Notícies i recursos

Que ens deixen les jornades de bones pràctiques del 2016?

admin on 23 de desembre de 2016

bpjoventut2016a

Aquest any s’ha complert la tercera edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Accions complementàries i vitals que acompanyen el projecte i plataforma i que cada cop s’apropen més al seus objectius originals: esdevenir espais de relació i vincle efectiu i afectiu entre professionals, ser espais de debat, reflexió i aportació de propostes sobre aquells temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector. Els espais i debats sorgeixen, gràcies a l’exemple pràctic i tècnic que aporten els nous projectes de bones pràctiques introduïts aquest 2016 a la plataforma.

Tot seguit en fem anàlisi de les jornades. Des del perfil dels i de les participants, fins als temes de debat tractats a les jornades d’enguany, les aportacions i reflexions, i la valoració final d’aquesta edició.

PERFIL DELS I DE LES PARTICIPANTS A LES JORNADES 

-Dona, professional de joventut que treballa per una administració local i de, més o menys, 36 anys.

Anna Moreno

Anna Moreno, professional de joventut de Tortosa (Espai Jove Art Total). A la jornada de Balaguer.

A través del formulari d’inscripció, es van recollir una sèrie de dades que dibuixaven el perfil dels i de els participants a les jornades de bones pràctiques d’aquest 2016. A les quatre, hi ha hagut un total de 148 inscripcions i quasi el 80% han estat dones (105). La majoria són professionals de joventut, 123 (83’1%), i la resta, altres professionals o joves, que principalment van interessar-se per la jornada de Manresa. Les edats majoritàries estan a la franja entre els 32 i els 39 anys (46 persones, 10 amb 36 anys). Els professionals provenen de diversos llocs de treball però la majoria treballen en municipis o a nivell comarcal. I venen d’Andorra, la Seu d’Urgell, Ripoll, Sant Joan de Vilatorrada, Alcanar, Tortosa, Amposta… fins a un total de 73 municipis diferents. El seu interès per les jornades ha estat per conèixer els projectes que es presentaven (48’3%), per la temàtica que es tractava (32’4%), perquè els hi ha recomanat (12’4%) o per altres motius (6’9%).

LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT PER A LA MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIALS DE LES PERSONES JOVES

Amb la presentació de la bona pràctica Intervenció al carrer de Lleida, per part de Jenny Chiquero i Juanjo Rodríguez, coordinada des de les Regidories de Joventut i Serveis Personals de la Paeria, a Tortosa es va donar peu al debat sobre la relació de les polítiques de joventut i les polítiques socials entorn als joves. O, de com i quin tipus de treball fan per la millora de les condicions dels joves i dels joves en risc, les i dels professionals de joventut.  ⇒ Presentació del projecte Intervenció al carrer a Tortosa

Presidència

Pep Vallès, president del CEESC a Tortosa, Maika Farriols, presidenta de l’AcPpJ i Toni Polo, president de l’Espai Blanquerna. A la pausa de la jornada de Tortosa.

Les respostes són complexes d’argumentar per a que s’entenguin, perquè les polítiques de joventut actuen sobre intangibles. Intangibles però, absolutament vitals per a les persones joves. I a Tortosa ho van deixar clar diversos participants. Jordi Castells, per exemple, apunta que “Les polítiques de joventut són un eina per conèixer l’estat de la qüestió i poder incidir-hi amb una mica més de recursos. Joventut potser no incideix directament en les condicions socioeconòmiques de les persones, però els pot dotar d’eines per a que siguin més autònoms i competitius”. Un altre dels participants comenta que ´fan un plantejament global inclusiu preventiu”. I un altre que “ajuden en la relació que els joves tenen entre sí i amb el seu entorn. Potencien les capacitats del jovent per poder desenvolupar-se socialment i laboralment i així poder adquirir una feina que respongui a les seves expectatives”. Una participant també es creu que aquestes donen “un enfocament més precís dels projectes que es necessiten per implementar amb població juvenil. Crec que es fa una anàlisis més crítica i es donen unes solucions més directes i eficients”

Per un altre costat, ja s’ha repetit més d’una vegada que els serveis de joventut, espais o oficines joves, són les primeres portes d’entrada de l’administració per a les persones joves, un fet ja, evident i clau. I un èxit de les polítiques i del treball dels i de les professionals de joventut. Gràcies a la conducció del debat de Toni Polo, President de l’Esplai Blanquerna, a Tortosa, també es va debatre sobre l’estar a prop de la realitat dels joves, del seu dia a dia “Les polítiques de Joventut són molt importants de cara a oferir al jove un marc ampli de ventalls de possibilitats en molts àmbits. Cal treballar al carrer per estar a prop del jove, per conèixer-lo i per a poder oferir-li alternatives adients. El jove ha de sentir que en el seu territori es fan coses pensades per a ells i per a millorar el seu futur”, “Crec que s’hauria d’aprofundir en el lligam dels joves amb la realitat social a la que pertanyen”.

