Energy Control

Projectes

Energy Control

Energy Control és un projecte de l’àrea de drogues i salut de l’entitat Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) que té com a objectiu principal reduir els riscos i danys associats al consum de substàncies.

Energy Control

Descripció general

Energy Control és un projecte de l’àrea de drogues i salut de l’entitat Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) que té com a objectiu principal reduir els riscos i danys associats al consum de substàncies. Dues característiques són en la base de la singularitat del projecte: en primer lloc, el refús del discurs negatiu respecte a les drogues, tot acceptant la possibilitat del seu consum com a font de plaer i, per tant, una actuació basada en l’oferiment d’informació i orientació als joves, consumidors o no. En segon lloc, el caràcter voluntari de la major part del treball que fa possible el projecte. Més d’un centenar de persones arreu de l’Estat espanyol desenvolupen les activitats preventives.

Energy Control ofereix serveis a les institucions, associacions o empreses que organitzen activitats d’oci en les quals, per les raons que sigui, s’hi consumeix drogues. Les seves accions consisteixen essencialment a instal·lar un estand en els espais físics on té lloc l’activitat, en el qual ofereixen informació i orienten els assistents, siguin consumidors de drogues o no, sobre els riscos del seu consum, sobre la seva composició, i sobre estratègies per minimitzar els riscos i efectes nocius. A partir d’aquesta activitat central, presten servei a famílies, centres educatius, ajuntaments, empresaris i tota mena d’institucions. També elaboren i editen materials informatius, realitzen valoracions d’espais per avaluar la seva seguretat amb relació al consum de drogues, fan atenció personalitzada per oferir informació, realitzen anàlisis de substàncies i s’ofereixen com a instrument d’informació i formació per a tota mena d’institucions.

El projecte Energy Control es va iniciar l’any 1997, a Barcelona, de manera que ja té més de 24 anys d’existència, complint 25 anys el 2022. La seva concepció neix com a resposta a un context marcat per l’increment de substàncies en espais d’oci, principalment vinculats a festes, clubs, festivals i raves de música electrònica. Posat en marxa per un col·lectiu d’activistes provinents de l’àmbit de les addiccions, buscaven donar resposta a la realitat del consum de drogues des d’una metodologia que busca reduir els nivells de riscs, sense estigmatitzar les realitats del seu consum i donant espai a la possibilitat d’un ús responsable acompanyat d’una informació objectiva i útil sobre les substàncies, els seus riscos i les pautes d’ús de menor risc. De tal forma, el projecte buscava posicionar-se en una veta de projectes, dirigint els seus esforços a la majoria de persones consumidores de drogues de forma recreativa que no tenen problemes d’addicció, però que estan en risc d’experimentar-los.

Des d’aleshores, la seva activitat ha crescut de forma significativa, estan present en l’actualitat a altres punts de l’Estat espanyol i l’àmbit internacional amb la internacionalització del servei d’anàlisi de substàncies . En l’actualitat compta amb delegacions a Madrid, Andalusia i Balears, a més de Catalunya. La seva activitat de prestacions de serveis és continuada al llarg de tot l’any, mostrant la presència establerta del projecte i la seva acceptació.

En els darrers anys, el dinamisme del projecte ha dut a un gran creixement. L’any 2017, per exemple, van iniciar el projecte de Festes Majors (FM), amb l’objectiu de donar resposta a peticions d’ajuntaments, començant una línia d’intervenció específica dirigida a població adolescent i jove, enfocada al consum d’alcohol i cànnabis, i amb dinàmiques de contacte pròpies. Paral·lelament, es va dur a terme l’aplicació i consolidació de la mirada transversal de gènere en el projecte, vinculant també protocols de detecció de violències sexuals en espais d’oci o materials específics, així com el llançament del projecte ChemSafe, dirigit a homes que tenen relacions sexuals amb homes sota l’efecte d’estupefaents.

Aquest any 2021, tot i la pandèmia, s’ha reprès l’activitat en els espais d’oci, especialment aquells espais d’oci municipal, la qual havia estat paralitzada per la situació sanitària. Per a compensar la manca d’activitat presencial, Energy Control va organitzar dos simpòsiums virtuals a Catalunya sobre l’Oci Explicat per Dones i el ‘Nice People’ sobre l’estigma associat a l’ús de drogues. Paral·lelament, amb el Servei d’Anàlisi presencial, han obert tots els dimarts de 13h a 20h, amb una millora de l’eficàcia de l’anàlisi amb una tecnologia d’espectroscòpia que permet l’anàlisi en un sol dia de mostres equivalents a tres mesos amb els sistemes actuals. A més, van millorar l’atenció amb la creació d’una recerca interactiva de resultats de pastilles analitzades a temps real. Per últim, han llançat la TripApp (una eina creada per prevenir les intoxicacions de drogues) i han rebut el Premi de Prevenció Europea 2021, concedit pel Consell de Pompidou.

L’activitat de servei que es presta a institucions i particulars té un cost amb el qual s’autofinança.  No disposem de pressupost global anual del projecte.

Energy Control rep subvencions de l’administració estatal a través del Plan Nacional sobre Drogas del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social i de la convocatòria de l’IRPF per fons socials, a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Des de les administracions locals i autonòmiques rep en l’actualitat suport econòmic de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, de l’Agència Catalana de la Joventut, de la Junta de Andalucía, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de l’Ajuntament de Palma de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Madrid i l’Instituto de Addiciones o Madrid Joven de Madrid Salud. També ha rebut subvencions de la Comissió Europea (2020) i el projecte Scanner. 

Podeu consultar a través d’aquest enllaç els seus finançadors.

Núria Calzada és la coordinadora del projecte, però l’acció fonamental se centra en el treball del voluntariat, que el 2013 va arribar a 127 persones al conjunt de l’Estat. Durant l’any 2021, tot i la pandèmia, van participar un total de 45 persones (21 homes, 22 dones i dues persones no binàries).

Els voluntaris són persones amb coneixements i competents tècnicament que comparteixen la filosofia de treball del projecte i que reben formació continua. Per exemple, l’any 2021 es van realitzar 13 formacions internes per a la formació d’aquestes persones voluntàries.

El projecte compta, a més, amb un equip tècnic que presta suport i assessorament a tot l’equip de voluntaris.

L’univers de població diana destinatària està format per persones -majoritàriament joves-, d’ambdós sexes, que acudeixen a esdeveniments i establiments d’oci nocturn relacionats amb la música electrònica i el ball, així com Festes Majors. Es tracta de persones joves, consumidores d’alcohol i cànnabis de manera habitual, i d’estimulants com la cocaïna, l’èxtasi i el sulfat d’amfetamina (speed) quan acudeixen a aquests contextos. Solen mostrar un patró de consum dominat per la combinació de dues o més substàncies (entre les que sempre o quasi sempre sol estar present l’alcohol) i els manca informació adequada sobre riscos associats i sobre estratègies per limitar els danys. No solen tenir contacte ni amb dispositius preventius ni assistencials, pel que l’accés a la informació sobre reducció de danys i minimització de riscos sol produir-se a través del grup d’iguals. No obstant, els missatges de reducció de riscos són ben acceptats i valorats per aquesta població, sempre i quan aquests es trobin en línia amb les seves necessitats, no emetin judicis de valor i aportin informació objectiva.

Així doncs, s’adreça especialment als joves, però sense delimintar-ne l’edat d’una forma estricta. A partir d’aquesta activitat central presten servei a famílies, centres educatius, ajuntaments, empresaris i tota mena d’institucions.

Paralel·lament, en els darrers anys, s’ha incrementat l’atenció directa de forma presencial fora dels àmbits d’oci i, especialment, a través de les xarxes socials, com ara Instagram o Telegram. De fet, Catalunya té un grup propi a Telegram amb 400 persones subscrites on poden rebre informació i atenció i el seu Instagram compta amb més de 8000 seguidors. 

Respecte a l’any 2021, s’han realitzat 33 intervencions en espais d’oci (12 intervencions en oci privat i 21 en espais municipals), arribant aprop de 8200 persones. Fora d’aquesta atenció en els espais d’oci, s’han atès 745 consultes (via mail, telèfon i xarxes socials).

Les accions informatives i d’orientació d’Energy Control es basen del treball entre iguals. És a dir, que les persones, bàsicament voluntàries, que hi participen, no adopten una posició de superioritat moral ni ètica, sinó que es relacionen amb els usuaris amb la normalitat pròpia de l’igual.

