Notícies i recursos

Laia Pajuelo Sans, Professional del Mes

admin on 7 de maig de 2010

Arriba l’hora de felicitar a Laia Pajuelo, la nova Professional del Mes. Presidenta i coordinadora de l’equip de treball de Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) i moltes altres coses més. La hiperactivitat la captiva

 

Qui som, on estem, d’on venim i a on anem?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segons la meva mare, el meu pare, i el DNI em dic i em diuen Laia Pajuelo Sans. Aquest maig faré 29 anys. Vaig néixer en un hospital i he viscut majoritàriament al barri de Sants de Barcelona. M’agrada la microescriptura i la fotografia, i estar-me davant el mar escoltant música.

 

On estem?

Estic treballant a Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) des de l‘any 2006, a la ciutat d’L’H. Actualment en sóc la presidenta. A més, també treballo com a sexòloga i faig Tupper Sex d’allò més interessants!

A JIS coordino l’equip de treball, duc a terme els tallers del Pla Jove de la Diputació de Barcelona de: Prevenció de violència de gènere, violència juvenil, drogues, TCA, VIH/sida i Afectivitat i Sexualitat. Sóc tutora de l’alumnat de Treball Social de la UB que fa les pràctiques a l’Associació, dirigeixo el Festival de curts urbans: MetropoL’His, i moltes coses més que no caben aquí…

Sí, sóc molt activa i estimo la meva feina.

 

D’on venim?

Quan tenia 16 anys vaig participar en un intercanvi juvenil amb la ciutat de Sarajevo, i des de llavors vaig créixer vinculada a l’associació “TI JA” d’ajuda als Balcans. Vaig estudiar una carrera que em permetés continuar la meva tasca amb més coneixement de causa i recursos.

Vinc d’estudiar tantes coses com la meva esponja cerebral ha necessitat absorbir, principalment la diplomatura d’Educació Social que m’ha portat a treballar en el camp de la pedagogia hospitalària i a JIS. He publicat contes i exposat fotografies i he fet projectes per reconstruir escoles i netejar platges. Treballar amb joves és un plaer. Donar-los eines per tal que tinguin més autonomia i es responsabilitzin de les seves tries és un gran repte. Són el futur de la societat i cal cuidar les noves generacions per tal que estiguin motivades i enfortides per tirar endavant…

 

A on anem?

Anem per feina! Cal visibilitzar les professions socials i educatives, perquè en fem molta de feina, hauria d’estar més ben pagada i reconeguda com es mereix. Com vaig llegir un dia els i les educadores socials som una espècie en vies d’evolució que provenim del creuament d’altres espècies tipus  “buenus personus”, “religiosus con sus proyectus”. Ens podràs reconèixer de la següent manera:

  • Als centres de menors és qui cuina, neteja, el xofer, i qui rep.
  • Als ajuntaments és qui no té taula i comparteix ordinador amb altres 25
  • En temes d’immigració és qui té treball.
  • A salut mental és qui no pren medicació (en el centre).
  • En els centres oberts és qui es diverteix cantant cançons i qui acaba fent els deures.
  • Als IES és el que falta.
  • A l’apartat pressuposat dels projectes és el de ½ jornada.
  • A justícia juvenil és qui no duu casc ni escut.

Molta força per tu que vas triar dedicar-te a les polítiques de joventut i ets un “homus habilitadus”. Inspira’t en aquest núvol de paraules i crea els teus propis en aquest enllaç: www.wordle.net/create

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La informació és poder si la comparteixes!