les accions o sortides en determinades activitats lúdiques i festives.

El projecte es basa en la cooperació bàsica entre l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages.

S’estableixen vincles necessaris, d’altra banda, amb els municipis de la comarca que sol·liciten la recepció de les sortides i accions dels equips d’àngels. Fins al moment, han estat els municipis d’Artés (2014), Sallent, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Súria (2015), altre cop Sallent, Sant Joan de Vilatorrada (2016) i Sant Fruitós de Bages (2016, 2018 i 2019).

En un altre sentit, el programa s’inscriu en el projecte Nits Q, de l’Agència Catalana de la Salut de la Generalitat de Catalunya, i fa necessària també la participació de la Subdirecció General de Drogodependències per a aspectes formatius dels àngels.

L’avaluació del projecte es basa, d’una banda, en el recull de dades objectives (nombre de sortides, d’àngels participants, de materials informatius i de prevencío distribuïts) i, d’una altra banda, en les valoracions tècniques compartides entre els responsables de les institucions i els propis joves, que valoren les seves sortides i el retorn que obtenen de la seva interactuació amb nois i noies en els espais lúdics.

La valoració subjectiva o tècnica s’organitza a partir de quatre blocs de preguntes que es formulen sistemàticament per a cada sortida i que tenen a veure amb la detecció de necessitats, el disseny de les accions, la seva implementació i l’impacte aconseguit.

Àngels de nit aglutina en un sol projecte diverses virtuts que tot sovint es presenten per separat en altres programes de prevenció de comportaments de risc i de promoció d’hàbits saludables. Es basa, en primer lloc, en l’acció entre iguals: el missatge arriba per boca de joves d’edats i característiques similars als dels destinataris, de manera que l’aproximació no es fa a través de campanyes distants o allunyades dels nois i noies, sinó a través dels seus propis companys. Basa la seva actuació en una fase prèvia de formació, de manera que l’acció és doble: no només s’intervé directament en el medi sinó que es promouen el coneixement i els recursos entre els joves, que esdevenen agents voluntaris d’un mateix missatge. Es produeix una trobada entre el sistema educatiu com a escenari de l’acció formativa i dinamitzadora i l’entorn festiu o lúdic, de manera que el lligam entre els dos elements és una entitat en la que els joves són els protagonistes. I és molt destacable, finalment, que el programa algutina l’actuació de diverses administracions, de manera que l’esforç del municipi amb major capacitat (Manresa) beneficia també altres localitats de la comarca que probablement tindrien més dificultats per engegar un programa d’aquestes característiques per si mateixos. En aquest context, la participació del consell comarcal és clau.

1.Cooperació entre administracions

El pes de l’actuació recau en l’Ajuntament de Manresa, però el seu origen s’ha de buscar en el Consell Comarcal, i la cooperació de les dues administracions facilita que altres ajuntaments de l’entorn s’hi afegeixin.

2.Lògica juvenil per damunt de l’administrativa

Els espais de relació dels joves no respecten límits municipals, i el projecte respon a aquesta realitat. En primer lloc, perquè l’origen de l’acció cal buscar-lo en un institut del qual són alumnes nois i noies del conjunt de la comarca, i en segon lloc perquè els espais d’oci acullen joves sense distinció del municipi d’origen. Per aquesta raó, és òptima també la cooperació entre administracons.

3. Tècniques socioculturals

Els àngels de la nit són en origen estudiants d’animació sociocultural i d’integració social, de manera que hi ha una relació evident entre els objectius del programa i les tècniques o sistema d’intervenció que es produeix en forma pràctica.

4. Participació

Més enllà que siguin els propis joves els que emeten un missatge de prevenció o promoció d’hàbits saludables, cal remarcar que el gruix de la captació i la dinamització de projecte recau en un associació d’estudiants d’animació sociocultural, ASCandol Cultural. Això no ha de ser un fre per ampliar i diversificar en el futur l’abast del programa, però aquest origen determina alguna de les qualitats fonamentals del projecte.

5. Missatge positiu

L’actuació dels àngels no es basa en la negació o oposició frontal a determinades pràctiques sinó en la difusó de coneixement i informació per tal que siguin els propis joves els que raonin sobre la pròpia conducta i preguin decisions personals en relació a ella.

Les responsables del projecte són l’Alba Pascual i la Cristina Cano

Alba Pascual
Des del 1999 actuo com a tècnica de joventut del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment havia treballat com a informadora juvenil a l’Associació Cultural Bloc de Manresa, durant 6 anys. Vaig cursar els estudis de pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona (en aquell moment anomenats ciències de l’educació – Facultat de Filosofia i Lletres). Àngels de nit va tenir una primera etapa liderada des del Consell Comarcal del Bages que es va iniciar l’any 2003. Per motius pressupostaris vam deixar d’actuar en el marc d’aquest projecte l’any 2008. En aquell moment el projecte el gestionava i coordinava jo mateixa. El 2014, i per impuls de l’Ajuntament de Manresa, es va tornar a reiniciar. El meu paper a partir d’aquest moment ha estat compartit amb la tècnica de l’Ajuntament de Manresa.

Cristina Cano
Treballo com  a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Manresa. Els meus inicis en el món dels joves de forma professional van ser com a dinamitzadora al casal de joves La Kampana l’any 2002. M’hi vaig estar 7 anys. Anteriorment havia desenvolupat projectes comunitaris a diferents barris de Manresa com a dinamitzadora de barri. La meva formació és d’animadora sociocultural i posteriorment vaig fer la diplomatura d’educació social. Des que es va iniciar l’Àngels de nit, el 2014, el meu paper dins del projecte és el de coordinació i gestió, conjuntament amb la tècnica de joventut del consell comarcal.

Les responsables del projecte opinen

Les dificultats del projecte han estat i són garantir el compromís per part dels joves que actuen com a àngels, així com la seva autonomia per a dur a terme les sortides. El projecte fa necessària la implicació tècnica per assumir les sortides nocturnes, qüestió que no sempre és entesa des de les administracions a les que pertanyem.
El projecte ens ha permès incorporar una nova mirada sobre la festa i l’oci nocturn dels joves, veure de primera mà com els joves es relacionen en l’entorn de la festa, els riscos, etc… i apropar-nos al món dels joves de nit.

Al llarg de les diferents edicions del projecte hem anat modificant la formació que s’ofereix als joves que han de realitzar les intervencions. L’hem anat adaptant en funció del grup al que l’adreçàvem i a les necessitats del moment.

Per tal que el projecte funcioni ens cal disposar d’un grup de joves implicat i motivat per a dur a terme l’acció. En el nostre cas aquest grup l’hem trobat en el CFGS d’Integració Social malgrat que, com hem dit a l’inici, no podem baixar la guàrdia  i hem de treballar-hi de forma continuada, per tal de mantenir viva la motivació dels joves.
El principal risc del projecte és la relaxació. Hem d’estar amatents a allò que passa en els espais de Festa i poder-hi donar respostes. Hem de mantenir la implicació dels àngels i garantir la seva formació any rera any, adaptant-la a les noves necessitats que van sorgint en els entorns d’oci nocturn.

És un projecte molt enriquidor, que permet conèixer de primera mà l’oci nocturn que desenvolupen algunes persones joves. A més, el fet que siguin els propis joves els protagonistes aporta una intervenció molt més propera i efectiva. Per una banda, el projecte forma joves per a la intervenció, i aquest fet ja fa que un grup de joves estigui sensibilitzat ens els riscos associats a la nit i, per altra banda, informa els joves que freqüenten aquests espais.
El principal repte de futur és arribar a avaluar l’impacte del proejcte; tot i que és difícil, treballem per aconseguir-ho.

El projecte, en definitiva, ens permet apropar-nos, des de la perspectiva del tècnic de joventut, a les persones joves i a la seva realitat en els entorns d’oci noctun. D’aquesta manera podem realitzar propostes molt més adaptades a les seves realitats. També creiem que és un projecte preventiu molt eficaç, ja que s’intervé “in situ” en els espais d’oci nocturn. Són instants reflexius, instants informatius que fan que la persona jove s’aturi per un moment  a pensar sobre la seva relació amb el consum, les practiques sexuals o bé el comportament en els entorns d’oci nocturn.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

Projectes

La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

Equipaments juvenils en clau de gènere ha consistit en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere.

Xarxa d'Espais Joves de Mataró

Descripció general

El projecte La xarxa d’espais joves de Mataró – Equipaments juvenils en clau de gènere ha consistit en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere: des de la programació al disseny dels espais, passant per la comunicació.

El projecte ha contemplat parts de formació i de reflexió, el qual ha permet de reforçar i donar-li més coherencia al compartir projectes i activitats exitoses entre els quatre equipaments juvenils participants de Mataró: Espai Jove Cerdanyola, Espai Jove Rocafonda, Espai Jove Pla d’en Boet i Espai Jove la Llàntia. Com a resultat del procés de reflexió n’ha sorgit un document – guia adreçada al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut a nivell municipal (personal tècnic de Joventut, Educadors/es Socials, Dinamitzadors/es Juvenils, personal tècnic de Benestar Social, càrrecs electes). Aquesta ha estat la manera de compartir el coneixement generat sorgit del replantejament transversal i la interseccionalitat que permeti revisar i replantejar el funcionament de tots els aspectes que tenen a veure amb el funcionament dels equipaments.

Durant la primera fase es va formar a les persones del grup en la temàtica, i durant la segona (per la qual es va comptar amb l’assessorament de l’Associació Candela) es van dissenyar i es van posar en comú accions i projectes per a la prevenció de les violències de gènere entre joves, tenint en compte que fossin adaptables a les diferents realitats municipals i que poguessin ser la base per a la definició d’una estratègia més àmplia a nivell comarcal.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Per tal de dur a terme el projecte, es va considerar necessari un equip tècnic format en perspectiva de gènere i amb capacitat i temps per a rebre formacions més específiques i anar-se reciclant al llarg del temps. Això era d’importància vital pel projecte ja que si hi havien canvis en els equips educatius, s’havia de formar en perspectiva de gènere a les persones de nova incorporació per a tenir unes bases comunes amb l’equip.

