Bus Nit

Projectes

Bus Nit

Bus Nit facilita des de 2004 el transport nocturn entre municipis d’Osona per tal que els joves de la comarca puguin tornar a la seva població d’origen després d’assistir a diverses activitats o esdeveniments dispersos pel territori.

Bus Nit

Descripció general

Bus Nit facilita des de 2004 el transport nocturn entre municipis d’Osona per tal que els joves de la comarca puguin tornar a la seva població d’origen després d’assistir a diverses activitats o esdeveniments dispersos pel territori superant les dificultats i riscos de la tornada en vehicle propi. No hi ha transport públic entre la gran majoria de municipis de la comarca que cobreixi la multiplicitat de recorreguts possibles en horari nocturn. Aquest fet dificulta o impossibilita l’assistència dels joves a esdeveniments d’interès general i específicament juvenil que tenen lloc o que finalitzen durant la nit, de manera que es converteix en una barrera per a les seves possibilitats culturals, lúdiques i de desenvolupament. 

Per als menors d’edat i sense transport propi el programa els obre la porta a activitats a les quals, d’altra manera, no podrien assistir, i per a la resta de joves es converteix en una garantia de seguretat i preventiva d’accidents de trànsit. El Consell Comarcal finança la major part del projecte, realitza la contractació del servei d’autobusos i monitoratge, facilita la logística de les inscripcions, elabora els itineraris dels vehicles i coordina l’acció conjunta de tots els municipis participants. Els municipis, per la seva banda, s’ocupen de les inscripcions dels joves de les seves poblacions que volen fer ús del servei, cobren la quota del servei (tres euros per persona), recullen les autoritzacions en el cas del menors, garanteixen el compliment de la normativa i en fan la difusió al seu territori. 

Durant el projecte, el Consell Comarcal organitzava directament el servei per al Carnaval de Torelló, entès com a esdeveniment d’interès general. En edicions anteriors també ho organitzava per al Mercat de la Música Viva de Vic. Els municipis, per la seva banda, poden sol·licitar la posada en marxa del servei per a qualsevol altre esdeveniment d’interès juvenil que organitzen al seu territori.

El projecte es realitza des de l’any 2004 per donar resposta a les necessitats de mobilitat dels joves durant el Carnaval de Torelló i del Mercat de Música Viva de Vic, acompanyat d’una perspectiva de prevenció en els seus inicis sobre temes com el consum excessiu d’alcohol o l’assetjament sexual que es va anar abandonant progressivament. Des d’aleshores fins al 2019, es reprodueix cada vegada que un municipi el sol·licita per facilitar l’assistència dels joves de la comarca a un esdeveniment que té lloc al seu territori i de forma continuada per a l’esdeveniment fixe anual que utilitza el servei: el Carnaval de Torelló (febrer/març). La resta depenen de la petició de cada municipi.

El projecte va finalitzar el 2019 on, degut a la reducció de la participació de les joves en el projecte i les limitacions existents dedicades a polítiques de joventut, es decideix en el Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 destinar aquest temps i recursos en actuacions que promoguessin una vessant més educativa basada en la prevenció i sensibilització comunitària similar a l’inici del projecte del Bus Nit.

Per a cada servei es contemplen les següents passes:

  1. Un ajuntament sol·licita del servei per a un acte concret.
  2. El conjunt d’ajuntaments de la comarca fan difusió del servei i coordinen les inscripcions en el seu municipi.
  3. El Consell Comarcal contracta el servei d’autobusos necessari i defineix els seus itineraris en funció de les inscripcions rebudes.
  4. Execució del servei.
  5. Avaluació

Per a l’edició de 2014 s’ha previst un pressupost de 5.600 euros, exactament el mateix que s’hi va destinar el 2013. És la despesa que es destina exclusivament a la gestió del servei de transport. No inclou la despesa estructural de recursos humans (tècnics de joventut del Consell Comarcal i dels ajuntaments participants). És important remarcar que s’ha produït una davallada pressupostària remarcable en els darrers anys (en l’edició de 2012 es van pressupostar 9.000 euros).

