Intervenció al carrer

Projectes

Intervenció al carrer

Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 per afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets.

Intervenció al carrer

Descripció general

Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 i que ha pres formes diverses amb una voluntat única: afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets, tot incentivant la participació en activitats de lleure, cultura i esport, en contacte directe amb l’entramat associatiu de la ciutat i promovent els valors lligats a la diversitat, la tolerància i la cooperació.

La base del projecte és el treball directe en el medi, apropant professionals especialitzats a l’entorn immediat dels usuaris, fent treball de camp per conèixer les seves circumstàncies i realitat concreta, individualitzant les mesures i accions a realitzar i buscant la seva connexió amb els recursos cívics, culturals i associatius normalitzats del seu entorn. El gruix del treball, per tant, recau en els educadors de carrer o els dinamitzadors socioculturals de la millor tradició, recuperats a Lleida per a les polítiques de joventut.

Inicialment, el projecte donava resposta a situacions de conflictivitat generades per la presència al carrer de nois i noies immigrades de procedència llatina amb comportaments de risc i per minvar també una certa alarma social al voltant d’aquest fenomen. La consolidació del sistema d’intervenció, però, converteix el projecte en un programa estable de la regidoria de joventut, que cada any pren una forma diferent en funció del col·lectiu de joves amb què es treballa, dels seus interessos i de les vies de treball idònies per a cadascun d’ells.

En l’actualitat, el projecte està en procés de revisió, on s’està (re)analitzant la situació actual de les joves participants, especialment amb l’impacte que ha tingut la pandèmia en les seves necessitats bàsiques (materials i emocionals), així com la creixent fractura social en l’àmbit comunitari. Per això, la Intervenció al carrer es troba en un canvi de paradigma, redefinint la proposta d’actuació per a promoure projectes amb un enfocament més educatiu, transformador i comunitari. A més, busca crear i nodrir una xarxa de suport als joves amb especial vulnerabilitat, sense referents adults, per a connectar-los activament amb la comunitat. Paral·lelament, també s’ha establert una nova línia de treball que busca cobrir les seves necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, formació, treball, salut i papers), vinculant aquestes accions amb projectes que puguin ser generadores de primeres experiències i oportunitats laborals per a l’emancipació.

El projecte es desenvolupa de forma estable durant tot l’any, a partir de la tasca continuada dels educadors o dinamitzadors, amb moments de puntual intensitat quan tenen lloc les activitats que s’han generat com a part de la intervenció.

El 2007 es va posar en marxa per primera vegada el projecte i es generen les activitats del Sona bé, dedicades a la creació musical.

El 2008 el mateix projecte pren forma amb la proposta Hip Hop Intercultural, amb una completa oferta d’activitats de cultura urbana.

El 2009 segueix l’evolució incorporant a les activitats ja consolidades de tipus musical i cultural, les esportives, de manera que el projecte passa a anomenar-se Lleuresport.

A partir de 2010 i 2011 el projecte ja pren una dimensió més global i la intervenció incorpora tots els aspectes de necessària coordinació interdepartamental, cooperació associativa i de seguiment professional estricte. Així mateix, s’amplia l’abast i s’adreça a tots els joves amb algun grau de dificultat o risc social, al marge de la seva procedència.

El curs 2010-2011 es van donar diversos embarassos entre les noies vinculades al projecte. Això va fer plantejar la creació d’un grup de suport i orientació per a mares joves per treballar diferents habilitats i conèixer recursos per a una maternitat/paternitat responsable. Es va dissenyar un programa amb 10 sessions per compartir vivències i conèixer diferents recursos per a la petita infància. Dins d’aquest marc es va fer també un treball d’expressió a través de la imatge i el so (exposició fotogràfica, vídeo…)

L’any 2013 un grup de joves d’origen africà vinculats al projecte van crear l’associació Ndiatiguia. Amb el suport dels professionals de Joventut, aquesta entitat participa en diverses activitats de ciutat: carnaval, la Sirollada (barraques a la festa major de Lleida gestionades per entitats juvenils), organització de  l’Intercanvi Cultural, que vol promocionar el coneixement de diverses cultures, etc.

El 2014 s’ha iniciat un nou projecte que pretén formar en el lleure a joves interessats i provinents d’entorns poc propicis, amb l’objectiu que siguin un model positiu per a infants i adolescents del seu entorn, al mateix temps que aconsegueixen una titulació oficial de monitors. Una part dels participants estan vinculats al projecte d’intervenció a l’espai públic mentre altres són joves vinculats als educadors de serveis socials (centres oberts, educadors d’entorn). Com a contrapartida a la formació, els joves participen en projectes d’aprenentatge i servei adreçats a infants i adolescents i fan de voluntaris en projectes educatius als barris.

L’any 2015 es posa en marxa la Roda Oberta de Street Dance. Té lloc a la plaça Sant Joan, punt de trobada de molts joves de la ciutat i municipis de l’entorn. Els joves fan un ús intensiu de la plaça, poc adequat per al seu disseny urbanístic, i es produeixen conflictes amb comerciants i vianants. Amb el suport dels educadors, un grup de joves impulsa l’activitat artística al voltant de la dansa i ells mateixos s’encarreguen de dinamitzar la roda i realitzar mediacions en cas de conflicte. La iniciativa obté un gran èxit de participació i es culmina cada temporada amb un Concurs Amateur de Dansa Urbana (en podeu veure el cartell a la secció d’imatges).

El 2016, a més, es consolida fortament un altre dels fronts del projecte. Un grup de dominicans s’acaben integrant com a equip sènior A al Club de Bàsquet Secà. Competeixen en la lliga territorial de la zona, i exemplifiquen d’aquesta manera l’èxit del programa: fa vuit anys que Intervencío al carrer treballa amb ells a partir de la pràctica de l’street bàsket (podeu veure’n un article de premsa a l’apartat de mitjans).

 En l’última edició prèvia a la pandèmia, entre 2019 i 2020, el projecte va comptar amb 7 activitats esportives i 7 activitats culturals, partint dels interessos de les joves, les noves situcions i realitats socials. Destaquen activitats de referència del projecte, com ara el campionat FUT7JOVE o torneigs de bàsquet en l’àmbit de l’esport, i els concursos de dansa urbana o Freestyle i les rodes de Street Dance (amb una sortida a BCN per a realitzar un intercanvi amb grups de Street Dance de la ciutat). Tot i això, també és destacable l’organització de noves activitats com Lleida Street Art o el LleidaJove Running Team. A més, els darrers anys han dut a donar una major En total, van participar 291 homes i 115 dones a les activitats esportives i un total de 323 participants en les activitats culturals i musicals.

A causa de la pandèmia, les mesures sanitàries dutes a terme principalment a les limitacions de moviment a l’espai públic, va lmitar la possibilitat de treballar directament al carrer, minvant el contacte amb les joves i limitant les activitats acomplertes. Tot i això, l’any 2021, es va reprendre el projecte de formació prelaboral i treball comunitari de la Brigada Jove, amb una lògica semblant al projecte del 2014, però adaptat a les creixents necessitats de les joves, marcades també per la pandèmia. Especialment, es va donar continuïtat a les activitats esportives, menys restringides per les autoritats en època de la Covid-19, continuant amb el LleidaJove Running Team, l’esport en Femení, el FutbolNet o el Street bàsquet. Igualment, es va continuar oferint l’activitat de Lleida Street Art i els grups de dansa, van organitzar-se per a rodar el videoclip “Deixa’m Ballar“. Finalment, també es va llençar el projecte 40×20, que buscava vincular els tres eixos principals del Intervenció al carrer: Esport, art i comunitat.

És difícil quantificar la despesa econòmica del projecte ja que, a banda de dues educadores adscrites al departament de Serveis Personals, les altres despeses corresponen a partides generals i no pròpies del projecte d’intervenció al carrer.

Malgrat això, es poden senyalar les següents despeses anuals:

  • Personal
    • Educadors socials adscrits a la regidoria de Serveis Personals
    • Educador social adscrit a la regidoria de Joventut
    • En funció dels ingressos via subvenció, alguns anys s’ha comptat amb educadors de suport a les activitats.
  • Recursos infrastructurals
    • La Palma. Centre de recursos Juvenils
    • El mercat. Bucs d’assaig
    • Pabellons municipals
    • Espais públics (places)
  • Activitats (aproximació)
    • Col.laboracions de talleristes, monitors esportius i material.
    • Entre 2.000 i 3.000 € en funció de cada programació específica.
  • Despeses generals de la regidoria
    • Activitats obertes a diversos col·lectius, difusió de les activitats del projecte en el marc de la programació general, serveis d’orientació especialitzats (psicoconsulta, orientació professional… ), etc.

Fins l’any 2012 es va rebre anualment un ajut del Ministerio de Empleo y Seguridad social – Fondos Europeos de Integración Social. Els imports concedits foren variables (entre 22.000 i 74.000 €).

Des de 2013 es va rep una subvenció específica del Plan Nacional de Drogas per finançar les activitats de lleure alternatiu.

En l’edició de 2012, a més, el projecte va rebre el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, amb 8.582 €.

No disposem de dades més recents sobre el finançament actual del projecte. 

L’equip l’integren un tècnic de joventut, tres educadors de carrer i els monitors o suports puntuals que siguin necesaris per a cada acció concreta generada pel projecte.

Un 19,5% de la població de Lleida està constituida per joves de 15 a 29 anys d’edat, amb una xifra que supera les 26.000 persones.

D’elles, l’any 2011, 6.061 eren joves d’origen estranger no comunitari, és a dir, el 22,85 de la població juvenil total.

El projecte s’adreça, en termes generals, a joves d’origen estranger de 13 a 30 anys, que majoritàriament són a Catalunya des dels reagrupaments familiars produits entre 2003 i 2006.

Durant els primers anys, la procedència majoritària del col·lectiu diana era la República Dominicana, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Equador, Perú, Brasil, Guinea Equatorial, Camerun, Senegal, Romania, Ucraïna, Lituània, Xina i joves autòctons. El major nombre d’usuaris eren els d’origen llatinoamericà, però en les dues darreres anualitats (2013 i 2014) la procedència s’ha diversificat molt i s’hi han incorporat joves autòctons en situació de vulnerabilitat per causes socials.

Els joves d’origen immigrat viuen el que s’anomena la triple crisi: la pròpia i general de l’adolescència, la del reagrupament familiar en condicions complexes, traumàtiques o fins i tot no desitjat, i la del fet migratori. Nivell de fracàs escolar alt, dificultat dels menors de 18 anys per accedir a recursos d’escolarització externa, i dificultats greus per trobar feina els majors de 18 anys. Actituds fortament masclistes i pràctiques sexuals de risc. En molts casos, noies llatinitzades (és a dir noies d’origen no llatí que adopten els seus patrons de comportament). Baralles entre grups diversos i conflictivitat amb la policia.  Recentment, els darrers anys la situació de vulnerabilitat i pobresa en què es troben part de les joves ateses des del projecte s’ha vist encara més agreujada.

El sistema d’intervenció, de fet, no és possible sense la participació directa dels mateixos usuaris. Es tracta, justament, d’implicar els mateixos joves en la solució a les situacions de dificultat en què viuen. La seva socialització i integració en els entorns normalitzats de la ciutat és l’objectiu últim del projecte, i, per tant, tota via de participació directa dels joves en les accions generades és un element desitjat. Amb el desig de promoure el seu empoderament, tant individual com grupal, el projecte posa a les joves com a protagonistes, amb un paper actiu en la formulació, disseny i gestió de les activitats per tal que aquestes responguin en tot moment a les seves realitats, situacions personals i necessitats.

Quan es generen activitats concretes com a resultat de la intervenció, es busca tant com sigui possible la participació dels mateixos joves en l’organització i gestió d’aquestes. Especialment, es proposa el treball a partir del grup, donant visibilitat i resposta als grups naturals de les joves participants o aquelles que puguin tenir interessos comuns, escoltant, detectant i atenent a les necessitats individuals i grupals que puguin tenir les joves, donant-los l’autonomia i capacitat d’incidir en el projecte i la seva programació. A més, recentment s’ha impulsat un canvi de paradigma del projecte que busca promoure i acompanyar el procés d’emancipació juvenil i el treball d’habilitat i competències en la vida. De tal forma es posa a les joves, especialment a aquelles amb major vulnerabilitat, al centre per a facilitar-los una autonomia que els permeti dur a terme els seus projectes de vida i promoure la seva ciutadania plena.

El projecte intenta teixir xarxes socials que obrin la porta de la integració als joves i que constitueixin plataformes de suport al seu desenvolupament Des d’aquest punt de vista, la participació de tota mena d’associacions de la ciutat és, no només benvinguda, sinó buscada de forma activa.

Associacions d’immigrants, de veïns, esportives, artístiques o de cultura popular i cíviques en general, participen en bona part de les accions realitzades, i tot sovint també en la detecció i seguiment dels casos.

Recentment, també s’ha ampliat la col·laboració amb entitats i grups de Street Dance de la ciutat de Barcelona,  promovent la xarxa de les joves amb altres joves del territori. 

Inicialment es va generar una Comissió de detecció de casos o de col·lectius diana, integrada per professionals dels diferents àmbits municipals afectats. A mesura que el projecte s’ha consolidat, però, aquest comissió ha derivat en un sistema de treball estable d’interconnexió entre tots aquests agents. Es tracta de les regidories de joventut i de serveis socials i de la policia local (guàrdia urbana).

En la mesura que forma part del Pla Local de Joventut, el projecte rep el suport de la Direcció General de Joventut, però és especialment rellevant la coordinació amb els Mossos d’Esquadra i amb el professorat dels centrs d’ensenyament i especialment de les aules d’acollida.

El sistema de treball en xarxa (interdepartamental) genera un seguiment continuat del treball dels educadors, i puntualment del resultat quantitatiu i qualitatiu de les accions o activitats generades específicament.

De forma paral·lela es recull anualment informació d’una sèrie d’indicadors que per al 2011 van ser els següents.

Objectiu: aconseguir una participació d’entre 100 i 200 joves de diferents nacionalitats en les activitats proposades.

Indicadors.

  • Nombre de participants
  • Nombre de participants per activitat
  • Percentatge de joves autòctons i estrangers

Objectiu: desenvolupar totes les activitats programades

Indicadors.

  • Nombre d’activitats realitzades

Objectiu: aconseguir la implicació de col·lectius juvenils

Indicadors.

  • Nombre de col·lectius juvenils que vulguin participar en tot el procés de les activitats (disseny, gestió i avaluació).

Objectiu: potenciar la presència de participants de sexe femneí d’origen estranger

Indicadors.

  • Nombre de dones estrangeres participants i percentatges respecte al total de dones.

Objectiu: assolir una mitjana d’edat de 20 anys

Indicadors.

  • Mitjana d’edat dels participants

Objectiu: realitzar una atenció integral dels joves en funció de les seves necessitats

Indicadors.

  • Nombre de joves amb els que s’ha realitzat un pei (projecte educatiu individualitzat)
  • Nombre d’acompanyaments individualitats (treball, salut, formació…)
  • Nombre d’acompanyament grupals amb experts en diversos àmbits

La Intervenció al carrer dona resposta a una necessitat específica i molt vinculada a l’evolució demogràfica i sociològica dels darrers anys en els col·lectius juvenils del nostre entorn, i que presenta dificultats greus d’abordatge. És, per tant, molt important comptar amb projecte que actuin com a referents d’èxit en aquest àmbit. D’altra banda, tot i que el projecte es va posar en funcionament en un context molt determinat i en part com a resposta una certa alarma social generada, s’ha consolidat com un programa estable, amb una metodologia i sistema de treball propi. És per tant, una bona manera de mostrar com es treballa de forma coherent des de les polítiques de joventut. Finalment, és d’una importància cabdal el reconeixement que es fa del professional que treballa directament i de forma estable al carrer, amb tasques tot sovint inespecífiques i que se centren en la interlocució amb els joves.

1. Interlocució juvenil.

El projecte centra el seu desenvolupament en la tasca dels professionals de proximitat. En aquest cas parlen d’educadors de carrer, però en altres contextos o actuacions pròpies també de les polítiques de joventut, podríem parlar de dinamitzadors, animadors socioculturals, etc. Revaloritza, en tot cas, la figura del professional que treballa directament en el medi, la funció fonamental del qual és entrar en contacte amb els joves, mantenir-hi un espai de relació i interlocució estable, i generar accions concretes a partir de la interrelació amb els propis usuaris del servei (els joves, en el nostre cas). Aquesta figura professional ha anat quedant desplaçada de les polítiques de joventut els darrers anys, i recuperar la seva vigència i necessària presència és fonamental per a la seva pervivència i eficàcia.

2. La cultura i l’art com a via d’integració

S’intervé amb joves que procedeixen d’altres contextos socials i culturals i, per tant, amb hàbits i formes d’expressió consolidades que tot sovint tenen poc a veure amb les autòctones del lloc d’acollida. La major part d’activitats  generades com a instrument de socialització i de visaulització en el seu entorn tenen a veure amb l’expressió cultural o artística (amb un paper predominant per a la música). En aquest cas, per tant, s’empra una forma d’expressió cultural com a nexe, com a aportació del col·lectiu nouvingut a la societat d’acollida i com a element valorització i autoestima. Aquest paper el juguen també altres activiatts de lleure i l’esport. Destaquem, però, els aspectes artístics, per la capacitat de singularització que tenen dels qui en són usuaris o els practiquen.

3. Xarxa social

Per a l’èxit del projecte és vital la presència d’una xarxa social forta. És a dir, cal que l’entorn ciutadà i associatiu estigui realment articulat per tal que pugui acollir els nouvinguts i els ofereixi un espai d’integració. Des d’aquest punt de vista, el projecte es pot entendre fins i tot com de reafirmació de la realitat associativa de la ciutat. En la mesura que té capacitat d’acollir i integrar mostra la seva solidesa i vitalitat.

4. Avaluació a mig termini

Si la intervenció és correcta els resultats són perceptibles a quatre anys vista. D’una banda, s’incorpora a la gestió de les polítiques de joventut un criteri essencial en tota intervenció adreçada a les persones i al treball dels seus hàbits i conductes: l’avaluació dels programes no es pot fer únicament a curt termini, sinó que s’ha d’allargar la mirada per arribar a detectar els efectes reals. D’altra banda, el projecte té ja prou recorregut com per mostrar els seus èxits: reducció de casos de violència, disminució de l’alarma social a l’entorn d’aquests col·lectius i, en termes generals, major comprensió i tolerància de la societat d’acollida vers els nouvinguts.

5. Empoderament

Més enllà de l’ús capriciós d’aquest terme (està de moda), es constata que el projecte contribueix a donar autonomia als joves per actuar sobre la seva pròpia situació, emprenent projectes que tendeixen a satisfer necessitats o inquietuds personals i adoptant una posició de protagonisme en les actuacions que es duen a terme. La passivitat i l’assumpció de situacions de dificultat com a fatalitat inevitable és una de les circumstàncies que enquisten el comportament d’aquests col·lectius, i el projecte Intervenció al carrer combat justament aquesta tendència o inèrcia.

La màxima responsabilitat tècnica del projecte és de l’equip de d’educadors de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, entre els quals hi ha Emilia Corona Calvet, cap de la Secció de Joventut.

El projecte és fruit del treball de tot l’equip, des del seu disseny a la implementació, per tant és necessari ressenyar tot el personal que hi intervé

Llibertat León Domingo. Educador de Joventut

Jennifer Chiquero Martínez. Educadora de Joventut

Santi Ruiz de Loizaga Gòdia. Educador de Joventut

Juanjo Rodriguez Ruiz. Cap d’Unitat tècnica de Lleure i cultures juvenils

Emilia Corona Calvet. Cap de la Secció de Joventut

Els responsables del projecte opinen

Els principals resultats que s’obtenen en el projecte són el bon nivell de receptivitat i implicació dels joves en les activitats, la utilització dels recursos normalitzats de la regidoria de Joventut per part de molts joves que prèviament no hi accedien, la reducció dels episodis de violència en els espais públics, el treball amb noies en situació d’alta vulnerabilitat a les que no s’accedia i el coneixement de primera ma de situacions socials i comportaments sobre els que l’educador pot “influir” (actes delictius, prostitució, violència de gènere) des de la proximitat.

Entre els punts febles, però, cal destacar la dificultat per aconseguir interrelació entre joves de diferents perfils, les poques possibilitats per a la inserció laboral en el context actual, les dificultats per trencar una certa “dependència” del jove cap a l’educador i la necessitat d’una avaluació d’impacte per a la qual els professionals de joventut no tenim ni el temps ni les eines necessàries.

Els bons resultats obtinguts es deuen també en bona part a alguns elements dels quals no sempre podem disposat, com la possibilitat de comptar amb l’estabilitat dels professionals des de l’inici fins al final del procés i la proximitat fortuïta de les estructures d’investigació i acció. Hem pogut comptar amb la col·laboració de Carles Feixa, antropòleg especialista en joventut i cultures juvenils en la fonamentació del projecte.

En els anys de vida del projecte s’ha establert contacte amb molts joves per als quals l’educador de joventut ha passat a ser referent tant en relació a les activitats d’oci com respecte a les dificultats que requereixen el nostre suport.

Aquests indicadors ens impulsen a mantenir el projecte mitjançant la seva filosofia i els seus tres components essencials: l’oci com a eix de treball, l’espai públic com a context i la creació de vincles educatius com la seva essència. Tot això amb la flexibilitat suficient per adaptar el projecte a una realitat que canvia molt ràpidament.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

In-forma’t

Projectes

In-forma’t

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona.