ELS TEMES PENDENTS DE L’AVALUACIÓ EN ELS PROJECTES DE PREVENCIÓ I LA RELACIÓ D’ALTRES PROFESSIONALS AMB LES PERSONES JOVES

Olot

Mireia Grangé i Josefina Piñol, tècniques de joventut del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre (Kant per la Igualtat), a la jornada d’Olot.


Mireia Grangé i Josefina Piñol, tècniques de joventut del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre ens van presentar a Olot, la bona pràctica Kant per la Igualtat, que treballa en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre joves a la comarca. La proposta servia per generar un debat posterior sobre la relació educativa i treball dels i les professionals de joventut amb les emocions, sentiments i conductes de les persones joves. La dinamització d’aquest debat va anar a càrrec de Júlia Mas Maresma, membre del projecte Ella. ⇒ Presentació del projecte Kant per la Igualtat a Olot
Es fa palès que en l’àmbit de les emocions, costa ser objectius. La subjectivitat hi va implícita, les professionals, els joves, reaccionen, senten i es comporten de maneres diverses i diferents. A Olot es va discutir més sobre l’avaluació i impacte dels projectes de prevenció o de campanyes realitzades des dels serveis de joventut i impulsades pels professionals, que dels mateixos projectes o del treball en les emocions. Si es capta l’atenció dels joves i si es canvien o modifiquen els seus hàbits a través d’aquestes propostes. Quin és el paper dels joves en aquests projectes? Subjectes o objectes? Com fer una avaluació estricta d’aquests projectes? Més preguntes que respostes.

Però es va arribar a una pregunta clau: com podem aconseguir que professionals que atenen joves des d’àrees sectorials (ocupació, educació, habitatge….) aprenguin a relacionar-se amb els i les joves? Aquí, rescatem algunes opinions i propostes interessants dels i de les participants. A l’Oficina Jove del Bages, per exemple, ens expliquen que formen aquests professionals des de la mateixa oficina. Una de les participants esmentava que “a través de formació tipus taller i treball transversal amb els professionals de joventut. El professional de joventut ha de ser capaç de sumar a l’equip de treball altres professionals que dominen altres camps que afecten al jove. El concepte equip ampli en una organització o supraorganització”. El treball en xarxa i el contacte directe amb altres professionals i àrees, sembla bàsic per aconseguir-ho.

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Tortosa i Olot         Sense burocràcia i amb molt d’amor  –article sobre les dues primeres jornades

EL DEBAT SEMPRE SUCULENT ENTRE LA CULTURA, JOVENTUT I ELS JOVES

La bona pràctica de La Ciutat a cau d’orella de Tarragona, presentada per un dels seus responsables, Siscu Guirró, ens facilitava el debat clàssic entre cultura i joventut a Manresa. Laura Fusté, tècnica de joventut i referent de la bona pràctica BaumannLab, dinamitzava del debat. L’engegava amb una bateria de quinze preguntes. Ens centrem però, en una pregunta clau generada a través del debat, per resumir diverses aportacions de les i els participants: que creus que aporten les polítiques de joventut i la nostra feina a la cultura i a la comunitat? ⇒ Presentació del projecte La Ciutat a cau d’orella a Manresa

DGJ

Anna Crespo, Regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Manresa i Marta Vilalta, Directora General de Joventut, a l’inici de la jornada a Manresa.

“Les polítiques de joventut són claus per al desenvolupament dels joves a nivell integral i per a la inclusió dels mateixos a la societat. Incidir en aspectes culturals, com a la resta d’àmbits que tenen a veure amb els joves, és important perquè aquesta esdevingui accessible per al col·lectiu i perquè puguin prendre part d’ella mateixa i alhora sentir-se partícips en la pròpia comunitat. Cal que les polítiques de joventut treballin perquè els joves puguin participar de la cultura, gaudir-ne i ser creadors”, argumenta una de les participants. En aquesta última línia també es comenta que la nostra feina ajuda “A fer visible els joves com a potencial de canvi cultural, a que es compti amb ells no només com a “usuaris” culturals sinó com a creadors i aportadors de formes diferents i noves de cultura. També com hereus de les tradicions i de la cultura popular”. Núria Bonfill Babià creu que “aporten en certa manera una activitat de promoure entre els joves, tot i que també per les altres persones, sense posar etiquetes, les diferents formes de tenir cultura i comunicació, crec que la aportació de les polítiques de joventut són importants, ja que promouen també la manera de ser lliures, es a dir, aporten un pensament més liberal, un pensament que és independent, cadascú es fa la seva visió de les aportacions de les polítiques. No ens lliguen, no ens marquen obligacions, ens deixen ser”.