La major part dels voluntaris són joves, per bé que amb formació específica.

El projecte és associatiu en origen, de manera que la participació associativa és en l’arell de tota la seva feina. A banda d’aquesta idea central, però col·laboren amb entitats i projectes semblants o amb objectius similars a l’estat espanyol (p.e: Hegoak a Navarra, Ailaket de País Vasc, Exeo de Valladolid,…) així com en la majoria de països de la comunitat europea a través de la xarxa de grups RdR. O de llatinoamèrica (Colòmbia, Argentina, Costa Rica, Mèxic,…).

No és un concepte aplicable a aquest projecte, ja que no és propi de l’administració, sinó completament associatiu. Ara bé, cal destacar que les instàncies o departaments de l’administració que s’hi adrecen o amb que col·laboren abasten diverses àrees: joventut, sanitat, ensenyament, serveis socials, esports, cultura, etc.

Ja sigui pels ajuts que reben, ja sigui pels projectes que emprenen en col·laboració, Energy Control es relaciona amb tota mena d’administracions en l’àmbit europeu, estatal, autonòmic o local.

A més, des del 2016, Energy Control ha col·laborat en espais de política en l’àmbit internacional, participant en l’UNGASS, les inter-sessions temàtiques de la Comissió d’Estupefaents (CND) de les Nacions Unides a Viena, l’elaboració d’esdeveniments paral·lels sobre l’anàlisi de substàncies (2017) i al Fòrum de la Societat Civil (CSFD) de la Comissió Europea des del 2018.

També, l’any 2021, van participar en el World Mobile Congress per presentar la seva app, TripApp, una eina creada per prevenir les intoxicacions de drogues en la que hi participen.

Les característiques del projecte, amb desenvolupament i aprofundiment tècnic molt acusat, fan que hi hagi un avaluació estable i continuada de les seves actuacions, tant a nivell puntual, per a cada acción que realitzen, com a nivell global del programa.

De fet, amb un simple repassada de l’evolució de les actuacions del projecte, es comprova que hi ha una actualització estable dels seus continguts i tècniques.

Es tracta d’un projecte d’origen associatiu que supera la rigidesa de l’acció de l’administració i trenca barreres de relació amb els joves. S’aproxima als usuaris obviant tota posició de superioritat moral i descarta el discurs negatiu sobre les drogues, que habitualment genera refús i anula tot efecte positiu de les campanyes que es realitzen. La seva independència com a projecte i la naturalitat amb què ha adoptat criteris científics i els ha traslladat a tècniques de dinamització i aproximació als joves li ha donat una gran credibilitat i acceptació en la majoria d’àmbits i especialment entre els propis joves. És un exemple admirable en què l’expertesa es troba en la societat civil i no pas en l’administració, que acudeix a l’entitat a la recerca de suport tècnic, coneixementi eficàcia en el treball.

1.   Voluntariat amb capacitat professional

La majoria d’actuacions d’Energy Control es desenvolupen mercès al treball de persones voluntàries. Però la seva participació està condicionada a tenir unes bones i adequades capacitats tècniques per a realitzar la tasca encomanada. Es conjuga, per tant, el treball voluntari amb la capacitat professional de prestar el servei. Se supera el distanciament habitual del professional allunya de la realitat, i s’evita també la banalització del treball voluntari. Voluntariat i professional, així doncs, combinats en un mateix projecte.

2.   Discurs positiu

Energy Control afronta un dels àmbits que major polèmica generen quan s’intervé des de l’administració, tant per la dificultat d’afrontar la qüestió amb els protocols propis de les institucions, com per les implicacions morals i ètiques que tot sovint desperta. La seva gran virtut és que treballa en el món de les drogues sense negativitzar, sense fer ús de la prohibició i sense culpabilitzar els joves pels seus comportaments. Malgrat que la pràctica demostra una i altra vegada que els discursos negatius tenen un efecte escàs o, fins i tot, contraproduent, quan s’adrecen als joves, resulta molt dificil que l’acció directa de l’administració se n’escapi. La frescor i la naturalitat amb Energy Control afronta la qüestió li dona credibilitat i n’assegura l’eficàcia.

3.   Adaptació a l’entorn

Tot i que l’acció central amb què treball Energy Control (la instal·lació d’estands en espais en els quals tenen lloc activitas d’oci) és el recurs bàsic de treball, l’entitat garanteix una adaptació per a cada cas. Per a totes les accions es genera previament un grup de treball que estudia les condicions i circumstàncies de l’entorn en el qual s’ha d’intervenir, i prepara l’activitat de forma específica. Així, els experts d’Energy Control ens expliquen que no és el mateix realitzar l’activitat en un concert, que en una rave o en un local tancat. En cada cas i en cada circumstància una manera d’actuar adaptada.

4.   Diversificació del finançament

El projecte es fiança per diverses vies simultànies, i això en garanteix una Viabilitat al marge de contextos polítics concrets. Rep subvencions de l’administració, però també patrocinis, ajuts i donacions privades, i desenvolupa també un linia de serveis, de manera que cada acció realitzada genera uns ingressos que contribueixen al sosteniment del projecte.

5.   Aposta per la comunicació

En l’arrel del projecte hi ha la difusió d’informació veraç i fiable, de manera que l’entitat dedica esforços a generar i editar materials divulgatius que actuen com a suport a les seves accions, però també en un marc comunicatiu general. Darrera d’aqueta acció divulgadora hi ha, també, la voluntat de rigor científic a l’hora de promoure actituds i criteris per abordar la qüestió de les drogues.

La màxima responsable tècnica del projecte és Núria Calzada, que actua com a coordinadora.

Núria Calzada. Psicòloga social (UB). Membre de l’equip d’Energy Control des de l’any 2000 i coordinadora des del 2006. He impartit multitud de formacions a professionals de l’oci, la salut i l’educació. Així mateix, ha participat tant en el debat sobre polítiques de joventut com en el disseny de polítiques de prevenció de drogodependències a Catalunya.

La responsable del projecte opina

Al llarg del projecte hem après que és necessària una bona gestió i el registre sistemàtic de dades. Igualment, s’ha de ressaltar la rellevància de l’avaluacó i la necessitat de formació dels portaveus dels projectes socials en l’atenció i assessorament a mitjans de comunicació.

Energy Control va néixer el 1997 i compleix 25 anys el 2022. En els seus inicis ningú podia preveure que aquella proposta innovadora i, per això, polèmica, arribaria al quart de segle. Al mateix temps, el 2020, amb l’arribada del virus del covid i el tancament dels espais d’oci, va suposar una davallada important d’activitat. Tot i la situació crítica de manca d’activitat i de pèrdua de contacte amb el voluntariat, ha estat l’oportunitat per parar-se a reflexionar, de mirar enrere i d’enfocar el futur. Un procés de reestructuració interna que hem seguit treballant el 2021 i que posarem en marxa el pròxim any, coincidint amb el 25è Aniversari. 

Aquesta mirada cap el passat ens ha permès revisar els encerts i els errors i l’impacte i reconeixement global assolit. Al mateix temps, mirar cap el futur ens fa pensar en la missió i com afrontar els reptes de futur tenint en compte les lliçons apreses.

Una de les característiques del projecte és la Innovació i millora continua del programa. Any rere any s’incorporen millores tant en la gestió del projecte com en els serveis que oferim, fruit de l’experiència pròpia i del feedback rebut dels destinataris/àries.

Una de les característiques del projecte és la Innovació i millora continua del programa. Any rere any s’incorporen millores tant en la gestió del projecte com en els serveis que oferim, fruit de l’experiència pròpia i del feedback rebut dels destinataris/àries.

La valoració personal, després de 15 anys d’activitat, és molt positiva. El projecte compta amb la credibilitat i reconeixement de la població destinatària, els joves, i, amb el pas dels anys, ha assolit també el reconeixement de professionals de la salut, l’educació, l’oci i els mitjans de comunicació. A més a més, el projecte ha crescut tant en àrees d’intervenció (medi educatiu, assessorament a municipis, formació  a professionals externs, anàlisi de drogues,…) com a nivell estructural. Alhora, s’ha promogut el discurs de reducció de riscos mitjançant el recolzament a nous projectes en altres àrees, tant del territori espanyol com a nivell internacional.