Per a realitzar el projecte, hi van participar 4 equips educatius de la Xarxa d’Espais Joves, formats cadascun d’ells per tres educadors/res; una coordinadora de serveis juvenils, una tècnica de joventut i una tècnica de polítiques de gènere.

Aquestes són les persones membres del grup i branques professionals que han participat en el disseny del projecte:

Tècnica de polítiques d’Igualtat: Agnès Cabot Navarro.

Coordinadores de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró: Araceli Calvillo, Ariadna Comas, Rosa Manrique i Imma Ortiz.

Inicialment el projecte s’adreçava a joves usuaris de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró d’entre 12 i 25 anys. I finalment s’ha adreçat al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut municipals.

Els joves no han participat en el grup de treball del projecte. Ara bé, a través de les dinàmiques que ja es feien als instituts, s’han pogut treballar amb aquests joves algunes de les temàtiques que es van abordar en el grup de treball del projecte j que es considera imprescindible incorporar la seva participació i punts de vista. Mitjançant la seva participació activa i el treball que es realitza en els equipaments juvenils, els i les joves poden obtenir una major autonomia, sentit crític i apoderament mentres s’expressen els seus interessos, manifestacions culturals i implicacions socials trencant amb esterotips i estigmatitzacions. 

En un inici, la tasca socioeducativa referent a la perspectiva de gènere es va centrar en el col·lectiu femení per incrementar la seva participació i apoderament en els Espais Joves. Tanmateix, es va detectar la necessitat de complementar la intervenció amb el públic masculí i s’ha considerat important treballar entorn a les masculinitats alternatives, incidint en la seva socialització de gènere per a qüestionar-la i facilitar altres models de masculinitat.

Com ja hem dit anteriorment, l’Associació Candela va participar acompanyant el grup de treball en la fase de formació i reflexió del projecte.

La proposta és fruit del treball conjunt en totes les seves fases (diagnosi, disseny, implementació, seguiment i avaluació) entre el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Mataró. I a l’equip de treball van cooperar les coordinadores de la Xarxa d’Equipaments Juvenils de Mataró i la tècnica d’Igualtat del municipi.

Aquest projecte va sorgir d’un procés de formació, investigació i acció liderat pel Consell Comarcal del Maresme, la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Perquè es tracta d’un Projecte innovador i global que es qüestiona les polítiques locals de joventut des d’un dels seus inicis: el disseny dels equipaments juvenils. El fet de posar el focus no només en el contingut de les activitats que es fan en els equipaments, sinó posar-lo també en el disseny dels seus espais i fer-ho en clau de gènere ens sembla que és una nova perspectiva, molt necessària, que ens ajuda a fer de forma més acurada les polítiques de joventut dels nostres territoris. I és que, en aquest cas, aproximar-nos a les polítiques amb perspectiva de gènere ens fa apropar-nos-hi tenint en compte un eix de desigualtat existent també entre els joves.

  1. Innovació: el projecte va a una part de l’arrel de la definició de la feina que es fa en matèria de joventut que és a qüestionar-se els espais. I per tant, a revaloritzar-los com a elements també influents en les polítiques que desenvolupem.
  2. Expertesa: el projecte s’ha dotat de persones expertes en la temàtica perquè siguin aquestes les que formin al personal tècnic del municipi i per fer la feina de forma conjunta.
  3. Temps: el repte del replantejament dels espais calia coure’l a foc lent i s’han respectat aquests tempos, sense saltar-se cap de les fases (formació, diagnosi, refexió, propostes alternatives, documentació i materials).
  4. Transmissió: es tracta d’un projecte impulsat en un territori que ha generat recursos i materials per altres municipis i equipaments amb voluntat de compartir la feina feta, la reflexió i la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els equipaments juvenils del país.
  5. Suports: el projecte ha contat amb l’acompanyament del Consell Comarcal del Maresme, en primer terme, i de la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

Les responsables tècniques del projecte són ser les següents: 

Agnès Cabot 

Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró

Educadora Social i Psicopedagoga. Postgraduada en Igualtat i gènere i en Bon govern, Transparència i participació ciutadana. Ha treballat com a tècnica d’intervenció i de gestió, en entitats del tercer sector i a l’administració pública, en projectes d’àmbits diversos: igualtat, joventut, ciutadania, participació ciutadana, benestar social i educació. Actualment treballa com a Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró.

Clara Roca de Torres 

Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró (referent tècnica dels projectes de l’Oficina Jove del Maresme i de la Xarxa d’Espais Joves)

Sociòloga. Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Sociologia. Va ser directora de Programes del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Ha participat en recerques sobre infància, adolescència, famílies, gènere, treball i vida quotidiana, de l’Institut d’Infància i Món Urbà i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (UAB). Actualment és Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró, i s’encarrega dels projectes de la Xarxa d’Espais Joves i de l’Oficina Jove del Maresme.

Marta Llabrés

Coordinadora dels Serveis Juvenils de Mataró

Educadora social. Ha treballat en el món de l’associacionisme i  la Participació juvenil, en empreses del tercer sector, sempre en el camp de la intervenció social. Coordinadora de projectes de cooperació internacional a Bolívia i Barcelona, des del 99 i de forma intermitent ha treballat a diferents serveis de l’Ajuntament, Ciutadania i Joventut. Actualment coordina els Serveis Juvenils de l’Ajuntament de Mataró (Xarxa d’Espais Joves i Oficina Jove del Maresme).

Ènnia Puig  

Educadora de l’Espai Jove Cerdanyola, referent del projecte a l’equipament. 

Graduada en Educació Social i Integració. Estudiant de 3r curs B d’Àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Ha treballat en empreses del tercer sector com a auxiliar tècnica educativa amb persones amb diversitat funcional tant en l’àmbit residencial com en el camp del  lleure. Des del 2013 treballa a l’Espai Jove Cerdanyola de Mataró, en el qual ha desenvolupat funcions de coordinadora i educadora. 

Rosa Manrique

Educadora de l’Espai Jove Rocafonda – El Palau, referent del projecte a l’equipament.

Educadora social i postgraduada en ciutadania i inclusió social a la diversitat i en Igualtat de gènere. Ha treballat com a educadora social amb infància i adolescència en centres d’acollida i residencials gestionats per entitats del tercer sector i a serveis i/o projectes municipals socioeducatius i d’informació, com la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment treballa com a educadora social a l’Espai Jove Rocafonda- El Palau. 

 Araceli Calvillo

Coordinadora de l’Espai Jove Pla d’en Boet, referent del projecte a l’equipament.

Llicenciada en pedagogia i psicopedagogia. Postgraduada en acolliment, adopció i post adopció del menor. La seva trajectòria professional des de fa nou anys ha estat dedicada als Serveis Juvenils Municipals de Mataró. Del 2010 al 2012 va treballar com a educadora a l’Espai Jove Rocafonda-El Palau, i des del 2012 ha treballat a l’Espai Jove Pla d’en Boet. Actualment exerceix de coordinadora d’aquest equipament. 

Arlet Palomar

Coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia, referent del projecte a l’equipament.

Integradora Social, Educació Social i mare. Ha treballat amb persones amb diversitat funcional, infants i sobretot adolescents i joves. Després de participar en diversos projectes d’Ensenyament i Joventut (Pla de Xoc, DLI i Patis Oberts), des de fa 10 anys exerceix d’educadora i coordinadora d’equipaments de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment és la coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia de Mataró.

Les professionals opinen:

VALORACIÓ PERSONAL

  • Per a treballar per a la no discriminació per raó de gènere i pel reconeixement de la diversitat sexual i de gènere és imprescindible que tots els projectes enfocats en el col·lectiu juvenil incorporin la perspectiva de gènere de forma transversal. És per aquest motiu que el procés de transformació dels Espais Joves com a equipaments amb perspectiva de gènere resulta imprescindible.
  • Aquest projecte es planteja com un procés que aporta aprenentatges per a totes les parts: personal tècnic, equips educatius, nois i noies, famílies, així com al barri i a la comunitat
  • És imprescindible el treball conjunt amb les professionals de polítiques de gènere de l’Ajuntament i el treball en xarxa amb altres serveis. 

ERRORS A EVITAR I MILLORES A INTRODUIR EN EL FUTUR

  • A vegades algun espai pautat, tipus taller, no ha sigut del tot útil per a treballar entorn a la perspectiva de gènere. En aquest sentit, s’ha considerat més adient de cara al futur treballar algun dels aspectes, com les masculinitats alternatives, en  espais més informals, com pot ser en el context del punt de trobada. Per a poder-ho treballar d’aquesta manera s’ha considerat important disposar de recursos visuals, com cartells o plafons que convidin a la reflexió dels i les joves. 
  • Resultaria ideal poder posar el focus tant en els nois com en les noies des d’un inici, incidint en els processos de socialització de gènere que reben tant uns com altres i mostrant la diversitat sexual i de gènere com una riquesa. Tanmateix, cal tenir en compte que sovint els equipaments juvenils estan masculinitatzats i les noies s’hi troben infrarepresentades. Quan això succeeix esdevé important posar inicialment el focus en millorar la participació de les noies.

PERSPECTIVES DE FUTUR I REPTES A SUPERAR PER CONTINUAR AMB ÈXIT EL PROJECTE

  • El projecte seguirà evolucionant i incorporant noves activitats i perspectives. En fases posteriors es va posar el focus en les masculinitats alternatives. Recentment s´ha iniciant la creació del projecte Espai Diversxs, en el marc de la Xarxa d’Espais Joves. Es tracta de la creació d’un espai d’intervenció per a joves que se sentin interpel·lats/des per les dissidències en el cos, el gènere i la sexualitat. Tot i així, el treball de fons realitzat en el dia a dia (programació, cartelleria, materials, distribució de l’espai i relacions interpersonals) continua, tot i que amb la situació actual derivada de la Covid-19 cal anar adaptant-ho en funció dels nivells de risc.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Ancesa Jove

Projectes

Ancesa Jove

L’Ancesa Jove va néixer de la voluntat dels joves d’organitzar una revetlla de Sant Joan (d’aquí el nom Ancesa) per tots es joves de la comarca, el baix Segrià.

