Què farem amb la joventut vulnerable oblidada?

acpj_admin on 6 de juliol de 2022

Sara Agulló i Sara Robles

Àrea jurídica de FEPA

/

Quan en Shahzeb, en Mohamed o l’Omar t’agraeixen tot el que has fet per ells i veus les seves cares de felicitat, tornes a recordar el motiu pel qual et vas dedicar a aquesta feina.

Malgrat la quantitat d’obstacles que se’ns presenten diàriament, veure com les situacions d’aquestes persones joves extutelades d’origen estranger millora d’alguna manera, t’omple de forces per a continuar treballant per a elles.

Perquè totes aquestes persones, independentment de la seva situació o el seu origen, mereixen tenir les mateixes oportunitats que la resta.

D’ençà que es va aprovar la tan esperada reforma del Reglament d’Estrangeria i fins avui dia, podem dir que l’impacte ha estat molt positiu.

Gràcies a aquesta modificació, moltes persones joves d’origen estranger, tutelades i extutelades, han vist com la seva vida ha fet un tomb, saltant d’una situació d’incertesa i desesperació vital, cap a una on, per fi, poden arribar a veure un raig de llum i esperança a les seves vides.

Parlem de persones joves que havien perdut els seus permisos de residència arran dels requisits inassolibles que, abans de la reforma, exigia l’Administració. Requisits que els havien abocat a una situació d’extrema vulnerabilitat i d’exclusió social alarmant.

Actualment, molts d’aquests i aquestes joves han pogut recuperar els seus permisos de residència o bé els han pogut renovar amb més facilitat, fins i tot, amb habilitació automàtica per a treballar, fet que els i les proporciona més oportunitats d’integrar-se a la societat.

Hem de partir de fet que, aquestes persones, ja vivien una situació de vulnerabilitat al seu país d’origen. Moltes d’elles veien com, els somnis i esperances que pensaven complir tot just arribar, es veien estroncades.

Aquest fet generava en elles una frustració i tristesa que, a nosaltres, com a professionals, se’ns feia difícil de gestionar, a causa de les traves amb les quals ens trobàvem per a poder ajudar-les.

Afortunadament, ara, les coses estan canviant. Veure com, a poc a poc, van recuperant el somriure i les ganes de lluitar pel seu futur, fa que l’esforç hagi valgut la pena, sens dubte.

No obstant això, no ens hem d’oblidar de totes aquelles persones joves que no s’han pogut beneficiar de la reforma i de tota la feina que manca per fer.

Parlem, per una banda, d’aquelles persones joves no vinculades en cap programa d’emancipació, sigui d’una entitat pública o sigui privada. Per una altra banda, ens referim als casos alarmants de persones joves que es troben en situació de sensellarisme. I també parlem d’aquelles persones joves que ja han complert els vint-i-tres anys i no poden regularitzar la seva situació, d’acord amb la nova normativa.

Què cal fer en aquests casos? Instem a l’Administració a buscar solucions davant aquesta realitat existent. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per a generar i establir les eines necessàries per a millorar la situació d’aquestes persones.

Hem de continuar oferint-los suport en tots els àmbits que comporten els seus itineraris d’emancipació: formació i inserció laboral, suport emocional, suport jurídic i tot el que sigui necessari perquè puguin esdevenir autònoms i autònomes.

Per concloure, podem dir que, amb l’aplicació de la reforma, hem avançat molt, doncs moltes persones han viscut una millora substancial de la seva qualitat de vida. Però, malgrat aquest avanç, encara queda molt camí per fer si volem arribar a aconseguir que, aquestes persones joves (les que s’han beneficiat i les que no) arribin a esdevenir ciutadans i ciutadanes de ple dret en un futur.

Imatge: Foto de comunidad creado por rawpixel.com – www.freepik.es

Obertes les preinscripcions pel Màster Interuniversitari en Joventut i Societat

acpj_admin on 23 de juny de 2022

Si tens interès en el treball amb joves, la recerca en joventut o els estudis de joventut o de les polítiques de joventut, aquest és el teu màster.