Energy Control és un projecte de joves, per a joves…. Es tracta d’una població de difícil accés i per a la que es busca establir contacte a través de l’ús d’iguals procedents del col·lectiu destinatari (educació entre iguals) i el treball preventiu de proximitat (outreach work) amb l’objectiu últim de reduir el riscos i danys del seu consum de drogues.

La participació i implicació dels propis destinataris en el projecte fa que l’apropament sigui fàcil i directe. Això, junt amb un discurs sobre drogues no moralista, ha donat lloc a una alta credibilitat per part del públic diana, establint Energy Control com un punt de referència a nivell estatal en quant a informació objectiva sobre drogues.

Cal afegir que la base i el motor del projecte és la implicació de la població diana. Els i les voluntàries que en formen part, són el motor i assumeixen un rol actiu en totes les fases del projecte. No són pas un complement o ajut a l’equip tècnic, sinó més aviat al contrari, l’equip tècnic facilita i dinamitza l’acció. Així doncs, sense equip de voluntaris/àries, el projecte deixaria de tenir sentit i inevitablement d’existir.

En el moment de crisi econòmica en què estem, el repte de futur més important és la pròpia continuïtat del projecte. Per això, ens cal diversificar les fonts de finançament, ara per ara majoritàriament fonts públiques, i complementar-les amb finançament privat (donatius persones físiques, empreses, crowdfunding,…).

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Lablearning

Projectes

Lablearning

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius.

Lablearning

Descripció general

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius. En formen part deu socis (en podeu veure la llista en els documents de l’apartat “Per saber-ne més”) de vuit estats europeus diferents. L’Ajuntament de Salt és un d’aquest socis, i s’ha integrat al projecte a través de la seva Àrea de Joventut i diversos recursos i programes habituals del seu funcionament. La idea central és trobar fórmules d’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació per evitar l’abandó del sistema educatiu per part dels joves i per millorar la qualitat de l’aprenentatge. Dos dels socis del projecte en són els promotors o impulsors originals: l’Associació catalana de formació polivalent aplicada Baobab, de Santa Coloma de Gramenet, i l’Aarhus Social and Health Care College, de Dinamarca. El projecte es desenvolupa a través del treball a la xarxa (correu electrònic i web) i amb trobades presencials, que tindran lloc en la seu de quatre dels socis del projecte europeu (Salt, Aarhus Social and Health Care College de Dinamarca, ajuntament de Reggio Emilia d’Itàlia i l’escola pública d’educació professional Drenthe College, d’Holanda). La primera trobada o meeting es va realitzar a Salt, el desembre de 2011. Cada soci adapta el projecte al seu territori i circumstàncies, i després en comparteix l’experiència i resultats. En el cas concret de Salt, s’aprofita i es dona continuïtat al projecte Joves Reporters, que va realitzar la Fundació Sergi el juny de 2010, en el marc de La Fàbrica, Espai Jove de Salt. Es va fer formació a joves per tal que aprenguessin a realitzar i editar videos sobre informacions d’actes o fets de l’actualitat del municipi, que es difonien a través de la revista Saltant i a Youtube. El projecte va finalitzar per falta de recursos, i amb Lablearning se li pot donar continuitat i es fa el salt de portar-lo també a un institut del municipi.

El projecte va durar dos anys, del 17 de novembre de 2011 al 17 de novembre del 2013. Tot i això, els treballs de coordinació previs es van iniciar molt abans de les dates indicades.

De novembre de 2011 a abril de 2012, cadascun dels socis del projecte va fer recerca de bones pràctiques de projectes de joves i noves tecnologies per millorar l’aprenentatge dels estudiants. Durant tot aquest procés es van realitzar també grups de discussió i debat amb els joves per conèixer la seva perspectiva.

De febrer a juny de 2012, el grup promotor del projecte a Salt va debatre sobre les bones pràctiques detectades i va decidir els continguts del projecte.

El setembre de 2012 es va contractar un expert, formador en tècniques audiovisuals i multimèdia i es va iniciar el treball amb el grup de joves.

L’octubre i el novembre del mateix any va tenir lloc la formació adreçada als participants.

Entre novembre i desembre els joves participants van decidir els continguts dels reportatges i els van realitzar.

La formació i pràctiques dels joves van finalitzar el mes de maig del 2013.

En el cas de Lablearning el pressupost no fou anual, perquè abastava els dos anys de durada del projecte. En els documents de l’apartat “Per saber-ne més” es poden veure els costos generals del projecte europeu finançat amb fons del programa Comenius.

En el cas concret de Salt, però, la despesa total fou de 35.952 euros. Les despeses van incloure els sous dels tècnics, dels formadors, els meetings (trobades) internacionals, els desplaçaments i les accions i les activitats de difusió.

Aquest tipus de programes europeus funcionen pel sistema de cofinancing. És a dir, que els fons europeu arriba a canvi que una part del finançament vagi a compte dels socis participants. En el cas de Salt, l’ajuntament va assumir 9.003 euros, que corresponien al treball (sou) de la responsable del projecte i als costos indirectes (llum, neteja, telèfon, etc).

La resta de la despesa, fins als 35.952, foren a compte del projecte europeu.

El projecte el va desenvolupar de forma completa la tècnica de joventut de Salt, Maribel Pena. S’hi ha d’afegir el formador per a temes audiovisuals i, en termes generals, el equip motor Lablearning Salt, integrat per les següents persones:

  • Coordinadora de l’àrea d’ensenyament de l’Ajuntament de Salt
  • Tècnica de joventut de l’Ajuntament de Salt
  • Coordinadora del projecte Lablearning de l’associació Baobab
  • Coordinadora de l’àrea d’educació de La Fundació Sergi
  • Educadora de La Fàbrica, Espai Jove de Salt
  • Professor de l’aula oberta de l’Institut Vallvera de Salt
  • Professors/es de les aules obertes dels instituts públics de Salt
  • Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt
  • Cap territorial del Casal dels Infants a Salt

El projecte s’adreçava a joves de Salt amb un baix nivell d’aprenentatge i dificultats d’adaptació al sistema educatiu i, en termes generals, en situació de risc social. El tram d’edat es situava entre els 12 i els 22 anys.

Cal tenir en compte la peculiaritat de Salt, un municipi de 30.000 habitants, amb un índex del 45% de població immigrada.

A banda que els joves foren els destinataris de les accions principals del projecte, amb l’aprenentatge de tècniques multimèdia i amb la elaboració posterior de productes audiovisuals, es va comptar amb el conjunt de la població diana per definir el projecte i establir-ne els continguts. En la primera fase del projecte es van realitzar diversos grups de discussió per establir la percepció dels joves del sistema educatiu i de les principals dificultats d’aprenentatge i posterior adaptació a la vida ciutadana.

El projecte buscava recursos de la societat civil per desenvolupar els seus continguts. Aixi, són remarcables el paper d’impulsor del projecte que va jugar l’Associació Baobab, la generació dels continguts a través de la Fundació SER.GI, l’execució amb l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt i la implicació de l’associació del Casal dels Infants a Salt.

La composició de l’equip motor del projecte fou una bona mostra del treball interdepartamental. A banda de l’impuls i lideratge de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt, cal destacar la participació de l’Àrea d’Ensenyament, els professionals de la Fàbrica, Espai Jove de Salt, dels professors de l’institut públic Vallvera de Salt, els professionals de la Fundació SER.GI, del professor de realització audiovisual de l’escola universitària ERAM i el cap territorial del Casal dels Infants a Salt.

Lògicament, el més destacable del projecte era la seva dimensió europea. A l’obtenció de recursos de la Comissió de la Unió Europea a través del programa Comenius, cal afegir-hi la participació dels múltiples partners d’arreu del continent, fins a 10 socis. Foren els següents:

Ajuntament de Salt. Area de Joventut (Catalunya)
Associació Baobab (Catalunya)
Aarhus Social and Healthcare College (Dinamarca)
Municipallity of Reggio Emilia (Italia)
Training 2000 (Italia)
Drenthe College (Holanda)
SUPSI-DFA (Suïssa)
ABPKM (Turquia)
Europartners 2007
Intel Computer Clubhouse Network (EUA)

A nivell nacional, fou destacable també la participació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a través dels equips docents dels centres educatius que van participar al projecte.