Ancesa Jove

Descripció general

A partir d’aquí es van constituir com associació i ha esdevingut un Projecte consolidat mancomunat de dinamització juvenil a la comarca. Els i les joves de l’associació dissenyen, organitzen i lideren una proposta d’activitats anual adreçada als i les joves, tot promocionant propostes artístiques locals de joves, creant espais de coneixença i cohesió, i enfortint l’arrelament al territori. 

La finalitat d’aquesta iniciativa, i tenint en compte els eixos de treball anteriors, rau en el fet de generar una estructura de treball juvenil vinculada al territori (àmbit rural) que treballi per al desenvolupament dels i les joves per mitjà d’una proposta d’activitats anual.

A la pràctica i al llarg de l’any això es tradueix en:

  • Proposta d’activitats de caràcter anual municipi a municipi vinculada a l’acció dels plans locals de Joventut.
  • Treball en xarxa en l’acció juvenil i l’Administració local.
  • Acció ANCESA JOVE – Programació d’activitats al llarg d’un cap de setmana (sempre en les dates properes a revetlla de Sant Joan). Inclou:
    • Fòrum d’alcades/esses i regidors/ores de Joventut.
    • Acció formativa en temàtiques vinculades al Pla Nacional de Joventut de Catalunya.
    • Grups de treball.
    • Activitat lúdica de matí.
    • Activitat popular de tarda que deixi empremta en el municipi.
    • Acció conjunta dels i les joves.
    • Acció comunitària en el municipi.
    • Sopar popular.
    • Revetlla.
  • Activitats Ancesa Primavera i Ancesa Tardor.
  • Rutes guiades i/o caminades de coneixement del territori.
  • Altres.
Ancesa Jove

El projecte és totalment autogestionat per la mateixa Associació Juvenil Ancesa Jove, una macro-estructura juvenil integrada per associacions juvenils dels pobles, grups de joves o joves a títol individual. En total uns 30-40 joves formen part d’aquesta organització.

El 2019 l’Ancesa Jove va arribar a la V Edició.

Ancesa Jove

Moment Inicial – Any 2015 i any 2016:
L’Ancesa Jove neix de la necessitat juvenil de crear un esdeveniment vinculat a la revetlla de Sant Joan. La major part de municipis membres de l’Ancesa Jove no disposen d’aquesta activitat o bé en altres casos l’opció de revetlla que s’ofereix des dels ajuntaments no satisfà les necessitats dels i les joves. Aquests factors generen que els i les joves marxin fora del poble en aquestes dates. En aquests primers anys l’acció no és molt organitzada, manca estructura, projecte.

L’acció es duu a terme a Torres de Segre al 2015 i Montoliu de Lleida al 2016, municipis del Segrià, concretament de la zona coneguda com del Baix Segrià.

Moment Consolidació – Any 2017 i any 2018:
En aquests dos anys hi ha un fort creixement de l’esdeveniment vinculat a:

  • La creació de l’Associació Juvenil Ancesa Jove.
  • La creació dels convenis vinculants a cada municipi.
  • L’Ancesa Jove com a tal vol anar més enllà de la simple revetlla de Sant Joan i vol créixer en programa, activitats, continguts, incidència.
  • El motiu de l’acció rau en una lletra dels companys de Doctor Prats: “Junts, viatjant de poble en poble amb el ritme a cada pas”
  • El tècnic del Consell Comarcal del Segrià entra també a forma part i a esdevenir eina de suport i acompanyament.
  • Any 2017, Ancesa Jove a Albatàrrec, municipi del Segrià.
  • Any 2018, Ancesa Jove a Aitona, municipi del Segrià.
  • S’estructuren activitats vinculades al territori durant l’any:
    o Campionat Futbol Sala.
    o Caminades.
    o Jornades de formació.
    o Es crea l’Ancesa Primavera i Ancesa Tardor.
    o S’inclou en l’Ancesa Primavera un Concurs de Bandes. La Banda guanyadora entrar a formar part del cartell musical de l’Ancesa Gran.
  • Es genera un treball coordinat i es millora l’organització. Reunions de treball mensual, programació estable, temporització.

Es duen a terme activitats a Aitona, Puigverd de Lleida, Sunyer, Torres de Segre, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Alfés, Sarroca de Lleida.

Moment actualitat – Any 2019:

L’Ancesa Jove va arribar als 5 anys, amb l’organització de l’última Ancesa Jove abans de la pandèmia. L’Ancesa Jove va tenir lloc a Maials, on es van organitzar una formació sobre dinamització juvenil, cercaviles amb grallers i gegants, un vermut, la creació d’un mural i finalment, la foguera d’Ancesa Jove amb sopar popular i una nit de concerts. La jornada va arreplegar a més de 1.000 persones, mostrant l’exit i les valoracions positives per part dels participants.

A més a més, durant el 2019, també es va celebrar la caminada ANCESA JOVE a Albatàrrec i la Ancesa Primavera 2019 a Seròs per a organitzar les activitats de la jornada a Maials al juny. 

A causa de la pandèmia de la COVID-19, la comarca del Segrià va sofrir diferents confinaments comarcals, així com 4 confinaments municipals; que va impedir la celebració de l’Ancesa Jove el 2020 a Seròs i l’Ancesa Jove del 2021. Des d’aleshores, han sorgit dos riscos de cara a futures edicions de l’Ancesa: afectacions derivades de la situació d’actualitat pel projecte així com el relleu generacional dins l’Ancesa Jove per a l’organització i l’éxit en la planificació del projecte. 

El pressupost anual contempla totes les despeses vinculades a l’esdeveniment de l’Ancesa Jove en les dates de la revetlla de Sant Joan. I després cada activitat disposa d’una dotació determinada, tenint en compte que el gruix del pressupost depèn també, en part, del municipi que acull l’Ancesa Jove aquell any.

Ex: ANCESA JOVE any 2018 a Aitona

Consell Comarcal del Segrià
Fòrum Alcaldes/esses i formació300 €
Acció Creu Roja Punt Info Som.Nit250 €
Servei Bus Nocturn950 €
Mural Ancesa Jove600 €
Municipis ANCESA JOVE via Conveni
Revetlla i Festa ANCESA JOVE14.250 €
Diputació de Lleida via finançament ANCESA JOVE
Altres i logística1.200 €
Cercavila Batucades0 €
Vermouth Elèctric0 €
ANCESA JOVE
Holly Party300 €
Sopar Popular800 €
Total 18.650 €

El finançament és tant públic com privat. Públic perquè tots els municipis que formen part del projecte hi col·laboren econòmicament (a través d’un conveni), el Consell Comarcal assumeix alguns serveis (com per exemple, l’autobús de poble a poble) i a la Diputació se li demana finançament en format subvenció. I privat, perquè hi col·laboren també patrocinadors locals.

La titularitat del projecte recau en tot moment en el col·lectiu de l’ANCESA JOVE. L’entitat la formen representants de cada poble ja siguin membres d’entitats o col·lectius o joves a títol individual. Actualment una trentena de joves formen l’entitat Ancesa Jove.

La resta dels ens que intervenen ho fan a tall de suport:

  • Consell Comarcal del Segrià per mitjà del Servei Comarcal de Joventut – Suport tècnic, contactes, organització programa i finançament.
    • Tècnic referent de joventut.
  • Coordinació Territorial de Joventut a Lleida – Suport i contactes
    • Referent projecte territori.
  • Diputació de Lleida – Imatge, difusió, suport econòmic.
    • Referent polític món local.
  • Ajuntaments vinculats a l’Ancesa Jove – Necessitats, infraestructures i finançament.
    • Alcaldes/esses i regidors/ores de Joventut

El projecte s’adreça a tots els joves del Segrià (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 15,5% de la població, i específicament als nois i noies dels municipis que cada any acullen l’esdeveniment de l’Ancesa Jove i ajuntaments que en formen part.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, alcaldes/esses i regidors/ores, teixit associatiu, tècnics i tècniques de joventut locals i comarcals.

I el projecte pretén, també arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels i les joves.

El projecte de l’Ancesa Jove és eminentment jove ja que va néixer per iniciativa juvenil i són les mateixes persones joves que en formen part que creen, proposen, dissenyen i impulsen el programa d’activitats juvenils anual per la comarca. Actualment una trentena de joves formen part de l’associació.

Aquests es troben de forma regular un cop al mes, i ho fan en format assemblea. A més, tres cops a l’any obren les reunions i convoquen a tots els agents implicats en el projecte (representants polítics, tècnics municipals i comarcals…). Amb aquests agents, igualment, estan en contacte constant i estan al cas del disseny, implementació, avaluació i reorientacions del projecte. Finalment, també es realitza una reunió informativa anual i una de retorn.

L’Ancesa Jove ja és en sí mateixa una associació. I per tant l’ànima del projecte és associativa. Alhora, a través de les persones joves que hi formen part s’articula la participació de les associacions juvenils des diferents municipis. Així doncs, hi ha decisions que es vehiculen fent partícip a les associacions juvenils del territori fent arribar el tema a treballar a través dels joves participants de l’Ancesa Jove.

La coordinació territorial i la cooperació institucional són claus en aquest projecte. Es coordinen en diferents nivells entre joves i joves associats, i els diferents ajuntaments que hi participen.

En aquest projecte treballen de la mà l’Associació Juvenil ANCESA JOVE, el Consell Comarcal del Segrià per mitjà del Servei Comarcal de Joventut, la Diputació de Lleida, la Coordinació Territorial de Joventut de Lleida, 13 Ajuntaments en acció mancomunada de la comarca del Segrià i 13 entitats juvenils de la comarca del Segrià.

