Gemma Domingo Llobet, Professional del mes
Aquest mes ens ubiquem a Lleida per felicitar la Professional del mes, Gemma Domingo Llobet, Cap d’Unitat Tècnica d’Informació Juvenil de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida.
Qui som, on estem, d’on venim i a on anem?
Hola, sóc la Gemma Domingo Llobet. Sóc de Lleida, hi vaig néixer i hi continuo vivint desprès de 38 anys, amb algun làpsus laboral pel mig.
Estic casada amb el Francesc i tots dos intentem tirar endavant dues filles, l’Ares i la Carla, de 5 i 3 anys.
On estem?
Fa 12 anys que treballo a l’Ajuntament de Lleida fent polítiques de Joventut, i actualment el meu lloc de treball és de Cap d’Unitat Tècnica d’Informació Juvenil, i gestiono els projectes d’informació i emancipació (informació, habitatge, treball i salut).
Sóc membre de l’AcPpJ des de la seva fundació i, encara que no hi participo de manera gaire activa, valoro moltíssim la tasca que s’està realitzant per aconseguir un reconeixement de la tasca dels professionals de les polítiques de Joventut.
D’on venim?
La meva formació acadèmica és de llicenciada en dret, encara que no he exercit gairebé mai cap professió vinculada amb aquests estudis. Des de sempre he estat vinculada a entitats del món del lleure i vaig descobrir que era el món social el que realment m’atreia per poder-m’hi dedicar professionalment. Vaig col·laborar durant molt temps amb l’Escola de l’Esplai impartint formació a monitors i directors, fins que em va sorgir l’oportunitat de treballar com a Tècnica de Joventut ara fa 12 anys.
Des de llavors, la manera de treballar ha canviat molt i ens ha calgut anar adaptant-nos a aquests canvis. Per això ha estat molt important la formació complementària: postgraus, cursos, jornades… i un màster que estic a punt d’acabar de ls UB sobre polítiques educatives i socials.
A on anem?
Des del meu punt de vista, la nostra professió és molt gratificant perquè amb els nostre dia a dia facilitem la vida als joves: donant informació, buscant pis, ajudant a tramitar una beca, donant consells sobre salut, etc… i això enganxa. Segur que molts de nosaltres no ens veuríem fent una altra feina perquè això és el que sabem fer millor i el que ens agrada, però som un col·lectiu que ens hem guiat per la bona fe, que ens hem fet a nosaltres mateixos perquè hem tingut ganes de fer la feina ben feta i, sobretot, perquè ens ho hem cregut.
Ara falta que aquest reconeixement i aquesta tasca es vegin reflectits en documents escrits, que es regulin els procediments, que es reconegui la figura dels professionals i que garanteixi la prestació de serveis des de les administracions.
Crec que amb la tasca de la nostra associació estem en el camí d’aconseguir-ho.