En l’edició de 2014, el Consell Comarcal d’Osona aporta 4.300 euros (76% del total) i preveu recollir 1.300 euros (23% del total) a través de la quota d’inscripció (3 euros per persona beneficiària del servei).

El 2013, amb la mateixa xifra aportada pel Consell Comarcal, és van recollir 1.449 euros (483 participants x 3 euros).

En l’edició de 2012, l’aportació del Consell Comarcal d’Osona va ser de 6.000 euros (66%), i se’n va recollir 3.000 (33%) a través de la quota d’inscripció.

El lideratge del projecte correspon al Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona, amb la seva cap, Rosa Altimiras.

Tots els municipis participants, d’altra banda, aporten el treball dels seus tècnics de joventut, amb l’especificitat professional de cadascun d’ells.

A banda d’aquests recursos estructurals, es requereix la contractació dels autobusos amb els seus xofers i dels monitors o responsables acompanyants  per a cada vehicle. La seva contractació corre a càrrec de l’empresa de transport.

Es destina als joves en general, però amb una atenció prioritària per als menors d’edat. El projecte acollia inicialment els joves de 14 a 18 anys, però a partir de 2012 es va limitar als majors de 16 anys. A partir de 2013 s’ha detectat un increment de joves de la franja superior als 18 anys, fins als 35, o més.

En qualsevol cas, els beneficiaris potencials del servei són tots els joves del 51 municipis de la comarca d’Osona: 28.625 persones.

La mitjana d’ús real anual del servei és actualment 500 joves. Aquesta xifra s’ha reduït un terç en els darrers anys, ja que el 2012, la mitjana era de 1.500.

L’esdeveniment que recull més usuaris és el Carnaval de Torelló. L’any 2012, per exemple, va atraure l’interés de 770 joves pel servei, de 27 municipis diferents. L’any 2013, en canvi, els joves inscrits van ser 483.

És destacable que el servei es va posar en funcionament després de repetides demandes realitzades per ajuntaments però també, i de forma molt directa, per col·lectius juvenils d’arreu de la comarca. El servei és, per tant, una resposta clara a una demanda juvenil.

D’altra banda, la participació directa dels joves no té altre relleu que la simple inscripció i seguiment de les normes. També es sol·licita el parer dels joves per a avaluar el programa.

Cap d’específica a no ser la petició de posada en marxa del servei per facilitar l’accés de joves de la comarca a activitats organitzades per alguna associació o entitat diversa.

No hi ha projecte específicament transversal perquè tampoc no és necessari. S’estableix cooperació entre diferents àrees en la necessària cooperació entre la regidoria o servei de joventut i la regidoria o àrea organtizadora d’alguna de les activitats que motiven el servei.

Aquest és un dels elements especialment destacables del programa: la cooperació entre el Consell Comarcal i els 51 municipis de la comarca. Tot i que amb intensitat variable en funció de les peticions de servei de cada municipi, estem parlant d’un servei pràcticament mancomunat.

L’avaluació la realitza genèricament el Consell Comarcal.   Es realitzen dues sessions d’avaluació durant l’any i una més com a conclusió anual. Els indicadors sobre els quals es treballa són els següents:

  • Nombre total de joves que utilitzarien el servei.
  • Municipis beneficiaris del servei
  • Perfil de l’usuari/usuària del bus
  • Valoració de l’empresa d’autobusos que cobreix els desplaçaments
  • Valoració dels responsables polítics dels municipis.

El programa dona solució a una necessitat molt concreta i precisa, objectiva i perfectament delimitada. Aquesta necessitat, a més, coincideix plenament amb una demanda juvenil, de manera que la seva oportunitat queda fora de tot dubte. A més, és un bon exemple d’utilitat pràctica de l’acció d’un Consell Comarcal, el qual, sense protagonisme forma de mida, es converteix en un instrument de facilitació i concertació de polítiques. Finalment, la cooperació entre els municipis de la comarca i el propi servei comarcal converteix el projecte en un exemple ideal de política mancomunada, que dona solució a una problemàtica comuna de la forma més simple possible, sense aixecar artefactes institucionals d’excessiva complexitat.