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

  • Ajuntament que acull l’activita
  • Grups o col·lectius de joventut participants
  • Estructura de l’Ancesa Jove
  • Entitats del municipi
  • Tècnic comarcal

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte:

  • Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
  • Nombre de participants / assistents als actes
  • Nombre d’entitats juvenils representants
  • Nombre de joves beneficiaris del projecte
  • Funcionament organitzatiu
  • Grau de satisfacció
  • Aspectes forts/aspectes febles de cada acció

Amb la informació recollida s’elabora un informe de l’acció.
Aquesta avaluació té diferents moments:

  • Moment 1: Previsió inicial
  • Moment 2: Previ a ANCESA JOVE
  • Moment 3: Retorn i orientacions.

Al llarg de l’any hi ha sempre tres reunions de caràcter conjunt on intervenen:

  • Ajuntaments vinculats a l’ANCESA JOVE.
  • Grup de joves de l’Ancesa Jove.
  • Tècnic referent comarcal.

Hem triat aquest projecte perquè és un clar exemple de consolidació d’un projecte amb sentit que neix de la mateixa joventut. Va ser una iniciativa jova la qual poc a poc es va anar fent gran i es va consolidar com a projecte en sí mateix i a nivell estructural, amb la creació de l’associació Ancesa Jove, per exemple. Alhora aquest projecte ha esdevingut clau en l’articulació i la vertebració de les polítiques locals de juventut de molts municipis i de la comarca, abordant qüestions com l’arrelament juvenil al territori, la cultura i l’oci, la Participació juvenil, l’enfortiment de l’associacionisme i l’autonomia i empoderment, entre d’altres. I tot partint, com dèiem, d’una iniciativa dels mateixos joves.

  1. Projecte eminentment jove: Es tracta d’un projecte nascut dels joves i adreçat a la població jove. I on es desenvolupen les seves habilitats de gestió, autonomia, coordinació i presa de decisions.
  2. Arrelament juvenil: És un projecte que amb les seves accions concretes aborden una qüestió que preocupa a moltes poblacions del territori que és l’arrelament juvenil. Aquest projecte ataca de forma directa aquesta qüestió i proposa solucions.
  3. Interacció i incidència: es tracta d’un projecte on es reforça el diàleg entre la població jove, i l’estructura política i tècnica. Així la població jove té incidència real en les polítiques que els afecten i els són pròpies.
  4. Capacitat de decisió i fer política: sovint la Participació juvenil es materialitza a través de consultes i demandes d’opinió i, en aquest cas, els joves exerceixen el seu dret de participació de forma global i àmplia, no només com a font d’opinió i informació, sinó com a agents que prenen decisions i les executen.
  5. Autogestió: es tracta d’un projecte que va néixer de la voluntat juvenil i es va articular des de la base essent ells i elles qui feien la proposta i la tiraven endavant, sense el recolzament posterior i més institucionalitzat que reben actualment, quan ja porten V edicions.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Espais de participació, relació i informació juvneil – EPI JOVE

Projectes

Espais de participació, relació i informació juvneil – EPI JOVE

El projecte EPI Jove consisteix en formar a un grup de joves representants de cada centre educatiu de secundària i realitzen activitats de sensibilització sobre diferents temes pels seus iguals.

EPI Jove

Descripció general

El projecte Espais de participació, relació i informació juvenil –l’EPI Jove– consisteix en formar a un grup de joves representants de cada centre educatiu de secundària, que s’encarreguen de recollir demandes i necessitats, temes a treballar i realitzen activitats de sensibilització sobre diferents temes pels seus iguals. Alhora es tracta de potenciar l’apropament i intercanvi entre joves provinents de diferents realitats i així facilitar la cohesió social. 

Anualment es proposa un tema a treballar que es converteix en una campanya de sensibilització pensada i executada pels mateixos joves; al mateix temps que també es realitzen altres activitats paral·leles que s’organitzen tenint en compte el calendari o altres temes d’interès. És un projecte de participació on els joves són els protagonistes

El projecte es desenvolupa cada curs escolar. Anualment, quan comença el curs, es crea l’equip de Corresponsals que lideraran les accions i campanyes de l’EPI Jove. I a partir d’aquí es comencen a fer les trobades per dissenyar i crear les diferents campanyes i accions.

A principis del curs, l’equip de l’EPI jove s’encarrega d’anar als instituts per presentar el projecte als joves i incentivar la seva participació en el projecte, que forma part i convalida una assignatura seva, com tutories o ciutadania. Posteriorment, un cop seleccionats els corresponsals de cada centre, s’organitza una trobada de cap de setmana abans d’iniciar les activitats del projecte, per tal que les joves dels centres es puguin conèixer.

Al llarg de l’any. és realitzen reunions al casal on s’organitza i es realitza la programació i les activitats de sensibilització d’interès dels joves, on ells són els principals protagonistes. A través d’aquestes trobades, es permet la iniciativa i la participació activa de totes les usuàries per establir el projecte com a un referent en l’apropiació del projecte per part de les joves.

Tot i això, els anys 2020 i 2021 van dur a una adaptació del projecte a formats virtuals per fer front a les restriccions imposades durant la pandèmia de la COVID-19.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Les fonts de finançament per aquest projecte són el Departament de Joventut del municipi i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El projecte l’impulsa l’equip tècnic de l’Àrea de Joventut de Reus, sota la direcció de la tècnica Anna Roig; i una dinamitzadora contractada a 25 hores setmanals, la Vanessa Molina Duran.

Els potencials destinataris són tots els i les joves de Reus d’entre 12 i 18 anys com a usuàries de les accions que genera el programa.

Els destinataris directes son aquells joves estudiants d’educació secundària obligatòria (entre 12 i 18 anys) que decideixen ser corresponsals (representant a cada centre educatiu). En edicions passades es va crear grups d’entre 30-35 participants, tot i que l’any 2020-2021, a causa de la COVID-19 i la virtualitat del projecte, hi va haver-hi 25 participants. Tot i això, s’espera una major participació de cara a la propera edició.

Els corresponsals són alumnes del centre que fan d’enllaç entre el Casal de Joves i l’institut. Aquests són els dinamitzadors dels seus iguals al centre i proposen, dissenyen i porten a terme petites activitats generades al propi centre o a la ciutat.

Els corresponsals són els transmissors de la informació que es genera a la ciutat i, d’altra banda, són els encarregats d’aportar els elements que permeten conèixer les necessitats reals dels seus companys de centre. És molt important que els corresponsals estableixin espais de trobada, on intercanviar informació i experiències, normalment en reunions i trobades al casal de joves, que actuen també com a incentius per a la seva participació.

Des del 2020, les joves corresponsals també s’han implicat en la gestió i creació de continguts de cara a les xarxes socials per a arribar a més joves a través de continguts i sensibilització, jocs o enigmes. Gràcies a aquesta participació, es van crear i treballar temes, judicis i valors als quals les joves els hi donen especial valor. A través de canals molt populars pels joves, com Instagram o TikTok, se’ls va convidar a gravar-se i participar d’aquests continguts, els quals van tenir un gran impacte positiu per part de les usuàries i s’han establert com una part addicional al projecte que prèviament no estava tant explorada.

No participen associacions del projecte.

El projecte es lidera des del Departament de Joventut de l’Ajuntament i es coordina amb el Departament d’Ensenyament, els Insituts de Reus i Polítiques de Gènere.

La Direcció General de Joventut participa del projecte assessorant l’equip i aportant recursos econòmics. I l’Agència de Salut Pública també col·labora en moments puntuals per campanyes específiques en matèria de salut.

L’avaluació es realitza anualment a través, d’una banda, d’entrevistes amb els professors/es referents del programa EPI JOVE, en les quals es fa una valoració general del programa i s’avaluen altres aspectes com les activitats proposades, la comunicació i els corresponsals del propi institut, entre d’altres. D’altra banda, a través d’un qüestionari on-line fan la valoració els corresponsals de l’EPI JOVE. Amb totes aquestes avaluacions es redacta un informe anual avaluatiu.

Cal afegir que disposen d’una plantilla de valoració per activitats que l’omplen després de la realització de les diferents accions puntuals que fan durant l’any.

L’hem triat perquè es tracta d’un projecte que en el seu desenvolupament és de joves cap a joves. L’administració posa al servei de les persones joves recursos, espais i eines per tal que aquests proposin, decideixin, organitzin, impulsin i liderin les seves idees d’activitats, campanyes i accions durant el curs escolar. A més, els centres educatius són uns grans aliats a l’hora de facilitar espais perquè el projecte es pugui desenvoupar amb facilitat. Per últim, el projecte promou la joventut desperta i amb ganes d’impulsar i crear.

  1. Delegació: tot i ser una proposta externa a les persones joves, un cop aquestes decideixen que hi volen participar, el lideratge del projecte se’ls delega completament. I a partir d’aquí elles proposen, trien, dissenyen i tiren endavant les campanyes i accions que decideixen.
  2. Cohesió: el projecte contempla la interrelació entre les joves dels diferents instituts creant i generant espais de relació entre les participants. És una manera més de compartir el projecte i generar més impacte.
  3. Aliances: el projecte s’alia principalment amb el Casal de Joves de la ciutat, cosa que promou que els joves coneguin l’espai, el dinamitzin, el dotin de contingut i s’impliquin en part del seu funcionament de forma puntual.
  4. Coordinació: cal una coordinació constant sobretot entre els diferents instituts que hi participen per tal de coordinar calendaris, accions, comunicacions… Cosa que requereix esforç i voluntat per part dels equips d’educadors de cada centre.
  5. Avaluació: el projecte inclou espais i moments d’avaluació que inclouen totes les veus (joves participants, professors acompanyants, tècnics del departament).

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Visc, convisc… participo!

Projectes

Visc, convisc… participo!

Visc, convisc… participo! és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat.

