Carretera i manta

Projectes

Carretera i manta

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis.

Carretera i Manta

Descripció general

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis. Es tracta, per tant, d’un projecte mancomunat, que facilita la mobilitat, la interrelació entre els joves de tres localitats i que optimitza els recursos de què disposa cada consistori perquè multiplica per tres l’oferta que podria posar al servei dels seus usuaris. Té una llarga trajectòria que arriba ja als dotze anys, i ha rebut sempre el suport polític unànim dels tres consistoris, amb independència dels colors polítics que hi han governat. La tipologia de les activitats programades ha anat variant en funció de la demanda, de les condicions econòmiques, de la capacitat tècnica i de l’evolució dels gustos juvenils. Així, inicialment tenien un gran protagonisme les sortides i viatges lúdics, però en la darrera etapa s’ha potenciat sobretot les activitats formatives. Es també interessant remarcar els progressos pràctics que s’hi ha anat realitzant, incorporant aplicatius informàtics i modificant el sistema de gestió a mesura que es posaven a prova els mètodes utilitzats. La consolidació del projecte es deu tant a la constància municipal en programar-lo com al bon coneixement que en tenen tots els joves de l’entorn, com a la implicació dels seus responsables tècnics.

La primera edició es va realitzar el 2000, amb un pressupost de només 14.000 euros. El seu bon funcionament, però, va fer que anés creixent any darrera any, fins al moment de màxim desplegament, que fou entre els anys 2007 i 2009, arribant a tenir un pressupost de 254.000 euros.

A partir d’aquestes dates, però, i a causa del context econòmic, es redueix la seva grandària, fins al punt que el pressupost retorna al nivell de 2003. Malgrat les dificultats, però, el pressupost s’estabilitza entre 2011 i 2014, de manera que, amb lleus variacions, conserva la seva capacitat de finançament. La continuïtat, així doncs, sembla garantida.

Els períodes durant els quals es programen les activitat han anat variant durant tots aquests anys. Incialment, es distribuien al llarg de tot l’any, am preferència per la temporada d’hivern i primavera. Durant els darrers anys, però, s’ha consolidat l’oferta per al quatrimestre setembre-desembre de cada any.

També inicialment, la gestió i inscricipcions es realitzen de forma simultània en els tres municipis, però la pràctica va fer recomanable centralitzar la gestió en un de sol. En les darreres edicions, per tant, cada any un municipi diferent s’ocupa de centralitzar la gestió.

El pressupost previst per a l’edició de 2011 era de 138.931 euros. La despesa finalment executada, però, va ser de 108.350 euros. A partir d’aquesta data els recursos econòmics del projecte s’estabilitzen i es consoliden. El 2012 es va baixar fins als 102.000 euros, però es va recuperar fins als 105.000 i al 2014 s’hi ha arribat amb 104.000 euros.

Un percentatge important de la despesa es finança amb els ingressos generats per les pròpies activitats. Així, per al pressupost de 2011, es va recollir entre els tres municipis la quantitat de 41.214 euros en concepte d’inscripcions i pagaments diversos. Això vol dir que l’aportació dels ajuntaments provinent dels pressupostos municipals va ser de  67.136,25 euros. D’aquestes xifres es desprèn que el 38% de la despesa executada s’autofinança amb les pròpies activitats i el 62% es finança amb recursos públics.

El projecte es desplega gràcies a la implicació, equitativa, dels tres responsables tècnics de les regidories de Joventut dels ajuntaments organitzadors. Les decisions es prenen de comú acord, i s’alternen anualment la responsabilitat de centralitzar les inscripcions.

En el projecte hi intervenen altres professionals en la mesura que desenvolupen les diferents activitats programades, però ho fan en qualitat de prestació de serveis contractada per a cada cas, i no participen de la globalitat del projecte.

Així mateix, cal comptar amb un equip de monitors per a les sortides.