In-forma’t

Descripció general

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona desenvolupada essencialment pels serveis infoJOVE de Barcelona a través del per la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona i el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves, en col·laboració amb múltiples agents públics i privats que incideixen en aquest àmbit de les polítiques de joventut. S’edita informació extensa en diversos formats, es programa una àmplia oferta de xerrades i activitats informatives i es dinamitzen espais virtuals de fòrum o intercanvi d’opinió en els quals els joves són usuaris i informadors a l’hora. La campanya s’ofereix a tots els centres públics i part dels concertats d’ensenyament secundari de la ciutat de manera que els seus continguts puguin arribar amb la màxima amplitud possible als seus destinataris potencials. Les activitats s’organitzen segons els tipus i nivells d’estudis possibles (PFI, PQPI, Proves d’accés, Batxillerat, Cicles Formatius, Estudis universitaris…), i es mostra una gran diversitat d’itineraris per tal que hi hagi opció real de tria.

Té un especial interés l’activitat De tu a tu per generar dinàmiques de relació entre els joves i per fomentar que siguin els mateixos estudiants en actiu els que informin sobre les característiques dels ensenyaments que estan cursant. Es tracta, per tant, d’informació de proximitat, i de participació des d’una òptica estrictament juvenil. Són els propis joves els que demanen concreció sobre aquella informació pràctica que necessiten, i són també, en bona part, els propis joves amb experiència com a estudiants, els que resolen els dubtes i incògnites. Tot això, acompanyat de la gestió professional del projecte i del suport i assessorament acadèmic formal en tot moment.

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb els ritmes del curs acadèmic. La campanya té una durada de tres mesos i escaig, entre gener i abril de cada any. Abans de l’inici de la campanya hi ha visites personalitzades a tots els centres d’ensenyament secundari públic de la ciutat, i a una part remarcable dels centres concertats. En la visita s’ofereixen tots els serveis i continguts de la campanya per tal que els centres ho tinguin a la seva disposició. Actualment, la campanya està organitzada en 4 blocs que es realitzen al llarg de tres mesos:

BLOC 1 – Qui sóc i què m’agrada? Interessos, motivacions i aptituds.
Tallers i dinàmiques d’autoconeixement i descoberta del propi perfil acadèmico-professional.

BLOC 2 – Quins camins puc escollir? Itineraris acadèmics.
Xerrades sobre les diferents vies d’accés i els seus requisits per arribar als objectius acadèmics. S’ofereixen a grups-classe, famílies…

BLOC 3 – Quina oferta existeix? Formació reglada i no reglada.
Xerrades a càrrec de personal docent per donar a conèixer els diferents estudis que es poden triar: cicles formatius, graus universitaris, formació no reglada, Garantia juvenil…

BLOC 4 – És com m’ho imagino? Trobades amb estudiants i professionals.
Activitats per complementar la informació rebuda amb altres joves i amb personal d’empreses i entitats. Inclou visites Explora.

En els darrers anys, degut a la influència i les restriccions vinculades amb la situació epidemiològica i les noves necessitats de les joves, la campanya In-forma’t ha anat evolucionant. L’any 2021, la campanya va ser formulada i projectada tenint en compte les mesures sanitàries en peu, oferint activitats en format virtual (especialment aquelles de gran format) i presencial, amb la creació d’una col·lecció de materials audiovisuals que serveixin d’orientació per a les joves. En aquest cas, es va realitzar entre el 26 de gener i el 25 de març. De cara a la campanya de 2022, es preveu retornar a la normalitat tot i mantenint aspectes virtuals que han obtingut una valoració molt positiva. Per exemple, a l’edició de 2021 també es va elaborar:

  • Els videotutorials “I ara què?”, que mostren els estudis possibles i/o quines sortides laborals es presenten, depenent del títol acadèmic del què es disposa.
  • Els clips infogràfics “Qui soc i què m’agrada”, per acompanyar el procés de tria dels estudis, a través d’un seguit de reflexions personals i processos.
    • Interessos i autoconeixement
    • Conèixer què ens ofereix l’entorn
    • Com decidim? Les pressions externes

El pressupost anual oscil·la entre els 10.000 i els 15.000 euros.

La distribució habitual és la següent:

  • Difusió: 46%
  • Voluntaris: 20% (obsequis)
  • Exposició: 15%
  • Web: 10%
  • Saló Ensenyament: 6%
  • Inauguració: 3%

A més, cal tenir en compte la dedicació dels informadors de cada centre i dels responsables i coordinadors del projecte, però això no  incrementa el cost perque està inclòs dintre del seu horari laboral.

Pressupost municipal

El nucli gestor de la campanya correspon als professionals de la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, amb especial protagonisme per als informadors de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat i del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves.

La programació d’activitats i xerrades, d’altra banda, és a càrrec de docents dels centres als quals es refereix la informació facilitada, a informadors juvenils de la xarxa de punts de la ciutat i a professionals de l’orientació acadèmica.

En general, la campanya s’adreça a la població juvenil de la ciutat en els darres anys d’estudis obligatoris o postobligatoris de secundària, i específicament als joves d’entre 14 i 18 anys.

En la campanya realitzada durant 2013 es van assolir, entre d’altres, les següents dades:

  • Visitants a l’exposició Ja saps què faràs? – 3.616
  • Xerrades Tria VIa (de CFGM, de CFGS, de PQPI, d’universitat i proves d’accés): 2.379 assistents
  • Informadors al fòrum entr@lumnes. 208 joves; 133 cicles, batxillerat i graus universitaris abastats
  • Nombre d’intervencions als fòrum: 390
  • Participacions del fòrum en el Saló de l’Ensenyament: 248
  • Nombre total de centres educatius participants en la campanya: 87

En la campanya realitzada durant 2021, es van realitzar:

  • 220 activitats
  • 160 càpsules informatives
  • 7.469 consultes acadèmiques
  • 259 assessories acadèmiques
  • 84 consultes a l’orientadora virtual
  • 62 col·laboracions amb centres educatius, 7 entitats i 10 empreses

En total, hi va haver un total de 11.669 usos durant tot l’any 2021.

Una bona part de les activitats informatives i de difusió es realitza amb consultes prèvies als centres d’ensenyament per descobrir quins són els estudis que centren l’interès i demanda dels joves estudiants. D’aquesta manera, hi ha sempre una primera presa de contacte en la qual es demana als estudiants de secundària quins són els seus interessos informatius.

En segon terme, cal destacar que una part de les accions informatives requereixen la participació activa dels propis interessats, a través d’una xarxa social especialment ideada amb aquesta finalitat. No es tracta, per tant, d’usuaris passius, sinó que s’intenta estimular l’aprofundiment en la informació a través dels requeriments formulats pels joves.

En tercer lloc, i de forma especialment rellevant, la part de la campanya que es desenvolupa a través de la xarxa social es nodreix de joves que estan cursant en el moment present algun dels estudis que són objecte d’informació i que actuen com a informadors dels propis joves. Aquesta és probablement la part més valuosa del projecte des de la perspectiva de la dinamització juvenil. 168 joves estudiants van intervenir com a informadors voluntaris en aquesta xarxa el 2012.

No hi ha fórmula específica de participació amb les associacions atesa la pròpia naturalesa del servei, adreçada específicament a estudiants per atendre les seves necessitats informatives individuals.

Des del propi Ajuntament de Barcelona intervenen amb necessària coordinació diferents instàncies municipals. A partir de l’impuls de la regidoria d’Adolèscència i Joventut, intervenen també el Consori d’Educació de Barcelona, que facilita el contacte i accés als centres d’ensenyament, Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional.

La iniciativa municipal es complementa amb el Consorci d’Educació de Barcelona, participat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El sistema de participació que genera el projecte subministra informació continuada sobre el funcionament del servei, tant en les peticions prèvies d’opinió per definir les activitats i xerrades a realitzar, com per la posterior participació de joves a cadascun dels actes i serveis, molt especialment el fòrum entr@lumnes. El seguiment avaluatiu és, per tant, estable i continuat durant tota la campanya, i al final de cada edició ofereix una completa bateria de dades quantitatives.

El projecte es desplega amb tot el potencial i dimensió d’una ciutat com Barcelona, però allò que en defineix les qualitats és l’intent de desenvoluar un servei d’informació i orientació que s’aproximi als joves i a les seves necessitats específiques. Per fer-ho desenvolupa un sistema de consulta prèvia per afinar amb els continguts i els productes a oferir, i en una fórmula participativa que estimula la col·laboració dels joves com a informadors dels seus iguals. La proposta és simple en el seu plantejament, però la seva virtut real és l’eficàcia en l’aplicació, posant en servei una xarxa social específica i un treball de dinamització que seran, de fet, la clau de l’èxit. El subministrament de materials informatius és una tasca que, amb els recursos mínims adequats, és ben simple. Allò que en garantirà l’eficàcia és la tria dels canals de difusió i l’execució estricta del servei, posant en joc un model participatiu i de proximitat.

1. Els joves informen.

Probablement l’aspecte més destacat del projecte és la participació dels joves estudiants com a informadors privilegiats sobre l’ensenyament que estan cursant. La manera de resoldre els  dubtes, els detalls que transmeten i el to amb què  ho fan són la clau que garanteix la utilitzat pràctica de les informacions que faciliten als seus companys. Pocs anys abans els informadors es trobaven en la mateixa situació que els seus companys que ara necessiten informació. Entenen, per tant, amb tota exactitud, els dubtes i preguntes que es fan, i poden oferir les respostes que  més i millor s’hi adapten. D’altra banda, els usuaris del servei escoltaran probablement amb major confiança i donaran major credibilitat a les informacions que rebin d’iguals, amb la seguretat que hi comparteixen sensibilitats i interessos. Les xifres de joves col·laboradors en la xarxa social, d’altra banda, són una bona mostra de la bona acollida del sistema.

2. A la carta

No es tracta d’un servei estàtic que es limita a reproduir una bateria de xerrades i informacions que es repeteixen cada any o curs escolar. En cada edició hi ha una consulta prèvia per descobrir en quina direcció van els interessos principals dels estudiants. Es tracta, d’una banda, de rendibilitzar els esforços, assegurant l’aprofitament de la informació facilitada i, d’una altra, d’atendre amb major eficàcia les peticions reals d’informació. En aquest sentit, és fonamental el treball tècnic que es realitza prèviament a la campanya, tant per realitzar consultes directes als estudiants, com per implicar els centres d’enseyament per tal que col·laborin activament en el projecte. La possibilitat d’implicar-s’hi directament, no només fent una petició de servei, sinó aportant opinió i propostes per adaptar l’oferta a la demanda de servei, és fonamental. Oferir informació exhaustiva i detallada de tota l’oferta formativa de la ciutat i, per defecte, del país, és una tasca prou díficil, i per aquesta raó, tenir la possibilitat d’optar entre tot el ventall per acostar-se a les peticions de l’alumnat és un element clau del projecte.

3. Atenció a les famílies

Les famílies juguen un paper clau en la definició final de les opcions formatives triades pels joves, de manera que un dels encerts del projecte és pensar accions específiques per atendre els seus dubtes i peticions d’informació i assessorament. Es dediquen actes informatius específics a les famílies, i tenen també l’opció de particiar en el fòrum obert, tant com a usuaris com a col·laboradors informadors.

4. Posar en valor la xarxa d’informació i dinamització juvenil

Un dels elements determinants del projecte és l’ús del sistema d’informació i dinamització juvenil de la ciutat per estendre el servei. D’una banda, el paper protagonista de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat, amb els seus professionals al capdavant, i d’una altra la implicació dels diferents espais de dinamització (espais, casals o equipaments juvenils) com a punts de difusió i extensió de la informació, garanteixen l’aproximació pràctica del projecte a tots els seus usuaris potencials. Cal fer aquí, a més, una reivindicació dels serveis d’informació juvenil com a puntals bàsics de les polítiques de joventut, que garanteixen recursos juvenils durant tot l’any, d’una forma estable, més enllà de campanyes i projectes concrets. Així, no sobra recordar que allí on no existeixen o no existien campanyes com la que estem describint, el paper d’aquests serveis ha estat fonamental, tant perquè es convertia en ocasions en finestra única d’atenció als joves, com perquè els seus professionals assumien un paper, a mig camí entre l’orientació i la dinamització, de gran qualitat, i tot sovint per iniciativa pròpia, sense rebre’n l’encàrrec concret.

5. Joventut i Educació, agafats de la mà

La necessitat que les àrees o departaments de joventut i d’educació (o ensenyament) treballin plegats en el desplegament de les polítiques de joventut és sempre una condició gairebé d’obligat compliment. Però resulta obvi que en aquest projecte aquesta cooperació ha de prendre un especial protagonisme. El projecte In-forma’t, en aquest sentit, possibilita la connexió entre la xarxa de centres d’ensenyament i un servei generat i gestionat per l’àrea de joventut, que hauria de ser exemple també per a altres àmbits de desplegament de les polítiques de joventut. La facilitat d’accés als centres i la resposta dels seus responsables a l’hora de fer ús i col·laborar en el servei és un dels elements definitoris dels bons resultats del projecte.

El màxim responsable tècnic del projecte és Joan Recansens, tècnic de joventut i responsable del CIAJ de Barcelona.

Joan Recasens. Historiador de formació, ha estat treballant en Joventut des de diferents nivells de l’Administració municipal: com a educador; com a director d’un equipament sociocultural; com a Responsable de Serveis a la persona d’una zona de Barcelona; com a tècnic de joventut d’un Districte i com a tècnic de joventut de ciutat.

L’equip de treball de 2013 ha estat el següent:

Informadors i informadores dels PIJ: Marià Garrido, Núria Guasch, Montse Colom, Iria Fernández, Alba Garrido, Albí Rodriguez, Helena de Barberà, Iván Ruiz, Josep Sancho, Youssef El Maimouni, Sara López, Lola Castro, Anna Mir, Alamanda Matlló, Maria Sanandrés, Shaila Abé, Maria Rosa Torrent, Bernat Pons, Sònia Suarez, Ona Albalat, David Vallverdú, Doménec Grané, Neus Codina, Diana Perea i Helena Caro.

Tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves: Mamen Garcia i Silvia Hernández

Tècnics de la resta de Departaments i Institucions: Sara Diaz, Miquel Fernández, Jose Joaquín Mohedano, Marta Giralt, Maika Farriols i els dinamitzadors dels Punts JIP de Barcelona.

El responsable del projecte opina

El projecte In-forma’t ha estat i és un projecte amb una trajectòria de creixement davant la necessitat d’orientació acadèmica. Inicialment com un projecte dissenyat per serveis especialitzats d’un Districte municipal, amb la creació de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil a Barcelona el 2008 es va estendre a la resta de Districtes. Aquesta situació va donar una gran projecció i va permetre estendre el seu potencial molt més enllà del que s’havia aconseguit fins llavors, donant servei a molts més joves de la ciutat. Malgrat això, l’extensió del projecte no ha estat homogènia, adaptant-se a la realitat de cada territori: això ha provocat certa desigualtat en l’oferta de cada Districte. Aquesta diferència, que hauria d’estar compensada per la mobilitat juvenil dins la ciutat, ha comportat que els i les joves de certs Districtes no hagin tingut les mateixes oportunitats d’orientació des dels serveis de Joventut.

El disseny anual i la gestió del projecte es realitza de forma coordinada amb els i les informadores juvenils dels Punts d’Informació Juvenil i les tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves de la ciutat (en total, actualment, 26 professionals) i intervenen també el Consorci d’Educació, Barcelona Activa, la Fundació BCN Formació Professional i uns 150 voluntaris. Aquest tramat fa que es necessiti una alta dedicació en hores de coordinació i de preparació, establint-se diferents nivells de gestió i decisió. Probablement és el projecte de coordinació interinstitucional més complex de la Xarxa de PIJs però, alhora, més enriquidor tècnicament pel que suposa de contacte de diferents visions per a un projecte comú.

Si es manté l’alt nivell de necessitat expressada d’orientació acadèmica que detectem en aquests moments des de Joventut, caldrà continuar oferint aquests serveis, tot i que hem d’estar atents a les canviants dinàmiques de nous continguts i formes de comunicació que s’estan desenvolupant en el nostre entorn juvenil.

Web In-forma’t – inclou material audiovisual d’orientació acadèmica i Guia d’Estudis Postobligatoris.

In-forma’t 2021 

Inici campanya: 

Tancament campanya – amb indicadors:

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Vente pa’ka

Projectes

Vente pa’ka

Vente pa’ka (VPK) és un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca.

Vente pa’ka

Descripció general

Vente pa’ka (VPK) celebra al 2021 el seu setzè aniversari. Es tracta d’un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca. El seu origen es troba en la demanda directa d’un col·lectiu de joves vinculats a la Fundació Marianao, que va acollir la proposta i en va assumir l’impuls i la gestió directa. Es tracta, per tant, d’un projecte associatiu i amb vocació de servei públic, que basa tota la seva activitat en la participació dels joves, que proposen i trien les principals activitats que s’hi realitzen, que estan implicats en la seva gestió i que són presents en els processos d’avaluació. 

Les activitats són nocturnes (de 22,00h a 3,00h) i tenen lloc fonamentalment els divendres i dissabtes, amb quatre línies de programació: tallers culturals, esports, activitats extraordinàries i espais joves oberts no dirigits. Al llarg de les setze edicions realitzades fins al moment s’ha consolidat un model organitzatiu que, a més de posar per davant la Participació juvenil, promou la col·laboració amb l’ajuntament i amb nombroses entitats del municipi. Les activitats tenen lloc al centre de la Fundació Marianao, en equipaments públics com poliesportius i centres educatius, i en les seus de diverses entitats. Més recentment, a causa de la pandèmia de la COVID-19, durant el 2020 i el 2021 van dur a terme múltiple modificacions del projecte, però tenint un gran èxit en l’adaptació del projecte a les restriccions imposades per l’administració pública.

Proposa un oci integrador i saludable amb voluntat de fomentar la creativitat i la Innovació. El projecte planteja sempre un discurs en positiu i no es posicionen contra fenòmens com el “botellón” o l’assistència a activitats d’oci de consum com les discoteques. Es tracta d’un plantejament alternatiu que usa les propostes lúdiques, culturals i esportives com a activitats preventives de possibles conductes de risc, però sobretot per promoure la participació dels joves en la transformació del seu entorn, en positiu. Estimen que en les seves setze edicions han arribat a no menys de 5.000 joves d’entre 15 i 35 anys i asseguren que com a mínim la meitat d’ells han tingut algun tipus de participació activa en la decisió o organització d’activitats.

El novembre de 2006 es va realitzar a la Fundació Marianao la segona edició del Curs de formació de dinamitzadors d’oci alternatiu juvenil. Els seus alumnes van realitzar les seves primeres pràctiques en la organització inicial del VPK. Aquest va ser l’origen del projecte.

Cada edició es realitza seguint el curs acadèmic, és a dir, a cavall de dos anys, i consta de tres fases. Cada fase inclou la programació de sis caps de setmana. La primera fase té lloc els mesos d’octubre i novembre, la segona febrer i març i la tercera maig i juny. En cadascuna d’elles es programen activitats culturals, esportives, espais oberts d’accés lliure per als joves i esdeveniments extraordinaris.

Les activitats tenen lloc els divendres i els dissabtes al vespre i a la nit, a partir de les 22h. Per primera vegada, en el projecte de 2016 es preveu ampliar l’horari els dissabtes a la tarda, organitzant activitats de 18 a 20h, per facilitar la participació dels més joves, a partir de 15 anys.

Durant l’any 2020 i 2021, una gran part de la programació del Vente Pa’ka va passar a ser telemàtica a causa de les restriccions imposades per fer front a la pandèmia de la COVID-19, que limitaven les activitats grupals, el moviment i les activitats nocturnes amb el cobrefoc. Com totes les joves eren a casa, totes les activitats van passar a ser realitzades via Zoom amb les talleristes – menys els esports, que van haver de ser anul·lats -, avançant l’horari de les activitats de les 20h a la 1h. 

Aquesta situació va comportar una reinvenció de les activitats ofertades, adaptant varies al format virtual, però també amb novetats com els campionats online autogestionats per grups de joves e-gamers a través de Twitch. A través d’aquestes noves activitats, es va poder arribar a nous col·lectius, com joves usuaris de Twitch, persones amb mobilitat reduïda, amb fòbies, joves amb dificultats per desplaçar-se físicament a les activitats per manca de transport… Durant els mesos amb majors restriccions, es van oferir accions i tallers en temes emocionals i d’acompanyament de joves fins al març de 2021. 

Desde maig de 2021, en canvi, s’ha tornat al format presencial, ja que la major part dels joves tenen ganes d’estar a fora. Tot i que les activitats esportives es troben encara limitades per el contacte constant entre joves, a la Fundació Marianao s’han représ les activitats culturals, amb una gran participació de joves que volen utilitzar algun dels espais, com ara amb accions de poesia emparada i/o l’organització d’escape rooms, ambdós projectes organitzats i auto-gestionats per les joves.

De cara al setembre de 2021 s’espera reactivar els esports, però encara tenint en compte qualsevol repte que pugui venir lligat a la situació epidemiològica.

El pressupost anual del projecte gira al voltant dels 70.000 euros. D’aquesta quantitat, uns 15.000 euros es dediquen a la despesa directa d’activitats, i la resta es destina fonamentalment als recursos humans, per finançar l’equip que descrivim més avall.

Per entendre l’estructura de la despesa, podem desglossar els costos de la tercera fase de la vuitena edició (maig i juny de 2014) i de la novena edició (maig i juny de 2015).