Visc, Convisc... Participo!

Descripció general

Visc, convisc… participo! (VCP!) és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Una seixantena de joves que formen part d’associacions integrades al CJB realitzen un seguit de sessions a les classes de més d’una vintena de centres d’ensenyament amb l’objectiu d’explicar la seva experiència en el món de la participació i els valors que se’n desprenen. Ho fan a través de diverses dinàmiques per amenitzar les sessions, promovent sobretot el diàleg i el debat, per tal que els joves estudiants puguin arribar a les seves pròpies conclusions.

Inicialment, s’aprofiten les classes de tutoria, ètica o educació per la ciutadania (mentre va existir aquesta assignatura) dels cursos de tercer i quart d’ESO per realitzar les dinàmiques, de manera que s’integraven formalment en la programació escolar i curricular de cada centre. Des del 2020, s’implementa un nou format: per potenciar la participació de les joves en els seus centres d’estudis, s’inicia el projecte als cursos de segon i de tercer d’ESO, ja que molts joves es desvinculaven dels seus centres educatius de secundària un cop passaven al batxillerat. Així l’impacte és encara major. A segon d’ESO, les joves aprenen a través de dinàmiques que els permeten adquirir coneixements mitjançant l’experiència, dinàmiques de treball en equip o jocs sobre l’assemblearisme, la participació estudiantil i les formes d’actuació i participació dins els seus instituts. A tercer, les joves aprenen sobre la Participació juvenil en els seus entorns, coneixent oportunitats i col·lectius on poder-se implicar.

La singularitat del projecte consisteix justament en el fet que són joves els que expliquen a altres joves les virtuts de la participació i l’associacionisme a través de la seva pròpia experiència personal. Per tal de desplegar el projecte és necessari un sistema complex de coordinació amb les diverses entitats que hi participen, d’una banda, i amb els equips directius i docents dels centres d’ensenyament, de l’altra. Les associacions troben un nou espai de difusió de la seva activitat i dels seus valors, i els centres d’ensenyament compten amb una fórmula amena, fresca i didàctica per explicar als seus alumnes les nocions bàsiques de la participació democràtica, a més de promoure els mecanismes que tots els estudiants tenen al seu abast per participar en la vida dels centres. El món associatiu connectat amb el món de l’ensenyament, i el món de l’ensenyament connectat amb l’entorn immediat dels centres educatius.

El projecte és anual, però seguint el calendari del curs acadèmic. Inicialment, des de l’any 2009 que es va iniciar el projecte fins als 2019, s’aplicava als cursos de 3r i 4t d’ESO en totes les línies que tingués el centre. En les primeres edicions la dinàmica de treball es realitzava a través de tres sessions d’una hora cadascuna a cada classe. En el projecte del curs 2014-2015 es va evolucionar i es proposaven ja quatre sessions, tot i que es va conservar el format de tres per a aquells centres que no podien disposar de tots els horaris. En l’actualitat, per a fer un major seguiment i acompanyar a les joves en les seves accions de participació més enllà del projecte, hi ha sessions que es realitzen en col·laboració amb el Punt JIP perquè un cop finalitzades les jornades, ells puguin fer el seguiment dels projectes, de les classes i/o com unir els projectes proposats durant les sessions del Visc, Convisc… Participo!

Actualment, el projecte està introduint una prova pilot, adaptant el projecte als cursos de 2n i 3r d’ESO perquè la participació dels joves en els seus centres d’estudi pugui continuar gairebé durant tota la secundària. Els joves de 2n d’ESO reben una dinamització centrada en la participació estudiantil, mentre que a 3r d’ESO es treballa més l’associacionisme i la participació en l’entorn, animant als joves a participar en els col·lectius joves dels seus barris, especialment esplais i casals de joves.

Les sessions les condueix sempre un equip de dinamitzadors format per joves. Anteriorment hi havia sempre dos que formen part d’entitats membres del CJB i un que forma part d’un sindicat estudiantil, tot i que en l’actualitat només hi participen dinamitzadores d’entitats incloses dins de les 8 federacions de lleure amb qui participa el CJB i són del barri dels instituts. Les sessions i dinamitzacions s’acorden i es coordinen amb els tutors o professors de les classes en les quals es realitza.

El curs 2014-2015 es va introduir com a novetat que cada classe, com a conclusió de les dinàmiques, elaborés un projecte de participació que, potencialment, pogués realitzar-se en el propi centre o en el seu entorn proper. Tots els projectes van ser valorats pels propis alumnes i pels equips dinamitzadors per triar-ne un de guanyador, que va obtenir un premi o suport simbòlic. Tot i que no sempre es podrà garantir, la idea és que s’intenti dur a la pràctica els projectes. L’experiència, tot i que es va aplicar amb algunes dificultats, va ser molt ben valorada i es va consolidar en el projecte del curs 2015-2016, en el qual ja es contempla una classificació segons el tipus de proposta (projectes d’acció social, d’incidència política, d’autoconsum o de dinamització social). Es proposa, a més una mecànica concreta per a l’elecció del projecte guanyador, basada en la participació de tots els alumnes. Tot i això, a causa de la pandèmia de la COVID-19, aquest element s’ha posposat fins a tenir unes millors condicions i regulacions sanitàries.

Des de 2014, el projecte preveu un calendari d’execució anual que es basa en el següent timing:

  1. Definició del projecte. Juliol.
  2. Contacte amb els IES. De setembre a març: s’organitza una reunió prèvia amb la coordinadora pedagògica i amb els tutors per a conèixer els grups classe, les diversitats i necessitats per poder acomplir el projecte amb èxit i de forma inclusiva.
  3. Recerca de dinamitzadors. De la darrera setmana de juliol a la primera quinzena de setembre.
  4. Formació dels dinamitzadors. Darrera setmana de setembre
  5. Desenvolupament de les sessions. Des de l’inici del curs a la primera quinzena de maig.
  6. Veredicte del concurs de projectes. Primera setmana de juny.
  7. Avaluació del projecte anual. Juny

Aparentment, no hi ha altra despesa que la derivada de l’equip humà, que consisteix essencialment en el tècnic d’educació del CJB (el qual comparteix la dedicació a aquest projecte amb les tasques pròpies de la responsabilitat de coordinació del territori que hi té assumida) i de la remuneració als equips de dinamitzadors que realitzen les sessions. Cal comptar, a més, amb l’aportació voluntària de temps i esforç que realitzen els membres de comissions de treball del CJB i de les entitats, que sempre són molt difícils de mesurar.

L’any 2020-2021, el projecte va tenir un pressupost de 30.200€, els quals anaven dirigits a la persona tècnica del programa, la borsa de dinamitzadores, la persona tècnica d’educació i material. 

El projecte és gratuït per als centres d’ensenyament.

El projecte està finançat pel IMEB i la Generalitat. Durant l’any 2020-2021 van rebre 12.000€ de l’IMEB i 18.200€ de la Generalitat

L’equip del Visc, Convisc i Participo està format per dues tècniques i el secretariat del CJB a part de les dinamitzadores de les entitats participants i que reben una remuneració per a les sessions realitzades. 

Tècnica d’educació del CJB, Tona Fernández, que dedica un percentatge de la seva jornada de treball al projecte. El seu antecessor va ser Jordi Sàlvia.

  • Tècnica d’Educació: S’encarrega del disseny del programa, de fer seguiment dels objectius, de coordinar-se amb tots els agents pertinents i de l’avaluació del VCP. La tècnica actual és la Marta Muñoz i Salvadó. Els seus antecessors van ser la Tona Fernández i en Jordi Sàlvia. 
  • Tècnica de Suport de projectes: Participa dels espais de disseny i avaluació i s’encarrega de tota la logística del projecte (borsa de dinamitzadores, seguiment d’incidències i coordinació amb els instituts). L’actual tècnic de projectes és en Otger Vallès Julià.
  • Secretariat del CJB referent del Visc, Convisc i Participo!: S’encarrega del disseny, l’avaluació i d’implementar millores al programa. Així com de fer seguiment durant el curs i participar d’algunes dinamitzacions. El secretari actual del CJB és el David Franquelo Montero.

Els destinataris del projecte són els alumnes de 3r i 4t d’ESO dels IES de la ciutat que s’afegeixen al projecte. En la memòria del projecte 2012-2013 estimen que hi van participar uns 1.500 joves de 22 centres d’ensenyament diferents, entre els quals n’hi havia de tots els districtes de Barcelona. En l’edició de 2014-2015 es va assolir una xifra lleugerament superior, i per al curs 2015-2016 s’estima que s’arribarà als fins als 2.000 alumnes participants, distribuïts entre 26 centres. 

El projecte es va iniciar l’any 2009 amb la participació d’un màxim de 10 centres d’ensenyament. En l’edició del curs 2014-2015 es va arribar a la xifra rècord de 27 instituts i en la del curs 2015-2016, es va estabilitzar en 26 centres. Durant el curs 2020-2021, tot i l’impacte de la COVID-19, van participar 13 centres i es va treballar amb 60 grups classe només de 2n d’ESO per a realitzar una nova prova pilot del projecte. L’any 2020-2021 va tenir una participació al voltant del 1.800 alumnes en aquests centres.

Pel simple fet que el projecte el realitza el CJB podríem dir que la participació és total, senzillament perquè els joves ho fan tot.

En principi el projecte i les tasques que s’hi realitzen deriven de les comissions de treball habituals del CJB, amb la tasca especialitzada del tècnic d’educació.

Però cal afegir-hi la tasca dels dinamitzadors, que són sempre joves membres d’entitats del CJB i representants de sindicats d’estudiants.

Per la pròpia naturalesa del projecte, a més, hem de considerar que tots els joves-receptors del projecte, alumnes dels IES, hi participen perquè són protagonistes dels debats, elaboren el projecte de participació final, i ells mateixos voten per valorar els diferents projectes realitzats.