1. Treballa la prevenció de riscos d’acord amb l’interès juvenil

Massa sovint les polítiques de prevenció de riscos es desenvolupen promovent actuacions que tenen una dificil connexió amb l’interès o demandes juvenils. Aquest cas, però, és un exemple totalment contrari. El programa prevé l’accidentalitat juvenil en el trànsit nocturn entre municipis, de manera que el seu interés social és fora de tot dubte, però al mateix temps atén amb molta concreció la demanda juvenil d’un sistema que faciliti la mobilitat intermunicipal per assistir a activitats atractives per als joves.

2. Conjuga l’oci amb l’activitat cultural

El programa especifica que les activitats per a les quals es posa en servei el sistema de transport han de tenir algun tipus d’interès específic, tant a nivell comarcal com local. Des d’aquest punt de vista, les activitats per a les quals es facilia la mobilitat tenen sempre un contingut cultural o lligat amb la tradició local o comarcal, que pràcticament sempre té una elevada component lúdica. Des d’aquest punt de vista, el projecte permet treballar tant l’oferta cultural com l’oferta d’oci en la seva vessant més lúdica.

3. Mínim esforç, màxima rendibilitat

Per a les polítiques locals de joventut és un programa altament rendible. El sistema té una certa complexitat global perquè implica la concertació de l’acció de molts municipis. Aquest paper coordinador, però, queda en mans del Consell Comarcal, de manera que per a cada municipi només exigeix una mínima logística consistent a realitzar les inscripcions dels joves de la seva població i garantir-ne el correcte accés al servei. Amb molt poc esforç i recursos, per tant, es disposa d’un servei pràctic, concret i perfectament avaluable, adreçat als joves, i es converteix al mateix temps en un sistema de promoció d’esdeveniments que tenen lloc en el propi municipi. És un projecte, per tant, amb un elevat grau d’eficàcia.

4. Identitat i territori

No és fàcil trobar programes propis de polítiques de joventut que permetin treballar amb claredat la identitat territorial o el sentiment de pertinença a l’entorn proper. Aquest ho fa d’una manera excel·lent. D’una banda, el fet que faciliti l’accés de joves d’arreu de la comarca a esdeveniments que tenen lloc en el propi municipi, realça l’estima dels joves per la seva població d’origen, convertida puntualent en reclam per als joves de localitats veïnes. D’altra banda, facilita el coneixement dels joves de les realitats i esdeveniments d’altres municipis de la comarca, de manera que es generen nexes i signes d’identitat comuns en un territori dispers. És un projecte de cohesió territorial que, facilitant la mobilitat, facilita també el sentiment de pertinença a l’entorn proper.

5. Servei mancomunat

Tot i que l’estructura de base del servei és molt simple, la seva realització no seria possible sense la cooperació intermunicipal. Per tal que el sistema funcioni adequadament cal la implicació dels serveis de joventut de tots i cadascun dels municipis partipants. El Consell Comarcal actua com a aglutinador i l’eficàcia del servei anima tots els municipis a participar-hi per no deixar els joves de la seva població sense un servei que és a l’abast dels joves de la resta de la comarca. D’altra banda, la participació no presenta grans exigències logístiques ni despeses econòmiques, de manera que la rendibilitat social és fàcilment perceptible i la despesa gairebé inexistent. Un model ideal de servei mancomunat.

La màxima responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut del Consell Comarcal, Rosa Altimiras.

Rosa Altimiras (Nani). Mestra i psicopedagoga, treballadora en el sector públic en l’àmbit de joventut des de 1981, en els meus inicis des de la Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya; a l’any 1995 vaig iniciar un treball més proper als joves que he desenvolupat al Consell Comarcal d’Osona.

La responsable del projecte opina

Sense la xarxa de punts d’informació dels municipis i la especial  dedicació dels tècnics i tècniques de joventut i la plataforma de treball a traves de l’intranet d’osonoajove.cat no hagués estat possible la realització d’aquest projecte.

Pel que fa a les perspectives de futur tenim com a repte arribar a l’autofinançament del programa per part dels propis usuaris. A dia d’avui el cost pel jove es de 3 euros i cobreix un 50% del total.