El Màster Interuniversitari en Joventut i Societat neix amb l’objectiu de consolidar una oferta formativa permanent en l’àmbit de la recerca, la intervenció i les polítiques públiques en joventut. En aquest sentit la titulació capacitarà per a:

  • La comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics així com per a la metodologia de treball, l’anàlisi, la direcció i la gestió de polítiques de joventut, amb tot el que aquestes comporten de diagnòstic, disseny, aplicació i avaluació de plans, programes i projectes.
  • L’acció directa amb joves i el treball juvenil a partir d’integrar els coneixements específics, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les capacitats de resolució de problemes en entorns nous o definits de forma imprecisa.
  • La recerca en estudis de joventut, des de l’epistemologia, la metodologia i les conceptualitzacions bàsiques de la joventut fins als seus principals camps de recerca: història, educació, economia, psicologia, participació social, oci, identitat, consum, salut, comunicació i polítiques de joventut. 

Aquesta és una titulació oficial de 60 ECTS que es pot realitzar en un, dos o més anys, segons disponibilitat de l’alumne i ofereix pràctiques externes en centres, projectes o serveis vinculats a l’acció, l’estudi de la joventut o les polítiques de joventut. El màster inicia l’activitat acadèmica el primer divendres d’octubre i la docència presencial acaba el penúltim divendres de juny.

La formació, amb vocació interdisciplinària, compta amb la participació de la Universitat de Girona (coordinació), la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de la Joventut.

Per a més informació, queda a disposició dels interessats el correu electrònic , els telèfons 972 41 83 11 / 972 41 83 20 i la web www.udg.edu/masterjoventut. També podeu fer seguiment a les xarxes socials del Màster:

• Instagram: joventutisocietat

• Facebook: Màster Interuniversitari en Joventut i Societat

• Twitter: @MI_JS

• Bloc: juvenopolis.wordpress.com

L’ACPJ col·labora amb el Màster i hi participa com a membre del seu Consell Assessor. 

L’ACPJ a la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” 

acpj_admin on 9 de juny de 2022

L’ACPJ va participar el passat 8 de juny al taller de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a l’Espai Bombers.

Aquesta representava la tercera de les quatre sessions que configuren el cicle de tallers, una iniciativa nascuda arrel dels botellots que es van celebrar a la capital catalana durant el Covid-19 i que te com a objectiu conèixer més àmpliament les diverses realitats de l’oci nocturn a Barcelona.

D’aquesta manera, la sessió es va dividir en una primera part on els participants van debatre les problemàtiques detectades en relació a aquesta temàtica, i on també es va posar en valor el pes de les festes alternatives a Barcelona, cada cop més presents al circuit nocturn de la ciutat.  La segona part va girar entorn a la creació d’una xarxa juvenil, a qui cal donar veu a l’hora de gestionar i planificar el calendari festiu.

En aquesta tercera sessió de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” els participants van fer un mapeig dels espais d’oci nocturn barcelonins i van debatre la possibilitat d’un altre model festiu i cultural, basat en exemples d’altres municipis catalans i països com Colòmbia i Holanda.

L’última sessió del cicle se celebrarà el 22 de juny al Saló de Cent on es presentarà el recull de les propostes i conclusions sorgides dels tallers anteriors.

Bona participació i assistència a la jornada Reconeixem-nos 2022

acpj_admin on 3 de juny de 2022

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut van organitzar el passat 2 de juny una nova edició del “Reconeixem-nos”, una trobada entre representants de diverses entitats juvenils del territori per debatre i posar en comú algunes de les problemàtiques que afronta el col·lectiu juvenil.

Enguany la temàtica va girar entorn a l’accés de les joves als espais d’autogestió, les polítiques locals de Joventut i els diferents models organitzatius de les entitats convidades que, en aquesta ocasió, van ser el CJ Can Ricart (Poblenou), el CJ Girapells (Guinardó), el CJA Ciutat Vella, les JAM (Montbau), el CJ Queixal d’en Xöves (Horta) i l’Espai Jove Escorxador (Palau-solità i Plegamans).