Les associacions són l’ànima del projecte, en la mesura que són els seus membres o representants els que el desenvolupen. En la memòria del projecte 2012-2013 ens expliquen que s’arriba a la xifra de 33 entitats que participen d’una manera o altra al projecte. L’articulació de la participació associativa és a través del propi CJB i de la coordinació amb els sindicats d’estudiants.

No té sentit parlar interdepartamentalitat en la mesura que es tracta d’un projecte associatiu.

Tot i així, cal tenir en compte que hi juguen un paper destacat tres àrees concretes de l’Ajuntament de Barcelona: la Regidoria d’Adolescència i Joventut, el Comissionat per a la Participació Ciutadana i l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona).

El CJB treballa i es coordina necessàriament amb els centres d’ensenyament. Per fer-ho, compta amb el suport i coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona i l’IMEB.

A més, s’ha incorporat una col·laboració amb el Punt JIP per a donar una visió més holística del projecte i el qual s’encarrega de fer un seguiment dels projectes sorgits i proposats durant el projecte. També s’està explorant una nova col·laboració amb el Pla de Barris, pero dirigir i ampliar l’abast territorial del projecte per a treballar en els barris del Besos i Maresme. 

El projecte incorpora un escrupulós sistema de seguiment que contempla una part quantitativa (participants, usuaris, agents que hi intervenen, etc.) i qualitativa, amb una acurada mesura d’indicadors entre els quals tenen sempre un lloc destacat les valoracions dels joves estudiants que hi participen. A banda de destacar que, per regla general, les valoracions són molt positives, cal remarcar que en la planificació del projecte es reserva sempre un període anual d’avaluació (juny) i que en la memòria anual es passa compte de les dades recollides i dels indicadors previstos, relacionats sempre amb els objectius del projecte. Es pot consultar memòries del projecte en l’apartat Per saber-ne més. Documents.

La gran virtut del projecte consisteix en que es tracta d’un programa de promoció de la participació i l’associacionisme impulsat pels propis joves. Són joves que s’adrecen a altres joves. Parlen dels valors de la participació des de la pròpia experiència, es posen a ells mateixos com a exemple, i tenen la credibilitat derivada del fet que són iguals a les persones a les quals s’adrecen. Massa sovint els projectes de participació tenen dificultats per accedir al seu públic objectiu senzillament perquè tenen origen en sensibilitats molt allunyades de les que tenen els mateixos joves. Els llenguatges, els estils, els interessos i les inquietuds dels joves les han de definir els propis joves i han de ser ells, per tant, els que trobin la clau o el desllorigador de les motivacions. Finalment és remarcable que el projecte faci possible la difusió i l’impuls dels mecanismes de participació que existeixen ens els centres educatius i que en termes generals son poc usats.

1. Integra el valor de la participació en el sistema educatiu
Durant quatre sessions que formen part del calendari escolar es treballa de manera explícita i amb una alta qualitat metodològica la participació democràtica, la convivència i el valor de l’associacionisme, de manera que aquests continguts s’integren d’alguna manera en el currículum escolar. Massa sovint els continguts teòrics dels currículums tenen un trasllat difícil o problemàtic a la pràctica en les aules, i aquest projecte ofereix als centres i al professorat un recurs molt valuós que, a més d’uns continguts adequats, aporta la frescor i l’atractiu de la iniciativa juvenil.

2. Aporta solucions a la interlocució juvenil
Tenim assumit que la interlocució amb els joves és una de les prioritats en el treball de tota política de joventut, però els mecanismes per fer-la efectiva són poc clars, difícils d’explicar i d’una gran complexitat pràctica. Aquest projecte, en canvi, d’una manera molt senzilla i eficaç, aprofita el gran espai de relació potencial amb els joves (els centres d’ensenyament secundari) per aportar-hi continguts pràctics amb un mètode que facilita la recepció. Tot sovint les propostes que es traslladen als centres d’ensenyament des de les polítiques de joventut tenen un èxit escàs o dificultats clares de connexió amb els estudiants. En aquest cas, en ser també joves els qui transmeten el missatge, s’eliminen barreres i es garanteix una major fluïdesa. Els centres es converteixen, pel simple fet que hi van joves a explicar les seves experiències pràctiques, en un espai d’experimentació i d’intercanvi d’idees i inquietuds.

3. De la teoria a la pràctica
No s’expliquen les virtuts de la cooperació o la participació des de la teoria, sinó des de l’experiència pràctica. Els protagonistes del món associatiu són els mateixos que en transmeten els valors i fan evident la seva possibilitat real d’èxit. L’evolució del projecte, a més, ha dut els seus responsables a introduir la idea del concurs de projectes de participació, de manera que es mostra amb relativa facilitat la possibilitat real de posar en peu una proposta participativa que respongui a les inquietuds, gustos i desitjos dels joves implicats.

4. Obre portes a les entitats
Amb la multiplicitat d’ofertes i recursos d’oci que els joves tenen al seu abast, els canals tradicionals de comunicació del món associatiu per connectar amb els joves adolescents queden superats. Aquest projecte obre una porta clara i facilita la transmissió del discurs associatiu a un públic ampli i d’una forma amable. D’altra banda, les entitats fan una passa endavant tot explicant la pròpia experiència. I és especialment destacable que els representants de les entitats fan una formació bàsica com a dinamitzadors per poder desenvolupar aquestes tasques.

5. Iniciativa i referents juvenils
El projecte respon a una iniciativa juvenil en la mesura que són entitats juvenils les que lideren i apliquen el projecte. Fan ús dels seus recursos habituals i bàsics (el treball i la implicació voluntaris), però integren el treball d’un professional que en coordina l’execució i els dinamitzadors que són remunerats. En qualsevol cas, l’origen jove del projecte es converteix en una garantia de proximitat quan el discurs arriba als estudiants. És especialment interessant que el missatge a favor de la participació i la convivència arribi als joves a través de l’experiència pràctica d’altres joves que, sense tenir diferències significatives respecte a ells mateixos, han incorporat un missatge i un discurs determinat. Els joves associats, així, actuen com a models o com a referents per als estudiants de secundària. El missatge, és clar, guanya credibilitat.

La responsable tècnica del projecte al 2016 va ser la Tona Fernández, tècnica d’educació del CJB.

Tona Fernández. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Té un postgrau en Projectes de cooperació al desenvolupament i actualment estudia el Grau d’Educació Primària. Ha treballat com a monitora, directora de lleure i com a vetlladora. La del CJB és la seva primera feina relacionada amb l’àmbit de la joventut. A més de ser la tècnica d’educació també s’encarrega de l’àmbit territorial i estudiantil. Compta, d’altra banda, amb un ampli bagatge formatiu en el marc de l’associacionisme, especialment en l’escoltisme.

La responsable del projecte opina

Un dels objectius i reptes més ambiciosos amb els que he estat treballant en els darrers anys és en la millora de la coordinació de l’associacionisme educatiu, l’associacionisme estudiantil i el territori. Ara mateix podem afirmar que els dos primers estan força assolits però, malauradament, el paper de les coordinadores territorials en el projecte encara és força testimonial. Estudiar la fórmula perfecta perquè cada tipus d’entitat es trobi còmode en la seva funció és un dels reptes de futur que encara queden per resoldre. Hem provat de donar més pes a les coordinadores territorials més consolidades però, sense un bagatge previ, a la pràctica, tot el pes del projecte ha recaigut sobre el CJB. Encara hauran de passar alguns anys més perquè aconseguim que les plataformes vegin aquest projecte com una oportunitat per enfortir els seus llaços i millorar la seva coordinació.

A nivell de dificultats més tècniques podríem destacar les que són de caràcter organitzatiu: coordinar dates d’una setantena de línies amb un grup de dinamització format per 50 persones que estudien (i molts també treballen) tot intentant garantir criteris de territorialitat (equip de dinamització del propi territori del centre) i equitat (que la majoria de persones realitzin el mateix nombre de línies). O també el fet de contactar i accedir als centres sense el suport explícit de l’administració. Afortunadament, en aquest sentit, la majoria de centres participants han anat repetint en edicions successives, de manera que amb l’entrada de només tres o quatre centres nous per curs ens ha permès tenir un creixement lleuger però constant. Aquest fet, a la vegada, ens ha servit per consolidar la part més important de totes: els continguts i la metodologia.

D’altra banda, també tenim força clar que el moment d’expansió i consolidació del projecte (de 5-10 centres al 2009 a pràcticament una trentena el 2014) ha coincidit amb un context econòmic que li ha estat força favorable. Paradoxalment, l’atur juvenil ha facilitat l’engrandiment de la borsa de dinamització que, davant de la impossibilitat de trobar altres feines més estables i més ben remunerades, ha pogut ser partícip d’aquest projecte més fàcilment. Les sessions que realitzen són remunerades però el nombre de sessions que poden arribar a realitzar és tan limitat que resulta impossible d’equiparar amb qualsevol sou, per irrisori que sigui.

La valoració que fan els diferents agents que hi participen (alumnat, professorat, entitats educatives i entitats estudiantils) és força o molt positiva, i una bona mostra d’això és que la majoria repeteix. Ara bé, de cara al futur hem de tenir en compte encara algun factor més que pot debilitar el projecte: d’una banda, la dificultat de poder incidir en els centres més enllà del que duren les sessions. Estem provant fórmules, usant xarxes socials,… però res és més efectiu que la presència de l’equip de dinamització a les aules i aquesta, evidentment, no es pot allargar durant tot el curs. En darrer lloc, també m’agradaria destacar un element no menys important: tenir en compte la pròpia dinàmica de les associacions juvenils, és a dir, tenir present que els relleus no sempre es realitzen de la millor manera (entitats en les quals hi participen moltes persones es queden sense ningú en un any) i que el grau d’implicació i motivació varia en la mateixa mesura que varien les persones que lideren aquestes associacions. Ara bé, aquest dinamisme i diversitat també forma part de la seva gràcia.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Comarkalada

Projectes

Comarkalada

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre en un municipi de la Noguera.