L’edició de 2012 ha estat un autèntic èxit ja que ha superat amb escreix les previsions més optimistes. Ha realitzat el desplaçament de 770 joves; això ha suposat mobilitzar una flota de 16 autobusos que, pel cap baix, han permès treure de la carretera uns 300 vehicles privats durant tot el cap de setmana.

El projecte permet minimitzar els riscs d’accidents, tant a les carreteres principals d’Osona que passen pels punts neuràlgics de la comarca com a les carreteres que vertebren les poblacions més petites; han pogut utilitzar el servei els/les joves de la capital de la comarca, Vic, però també joves de les poblacions més petites com ara Vidrà, Alpens, Viladrau… on determinats serveis adreçats a joves no arriben.

Per altra banda, si també prestem atenció a les edats de les persones usuàries del servei podem afirmar que els hàbits i les actituds estan canviant entre la nostra població jove. Del total de joves que han utilitzat el servei, un 48,4 % és població amb majoria d’edat i, per tant, es tracta de joves que compten amb vehicle propi per desplaçar-se però que han optat per fer-ho amb bus, un mitjà còmode i segur.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Jove: què, vens?

Projectes

Jove: què, vens?

El programa pretenia afavorir l’adaptació a la societat d’acollida a joves nouvinguts que arribaven a Sabadell superada l’edat d’escolarització obligatòria.

Jove: què, véns?

Descripció general

El subtítol del programa, Espai de comunicació i creació, mostra amb claredat el seu objectiu central: promoure i reforçar les habilitats socials i comunicatives dels participants o usuaris per tal que ells mateixos, amb el suport necessari, puguin dissenyar les seves pròpies estratègies d’incorporació al seu nou entorn social.

La intervenció es realitzava per dues vies paral·leles i simultànies, que s’adreçaven a uns o altres joves en funció de la seva situació personal o necessitats específiques: el treball grupal i el treball individual. En el primer cas, es generaven grups de 15 joves nouvinguts que es reunien dotze vegades en sessions de dues hores, de periodicitat setmanal. Les sessions eren conduïdes per educadors, i a través d’una programació meticulosa miraven de millorar les habilitats socials dels integrants del grup al mateix temps que elaboraven un producte audiovisual que reflectia tot el treball realitzat i que posteriorment tenia una funció divulgadora i educativa. Els vídeos resultants es mostraven en diferents espais públics, durant esdeveniments diversos, tant en l’àmbit dels barris com de la ciutat, amb la intenció de visibilitzar la realitat d’aquests nois i noies i de sensibilitzar la ciutadania. La intervenció individual, d’altra banda, es realitzava a través d’un tècnic/a de Joventut que orientava, acompanyava, derivava si era necessari, i apropava els joves als recursos normalitzats que la ciutat ofereix als joves.

El projecte es reproduïa anualment. En cada edició es feia una feina de detecció de casos i de joves interessats per tal que es poguessin incorporar a les convocatòries que s’anaven succeint cada any.

El programa es va iniciar l’any 2009, i la seva darrera edició va tenir lloc durant el curs escolar 2014-2015.

El projecte es va aturar per una reestructuració de l’ajuntament i el projecte va deixar de ser realitzat sota aquest nom i temàtica. Actualment, l’Ajuntament està executant projectes similars d’acollida amb joves que fa poc que han arribat sota la regidoria de Drets Humans i Gènere, on també es tracten de forma transversal els drets de joventut i feminismes.

El cronograma anual habitual era el següent:

Fase 1. Gener-febrer. Prospecció i anàlisi, difusió, detecció, derivació i selecció del grup

Es realitza una feina estable d’estudi del col·lectiu immigrant, amb la participació de l’Observatori de l’Oficina de la Nova Ciutadania, i amb contacte estable amb tota mena d’agents públics i privats, per obtenir el coneixement necessari del públic diana. A través de la participació de tres mediadores interculturals i de la difusió general entre els joves per diverses vies, s’obre la feina de detecció de casos i de joves interessats a entrar en el programa. Amb tots els joves derivats es realitzen entrevistes individuals per crear el grup de treball.

Fase 2. Febrer. Disseny del programa

S’elabora els continguts del programa adaptant-lo al grup i joves seleccionats.