Es fa també incís en la manera i formes de treballar des de les polítiques de joventut “qualitat tècnica pel què fa a llenguatges, metodologies, aproximacions a col·lectius juvenils, gestió de compromisos tècnics-polítics i reconeixement amb, per a i dels i les joves”. Núria Boronat creu que “qualsevol acció que fem per a joves o qualsevol que sorgeix d’un acompanyament a una persona jove l’enriqueix culturalment tant a ell/a com al seu entorn: contribueix al seu bagatge, experiència i riquesa com a persona”. I Sílvia Canals pensa que “Joventut no és només cultura, Joventut és present en tots els àmbits (salut, esports, educació, medi ambient…) i per tant cal pensar i actuar més enllà de l’acció únicament cultural. Tot plegat és molt més complex, sobretot quan es tracte de municipis relativament petits, i que per tant encara és més evident que Joventut és present en tots els àmbits d’actuació”

LES PERSONES JOVES COM AGENTS DE LA COMUNITAT

Alejandra Almazan i Anna Moreno, professionals de joventut, ens van presentar a Balaguer, Espai Jove Art Total, la bona pràctica a on estan implicades diverses àrees i programes de l’Ajuntament i la ciutat de Tortosa. El projecte ens encetava a la capital de la Noguera un debat atractiu sobre el treball comunitari que fan els professionals de joventut. També sobre la participació del jovent vers la comunitat, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. ⇒ Presentació d’Espai Jove Art Total a Balaguer

Dani Marín, referent en la bona pràctica dels Pressupostos Participatius, va dinamitzar l’últim debat de les jornades. I primer de tot, que entenem per comunitat?  S’arribava més o menys a l’acord entre les i els participants que “la comunitat està formada per persones que conviuen en un espai territorial concret i en comú, i que conviuen amb altres agents com entitats i serveis, que interactuen i hi tenen un vincle. I, “que el treball comunitari fomenta aquest vincle i treball en xarxa”. Un dels participants senyala que “s’ha de tenir en compte l’opinió dels joves i les necessitats que tenen i a partir d’aquí, quines coses poden aportar dins la seva comunitat. Els joves són un element clau dins l’àmbit on viuen, per tant cal escoltar les seves opinions per tal que se’n faci ressò”. Entre la majoria de participants es vincula el treball comunitari amb joves, el que actua a favor de la seva implicació per una convivència en el territori, “és molt important la implicació de les persones joves en la comunitat i en els processos comunitaris per tal de potenciar la seva participació ciutadana, i conscienciar-los que la seva implicació activa és fonamental per aconseguir una transformació en el seu entorn”. I un altra aportació, “La millor forma en que el jovent pot contribuir en aquesta convivència és ser-ne partícips, fet que ajuda a enfortir els vincles amb la comunitat i a sentir-se responsable del bon funcionament i la cohesió d’aquesta”.

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Manresa i Balaguer

VALORACIONS DE LES JORNADES: ÈXIT, CONCRECIONS I MILLORES

El debat a la jornada de Manresa

Des de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), impulsora del projecte i plataforma de bones pràctiques, es creu que han estat les millors jornades de bones pràctiques, la millor edició. Almenys, en assistència i participació. 40 participants les jornades de Tortosa i Olot, aforament complert a Manresa (60 persones) i 22 professionals a Balaguer. Un total de 162 professionals, polítics i joves entre les quatre jornades. I la participació, ja ho heu pogut llegir, s’extreuen força aportacions interessants i a tenir en compte pel dia a dia del treball en joves i per les polítiques de joventut d’aquest país. El fet d’haver reduït el número de presentacions de bones pràctiques (de 3 al 2015 a 1 per jornada el 2016), ha suposat poder aprofundir en el coneixement dels projectes presentats i ha ampliat més l’espai del debat posterior sobre la temàtica corresponent. Entre presentació i debat, es convidava a un refrigeri que alhora convidava també, a ser punt de trobada i vincle entre professionals.

Després de cada jornada enviàvem un qüestionari de valoració als participants. Entre un 75 i un 80% que el van respondre, consideren les jornades com un bon punt de trobada per a professionals i que promouen la reflexió per la nostra professió. Recullen bona nota els projectes presentats i els debats posteriors, encara que la temàtica i debat a Olot rep algunes critiques. El tema “el treball emocional amb els joves” es percep confús, costa de debatre i és un tema immaterial i molt subjectiu. Caldria haver acotat més sobre que, entre l’emocional, es volia tractar.

També han aparegut comentaris respecte el tipus de presentació dels projectes, on potser tocaria afinar més en el guió. El seu contingut ha estat ben valorat però caldria posar-hi més ordre per a poder aportar més eines als professionals. I respecte als debats posteriors, alguns participants s’han manifestat més a favor d’extreure’n conclusions in situ, poder, inclús, tenir preguntes abans per a tractar un cop engegui la jornada (deures).

Per acabar, es valora molt positivament apropar les jornades als municipis, a les comarques. Una aposta de l’AcPpJ que ja va incorporar l’any passat i que es pensa continuar en aquest sentit els propers anys. O sigui que, tard o d’hora, les jornades seran al teu poble o ciutat.

El valor de copiar, tunejar i empeltar  –article de Pep Montes al seu blog -coordinador del projecte- sobre el seu funcionament, característiques i més.