Comarkalada

Descripció general

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre (tot i que alguna edició ha tingut lloc durant l’estiu) en un municipi de la Noguera. S’organitza en cooperació entre el Consell Comarcal, el municipi que acull la programació (que cada any és diferent), i les associacions i col·lectius juvenils de la població triada. Es tracta essencialment d’un projecte de participació, en el qual l’objectiu fonamental és promoure la implicació dels joves en el procés organitzatiu i estimular el contacte i la relació entre els diferents municipis de la comarca.

Les tasques necessàries per a la concreció del projecte s’allarguen durant tot l’any, i es produeixen tres tipus de dinàmiques de gran valor. En primer lloc, hi ha una forta cooperació institucional, en la qual s’hi impliquen el Consell Comarcal, el municipi que acull cada any la programació, i la resta de municipis de la comarca (30). En segon lloc, s’estableix un corrent de col·laboració entre els joves del municipi, a través d’associacions i col·lectius de tot tipus, que són els que aporten els continguts de la programació, i l’administració, que fa possible el projecte amb els seus recursos econòmics i tècnics. I, finalment, es promou la relació entre els joves del conjunt de la comarca, estimulant la mobilitat, l’intercanvi, la coneixença i la vivència d’una experiència diferent.

El projecte presenta, a priori, dificultats organitzatives remarcables, nascudes sobretot de la necessària cooperació entre administracions de diferent nivell i joves amb gran diversitat d’interessos i procedència. Malgrat això, la continuïtat al llarg dels anys l’han convertit en un referent de gran valor per a la política de joventut de la comarca, i un exemple interessant per a altres indrets de Catalunya. De fet, administracions de diferents comarques del país s’han interessat en el projecte per mirar de promoure’l en els seus respectius territoris. A més dels que ja hem descrit, el projecte de Comarkalada destaca com a objectius la voluntat de projectar una imatge positiva dels joves, promoure la seva emancipació a través de l’activitat artística, facilitar la trobada periòdica entre els responsables polítics de joventut de la comarca i treballar per la cohesió social i l’equilibri territorial.

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que la de 2019, que es va realitzar al municipi de La Sentiu de Sió, fou la quinzena edició i última des de l’inici de la pandemia del Coronavirus. En l’actualitat s’està preparant una nova edició traslladant la Comarkalada al format virtual, la qual s’està acabant de definir mitjançant la participació directa de les joves amb múltiples reunions per tal de recollir totes les idees per a la seva execució amb èxit. Aquí teniu la llista completa de les Comarkalades realitzades fins al moment.

2006 – Térmens (1.548 habitants)

2007 – Bellcaire d’Urgell (1.305 habitants)

2008 – Artesa de Segre (3.656 habitants)

2009 – Ivars de Noguera (350 habitants)

2010 – Penelles (504 habitants)

2011 – Les Avellanes (479 habitants)

2012 – Ponts (2.701 habitants)

2013 – Camarasa (911 habitants)

2014 – Bellmunt d’Urgell (192 habitants)

2015 – Cubells (395 habitants)

2016 – Menàrguens (887 habitants)

2017 – Vallfogona de Balaguer (1906 habitants)

2018 – Albesa (1561 habitants)

2019 – La Sentiu de Sió (414 habitants)

2021 – Comarkalada Virtual

La Comarkalada té lloc habitualment durant el mes d’octubre, tot i que en alguna ocasió s’ha avançat la seva celebració a l’estiu. En qualsevol cas, un  dels valors del projecte és que el procés organitzatiu s’allarga, de forma participativa, durant pràcticament tot l’any. En la programació de cada Comarkalada hi ha sempre un acte de relleu entre el municipi organitzador i el que n’assumirà la titularitat en la següent edició. Per exemple, el 20 de juny de 2015, en un acte a la plaça del Castell de Cubells, es va traspassar el testimoni a Menàrguens. Un cop finalitzada cada edició es realitza una trobada entre el Consell Comarcal de la Noguera i els municipis sortint i entrant, que serveix per donar el tret de sortida al procés organitzatiu, que consta de tres fases.

A causa de la COVID, l’any 2020 no es va poder dur a terme la Comarkalada, el que va empènyer al projecte a adaptar-se a un nou format, el virtual, per a continuar oferint un espai de trobada entre els joves després de quasi dos anys. El fet que la Comarkalada no sigui un projecte amb un format rígid permet justament aquesta flexibilitat i capacitat d’adaptació, no només als municipis i a les seves possibilitats i realitats, sinó també en situacions d’excepció com l’actual. 

Primera fase. Preparació: Des de la celebració de la Comarkalada fins al març de l’any següent

Es creen comissions dividint els diferents aspectes organitzatius (finançament, logística, fira jove…), que es reuneixen repetidament, segons quines siguin les necessitats de cada tema. A les comissions hi participen sempre tots els joves que ho desitgen, a títol individual o representant entitats o col·lectius, el regidor de Joventut del municipi en qüestió i els tècnics municipals i comarcal de joventut. Les reunions s’allargaran fins al mes de setembre.

Segona fase. Promoció: De març a setembre

Els joves del municipi organitzador realitzen actes de presentació a cadascun dels municipis de la comarca, adreçats directament als joves. També se’n fa difusió a les festes majors de tots els municipis. La màxima intensitat en la difusió es produirà entre juliol i setembre.

Tercera fase. Execució: Setembre i octubre

Darrers preparatius, producció i realització de la Trobada Jove de la Noguera, la Comarkalada.

L’estructura de despeses de cada edició és força simple. Cada activitat disposa d’una dotació determinada, i el gruix del pressupost depèn de la capacitat de cada municipi, dels suports de l’administració recaptats i de les propostes d’activitat realitzades pels joves i entitats.

La darrera edició de la Comarkalada organitzada a la Sentiu de Sió va comptar amb un pressupost total de 23.000€, però no tenim dades detallades dels diferents conceptes.

Prèvia a l’última edició de la Comarkalada, disposem de dades econòmiques de la Comarkalada de 2014. En el pressupost que figura al seu projecte, apareixen els següents conceptes:

Fòrum d’alcaldes i regidors900
Lloguer de taules i cadires900
Fira Jove1.800
Lloguer i muntatge de carpa1.800
Altaveu Jove1.700
Lloguer i muntatge d’escenari1.000
Difusió i promoció200
Pintura i material demostració500
Total8.800

Per contrastar, podem veure el pressupost de l’edició de 2012, a Ponts.

Esmorzar popular i dinar Comarkalada5.100
Logística550
Difusió i publicitat1.900
Premis1.000
Actuacions i espectacles14.500
Gimcana200
Creu Roja250
Fòrum d’alcaldes i regidors500
Total24.000 €

A aquests pressupostos caldria afegir-hi els recursos humans, assumits habitualment per l’equip professional de joventut del Consell Comarcal i dels municipis, quan n’hi ha. Els aspectes logístics i més pràctics són assumits directament pels consistoris organitzadors i per les entitats i joves del municipi.

Mostrem tot seguit l’estructura del finançament de la setena edició, realitzada al municipi de Ponts.

Diputació de Lleida900
Ajuntament de Ponts9.050
Aportacions altres ajuntaments de La Noguera4.800
Direcció General de Joventut – ajut directe4.000
Direcció General de Joventut – Via Consell Comarcal2.250
Ajut a través del Pla Local de Joventut3.000

A l’última edició del 2019, en canvi, només va comptar amb 7.000€ de finançament públic: 3.000€ per part de l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Noguera i 4.000€ per part de la Diputació de Lleida. A mesura que el projecte s’ha anat consolidant, la seva finançament pública s’ha anat reduint. Ara per ara, la font més gran de finançament del projecte són els recursos propis, tant de l’Associació jove, així com els obtinguts amb la venda d’entrades de les diferents activitats, com ara el concert, el sopar, la barra… Aquesta situació mostra algunes de les dificultats que han de fer front els projectes amb recorregut, que a poc a poc, gràcies i a causa del seu èxit propi, veuen les possibilitats d’obtenir finançament públic més difícil, donant – en molts casos – prioritat a projectes nous.

El lideratge del projecte correspon a la coordinació de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal de la Noguera, i compta essencialment amb el Tècnic de Joventut Compartit (TDIC) de la mateixa institució. Es compta, així mateix, amb el suport de personal tècnic divers de l’ajuntament que en cada edició acull l’activitat.

De forma general, el projecte d’adreça a tots els joves de la Noguera (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 17 per cent de la població, i específicament als nois i noies del municipi que cada any acull l’activitat.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, i a alcaldes i regidors de joventut de tota la comarca, que cada any participen en una trobada per debatre sobre aspectes lligats a les polítiques de joventut.

El projecte pretén, d’altra banda, arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels joves. Des del 2016, s’ha identificat un augment de participants de les edats més joves a les comarkalades i un augment de persones no associades inicialment amb el projecte, demostrant la consolidació i àmplia acceptació del projecte. La Comarkalada és, sense dubte, un projecte viu i amb anys de vida per endavant gràcies a la il·lusió i l’immens impacte positiu en els joves de la comarca.

Els joves del municipi participen al màxim nivell en l’organització, de manera que queden en les seves mans decisions sobre la programació i els continguts de les activitats. En molts casos, la participació es vehicula a través de les entitats del municipi.

La participació s’articula a partir de diverses comissions organitzatives, en les quals hi ha sempre presència i suport del tècnics municipals i comarcals.

Els joves participen també en l’avaluació del projecte amb reunions realitzades amb el TDIC, quan aquest es reuneix a posteriori amb les associacions de joves mitjançant un sondeig i una enquesta amb els punts forts i dèbils del projecte, així com canvis i millores a introduir en les properes edicions.

La cooperació amb les entitats del municipi que acull cada any l’activitat és una dels pilars sobre els quals descansa el projecte i, de fet, són el principal vehicle per articular la participació dels joves. A més, pràcticament en cada edició es compta amb la participació d’entitats de la resta de municipis.