En l’edició de 2011, 374 joves van participar a les activitats formatives, i 962 a les de lleure. Més del 50 per de participants es concentren en les edats compreses entre els 18 i els 24 anys d’edat, tot i que cal remarcar que hi ha un grup nombrós de més de 35 anys (11%) en les activitas formatives, i del grup de 14 a 17 anys (29%) en les activitats de lleure.

Es interessant destacar també que en les activitats formatives, són clara majoria les noies, amb gairebé un 71% dels participants. En canvi, en les activitats de lleure són els nois els més nombrosos, amb un 60% dels casos.

No hi ha un sistema efectiu de participació, més enllà de la simple inscripció i gaudi de les activitats, cursos i tallers.

No hi ha tampoc un sistema estable de relació amb les entitats o associacions del municipi per al desenvolupament del projecte.

El sistema interdepartamental se centra, bàsicament, en la coordinació per a la programació d’activitats, tot mirant d’evitar duplicitats i buscant la complementarietat amb l’activitat d’altres àrees.

En aquest punt és interessant ressaltar que l’oferta d’activitats formatives, inclou cursos d’interès per a la recerca de feina o per a la promoció de nova emprenedoria. L’organització d’aquestes activitats, per tant, té interés més enllà de l’estricte àmbit de Joventut.

És obvi la principal fita en l’àmbit institucional és la col·laboració, al llarg de més de deu anys, de tres municipis. La continuïtat del programa revela la bona sintonia entre els tècnics de les tres poblacions i un grau d’assumpció i integració del projecte remarcable.

En el document 013/001 s’observa que hi ha un acurat coneixement de l’execució de les activitats, amb una referència estadística estable que permet fer comparatives plurianuals. Les dades de participació, a més, permeten desglossar amb claredat per edats i per gènere.

No hi ha, fins al moment, en canvi, consultes sobre el grau de satisfacció dels joves inscrits a les activitats.

Carretera i Manta revela d’una clara i simple la relativa facilitat amb què es pot compartir esforços entre municipis per desenvolupar un projecte comú. Més de dotze anys de programa comú posen de relleu que la voluntat és determinant a l’hora de fer possibles propostes interessants. Moltes de les activitats que es programen probablement no serien possibles si les hagués d’organitzar algun dels tres ajuntaments participants, per falta de quòrum. La únió en l’esforç de difusió i en la logística informativa, en canvi, fan possible l’existència d’una oferta que d’altra manera ni tan sols existiria.

1. La continuïtat

En el moment en què incorporem aquesta bona pràctica ja es realitza la seva tretzena edició. Només aquesta dada ja revela diverses qüestions remarcables: l’oferta interessa perquè al llarg de més de 10 anys els joves s’hi han inscrit en una quantitat remarcable, i l’entesa tècnica entre els departament de Joventut dels municipis és gairebé un factor d’estabilitat, una rutina que no es qüestiona. És interessant també remarcar que al llarg de tots aquests anys s’han produit diversos canvis en el color polític governant en els municipis, i en cap cas això ha estat un obstacle per donar continuïtat ni al projecte ni a la cooperació entre les tres poblacions. La continuïtat del projecte, per tant, ha superat tots els possibles factors de desestabilització a què s’hauria pogut enfrontar.

2. Evolució dels continguts

Si es repassa l’oferta del Carretera i Manta al llarg de les seves tretze edicions s’observa una evolució tant de les seves activitats, com del calendari en què es programen. El projecte, per tant, ha sabut reorientar els seus continguts i prioritats en funció de la demanda dels joves, observada i atesa per la via pràctica. L’adaptació als canvis de gust, estètics o l’atenció a necessitats diverses segons el context ha estat un element determinant per garantir la durabilitat del projecte.

3. Logística simple i resultat brillant

Certament, la complexitat organtizativa del projecte no és especialment remarcable. Més enllà de garantir la logística i mobilitat per a determinades activitats i de coordinar inscripcions i gestió econòmica, no es plantegen reptes tècnics de gaire alçada. En canvi, l’eficàcia del resultat i el bon sentit amb què s’ha gestionat el converteixen gairebé en un projecte estrella per als tres municipis, un element d’estabilitat en la política de joventut i una referència fixa per als joves usuaris. Es tracta, per tant, d’un projecte que gestiona una bona relació entre l’esforç realitzat i el resultat obtingut. És, per tant, un Projecte eficient.