Després d’una primera ronda de presentació, ponents i assistents van participar conjuntament en les taules de debat 1) “Com es vincula l’espai amb un model de Gestió Cívica al territori?” i 2) “Accés, reclamació i okupació d’espais”, d’on en van sortir reflexions sobre les dificultats per constituir-se com a entitat, la institucionalització dels espais i serveis, la relació entre organismes públics i entitats o l’actitud adult-centrista de l’administració.

La darrera part del Reconeixem-nos va ser una posada en comú dels debats oberts al llarg de la jornada, en format “taula rodona, d’on en van sortir les conclusions i valoracions que, des de l’ACPJ i Casals de Joves de Catalunya, recopilarem a través d’un recurs digital que es publicarà en els pròxims mesos.

Des de les entitats organitzadores celebrem la bona participació i la qualitat dels debats tinguts en aquesta edició del Reconeixem-nos.

Presentació de la nova Estratègia de Joventut 2030 “EJ2030”

acpj_admin on 19 de maig de 2022

L’Institut de Joventut d’Espanya – INJUVE – ha presentat l’Estratègia de Joventut 2030, una agenda que es defineix com igualitària, sostenible i socioeconòmicament sustentable i que marcarà el camí de les polítiques de joventut estatals de la dècada.

“EJ2030” neix després d’un procés participatiu entre Ministeris, el Consell de Joventut Espanyol, la societat civil, representants juvenils i organismes de cada comunitat autònoma per tal d’establir un nou pacte social entre administració i joves, per dotar així aquest col·lectiu d’eines i recursos perquè prenguin part en les polítiques estatals amb relació a l’habitatge, la inclusió, la salut mental o la connectivitat.

La ministra de drets socials, Ione Belarra, ha fet palesa la necessitat de fer polítiques per al col·lectiu juvenil, un sector que en els últims anys ha afrontat dues crisis econòmiques, una de sanitària i, actualment, una de bèl·lica. Belarra afirmava que “ser jove no implica tenir contractes precaris, no poder-se emancipar fins els 30 anys o estar incapacitat per formar una família. Hem de deixar de normalitzar que els joves són ciutadans de segona classe”. En aquesta línia els pressupostos generals de l’estat han reservat una partida de 12.500 milions d’euros destinats a les polítiques de joventut.

María Teresa Pérez Díaz, Directora General del INJUVE, ha explicat que entre les línies de l’EJ2030 hi ha una proposta per ampliar l’edat de votació als 16 anys per donar més representativitat als i les joves en els processos de participació democràtica i també una clara aposta per augmentar el nombre de psicòlegs en centres educatius per millorar la salut mental dels joves i adolescents. La mateixa directora del INJUVE declarava que l’Estratègia preveu abraçar a més de 7,4 milions de beneficiaris i que aquesta ha estat redactada amb les referències de la Carta Social Europea, la Estratègia Europea de Joventut i l’Agenda 2030 ODS.

La presentació ha finalitzat amb un col·loqui, moderat per José Ismael Criado, Director del CEULAJ, on s’han portat a debat els 12 eixos d’actuació que presenta l’EJ203, que són els següents:

  1. Educació i formació inclusives, equitatives i de qualitat.
  2. Autonomia, treball digne i emprenedoria juvenil.
  3. Emancipació, habitatge, natalitat y protecció vital.
  4. Salut integral i qualitat de vida.
  5. Col·lectius joves i adolescents en greu perill d’exclusió social o subjectes a una doble discriminació.
  6. Joventut i transformació global: participació i voluntariat.
  7. Mobilitat juvenil: emigració i retorn.
  8. Joventut i món rural.
  9. Gestió del coneixement sobre la realitat i serveis juvenils.
  10. Governabilitat jove i cooperació institucional.
  11. Transversalitat: Dona jove i igualtat.
  12. Transversalitat: Joventut, medi ambient i sostenibilitat.