La despesa més significativa és la que es destina als talleristes o conductors d’activitats. El 2014 van ser 4.235,36 € i el 2015 5.624,74 €. Pel que fa a material divers per a les activiatats, el 2014 van ser necessaris 796,15 € i el 2015 824,84 €. Finalment, el 2014 van gastar 255,62 € en difusió, mentre que el 2015 foren 365,42. La tercera fase del VpK de 2014, per tant, va costar 5.287,13 €, mentre que la mateixa fase de 2015 van suposar 6.815 €.

Per les xifres especificades es pot comprovar que, malgrat les dificultats econòmiques comunes a tots els projectes adreçats als joves al conjunt del país, VpK consolida la seva dimensió i aconsegueix un creixement moderat però significatiu.

Per al finançament del projecte la Fundació Marianao rep suports econòmics diversos. Els ajuts rebuts durant 2014 van ser els següents:

Ajuntament Sant Boi: 38.000€
Generalitat, departament de salut: 8.000€
Generalitat, acció cívica i benestar: 13.000€
Fundació la Caixa: 12.000€
Obra social Banc Sabadell: 6.000€
Fundació Abertis: 6.000€

L’estructura per a l’any 2015 va ser pràcticament la mateixa, amb la diferència que no es va comptar amb el suport de l’Obra Social de Banc Sabadell. Aquesta pèrdua, però, es va compensar amb l’ajut de 5.000 € concedit per l’empresa Abertis. Els anys posteriors, el pressupost anual rondava els 74.500€, dedicat a personal, talleristes, material, transport i lloguer d’infraestructures.

L’estructura per a l’any 2020-2021 va canviar: actualment el pressupost es menor, només 63.000€ destinats a la despesa directa per a les activitats i recursos humans. Actualment, el projecte continua rebent subvencions de l’Ajuntament de Sant Boi, els departaments de Salut, Cultura, Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, la Fundació la Caixa, Fundació Abertis i esport.cat.

L’equip que desplega el projecte l’integren vuit persones amb dedicació diversa. Les descrivim segons la seva participació en l’edició realitzada l’any 2015.

Es compta amb una coordinadora general del programa (Míriam Rodríguez), que treballa a jornada completa a la Fundació Marianao però que dedica només un 20% de la seva jornada, aproximadament, al Vente pa’ka, i un responsable directe (Xavier Navarro) de la seva aplicació, amb 33 hores setmanals, aquestes sí, íntegrament dedicades al projecte.

L’execució directa és a càrrec de dos animadors socioculturals (Fabián Moreno i Regina Garcia) a 25 hores setmanals cadascun, que comptem amb el suport de dues dinamitzadores socioculturals (Roser Fernández i Anable Pérez), que dediquen 12 hores setmanals a la seva feina.

Cal també la participació estable de dos àrbitres (Sergio Gil i Abdellatif Benajiba) per a les activitats esportives, i en la darrera edició es va comptar també amb una monitora de lleure educatiu (Esther Suriol) en pràctiques.

En la vuitena edició es va comptar amb 24 joves voluntaris per a l’execució de la programació, i amb 38 talleristes.

Al 2021, el projecte era desenvolupat per dos dinamitzadores joves, a càrrec de les tasques de caire sociocultural del projecte, les quals compten amb una formació superior en l’àmbit sociocultural i esportiu. Es justament aquesta figura jove dinamitzadora un dels aspectes claus del projecte al encarregar-se de controlar i preparar les instal·lacions per a les activitats. A més, és la responsable de rebre els talleristes que condueixen les activitats programades i vetllar constantment per a que se sentin a gust i tinguin tot el necessari per a l’activitat.

No obstant, el paper més important és el que desenvolupen els joves participants:  el dinamitzador ha de ser una figura activa, que rep i dóna suport als participants, però que interactua amb ells i provoca la seva implicació amb el projecte, a través de la cura i la proximitat. Amb això,  el dinamitzador aconsegueix la fidelització del participant, fomentant la seva posterior participació amb la proposta i/o organització i lideratge de noves activitats.

La programació s’adreça a tots els joves d’entre 15 i 35 anys d’edat de Sant Boi de Llobregat i de les poblacions de la comarca. La participació i inscripció a totes les activitats és gratuïta.

En línies generals, estimen que en les setze edicions realitzades s’ha comptat amb la participació de més de 10.000 joves d’aquestes edats, amb una participació mitja de 845 joves per any.

En el 2015 es va comptabilitzar 2.604 usos en total, entre participants a activitats esportives i culturals. Queda clar, per tant, que hi ha un elevat grau de repetició en la programació per part d’un nucli consolidat de joves usuaris. Des del 2016 fins a l’actualitat, hi ha hagut una participació total d’aproximadament 5.000 joves, mostrant la consolidació i popularitat del projecte entre els beneficiaris del municipi i de la comarca.

En les darreres edicions hi participaven una mitja de 300 joves per cap de setmana, tot i que amb les edicions on-line, van participar-hi una mitja de 120-150 joves per cap de setmana. Aquesta diferència s’explica per la cancel·lació de l’oferta d’oci alternatiu centrada en els esports, ja que la lliga esportiva fa molts anys que s’organitza i sempre comptabilitza molts participants i espectadors.

La primera dada a tenir en compte és que l’origen del projecte es troba en una demanda explícita dels joves de l’entorn de la Fundació Marianao. Des del primer moment, a més, els organitzadors efectius foren alumnes dels cursos de dinamització que la mateixa entitat va organitzar l’any 2006.

En qualsevol cas, la filosofia del projecte es basa en una estructura horitzontal, intentant que totes les propostes d’activitat responguin a peticions dels propis joves. Eviten, tal com diuen explícitament, la direcció vertical de la programació. Actualment, l’entitat fomenta de forma completa la Participació juvenil a través de la figura dels MVPK joves, un grup d’entre 20 i 25 joves que organitzen i auto-gestionen part de les activitats. En el cas del confinament de 2020, se’ls va proporcionar equips per a aquells que no podien participar en les activitats a causa de la bretxa en la digitalització.

En aquest sentit, asseguren que dels més de 5.000 joves que durant totes les edicions realitzades fins al moment han participat al programa, almenys el 50% han tingut alguna participació activa en l’organització, com a col·laboradors, voluntaris o en dinàmiques per a recollir propostes d’activitats.

VPK és un projecte originat, desenvolupat i executat per la societat civil. La Fundació Marianao en té l’impuls i en manté la coherència.

En el desplegament de l’activitat, però, és necessària la col·laboració amb altres entitats de l’entorn, sobretot del propi barri de Marianao, però eventualment de tot el municipi.

L’any 2015, la seva memòria esmenta la col·laboració amb dues entitats del municipi (Associació Fotogràfica de San Andreu i Associació Lúdica Interestel·lar), i amb la gran majoria de centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Més recentment, han treballat amb l’Associació LGTBIQ+ de Sant Boi, així com Marianao té cor, per a dur a terme accions de suport i acompanyament, a més de grups de joves no associats.

En tractar-se d’una entitat privada no té sentit el concepte de transversalitat.

Per fer possible el projecte es col·labora amb l’Ajuntament, sobretot per aconseguir la disponibilitat de diversos equipaments esportius i educatius i, puntualment per a l’organització d’alguna activitat concreta, com la Nit sobre rodes. Inicialment, els equipaments públics eren sobretot emprats per a realitzar les activitats d’esports. Des del 2021 estan col·laborant també per a activitats més culturals, com la cloenda celebrada al museu de Sant Boi.

S’avalua de forma continuada, segons expliquen en les memòries.

Tanmateix no s’especifica quin procediment d’avaluació s’usa.

A les memòries hi ha un gran detall a l’hora de comptabilitzar els participants a cadascuna de les activitats, de manera que és possible resseguir l’evolució de l’impacte de la programació.

És especialment significatiu que un projecte d’oci alternatiu el lideri una entitat. Allò habitual en aquest tipus de programes és que sigui l’administració que la impulsi, per bé que ho faci amb un alt nivell de participació d’entitats o joves. En aquest cas, però, la iniciativa és completa per part de la Fundació Marianao i el mètode de treball utilitzat converteix els joves en protagonistes de pràcticament totes les actuacions. El volum i l’impacte assolit és inèdit en activitats organitzades per entitats associatives, i la continuïtat del projecte, ininterrompuda des de 2006, és un indicador d’èxit molt clar. L’absència de projectes similars arreu del territori ens permeten afirmar que VPK ha consolidat un model que podríem prendre com a exemple per a desenvolupar-se en altres indrets.

1. Planteja un programa d’oci alternatiu en positiu
La programació es planteja com una alternativa a altres estils d’oci, en positiu, i en cap cas com una confrontació o amb un missatge negatiu i excloent. Massa sovint la prevenció de riscos es realitza tot negant la possibilitat d’altres models, però des de les polítiques de joventut sabem que aquesta fórmula sempre és contraproduent, que genera refús i tot sovint l’efecte contrari al desitjat. VPK no diu als joves quines coses no han de fer: els proposa alternatives interessants.

2. Els continguts els decideixen els propis joves
Les propostes d’activitats són les que resulten més atractives per als joves, i són ells mateixos els que les proposen, a través de diverses vies de participació. De fet, l’origen del projecte el trobem en una demanda dels propis joves, i l’organització intenta mantenir com a criteri general la seva participació en la presa de decisions.

3. Integra treball professional i voluntaris
L’equip responsable del desplegament del projecte està format per tècnics ben capacitats i, per tant, compta amb una direcció professional. Al mateix temps, però, incorpora el treball voluntari de molts joves en l’organització. En cada fase hi ha més d’una vintena de joves, que combinen la participació amb el treball voluntari. Treball professional i voluntariat, per tant, són compatibles en aquest projecte.

4. El projecte el lidera una organització associativa
La Fundació Marianao ha estat des del principi la impulsora del projecte i ha sigut capaç de consolidar-lo i fer-lo créixer. És especialment rellevant que sigui així perquè aquest tipus de projectes es despleguen habitualment gràcies a la iniciativa de l’administració local i això fa que el primer repte que hagin d’assolir sigui arribar a un grau rellevant de participació. En el cas de VPK la participació és en l’origen de projecte i en tot el seu desplegament.

5. És un bon exemple de dinamització sociocultural
En un moment en el qual es produeix un cert ressorgiment de la idea d’animació o dinamització sociocultural, amb les noves fornades de titulats de formació professional en aquest àmbit, és especialment rellevant que en l’equip de gestió de VPK hi hagi almenys cinc persones que responen a aquest perfil. A més, la que figura en l’actualitat com a responsable del projecte va iniciar la seva formació en els cursos de la pròpia entitat, de manera que ha viscut tot el procés de creació i creixement de VPK. Les polítiques de joventut necessiten recuperar la interlocució directa amb els joves i això només s’aconsegueix gràcies al treball directe, de carrer, d’animadors o dinamitzadors.

El projecte el lideren Xavier Navarro Vidal, responsable de VpK, i Míriam Rodríguez López, coordinadora.

Xavier Navarro Vidal (Sant Boi, 1989). Animador sociocultural, estudiant el grau d’educació social. Des de petit ha participat en el Casal Infantil i Juvenil de l’entitat. L’any 2006 va fer el curs de participació social “Curs de dinamitzadors d’oci juvenil” i es va vincular al projecte d’Oci nocturn alternatiu com a dinamitzador. Des del 2011 és el responsable del projecte.

Miriam Rodríguez López (Sant Boi, 1983). Educadora social, treballadora de l’entitat des del 2004. Experiència d’educadora en el lleure amb infants i adolescents, projectes de suport a l’escolarització, programa de participació amb joves, projectes de formació per a joves, coordinadora dels programes d’adolescència i joventut i actualment desenvolupant funcions de cap d’àrea de comunitat educadora (infància, adolescència i joventut).

Els responsables del projecte opinen

VPK és un projecte força consolidat i amb una gran capacitat per concentrar la participació dels joves a la ciutat. Però això no sempre ha estat així.

En un primer moment, hi va haver reticències per deixar en mans dels joves la gestió del projecte i del seu oci. L’aposta de l’equip professional que hi havia darrera va facilitar aquest procés, donant confiança als joves. Ara ja podem afirmar que els joves gestionen  el seu oci de forma autònoma, saludable i cooperativa.

Durant els 8 anys de vida del projecte s’han experimentat diversos aprenentatges que han fet possible l’empoderament i el protagonisme dels joves. Els joves vinculats han tingut l’oportunitat de crear un projecte, liderat per ells mateixos (amb l’acompanyament dels referents en un primer moment), decidint i gestionant el propi oci. Tots i totes hem après que, si tenen les oportunitats i les eines per fer-ho, els joves són capaços d’organitzar-se i d’experimentar processos molt satisfactoris.

També assenyalem que el projecte ha anat creixent i canviant al llarg dels anys per tal d’ajustar-se a les necessitats i les circumstàncies del moment. Així, es va iniciar amb edats de 16 a 30 anys i es va canviar per 15 a 35 anys, ja que hi havia demanda de participació dels joves amb edats més avançades.

La metodologia també ha sofert diversos canvis, com ara incloure de forma més directa les persones participants, talleristes i voluntaris en la programació de les accions. En l’actualitat, tota la programació d’activitats sorgeix de les propostes dels participants al projecte per afavorir una major vinculació.

Actualment el projecte està immers en un procés de qualitat, on totes les fases (planificació, execució i avaluació), queden registrades en eines que ens permeten la recollida de la informació necessària per obtenir els indicadors i els resultats dels objectius plantejats.

És un projecte viu, canviant, dinàmic i en constant creixement. Actualment estem treballant en una nova proposta per oferir activitats els dissabtes al voltant d’una temàtica i començant en horari de tarda, afavorint així una major participació. La participació els dissabtes és normalment més baixa degut a la dinàmica d’oci més tradicional dels participants.

L’èxit d’aquest projecte es basa a donar eines i oportunitats als joves perquè puguin ser els veritables protagonistes de la seva història, en aquest cas, del seu oci. La experiència ens demostra que la cura del procés, el respecte del temps de formació dels joves i la autonomia del col·lectiu juvenil per entomar el lideratge de projectes com aquest, són les claus de l’èxit. Més enllà dels objectius que persegueix el projecte, és l’empoderament d’aquest col·lectiu juvenil el que cobra sentit. Aquest procés els ha educat en el valor de la participació i de la transformació i millora del seu entorn. L’esforç invertit repercuteix en els participants, que comencen a desenvolupar competències participatives.

Es tracta de confiar en els joves i ajudar-los a caminar en el món de l’acció social. Deixem que siguin ells els responsables dels seus errors i èxits, aconseguim que assoleixin un grau de maduresa i creixement personal, i això els converteix en ciutadans actius que participen en la millora del seu entorn més proper.

Projecte Vente pa’ka 2016

Memòria 3a fase 9a edició

Memòria 3a fase 8a edició

Memòria 3a fase 7a edició

Tríptic A 1a fase 9a edició / Tríptic B 1a fase 9a edició

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Cogestió Espai Jove Escorxador

Projectes

Cogestió Espai Jove Escorxador

L’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans aplica un Pla Local de Joventut en el qual té un paper central l’Espai Jove l’Escorxador.

Cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador

Descripció general

Per gestionar aquest equipament s’ha desenvolupat, des de 2008, un sistema definit com a cogestió, consistent en la presa de decisions conjunta entre ajuntament i joves del municipi sobre els serveis i programacions que conté, així com decisions sobre la infraestructura de l’edifici i el seu manteniment. Tanmateix, existeix també una reserva en el pressupost per poder garantir un accés lliure a les instal·lacions, per tal que els joves hi organitzin activitats pròpies.

Per regular aquest sistema de cogestió es va crear la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, en la qual hi són representades les associacions i col·lectius juvenils del municipi i tots els joves a títol individual que ho desitgin. L’Ajuntament i la Descoordinadora signen un conveni que regula en termes generals, (1) els drets i deures d’ambdues parts; (2) l’aportació de recursos econòmics del consistori per a la programació i el manteniment; (3) les activitats conjuntes organitzades amb la regidoria de joventut i de la federació d’entitats i (4) el sistema de presa de decisions a l’equipament, gestionat a través del Consell de Centre, un òrgan en el qual estan representades ambdues institucions de forma paritària.

La gestió de l’equipament i el desenvolupament del Pla Local de Joventut caminen de forma paral·lela i són gairebé inseparables. Per aquesta raó, la Participació juvenil en la gestió de l’equipament és, de fet, una forma global de participació en la política local de joventut del municipi. La titularitat i gestió general de l’equipament és municipal, amb recursos humans propis i amb subcontractacions per a serveis específics, però amb el compromís de la cogestió definida en aquest projecte.

El projecte de cogestió es va començar a gestar el 2005, tot i que en aquell moment encara no es comptava amb l’equipament, i es va recollir en el Pla Local de Joventut 2009-2012. El conveni que regula el sistema s’aplica per allò que preveu el pla local. Tot i que la cogestió que va establir l’espai jove està vigent des de l’any 2008, el conveni amb la regidoria de Joventut de l’ajuntament s’ha anat modificant any rere any per acabar encaixant les necessitats i iniciatives dels i les joves. 

Les aportacions econòmiques que preveu el conveni són anuals i, per tant, també les programacions que se’n deriven.

Més concretament, la planificació es realitza de forma conjunta cada mes, a través d’una reunió on participen la Federació d’entitats juvenils La Descoordinadora i la tècnica referent de la regidoria de Joventut. En aquesta reunió s’adequen les activitats proposades a l’agenda trimestral que es dissenya des de la regidoria i, a més a més, es potencial l’intercanvi de propostes, idees, necessitats dels joves i possibles conflictes o desavinences en l’ús de l’equipament. Si mai sorgeixen conflictes, es realitza una votació entre 3 representats de l’Ajuntament i 3 representats de la Federació.

Posteriorment, de forma trimestral, el Consell de Centre de l’Escorxador es reuneix de forma ordinària per a tancar oficialment la programació conjunta i decidir de forma conjuta qualsevol altre aspecte que tingui a veure amb la cogestió. La figura del tècnic de joventut aconsegueix aportar un valor afegit al centre i, a través de la seva tasca i proximitat amb els joves, es construeix un espai obert on els joves poden expressar-se lliurement i on qualsevol jove del municipi tindrà la seva veu.

El pressupost municipal executat de la regidoria de Joventut i, per tant, del Pla Local de Joventut, fou per a 2011 de 355.710,82€, incloent recursos humans i inversions.

La despesa per a activitats i programes fou específicament de 104.709,37€. Dintre d’aquesta partida, es va destinar 10.000€ específicament a dotar el conveni amb la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora.

Per a 2012, el pressupost municipal de joventut, tal com consta en la memòria que podeu consultar en l’apartat “Per saber-ne més. Documents”, es va reduir fins a la xifra de 286.686,17€. En consonància amb aquesta dada, la dotació per al conveni va disminuir en un 10% i va quedar, per tant, en 9.000€.

L’any 2013 es va produir una nova davallada pressupostària, fins als 249.290,16€. Malgrat això, la dotació per al conveni es va mantenir en els 9.000€ de l’any anterior. Cal aclarir que el projecte de l’Espai Jove l’Escorxador no compta amb una partida pròpia perquè té caràcter transversal dintre de la regidoria de Joventut. Gran part del pressupost que es destina a aquest projecte està vinculat amb les partides de Formació en el lleure i promoció cultural (17.800 €), Oficina d’Assessorament Jove (1.655 €), Participació democràtica (71.849,60 €) i manteniment de l’Escorxador (36.797,88 €). En la partida de participació democràtica s’hi inclouen tant les subvencions a entitats juvenils com els 9.000€ destinats al conveni de cogestió.

Generalment, aquestes despeses es destinen a diferent conceptes sota la direcció de la Federació, incloent material d’ús comú per a totes les entitats (impressora, nevera, samarretes…); en activitats (pintada d’un mural, jocs de taula per un torneig, actuacions musicals i de teatre, etc) i en recolzar a col·lectius que estan iniciant-se en la vida associativa i encara no tenen recursos econòmics a través de merchandatge o ajudes per a organitzar activitats.

A falta de la dada referida als ingressos propis, el pressupost de 2013 es va finançar de la següent manera:

Ingressos propis (tallers, cursos i activitats)-_€
Subvenció anual DGJ10.750€
Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona24.319,65€
Pressupost municipal204.196,82€
TOTAL239.266,47€

Des del 2015 i fins l’actualitat, aquest import de finançament de la Federació d’entitats juvenils La Descoordinadora, s’ha reduït encara més passant de 9.000€ als 3.000€. Aquesta disminució progressiva ha sigut una decisió de la Federació, valorant els recursos econòmics reals i necessaris que eren destinats a les activitats, mostrant la seva capacitat d’eficiència. Les transferències d’aquest finançament s’organitzen en dos pagaments, un de 1.500€ que rep la Federació en el moment de signar el conveni anual; i el segon, un cop han justificat amb factures i la memòria d’activitats el primer pagament. 

Des d’aleshores, no tenim nova informació respecte als pressupostos i les diferents fonts de finançament, amb l’excepció de la subvenció anual de la DGJ.

L’equip de recursos humans el lidera la tècnica municipal de joventut, Elena Maya. L’any 2021, s’ha consolidat gran part de l’equip de joventut, passant a ser personal de l’Ajuntamet i no persones contractades per empreses de serveis. L’equip està format per:

Tècnica de Joventut – Elena Maya

Contractació directa municipal, amb 35 hores de dedicació setmanal i categoria A2. Responsabilitat màxima a l’Escorxador. Les seves funcions són les pròpies d’un tècnic de joventut (coordinacions amb altres departaments, control del pressupost, coordinacions amb el regidor, tràmits de subvencions, anàlisi, execució i avaluació de projectes propis de la regidoria, etc…)

Dinamitzadora juvenil – Ariadna Truyols i Jaume Galve

Contractació directa municipal. S’encarreguen també de fer funcions de tècnica d’orientació acadèmica i de medi obert.