Fase 3. Març – maig. Intervenció grupal en l’àmbit socioeducatiu

El grup, d’uns 15 joves, es reuneix dotze vegades en sessions dues hores i amb periodicitat setmanal. Les sis primeres sessions es dediquen a treballar les habilitats socials i comunicatives dels integrants del grup, i les altres sis a elaborar un producte audiovisual relatiu al treball realitzat.

Fase 4. Març – desembre: Intervenció individual

Acompanyament i orientació individual als casos derivats. Atenció específica a cada jove amb una especial cura per apropar-los als serveis normalitzats per als joves de la ciutat.

Fase 5. Maig – desembre: Accions de visibilització, sensibilització i prevenció

Presentació dels vídeos elaborats als tallers en diferents espais i esdeveniments ciutadans. Els continguts dels vídeos: integració, racisme, gènere, projecte, la ciutat, recursos per a joves a la ciutat…

Fase 6. Març – juny: Tancament

Realització de l’avaluació i elaboració de la memòria, recollida d’indicadors i avaluació qualitativa.

El pressupost per a l’edició de 2012 va ser de 41.810,11 €, i els anys tenia un cost similar.

Les despeses fonamentals del projecte corresponien als recursos humans, distribuïdes entre els equips tècnics habituals de les diferents àrees municipals que hi intervenien (31.187,04 €).

La resta de despeses corresponien essencialment a aspectes logístics, com transport, dietes i mínimes despeses pels actes de presentació dels vídeos (985,06 € de costos indirectes i 2.231,61 € d’articles de consum) i als encàrrecs professionals per a la dinamització i elaboració del projecte audiovisual, a l’entitat Fedelatina, i per a la dinamització del taller socioeducatiu i d’habilitats socials, a l’entitat Diversia (7.406,40 €, en total).

A banda de la despesa en recursos humans pròpia del personal municipal, el projecte es finançava amb el Fons Europeu per a la Integració (FEI), a través de la seva convocatòria de subvencions a programes innovadors a favor de la integració d’immigrants (25.300,00 euros). Aquesta aportació arribava a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social. L’aportació en recursos propis de l’Ajuntament va ser el 2012 de 16.510,11 € i cada any es movia al voltant d’aquesta quantitat.

El lideratge del projecte corresponia a la regidoria de Drets Civils i Ciutadania, que hi abocava els recursos humans del seu equip tècnic.

La responsable del projecte era la cap del servei, Olga Jiménez, la qual coordinava la participació dels nombrosos professionals de les altres àrees municipals que hi intervenien, i que es descriuen en l’apartat de sistema de treball transversal.

El projecte requeria, d’altra banda, professionals per a l’elaboració dels productes audiovisuals, i educadors per als tallers socioeducatius.

Joves nouvinguts d’entre 16 i 21 anys, amb necessitats específiques. Es detecten casos d’arreu de la ciutat, sense obviar cap zona concreta.

El treball socioeducatiu inclou l’atenció i seguiment de les famílies de bona part dels joves participants en el programa.

Entre 2009 i 2012, el programa va atendre a 130 joves, dels quals 31 eren noies i 99 nois. Segons l’origen, es va atendre 32 llatinoamericans, 47 magribins i 51 subsaharians.

D’altra banda, durant tot aquest període es van fer 155 derivacions de joves a recursos formatius, socials, de serveis a la joventut i ocupacionals.

A banda de la detecció tècnica dels joves potencialment interessants per a incorporar-se al programa per part dels diferents serveis tècnics del municipi, es fa una àmplia difusió del programa per tal que els mateixos joves nouvinguts tinguin l’oportunitat de sol·licitar l’entrada al projecte. Sempre són acceptats, amb l’única limitació d’una possible espera si en el moment de la petició el programa de tallers ja s’ha iniciat. En aquest cas, es posposa la seva incorporació a la següent convocatòria.

És interessant remarcar que el programa, tot i que no concita la participació d’un gran nombre de joves pel fet que s’adreça a realitats i necessitats ben concretes, compta amb un alt nivell qualitatiu en el treball dels mateixos usuaris, que acaben convertint-se en els protagonistes del seu propi projecte d’integració. Un eix central de la intervenció és l’empoderament dels joves, és a dir, l’adquisició de capacitats personals per trobar solució als problemes individuals o situacions potencialment complexes.

