Ruth Tramullas i Bartra, Professional del mes

Aquest mes anem cap a Girona per felicitar la Professional del mes, Ruth Tramullas i Bartra , tutora i formadora del programa “Dinamització juvenil a l’Espai Públic”(DIEP) de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona

 

Qui som, on estem, d’on venim i a on anem?

 

 

 

 

Bones! El meu nom és Ruth Tramullas i Bartra, estic a punt de fer els 35 i vaig arribar a Girona per qüestions del “cor”, ara farà 2 anys. Però molta atenció! Sóc de Sant Antoni, un dels pocs barris que queden a Barcelona amb personalitat pròpia i on els joves hi han aportat molt.

 

On estem?

 

En aquests moments “m’enganxeu” de la següent manera. Durant tot l’any passat vaig estar fent d’educadora de carrer amb joves en un barri de Girona i  d’altra banda, aquest serà el 3er any que treballo com a tutora i formadora del programa “Dinamització juvenil a l’Espai Públic”(DIEP) de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, que té lloc de desembre a juny. I puc dir amb claredat, que ara mateix, és una de les tasques professionals que més m’omplen. Paral•lelament, formo part de la borsa de substituts d’educadora social del Centre d’Acollida de Girona, on de tant en tant hi treballo amb el grup de noies adolescents de 13 a 18 anys, una molt bona experiència.

 

D’on venim?

 

Fa uns 12 anys que estic en contacte amb infants i joves. D’adolescent ja em movia per La Bàscula, equipament musical i juvenil per excel•lència de l’època i que encara belluga!. Vaig començar a estudiar Educació Social després de no ser admesa a l’antic FP d’Animació Sòcio-cultural, llavors només es podia fer en una escola del Carmel. Cal dir, que paral•lelament a la carrera, treballava en una botigueta del barri, on veniem espelmes i objectes de regal, va ser una de les meves primeres experiències laborals que va durar 5 anys, em va encantar!.

El que jo volia però, era formar-me per treballar en un lloc com la Bàscula, sobretot aprendre a organitzar concerts amb i per joves. La cosa és, que un cop acabada la carrera vaig adonar-me que podia fer moltes més coses que això i que havia de començar “per baix” si volia acabar treballant amb joves. Així que durant els dos primers anys després de la carrera em vaig estar movent entre menjadors escolars, casals infantils i colònies escolars (que us he d’explicar…). És després, a partir de contractes “més estables” (per obra i servei, és clar) que ja començo a tenir un contacte més habitual amb joves, especialment al Centre Cívic Matas i Ramis del barri d’Horta de Barcelona com a dinamitzadora sòcio-cultural i al projecte “A partir del carrer” com a educadora de carrer amb joves a Barcelona. També passo per Ripollet, on durant uns quants mesos faig una diagnosi de les necessitats dels joves del municipi en temes relacionats amb la violència. Abans de marxar cap a Girona, també estic quasi un any treballant com a educadora social amb mares adolescents, una altra bona experiència per “posar-me a la motxilla” i molt recomanable.

Per cert, sóc molt activa en quan a formar-me, així que he fet diferents cursos relacionats amb joves i 3 Postgraus: Polítiques de Joventut, Mediació i Projectes de Desenvolupament Local. Tots tres, especialment el primer, és clar, relacionats amb la millora de la qualitat de vida del joves i per tant, de tots nosaltres.

Com podeu veure i veureu, la meva vida laboral estat sempre envoltada dels joves, ja sigui des de la visió de les Polítiques de Joventut o de les Socials, sobretot d’aquestes últimes.

 

A on anem?

 

Mirant al futur, veig que cada vegada s’està donant més importància a intentar millorar la qualitat de vida dels joves des de la proximitat, sobretot pel que fa a aquells que es passen hores i hores al carrer sense fer res d’especial… Crec que aquests professionals que treballem a “primera línia” hem de fer que la nostra tasca sigui visible, que es conegui, fer un esforç per saber-la explicar (moltes vegades no trobem la manera de fer-nos entendre). És per això, que espais com aquesta Associació s’han de potenciar i utilitzar fins que tothom a qui expliques que treballes amb joves, entengui d’una vegada per totes de què “punyetes” li estàs parlant. És llavors, quan es veurà la utilitat de la nostra feina i les apostes per aquesta, començaran a pujar.