La presentació arriba després que aquesta setmana es fes pública una nova llei de l’avortament que permet a les joves de 16 anys decidir lliurement sobre la seva salut sexual i reproductiva, on també es van aprovar les baixes per salut menstrual i altres mesures encarades a l’educació sexual entre les joves.

Enllaç a la Presentació de la nova Estratègia de Joventut 2030 “EJ2030”

Radiografia de les dificultats d’emancipació dels joves del territori

acpj_admin on 13 de maig de 2022

El Telenotícies de TV3 mostra, en data de 12 de maig de 2022, la complicada situació de l’emancipació juvenil a Catalunya i Espanya. Les dades revelen que tan sols el 18,2% dels joves catalans viuen independitzats, una xifra que fa deu anys se situava al 30%. En clau espanyola, la mitjana d’edat d’emancipació és de 29,8 anys – segons dades de l’Eurostat – mentre que a països com Finlàndia o els Països Baixos és de 21,2 i 23,3 respectivament.

El noticiari recull el testimoni d’en Ricard i la Laia, dos joves que, per diferents motius, han hagut de tornar a compartir pis, un amb amics i l’altra amb els pares. Aquestes dues situacions posen en valor la celebració del Ple Monogràfic de Joventut celebrat al Parlament de Catalunya del 10 al 12 de maig, on es van aprovar algunes de les conclusions presentades pels grups arran del debat sobre l’emancipació juvenil.

En el Ple també es va instar al govern a treballar per arribar al 30% d’habitatge públic de lloguer social per joves i a l’elaboració d’un registre únic de les pràctiques laborals per estar remunerades.

Ple monogràfic de Joventut al Parlament de Catalunya

acpj_admin on 12 de maig de 2022

@CNJCat

El Parlament de Catalunya ha acollit entre els dies 10,11 i 12 de maig un Ple Monogràfic sobre Joventut, un acte que no se celebrava des del 2013 i que s’ha centrat en l’habitatge, l’ocupació, i la salut mental com a eixos principals de debat. S’espera que d’aqueta sessió en resulti una modificació de llei o una proposta legislativa que inclogui els compromisos, demandes i propostes d’acció.

Representants de diferents grups polítics catalans, entitats juvenils i professionals de joventut han omplert les cadires de l’hemicicle i han fet valer les seves reivindicacions des de totes les òptiques que afecten al col·lectiu d’entre 18 a 35 anys. En aquest sentit, Mireia Dionisio, diputada al Parlament pel PSC, ha recordat que aquest sector de població porta arrossegant les conseqüències de la crisi econòmica de 2008 i de la crisi soci-sanitària del Covid, situació que, a dia d’avui, es tradueix en la taxa d’emancipació juvenil més baixa dels últims 100 anys.

En la mateixa línia, Júlia Rosanna, presidenta del CNJ de Catalunya, feia palesa la necessitat de modificar la normativa d’habitatge de protecció social i d’impulsar un parc d’habitatge que garanteixi el 30% dels habitatges socials totals a les joves, actualment situat a l’1,5%. Rosanna afegia que “ens trobem davant un escenari de precarització estructural que s’ha instal·lat en la vida i els imaginaris de present i futur de totes aquelles qui veuen utòpica una estabilitat vital i laboral a mitjà termini.”

En el bloc de salut mental i sanitat pública, les demandes s’han centrat en la necessitat de reforçar els centres d’atenció de salut mental, fomentar programes de prevenció comunitària i establir polítiques amb perspectives col·lectives per damunt de les individuals, demandes que, com denuncien els professionals juvenils, no podran materialitzar-se sense inversió pública ni sense un augment de professionals sanitaris.

Violant Cervera, Consellera de Drets Socials, ha recordat que el Govern està redactant el nou Pla Nacional de Catalunya i que aquest hauria de ser un eina estratègica per fer front als problemes que afronten els joves. Per primer vegada, afirmava, “les noves generacions tenen unes expectatives pitjors a les que van tenir els seus pares i aquesta realitat, dins d’una societat paternalista i adult-centrista, pot derivar en una gran fractura generacional .”