Com a exemple, destaquem alguna d’aquestes col·laboracions: En l’edició de 2010, el grup de teatre, Aula de Crisi En l’edició de 2011, els Gegants de Ponts, els Esporest d’Artesa de Segre i els Capgrossos de les Avellanes En l’edició de 2012, l’Associació de Lleure la Bufera, Sofre Dimonis de Ponts i Colla Gegantera de Ponts. En l’edició de 2013, l’Associació de Joves Camarassa Jove, la Penya Blaugrana i els Diables d’Artesa de Segre Los Follets En l’edició de 2015, els Fills de Satanàs Splelunca Diabòlica d’Esplugues de Francolí.

Cada edició presenta canvis en aquesta qüestió perquè depèn de l’organització municipal de cadascun dels ajuntaments que acullen l’activitat. En termes generals, però, hi ha una forta relació entre Joventut, Cultura i Festes i les àrees tècniques o de suport logístic.

Cal tenir present, d’altra banda, que la pràctica totalitat de municipis de la comarca no superen els 3.000 habitants, de manera que ni la grandària ni la complexitat de les seves respectives organitzacions no és gaire remarcable. Per aquesta raó, la transversalitat és pràcticament un fet cosubstancial al propi funcionament quotidià.

La millor mostra de la capacitat interinstitucional d’aquest projecte és la participació en ell dels trenta municipis de la Noguera, en relació amb el Consell Comarcal, que n’articula la cooperació i els ofereix suport tècnic i econòmic.

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

  • Ajuntament que acull l’activitat
  • Grups o col·lectius de joventut
  • Entitats del municipi
  • Consell Comarcal de la Noguera
  • Ajuntament organitzador de l’edició de l’any següent
  • Grups o col·lectius de joves organitzadors de la propera trobada

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte previsions d’assistència i participació, que s’estableixen durant l’organització del projecte. D’aquesta manera, en l’avaluació es contrasten les expectatives inicials amb els resultats finals. Es preveuen sempre els següents aspectes:

  • Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
  • Nombre de participants / assistents als actes
  • Nombre d’actuacions / espectacles realitzats
  • Nombre d’entitats participants a la fira jove
  • Nombre d’acte dintre de la fira jove
  • Nombre de joves beneficiaris del projecte
  • Nombre de grups participants al concurs de batukada
  • Nombre d’actuacions al concurs de batukada
  • Nombre de joves participants al Noguerenc de Ferro
  • Nombre d’activitats realitzades en el projecte Noguerenc de Ferro

La Comarkalada és un projecte de cooperació entre municipis de petites dimensions en els quals és habitualment difícil desenvolupar polítiques de joventut de forma continuada. Fa necessària, per tant, una forta cooperació entre les diferents poblacions i obliga a assumir l’activitat amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista organtizatiu és interessant perquè és un bon exemple de treball per a un tècnic compartit entre diferents municipis, i incorpora de forma estructural la participació dels joves. Finalment, té una forta component d’articulació territorial i d’enfortiments de xarxes de relació. És un projecte que, en termes, generals, permet mantenir viva la percepció de la necessitat de consolidar i promoure polítiques de joventut en qualsevol entorn territorial, amb independència de la grandària dels municipis que les desenvolupen.

1. Cooperació intermunicipal

És un bon exemple de treball cooperatiu entre municipis que, invariablement, disposen de pocs recursos per a la gestió de polítiques de joventut. Els projectes d’aquest tipus són molt poc freqüents, i les dificultats pràctiques de l’organització són superades en poques ocasions. Per aquesta raó és especialment rellevant comptar amb referents positius en aquest àmbit. És una bona mostra, d’altra banda, de la participació positiva i decisiva d’un consell comarcal en la dinamització del territori i en el suport als municipis del seu àmbit territorial.

2. Alta eficiència

Tot i que seria desitjable que el projecte arribés a disposar de majors recursos econòmics per a la seva realització, el cert és que gestiona amb alta eficàcia un pressupost molt baix. La visibilitat i la repercursió que té entre la població juvenil de la comarca és molt alta, de manera que aconsegueix un gran rendiment dels recursos disponibles. A més, la qualitat organitzativa que porta implícita (participació i cooperació) el converteix en un bon exemple a promoure i estendre en altres territoris. No sempre és necessari mobilitzar grans quantitats de recursos per realitzar un treball tècnic de qualitat i eficaç, i aquest projecte n’és un bon exemple. Remarquem, però, que aquesta qualitat no hauria de ser raó per reduir la despesa sinó, just al contrari, un incentiu per incrementar el suport econòmic al projecte, que amb pocs diners més podria realitzar un salt qualitatiu certament espectacular.

3. Fòrum d’alcaldes i regidors de joventut

La programació de la Comarkalada inclou per norma un fòrum de responsables polítics per debatre al voltant de les polítiques de joventut. És especialment interessant incloure en una programació adreçada genèricament als joves la participació d’aquells que fan possible una o altra política en aquest àmbit. Les actuacions en materia de joventut es mantenen i es consoliden la majoria de vegades per un alt nivell de compromís personal dels professionals que se n’ocupen, i és una queixa freqüent la falta de comprensió per part dels qui han d’administrar els recursos. Per tant, tota acció que contribueixi a implicar de forma directa els responsables polítics suposa un valor afegit al qual no es pot renunciar.

4. Un espai de trobada juvenil

La Fira Jove és l’esdeveniment central de la Comarkalada, i també la que es fa més present físicament en el municipi que acull l’activitat. Més d’una vintena d’entitats o col·lectius juvenils de la comarca mostren la seva feina i activitat en un espai de difusió però, sobretot, de trobada i intercanvi. El valor d’obrir els ulls i les portes de l’activitat juvenil més enllà dels límits del seu entorn quotidià és innegable, i no sovintegen les ocasions en que és possible fer-ho amb tota llibertat. La trobada, a més, cedeix tot el protagonisme als joves, de manera que són ells mateixos els que decideixen de quina manera es mostren i amb quina oferta de servei o activitat. La Fira Jove és, al mateix temps, un magnífic aparador que posa en valor la capacitat dels joves de treballar en positiu i, per tant, de fer aportacions al seu entorn comunitari.

5. Política de joventut global

Tot i que la programació d’activitats es limita tot plegat a un parell de dies, la Comarkalada es desenvolupa al llarg de tot l’any, en un procés organitzatiu que mobilitza dotzenes de joves i que s’articula a través de múltiples trobades i actes de presentació al llarg de tota la Noguera. Gairebé podríem dir que la programació d’activitats en si mateix és un pretext per desenvolupar un projecte de cooperació i participatiu que és l’objectiu central de la política de joventut de la comarca. El Consell Comarcal de la Noguera desenvolupa un pla de joventut que usa la Comarkalada com a instrument central i que se’n serveix per promoure la participació, la connexió intermunicipal i l’articulació territorial a través de la franja jove de població. L’esdeveniment és, per tant, un instrument al servei d’una política global de joventut pel territori.

El màxim responsable tècnic del projecte és el coordinador de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal, actualment l’Anna Porté i Llotge. Cal remarcar, però, que l’esforç organitzador d’edicions passades va estat en mans de les persones que ocupaven anteriorment aquest càrrec, en Marc Terés i l’Eloi Bergós, i que també va formar part de l’equip l’educadora social Mariona Rubies.

Anna Porté Llotge. Coordinadora de Joventut i tècnica de projectes i educació. Des de fa 13 anys, treballa a l’Oficina Jove de la Noguera. Estudis: Grau de Turisme per l’escola de Turisme Terres de Lleida.

Alba Codina Queralt. Diplomada en Magisteri (Especialitat en Ed. Física) i posteriorment Màster en Psicopedagogia. Actualment estudiant Màster Universitari en Estudis de Gènere i Gestió de les Polítiques d’Igualtat a l’Universitat de Lleida. Treballant a l’Oficina Jove des de fa 6 anys. Actualment: cap d’oficina, tècnica de salut i projectes.

Xavier Farreny Torrades. Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodisme) per la UAB. Tècnic dinamitzador informador compartit de l’Oficina Jove de la Noguera des de fa 3 anys (des del juny del 2018).

Maria Bernaus Viles. Grau en turisme i Màster de màrqueting digital i mitjans socials (tot a la UdL). Tècnica dinamitzadora informadora compartida. Treball a l’Oficina Jove des de fa 1 any i mig.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte són l’extensió territorial de la Noguera, la coordinació de trenta ajuntaments, d’entitats juvenils i de tots els càrrecs polítics. En canvi, el projecte ha facilitat l’ampliació de relacions interpersonals a diferents nivells socials i interculturals (càrrecs polítics, joves, convidats, altres tècnics i professionals…), ha possibilitat el treball en xarxa tant a nivell tècnic com de les diferents associacions del municipi, ha afavorit la tolerància entre les diferents agrupacions de joves (entitats de diferents cultures, edats, sexe…), mostra la originalitat i creativitat dels joves,  i demostra que no s’ha de subestimar la capacitat organitzativa d’un poble, per petit que sigui (com a exemple tenim Les Avellanes, amb un total de 170 habitants).

Si bé la participació és molt elevada (més d’un 80% de les associacions de joves de la comarca) hauríem d’aconseguir una implicació més activa dins la pròpia dinàmica de la Fira Jove, ja que tenim estands molt actius que ofereixen tallers per als assistents i n’hi ha d’altres que simplement hi són presents.

És una experiència molt positiva a nivell tècnic i professional, ja que és un gran repte organitzar amb pocs recursos una trobada a nivell comarcal. Els joves del municipi implicat que acullen la trobada són els que valoren més positivament el projecte, donat que coneixen de primera mà l’esforç i treball que implica dur-lo a terme.

La principal amenaça pel futur és la situació econòmica actual. Tot i que s’ha sabut adaptar cada Comarkalada a la realitat de cada municipi, la precarietat econòmica és el que més amoïna de cara a les properes edicions.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  • Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.