Així mateix, es dóna opció a joves participants especialment implicats que s’incorporin com a monitors o agents de suport en les edicions successives del programa.

El programa inclou una amplíssima relació amb tota mena d’entitats ciutadanes per dues vies principals: rebent o proposant derivacions de joves o bé facilitant recursos propis de les seves programacions d’activitats i serveis habituals per integrar-los en la xarxa de normalització dels joves del programa. Aquestes funcions les han assumit, així doncs, associacions de veïns, Caritas, Fundació Eveho, Drapaires d’Emaús, entitats juvenils, associacions  i clubs esportius i associacions d’immigrants.

Fins a 8 àrees municipals diferents han realitzat derivacions de casos, han col·laborat en el seu seguiment o han aportat recursos per als joves participants en el programa.

A banda del Fons Europeu per a la Integració, que finança el programa, s’ha comptat amb la participació i suport del CIFO (Centre d’Innovació i Formació Ocupacional del Vallès), del Servei Ciutadà d’Atenció a l’Immigrant (SCAI) i del Departament de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya.

L’avaluació contempla sempre la valoració dels mateixos participants, tant en el vessant grupal com en l’individual, que s’integra en les memòries finals.

De forma paral·lela, però, es recull sistemàticament un seguit d’indicadors quantitatius (es poden consultar al projecte) i qualitatius, centrats a analitzar els resultats aconseguits en funció de les expectatives inicials. Es pretén obtenir dades per obtenir millores en el procés d’acomodació dels joves nouvinguts, de les seves habilitats socials i comunicatives, de la seva salut emocional i del coneixement que tenen dels recursos que els ofereix la ciutat.

Es tracta d’un projecte que planteja de forma molt clara la utilitat de la política de joventut com a pont entre necessitats juvenils d’índole diversa i la multiplicitat de recursos que els ofereix l’entorn. És a dir, planteja i demostra la necessitat que hi hagi professionals especialitzats a mantenir contacte estable amb els joves (en aquest cas, joves immigrants) i una capacitat efectiva d’interlocució, per poder acompanyar-los o derivar-los cap a aquells recursos especialitzats que millor poden atendre cadascuna de les necessitats específiques. Des d’un altre punt de vista, és un projecte exemplar en la mesura que implica els mateixos joves en la solució o la recerca d’una sortida a la seva situació o problema personal. En el programa parlen específicament de l’apoderament dels joves per fer-ho. És a dir, defuig paternalismes i dirigismes.

1. Atén els joves nouvinguts més enllà de l’ensenyament obligatori

Es tracta d’un dels escassos programes que treballa amb joves nouvinguts d’edats superiors a les de l’ensenyament obligatori. Les greus dificultats que es produeixen amb aquests col·lectius en l’àmbit escolar fa que massa sovint s’oblidi aquells que ni tan sols tenen aquest nexe de relació amb l’entorn. Així, aquest programa atén un grup d’edat de poca visibilitat i, per tant, amb un major grau de risc d’exclusió. En aquest sentit, és especialment rellevant la tasca de detecció de casos, perquè n’evita l’ostracisme i la preclusió en entorns amb risc evident de guetització.

2. Transversalitat real

Massa sovint la necessitat teòrica del treball transversal queda camuflada en plantejaments poc realistes. En aquest programa no veiem una gran teorització del sistema de treball transversal, però, en canvi, detectem una pràctica quotidiana de les seves virtuts. Pràcticament, totes les àrees municipals que tenen a veure amb l’atenció a les persones participen amb la detecció de casos, amb la seva possible derivació, amb el seguiment de cadascun d’ells i la coordinació que se’n desprèn i, en darrera instància, amb l’aportació de recursos en forma de serveis i programacions que es posen a disposició de la socialització normalitzada dels usuaris o participants en el projecte.