Dinamitzador del teixit associatiu juvenil – Ana Matallana

Contractació directa municipal, amb 37,5 hores de dedicació setmanal. Dinamitzador del teixit associatiu. És la persona encarregada de mantenir un contacte directe amb les entitats juvenils del municipi, oferir suport i acompanyament en el que calgui. També és l’intermediari entre la Descoordinadora, i la que vetlla pel seu bon funcionament.

Agent de Salut – Blanca Vera

Contractació directa municipal, amb 20 hores de dedicació setmanal.

S’adreça a tots els joves del municipi.

Des de l’any 2015, hi va haver una estabilització i continuïtat en el funcionament de les entitats juvenils, sense creació de noves entitats, treballant durant l’any amb 5 grups estables i 4 associacions. A més, el mateix any s’obren els bucs d’assaig per a joves.

L’any 2016, els 5 grups estables van continuar i van sorgir 6 grups musicals però la participació d’associacions es va reduir a 2.

Durant el 2017, es va treballar amb 2 grups i 5 associacions, on es va aprofitat el tancament dels bucs d’assaig per obres per a replantejar la perspectiva de gènere en l’equipament juvenil i les polítiques que es porten a terme a joventut. Al llarg del 2018, es treballa amb 5 associacions juvenils, i amb 2 grups estables feministes, especialment per treballar aquest punt de vista d’igualtat de gènere. I en els bucs d’assaig hi ha 10 grups musicals juvenils.

Durant el 2019, es continua treballant amb 5 associacions i 2 grups estables.

Els continguts (programacions i serveis) de l’Escorxador s’acorden, es programen i se’ls fa seguiment des del Consell de Centre, un òrgan en el qual estan participen l’Ajuntament i la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, amb tres representants cadascun. El consell es reuneix trimestralment per programar i per fer revisió de la feina feta.

A través d’un conveni es regula una aportació econòmica anual de l’Ajuntament a la federació per tal que organitzi activitats i col·labori en les que gestiona directament el consistori. Amb aquestes recursos i els propis de les entitats que formen part de la Descoordinadora, els col·lectius juvenils organitzen una programació d’activitats oberta a tota la població juvenil.

Per tant, la Participació juvenil es canalitza a través d’un organ de representació que és la Descoordinadora, i té dues vessants complementàries: la participació en la presa de decisions de totes les actuacions pròpies del Pla Local de Joventut (incloses, evidentment, les que es realitzen a l’Escorxador), i la organització directa d’activitats amb recursos propis i amb el suport econòmic i tècnic de l’Ajuntament. Aquestes activitats constitueixen una part fonamental de l’activitat de l’Espai Jove l’Escorxador.

Durant el 2019, es va començar a intuïr una desconnexió i distanciament amb les joves involucrades en el projecte de cogestió existent, així com un creixent nombre de desavinences entre membres dels diferents col·lectius. Per això, es va decidir replantejar i reformular el projecte de cogestió amb les entitats.

L’any 2020 es va encetar la primera sessió de treball amb les entitats, on es va prioritzar el treball de vincle i cohesió entre joves i la interrelació entre col·lectius. En relació a la cogestió, es va preveure organitzar anualment sessions per gestionar el projecte de cogestió, especialment amb les noves joves que es vinculen al projecte per tal de aportar-los la informació necessaria del funcionament. 

Es vehicula a través de la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora. L’any 2010 s’hi integraven cinc entitats, xifra que va anar creixent fins a nou col·lectius, el 2011. El 2013, en canvi, la federació s’ha estabilitzat amb la participació de set entitats.

L’any 2018 a més, es va treballar amb l’associació Candela per a fer tallers sobre com introduir la perspectiva de gènere en l’espai jove.

S’articula a través d’un sistema de comissions interdepartamentals descrit en el Pla Local de Joventut. Fins a sis comissions, integrades totes elles per tècnics i professionals de les diferents àrees municipals, gestionen programes conjunts. Una bona part d’ells tenen reflex en els serveis i activitats que es realitzen a l’Escorxador.

Les àrees amb major presència en el sistema de cooperació són les de Salut, Educació, Serveis Socials, Policia, Medi Ambient, Esports i Cultura.

Es limita, en termes generals, als suports (subvenció i assessorament tècnic) que rep el Pla Local de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, i de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Les reunions trimestrals del Consell de Centre en són l’eix central, però, a més, l’equip de la Regidoria de joventut –regidor, tècnica, dinamitzador d’entitats i dinamitzadora juvenil si s’escau- es reuneix també trimestralment amb les entitats implicades en la cogestió i realitzen una avaluació continuada.

Anualment s’avalua el conjunt de dades recollides i se n’obtenen conclusions. Per fer-ho, es compta amb una bateria d’indicadors, referides als objectius definits en el Pla Local de Joventut. Aquests indicadors són quantitatius, en relació al nombre de participants, agents implicats en la gestió, usuaris atesos, etc, i qualitatius, sobre el nivell de satisfacció d’usuaris, opiniò dels participants i organitzadors, etc. El sistema es descriu amb claredat en la memòria del Pla Local de Joventut 2011, tot i que no s’hi aporten dades concretes.

El programa de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador, amb independència dels seus resultats puntuals, suposa una aposta decidida per compartir espais de decisió amb els joves a tots els nivells. Tot i que l’argument central és la gestió d’un equipament, a la pràctica es converteix en un espai relacional i de trobada per posar en qüestió tota la política local de joventut. En l’avaluació del projecte tot sovint es fa difícil separar l’estricta gestió de l’Escorxador de l’execució del Pla Local de Joventut. Però això, lluny de ser un defecte, és probablement la seva major virtut: l’Ajuntment reconeix i potencia la necessitat d’espais i recursos específics per als joves, i en donar-los a ells el màxim protagonisme en la presa de decisions, els dona màxim protagonisme també en el conjunt de la política local de joventut.

1. Contribueix a l’assumpció de responsabilitats per part dels joves

El sistema de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador ha generat una organització juvenil que assumeix formalment responsabilitats i compromisos. La signatura del conveni que regula el sistema és la màxima expressió d’aquest compromís, però la gestió quotidiana de serveis i activitats és el major èxit possible, ja que els joves assumeixen la responsabilitat de contribuir al funcionament d’un servei públic. És a dir, troben el terme mig ideal entre la realització d’activitas que els satsifan personalment i com a grup (entitat) i la contribució al bé comú

2. Aproxima els joves a l’administració

El conveni que regula el sistema de cogestió permet la relació entre responsables municipals i associatius en peu d’igualtat. En virtut d’allò pactat, les entitats juvenils donen suport a les activitats i serveis municipals, i l’ajuntament ajuda amb recursos i assessorament tècnic les programacions que generen els propis joves. Tot i que la titularitat sempre és pública, es redueix a la mínima expressió la distància entre allò oficial i allò cívic. Els joves negocien, dialoguen, proposen, refusen, acorden i treballen al costat dels professionals i dels responsables tècnics municipals.

3. L’Escorxador s’integra en el Pla Local de Joventut

A través de la participació en la gestió de l’equipament, els joves tenen la possibilitat d’accedir i entendre l’estructura general del Pla Local de Joventut. Els plans són massa sovint un artefacte burocràtic allunyat del llenguatge juvenil i, malgrat la seva possible eficàcia, resulten de difícil comprensió. En aquest cas, sense renunciar a presentar la realitat i la gestió pública en la seva complexitat, els joves tenen l’oportunitat d’entendre que les seves activitats s’integren en els programes del pla local amb una lògica pròpia. El pla preveu espai per als seus interessos i programacions, i l’activiat que acaben realitzant passa a formar part de forma natural del contingut general de la política municipal de joventut.

4. Es combina correctament gestió professional i participació

Un equip professional vetlla per tal que el projecte de participació i cogestió es desenvolupi i s’apliqui amb eficàcia. Una de les seves funcions fonamentals és donar protagonisme als joves i garantiri que la seva opinió es tindrà en compte i serà determinant per a les programacions a executar. De fet, la bona praxi professional és una garantia que el sistema de participació arribarà a la seva màxim expressió i tindrà les màximes facilitats. Massa sovint s’iguala gestió directa municipal o externalitzada amb allunyament dels joves. El que aquest projecte demostra és justament el contrari: una adequada feina professional és garantia d’un bona dinàmica participativa. Fins i tot podríem arribar més enllà: difícilment s’aconseguirien graus tan rellevants de participació sense un estímul i suport professional ben entès.

5. S’assumeix risc

Quan s’opta per potenciar la participació i per cedir capacitat de decisió, cal assumir també la possibilitat que les propostes i iniciatives juvenils tinguin elements o continguts potencialment transgressors. Quan es produeix aquesta situació cal mantenir amb fermesa els principis rectors del projecte i, no només acceptar o tolerar aquelles decisions que puguin arribar a ser polèmiques, sinó defensar-les i potenciar-les públicament. Així, quan els joves trien la programació d’un equipament o servei, ho han de poder fer amb totes les conseqüències. El projecte de cogestió de l’Escorxador assumeix aquest risc.

La impulsora inicial del projecte ha estat la tècnica de joventut de l’Ajuntament, Elena Maya. En l’actualitat, però la substitueix temporalment en les seves funcions Roser Alegre i Martin.

Elena Maya Amador. Pedagoga, especialitzada a l’ àmbit social, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves, i gestió de programes i projectes a l’administració pública. Fou referent i dinamitzadora del programa pidces a diferents municipis, educadora de diferents camps de treball internacionals, orientadora acadèmica, coordinadora d’intercanvis juvenils, dinamitzadora d’associacions juvenils i dinamitzadora d’equipaments juvenils i espais públics.

Ariadna Truyols i Soley. Dinamitzadora. Substituïda temporalment per Aida Mestres Ràfols. Ariadna Truyols és historiadora de l’art, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves i en gestió cultural. Referent i dinamitzadora des de 2006, primer a Punt Palau i després a l’Espai Jove l’Escorxador. Dinamitzadora del programa PIDCES. A nivell associatiu ha participat activament en diverses associacions culturals de Palau-solità i Plegamans.

Xavi Cabrera i Fernandez. Dinamitzador d’entitats. Educador social i animador sociocultural. Ha treballat en l’àmbit de la Participació juvenil, tant des de la vessant associativa com ara des de l’administració pública, com a gestor cultural a centres cívics i formador en el lleure. A nivell associatiu ha participat activament en moviments de lleure educatiu juvenil, i actualment en associacions culturals d’educació popular.

Anna Gómez i Mercadal. Substituïda temporalment per Lidia Ponte Abeijón. Agent de salut. Integradora social, estudiant de psicologia. Formació en sexualitat, drogodependències, dietètica i nutrició i violència masclista. Ha treballat com a agent de salut amb Joves en diversos projectes per entitats i administracions. Formadora, directora del lleure i terapeuta d’ infants amb autisme.

La responsable del projecte opina

El projecte ha afrontat recentment dificultats a causa de canvis en l’equip tècnic de joventut, amb personal totalment nou o substitut. La documentació escrita (memòries i documents de traspàs), l’accessibilitat i predisposició dels anteriors membres de l’equip, i el coneixement del projecte per part del responsable polític i els responsables associatius, han estat elements clau per a superar aquesta dificultat. D’altra banda, el relleu generacional en les entitats juvenils plategen ara un escenari amb entitats poc consolidades a càrrec de  joves amb poca experiència associativa; així, el suport associatiu esdevé un element clau per a fer possible la cogestió.

La línia metodològica en referència als processos, el treball en equip i la participació son claus a l’hora d’executar el projecte. No es habitual trobar metodologies participatives dins l’àmbit de la gestió. Cal anar introduint nous criteris que permetin un bon desenvolupament participatiu, trobant l’equilibri entre la lògica de la gestió i de la participació. Per altra banda, cal respectar els temps de la participació, que són diferents als de la gestió i cal també anar introduint criteris de bona gestió dins el funcionament participatiu.

En el moment actual cal una redefinició conceptual, en el sentit d’incorporar en el projecte tot el que s’ha fet fins ara i aplicació de noves funcions de l’equip en referència a la pràctica desenvolupada fins ara.

Els joves tenen moltes inquietuds que cal acompanyar. Entenent l’acompanyament com un suport, una orientació, un assessorament que els capaciti, que els empoderi com a persones que estan creixent i que estan decidint. La participació es fonamental per poder-los acompanyar. I el treball en aquesta línia es lent però fort, doncs genera un flux comunicatiu basat en l’acord, el diàleg i el respecte. Aquest flux es necessari, diria imprescindible, per poder generar bons projectes compartits entre la regidoria i la Federació d’entitats.

És un projecte amb futur, sempre i quan no canviïn les competències municipals i hagi pressupost i subvencions que garanteixin el seu desenvolupament.

Memòria 2012 de la regidoria de Joventut de Palau-Solità i Plegamans

Cogestió Espai Jove Escorxador Projecte

Conveni ajuntament federació d’entitats

Estatuts Federació d’Entitats

Pla Local Joventut Memòria 2011

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Kant per la igualtat

Projectes

Kant per la igualtat

El projecte es concep inicialment com una prova pilot per treballar en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre els joves adolescents.

Kant per la igualtat

Descripció general

El projecte es concep inicialment com una prova pilot per treballar en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre els joves adolescents, en constatar que en la comarca de la Ribera d’Ebre no existia cap programa ni actuació específica amb aquesta finalitat. S’adreça a tots els centres d’ensenyament secundari públics de la comarca i es desenvolupa al llarg de quatre anys i tres cursos acadèmics. Des del 2016, a més, també es treballa amb centres d’educació primària amb contes de coeducació.

Les darreres edicions, com a novetat, es va incorporar un taller a 1r d’ESO sobre diversitat sexual i assetjament per aquesta causa. És un taller que s’ofereix des dels serveis comarcals de Joventut de Terres de l’Ebre als instituts que el volen acollir i des de la Ribera es va incloure com un taller més del projecte Kant. Aquest taller té una durada de 2 h i tracta sobre la diversitat sexual en la primera part (orientació, identitat, expressió, referents de persones famoses, estereotips…); la segona part del taller tracta sobre l’assetjament per aquesta causa i proposa accions per a evitar-lo.

Per altra banda, el projecte també compta amb una línia a primària mitjançant el treball amb una maleta de contes coeducatius que és itinerant per les escoles de la Ribera d’Ebre. Després del treball amb aquests contes, les escoles envien unes fitxes de devolució per a valorar el projecte.

El projecte combina accions de coneixement de la realitat per obtenir informació sobre les opinions i actituds dels joves en relació amb la violència masclista i una programació de tallers i activitats participatives per treballar els riscos i mancances detectats en la recerca. Al final del procés es repeteixen enquestes per comprovar quin efecte han tingut les accions realitzades i en quina mesura han influït i modificat el posicionament, opinions i actituds dels mateixos joves consultats en l’inici del projecte. A més d’actuar com a accions directes de conscienciació i prevenció de riscos futurs, les activitats del projecte permeten fer una diagnosi de la situació, ajuden a determinar les mancances que hi ha en aquest camp i aporten coneixement i informació valuosos per dissenyar un programa estable de treball per al futur immediat. Així, no es pretén reproduir periòdicament el mateix procés cada quatre anys, sinó que es concep el projecte com una intervenció puntual que ha de permetre dissenyar un model d’actuació possiblement no tan intens però sí més estable i continuat. 

El projecte s’inicia l’any 2012 amb una primera enquesta als alumnes de 1r d’ESO dels centres d’ensenyament. Mentre cursen 2n i 3r d’ESO es realitzen tallers per treballar preventivament a partir de les conclusions obtingudes en la recerca, i es realitza una nova enquesta quan fan 4t d’ESO, mercès a la qual s’obtenen les conclusions definitives del projecte.

El projecte, per tant, s’inicia el 2012 i finalitza el 2015, abastant tres cursos acadèmics (2012-13, 2013-14 i 2014-15). A finals de 2015 s’extreuen les conclusions definitives i s’inicia una reflexió per decidir de quina manera s’ha de continuar treballant en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere durant els propers anys.

A partir de 2016, es va incorporar un taller a 1r d’ESO de dues hores de duració on s’explora la temàtica de Diversitat sexual (orientació, identitat, expressió, referents, esterotips) i assatjament i prevenció. Paral·lelament, s’ha iniciat també una línia de treball a primària basada en la coeducació a través d’una col·lecció de contes per les escoles de la Ribera d’Ebre. En finalitzar la lectura i el treball vinculat a aquests contes, els centres realitzen una avaluació amb unes fitxes de seguiment per a la valoració i millora del projecte.

S’ha disposat de 3.000 euros de pressupost aproximat pels tres cursos acadèmics durant els quals s’ha desenvolupat el projecte.

Caldria afegir-hi, a més, el treball dels professionals que formen part de les diverses institucions participants, que ho han fet com a part de la seva activitat laboral habitual i, per tant, no hi ha hagut cost afegit.

La pràctica totalitat dels 3.000 euros s’han destinat al finançament d’una obra de teatre que forma part de la programació d’activitats, a un curs de formació i a l’externalització d’alguns dels tallers desenvolupats als instituts (empreses Obre’t Ebre i Tamaia).

Amb la nova ampliació del projecte i dels projectes de coeducació a la primària, així com la continuïtat de l’activitat del teatre-fòrum amb els i les estudiants de secundària, s’estima un pressupost anual de 1.500 € per a cobrir aquestes despeses i materials, com ara els contes.

Pressupost propi del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre (CCRE). És un projecte que no depèn de finançament, ja que els tallers es duen a terme per la tècnica del SIAD i les tècniques de Joventut. Només algunes activitats puntuals com l’adquisició de nous contes per la maleta de contes coeducatius que es treballa a primària, així com alguna activitat de teatre fòrum que es du a terme a secundària requereixen pressupost. Podem parlar de 1.000 € anuals aproximadament.

El projecte l’han impulsat les dues tècniques de joventut del CCRE, amb la participació de professionals especialitzats de cadascuna de les institucions que hi han col·laborat, de manera que s’ha constituït un equip interdisciplinar integrat pels següents perfils:

– Coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones del CCRE
– Coordinadora del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Ribera d’Ebre
– Tècniques de Joventut del CCRE
– Directors dels centres, coordinadors pedagògics i tutors
– Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la Policia Local de Tortosa
– GAV dels Mossos d’Esquadra de Móra d’Ebre
– Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de les Terres de l’Ebre
– Tècniques de l’Institut Català de la Dona
– Professionals de lleure educatiu d’entitats del territori

En les darreres edicions, la major part del projecte ha sigut dut a terme per la tècnica del SIAD, les dues tècniques de joventut del CCRE i s’espera que de cara al 2022, s’incorpori un tècnic del SAI. L’equip professional treballa de forma conjunta aquesta temàtica des del mateix Ens Local, donant una forta coherència i coordinació entre les diferents activitats.

Els beneficiaris són alumnes de l’ESO dels 4 centres educatius de secundària de la comarca pel que fa a la realització dels tallers.

I l’alumnat de primària per mitjà de la maleta de contes coeducatius que treballen la igualtat i la coeducació amb el mateix professorat del centre.

Els tallers es realitzen a 1r, 2n i 4rt de l’ESO

.

No hi ha una participació estrictament entesa com a tal, en la mesura que la intervenció és dissenyada i executada pels professionals descrits, però les tècniques de treball són participatives i a través de tallers dinàmics.

Així, es realitza una enquesta al grup diana (alumnes dels tres instituts) quan cursen primer d’ESO. Durant els dos cursos següents, mentre fan 2n i 3r d’ESO, participen de manera programada en nombrosos tallers, xerrades i activitats de dinamització que incideixen en els aspectes detectats a través dels resultats de l’enquesta. Quan arriben a 4t d’ESO es realitza una nova enquesta en la qual es pot contrastar els efectes o incidència de la formació rebuda i de les activitats e què han participat.

El 2013 es va realitzar també una enquesta als alumnes que en aquell moment cursaven 4t d’ESO i que, per tant, no formen part del grup diana, per poder contrastar després els resultats amb els alumnes que han estat integrats al programa.

Hi col·laboren entitats de lleure educatiu i altres activitats recreatives del territori, a través de tallers i alguna de les activitats.

Dintre del Servei d’Atenció a les persones del CCRE treballen conjuntament el Servei de Joventut i el SIAD.

El CCRE coopera necessàriament amb els ajuntaments de la zona que acullen els instituts d’ensenyament secundari, tant a través de les respectives àrees d’ensenyament com amb les seves policies locals. Hi ha també cooperació amb el Govern de la Generalitat a través del Departament d’Ensenyament, titular dels centres, dels Mossos d’Esquadra, i de l’ICD.

La pròpia naturalesa del projecte implica una avaluació continuada, que ressegueix cadascuna de les passes i etapes del procés.

Així, a banda de l’obtenció de conclusions de les tres enquestes realitzades (a 1r d’ESO i dues a 4t d’ESO), per a cadascun dels tallers i activitats realitzats hi ha una valoració en la qual s’analitza, d’una banda, l’efecte i opinions dels joves, dels professionals implicats en la mesura que suposa també un aprenentatge per a ells, dels pares i mares que també participen en alguns tallers, i de les entitats que hi participen.

Malgrat això, però, no disposem de documents d’anàlisi ni d’exposició de resultats quantificats. En l’apartat de documents es pot consultar textos adreçats als mitjans en els quals es resumeixen les conclusions que s’obtenen, però no disposem de documents finals d’anàlisi i resultats.

