Mesures per la joventut amb les polítiques de joventut, si us plau
Dimecres 24 i dijous 25 de juliol es celebrava al Parlament de Catalunya el ple inèdit i monogràfic sobre la situació de la joventut, a on es van aprovar diverses mesures a favor del col·lectiu, però, es va tenir en compte el treball i el coneixement dels/de les professionals que treballen en polítiques de joventut?
La situació de la joventut s’ha fet tant insostenible que tots els grups parlamentaris, a excepció del Partit Popular, van demanar celebrar al Parlament, per primera vegada a la història, un Ple monogràfic per debatre sobre l’actualitat de les i els joves i prendre mesures en contra de l’atur juvenil, i millores en quasi tots els àmbits: formació, salut, emancipació, habitatge, participació…
Durant el debat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), a través del seu President Sergi Contreras, lamentava la poca concreció en les accions que proposaven els diferents grups parlamentaris i el seu reiterat tacticisme polític, quan el tema i la situació necessitava unitat i decisions detallades, com les que el mateix CNJC demanava setmanes abans en ocupació juvenil o en el mateix ple.
Al final del primer dia de debat, els diferents grups parlamentaris registraven les seves propostes, un document de 34 pàgines que et sotmetrien a una votació caòtica el dijous 25, amb més de 260 votacions, i que donarien com a resultat un paquet de mesures en els àmbits de la formació, l’ocupació i l’accés al mercat laboral, l’accés a l’habitatge, la salut i la participació. El ple aprovava resolucions de tots els grups, entre les quals, totes les de CiU i ERC.
Entre les propostes aprovades, la cambra votava unànimement la Garantia Juvenil com a l’eix central de les polítiques del Govern adreçades a menors de trenta anys. Aquesta garantia, que prové del programa europeu, i ha de fer efectiu el dret de tot català a tenir accés a una nova feina, a una orientació laboral o a pràctiques formatives remunerades abans de quatre mesos després d’acabar els estudis o una activitat laboral.
La necessitat d’avançar cap al reconeixement del dret de vot als setze anys, una distribució justa entre les comunitats autònomes dels recursos europeus contra l’atur juvenil, afavorir el retorn dels joves que han marxat forçosament a treballar fora de Catalunya, la transició al món laboral, la creació d’un fons social d’habitatges a partir dels que estan desocupats o garantir l’accés lliure i gratuït als serveis de planificació familiar, són altres de les mesures més destacades que es van aprovar el dijous passat.
L’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) reconeix no haver sol·licitat la presència al Parlament, ni tan sols com espectadors, després de l’última accidentada experiència no ens han quedat ganes ni forces. De moment. Però, després de seguir atentament el debat al Parlament i observant, sobretot, aquest tacticisme polític dels grups parlamentaris que denunciava el CNJC, creiem i manifestem també, que és una actitud poc responsable sobre una qüestió de futur que hauria de ser tractada i exercida en un sentit de país o d’Estat (és igual com s’entengui). I amb molt més de respecte, tenint en compte els temps que corren.
La segona impressió, és que a l’AcPpJ podem estar d’acord amb la majoria de mesures aprovades. De fet, seria genial si es compleixen, si ens hi posem. I per aquest pas, per la coordinació i dur a terme un efectiu i real compliment, l’associació estén la mà i demana a la Generalitat que compti realment amb les polítiques de joventut i les seves i els seus professionals: coordinadors/es i tècnics/ques de joventut, informadors/es i dinamitzadors/es juvenils. Professionals que estan dia a dia treballant amb i per la joventut, al costat de les i els joves, els qui coneixem millor les seves perspectives, inquietuds, necessitats… Comptar també amb els equipaments, els serveis, els projectes… per tal de poder interlocutar, informar de les noves mesures, ajudar a inserir-los laboralment, ocupar-se, dinamitzar el seu present i futur, obrir-los a oportunitats i noves vies… Fem real i cert, d’una vegada per totes, el primer pilar de la Llei de polítiques de joventut: la interdepartamentalitat. I tal com assenyala el nostre President Manuel Cortés: “prioritzem les polítiques d’ocupació juvenil, d’acord, però els professionals, equipaments i serveis d’ocupació “generalistes” estan condemnats al fracàs si no es posen d’acord amb els professionals de les polítiques de joventut”.
Joventut… tresor diví? De Manuel Cortés Pinto, President de l’AcPpJ a social.cat
Bones pràctiques en l’àmbit de la joventut
*Fotos: Parlament de Catalunya (extretes del web)
