Què farem amb la joventut vulnerable oblidada?

Sara Agulló i Sara Robles

Àrea jurídica de FEPA

/

Quan en Shahzeb, en Mohamed o l’Omar t’agraeixen tot el que has fet per ells i veus les seves cares de felicitat, tornes a recordar el motiu pel qual et vas dedicar a aquesta feina.

Malgrat la quantitat d’obstacles que se’ns presenten diàriament, veure com les situacions d’aquestes persones joves extutelades d’origen estranger millora d’alguna manera, t’omple de forces per a continuar treballant per a elles.

Perquè totes aquestes persones, independentment de la seva situació o el seu origen, mereixen tenir les mateixes oportunitats que la resta.

D’ençà que es va aprovar la tan esperada reforma del Reglament d’Estrangeria i fins avui dia, podem dir que l’impacte ha estat molt positiu.

Gràcies a aquesta modificació, moltes persones joves d’origen estranger, tutelades i extutelades, han vist com la seva vida ha fet un tomb, saltant d’una situació d’incertesa i desesperació vital, cap a una on, per fi, poden arribar a veure un raig de llum i esperança a les seves vides.

Parlem de persones joves que havien perdut els seus permisos de residència arran dels requisits inassolibles que, abans de la reforma, exigia l’Administració. Requisits que els havien abocat a una situació d’extrema vulnerabilitat i d’exclusió social alarmant.

Actualment, molts d’aquests i aquestes joves han pogut recuperar els seus permisos de residència o bé els han pogut renovar amb més facilitat, fins i tot, amb habilitació automàtica per a treballar, fet que els i les proporciona més oportunitats d’integrar-se a la societat.

Hem de partir de fet que, aquestes persones, ja vivien una situació de vulnerabilitat al seu país d’origen. Moltes d’elles veien com, els somnis i esperances que pensaven complir tot just arribar, es veien estroncades.

Aquest fet generava en elles una frustració i tristesa que, a nosaltres, com a professionals, se’ns feia difícil de gestionar, a causa de les traves amb les quals ens trobàvem per a poder ajudar-les.

Afortunadament, ara, les coses estan canviant. Veure com, a poc a poc, van recuperant el somriure i les ganes de lluitar pel seu futur, fa que l’esforç hagi valgut la pena, sens dubte.

No obstant això, no ens hem d’oblidar de totes aquelles persones joves que no s’han pogut beneficiar de la reforma i de tota la feina que manca per fer.

Parlem, per una banda, d’aquelles persones joves no vinculades en cap programa d’emancipació, sigui d’una entitat pública o sigui privada. Per una altra banda, ens referim als casos alarmants de persones joves que es troben en situació de sensellarisme. I també parlem d’aquelles persones joves que ja han complert els vint-i-tres anys i no poden regularitzar la seva situació, d’acord amb la nova normativa.

Què cal fer en aquests casos? Instem a l’Administració a buscar solucions davant aquesta realitat existent. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per a generar i establir les eines necessàries per a millorar la situació d’aquestes persones.

Hem de continuar oferint-los suport en tots els àmbits que comporten els seus itineraris d’emancipació: formació i inserció laboral, suport emocional, suport jurídic i tot el que sigui necessari perquè puguin esdevenir autònoms i autònomes.

Per concloure, podem dir que, amb l’aplicació de la reforma, hem avançat molt, doncs moltes persones han viscut una millora substancial de la seva qualitat de vida. Però, malgrat aquest avanç, encara queda molt camí per fer si volem arribar a aconseguir que, aquestes persones joves (les que s’han beneficiat i les que no) arribin a esdevenir ciutadans i ciutadanes de ple dret en un futur.

Imatge: Foto de comunidad creado por rawpixel.com – www.freepik.es