El projecte integra d’una manera programada i coherent accions de coneixement de la realitat amb accions que pretenen incidir en ella amb la intenció d’avaluar-ne finalment l’efecte i resultats. A més d’oferir una fotografia fidel de les opinions i actituds dels joves respecte a la temàtica que centra el projecte, permet avaluar la pròpia intervenció. D’altra banda, pretén convertir-se en el fonament d’un model d’actuació futur, basat en el coneixement obtingut durant l’execució del projecte. La periodització i planificació del projecte, per tant, és molt precisa i s’imposa el repte de dissenyar polítiques a partir del coneixement pràctic de la realitat. És un bon model d’intervenció pública, que integra el coneixement i la praxi interdisciplinar i coordina l’acció de departaments i serveis diversos de l’administració.

1. Integra com a objectiu la mesura i resultats de la intervenció
Una bona part del sentit i finalitat del projecte radica justament en la capacitat d’observar, mesurar i avaluar el resultat de la mateixa intervenció per obtenir-ne conseqüències de cara al desenvolupament futur del mateix projecte o d’un altre que li doni continuïtat. Per tant, assumeix d’entrada que no es disposa d’un coneixement suficient de la realitat, i converteix la pròpia actuació en una manera d’aconseguir-lo. El posicionament tècnic és impecable.

2. Porta la transversalitat a sectors no habituals en joventut
Assumeix la complexitat de la temàtica que aborda el projecte integrant en ell la participació d’àrees que no són presents amb gaire freqüència en les polítiques de joventut, com els cossos de seguretat. Així, possibilita el contacte i treball conjunt, per exemple, entre policia local, mossos d’esquadra, tècnics de joventut, entitats de lleure i centres d’ensenyament. Cadascuna d’aquestes instàncies assumeix que existeix una problemàtica que requereix una intervenció complexa i la participació d’agents diversos.

3. Vincula pares i mares amb la política de joventut
Tot i que en la valoració de les accions realitzades es remarca la dificultat d’abordar aquesta problemàtica amb pares i mares i el poc èxit obtingut, és interessant l’esforç per integrar les famílies en el desenvolupament d’un programa que vol generar nous hàbits i conscienciar els joves. Assumeix que tot allò que es pugui fer des de l’acció pública necessita un reforç en les dinàmiques familiars.

4. Preveu la formació dels professionals
En assumir les mancances existents a la comarca en l’actuació preventiva de la violència de gènere s’assumeix també la necessitat que els professionals en contacte amb els joves es formin per poder actuar amb coneixement de causa. Hi ha accions formatives concretes, però el conjunt del projecte es converteix en una oportunitat d’aprenentatge per incorporar aquesta temàtica en la quotidianitat del treball dels professionals que hi estan implicats.

5. Projecció en el futur
El projecte es dissenya amb una estructura tancada, amb principi i final. Però en els seus objectius incorpora la idea que amb la seva execució s’obtindrà el coneixement necessari per dissenyar un model d’intervenció futur que hauria de poder-se implantar de manera estable. El final del projecte, per tant, es converteix en una mena de promesa de continuïtat futura.

Quatre tècniques vinculades al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (CCRE) desenvolupen el projecte. Les tasques de coordinació les assumeix Josefina Piñol.

Josefina Piñol
Tècnica de Joventut al CCRE des del 2007. El 2015 entra a formar part de les taules de treball comarcal de seguiment del protocol de la violència masclista amb diferents agents del territori. Des del 2012 treballa com a tècnica, tallerista i realitzant tasques de coordinació del projecte Kant per la Igualtat. Llicenciada en psicologia, postgrau en RRHH i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones i associacions com Tamaia i Candela.

Anna Rel
Treballa al CCRE des del 1992. És coordinadora de l’àrea de Serveis a les Persones i fa de portaveu i enllaç a les comissions tècniques d’elaboració i seguiment del protocol de la violència masclista a les terres de l’Ebre. Des del 2012 treballa com a tècnica, difusora i enllaç amb les taules tècniques de la violència i les institucions en el projecte Kant per la Igualtat. Diplomada i Grau en Treball Social, pèrit social a nivell judicial, mediadora familiar, postgrau en direcció de serveis socials públics i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de l’Institut Català de les Dones i l’associació Tamaia.

Montse Barceló
Treballa al CCRE com a educadora social a l’ àrea de Serveis Socials i com a coordinadora del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) des del 2006. Forma part de les comissions tècniques d’elaboració i seguiment del protocol de la violència masclista a les Terres de l’Ebre i a l’equip comarcal de treball amb els agents del territori. Des del 2012 treballa com a tècnica i tallerista en el projecte Kant per la Igualtat. CFGS en Integració Social, diplomatura Educació Social i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de l’Institut Català de les Dones i l’associació Tamaia.

Mireia Grangé
Treballa al CCRE com a tècnica de Joventut, des del 2005. Des del 2012 treballa com a tècnica i tallerista en el projecte Kant per la Igualtat. Llicenciada en Filologia Catalana, postgrau de correcció i qualitat lingüística i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones i associacions com Tamaia i Candela.

Les responsables del projecte opinen
Quan vam iniciar el projecte volíem treballar un ampli col·lectiu de la societat on hi hagués un espai educatiu (escoles, instituts, activitats de lleure i famílies). Vam acotar treballar amb secundària i les famílies d’aquests joves. Ens vam trobar amb la gran dificultat de poder arribar als pares per la falta d’implicació i compromís. Una altra de les dificultats va ser implicar el professorat per a rebre formació i engrescar-los a treballar la temàtica més enllà de les nostres intervencions. Partíem d’un pressupost de gairebé zero; no es preveia la subcontractació d’activitats i ens va suposar emprendre una feina afegida a les tasques diàries de cadascuna de nosaltres.

Hem après molt realitzant aquest projecte ja que hem realitzat diverses formacions. Destacaríem com a molt important que els joves ens han demostrat que amb la nostra feina hem incidit i podem incidir en la seva educació.

El Kant es va plantejar com un projecte viu, partint d’una metodologia de treball concreta, però sense definir cadascun dels tallers. Ens hem anat adaptant a les propostes que ens oferien els professionals del territori i d’alguna petita activitat que hem pogut subcontractar, negociant la despesa amb l’ens. Es un projecte que s’ha anat creant en el temps.

Vam haver d’abandonar la idea de treballar amb els pares per la seva falta d’implicació i ens hem adonat que caldria introduir tallers amb metodologies més dinàmiques i innovadores. També cal incorporar algunes activitats que fomentin el treball cooperatiu fora de les aules i implicar més al professorat.

Per tal que el projecte sigui possible cal molta motivació i implicació personal, formació en prevenció de violència masclista, treball interdisciplinar, fer xarxa amb els diferents agents del territori i voluntat política.

Fem una valoració molt positiva d’aquest temps de projecte per l’aprenentatge i informació que hem obtingut de primera mà al costat dels joves sobre la seva realitat i les seves necessitats i no només en la temàtica treballada si no que també en altres. Perquè quan és parla d’un tema, col•lateralment surten moltes altres coses. També per les sinergies i xarxa que hem creat al territori i la repercussió social del projecte en diferents àmbits que treballen en prevenció.

Quan reflexionem al voltant del que hem viscut, ens adonem que els estereotips sexistes existeixen i que hi ha parelles que conviuen amb abusos de diferents maneres i intensitats. Amb les edats amb les que hem treballat es dóna més violència psicològica i, sobretot, destaquem conductes de gelosia i de control. I tots, tan ells com elles, d’alguna manera ho normalitzen.

Fruït de la nostra intervenció hem vist en aquest temps un canvi en els joves, que han après a identificar les situacions de desequilibri de poder i diferents tipus de micro-violències i demostren conèixer els recursos disponibles en cas de necessitar-los. No obstant, costa molt que això es tradueixi en un canvi intern i d’actitud perquè encara tenim els mateixos joves que senten, per exemple, que si la parella sent gelosia i et controla és perquè t’estima. És un sentiment arrelat que pot més que el pensament, encara que la raó digui que no hauria de ser així. Per això ells mateixos proposen que caldria treballar valors com el respecte i la igualtat o l’autoestima a edats més primerenques.

Per al futur del projecte, hem d’atendre l’encàrrec dels nostres joves de començar a treballar amb els més petits. Actualment ja fem reunions amb els equips dels serveis educatius de la comarca per consensuar i establir la manera de treballar amb les escoles. Continuarem amb secundària treballant la igualtat, centrant-nos més en l’àmbit de la parella al primer cicle de l’ESO i a 3r i 4t entraríem en la violència. Durant 2016 redefinirem tot aquest treball de futur per al qual comptarem també amb el suport de l’associació Candela que ens ofereix la Direcció General de Joventut.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Okup’alt

Projectes

Okup’alt

El projecte Okup’alt es va iniciar l’any 2010 i es tracta d’un projecte que combina la formació professionalitzadora i la relació amb el món empresarial de la comarca.

Okup’alt

Descripció general

El projecte Okup’alt es va iniciar l’any 2010 i es tracta d’un projecte que combina la formació professionalitzadora i la relació amb el món empresarial de la comarca. El projecte ofereix formació ocupacional gratuïta en tres oficis (manteniment i pintura, jardineria i brigada) durant tres mesos i un suport en la recerca de feina a aquelles persones joves que no han acabat els estudis obligatoris o que no estudien ni treballen (entre 16 i 24 anys). Tot plegat facilita que els joves participants augmentin les seves capacitats i habilitats professionals, la seva autoestima i el seu nivell d’autonomia. 

Al mateix temps que les persones joves es formen, participen d’espais de treball en grup per tal de seguir desenvolupant les seves habilitats comunicatives, relacionals, enfortiment de l’autoestima, etc. El programa té com a valor afegir l’acompanyament a cada jove que participa del programa ja sigui en grup o de forma individual. De fet, un cop acabat el període de formació, el procés d’acompanyament socioeducatiu segueix el temps que es requereixi.

Les inscripcions per al projecte es duen a terme entre els mesos de novembre i gener. La selecció dels participants es realitza a finals de gener. I la duració del pròpiament del projecte és de tres mesos desenvolupant-se entre el febrer i l’abril. En total els joves participants realitzen 240 hores (20 hores setmanals) que es distribueixen de dilluns a divendres en horari de 9 a 13h.

El programa formatiu contempla quatre dies de treball d’aprenentatge en l’ofici escollit, a càrrec de professionals especialitzats:

  • Manteniment i pintura: (Pintar, Manyeria, arranjament de parets, obra…).
  • Jardineria: (Horticultura, poda, plantacions de jardins, desbrossar…).
  • Brigada: (Lampisteria, col·locació de terres, polir i envernissar…).

Els divendres estan destinats a un dia de formació específica i de realització d’accions complementàries on es treballarà més profundament les competències, les habilitats i el reforç emocional del joves realitzaran tallers formatius de recerca de feina amb visites i entrevistes a empreses (treball de l’ocupabilitat), així com dinàmiques de suport i de creixement personal. Acabada aquesta part els joves podran realitzar una estada de pràctiques d’un mes en alguna de les empreses col·laboradores.

Una vegada finalitzat el projecte es segueix realitzant una tutorització individual de cada jove. És a dir, es fa un seguiment del jove durant els mesos posteriors a la finalització de la part formativa presencial. De cada jove es segueix la seva trajectòria i es desenvolupa un acompanyament i suport a nivell global (social, formatiu, ocupacional, emocional).

L’anul·lació del projecte l’any 2020 degut a la situació epidemiològica vinculada a la pandèmia de la COVID-19, va suposar un punt d’inflexió del projecte i la seva organització de cara al 2021. Primer, els joves van veure la seva situació ocupacional empitjorar dramàticament, amb unes tasses d’atur i precarietat laboral especialment elevades. Segon, les restriccions de seguretat van iniciar un procés de reflexió sobre l’estructura i el funcionament del projecte, introduïnt canvis per a oferir oficis i activitats professionals realitzades en exterior, canviant l’ofici d’imatge i estètica per l’ofici de brigada. Paral·lelament, es van introduir diferents mesures per a vetllar per la seguretat dels participants, amb mesures com treball en grups reduïts, ús de mascareta, treball en exteriors i controls de temperatura. Aquestes mesures també van suposar un reajustament logístic i de personal del projecte, organitzant les formacions en tres municipis (Castelló d’Empúries, L’Escala i Sant Pere Pescador) multiplicant els grups i les contractacions garantint una qualitat i integritat formativa per tots els participants. Finalment, part de les formacions i dels continguts es van adaptar a les necessitats i canvis, com ara la transició cap a formacions per a realitzar entrevistes telemàtiques.

Segons el projecte de 2018, Okup’alt fa necessària la disposició de 20.950 euros anuals. 

CONCEPTECOST
3 Formadors/es especialistes9.000,00€
3 Educadors/es8.100,00€
Formadors de tallers específics1.000,00€
Desplaçaments800,00€
Material800,00€
Acte final350,00€
Assegurança400,00€
Difusió500,00€
TOTAL20.950,00€

Una part del finançament prové d’una subvenció de 4.000€ de l’Obra Social la Caixa.

L’equip professional que lidera el projecte està format pel Joan Salellas, l’Alexis Sànchez i la Raquel Hinarejos.

1. Responsable del projecte: Joan Salellas (cap d’àrea de Joventut i Esports). Llicenciat en Història, i amb un Postgrau en Gestió Cultural per l’UdG, té diferents cursos d’especialització com el d’especialistes en polítiques de joventut. A nivell laboral porta des del 2004 treballant a l’administració local, del 2010 a 2013 va començar a treballar com a tècnic compartit de joventut, i des del 2014 fins a l’actualitat és el tècnic comarcal de joventut al Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

2. Coordinació Alexis Sánchez / Raquel Hinarejos (s’ocupen de la programació, planificació i avaluació del projecte).

2.1. Alexis Sánchez, Tècnic de Programes de Joventut (coordinador del projecte i responsable de funcionament diari). Llicenciat en Filosofia, i amb dos màster un sobre Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local i l’altre sobre Fotografia, les tres titulacions són de la UdG. A més conta amb diferents cursos d’especialització com el d’especialistes en polítiques de joventut. Va iniciar la seva carrera professional al 2007 en una empresa de gestió cultural com a cap de projectes i director creatiu. Del 2010 al 2013 organitza i coordina diferents esdeveniments per a l’administració local fins que entra a formar part de l’àrea de joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Actualment és el tècnic de programes de l’àrea de joventut.

2.2. Raquel Hinarejos, Tècnica Compartida de Joventut (coordinadora i referent per als municipis on es realitzen les tasques).
És llicenciada en Psicologia per la UAB i en Psicopedagogia per la UOC, a més va realitzar diferents cursos d’especialització en selecció de personal. A nivell laboral des de l’any 2000 al 2008 va treballar en una assessoria com a consultora de recursos humans. En aquells anys també treballa en centres de formació ocupacional i altres empreses d’ocupació com a responsable dels treballadors i professora de psicotècnics. Des del 2008 fins a l’actualitat treballa com a Tècnica de Joventut Compartida al Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

3. Intervenció directa
3.1. Professionals de l’Ofici (3 persones): Execució i avaluació del projecte juntament amb les  educadores. Mostren els coneixements als joves per tal que adquireixin els conceptes i les  habilitats específics de cada especialitat.
3.2. Educadors: Actuen com a referents i guies del grup de joves. Executen i avaluen juntament amb els professionals com funciona el grup. Es coordinen amb els tècnics i planifiquen i desenvolupen les dinàmiques i activitats amb els joves.

4. Altres professionals
4.1. Dinamitzadors de Joventut: Atenen als joves en totes les qüestions relacionades amb el lleure, i donen un suport al programa.
4.2. Tècniques referents d’ocupació juvenil: Orienten als joves, i cerquen ofertes de feina.
4.3. Talleristes: Contractats per a les formacions específiques (normalment un matí)
4.4. Empresaris de la comarca: Col·laboracions formatives puntuals i recolzament a l’hora de fer entrevistes.
4.5. Personal de Joventut: Suport administratiu i logístic al projecte.

Els destinataris del projecte són joves de 16 a 24 anys dels municipis de l’Alt Empordà i que estiguin inscrits en el programa de la Garantia Juvenil. Se seleccionen joves que no estudien ni treballen, i es prioritzen joves en situació de vulnerabilitat i que no hagin participat prèviament del programa.

Al programa s’acaben seleccionant uns 35 joves dels 115 inscrits. D’aquests, 30 analitzen satisfactòriament el projecte i una tercera part troba feina al llarg del projecte i fins a 3 mesos després.

Els joves són destinataris del programa i bàsicament beneficiaris. Ells i elles entreguen la seva candidatura i entren a un procés de selecció. Els fan una entrevista i finalment es trien els i les joves que participaran del programa. Aquestes hauran d’assistir a la formació i a les activitats que es deriven del programa.

Algunes associacions participen del programa com l’Associació PDS o l’Associació per la Promoció i el Desenvolupament Social.

El projecte el lidera l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb la col·laboració dels i les tècniques i agents socials, els municipis i el teixit empresarial de la comarca.

En el projecte hi participa tant la Diputació de Girona, com el Consell Comarcal, l’Oficina de Treball de la Generalitat, l’escola Olmer, mossos d’esquadra, associacions i empresaris del terriotri i tots els Ajuntaments de la comarca. Entre tots aquests organismes existeix una coordinació.

El Projecte Okup’Alt s’avalua a mesura que es va executant i atenent a criteris d’eficàcia, eficiència, realisme, visibilitat, impacte i cobertura i accessibilitat. L’avaluació que s’elabori ha de permetre modificar o consolidar segons pertoqui les diferents actuacions implementades siguin concretes o bé d’àmbit més general.

L’avaluació es dóna en vàries fases del projecte:
1a fase: Planificació amb l’anàlisi de la realitat i la diagnosi.
Avaluació inicial per tal de conèixer la situació dels joves de la comarca i les seves necessitats. Aquesta es fa a través d’una anàlisi de la realitat quantitativa però també qualitativa i estarà recolzada amb la informació que aporten els tècnics de joventut de la comarca i altres agents dels territori així com el que es desprèn dels Plans locals de Joventut de cada municipi.

2a fase: Desenvolupament del projecte amb una valoració continuada i reorientadora.
Es fa amb unes pautes d’observació quantificables que s’han de dur a terme durant tot el procés d’aprenentatge dels joves. Es valoren els progressos i les dificultats dels joves per adaptar i orientar les accions del projecte.

3 a fase: Avaluació amb la valoració final del projecte.
Informa de les capacitats i coneixements assolits pels i les joves al final del projecte. També dona orientacions i informació per adaptar el projecte en futures edicions.

Els agents que avaluen en algun moment o altre el programa són:

  • Els i les pròpies joves participants a l’Okup’Alt.
  • Tècnics de joventut municipals.
  • Tècnics de joventut de l’Oficina Jove de l’Alt Empordà – Figueres.
  • Dinamitzador juvenil.
  • Responsables polítics.
  • Formadors i educadors.
  • Coordinador del projecte – Tècnic de programes.
  • Agents del territori implicats al projecte.
  • Taula Comarcal de Formació i Ocupació Juvenil.
  • Pares, mares i tutors dels alumnes.
  • Empreses implicades en el projecte.

L’hem triat perquè el projecte aborda una situació molt concreta: la dificultat d’inserció al món laboral de persones sense estudis obligatoris finalitzats. Alhora busca i troba solucions i oportunitats en el mateix territori obrint el diàleg entre empresaris i joves per tal de conèixer quins professionals el territori requereix. D’aquesta manera també es fomenta l’arrelament dels joves a la comarca ja que aquests poden trobar feina a prop d’on viuen.

  1. Diàleg directe: el projecte obre un diàleg directe entre els empresaris de la zona per tal de conèixer quins són els professionals que hi manquen, i així poder adaptar el programa a aquestes oportunitats reals de feina futura.
  2. Acompanyament socioeducatiu: el programa no només facilita formació i promoció per entrar al món laboral, sinó que estableix un procés d’acompanyament socioeducatiu a les persones joves que hi participen. Van més enllà de al formació tècnica i fomenten espais de creixement personal.
  3. Compromís: tots els agents que intervenen en el projecte mostren un compromís amb la joventut i el territori. Es tracta d’un projecte que pren sentit per les parts implicades que caminen cap al mateix horitzó.
  4. Voluntarietat: es tracta d’un programa adreçat a un perfi concret de persones joves, ara bé, la seva participació al programa és voluntària –tot i que des de diferents serveis els hi proposen l’Oku`’alt–.
  5. Treball en xarxa: per tirar endavant el projecte a nivell de comarca es requereix de molta coordinació i treball en xarxa de diferents serveis i departaments: des de mossos, fins als mateixos ajuntaments, o el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Els professionals opinen

L’Okup’Alt és un projecte que neix ara fa una dècada a partir de la diagnosi de la taula d’ocupació i formació de l’Alt Empordà. Un espai on professionals de joventut, agents educatius i el teixit empresarial debaten sobre les mancances i possibilitats dels joves a la comarca. En aquell moment, es detecta la necessitat d’oferir una formació en oficis inspirada en la figura del aprenent. Una formació que per un costat formi a futurs professionals i per  l’altre atengui a joves amb baixa formació.

Un dels primers aprenentatges que vam descobrir amb la prova pilot, i al llarg dels anys, és que aquesta formació ha de ser totalment pràctica, ja que el perfil de joves a qui majoritàriament ens dirigíem precisen d’una metodologia d’aprenentatge diferent al que han anat completant les diferents etapes de la formació reglada. També, i en cert punt relacionat amb la tipologia dels nostres joves, que aquests, al aprendre l’ofici, han assolir prou nivell com per a poder tenir una sortida professional.