El projecte incloïa una fase d’avaluació, al final de l’execució, que va tenir lloc durant els darrers mesos de 2013. Els dos primers documents de l’apartat Per saber-ne mes són part del resultat d’aquesta avaluació. És ressenyable que l’avaluació va tenir una dimensió internacional, en la mesura que es van posar en comú diversitat d’experiències de fins a vuit estat diferents.

Igualment, els propis joves participants en el projecte van tenir un paper protagonista a l’hora de valorar el resultat de la feina realitzada, amb especial interès per constatar els aprenentatges assolits.

És especialment interessant la doble dimensió internacional i local del projecte. D’una banda, és un exemple exitós de cooperació europea, una fórmula d’implantació escassa en les polítiques de joventut a Catalunya. D’altra banda, és interessant veure com recursos europeus i l’intercanvi internacional d’experiències és útil per abordar una problemàtica d’arrel local. Les especials circumstàncies de Salt, amb un elevadíssim índex de població immigrada i amb molts joves en situació de risc, converteixen el seu territori en un espai molt adequat per fer intents innovadors i per dur a la pràctica experiències regeneradores de les maneres clàssiques de treballar amb els joves. En un altre sentit, també resulta interessant comprovar que el projecte tira endavant tot i que no compta amb uns recursos gaire excepcionals pel que fa a dotació de professionals, i és, a la pràctica, una demostració que l’esforç i la capacitat tècnica dels professionals (de “la” professional, en aquest cas) és suficient per desenvolupar un projecte ambiciós i que pot ser mostrat, sense cap recança, com a exemple a seguir en altres realitats.

1. Cooperació internacional

La recerca de bones pràctiques i la posada en comú d’experiències amb altres realitats internacionals demostra que les problemàtiques que han d’afrontar les polítiques de joventut a Catalunya no són una excepció en el marc Europeu. Resulta absurd, per tant, no aprofitar les dinàmiques transfrontereres per aconseguir recursos i per trobar eines tècniques d’intervenció que siguin vàlides i útils en el nostre context concret. Per  molt local que sigui la dificultat, mirar més enllà del nostre entorn immediat es converteix una porta alliberadora i una via de recerca de solucions molt vàlida.

2. No és tan difícil

La cooperació europea planteja dificultats administratives destacables, però cap d’elles no és insuperable amb determinació tècnica. La falta d’hàbit en la relació internacional i, amb tota seguretat, les limitacions idiomàtiques, són barreres que d’entrada ens semblen insuperables. Però el projecte de Salt demostra que fins i tot partit de pressupòsits molt bàsics, és possible bastir i executar un projecte ambiciós. Lablearning Salt demostra amb claredat que allò essencial és comptar amb continguts interessants i idees fortes. La resta són dificultats pràctiques que se superen si hi ha voluntat de fer-ho i determinació suficient.

3. Computer ClubHouse (CCH)

Lablearning es basava en la metodologia creada pel projecte CCH, iniciat el 1993 pel Museu de l’Ordinador de Boston amb l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). CCH és una comunitat internacional amb 100 clubs en 20 estats diferents d’arreu del món. A Europa n’hi ha a Irlanda i a Dinamarca. Treballen en xarxa a través d’un model d’aprenentatge definit per quatre principis bàsics: aprenentatge a través del disseny (els joves aprenen dissenyant, elaborant, inventant productes tecnològics, és a dir, per la via pràctica), metodologia de projectes (els joves treballen a partir dels seus coneixement previs i, per tant, en àmbits que els interessen a ells), construcció en comunitat (en el treball es posen en comú coneixements i experiències d’alumnes, professors, experts, d’edats, cultures i procedències diferents) i entorn de respecte i confiança (es treballa generant un clima de confiança mútua i obertura mental).

4. Joventut i ensenyament i atenció social

Lablearning Salt és un bon exemple de la conjunció de perspectives tècniques i administratives diferents per abordar un únic problema de múltiples dimensions. Es va tractar la problemàtica de l’aprenentatge dels joves en el sistema educatiu, en un entorn de molta immigració. Les àrees de Joventut, d’Ensenyament i de Serveis Socials treballaren plegades per abordar una única realitat. Queda clar que, més enllà de les virtuts teòriques de la transversalitat, la seva aplicació pràctica és la que en demostra l’eficàcia.

5. Cooperació públic-privat

L’origen del projecte a Catalunya el trobem en l’Associació Baobab, de Santa Coloma de Gramenet. Va ser, per tant, un magnífic exemple de trobada entre la societat civil i l’administració pública, en aquest cas local. Baobab va ser una de les dues institucions impulsores del projecte europeu, i l’Ajuntament de Salt s’hi va afegir en comprovar que els continguts eren adients i especialment interessants per treballar en la seva realitat social.

La màxima responsable tècnica del projecte va ser Maribel Pena, tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

Maribel Pena i Casas. Diplomada en Educació Social (UdG, 1998) i postgrau en polítiques de Joventut (UB, 2006). Va treballar com a educadora social en un Centre residencial d’Acció Educativa (CRAE) a Figueres amb joves en situació de risc social (2000),  i en el projecte de medi obert amb joves pel Consell Comarcal del Gironès (2001). De 2001 a 2005, tècnica d’infància i Joventut a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, i des de 2005 és responsable Tècnica de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

 La responsable del projecte opina

En ser un projecte europeu, les principals dificultats tècniques que vam trobar van ser els tràmits administratius: presentació de la sol·licitud de la subvenció, justificació de les despeses, etc. I en segon lloc, l’idioma. Tot es feia en anglès (documents, reunions, etc) Si, com és el cas, no teníem un bon nivell de partida, teníem una dificultat afegida. Però aquestes dificultats són també un repte. Vaig haver de millorar el nivell d’anglès i vaig aprendre el funcionament dels projectes europeus. Finalment, el millor aprenentatge fou la coneixença de professionals i realitats d’altres països, perquè això em va aportar  noves idees per aplicar al meu municipi.

En una futura edició del projecte, caldria tenir un major domini de l’anglès. Es pot treballar en un programa europeu sense dominar-lo, però és molt millor saber-ne. D’altra banda, el grup de treball de Salt per al projecte el vam crear un cop ja estava iniciat el projecte. Per a una nova edició seria millor que ja estigués creat.

Per tirar endavant un projecte d’aquest tipus el suport polític és indispensable. També és molt important treballar amb una entitat que ja tingui experiència a coordinar projectes europeus. L’Associació Baobab ens va facilitar molt la feina.

La dimensió europea del projecte va fer que  haguéssim de treballar amb gent d’altres països, a banda de coordinar-nos amb l’equip de treball que l’implementava a Salt. Això vol dir molta feina i moltes reunions a banda de la feina diària que ja teníem. Per tant, s’ha d’estar molt motivat i tenir-ne moltes ganes, assegurant a més que no estaràs sol i que comptaràs amb suport polític i tècnic. Malgrat la feina afegida que va suposar, en faig una valoració general molt positiva. Vaig conèixer el funcionament dels programes europeus, tota una xarxa de professionals d’altres països, maneres de treballar diferents… A més, gràcies al projecte el municipi de Salt va tenir un reconeixement internacional (un dels socis especials del projecte va ser la universitat de Boston) i també va ser una bona oportunitat professional per a mi.

Des d’un altre punt de vista, resulta evident que per treballar amb joves cal parlar el seu propi idioma, i aquest, ara, es diu noves tecnologies. Són la generació digital i hem d’adaptar tot el que fem a aquesta nova manera que tenen de relacionar-se.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

L’AcPpJ presenta la primera plataforma interactiva de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Notícies

L’AcPpJ presenta la primera plataforma interactiva de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

El passat dijous 20 de juny vam presentar al Magatzem Escolà del Born de Barcelona el projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la Juventut, tercera publicació de l’entitat i plataforma web inèdita.

L’AcPpJ presenta la primera plataforma interactiva de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

El President de l’AcPpJ Manuel Cortés i el Coordinador del projecte Pep Montes, van estar acompanyats per Antoni Reig, Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Iban Espinoza, gerent del Magatzem Escolà i Xavier Momer de la Cooperativa l’Olivera.

L’escenari fou al mateix celler del Magatzem Escolà, seu de la distribuïdora de vins i destil·lats amb més de 50 anys d’història, a on vam degustar el vi blanc de la Cooperativa l’Olivera, cooperativa d’integració social que incorpora persones amb dificultats que participen activament en tot el procés. Una bona pràctica i admirable ubicada a Vallbona de les Monges.