3. Dóna valor a l’especialització

El fet que es defineixi el programa com a recurs pont, en el sentit que intenta derivar els participants a recursos de major especialització que poden atendre amb un grau rellevant de qualitat les necessitats concretes i puntuals de cadascun dels casos, valora la capacitat i Professionalitat dels serveis implicats. El programa no intenta trobar solucions, sinó que dóna instruments per tal que el jove arribi fins al recurs que millor el podrà atendre. Per tant, no hi ha competència entre àrees o serveis municipals, sinó cooperació per atorgar a cadascú el grau de responsabilitat que més li escau i per al qual més està preparat. En aquest sentit, posa de relleu les virtuts i qualitats de cada àmbit específic de l’administració o dels serveis públics.

4. Ús les tecnologies i la cultura visual

La concreció en productes precisos, visibles i identificables ajuda tot sovint a identificar els resultats de la feina realitzada. En aquest sentit, l’ús de la cultura audiovisual com a instrument educatiu i com a mètode de treball i creixement per als joves és un encert per dues raons clares. En primer lloc, perquè és un element de connexió ràpid i fàcil amb la realitat juvenil, que aplana el camí de la motivació i la relació personal. I, en segon lloc, perquè aporta un producte concret que després permetrà destacar la feina feta i s’usarà com a instrument de divulgació i conscienciació ciutadana.

5. Empoderament dels joves participants

Més enllà del mètode participatiu i de creixement personal que es pretén per als joves, el programa mira d’implicar-los en el mateix projecte, ajudant-los a mirar més enllà de les seves necessitats o interessos personals. Alguns dels joves de cada grup acaben convertint-se en una mena de pre-monitors o col·laboradors de l’organització per a les següents edicions. D’aquesta manera es consolida el projecte, se li dóna continuïtat en el temps, s’incrementa la seva valoració per part dels mateixos joves, i es facilita la feina de les futures edicions, els usuaris de les quals trobaran en l’exemple exitós dels seus predecessors un estímul i una major facilitat de connexió.

Les dues màximes responsables del projecte eren Olga Jiménez Palau i Margo Planas

Olga Jiménez Palau. Cap de servei de Drets Civils i Ciutadania. Llicenciada en filosofia, responsable del projecte des del seu inici, en el mandat passat quan era Comissionada de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell. La seva trajectòria professional comença l’any 1989 de funcionària, tècnica de gestió a l’Ajuntament de Sabadell fins ara i inclou quatre anys de Regidora de Joventut al propi ajuntament, de l’any 1995 al 1999. Actualment dirigeix la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania que inclou les polítiques de joventut, nova ciutadania, igualtat i cooperació.

Margo Planas. Responsable tècnica del projecte. Llicenciada en ciències polítiques i amb àmplia experiència en el treball amb els joves, s’incorpora l’any 2010 a l’Oficina de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell i gestiona aquest programa de suport, assessorament i seguiment de joves amb risc de conductes psicosocials, dirigint la seva actuació als joves d’origen estranger primer i també als joves amb risc de formar part de grups violents organitzats després.

Les responsables del projecte opinen

El programa “Jove: què, véns?” és un programa pont i, per tant, la primera dificultat fou establir el sistema de derivació dels joves de la ciutat que tenien aquesta necessitat (amb els altres serveis municipals o les entitats de la ciutat) i el catàleg de serveis a on poder derivar als joves després de fer la tasca socioeducativa amb ells. El projecte es va iniciar pensant en el tractament del dol migratori especialment en joves d’origen llatinoamericà i s’ha ressituat essent avui un recurs per a tots els joves en risc de conductes psicosocials. El treball amb els joves ens ha fet anar repensant les estratègies per incorporar aquests joves a la vida social de la ciutat, obrint-ne de noves per delegar responsabilitats en els propis joves respecte als seus companys. El programa ha de comptar amb una direcció molt professional per evitar la dependència dels joves del propi recurs i per tal de poder treballar amb els joves per la seva emancipació sense generar perspectives errònies. Creiem que el programa és un recurs imprescindible en un moment com l’actual per la manca de perspectives de futur dels propis joves i per evitar que aquests joves, fora del sistema educatiu formal i de l’àmbit laboral, s’incorporin en grups que, en base a identitats excloents puguin condicionar el futur d’aquests joves.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.