En altres paraules, i posant un exemple, per a que els joves tinguessin més sortida al mercat laboral l’ofici que inicialment era maquetaria va passar a ser manteniment i pintura. Un altre exemple, per a que els joves tinguessin el nivell adequat per fer l’ofici, es passa de fer  administratiu o creació audiovisual a imatge personal. Ja que per més que els joves aprenien a fer anar l’office o les xarxes socials, per mancances formatives continuaven fent faltes d’ortografia, i per tant, molts d’ells no podien realitzar correctament aquesta feina.

Amb tot però, aquests detalls com molts d’altres que hem anat perfeccionant són elements que milloren el projecte el fan més realista i adequat per als joves. Podríem parlar extensament sobre importància de la col·laboració entre les administracions, de les entrevistes de feina, dels recursos que teníem, dels que tenim i dels que voldríem… Però, des d’un punt de vista professional, per a nosaltres l’element clau, allò que fa de l’Okup’Alt un projecte valuós és la incorporació del treball emocional amb els joves.

Segons els nostres estudis i experiència, entre els joves de 16 a 25 anys que no estan estudiant ni treballant hi ha un baix nivell de benestar emocional que fa que puguin tenir risc d’exclusió social. També tenim detectada la manca de recursos d’acompanyament i suport emocional per aquests joves alhora d’accedir a formacions i/o al mercat de treball, en definitiva, per desenvolupar el seu projecte vital. Des de l’Okup’Alt vam creure necessari  abordar aquesta problemàtica amb els joves que participen en el projecte. Els volem capacitar en les habilitats i competències clau per tal de que puguin accedir a un lloc de treball o a una formació adaptada a les seves necessitats. Per això realitzem un treball emocional des del primer dia, reactivant als joves, animant-los, ensenyant-lis del que son capaços, i reforçant les competències, les habilitats, i l’empodarament personal. Entenem que si els reforcem emocionalment els serà més fàcil aconseguir els objectius que tinguin o es plantegin en un futur.

A nivell pràctic es tradueix amb tenir no només un professional que ensenya l’ofici, sinó també amb un educador que vetlli pel benestar personal i del grup. També amb treballar amb grups petits 10-12 joves per grup, i en destinar 4 dies a la setmana per aprendre l’ofici i 1 (els divendres) per fer aquest reforç emocional a través de tallers, dinàmiques, tutories, jocs, xerrades, etc.

Per acabar ens agradaria compartir amb vosaltres la nostra filosofia de treball. L’Okup’Alt ha tingut la oportunitat, al llarg de la seva història, de transformar-se en un projecte singular, o entrar en diferents convocatòries amb les que hauríem obtingut una quantitat de diners que ens hagués facilitat la feina. Però a canvi la nostra preocupació hagués esdevingut que aquests joves aconseguissin un contracte laboral per no perdre els diners, i aquest des del nostre punt de vista mai ha pot ser l’objectiu.

Als professionals que treballem en aquest projecte pensem que l’Okup’Alt és un recuperador de persones, creiem en els joves i treballem amb ells tant per a que trobin feina, com per a que continuïn format-se. Però sobretot ens preocupem pel seu benestar, per a que siguin capaços d’afrontar els reptes i dificultats que es trobin alhora de crear el seu projecte propi de vida, per a que siguin allò que vulguin ser. Com diu el nostre lema: «Junts lluitem per aconseguir-ho!»

No disposem d’informació per aquest apartat.

Oficis que aprenen els participants

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Espai Jove – Art total

Projectes

Espai Jove – Art total

Art Total pretén reforçar la cohesió social a través del treball comunitari, promovent aprenentatges no formals i estimulant hàbits participatius a través de la dinamització d’un ampli ventall d’activitats.

Art Total

Descripció general

Espai Jove – Art Total s’emmarca en el programa socioeducatiu anomenat Pla Educatiu d’Entorn – 6-16 (PEE-6-16) de Tortosa. Es pretén reforçar la cohesió social a través del treball comunitari, promovent aprenentatges no formals i estimulant hàbits participatius a través de la dinamització d’un ampli ventall d’activitats.

Els orígens es troben en el Programa de Treball als Barris de l’ajuntament i en el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (PICI) de l’Obra Social la Caixa. El PICI promou un procés de convivència intercultural en el que participa tota la comunitat (administració, recursos tècnics públics i privats i la ciutadania a través d’entitats i grups polítics) i que el dinamitza l’equip tècnic de l’Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat (ACISI), en col·laboració amb l’ajuntament. Es conclou que cal promoure un projecte comunitari estable de cohesió i convivència social a Tortosa.

La política de joventut local tradueix aquests objectius en la posada en funcionament, en paral·lel, de l’Espai Jove i del programa d’activitats Art Total. A través d’una metodologia participativa, en la qual els joves no només proposen sinó que s’involucren en l’execució i valoració de les activitats, s’elabora anualment una programació que inclou activitats de dinamització de l’Espai Jove, accions formatives, activitats culturals, de lleure i esportives i iniciatives diverses gestionades comunitàriament.

L’origen d’Art total cal anar a buscar-lo a l’any 2009, però és entre el 2014 i el 2015 que es consoliden les seves actuacions en el marc de l’Espai Jove. La programació varia força cada any perquè s’adapta a la voluntat i iniciativa juvenil, però manté sempre com a nexe la metodologia participativa i l’art com a mitjà de dinamització i aprenentatges no formals.

La iniciativa d’acció comunitària que va permetre engegar el projecte s’origina l’any 2009.

La concreció en el projecte PEE-6-16 es produeix l’any 2012, moment en què es configura l’estructura de gestió del projecte Art Total i s’inicien les seves programacions per donar resposta a una necessitat plantejada per la ciutadania en una monografia comunitària.

L’any 2014 es consolida l’Espai Jove com a escenari central de dinamització i el projecte ja es denomina Espai Jove Art Total, amb la cessió d’un local cedit pel Grup Esplai Blanquerna i una Subvenció de l’Obra Social la Caixa. Al voltant d’aquest Espai Jove, neix un grup de treball de joves amb l’objectiu de reflexionar i fer un treball tècnic que permeti desenvolupar, conduir i establir aquest nou lloc de trobada en un referent dirigit al jovent. No obstant això, el seu treball va permetre anar més enllà del mateix local, plantejant una reflexió global amb totes les joves de la ciutat, culminant en la redacció d’un Pla Local de Joventut que serà aprovat el 2016 per l’Ajuntament de Tortosa.

Des de l’any 2016, l’Espai Jove canvia d’ubicació, amb la dotació de nous equipaments per part de l’Ajuntament de Tortosa, qui assumeix les despeses d’aquest nou espai mentre el Grup Esplai Blanquerna continua gestionant el projecte. El nou canvi d’ubicació presenta reptes i oportunitats noves. Per una banda, el nou edifici, on es reuneixen diferents serveis relacionats amb les joves, permet una major coordinació en el treball, millorant el funcionament del projecte. Per l’altra, serà necessari assegurar la continuïtat de les joves que estaven prèviament vinculats a l’Espai a la vegada que es capten noves joves.

La programació pren formes i ritmes diferents cada any, en funció de les tasques de dinamització. Inicialment, tenia una durada de 6 mesos, però en l’actualitat, aquest projecte ja es desenvolupa durant els 12 mesos de l’any estructurat en quatre etapes estacionals: Primavera Jove, Estiu Jove, Tardor Jove i Hivern Jove.

En cada una de les etapes es programen diverses activitats en funció de la voluntat de les persones que hi treballen i la demanda de les joves, les quals continuen sent el motor i l’actiu principal en la presa de decisions i gestió de la programació del projecte.

Enguany, la pandèmia mundial de la Covid-19 va generar una situació d’excepcionalitat a l’Espai Jove. Des del març del 2020, l’espai va haver de romandre tancat al públic, ja que era gairebé impossible conciliar les mesures de seguretat i distància amb l’espai físic de l’edifici. Aquesta situació va provocar una necessitat d’adaptació i flexibilitat a l’hora de continuar la programació i les activitats, organitzant-les a l’aire lliure i seguint les mesures dictades pel PROCICAT.

De cara a setembre 2021, el projecte iniciarà un procés d’aprenentatge per tal d’emfatitzar la participació i l’autogestió, amb l’objectiu de convertir l’Espai Jove – Art Total en un centre completament autogestionat des de i per les joves.

El pressupost fins al 2016 depenia completament d’aportacions externes a l’ajuntament, fins i tot pel que fa als professionals que el gestionen directament. A tall d’exemple, en el darrer any, 2015, es va comptar amb un pressupost total de 66.500 euros. Es desglossa de la següent manera:

– 18.000 euros destinats a la contractació de tècnics referents de l’Espai Jove amb una dedicació de 15 hores setmanals cadascun.

– 45.000 euros destinats a un pla d’ocupació subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) mercès al qual es contracta un tècnic i un monitor cada sis mesos (quatre contractacions anuals, per tant). Dediquen aproximadament el 70 per cent del seu temps de treball al projecte.

– 3.500 euros per a activitats i materials diversos

Actualment, tot el pressupost està assumit per l’Ajuntament de Tortosa, el qual dota el projecte per fer tant les activitats d’Art Total com la seva dinamització. L’any 2021, el pressupost es va desglossar de la següent manera: 

– 20.000 euros d’aportació municipal destinats a la contractació d’un tècnic referent de l’Espai Jove amb una dedicació de 20 hores setmanals.

– 22.500 euros destinats a un pla d’ocupació subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) mercès al qual es contracta un tècnic i un monitor cada sis mesos (dues contractacions anuals). Dediquen aproximadament el 100% del seu temps de treball al projecte.

– 3.500 euros per a activitats i materials diversos

En general, podem veure una reducció de gairebé la meitat de la despesa dedicada al pla d’Ocupació. 

El 2015 es va comptar amb les següents entrades de pressupost:

21.500 euros d’un patrocini de l’Obra Social la Caixa
45.000 euros de subvenció del Fons Social Europeu a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)

En el finançament del 2021 on s’observa el canvi del finançament privat cap al finançament públic, es va comptar amb les següents entrades de pressupost:

-23.500€ d’aportació municipal.
-22.500€ de subvenció del Fons Social Europeu a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) pel Projecte Treball als Barris.

Tenint en compte que Espai Jove – Art Total és un projecte comunitari en el qual participa l’ajuntament, la responsabilitat del seu desplegament és compartida entre el projecte municipal de joventut i l’equip comunitari.

La referència per part del consistori és Gemma Estrada, Coordinadora de l’Edifici Jove Carrilet. Més enllà de la seva tasca tècnica, però, el projecte es desenvolupa gràcies al referent i dinamitzadors de l’Espai Jove, Kevin Bernal, que treballa a temps parcial (20 hores setmanals) i un tècnic i un monitor a jornada completa que es renoven cada sis mesos en funció de l’aprovació del Pla d’Ocupació en el marc del qual desenvolupen la seva tasca. Respecte al 2016, la gestió de l’Espai Jove s’ha reduït, ja que inicialment hi havia dos referents a 15 hores setmanals cadascú, el qual implica una major quantitat de feina pel dinamitzador actual. És per això que hi ha una creixent necessitat de personal itinerant, un dels quals tingui un perfil de comunicació digital, donat el canvi de paradigma en la comunicació amb les joves a través de les xarxes socials arran de la pandèmia.

Més enllà de la tasca d’aquests professionals, el projecte es desplega amb la participació de suports tècnics de les entitats impulsores, de l’equip comunitari en el qual hi són representades diverses àrees municipals i amb els recursos humans i iniciatives voluntàries d’origen comunitari.

Cal afegir-hi monitors i talleristes específics de cada activitat concreta.

S’adreça genèricament a tota la població jove de Tortosa d’entre 15 i 35 anys. L’any 2021 es xifren en 7.167 els joves de 15 a 34 anys de la ciutat.

En termes generals s’estima que al voltant de 200 joves diferents participen en algun espai d’activitat i treball comunitari del projecte, que uns 40 són impulsors directes d’activitats i que el nucli de treball estable és d’uns 28 nois i noies. Aquestes dades es mantenien, amb lleugeres variacions, de forma estable des de 2013 i fins a l’actualitat.

Al 2019, l’Espai Jove va arribar a tenir gairebé 4500 participants tant en les activitats d’Art Total com en la participació a l’Espai Jove físic amb l’organització de 56 accions de dinamització. Arran de la pandèmia, aquesta xifra s’ha reduït dràsticament, per no poder obrir el servei seguint les recomanacions dels PROCICAT. Així doncs, per l’any 2020 la participació va ser de 400 joves en les activitats (per les restriccions de presencialitat) i 5700 en les activitats on-line. 

En certa manera, el canvi d’edifici a la zona més cèntrica, així com un major ús de les xarxes socials han permès arribar a un major número de joves. Aquesta evolució en els darrers anys confirma la consolidació del projecte i mostra l’alta acceptació, reconeixement i valoració positiva per part del jovent del municipi. Tot i això, abans de la pandèmia l’Espai Jove tenia un grup de 30 joves que es trobaven en situació de risc i dificultats socioeconòmiques que hi anaven de forma diària. A causa de la pandèmia, aquests joves no han pogut accedir altres alternatives, com activitats on-line. A més, les restriccions horàries, la necessitat d’inscripció o de cita previa per accedir a l’espai, ha fet que aquests joves amb dificultats socioeconòmiques hagin deixat de participar, posant en relleu un dels múltiples reptes que va haver de fer front el projecte.

Parlen sempre de procés i d’investigació participativa. Generen espais de relació estable amb els joves (que es consolida a partir de l’Espai Jove) i a través de la interlocució es proposen activitats i serveis definitis pels propis joves i gestionats en part de forma comunitària.

Estableix nuclis de participació estables. Inicialment, en la memòria de 2013 (que podeu consultar en l’apart “Per saber-ne més”) fins i tot llisten els nois i noies que integren el grup central de treball. Aquell mateix any xifren en 200 els joves que han participat en el disseny i execució de les activitats. En l’actualitat, amb el desenvolupament de les noves tecnologies i xarxes socials, les joves poden participar a través d’enquestes, Facebook i Instagram per a una participació més directe i quasi instantània. Així doncs, s’organitzen enquestes periòdiques per a saber l’opinió de les joves i rebre feedback, enriquint el projecte i les activitats amb un diàleg constant amb els i les beneficiaries.

Cal distingir entre la participació d’entitats locals i l’aportació d’organitzacions externes al municipi, que aporten coneixement tècnic i finançament. Així, cal remarcar les tres associacions que formen part del grup impulsor que són en l’origen del projecte:

-FITES EBRE
-Grup Esplai Blanquerna
-Atzavara – Arrels

Llistem tot seguit les entitats locals amb implantació al territori que participen en els processos comunitaris:

– Associació Obre’t Ebre
-Xarxa per la Convivència
-Oficina Jove del Baix Ebre
-Oficina del Voluntariat de Tortosa
-Direcció general de Joventut de la Generalitat
-Associació Nadal Joventut
-Club de Rem Tortosa
-Grup de Treball Delta Sostenible
-GEPEC

Cal afegir-hi, a més, persones individuals i empreses que del municipi que participen en el projecte comunitari.

El PEE-6-16 integra l’acció coordinada de diferents programes de l’Ajuntament de Tortosa:

Programa de Treball als Barris
Pla Educatiu d’Entorn, Projecte 6-16
Pla d’Intervenció Comunitària Intercultural
Pla Local de Joventut de Tortosa

Hi participen també de manera ben directa els departaments sectorials de Festes, Tortosa Esports, Acció Social i Cultura.

A banda de l’impuls i la participació de l’ajuntament en la dinàmica comunitària, el projecte concerta la participació de diferents institucions:

Generalitat de Catalunya (SOC, Coordinació Territorial de Joventut i Serveis Territorials d’Ensenyament)
Diputació de Tarragona
Programa Erasmus Plus (UE)
CRAES
Pisos de menors tutelats

La Unitat de Joventut avalua totes les activitats realitzades de forma individualitzada, detallant logística, desenvolupament, resultats quantitatius i una valoració subjectiva. S’incorpora sempre accions de valoració de la satisfacció dels joves participants, tant si ho fan com a usuaris o com a participants en la pròpia execució. La informació que aporten sobre aquesta qüestió en les diferents memòries anuals és desigual, però en la de 2019 hi ha una relació detallada de resultats a través del seguiment dels objectius i els seus indicadors.

El projecte suposa un esforç considerable d’acumulació de recursos de procedències diverses per posar en marxa una actuació integral adreçada als joves. L’ajuntament actua com a catalitzador d’iniciatives privades de caire social que impulsen un procés comunitari i les lliga a través de l’actuació interdepartamental dels seus responsables tècnics. Tot i que la disponibilitat econòmica de l’ajuntament és escassa, aconsegueix consolidar al llarg de diversos anys aportacions externes que donen continuïtat al projecte. La part més sòlida recau justament en la integració del projecte en l’acció social del municipi des de diferents programes d’actuació sectorial, de manera que la interdisciplinarietat és una de les principals virtuts. És molt interessant constatar l’acord metodològic de professionals de diferents especialitats.

1. Normalitza l’ús de l’art en actuacions de contingut social
L’expressió artística és a l’hora objectiu i mitjà del projecte. Les activitats són, d’una banda, interessants des del punt de vista artístic, però al mateix temps converteixen l’art en un instrument cohesionador i d’aprenentatge social i participatiu per als joves.

2. Els participants reflecteixen la vida intercultural del municipi
La composició del grup motor de joves amb el qual es treballa cada any amb continuïtat és un reflex evident de la diversitat de procedències i orígens culturals existent al municipi. El projecte no explicita la seva intenció de promoure la interculturalitat, però ho fa per la via pràctica, interessant i integrant joves d’origen divers en activitats allunyades de la seva quotidianitat i promovent l’aprenentatge i el gaudi del grup. Promou la relació i interactuació entre ells a través de l’activitat artística.

3. Metodologia de treball comunitari amb joves
El treball comunitari és adoptat com a metodologia de treball en la dinamització juvenil, entès com a procés i basat en la experimentació quotidiana. Es trasllada, d’aquesta manera, la visió comunitària de les polítiques socials a la dinamització juvenil. Els joves són a l’hora destinataris i executors de les activitats i serveis.

4. Més enllà del treball interdepartamental
Diverses àrees sectorials de l’ajuntament participen en el projecte però, més enllà d’això, Art Total neix i creix sota el paraigua d’almenys quatre programes municipals que hi aporten contingut i metodologia (Programa de Treball als Barris, Projecte Educatiu d’Entorn, Pla Comunitari Intercultural i Pla Local de Joventut).

5. Flexible i evolucionat
Tot i que la poca estabilitat dels recursos que s’hi destinen pot ser el seu punt feble més important, el projecte supera les dificultats adaptant la seva estructura de funcionament i continguts a les disponibilitats que es van produint des de les diverses institucions que hi fan aportacions. Malgrat els canvis i evolució, es manté la pauta metodològica i les finalitats. Un bon exemple de flexibilitat i adaptació.

La Coordinadora l’Edifici Jove lo Carrilet Gemma Estrada, coordina la política local de joventut en el projecte, però la responsabilitat és comunitària, de manera que ella s’integra en l’equip impulsor com un membre més.

El projecte s’organitza a partir del Grup de Treball de Joves, que forma part de la Comissió de Família del PEE-6-16, i és l’espai tècnic de reflexió i treball que es reuneix cada dues o tres setmanes per fer el disseny, seguiment i valoració de les accions comunitàries que es desprenen de l’Espai Jove. Aquests són els seus membres:

Alba Pallisé Piñol (Tivissa, 1980)

Sóc de l’àmbit de la interculturalitat des del 2006, treballo a ACISI impulsant un procés comunitari a Tortosa per la millora de la convivència i la cohesió social i sóc presidenta de l’entitat Atzavara-arrels. Sóc pedagoga i tinc un postgrau en Pau i cohesió social.

Gemma Estrada Montserrat (Tortosa, 1976)

Treballo com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Tortosa i sóc treballadora social, però la meva professió ha estat des de sempre el treball amb joves. Treballo en polítiques de joventut des de fa 14 anys.

Kevin Bernal (Mollet del Vallès, 1993)

Vinc del camp de l’ensenyament. Fa gairebé 3 anys que treballo en l’àmbit social, primer com a voluntari i desprès com a referent de l’Espai Jove. 

Josep Antoni Navarro Badoch (Camarles, 1977)

Llicenciat en Psicologia, especialitzat en intervenció social, educativa i organitzacional. Treballo com a tècnic de programes de participació de l’Agència Catalana de la Joventut a la Coordinació Territorial a Terres de l’Ebre.

Fins el moment, també han participat en el projecte temporalment, treballador i treballadores dels Plans d’Ocupació. I altres col·laboradors: Alejandra Almazán i Roser Arques de l’Oficina Jove del Baix Ebre i també Albert Llatge d’Atzavara ARRELS. Així com Núria Palau del Grup Esplai Blanquerna.

Els responsables del projecte opinen

Com heu pogut veure, el grup de treball tècnic és caracteritza per ser divers i multidisciplinar, i està constituït per persones representants de diferents administracions i entitats que formen part del procés comunitari de la ciutat de Tortosa. Ara bé, això no significa que totes les persones dediquin el 100% del seu temps professional a aquest projecte. Per tant, sempre ens trobem amb el repte d’anar estirant del carro amb els recursos humans que tenim en aquell moment concret de l’any. De fet, la temporalitat i la precarietat en la que es troben alguns dels treballadors/es del projecte és una constant i un tema a reconduir i millorar.

Aquesta imprevisibilitat i discontinuïtat dels equips impedeix avançar al ritme, la constància i la qualitat que caldrien i en alguns casos, les actuacions previstes com a necessàries, pengen del fil dels recursos.