A les 19.30h s’iniciava la presentació i la primera plataforma en línia de projectes de bones pràctiques en l’àmbit de la Joventut es posava en marxa. Tant la publicació com a la plataforma, es descriuen 13 propostes d’intervenció d’arreu de Catalunya, com també, els criteris que han determinat la seva selecció, dissenyats a través d’un consell avaluador format per quatre experts i el seu coordinador, Pep Montes, que en fa un anàlisi i que remarcava durant la presentació que el projecte no només serveix com a guia i referència per als i les professionals de joventut, persones interessades o expertes en l’àmbit, si no també per al reconeixement de la feina ben feta i el treball de fons de les polítiques de joventut i, davant els temps que corren, exercir una pressió política per a que no minvin els pressupostos de uns projectes impulsats per administracions, empreses i entitats que, gràcies aquests primers 13, arriben a un conjunt d’uns 60.000 joves.

Amb el suport de la Direcció General de Joventut, s’edita aquesta tercera publicació de l’entitat, però s’engega sobretot, la primera plataforma interactiva de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Aquests tretze projectes són només una primera mostra del que pot arribar a ser la plataforma. A través d’ella, els i les professionals poden opinar sobre els projectes, debatre sobre els criteris tècnics en què es basen i promoure iniciatives per prestigiar i preservar aquest àmbit de la gestió pública, que afronta en l’actualitat greus dificultats a causa de la davallada intensa dels pressuposts públics. S’espera, a més, que els usuaris proposin a través del web nous projectes que, després de la pertinent avaluació, puguin incorporar-se al recull de bones pràctiques.

Cada sis mesos, aproximadament, un equip d’experts revisarà totes les aportacions i debats realitzats a través del web, n’extraurà conclusions i actualitzarà els continguts de la plataforma. Afegirà, així mateix, nous projectes proposats pels usuaris que hagin superat els criteris de qualitat fixats pel Consell Avaluador. La plataforma, per tant, pretén convertir-se en una eina interactiva que s’alimentarà dels seus propis usuaris i els convertirà en protagonistes del desenvolupament professional del sector.

Des de l’AcPpJ només ens queda animar-vos a contribuir i participar a la plataforma, una eina d’ajuda, suport i millora per al treball amb i per a joves.

Cinema en curs

Projectes

Cinema en curs

Es defineix com un projecte de pedagogia del cinema i amb el cinema, realitzat en el medi educatiu.

Cinema en Curs

Descripció general

A través de tallers i diverses metodologies pedagògiques, cineastes introdueixen estudiants de primària i secundària, d’entre 9 i 18 anys, en el procés creatiu cinematogràfic. Entre 20 i 25 centres d’ensenyament públic d’arreu de Catalunya (tot i que desde 2011 es desenvolupa també en centres de Galícia, Madrid, Argentina i Xile) adapten el currículum escolar per acollir el projecte, de manera que es desenvolupa de forma continuada durant tot el curs acadèmic. Es desenvolupen tallers d’entre 4 i 8 mesos, dedicats al cinema de ficció i documental i basat ens una metodologia que vincula de manera molt directa el visionat de films amb la pràctica creativa. Cineastes i docents de l’equip habitual de cada centre comparteixen el treball pedagògic adreçat als alumnes, de manera que els mestres i professors s’introdueixen en el món cinematogràfic, i els cineastes s’introdueixen en el món de la pedagogia. Cinema en curs es converteix en un model interessant per a la incorporació dels llenguatges artístics en el medi escolar i és, per tant, una forma de mediació entre el sistema cultural i el sistema educatiu reglat. Al llarg del curs, els alumnes coneixen i experimenten de forma directa totes les fases del procés creatiu del cinema. N’entenen els elements tècnics i aprenen a interpretar els continguts amb esperit crític i descobreixen cineastes de tradicions i estils molt diversos. La culminació del treball pràctic és el rodatge d’un curtmetratge que elaboren els alumnes íntegrament, sempre de manera col·lectiva. Al final de curs els alumnes de tots els centres participants fan una gran trobada a la Filmoteca de Catalunya en la qual es projecten tots els curts, debaten i dialoguen sobre la feina realitzada i les experiències viscudes.

La del curs escolar 2016-2017 és la dotzena edició de Cinema en Curs.

El projecte es reprodueix anualment i s’inicia i finalitza amb el curs acadèmic.

Els tallers tenen una durada d’entre 4 mesos i tot el curs, i s’organitzen en dues grans fases: una primera en què es realitzen diverses pràctiques fotogràfiques i documentals, i una segona dedicada al guió, planificació, rodatge i muntatge d’un curtmetratge de ficció o documental.

Els films elaborats s’estrenen a la Filmoteca de Catalunya al final del curs.

El pressupost idoni per desenvolupar ‘Cinema en curs’ seria de 120.000 euros. Amb aquests diners el projecte pot arribar a 30 centres educatius de tot Catalunya, més de 3.000 alumnes, i 120 mestres i professors.La distribució aproximada del pressupost seria la següent:

Remuneració dels cineastes responsables dels tallers40%
Despeses directes dels tallers (desplaçaments, materials fungibles, etc.)10%
Formació del professorat10%
Continguts, organització i materials (elaboració materials pedagògics i continguts, coordinació tallers, seguiment i assessorament als centres, etc.)35%
Difusió i comunicació (web, blocs, materials de premsa, etc.) 5%

Malgrat tot, i a causa de la variabilitat i inestabilitat de les fonts de finançament, la xifra especificada no s’assoleix sempre. En diverses anualitats, els recursos aconseguits han estat al voltant dels 95.000 euros. Amb aquesta quantitat el projecte es pot realitzar, però amb ajustaments excessius i amb dificultats per desenvolupar-lo de forma òptima. Tenint en compte que els recursos són sempre escassos, els responsables privilegien la remuneració dels professionals i la formació del professorat.

Al llarg dels anys s’ha anat consolidant una xarxa d’institucions de l’àmbit cultural i educatiu que donen suport a Cinema en curs a través de subvencions i d’ajuts. El finançament gairebé sempre ha arribat des dels departaments de cultura de l’administració. Per part de la Generalitat, primer van rebre el suport de l’EADC i l’ICIC, i després del CoNCA. El 2008 s’hi va incorporar l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB, la qual cosa va permetre un creixement notable del projecte i va propiciar que s’hi sumessin també la majoria d’ajuntaments de les localitats on es desenvolupen els tallers.  El 2011-2012 el projecte va rebre una subvenció decisiva de l’ICAA (Ministerio de Cultura) i un ajut de l’Obra social ‘la Caixa’.

Des de 2011, la desaparició del CoNCA i de la línia d’ajuts a projectes d’alfabetització artística, així com de qualsevol altra línia de subvencions a la que Cinema en curs es pugui acollir, ha situat el projecte en una situació de gran fragilitat pel que fa al seu finançament estructural.

Actualment les principals fonts de finançament de Cinema en curs són els ajuntaments i, des de 2014, dues institucions privades que aposten de manera important pel projecte: la Fundació Daniel i Nina Carasso i la Fundació ESCAC juntament amb SGAE. També des de 2014, Cinema en curs compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat.

Són molt importants també les col·laboracions del Departament d’Ensenyament (amb el qual es treballa mitjançant conveni des del principi), la Filmoteca de Catalunya i la UPF. Tot i que no fan aportacions econòmiques, aquestes institucions faciliten ajuts en espècia, que si no existissin es traduirien en majors despeses.

El primer cedeix els equips de càmera i so, reconeix la formació dels docents (que va finançar durant dos anys), i acompanya i assessora el projecte. La Filmoteca de Catalunya organitza dues sessions de projeccions en sala i acull la jornada de cloenda. La UPF cedeix els espais per poder dur a terme les jornades de formació i treball de l’equip.

Direcció

Dues persones a dedicació plena, amb aptituds i coneixements de gestió i producció cultural, cinema i pedagogia.

Coordinació

Una persona a dedicació plena, amb coneixements de gestió cultural, dinamització i coordinació de grups, dedicada específicament a la producció i al seguiment dels tallers.