El Ple Monogràfic de Joventut ha estat impulsat pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya, qui ha redactat un document, juntament amb les entitat que en formen part, on s’exposen les 16 demandes prioritàries en la defensa dels drets de les persones joves davant dels organismes públics. Aquestes són:

PLA DE XOC PER A L’HABITATGE JUVENIL

1. Impulsar un Parc Públic d’Habitatge Social per a joves.

2. De nou: La regulació de preus dels lloguers és imprescindible.

3. Informació i assessorament per a joves que es volen emancipar.

4. Impuls de polítiques habitacionals més enllà de la compra i el lloguer: models d’accés i tinença de l’habitatge.

5. Regulació de les residències d’estudiants i els col·legis majors.

6. Una Radiografia de joves i accés a l’habitatge

ATENCIÓ A LA SALUT MENTAL

7. Incorporar una major perspectiva juvenil als Centres de Salut Mental

8. Augmentar els recursos destinats en atenció psicològica per a joves

9. Una oferta formativa sobre suïcidi juvenil als Centres d’Educació d’arreu del País i uns plans de prevenció amb perspectiva jove

10. Generar estudis, indicadors i dades de forma periòdica sobre la salut mental de les joves.

11. Dur a terme campanyes públiques de sensibilització de la salut mental i la prevenció del suïcidi juvenil.

TREBALL EN CONDICIONS DIGNES

12. Elaborar un registre únic de Becàries a Catalunya i dignificació de les practiques.

13. Fomentar de l’Economia Social i Solidària des de l’adolescència fins a la Joventut.

14. Millorar l’oferta de Formació professional arreu del país.

15. Una nova mirada de Garantia Juvenil.

16. Per al coneixement dels nostres drets laborals als centres d’educació.

Des de l’ACPJ lamentem que no s’hagi invitat a participar a cap membre de l’entitat, així com tampoc cap veu dels professionals de joventut, principals motors en l’impuls i aplicació de les polítiques de joventut.

–

📸 Foto: @CNJCat

Situació laboral de la joventut

acpj_admin on 5 de maig de 2022

L’Observatori Català de la Joventut ha publicat el primer informe trimestral de 2022 en relació a la situació laboral de la Joventut, un document elaborat a partir de les darreres dades de l’Enquesta de població activa que deixa entreveure xifres esperançadores per al col·lectiu d’entre 16 a 29 anys. L’estudi també ofereix informació sobre els estudis, l’emancipació i el risc d’exclusió dels i les joves.

Un dels resultats més destacats que recull l’informe corresponent al primer trimestre de 2022 és que l’atur juvenil ha baixat del 20%, gairebé dos punts menys en relació a la passada anualitat, passant del 21,6% al 19,1%. Paral·lelament, es consolida el creixement de l’ocupació juvenil, situant-se al 47,3% , una estadística que, en xifres absolutes, es tradueix amb 35.600 joves ocupats més que en el primer trimestre de 2021.

Contràriament aquests resultats a l’alça, l’informe conclou que l’atur de llarga durada persisteix entre el col·lectiu, havent-hi el mateix percentatge de joves  que el 2021 (6,8%) en cerca de treball des de fa més d’un any i, afegeix, que les prestacions de subsidi només afecten al 14,3% de les persones joves aturades. Entre la població de més de 29 anys, la cobertura arriba al 47,1% de les persones aturades.

En relació als estudis, des del 2012 la proporció de joves que estudien ha augmentat i ha passat del 45,5% al 54,7%, però respecte al mateix trimestre de l’any anterior, la taxa s’ha mantingut estable, passant del 54,5% al 57,7%.

Finalment, pel que fa a la emancipació, el nombre de joves independitzats és manté estable en comparació a l’últim trimestre de l’any passat, quan les xifres van augmentar per primer cop en els últims nou trimestres, situant-se al 18,2%. Fa 10 anys la taxa d’emancipació estava al voltant del 30% i se situava, el primer trimestre de 2012, al 28,3%.