Tot i això, ens trobem en un moment únic a la nostra ciutat, en què les polítiques i les accions en joventut s’han començat a pensar, compartir, dissenyar i dinamitzar des de la col·lectivitat, la comunitat i amb una palpable proximitat amb els i les joves del territori. Com més prop hi som més transformacions floreixen. Però aquestes són lentes i els resultats poc visibles.

Enfront això el treball en grup ens reconforta i enriqueix. En un ambient amb tanta energia i entrega, però, el repte és trobar l’equilibri entre les expectatives, les reflexions i la possibilitat real d’executar allò que es projecta.

I aquí estem, treballant en una redefinició de l’Espai Jove físic però també en l’eteri; aquí estem esperant poder engegar una nova edició d’Art Total; aquí estem treballant en un nou  Nou Pla Local de Joventut perquè esdevingui una eina de dinamització real per als propers anys a la ciutat; aquí estem creixent i aprenent dia a dia dels joves i amb els joves.

Memòria Art Total 2013

Memòria Art Total 2014

Memòria Espai Jove 2014

Memòria Art Total 2015

Memòria Espai Jove 2015

Memòria Espai Jove 2019

Canal de vídeos Espai Jove

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Casal de Joves Girapells

Projectes

Casal de Joves Girapells

El Casal de Joves és fruit d’un procés participatiu, iniciat el 21 de novembre de 2015, del que van formar part tant les associacions i els col·lectius de joves del barri, com joves del barri a títol individual.

Assamblea Joves Girapells

Descripció general

El Casal de Joves Girapells s’inaugurà l’Abril del 2016 al Barri del Guinardó. El Casal de Joves és fruit d’un procés participatiu, iniciat el 21 de novembre de 2015, del que van formar part tant les associacions i els col·lectius de joves del barri, com joves del barri a títol individual. Actualment es tracta d’un Casal per Joves gestionat pels mateixos joves a través de comissions i assemblees.

Al barri del Guinardó (Barcelona) hi ha hagut una històrica manca d’equipaments destinats a agrupar els diferents col·lectius i persones que s’organitzen en l’àmbit juvenil. El jovent del Guinardó és un jovent molt actiu però alhora disgregat per la història del barri i per la seva l’orografia, que no facilita el contacte entre ells i elles. El naixement Casal de Joves Girapells en aquest context ha suposat un impacte extremadament positiu en les dinàmiques de les últimes dècades entre les persones i col·lectius i entitats juvenils.

El Casal de Joves Girapells fa cinc anys que funciona, com a resultat d’un procés participatiu on es va decidir el model de gestió de l’equipament. El Casal de Joves es troba dins del projecte d’equipaments UA3, una de les grans lluites veïnals, ja que aquest complex UA3 incloïa la reforma del mercat del Guinardó, el CAP, l’escola Guinardó i preveia el Casal de Joves, un equipament altament esperat al barri del Guinardó, ja que els equipaments i serveis juvenils del Districte estaven fins aleshores a Horta i el Carmel.

El Casal actualment obre dos matins i totes les tardes, ara bé, hi ha un sistema de cessió de claus que permet que els i les joves puguin accedir a l’equipament si així ho requereixen. La cessió de claus per a les diferents associacions i grups de joves que tenien clau no es va veure especialment afectat durant la pandèmia, amb un ús responsable de l’espai així com l’elaboració – i compliment – d’un protocol propi amb les entitats joves que utilitzen l’espai. Tot i això, les activitats més específiques, com tallers, formacions o la realització del caus, es van veure afectades durant el 2020/2021, a causa de mesures burocràtiques que van entorpir i impedir la seva realització, així com les mesures lligades a la situació epidemiològica.

El Casal de Joves Girapells rep per conveni amb Districte una quantitat de 108.000€ aproximadament per tal de gestionar l’equipament: personal, manteniment, material, tallers i activitats, material per les comissions i grups de treball… 

 El 71% dels recursos i del pressupost de l’entitat va dirigit als recursos humans de les tècniques. Tot i això, l’any 2020, el pressupost va sofrir una davallada d’un 10%, establint-se a poc menys de 100.000 € anuals per a gestionar l’espai. 

En aquest enllaç trobareu un pressupost detallat d’ingressos i despeses del període 05/2017 a 04/2018: Pressupost executat.

El finançament és públic a través d’un concurs anual que es negocia i es renova cada any entre el Consell de la Joventut d’Horta Guinardó (CJD7) i el Districte Horta-Guinardó.

Actualment, l’equip tècnic el formen tres persones, dues d’elles com a alliberades de l’assemblea de Joves: la Irene Rey, el Victor Bargués i la Gemma Cervelló. Els dos alliberats de l’assemblea treballen a 32 hores, la tercera, que realitza tasques purament tècniques dins el projecte de l’espai jove, està contractada a 25 hores setmanals.

Cal afegir, que tot i que l’equip tècnic del Girapells siguin tres persones, aquestes compten també amb l’equip tècnic del Consell de la Joventut d’Horta Guinardó, amb qui es coordinen -juntament amb l’assemblea de joves- a través de reunions de coordinació mensuals. Alhora, al Girapells també hi ha una quarta persona que és la d’informació juvenil del Punt d’Informació del Districte (Punt7) que hi és present en l’espai un cop a la setmana.

El beneficiari directe del projecte són els joves i les joves del barri del Guinardó de 13 a 30 anys, i indirectament, els veïns i veïnes del barri, ja que amb la dinamització del territori s’activarà aquesta zona geogràfica (on està situat el casal) que és poc activa en l’àmbit associatiu.

Els joves participen i poden participar opinant i decidint sobre tot allò que es refereixi al Casal de Joves. Al llarg d’aquests sis anys s’han anat modificant una mica els espais de participació, però actualment estan clars els següents:

– Assemblea Oberta: anualment, es convoca aquest espai on poden participar tots els i les joves del barri ja sigui a títol individual o com a representants d’associacions. En aquest espai es decideixen activitats que es faran, es fan propostes d’accions conjuntes, es decideixen criteris de gestió i funcionament del Girapells, es donen informacions sobre el casal, el barri i el districte. Es tracta d’un espai horitzontal on qui assisteixi pot aportar-hi punts a tractar. D’aquestes assemblees n’han sorgit a vegades Grups de Treball.

– Assemblea de Joves: es tracta d’un grup reduït i fix de persones que coordinen la quotidianitat del projecte del Casal. Això vol dir que vetllen per la continuïtat dels projectes que van sorgint dins les assemblees i s’asseguren que les activitats que s’acullen siguin coherents amb l’ideari del casal. Aquesta assemblea també és l’encarregada de representar el Casal davant l’administració i fer de pont de comunicació entre aquests dos agents.

 Comissions o Grups: es tracta de grups de persones amb un centre d’interès comú, que es troben i treballen en funció d’aquest. Cada comissió té com a deure estar representada dins l’assemblea oberta que es fa anualment, així com d’alguns espais de coordinació amb l’assemblea de joves, per així informar a la resta de casal de propostes, noves activitats o feines que va realitzant la comissió. La seva organització interna la decideixen els seus membres. Són grups autogestionats els quals tenen una treballadora com a referència. Actualment, els grups actius del casal són Hort, Rocòdrom i creació.

La pandèmia, i la paralització del projecte durant 5 mesos per part del districte d’Horta-Guinardó, han suposat reptes durs que han dut al projecte a catalitzar un diàleg intern i debat entre les joves i les entitats participants sobre la gestió del casal, així com la relació amb l’administració pública. 

Algunes entitats del barri desenvolupen la seva activitat al Casal de Joves Girapells. Aquestes entitats a part de fer ús de l’espai setmanalment també estan convocades a les Assemblees Obertes i, algunes, ja formen part de la Comissió Coordinació. La majoria de les entitats tenen un paper molt actiu ja que fan ús de l’espai en horari d’obertura però també quan l’equipament està tancat (disposen de claus).

Parlar només de participació associativa, en aquest cas, seria reduir molt l’activitat de l’espai. Ja que al Guinardó hi ha molts col·lectius constituits que no tenen NIF que participen també de forma molt activa al casal.

Des del Casal de Joves Girapells es busca participar en espais de districte per tal d’estar vinculats al territori

Per una banda, participem de la taula jove del Guinardó (creada al districte al 2018), formada per tots els equipaments del barri que treballen -tant directa com indirectament- amb jovent. En aquesta taula ens coordinem amb el centre cívic, el Mas Guinardó, serveis socials, educadores de carrer, l’equip de psicòlogues comunitàries del barri, l’associació de veïns i veïnes, entre d’altres.

Per altra banda, participem també de la taula de prevenció del Guinardó, la qual s’encarrega de realitzar xerrades als instituts públics del barri en temes de prevenció de riscos; pantalles, drogues, sexualitat, gènere i relacions afectives sanes. Fins aquest curs, en aquesta taula participaven serveis socials del Guinardó, el Punt d’Informació Jove del districte i punt JIP, actualment serveis socials no hi participen i la taula ha seguit amb el seu funcionament amb els tres serveis restants.

Amb el Punt7, que es gestiona des del Consell de la Joventut d’Horta Guinardó (CJD7), es té una relació molt estreta. De fet, un cop a la setmana el Punt7 es trasllada al Guinardó per tal de donar servei als joves del barri. Alhora les treballadores i algun membre de l’assemblea de joves participen dels secretariats del CJD7.

Ara per ara les col·laboracions que s’han establert han estat dins el mateix nivell, per tant no hi ha cooperació interinstitucional.

Han creat unes fitxes tipus per tal d’avaluar les diferents activitats que s’organitzen, així com una fitxa tipus d’avaluació per al funcionament dels grups i comissions de treball. Alhora tenen establerts uns indicadors a avaluar sobre: la participació en l’activitat diària, la cessió d’espais, les activitats del casal, les entitats i col·lectius que fan ús del casal, el funcionament de l’assemblea oberta i la participació del casal en la dinàmica comunitària del barri i districte, entre d’altres.

L’hem triat perquè es tracta d’un equipament juvenil, per tant, un servei municipal gestionat pels joves organitzats. Certament hi ha un conveni entre el Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó i el Districte, però la gestió real, tal com es va decidir en el procés participatiu, recau sobre una assemblea de joves individuals i joves associats o en col·lectius. A més, es tracta d0un projecte que ha evolucionat ja que després de cinc anys, s’han provat diferents formes d’organització, s’han creat noves fórmules i grups de treball… i això també ho volem posar en valor: es tracta d’un projecte viu que s’adapta a al realitat juvenil del moment i del territori i suposa un espai d’aprenentatge.

  1. Autogestió: es tracta d’un equipament municipal gestionat per les mateixes persones joves a través de diferents espais de participació dissenyats per elles mateixes. És des dels grups de treball, les assemblees i la gestora que es dona forma a la proposta de Casal i s’adapta a les demandes i potencialitats de la joventut del barri.
  2. Evolució: el projecte de Casal va néixer amb una manera de funcionar que ha canviat al llarg dels anys. Va començar amb dues tècniques, després tres, ara dues i una és alliberada, per exemple. Valorem positivament la capacitat del projecte d’evolucionar i canviar metodologies que en un principi els eren útils.
  3. Voluntat de servei: el fet de gestionar un equipament municipal, fa que els i les joves del Guinardó hagin acceptat el compromís de donar un servei al barri -per a joves i des dels joves-. Aquest compromís social els fa mirar cap enfora, cap a la comunitat i teixir complicitats amb ella, alhora que trobar la manera de fer que tot el jovent del barri se senti proper al Girapells.
  4. Aprenentatge: Estar al capdavant d’un projecte com aquest és font d’aprenentatges constant per a les persones joves que participen de la seva gestió. Creiem que espais com aquests són empoderadors, promotors d’autonomia, lideratge, habilitat de mediació, capacitat d’observació i escolta, entre molts d’altres.
  5. Transparència: tot i existir una Comissió Coordinació a banda de l’Assemblea Oberta, totes les joves tenen a l’abast la mateixa informació sobre la gestió de l’equipament (ja sigui econòmica, laboral, de programació…).

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Medi Obert

Projectes

Medi Obert

El projecte d’intervenció socioeducativa Medi obert del Prat de Llobregat pretén acostar professionals educadors i educadores al medi obert i als espais de relació i trobada del col·lectiu jove.

Medi Obert

Descripció general

Aquests professionals duen a terme una observació directa de les interaccions que es donen entre les persones joves i els espais públics així com de les dinàmiques que desenvolupen. Arrel de les trobades que es donen als seus espais de relació -als diferents equipaments públics, carrers, places, etc- es crea la relació educativa a través del vincle. Una relació educativa basada en compartir espais de diàleg en els que el jovent pugui expressar les seves inquietuds i necessitats, tant a nivell individual com grupal i de manera presencial o a través d’altres eines com WhatsApp.

Per tal de canalitzar les inquietuds dels joves cap a alternatives d’oci positiu, s’incentiva la seva implicació en la planificació i organització de diferents activitats culturals, educatives i esportives. També es promou que siguin agents actius, desenvolupant les seves idees i capacitats creatives en activitats pròpies, amb el suport dels recursos de la ciutat. Exemples d’aquestes activitats són tallers de cuina o artístics, excursions, sessions de cinema, partits de futbol sala o de ping-pong, activitats de patinatge…

L’objectiu del projecte, enmarcat dins del Pla Jove 2018-2023, busca implicar la persona jove en el seu propi procés de creixement, acompanyant-la en la construcció del seu itinerari personal amb la finalitat de propiciar l’apoderament i reconeixement social. 

Aquest projecte, anomenat inicialment FAR, s’incia al novembre de 2014 a petició dels Serveis Socials municipals amb la col·laboració d’un conveni amb l’entitat SAÓ Prat, després de detectar dinàmiques disruptives d’alguns joves que desencadenen problemes de convivència en places o equipaments. Els educadors i educadores comencen a vincular amb els joves del territori i a treballar conjuntament amb els equipaments municipals implicats per donar resposta a les necessitats tant dels joves com d’aquests espais. Des d’aleshores, l’equip tècnic ha anat creixent fins a 3 parelles educatives per tal d’abastir tot el territori i ampliar accions evitant l’exclusivitat de la intervenció envers la contenció i/o resolució de conflictes, ampliant la mirada envers la promoció del jovent de la ciutat des de l’acció individual, grupal i comunitària de forma coordinada amb altres serveis i professionals que també treballen amb el col·lectiu. Des del 2017, la seva gestió es realitzada per l’Associació CEPS.

Durant els anys, el projecte s’ha anat adaptant i sobreposant a les diferents situacions donades tant a nivell contextual/social, com a nivell de canvis en l’equip professional. Més recentment, amb la pandèmia de la COVID-19 i els canvis socials arrel d’aquesta, el projecte es va adaptar i reinventat per estar a prop del jovent. Durant els mesos de confinament, es va seguir mantenint el contacte amb les joves que conformen el projecte per a mantenir el vincle, acompanyar-les en aquest procés i poder canalitzar qualsevol necessitat que els pogués sorgir durant aquest periode. Aquest contacte es duia a terme a través de trucades de mòbil, WhatsApp i Instagram. A nivell d’activitats, es van idear i desenvolupar diferents challenges per fer des de casa, amb una adaptació de part del projecte a les Xarxes Socials, directes a través d’Instagram i diferents propostes a través de TikTok, entre d’altres. 

El projecte es desenvolupa al llarg de l’any, de dilluns a divendres i també en actes puntuals de ciutat on es considera oportuna la presència dels educadors i educadores.

Dilluns i dijous l’horari és de 15:00h fins les 20:30h, dimarts, dimecres i divendres des de les 10:45h fins les 20:30h.

A part dels costos de personal, es destinen 6000€ a recursos materials: mòbils de l’equip (1300€), activitats i tallers (2000€), transport (100€), portàtil de l’equip (1900€) i comunicació (700€).

El finançament és municipal, el projecte està suportat per recursos de l’ajuntament del Prat de Llobregat.

Responsable:
Cecilia de Gracia, coordinadora i educadora de carrer.

Equip d’educadors de carrer:
David Abellán, Emi Sand, Guillem Jara, Laia Madriles i Jesús Sanz.

Coordinació estratègica:
CULTURA
Miquel Tebar (Responsable Acció Cultural)
Ferran Pozo (Responsable Calendari popular)
Daniel Velasco, Helena Sala, Laura Quinto, Marga Gómez (Direccions equipaments culturals)
Personal equipaments culturals
Marta Ardiaca (Referent CCCP La Capsa)

ACCIÓ SOCIAL
Arnau García (Planificació i activitats)
Esther Martín, Ana Peña, Sònia Jordi i Esther Nieto (Referents joves)
M. Ángeles Manzano (Administrativa)

EDUCACIÓ
Carme Villén (Referent Educació)
Direccions Centres Educatius de Secundària
Equips Psicopedagògics Centres Educatius de Secundària

ESPORTS
Lluís Gallego, Joan Rius i Pau Aldazábal (Direcció Centres Espotius Municipals)
Rosa Cañadas (Responsable Club Esport Jove)

SALUT
Pilar Aramburu (Responsable SISA)

CPE
Luz Martínez (Referent joves i ocupació)

PASC
Gal·la Cortadella (Direcció PASC)
Sarai Cruz i Arnau Funes (Referents PASC)
Oriol Escofet, Iko Garcia i Hugo Pérez (Referents FSG/ICI)

JUSTÍCIA JUVENIL
Sònia Alfocea (Referent Justicia Juvenil)

SAÓ
Irene Muñoz, Lola, Laia Pisabarro (Referents Passarel·la)
Gemma (Referent Centre Obert)
Fabiana (Referent Bassa)
Laura Luchetti (Referent formació)

Altres col·laboradors:
Talleristes específics per activitats
Entitats

El projecte va dirigit a les més de 5.900 persones joves d’entre 12 i 20 anys del Prat de Llobregat, un 9% de la població total. D’aquestes s’arriba a contactar amb unes 1.600 persones, i es fa un acompanyament més continuat de 331.

De les 331 persones vinculades al projecte trobem que:

  • El 45% són noies i el 55% nois. 
  • Gairebé un 70% estudien i un 9% treballa.
  • Poc més d’un 16% no estudien ni treballen. Un 37% estan en seguiment d’Acció Social.

Es tracta d’un projecte comunitari amb persones joves les quals hi participen de forma molt activa ja que les persones educadores professionals acompanyen als i les joves en el desenvolupament de les seves inquietuds i necessitats. Les professionals posen a l’abast d’aquest jovent els recursos de què disposa la ciutat perquè puguin desenvolupar accions, activitats o esdeveniments al municipi. Així doncs, són els i les joves qui a partir d’una inquietud personal i/o grupal creen una idea, acció o projecte i la impulsen, essent ells i elles protagonistes reals.

A més a més, durant l’any 2020 es va treballar en la construcció d’una enquesta de satisfacció per poder aportar la seva valoració del projecte. Un total de 112 joves vinculats va respondre a l’enquesta de valoració que es va compartir a través de les xarxes, amb una valoració molt positiva. Finalment, per tal de facilitar el retorn dels resultats obtinguts a les seves participants, es va realitzar una infografia on es poden consultar les respostes més destacades, que pot consultar-se aquí: https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/els-i-les-joves-del-prat-participen-en-lavaluacio-del-projecte-medi-obert 

L’Associació CEPS dona suport en la contractació de les persones professionals.

Existeix la Xarxa PromoJove, formada pels referents de tots els departaments que treballen projectes amb persones joves (Cultura, Acció social, Policia local, Educació, Salut i Consum, Ciutadania, Esports, PASC, Promoció Econòmica i Joventut), des d’on es coordinen tots els programes municipals que treballen projectes amb o per a joves a la ciutat. A través d’aquesta plataforma es dona suport a aquest projecte multidisciplinar i a la resta d’accions del Pla Jove sota tres línies d’actuació: anticipar propostes per a donar resposta a tendències dels col·lectius joves de la ciutat, prevenir situacions en els col·lectius joves que es pugui minimitzar la seva incidència i generar accions amb les vessants de desenvolupament d’itineraris personals, promoció dels serveis de la ciutat, així com de contenció de situacions i/o moments de crisi. 

Es fan coordinacions amb els equips pedagògics dels instituts. amb les direccions d’equipaments culturals i esportius, amb el SAÓ Prat i amb Justícia Juvenil. D’alguns casos es fa seguiment amb Acció social i a les comissions socials de persones joves.

Per a l’avaluació del projecte se serveixen dels següents indicadors.

Indicadors quantitatius

  • Acompanyament al Projecte Patis als instituts per part d’una parella educativa un cop al mes durant el curs escolar.
  • Generació de 4 activitats pròpies al quadrimestre.
  • Realització de 4 coordinacions quadrimestrals amb cada equipament cultural.
  • Realització de 4 coordinacions quadrimestrals amb Justícia Juvenil i Passarel·la.
  • Realització d’una coordinació trimestral amb cada centre d’educació secundària amb els que ja es té contacte.
  • Realització d’una coordinació al quadrimestre amb Acció Social.
  • Realització d’una coordinació al trimestre amb el Club Esport Jove.
  • Realització de dues publicacions mensuals a Instagram.
  • Establiment de contacte amb els centres d’educació secundària de la ciutat amb els quals encara no es té i amb el CFA (Centre de Formació d’Adults).
  • Participació com a bona pràctica 2019 de la AcPpJ (Associació Catalana de Professionals de Joventut).
  • Col·laboració amb la UAB i la UB en el Màster Interuniversitari en Migracions Contemporànies.
  • Col·laboració amb la Facultat de la Ciència de l’Educació de la UAB en l’estudi dels indicadors de projectes d’intervenció amb joves al medi obert.
  • Difusió de la publicació de l’estudi de la IGOP a la web de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Realització d’un vídeo del projecte amb l’ implicació de les persones joves vinculades.