Elaboració de materials i/o formació

Equip variable de set persones, en funció de cada projecte anual, dels centres participants i de les disponibilitats professionals. Coneixements cinematogràfics, pedagògics, psicologia de la infància i la joventut, gestió cultural.

Assessorament psicopedagògic

Dues persones de suport per a la elaboració i seguiment del treball pedagògic. Pedagogcs, psicolegs, psicopedagogs.

Responsables dels tallers

21 persones des de la primera edició del projecte, el 2005. Especialites en cinema, amb coneixements teòrics i/o pràctics. Realitzen els tallers, segons la programació anual en cada centre. Estudis cinematogràfics i/o experiència professional.

Entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. A més, participen en el projecte escoles i instituts de Galícia, Madrid, Argentina i Chile.

Els destinataris del projecte, els alumnes dels centres educatius, essencialment reben formació, però sempre a través de mètodes pràctics, interactius i participatius. Els tallers pretenen estimular la participació dels alumnes per tal que el coneixement final s’adquireixi a través de la pròpia experiència. El màxim exponent de la seva participació és la elaboració final del curtmetratge, del qual en són responsables i sobre el qual prenen les decisions, acompanyats i assessorats pels cineastes i els docents. En la trobada final, quan els alumnes comparteixen els films realitzats, ells mateixos decideixen l’exposició del seu treball i estableixen diàleg amb la resta d’alumnes dels altres centres d’arreu de Catalunya.

A més, tots els alumnes participen en l’avaluació del projecte durant el desenvolupament del mateix (especialment entre gener i febrer) i al finalitzar el seu procés. Aquesta avaluació es fa a través de textos escrits i de trobades presencials.

L’organització que ha ideat el projecte, que l’impulsa, l’executa i en garanteix la Viabilitat és una associació sense ànim de lucre, A bao a qu.

En ser un projecte associatiu, no hi ha cooperació transversal possible.

En el projecte hi participen de forma coordinada les següents institucions:

  • Departament de Cultura de la Generalitat
  • Departament d’Ensenyament de la Generalitat
  • Institut de Cultura de la l’Ajuntament de Barcelona
  • Consorci d’Educació de Barcelona
  • Ajuntament dels municipis dels centres educatius
  • Fundació Daniel i Nina Carasso
  • Fundació ESCAC – SGAE
  • Filmoteca de Catalunya
  • Universitat Pompeu Fabra
  • Col·laboració amb institucions cinetogràfiques de França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Portugal

El projecte implica la integració de coneixement diversos entre els quals destaquem els pedagògics, els cinematogràfics i els propis de la gestió cultural. La dificultat d’aquesta integració és també uns dels valors fonamentals del projecte, de manera exigeix un sistema de seguiment i d’avaluació continuada al llarg de tot el curs en el qual participen de forma estable educadors, professionals del cinema i gestors del projecte.

Finalment, la participació directa dels alumnes en els treballs finals del projecte implica comptar també sempre amb les seves valoracions qualitatives.

És un projecte impulsat per una associació que, tanmateix, aglutina la necessària participació d’instàncies de l’administració habitualment molt allunyades entre elles (Cultura i Ensenyament) i amb lògiques i funcionaments completament divergents. Aborda amb èxit un tema pendent tant per a la cultura, com per a l’educació com per a la dinamització juvenil: la integració estable i continuada d’ensenyaments artístics al sistema educatiu.

  1. Treballa amb els joves des de l’educació i la cultura a l’hora.
    Cinema en Curs s’aproxima als joves des de perspectives poc habituals per a les polítiques explícites de joventut. Entra en els centres d’ensenyament per proposar un treball pedagògic però col·laboratiu a l’hora, i ho fa introduint una disciplina artística en el currículum escolar, tot això sense perdre de vista que els joves són el centre del projecte. La promoció del cinema es pot entendre com la finalitat del projecte, però també com un instrument per educar i fer créixer els alumnes-joves, de manera que casa dues finalitats diferents sense fer-les entrar en conflicte. És un exemple de projecte cultural i educatiu que s’acaba convertint pel seu propi contingut i desenvolupament en un projecte ideal per a les polítiques de joventu
  2. Contribueix a la formació dels professionals que estan en contacte amb els joves
    El projecte és molt exigent amb tots els professionals que hi intervenen. D’una banda, els mestres i professors dels centres educatius reben formació específica sobre cinema per poder-la introduir en el currículum escolar i col·laborar en la formació. D’una altra banda, els professionals del cinema s’han de familiaritzar amb el món educatiu i pedagògic. Uns i altres, a més, afronten el treball directe amb els joves des d’una perspectiva diferent a la que estaven a habituats. En cap moment se’ls explica que estiguin desenvolupant polítiques de joventut, però a la pràctica posen en marxa les tècniques habituals del treball sociocultural promovent la participació, les dinàmiques de grup i l’autonomia personal dels beneficiaris del projecte, els joves.
  3. Té un ampli abast territorial i posa en contacte joves de diferents zones
    En cada edició del projecte hi participen entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. Els centres d’ensenyament són d’arreu del país, i a banda de la diversitat territorial que això implica, aporten al diversitat interna de cadascun d’ells, amb alumnes de diferents procedències culturals. El creixent impuls del projecte europeu de Cinema en Curs, a més, facilitarà en el futur la trobada amb joves d’altres estats.
  4. Aporta coneixements i esperit crític als joves beneficiaris
    El joves adquireixen coneixements cinematogràfics teòrics, però sobretot els porten a la pràctica. Tant com a espectadors crítics de cinema, com a autors d’una producció artística, converteixen l’experiència personal en un instrument de coneixement. A banda que el projecte pugui despertar vocacions puntuals per al món del cinema, és un generador de públic per a la cultura, amb coneixement de causa i esperit crític. Les resposables del projecte ens expliquen que Cinema en curs canvia la mirada dels joves.
  5. Implica una gran capacitat organitzativa i logística
    Cinema en Curs, de fet, són 10 projecte integrats en un de sol. Els tallers per a cadascun dels centres d’ensenyament impliquen necessitats i solucions diferents, i en cada cas el projecte pot adquirir dimensions i direccions diverses. La gestió conjunta dels 10 subprojectes, per tant, implica una gran complexitat organitzativa. Si a això hi afegim la connexió final entre tots ells, la dimensió del projecte esdevené substancial. L’esforç que suposa el seu desenvolupament té pocs referents comparables en el marc de les polítiques de joventut actuals.

Les dues màximes responsables del projecte són Núria Aidelman i Laia Colell.

Núria Aidelman Feldman (Buenos Aires, 1979). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF i DEA en Études cinématographiques et audiovisuelles a la Universitat Paris III. Des de 2005 imparteix classes de fotografia i cinema a la UPF. Ha estat programadora de Xcentric i Gandules, i ha escrit articles a diverses publicacions i llibres col·lectius. Entre altres peces, ha co-realitzat el migmetratge Lai (2005). És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Laia Colell Aparicio (Barcelona, 1979). Llicenciada en Humanitats per la UPF. El 2003 obté una beca per a realitzar a París el treball d’investigació del DEA en Humanitats per la mateixa universitat. Actualment treballa en la tesi doctoral i pertany al Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF. Ha traduït llibres de cinema i filosofia, i és autora de diversos articles a revistes especialitzades. És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Les responsables del projecte opinen

Cinema en curs és un dels pocs projectes estructurals d’introducció de la creació als centres educatius en horari lectiu i de la mà de professionals. A més, des dels inicis ha estat concebut com un programa amb vocació pública i no pas com una oferta educativa. Una de les principals dificultats és la manca de finançaments estructurals que permetin treballar a mig termini, poder planificar com a mínim a 2 anys vista i no haver de començar cada curs amb la incertesa total del pressupost i els suports de què es disposarà.

En contraposició, una de les satisfaccions més grans del projecte i una de les grans fonts d’aprenentatge pels qui l’organitzem i –creiem- per tots els que hi participen és constatar (i encara molt més en aquests moments tan difícils) que s’ha creat un equip de treball extraordinari, compartir les il·lusions, els reptes i el treball comú de mestres i professors que treballen amb alumnat molt divers i de professionals del cinema que mai abans no havien treballat amb nens i joves. Saber que tots fem i som Cinema en curs i que compartim unes conviccions i uns objectius comuns. Això fa que el projecte sigui realment fort i, ens atreviríem a dir, gairebé únic pel que fa al treball conjunt dels professionals de l’àmbit de la creació i de l’educació.

