Els resultats de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya (ECJ) de 2022 s’han presentat aquest divendres 22 de desembre a l’Auditori de la Direcció General de Joventut. L’ECJ forma part de les estadístiques oficials de la Generalitat de Catalunya, i ens permet comprendre millor la situació actual de les persones joves al territori. L’informe general de la darrera edició es publica a la col·lecció Estudis de la Direcció General de Joventut. Una mostra de 3.665 joves entre 15 i 35 anys han participat en aquest estudi on s’han analitzat la situació i les necessitats de les persones joves des d’una òptica transversal.
Durant la jornada s’ha exposat una aproximació general de les realitats sobre participació democràtica juvenil, desigualtats per sexe biològic, habitatge, emancipació o salut mental. L’enquesta també ha permès saber quins efectes ha tingut en els joves la pandèmia, la sobreexposició a les pantalles i com influeix la socialització o la manca d’aquesta en la salut mental en aquestes etapes del desenvolupament.
Un dels principals reptes al qual s’enfronten els joves actualment és l’emancipació. Fent la comparativa amb altres països europeus hi ha una diferència de 10 anys durant els quals, la joventut catalana, no pot construir la seva vida com adults ni tampoc poden formar famílies. En aquest sentit, una emancipació natural incrementaria la sensació de benestar en els joves en el camí cap a la incorporació a la vida adulta.
Els resultats de l’enquesta també indiquen que les dones tenen una probabilitat més alta de patir problemes de salut mental i que dins d’aquest àmbit el suïcidi va per davant dels accidents. Respecte a la vinculació que té la salut mental amb les activitats i oci juvenil; els joves que no tenen activitats esportives manifesten més malestar emocional. El malestar en joves que practiquen esport de manera habitual és d’un 25,4% i en un 42,8% en qui no realitza cap activitat esportiva.
L’oci social habitual s’estableix com un factor de prevenció, ja que la interacció amb iguals ajuda a millorar el benestar emocional. Un 27,1% dels joves que acostumen a tenir oci social mostren índexs més alts de benestar emocional. Mentre que joves que no tenen interacció social, el 42,4% d’aquests, pateixen d’una manca d’equilibri emocional. També hi ha una correlació entre el consum abusiu de pantalles i aquest benestar percebut.
El sexe biològic continua sent un factor important a l’hora d’analitzar les oportunitats. La maternitat continua influint en el cicle de vida de les noies i dones joves, i també s’evidencia que són qui s’ocupa de les cures a les famílies. Pel que fa a la vida laboral, hi ha més abandonament i continuen optant a feines més inestables i mal pagades.
Dins del concepte de participació es detecta una alta desafecció política. Un 21,5% valora en 0 el seu interès per la política. Un 51% valora en un 5 aquest ítem. Els resultats també mostren que els costa posicionar-se quant a idees polítiques.
Els resultats també expliquen que actualment, la formació acadèmica no correlaciona en obtenir millores socials i econòmiques per la manca d’oportunitats, al que podem afegir deficiències estructurals d’incorporació a la feina.
Aquestes dades, doncs, ens ajuden a visualitzar una imatge global de quina és la situació de les persones joves en l’actualitat. I es converteix en una eina indispensable per a prioritzar aquelles polítiques públiques dirigides a afrontar les necessitats reals de les persones joves.
Podeu llegir l’informe complet aquí