Pots consultar l’informe complet de l’Observatori Català de Joventut fent clic aquí.

Font: Observatori Català de la Joventut

Oferta de feina: Tècnic/a de projectes a l’Associació Catalana de Professionals de Joventut

acpj_admin on 28 de març de 2022

Resum

Dins l’Associació hi ha diversos projectes impulsats per la junta, els socis i sòcies i la persona tècnica de l’entitat. La persona contractada serà la responsable tècnica de coordinar i supervisar tots els processos relacionats amb els projectes de l’entitat, la comunicació, l’atenció al públic i la gestió interna de l’ACPJ.

Descripció del lloc de treball:

  • Gestió administrativa i tècnica de l’entitat
  • Dinamització i gestió de consultes i serveis adreçats als socis i sòcies
  • Elaboració, coordinació i seguiment d’accions, projectes i campanyes 
  • Disseny i execució de projectes d’atenció directa al col·lectiu professional, d’incidència política, social i de participació
  • Redacció i gestió de materials i eines per a la comunicació  interna i externa de l’entitat (butlletí, webs, xarxes socials, premsa, grups de whatsapp…)
  • Presentació dels projectes a les convocatòries de subvencions i justificació tècnica i econòmica
  • Seguiment tècnic i econòmic dels projectes de l’entitat
  • Redacció de l’informe de gestió, balanços, pla de treball i pressupostos anuals
  • Dinamització, suport i acompanyament a la junta i a les persones associades de l’ACPJ

Requisits:

  • Titulació universitària o CFGS en l’àmbit de ciències socials
  • Experiència demostrable en gestió associativa i de projectes
  • Nivell C de català i nivell B1 d’anglès
  • Bona capacitat de comunicació oral i escrita en català i anglès
  • Domini de les eines informàtiques bàsiques 
  • Coneixement d’eines de gestió de continguts web i xarxes socials

Es valorarà:

  • Formació en l’àmbit de la joventut
  • Experiència com a treballador/a i/o voluntari/a en entitats sense ànim de lucre
  • Bona capacitat de treball i motivació
  • Saber treballar de manera autònoma
  • Experiència en projectes europeus i/o internacionals

S’ofereix:

  • Feina telemàtica i presencial a la seu de l’entitat: Calàbria 120, Barcelona
  • Horari: 35 hores setmanals de dilluns a divendres
  • Sou brut anual segons conveni de lleure com a coordinador/a de projectes
  • Incorporació immediata (inicis/ mitjans de maig)

Contacte: Podeu enviar-nos el currículum juntament amb la vostra carta de motivació a amb l’assumpte “Tècnic/a de projectes ACPJ” fins el 22 d’abril de 2022.

Jornada ReConeixem-nos 2022:

acpj_admin on 22 de març de 2022

Un espai per a les joves!

Dijous 2 de juny de 10:00h a 14.00h

Ha arribat la tercera edició de la jornada ReConeixem-nos organitzada per l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut.

Tindrà lloc el dijous 2 de juny de 10h a 14h al Centre Cívic Pati Llimona.

👉🏽 Inscripcions obertes al següent Formulari d’inscripció

Enguany debatrem sobre la importància de l’accés de les joves a l’espai per autoorganitzar-se i com influeixen en aquesta eqüació les polítiques i els plans locals de joventut i el treball amb les joves.

Coneixerem diferents models de gestió juvenil dels espais a través d’exepriències i realitats d’entitats, casals i col·lectius juvenils i reflexionarem entorn a recursos, eines i estratègies útils pels i les professionals de joventut per a millorar la seva tasca i promoure, així, un espai per a les joves.

Vine a la jornada i emporta’t recursos per fomentar la gestió juvenil dels espais!

La jornada és oberta a tothom que treballi o estigui interessat en la joventut i els models de gestió juvenil. Per motius d’organització i aforament us preguem que formalitzeu la inscripció a l’activitat, omplint les dades que a continuació us demanem.

👉🏽 Podeu inscriure-us al següent Formulari d’inscripció