Pel que fa als reptes de futur, n’apuntem dos molt breument. Un és ampliar la repercussió dels films realitzats per l’alumnat. Ja és força gran a través de Festivals, projeccions i internet, però voldríem que fossin també una eina educativa. Lligat a aquest primer punt, hi ha la voluntat de tenir un web que permeti plasmar el resultat i alhora els recursos i metodologies generats per Cinema en curs durant aquests anys per tal que el projecte sigui útil a persones que no hi participen directament. Un segon repte –que s’ha fet especialment important en els darrers anys- és crear un espai de trobada, participació i aprenentatge per a exalumnes de Cinema en curs que volen seguir lligats al cinema i que no tenen recursos per fer-ho.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Intervenció al carrer

Projectes

Intervenció al carrer

Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 per afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets.

Intervenció al carrer

Descripció general

Intervenció al carrer és la denominació genèrica que adopta un projecte iniciat l’any 2007 i que ha pres formes diverses amb una voluntat única: afavorir la integració de joves immigrats amb problemàtiques o riscos concrets, tot incentivant la participació en activitats de lleure, cultura i esport, en contacte directe amb l’entramat associatiu de la ciutat i promovent els valors lligats a la diversitat, la tolerància i la cooperació.

La base del projecte és el treball directe en el medi, apropant professionals especialitzats a l’entorn immediat dels usuaris, fent treball de camp per conèixer les seves circumstàncies i realitat concreta, individualitzant les mesures i accions a realitzar i buscant la seva connexió amb els recursos cívics, culturals i associatius normalitzats del seu entorn. El gruix del treball, per tant, recau en els educadors de carrer o els dinamitzadors socioculturals de la millor tradició, recuperats a Lleida per a les polítiques de joventut.

Inicialment, el projecte donava resposta a situacions de conflictivitat generades per la presència al carrer de nois i noies immigrades de procedència llatina amb comportaments de risc i per minvar també una certa alarma social al voltant d’aquest fenomen. La consolidació del sistema d’intervenció, però, converteix el projecte en un programa estable de la regidoria de joventut, que cada any pren una forma diferent en funció del col·lectiu de joves amb què es treballa, dels seus interessos i de les vies de treball idònies per a cadascun d’ells.

En l’actualitat, el projecte està en procés de revisió, on s’està (re)analitzant la situació actual de les joves participants, especialment amb l’impacte que ha tingut la pandèmia en les seves necessitats bàsiques (materials i emocionals), així com la creixent fractura social en l’àmbit comunitari. Per això, la Intervenció al carrer es troba en un canvi de paradigma, redefinint la proposta d’actuació per a promoure projectes amb un enfocament més educatiu, transformador i comunitari. A més, busca crear i nodrir una xarxa de suport als joves amb especial vulnerabilitat, sense referents adults, per a connectar-los activament amb la comunitat. Paral·lelament, també s’ha establert una nova línia de treball que busca cobrir les seves necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, formació, treball, salut i papers), vinculant aquestes accions amb projectes que puguin ser generadores de primeres experiències i oportunitats laborals per a l’emancipació.

El projecte es desenvolupa de forma estable durant tot l’any, a partir de la tasca continuada dels educadors o dinamitzadors, amb moments de puntual intensitat quan tenen lloc les activitats que s’han generat com a part de la intervenció.

El 2007 es va posar en marxa per primera vegada el projecte i es generen les activitats del Sona bé, dedicades a la creació musical.

El 2008 el mateix projecte pren forma amb la proposta Hip Hop Intercultural, amb una completa oferta d’activitats de cultura urbana.

El 2009 segueix l’evolució incorporant a les activitats ja consolidades de tipus musical i cultural, les esportives, de manera que el projecte passa a anomenar-se Lleuresport.

A partir de 2010 i 2011 el projecte ja pren una dimensió més global i la intervenció incorpora tots els aspectes de necessària coordinació interdepartamental, cooperació associativa i de seguiment professional estricte. Així mateix, s’amplia l’abast i s’adreça a tots els joves amb algun grau de dificultat o risc social, al marge de la seva procedència.

El curs 2010-2011 es van donar diversos embarassos entre les noies vinculades al projecte. Això va fer plantejar la creació d’un grup de suport i orientació per a mares joves per treballar diferents habilitats i conèixer recursos per a una maternitat/paternitat responsable. Es va dissenyar un programa amb 10 sessions per compartir vivències i conèixer diferents recursos per a la petita infància. Dins d’aquest marc es va fer també un treball d’expressió a través de la imatge i el so (exposició fotogràfica, vídeo…)

L’any 2013 un grup de joves d’origen africà vinculats al projecte van crear l’associació Ndiatiguia. Amb el suport dels professionals de Joventut, aquesta entitat participa en diverses activitats de ciutat: carnaval, la Sirollada (barraques a la festa major de Lleida gestionades per entitats juvenils), organització de  l’Intercanvi Cultural, que vol promocionar el coneixement de diverses cultures, etc.

El 2014 s’ha iniciat un nou projecte que pretén formar en el lleure a joves interessats i provinents d’entorns poc propicis, amb l’objectiu que siguin un model positiu per a infants i adolescents del seu entorn, al mateix temps que aconsegueixen una titulació oficial de monitors. Una part dels participants estan vinculats al projecte d’intervenció a l’espai públic mentre altres són joves vinculats als educadors de serveis socials (centres oberts, educadors d’entorn). Com a contrapartida a la formació, els joves participen en projectes d’aprenentatge i servei adreçats a infants i adolescents i fan de voluntaris en projectes educatius als barris.

L’any 2015 es posa en marxa la Roda Oberta de Street Dance. Té lloc a la plaça Sant Joan, punt de trobada de molts joves de la ciutat i municipis de l’entorn. Els joves fan un ús intensiu de la plaça, poc adequat per al seu disseny urbanístic, i es produeixen conflictes amb comerciants i vianants. Amb el suport dels educadors, un grup de joves impulsa l’activitat artística al voltant de la dansa i ells mateixos s’encarreguen de dinamitzar la roda i realitzar mediacions en cas de conflicte. La iniciativa obté un gran èxit de participació i es culmina cada temporada amb un Concurs Amateur de Dansa Urbana (en podeu veure el cartell a la secció d’imatges).

El 2016, a més, es consolida fortament un altre dels fronts del projecte. Un grup de dominicans s’acaben integrant com a equip sènior A al Club de Bàsquet Secà. Competeixen en la lliga territorial de la zona, i exemplifiquen d’aquesta manera l’èxit del programa: fa vuit anys que Intervencío al carrer treballa amb ells a partir de la pràctica de l’street bàsket (podeu veure’n un article de premsa a l’apartat de mitjans).

 En l’última edició prèvia a la pandèmia, entre 2019 i 2020, el projecte va comptar amb 7 activitats esportives i 7 activitats culturals, partint dels interessos de les joves, les noves situcions i realitats socials. Destaquen activitats de referència del projecte, com ara el campionat FUT7JOVE o torneigs de bàsquet en l’àmbit de l’esport, i els concursos de dansa urbana o Freestyle i les rodes de Street Dance (amb una sortida a BCN per a realitzar un intercanvi amb grups de Street Dance de la ciutat). Tot i això, també és destacable l’organització de noves activitats com Lleida Street Art o el LleidaJove Running Team. A més, els darrers anys han dut a donar una major En total, van participar 291 homes i 115 dones a les activitats esportives i un total de 323 participants en les activitats culturals i musicals.

A causa de la pandèmia, les mesures sanitàries dutes a terme principalment a les limitacions de moviment a l’espai públic, va lmitar la possibilitat de treballar directament al carrer, minvant el contacte amb les joves i limitant les activitats acomplertes. Tot i això, l’any 2021, es va reprendre el projecte de formació prelaboral i treball comunitari de la Brigada Jove, amb una lògica semblant al projecte del 2014, però adaptat a les creixents necessitats de les joves, marcades també per la pandèmia. Especialment, es va donar continuïtat a les activitats esportives, menys restringides per les autoritats en època de la Covid-19, continuant amb el LleidaJove Running Team, l’esport en Femení, el FutbolNet o el Street bàsquet. Igualment, es va continuar oferint l’activitat de Lleida Street Art i els grups de dansa, van organitzar-se per a rodar el videoclip “Deixa’m Ballar“. Finalment, també es va llençar el projecte 40×20, que buscava vincular els tres eixos principals del Intervenció al carrer: Esport, art i comunitat.

