Referents d’Ocupació Juvenil i Dinamitzadores Cíviques: figures clau en la joventut i riscos que afronten

Què són les Referents d’Ocupació Juvenil?

El Programa de Referents d’Ocupació Juvenil va néixer arrel del programa Garantia Juvenil emmarcat en les polítiques d’ocupació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel programa operatiu d’Ocupació Juvenil del Fons Social Europeu. Tenia com a objectiu principal facilitar i acompanyar la transició de les persones joves des del sistema educatiu al sistema laboral i/o ocupacional, i fomentar-ne la continuïtat formativa.

A finals del 2021 eren més de 80 professionals que treballen a tot el territori nacional apropant les polítiques ocupacionals i formatives a les persones joves. Alguns d’ells s’ubiquen a promocions econòmiques i d’altres en equipaments juvenils. És un dels programes de la Garantia Juvenil millor valorats tant per les persones joves, com per altres professionals.

Per què són importants?

Les Referents ofereixen als municipis diferents serveis per a vetllar pel jovent en situació de més risc i/o vulnerabilitat. Es promociona el treball en xarxa i transversal entre els diferents dispositius que intervenen amb el col·lectiu de les persones joves en cada un dels municipis i comarques, oferint els recursos més adequats en funció de les casuístiques personals i/o socials de cada persona.

És una de les figures principals de les polítiques públiques de joventut i ha permès a moltes comarques i municipis poder atendre a milers de persones joves en la seva recerca de feina, però també a desenvolupar altres polítiques de la garantia juvenil i altres programes d’emancipació. 

Què està passant amb aquestes figures? 

La figura de les referents d’Ocupació Juvenil és una subvenció anual del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Això fa que la figura sigui molt fràgil i no es puguin planificar polítiques públiques a mitjà i llarg termini, conjuntament amb la inestabilitat laboral de les professionals que ocupen el càrrec. 

L’any 2021 semblava que aquesta figura acabaria formant part del Contracte Programa de Joventut, cosa que li donava una certa estabilitat i la integrava en un marc de política juvenil transversal. A final d’any i a correcuita, va tornar a publicar-se com a subvenció anual dels SOC.

Moltes de les professionals no van poder renovar la seva plaça, ja que els Consells Comarcals i els Ajuntaments que les acaben contractant no podien allargar més de 36 mesos els seus contractes per obra i servei. D’altra banda, a conseqüència del poc marge de presentació i contractació alguns Consells i Ajuntaments no van poder sol·licitar la subvenció o contractar a la professional, fet que ha fet perdre la figura a alguns consistoris.

No hi ha fitxa de Referent d’Ocupació Juvenil pel 2022 i no es té constància que el SOC i la Direcció General de Joventut (DGJ) hagin començat les negociacions per poder programar aquesta figura més enllà de desembre d’aquest any.

Aquesta situació es viu amb preocupació, ja que la tasca de les Referents d’Ocupació Juvenil ha estat un puntal clau per al desenvolupament de les joves arreu de Catalunya, i la no continuïtat d’aquesta implicarà la pèrdua d’un servei important en matèria de joventut. 

Què són les Dinamitzadores Cíviques?

El Programa de dinamitzadors/res cívics/ques per a l’emancipació juvenil consisteix a dotar els municipis amb centres on viuen nois i noies menors d’edat que han arribat a Catalunya fruit de processos migratoris sense cap familiar ni referent directe, de professionals que activin els potencials del territori i dels centres per reforçar-se mútuament.

Són més de 80 professionals a molts dels municipis o comarques que acullen a les menors. Han treballat a les residències i centres, però també a serveis socials i altres espais on viuen aquestes persones.

Per què són importants?

Aquesta figura, té el potencial de treballar no tan sols per als i les menors no acompanyats, sinó per tota la població jove en risc d’exclusió social i risc de vulnerabilitat. Busquen fer aflorar potencialitats al territori per al seu desenvolupament, activant recursos existents en el territori. Treballen per desenvolupar dinàmiques de treball comunitari inclusiu i d’interrelació de xarxes social, laboral, salut, educació, esport, cultura. Al seu torn, tracten de potenciar valors de gènere, civisme, relació intergeneracional i interculturalitat.

Què està passant amb aquestes figures? 

Aquesta era una figura dins els Contracte Programa de Serveis Socials. Ha estat un reforç valorat molt positivament a aquelles comarques on la persona ha arribat a un espai compartit de treball i ha pogut desenvolupar les seves tasques. En altres espais on aquesta figura no ha estat tan acompanyada per part del territori, no s’ha pogut treballar tan profundament i no ha estat tan ben valorada. Això ha ocorregut, sobretot, per la poca coordinació central que han tingut aquestes professionals des de Serveis Socials.

