Anna Gallart i Capdevila, Professional del Mes
Qui som? On estem? D’on venim? i a on anem?
Em dic Anna Gallart i Capdevila, tinc 31 anys, vaig començar a treballar com a tècnica de salut jove el 2002 i el 2003 com a tècnica de joventut al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, una petita gran casa on he aprés molt.
Vaig néixer a la Seu d’Urgell, i com gairebé tots els joves de la comarca, vaig estudiar a Barcelona i, per sort, vaig poder tornar a la Seu amb feina relaciona amb els meus estudis, no sempre és fàcil pels joves retornar al pirineu.
On estem?
Des de finals del 2008, treballo com a tècnica comarcal de joventut dins un nou equipament, l’Oficina Jove Alt Urgell, amb un seguit de companyes de batalla amb les que tirem endavant un projecte ambiciós, complicat, però molt positiu. Sempre amb el lligam transversal a l’administració on treballo.
El 2000 vaig cofundar
una associació juvenil amb gent del territori, en els inicis vam engegar un esplai anual, després de tots aquests anys hi segueixo vinculada en la gestió interna de l’entitat, de manera voluntària, hem fet un munt de projectes per la comarca, a nivell d’educació en el lleure, socioculturals, educatius, de participació jove, de recuperació del patrimoni, ….
Sóc sòcia de l’AcPpJ des dels inicis, en la primera junta en vaig ser vocal, sense massa temps per participar-hi, però amb ganes de tirar endavant un projecte que sempre hem reclamat els tècnics. En fi, que m’agrada participar i sóc fàcil d’enredar.
D’on venim?
Em vaig llicenciar en pedagogia a la UAB, durant la carrera em vaig treure el carnet de monitora i de directora de lleure, en acabar vaig fer un postgrau de treball social i educatiu amb immigrants a la Pere Tarrés de la URL. Des del 2004 estic matriculada a la Universitat Oberta de Catalunya, on vaig fent, molt tranquil·lament, els estudis en Dret.
He treballat tant de monitora com de directora de lleure fent colònies, a l’entitat que formo part, en menjadors escolars, més endavant, vaig fer de pedagoga curricular i al final la feina m’ha portat a conéixer molt a fons les polítiques de joventut.
A on anem?
En ocasions m’he plantejat deixar la feina de tècnica en joventut, però sempre hi ha alguna cosa que em fa quedar, sempre dic que joventut “enganxa”, i políticament sempre han respectat i defensat la feina que s’ha fet al territori, cosa que s’agraeix. El més positiu és trobar companys que treballen de manera utòpica, però amb feina real i directa, els que em coneixen saben que sempre dic el mateix: positivitzem-nos.