4. Lúdic i educatiu a l’hora

L’oferta combina activitats pura i simplement lúdiques amb propostes formatives d’elevat interès educatiu, que fàcilment poden tenir a veure amb polítiques de promoció de l’ocupació, l’emprenedoria o la promoció artística. Hi ha, per tant, una combinació equilibrada de propostes d’oci i propostes de promoció juvenil.

5. Visibilitat de la política de joventut

El bon funcionament del projecte i la seva naturalesa pública converteix el programa en un factor de visibilitat social de la política de joventut, més enllà del coneixement que en puguin tenir els propis joves o els agents dels municipis que hi estiguin implicats. Des d’aquest punt de vista, és interessant també pel missatge que potencialment transmet, mostrant la política de joventut com un element pràctic, útil, ordenador,  i d’evident interès social i cultural.

Els responsables dels projecte són els tres tècnics de Joventuts dels municipis, Erica Rios (Vila-seca), Marc Espasa (Salou) i Alegría Rodríguez (Cambrils), i el dinamitzador juvenil de Cambrils, Joanatan Tarafa.

Jonatan Tarafa. Dinamitzador juvenil a Cambrils des de 2003 i també informador juvenil fins a 2008. Cicle Formatiu de Grau Superior en Animació Sociocultural i curs d’experts en serveis d’informació juvenil i d’informació al ciutadà.

Alegria Rodríguez. Titulada en Educació Social i primer cicle d’Història de l’Art. Ha realitzat un postgrau de participació ciutadana i diferents formacions puntuals en l’àmbit de joventut, des de 2005. Tècnica de joventut mancomunada a diferents municipis del Baix Camp entre 2005 i 2008 i des d’aquell moment i fins l’actualitat, tècnica de Joventut de Cambrils.

Marc Espasa.  Formalment, Promotor d’Activitats de les regidories de joventut i Infància de l’Ajuntament de Salou. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. He treballat com a creatiu publicitari (redactor/copy) durant 5 anys a l’Agència de Marketing Experiencial Yeti (Barcelona). Posteriorment he treballat com a guionista per al programa de Cuatro “All In, póker en estado puro” durant dues temporades. Darrerament he donat classes a la Universitat Rovira i Virgili de Tècniques de comunicació Comercial i Gestió de la Comunicació i la Informació (ADE i Turisme). Actualment em centro a les tasques de joventut i infància a l’Ajuntament de Salou on estic des de finals de 2009.

Els responsables del projecte opinen

Degut a la situació econòmica actual, el Carretera i Manta avui centra els seus esforços en la formació. Aquest projecte ha esdevingut per als tècnics que hi treballem, una eina de treball i coordinació conjunta que esdevé un valor mateix del propi projecte; és a dir, saber interpretar què volen els joves del nostres municipis, de zones similars però possiblement amb perfils i necessitats diferents ha demanat una recerca constant i reformulació cara a trobar noves propostes i motivacions que englobin i donin resposta al que cerquen.

Cal dir que el projecte, quan neix, ho fa des de l’organització conjunta d’esquiades entre varis pobles. Gràcies a això es produeix l’intercanvi entre els joves, i aquest continua sent un dels objectius principals. Al llarg dels anys hem anat afegint millores i observant què no i què sí funcionava per anar-nos acomodant a un programa ideal que s’acostés al màxim a la realitat juvenil. Les sortides i viatges de lleure que contemplava el projecte, i que en el seu moment van tenir molta demanda, van passar a un segon pla per dos motius: perquè els joves trobaven viatges iguals o similars pel seu compte a través d’internet  i perquè els nostres responsables polítics, observant l’elevat atur entre els joves, van demanar un important canvi de rumb per promoure l’oferta de cursos i activitats formatives.