La figura espera ser presentada sota el paraigües de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut en el nou Contracte Programa 2022, esperant si acabarà sent coordinada per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) o per la DGJ. Com a principis d’any encara no s’ha atorgat els diners necessaris per part de la Generalitat per poder contractar aquesta figura, moltes de les professionals han estat acomiadades dels seus espais de treball.

Què esperem?

Ens agradaria que aquestes dues figures poguessin estar sota el paraigües del Contracte Programa de Joventut que s’està a punt de signar. En el cas que això no sigui possible, demanem la màxima coordinació entre l’Organisme competent, la Direcció General de Joventut i els Consells Comarcals i Ajuntaments on treballin aquestes professionals.

D’altra banda instem a totes les administracions a buscar una solució definitiva a l’estabilitat laboral de les persones professionals que desenvolupen tasques estructurals com les que estem explicant. La contractació d’obra i serveis i d’altres no indefinides no faciliten l’estabilització dels projectes i precaritzen les persones treballadores.

Recalcar que aquestes dues figures formen part del que entenem per professionals de joventut i les tasques que tenen designades es poden desenvolupar per part de les institucions de joventut. Les professionals de joventut estan acostumades al treball en xarxa i la seva feina es desenvolupa més enllà dels Espais Joves, Casals de Joventut o Oficines Joves i Punts d’Informació Juvenil. És per això, que entenem que aquestes professionals haurien d’estar en una estratègia juvenil, per part de la Generalitat i dels Consells i Ajuntaments. 

Finalment, volem encetar un diàleg per desenvolupar aquestes tasques. És per això que l’ACPJ ja s’ha reunit amb la Direcció General de Joventut, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Federació de Municipis de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; per fer sentir la veu de les professionals en aquest tema. Per seguir d’aprop aquestes polítiques demanem reunions periòdiques del Consell Rector de manera ampliada amb altres agents que treballem per les polítiques públiques de joventut. 

Nou sistema d’indicadors de les polítiques de joventut

L’Observatori Català de la Joventut ha posat en marxa el nou Sistema d’indicadors sobre les polítiques de joventut a Catalunya (SIpol) per fer seguiment de les polítiques públiques adreçades a les persones joves de Catalunya.  També ha actualitzat les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (SIjove). 

Aquests dos sistemes d’indicadors proporcionen informació rellevant i actualitzada periòdicament a partir de diferents fonts estadístiques. En total, el SIjove ofereix 91 indicadors i el SIpol 48 (150 en total), estructurats en diferents àmbits temàtics: perspectiva general, població, educació, treball, habitatge, família, cultura, salut, participació democràtica i inclusió social.

Els sistemes responen a la necessitat de tenir una radiografia sobre diferents aspectes que afecten a la joventut. Tenen l’objectiu de proporcionar informació periòdica sobre la realitat juvenil a Catalunya, per tal de detectar les tendències en la situació del col·lectiu jove i contribuir a identificar les necessitats d’intervenció. 

·         Sistema d’Indicadors sobre la joventut a Catalunya (SIjove)

·         Sistema d’Indicadors sobre les polítiques de joventut a Catalunya (SIpol)

·         Infografia 

Recurs: Les polítiques de joventut per a l’escenari post-Covid

El passat 25 de novembre de 2021 vam dur a terme les Jornades del Bones Pràctiques “Polítiques de Joventut per a l’escenari post-Covid” a Valls. Aquest espai de trobada tenia dos objectius principals:

  • Donar a conèixer tres bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i reconèixer el treball de les professionals de joventut arreu del territori.
  • Potenciar el diàleg i la xarxa entre els i les professionals de joventut per a reflexionar sobre el futur de les polítiques en un escenari post-pandèmia.


La jornada va ser promoguda per l’Associació Catalana de Professionals de Joventut i hi van participar els projectes de Crea2 (Lleida), Nits Insòmnia (Cornellà de Llobregat) i XarXaJoves (Barcelonès i Segrià). Era oberta a tothom que treballés o estigués interessat en la joventut i la formació, i va reunir un grup de professionals interessats en l’àmbit de la joventut. En total, vam comptar amb 33 participants, tot un èxit tenint en compte la situació epidemiològica del moment.


Aquest recurs que ara us oferim és fruit d’aquest treball col·laboratiu i té com a objectiu fer-vos arribar la informació dels projectes participants i de les reflexions realitzades en les taules de treball posteriors en els àmbits de l’ocupació, l’oci nocturn alternatiu i la salut mental.


Podeu descarregar el recurs aquí!

Jornada de Bones Pràctiques 2021: Polítiques Juvenils en l’escenari postcovid

Després de l’aturada forçada per la Covid, aquest 25 de novembre hem recuperat la presencialitat de la Jornada de Bones Pràctiques. Aquest any, posem el focus en les Polítiques Juvenils en l’escenari postcovid en tres àmbits: salut mental, ocupació i oci nocturn alternatiu. La trobada ha constituït un espai de relació entre professionals de joventut on s’han adreçat temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector.

