Emília Corona, la nova professional del mes

Us presentem l’Emília Corona, la nova professional del mes. Cap de Secció de Joventut de l’Ajuntament de Lleida i tot terreny de les polítiques de joventut. L’enhorabona des de l’AcPpJ!

 

Qui som? On estem? D’on venim? i a on anem?

 

 

 

 

Sóc l’Emília Corona Calvet. Vaig néixer a Tremp fa 47 anys (uf) i visc a Lleida amb l’Eduard i les meves filles, la Cristina i la Mercè que tenen 14 i 11 anys.

 

On estem?

 

Sóc cap de Secció de Joventut de l’Ajuntament de Lleida on juntament amb un equip de 10 persones desenvolupem l’acció de la Regidoria de Joventut.

 

D’on venim?

 

Com la majoria dels professionals de joventut “veterans” els meus orígens professionals provenen del món del lleure infantil ja que durant molts anys vaig estar vinculada a una entitat de Tremp, “la Casa del sol naixent” organitzant colònies, esplai, animació de carrer, festes populars….etc.

 

Després me’n vaig anar a Barcelona a estudiar Geografia i Historia i em vaig especialitzar en Antropologia. Paral•lelament em vaig anar formant com a monitora i directora de lleure i vaig fer els cursos d’animació sociocultural que organitzava l’escola Abast de l’Hospitatet de Llobregat. Allà vaig descobrir un món que a Catalunya començava i que mirava sobretot les experiències de França, d’Itàlia i també de sudamèrica (treball comunitari).

 

I arrel dels cursos d’animadora sociocultural em va sortir la primera feina al servei d’Informador juvenil de Barberà del Vallès. Després vaig treballar d’educadora a Barcelona, a la Franja del Besòs i a mitjans dels 90 vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Lleida, primer com a responsable del servei d’informació juvenil i després com a cap de secció de Joventut.

 

He tingut la sort de poder combinar el treball d’intervenció directa altres perspectives vinculades al món de la joventut participant en diverses accions de formació que m’han ajudat a tenir una perspectiva més reflexiva.

 

També vaig tenir l’oportunitat de tenir una visió més àmplia del territori en la meva breu faceta de coordinadora territorial de Joventut (any 2006), que va ser una forma de reivindicar que és positiu que els càrrecs de confiança siguin ocupats per persones amb bagatge tècnic.

 

A on anem?

 

A nivell personal, hi va haver un temps en que pensava que aquesta professió era temporal i que amb els anys caldria fer un canvi a un altre àmbit (educació, cultura, serveis socials…). Però el temps passa i veus que cada cop vas afiançant més els teus coneixements i si tens una actitud flexible i propera, l’edat no &eacut
e;s cap impediment per al treball amb la gent jove.

 

Fen una anàlisi retrospectiva, crec que les polítiques de joventut han evolucionat de forma molt positiva i els professionals hem sabut anar trobant l’essència del nostre treball, que no és cap altre que el suport als projectes individuals i col·lectius dels joves, autèntics protagonistes de les polítiques de joventut. Hem anat abandonat accions que potser si que eren importants per a les administracions però amb poc sentit per als joves.

 

Altra cosa és el reconeixement dels professionals i les polítiques de joventut. Aquí és important saber explicar el nostre treball, amb un estil i manera de fer totalment flexible, des de la interlocució i adaptat a les necessitats dels i les joves.