No és fàcil interpretar i anticipar-se a les motivacions dels joves. Les activitats que fa pocs anys eren inqüestionables a dia d’avui s’han vist eliminades del programa per manca d’inscrits. La realitat jove canvia per moments i no serveix adaptar-se: ens hem d’anticipar. Dins l’estructura i els tempos de l’administració pública, aquesta no és una feina fàcil

Hem hagut de superar les diferents maneres de fer entre tècnics, el repte de conduir el canvi de peticions de regidors en el programa i la disminució de pressupost dels darrers anys. Ens trobem amb tres realitats que tot i ser properes tenen les seves peculiaritats, i això és a la vegada un avantatge i un inconvenient. Destaquem el valor de sumar diferències. T’obre una finestra diferent i veus les coincidències  i divergències a nivell de joventut a cada municipi. Els tres municipis tenim formes de treball molt diferents que troben un encaix molt interessant al Carretera i Manta. Si som capaços de traslladar als joves aquest benefici que nosaltres (els tècnics) percebem, el programa té sentit.

D’altra banda, els monitors que van a les sortides no sempre s’han conegut o han pogut treballar prèviament de forma conjunta. En algunes ocasions s’ha produit el malentès de dividir la responsabilitat segons si els joves eren d’un municipi o d’un altre.

Fins al 2008 els joves es podien inscriure’s a qualsevol dels tres municipis i això dificultava la gestió. Però es va incorporar un canvi en l’aplicatiu de gestió de les inscripcions i amb un sol click evitava que els joves s’haguessin de desplaçar. També ha estat una dificultat afegida no poder compartir les dades dels joves dels diferents municipis per treure’n llistats conjunts.

Amb aquest projecte hem après que és possible unir els esforços dels tres municipis encara que siguin diversos. Hem vist també que les sortides són un bon espai per promoure l’intercanvis entre joves i generar un espai de trobada. Queda clar, a més, que cal comptar més amb la veu dels joves.

La crisi econòmica ens ha afectat, però la solidesa i reconeixement que té el projecte l’han mantingut viu a nivell polític malgrat que hagi patit certa retallada.

De cara al futur serà fonamental realitzar memòries més acurades, útils i pràctiques. Serà necessari, també, saber mantenir-nos al dia de les necessitats reals dels joves per programar adequadament.

El projecte ha tingut sempre recolzament polític de tres ajuntaments que, en alguns moments, eren de colors polítics completament diferents, i tot i així, s’hi segueix apostant. També dir, i no és menys important, que els joves n’han estat els protagonistes i ells mateixos han estat font d’inspiració a l’hora de programar i treballar els nous calendaris.

El programa Carratera i Manta ha aconseguit allò que qualsevol marca desitja, traspassar la frontera de la seva essència. Cap jove entén el programa com un simple compendi d’activitats sinó que es percep com una oportunitat de compartir, conèixer i gaudir d’una forma diferent. És un programa consolidat que, tot i que ara té altres prioritats, manté els fonaments per seguir creixent en molts aspectes.

Cara un futur és evident que el projecte haurà de saber ubicar-se en les demandes que ocasionaran les noves realitats socials i continuar com a referent lúdic, i sobretot formatiu, per a tots els joves de Cambrils, Salou i Vila-seca. La joventut és l’edat menys previsible. La seva espontaneïtat, la seva facilitat de canvi, d’adaptació de superació… és tot un repte per a la programació d’activitats. A vegades volem preveure, analitzar, o reglamentar aquesta actitud per acostar-nos als joves, i al final te’n adones que el que hem de fer és potenciar aquest esperit de canvi constant.

A partir d’ara ens cal trobar noves dimensions al projecte. El que va néixer com una fusió d’activitats i joves pot arribar a conjuntar més àmbits: associacions, grups de música, estudiants, esportistes, etc. sense perdre el caràcter jove del projecte.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.