La jornada s’ha dividit en dos grans apartats: un primer bloc teòric i un segon bloc participatiu i de debat. 1) En el bloc teòric s’ha fet una breu introducció sobre l’ACPJ (qui som i què fem) i el Bones Pràctiques. Seguidament, s’ha passat a les presentacions dels projectes que s’han incorporat aquest any a la plataforma i hem tingut un espai de preguntes i respostes. 2) La segona part de la jornada ha estat més participativa, amb l’objectiu de fer un debat i reflexió conjunta, compartir experiències i vivències i enfortir vincles.

BLOC TEÒRIC: Presentació de l’ACPJ, el BP i els projectes nous

S’ha fet una breu introducció sobre les línies de treball de l’ACPJ i el BP. A posteriori, hem iniciat les presentacions on cadascuna de les ponents ha explicat: nom del projecte i de què es tracta?, qui l’inicia, on i per què?, funcionament, estructura i processos interns, resultats actuals (comparativa amb abans de la implementació del projecte), punts forts a destacar, complexitats que dificulten la implementació i propostes de millora.

Els projectes que s’han presentat han estat:

Nits Insòmnia: És un projecte d’oci alternatiu nocturn adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys de la ciutat de Cornellà de Llobregat i municipis adjacents. Totalment gratuït, el projecte ofereix la possibilitat de gaudir d’un oci diferent del tradicional creat des de les joves i per a les joves. Anualment, el Nits Insòmnia realitza al voltant de 30 activitats distribuïdes en tres programacions d’oci alternatiu, participatiu i de relació durant els caps de setmana de primavera, estiu i tardor. Les activitats que proposen combinen l’oci de caràcter lúdic amb diferents temàtiques, com ara l’educació en sexualitat i afectivitat, tallers, esports, arts, cultures del món o jocs de taula.

Crea2: Es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida que volguessin formar-se com emprenedors/es amb l’objectiu de permetre’ls crear productes per la seva posterior venda, com ara souvenirs de la ciutat, marxandatge o l’embalatge d’ampolles d’oli. Els i les participants són joves d’entre 18 i 25 residents a la ciutat de Lleida, amb una formació o estudis previs relacionats amb les arts. Mitjançant aquesta intervenció de formació artística i d’emprenedoria, es busca millorar l’ocupació de les joves artistes en la ciutat, promovent la seva visibilitat juntament amb la seva professionalització.

XarXaJoves: És un programa pilot d’acompanyament integral per a joves amb problemes de salut mental de 16 a 25 anys i les seves famílies. Pretén oferir suport en relació a estudis, treball, oci saludable, vinculació amb la xarxa, etc. Es desenvolupa a tres territoris: Barcelona Ciutat, Barcelonès Nord i Lleida i està dirigit a joves que presenten problemes de socialització i de vinculació a l’àmbit sanitari, social, formatiu o de lleure, a causa de problemàtiques de salut mental siguin o no diagnosticades.

A continuació, s’ha dedicat un espai a preguntes de les participants a les ponents. Algunes de les preguntes que han sorgit han estat: Com es tenen en compte les diferències de gènere i diferents necessitats que poden tenir els i les joves dins els projectes? De quina manera el projecte inclou una perspectiva de gènere? Com ha evolucionat o respost el projecte durant la COVID-19? Quins reptes té el projecte en el nou context actual?

BLOC PARTICIPATIU: Taules de treball temàtiques: oci, salut mental i ocupació

L’auditori s’ha dividit en tres subgrups al voltant dels tres projectes de les jornades (oci nocturn alternatiu, ocupació i professionalització artística, salut mental), segons les preferències indicades a les inscripcions. Cada grup ha estat moderat per la persona que ha presentat el projecte i per una de les dinamitzadores, qui s’ha encarregat de sistematitzar les preguntes, les propostes i les idees que han sorgit al grup.

S’ha obert debat sobre què ha passat durant la covid i en el postcovid en referència a les polítiques de joventut i en vinculació a cadascuna de les temàtiques adreçades. Com que tots i totes les presents estan estretament vinculades a l’àmbit de joventut, s’ha promogut una conversa horitzontal on tothom hagi pogut compartir opinions i experiències des de la seva perspectiva i vivències. Sent 25 de Novembre, dia internacional contra la violència de gènere, s’ha encoratjat a les participants a incorporar aquesta perspectiva al debat.

Finalment, en acabar les taules de debat, hem tornat a la plenària i cada grup ha fet retorn sobre les idees principals que s’han compartit i els punts més rellevants que han anat sortint.

*En els propers dies, es presentarà un recurs del Bones Pràctiques que inclourà tota la informació recollida de les jornades i de les taules de treball, perquè estigui a l’abast de totes les participants i persones interessades en el tema.