Notícies i recursos

Carli Farràs, la nova professional del mes

Va nèixer a la Seu d’Urgell i des de l’abril del 2004 hi treballa com a tècnica de joventut. És un plaer presentar-vos i felicitar a Carli Farràs, la nova professional del mes.
 

 

 

Qui som? On estem? D’on venim? i a on anem?  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Em dic Carli Farràs i sóc la petita de tres germans. Tinc 32 anys i vaig nèixer a la Seu d’Urgell. Als 18 anys, com la majoria dels joves de la comarca de l’Alt Urgell, vaig anar a Barcelona a estudiar Educació Social i desprès Psicopedagogia. Despres de gairebé 8 anys vivint a Barcelona me’n vaig tornar “cames ajudeu-me” a la Seu d’Urgell, cansada de la gran ciutat! Però continuo baixant molt a Barcelona, es més, des de que no hi visc la gaudeixo més que mai! 

Vaig tenir molta sort, perquè vaig poder retornar a la Seu amb una feina relacionada amb els meus estudis, fet que no sempre es fàcil pels molts joves del Pirineu

 

On estem?

 

Des de l’abril de 2004 treballo com a Tècnica de joventut per l’Ajuntament de La Seu d’Urgell, per tant ja fa més de 7 anys. Des del finals del 2008, la meva feina està integrada dins la Oficina Jove de l’Alt Urgell. Juntament amb la Mireia, l’Anna, la Yolanda, la Ruth, la Sandra, la Sabina i ara també el Carles, hem aixecat aquest nou servei per a joves del nostre territori, que està sent complicat però els resultats estant sent molt positius. Dóna sentit a les paraules que sovint repetim els tècnics de joventut:  interdepartamentalitat  i interinstitucionalitat per sumar esforços.

El 2000 vaig cofundar una associació juvenil amb joves de la Seu , en els inicis vam engegar un esplai anual, després de tots aquests anys hi segueixo vinculada, perquè ens entenguem, emocionalment…  hem fet un munt de projectes per la comarca, a nivell d’educació en el lleure, socioculturals, educatius, de participació jove, de recuperació del patrimoni, ….

Sóc sòcia de l’AcPpJ des dels inicis, en la primera junta, just quan no portava ni un mes treballant de tècnica de joventut, en vaig ser vocal, sense massa temps per participar-hi, però amb ganes de tirar endavant un projecte que per mi afavoria la relació en xarxa dels professionals en joventut.

 

D’on venim?

 

Vaig estudiar Educació Social i, al finalitzar vaig continuar amb Psicopedagogia. Durant la carrera em
vaig treure els carnet de monitora i de directora de lleure.  Durant aquells anys vaig treballar en menjadors escolar i també en un Centre ocupacional amb disminuïts psíquics adults.

L’últim any de Psicopedagogia, quan tenia pensat pujar a la Seu, em van atorgar una beca de col•laboració amb la UB, al departament de Psicologia Evolutiva. Això em va despertar la curiositat per la investigació i vaig començar un doctorat en Psicologia de l’Educació. Però al pocs mesos vaig veure que això no era lo meu, i sobretot, que no em servia de gaire per aplicar al meu territori, a la Seu, on  tenia molt clar que volia tornar.

Així va ser, que se’m va acabar la beca un mes de febrer i al mes següent convocaven la plaça de tècnic de joventut a la Seu d’Urgell! Us podeu imaginar la meva alegria, un somni fet realitat, poder tornar a la Seu amb una feina bona i que s’ajustava als meus estudis!  Em vaig tancar un mes estudiant i vaig aconseguir la plaça. I aquí estem, engegant projectes, serveis i recursos i el que faci falta!

 

A on anem? 

 

La meva feina m’encanta i em sento molt afortunada i, sobretot en aquest moments que estem vivim de crisis econòmica. Des de l’inici he comptat amb la complicitat de l’Anna, la tècnica comarcal de joventut, amb la que em anat demostrant que el treball interinstitucional és un element imprescindible, sobretot en territoris com el nostre, en que no disposem de gaires recursos. També, des de l’inici he comptat amb dos regidors, primer l’Albert i desprès la Mireia, que han defensat  les polítiques de joventut amb fermesa, cosa que facilita moltíssim la feina tècnica! I a més, això ens ha permès consolidar un equip de joventut que està fent grans projectes, serveis i recursos per als joves d’una ciutat de poc més de 10.000 habitants!  

Treballar en les polítiques de joventut enganxa, i sempre vols fer més, però a vegades no saps per on tirar. Per això crec que els tècnics de joventut municipals estem una mica deixats… I s’està oblidant el crear xarxa entre municipis! En fi, és una proposta, algú s’anima?