Indicadors qualitatius

  • Grau de satisfacció de les persones joves usuàries de les activitats organitzades pel projecte.
  • Perfil de les persones joves participants.
  • Valoració tècnica de l’adequació de les rutes en funció de les dinàmiques dels i les joves.
  • Valoració del nombre d’acompanyaments realitzats en funció de les necessitats detectades.
  • Valoració del nombre d’intervencions intenses realitzades en funció de les necessitats detectades.
  • Participació de joves a les tardes joves dels centres cívics.
  • Nombre de reunions/coordinacions extraordinàries amb equipaments.

Indicadors d’impacte

  • Percentatge de persones joves usuàries de les sales d’estudi que superen el curs escolar.
  • Volum de casos treballats en les coordinacions amb la comunitat educativa.
  • Volum de casos treballats en les coordinacions amb Acció Social.
  • Participació en la programació d’activitats en equipaments culturals.
  • Millora de la convivència en equipaments i espais públics.
  • Millora del coneixement dels recursos de la ciutat per part de les persones joves.
  • Millora de la relació entre el personal dels equipaments públics i els joves.

Des del 2020, es van afegir nous indicadors per a valorar el treball realitzat a causa de l’adaptació d’aquest al format virtual. S’ha instaurat, per una banda, un excel de recollida d’indicadors per veure l’impacte que tenen els continguts penjats a les xarxes i, per altra banda, hem incorporat a la nostra recollida de dades diària totes les intervencions que es fan a través de les xarxes socials i el WhatsApp, ja que hem considerat les xarxes socials com a un espai més de relació dels joves i on actualment hi tenen molta presència. 

L’hem triat perquè es tracta d’un Projecte transformador que realment dota de sentit la figura de l’educador/a de carrer essent aquest/a un/a aliat/da de les persones joves oferint-los -sempre que vulguin- recursos, espais i eines per desenvolupar accions, activitats i projectes propis resultat de les seves inquietuds i necessitats. A més, moltes de les activitats culturals, esportives o educatives que desenvolupen tenen un impacte positiu en la comunitat.

  1. Treball en xarxa: s’ha creat una xarxa potent de coordinació entre els diferents departaments implicats de l’administració del municipi, els centres de secundària, equipaments i serveis públics de la ciutat i d’altres serveis externs com Fundesplai.
  2. Multiplicitat d’espais d’intervenció: en el transcurs de la implementació i desenvolupament del projecte s’han anat ampliant el nombre d’espais d’intervenció, cosa que ha permès arribar a una diversitat més àmplia de joves.
  3. Equip professional: el projecte està dotat d’un equip de professionals adequat per la grandària del projecte. Alhora aquest equip s’amplia quan es fa necessari, i compta amb la cool·laboració de perfils professionals d’altres àrees amb les quals es treballa de forma conjunta.
  4. Pertinença: a través del projecte es promou la Participació juvenil en la vida del municipi a través de les activitats i accions que desenvolupen. D’aquesta manera es fomenta el seu sentiment de pertinença al seu municipi on es converteixen en agents actius.
  5. Acompanyament: més enllà dels resultats que s’obtinguin pel que fa a les activitats que organitzin els joves i l’impacte que puguin tenir a la comunitat, el projecte para atenció al procés d’acompanyament socioeducatiu dels i les joves. La creació de vincle i el caminar al costat de les persones joves és prioritari.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Febrer 2018

Març 2018

Abril 2018

Juny 2018

Juliol 2018

Octubre 2018

Febrer 2019

Octubre 2019

Octubre 2020

Abril 2021

Juny 2021

No disposem d’informació per aquest apartat.


BaumannLab

Projectes

BaumannLab

El projecte es defineix com a laboratori de creació jove i es proposa donar suport a la producció i la creació artística en l’àmbit de les arts visuals i el pensament contemporani a Terrassa i la seva àrea d’influència.

BaumannLab

Descripció general

Com a objectius de fons intenta afavorir l’actitud crítica d’infants i joves, augmentar la visibilitat social dels joves i promoure una xarxa extensa de relacions en termes cooperatius entre institucions, entitats i col·lectius de tot tipus. Per tant, l’impuls de la creació artística és tant un objectiu en si mateix com un instrument de promoció juvenil.

El projecte es va gestar després d’un procés de reflexió, debat i participació, en el qual es va implicar a una gran diversitat de tècnics municipals, col·lectius juvenils i entitats vinculades al món cultural de Terrassa. El resultat va ser un pla d’usos que es va convertir en el punt de partida per al futur espai. Amb el projecte ja en marxa, es va elaborar un document molt sòlid, Tenir identitat, pautes de treball i futur, que desenvolupa conceptualment el projecte i que defineix també criteris pràctics per a la seva aplicació, de manera que es converteix en una mena de guia per al seu desplegament futur. Posa l’accent en l’experimentació, en el treball en xarxa i en la Innovació social expressada damunt del territori, i desplega la seva actuació a partir d’un seguit de convocatòries anuals de beques i residències artístiques, ajuts a la producció, ofertes formatives, programació de mostres i presentacions de creacions juvenils i una àmplia difusió social. A banda del pressupost amb què compta, BaumannLab es recolza en la disposició d’un equipament dotat d’una sala d’exposicions, tres tallers per acollir residències artístiques, un laboratori amb mitjans tecnològics i un espai d’informació. Des que es va presentar el document inicial, el 2012, s’ha anat implementant de manera progressiva, amb una recollida acurada d’indicadors, seguint un sistema d’avaluació prèviament determinat. BaumannLab és especialment interessant perquè proposa un sistema complex de treball en el qual tots els processos estan ben documentats.

El tret de sortida de BaumannLab es va fer el 2008 quan es va presentar a l’INJUVE un projecte d’adequació de l’antic alberg juvenil que hi havia a l’equipament anomenat Casa Baumann per convertir-lo en el que en aquell moment van anomenar Espai de Creació Jove. De forma paral·lela, l’equip de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa va iniciar un treball de conceptualització del projecte que va derivar també en la elaboració d’un pla d’usos del futur espai. Per fer-ho es va obrir quatre espais o trobades de participació amb els joves per rebre les seves aportacions i es va debatre amb els professionals municipals que treballaven en qualsevol aspecte relacionat amb les polítiques de joventut per integrar el futur projecte amb la resta de serveis i programes que hi podrien estar vinculats.

El Laboratori de Creació Jove va obrir les seves portes al públic i usuaris el 26 de març de 2011. El projecte s’ha anat desplegant de forma progressiva, i està arribant, de moment, al seu grau de màxim desplegament en els anys 2014 i 2015. Des d’aleshores, elaboren una memòria anual que recull totes les dades sobre participació i resultat de les convocatòries i nivell d’ús i aprofitament dels serveis.

Es desplega anualment a través de quatre programes (suport a la creació, producció, difusió i formació) que van llançant convocatòries i programacions de forma esglaonada al llarg de l’any, i cinc serveis (tallers, sala d’exposicions, infolab, medialab i servei de bar) que s’ofereixen de forma estable. Des del 2016, va sorgir una nova linea de treball basada en treball amb projectes comunitaris, que ha propulsat la relació i intercanvi amb altres joves i col·lectius del territori, promovent l’associacionisme dels participants amb iniciatives d’èxit com la Descomunal. 

Actualment, des de la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut un trasbals al projecte, afegit a un canvi en  l’equip professional, amb un nou tècnic que està familiaritzant-se i engegant de nou el projecte. Tot i això, encara hi ha projectes becats de creació artística i en desenvolupament, com el TerraOasis, que són organitzats conjuntament amb els departaments de Cultura i Educació. De forma destacada, el suport a la creació ha dut a la creació de múltiples beques que permetin la formació de qualitat i un suport sòlid a les joves en una situació especialment complicada per les mesures sanitàries. Tot i això, hi ha forces possibilitats que el projecte es modifiqui substàncialment pel curs 2021-2022.

El pressupost d’activitats del projecte va ser de 13.000 euros l’any 2013, de 20.000 el 2014, i de 20.800 el 2015, de manera que l’esforç de progressió econòmica dels primers anys s’ha consolidat amb una dotació pressupostària significativa.Tot i això, no disposem d’informació actualitzada del pressupost des del 2016.

Amb variacions generalment a l’alça, els pressupostos dels darrers tres anys han consolidat totes les partides i, per tant, totes les línies d’actuació. El 2015 hi ha hagut increments en les partides de formació (de 4.000 a 4.600 €) i de beques (de 7.000 a 7.500 €) i es manté estable la despesa de difusió (500 €). El 2014 es va incorporar una nova partida de producció, de 2.000 €, que el 2015 ha quedat reduïda a 400 €. En canvi, l’esforç en comunicació és notable: el 2013 s’hi van dedicar 1.000 €, el 2014 1.500 € i el 2015 ja són 3.000 €. Altre cop un lleuger increment en serveis (de 5.000 a 5.600 €) i obertura d’una nova línia de treball, amb una partida de 1.200 € dedicats a la xarxa i altres activitats. L’any 2018, a més, van afegir una nova partida per a la contractació d’una entitat que va gestionar una activitat del projecte que buscava unir la creació artística amb noves tecnologies i art digital en els diferents instituts de Terrassa, proposant activitats amb realitat virtual i impressores 3D.

A banda d’aquest pressupost, però, a la despesa s’hi ha de sumar el cost de recursos humans de la part proporcional de temps que dediquen al projecte la tècnica de joventut que n’és responsable i el personal que s’encarrega de les tasques de gestió i administració i que formen part de l’equip estable del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa. Per a l’execució dels diferents programes de què consta el projecte es compta amb professionals externs del món de la cultura i l’art que hi intervenen puntualment segons les necessitats.

Cal tenir en compte, a més, les despeses de manteniment de l’equipament en què es basa el projecte. D’altra banda, les instal·lacions corresponien originàriament a un alberg de joventut i per a la seva transformació es va fer una despesa considerable, finançada amb una subvenció de l’INJUVE l’any 2008.

Es finança essencialment amb pressupost municipal, però es reben ajuts de l’Agència Catalana de Serveis a la Joventut de la Generalitat i del Plan Nacional sobre Drogas, del govern central. Aquestes dues aportacions han fet possible el creixement pressupostari l’any 2014. Aproximadament el 20% del pressupost correspon a les aportacions externes.

En l’actualitat, el pressupost prové de subvencions municipals així com d’altres subvencions no especificades. En respondre a una temàtica cultural que no és prioritària dins de Joventut ni de Cultura – en cap d’ambdós àmbits existeix una línia de treball sobre cultura i joventut -, els recursos disponibles són especialment limitats, creant una gran dependència del projecte a les subvencions actuals, que fluctuen entre els departaments de cultura o els de joventut.

Cal recordar també la subvenció atorgada per INJUVE l’any 2008, amb la qual es va finançar la remodelació de l’equipament.

La responsable del projecte és Laura Fusté Llorens, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Terrassa, que dedica aproximadament el 70% del seu temps de treball a BaumannLab i coordina el projecte.

Les tasques de consergeria, manteniment i administració són assumides pel personal estable que treballa a l’equipament Casa Baumann, que acull altres dependències destinades a projectes diversos de la política municipal de joventut.

El desplegament dels diferents programes de què consta el projecte es realitza amb la prestació de serveis puntuals de persones expertes en l’àmbit cultural i artístic, que aporten coneixement i criteri per als ajuts, beques i produccions artístiques i s’integren en la comissió de selecció.

És especialment destacable la participació en el procés inicial de creació del projecte del col·lectiu Sinapsis, que va aportar la seva expertesa en l’anàlisi de polítiques culturals, de joventut i socials. Van assessorar tant la elaboració del pla d’usos inicial, com del document Tenir identitat, pautes de treball i futur.

Potencialment, tota la població juvenil de Terrassa, i específicament tots els joves creadors i als que estan vinculats a col·lectius artístics, entitats culturals i de lleure. Una part dels programes s’adrecen específicament als alumnes d’ensenyament secundari dels instituts de la ciutat  i als infants i joves de les entitats de lleure de Terrassa.

D’altra banda, donada la multiplicitat d’accions i serveis prestats en el marc del projecte, resulta difícil quantificar el seu impacte. En tot cas, ressaltem alguna dada mostrada en la memòria de l’any 2015, com les 13.276 visites al web, que dupliquen les de l’any anterior,  els més de 700 seguidors de twitter, i els prop de 2.300 seguidors i amics de facebook (gairebé el doble que l’any anterior).

D’altra banda, el 2015 s’han fet 7 convocatòries de beques, a les quals s’han presentat 20 projectes, dels quals 11 han rebut suport i en conjunt se n’han beneficiat 164 persones. S’han programat 25 propostes formatives i n’han pres part 219 persones. En la banda negativa, es va programar una única producció, que finalment no es va poder finalitzar (això explicaria la reducció d’aquesta partida en la despesa anual). En un altre sentit, es va posar en cartell 7 propostes de difusió artística amb exposicions i presentacions, que van comptar amb la participació de 267 persones. Amb totes aquestes i altres iniciatives, al llarg de 2015 BaumannLab ha programat 40 propostes diferents, en les quals han participat 860 persones.

Fins al moment, i obviant les lògiques oscil·lacions en l’èxit d’iniciatives puntuals, la repercussió de BaumannLab no ha fet altra cosa que créixer des del dia que va iniciar el seu recorregut.

El disseny inicial del projecte va ser el resultat d’espais de participació en els quals van tenir cabuda, a banda de professionals dels serveis tècnics municipals, entitats i joves de col·lectius culturals i artístics. La seva participació, per tant, és fins i tot en la gestació del projecte.

Un cop en marxa el projecte, però, cal tenir en compte que BaumannLab parteix com a premissa general de la promoció del treball col·laboratiu, fins i tot en els aspectes creatius. Així, tots els creadors o col·lectius beneficiaris de beques, ajuts o espais de difusió són animats a compartir i iniciar processos col·lectius de creació artística. En termes generals, no es persegueix tant un resultat com a producte o objecte tangible, sinó promoure processos de relació, treball en xarxa i col·laboratius. Tot i això, en els recents anys, s’ha obert un procés de reflexió que permeti introduir noves estructures per a fer el BaumannLab un espai més participatiu, on les joves puguin participar de forma més activa en l’organització i disseny de la programació, per exemple.

El projecte contempla el treball en xarxa per posar en relació projectes i iniciatives vinculades a l’art en l’àmbit local i també més enllà dels límits de Terrassa. Així, impulsen la iniciativa La Descomunal, que posa en xarxa entitats i col·lectius de la ciutat que treballen en l’àmbit artístic, tant per desenvolupar nous projectes compartits com per reflexionar sobre el model cultural del municipi. Aquest projecte comunitari va tenir un gran impacte, creant una ona de creixement i col·laboració amb altres col·lectius i artistes de tota la ciutat i el territori que van propulsar l’activitat i la participació en el BaumannLab.

Mercès a formar part de Xarxaprod, el 2015 s’ha realitzat una col·laboració amb el centre La Escocesa, de Barcelona, i s’ha engegat, d’altra banda, el projecte Art Now amb l’Escola d’Art de la Ciutat.

Destaquen també les col·laboracions que es deriven cada any de la convocatòria anual Grafiti invaders que va alternant el treball compartit amb diferents entitats.

El desplegament del projecte implica, com a mínim, la relació i coordinació del servei de Joventut amb els de Cultura i Ensenyament.

Les propostes educatives són compartides amb els projectes també municipals del mateix servei de joventut: Districte Jove, Baumann Oficina Jove i Suport al lleure educatiu.

Tot i que no es defineixen col·laboracions directes amb altres administracions més enllà del propi ajuntament, consten amb relativa importància les col·laboracions amb organismes públics dedicats a la creació o producció artística com el CAET, i una primera presentació del projecte a l’ESCAC i Mediastruch. I malgrat que no es tracta estrictament d’una entitat derivada de l’administració, BaumannLab està integrada a Xarxaprod, en la qual hi ha també diversos centres d’art dels quals sí que en són titulars les administracions públiques. Tot i això, amb la pandèmia, les col·laboracions tant amb el CAET com amb l’ESCAC i Mediastruch estan pausades.

El projecte disposa d’una pauta bàsica d’avaluació basada en indicadors que permeten ponderar l’assoliment dels objectius operatius que es fixen per a cada any. Així, en les memòries de 2013 i 2014, s’ofereixen dades precises de l’èxit de cadascuna de les accions vinculades a objectius operatius. El resultat es mostra sempre en forma de percentatge sobre l’assoliment dels objectius, i val a dir que, en termes generals, el nivell d’èxit sobre les previsions fixades és remarcable.

En les memòries, en canvi, no s’ofereixen dades de satisfacció dels usuaris o participants a les activitats, programes o serveis, amb l’excepció dels becaris, els quals elaboren la seva propia memòria i avaluació de les formacions i activitats. 

Es tracta d’un projecte exemplar en la concepció. Fa una descripció conceptual de les seves finalitats i argumenta amb solidesa l’entorn i ecosistema en què s’inscriu. Proposa un sistema de desplegament del projecte en el qual s’inclouen pautes, calendaris i protocols d’actuació. I, tot i que la seva posada en pràctica es realitza en un moment de precarietats pressupostàries per a les administracions públiques, es desplega de forma progressiva sense renunciar als seus principis i filosofia. D’altra banda, el projecte desenvolupa un model de treball en l’art i el pensament contemporani des de l’òptica de les polítiques de joventut i contribueix, d’aquesta manera, a impulsar un dels àmbits menys treballats des del món de la intervenció pública en l’àmbit juvenil.

1. Proposa un model complet d’intervenció en un àmbit concret

BaumannLab no només és un projecte concret per a un territori determinat. En la seva concepció es despleguen criteris i pautes amb un nivell de detall i fonamentació tan remarcable que esdevé pràcticament una proposta de model general d’intervenció per a l’àmbit de la promoció de la creació artística entre els joves.

2. Situa les polítiques de joventut en primera línia de les arts visuals

La seva proposta conceptual s’alinea amb les tendències més actuals i els discursos més innovadors en el camp de les arts visuals i el pensament contemporani. D’aquesta manera, situa un projecte propi de les polítiques de joventut en la primera línia del món cultural i artístic.

3. Connecta joventut amb la Innovació social i el treball col·laboratiu

La idea de xarxa i el treball col·laboratiu, no només vinculada a les eines tecnològiques, és present en totes les fases del projecte, de manera que es posiciona de manera òptima per facilitar la cooperació amb entitats, col·lectius no formals, joves individuals, organismes dependents d’altres administracions i professionals de diferents disciplines. Es proposa explícitament l’exploració de diferents formes d’organització social.

4. No rebaixa criteris artístics ni culturals per treballar amb joves

Evita de forma contundent un dels defectes que amb més freqüència s’ha de lamentar en projectes de cultura de proximitat: rebaixar el nivell per, teòricament, fer-lo més assequible a joves i infants. No menysté la capacitat dels joves per entendre, assumir críticament, matisar i transformar discursos i pràctiques artístiques i culturals. En tots els projectes els ofereix la possibilitat de ser creatius per la pròpia capacitat d’opinar i experimentar.

5. El discurs teòric no ofega la pràctica

Malgrat ser un projecte amb un ampli desplegament conceptual, baixa amb tota claredat al món pràctic. Disposa recursos concrets (físics, econòmics i tècnics) per desenvolupar projectes artístics també molt concrets. Es treballa activament, a més, per visualitzar socialment tota la pràctica artística dels joves amb una proposta comunicativa remarcable.

La responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut Laura Fusté Llorens.

Laura Fusté Llorens. Llicenciada en psicologia per la UAB, postgrau en Associacions, Fundacions, Organitzacions del Tercer Sector i diferents formacions de l’àmbit de l’educació social i l’animació sociocultural. Des del 2009 treballa com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Terrassa i en la seva trajectòria ha estat vinculada a diferents entitats i projectes socials i culturals de la ciutat.

La responsable del projecte opina

BaumannLab és un projecte on art i cultura i joventut troben punts en comú. Unes confluències molt interessants d’explorar per afavorir l’apoderament i l’autogestió dels i les joves. Si abans era necessari donar suport a la producció artística, la difícil conjuntura actual ho fa més imprescindible encara. Creiem que projectes d’aquestes característiques afavoreixen l’augment del capital simbòlic i social, i fomenten la investigació de noves maneres de fer i formes d’innovació social. Trets que, a banda d’enriquir el nostre context immediat, fins i tot, poden permetre explorar possibles noves formes d’ocupabilitat.

Dur a terme processos artístics amb joves permet dotar-los d’eines per a que es puguin posicionar i formular una opinió pròpia sobre qualsevol tema i donar-la a conèixer a la resta de la ciutadania. Sí que és veritat que, en aquest sentit, ens trobem amb el repte de trobar escenaris de difusió legitimats tant per la comunitat artística com pels i les joves. Per altra banda, creiem que és del tot necessari que les administracions locals ofereixin als i les creadors/es emergents espais, eines i recursos per a que puguin experimentar, investigar i desenvolupar els seus projectes artístics.

El projecte va néixer en plena crisi, per tant amb molt poc pressupost. La part positiva d’aquest fet ha sigut que hem dissenyat la seva gestió de manera que pugui ser assumida des del propi servei, però que, alhora, permeti l’externalització d’aspectes concrets segons els recursos econòmics disponibles, especialment aquells que tenen a veure amb la direcció artística. Això ha fet que el BaumannLab hagi travessat tots els projectes del servei d’una forma més directa possibilitant la incorporació de noves mirades i de noves maneres de fer a tots els projectes. Sí que és veritat que aquest fet fa que el BaumannLab sigui un projecte complex en el que intervenen molts actors i que, per tant, calgui dedicar força esforços per consolidar un relat compartit que es pugui transmetre d’una forma ràpida i senzilla.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.