És difícil quantificar la despesa econòmica del projecte ja que, a banda de dues educadores adscrites al departament de Serveis Personals, les altres despeses corresponen a partides generals i no pròpies del projecte d’intervenció al carrer.

Malgrat això, es poden senyalar les següents despeses anuals:

  • Personal
    • Educadors socials adscrits a la regidoria de Serveis Personals
    • Educador social adscrit a la regidoria de Joventut
    • En funció dels ingressos via subvenció, alguns anys s’ha comptat amb educadors de suport a les activitats.
  • Recursos infrastructurals
    • La Palma. Centre de recursos Juvenils
    • El mercat. Bucs d’assaig
    • Pabellons municipals
    • Espais públics (places)
  • Activitats (aproximació)
    • Col.laboracions de talleristes, monitors esportius i material.
    • Entre 2.000 i 3.000 € en funció de cada programació específica.
  • Despeses generals de la regidoria
    • Activitats obertes a diversos col·lectius, difusió de les activitats del projecte en el marc de la programació general, serveis d’orientació especialitzats (psicoconsulta, orientació professional… ), etc.

Fins l’any 2012 es va rebre anualment un ajut del Ministerio de Empleo y Seguridad social – Fondos Europeos de Integración Social. Els imports concedits foren variables (entre 22.000 i 74.000 €).

Des de 2013 es va rep una subvenció específica del Plan Nacional de Drogas per finançar les activitats de lleure alternatiu.

En l’edició de 2012, a més, el projecte va rebre el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, amb 8.582 €.

No disposem de dades més recents sobre el finançament actual del projecte. 

L’equip l’integren un tècnic de joventut, tres educadors de carrer i els monitors o suports puntuals que siguin necesaris per a cada acció concreta generada pel projecte.

Un 19,5% de la població de Lleida està constituida per joves de 15 a 29 anys d’edat, amb una xifra que supera les 26.000 persones.

D’elles, l’any 2011, 6.061 eren joves d’origen estranger no comunitari, és a dir, el 22,85 de la població juvenil total.

El projecte s’adreça, en termes generals, a joves d’origen estranger de 13 a 30 anys, que majoritàriament són a Catalunya des dels reagrupaments familiars produits entre 2003 i 2006.

Durant els primers anys, la procedència majoritària del col·lectiu diana era la República Dominicana, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Equador, Perú, Brasil, Guinea Equatorial, Camerun, Senegal, Romania, Ucraïna, Lituània, Xina i joves autòctons. El major nombre d’usuaris eren els d’origen llatinoamericà, però en les dues darreres anualitats (2013 i 2014) la procedència s’ha diversificat molt i s’hi han incorporat joves autòctons en situació de vulnerabilitat per causes socials.

Els joves d’origen immigrat viuen el que s’anomena la triple crisi: la pròpia i general de l’adolescència, la del reagrupament familiar en condicions complexes, traumàtiques o fins i tot no desitjat, i la del fet migratori. Nivell de fracàs escolar alt, dificultat dels menors de 18 anys per accedir a recursos d’escolarització externa, i dificultats greus per trobar feina els majors de 18 anys. Actituds fortament masclistes i pràctiques sexuals de risc. En molts casos, noies llatinitzades (és a dir noies d’origen no llatí que adopten els seus patrons de comportament). Baralles entre grups diversos i conflictivitat amb la policia.  Recentment, els darrers anys la situació de vulnerabilitat i pobresa en què es troben part de les joves ateses des del projecte s’ha vist encara més agreujada.

El sistema d’intervenció, de fet, no és possible sense la participació directa dels mateixos usuaris. Es tracta, justament, d’implicar els mateixos joves en la solució a les situacions de dificultat en què viuen. La seva socialització i integració en els entorns normalitzats de la ciutat és l’objectiu últim del projecte, i, per tant, tota via de participació directa dels joves en les accions generades és un element desitjat. Amb el desig de promoure el seu empoderament, tant individual com grupal, el projecte posa a les joves com a protagonistes, amb un paper actiu en la formulació, disseny i gestió de les activitats per tal que aquestes responguin en tot moment a les seves realitats, situacions personals i necessitats.

Quan es generen activitats concretes com a resultat de la intervenció, es busca tant com sigui possible la participació dels mateixos joves en l’organització i gestió d’aquestes. Especialment, es proposa el treball a partir del grup, donant visibilitat i resposta als grups naturals de les joves participants o aquelles que puguin tenir interessos comuns, escoltant, detectant i atenent a les necessitats individuals i grupals que puguin tenir les joves, donant-los l’autonomia i capacitat d’incidir en el projecte i la seva programació. A més, recentment s’ha impulsat un canvi de paradigma del projecte que busca promoure i acompanyar el procés d’emancipació juvenil i el treball d’habilitat i competències en la vida. De tal forma es posa a les joves, especialment a aquelles amb major vulnerabilitat, al centre per a facilitar-los una autonomia que els permeti dur a terme els seus projectes de vida i promoure la seva ciutadania plena.

El projecte intenta teixir xarxes socials que obrin la porta de la integració als joves i que constitueixin plataformes de suport al seu desenvolupament Des d’aquest punt de vista, la participació de tota mena d’associacions de la ciutat és, no només benvinguda, sinó buscada de forma activa.

Associacions d’immigrants, de veïns, esportives, artístiques o de cultura popular i cíviques en general, participen en bona part de les accions realitzades, i tot sovint també en la detecció i seguiment dels casos.

Recentment, també s’ha ampliat la col·laboració amb entitats i grups de Street Dance de la ciutat de Barcelona,  promovent la xarxa de les joves amb altres joves del territori. 

Inicialment es va generar una Comissió de detecció de casos o de col·lectius diana, integrada per professionals dels diferents àmbits municipals afectats. A mesura que el projecte s’ha consolidat, però, aquest comissió ha derivat en un sistema de treball estable d’interconnexió entre tots aquests agents. Es tracta de les regidories de joventut i de serveis socials i de la policia local (guàrdia urbana).

En la mesura que forma part del Pla Local de Joventut, el projecte rep el suport de la Direcció General de Joventut, però és especialment rellevant la coordinació amb els Mossos d’Esquadra i amb el professorat dels centrs d’ensenyament i especialment de les aules d’acollida.

El sistema de treball en xarxa (interdepartamental) genera un seguiment continuat del treball dels educadors, i puntualment del resultat quantitatiu i qualitatiu de les accions o activitats generades específicament.

De forma paral·lela es recull anualment informació d’una sèrie d’indicadors que per al 2011 van ser els següents.

Objectiu: aconseguir una participació d’entre 100 i 200 joves de diferents nacionalitats en les activitats proposades.

Indicadors.

  • Nombre de participants
  • Nombre de participants per activitat
  • Percentatge de joves autòctons i estrangers

Objectiu: desenvolupar totes les activitats programades

Indicadors.

  • Nombre d’activitats realitzades

Objectiu: aconseguir la implicació de col·lectius juvenils

Indicadors.

  • Nombre de col·lectius juvenils que vulguin participar en tot el procés de les activitats (disseny, gestió i avaluació).

Objectiu: potenciar la presència de participants de sexe femneí d’origen estranger

Indicadors.

  • Nombre de dones estrangeres participants i percentatges respecte al total de dones.

Objectiu: assolir una mitjana d’edat de 20 anys

Indicadors.

  • Mitjana d’edat dels participants

Objectiu: realitzar una atenció integral dels joves en funció de les seves necessitats

Indicadors.

  • Nombre de joves amb els que s’ha realitzat un pei (projecte educatiu individualitzat)
  • Nombre d’acompanyaments individualitats (treball, salut, formació…)
  • Nombre d’acompanyament grupals amb experts en diversos àmbits

La Intervenció al carrer dona resposta a una necessitat específica i molt vinculada a l’evolució demogràfica i sociològica dels darrers anys en els col·lectius juvenils del nostre entorn, i que presenta dificultats greus d’abordatge. És, per tant, molt important comptar amb projecte que actuin com a referents d’èxit en aquest àmbit. D’altra banda, tot i que el projecte es va posar en funcionament en un context molt determinat i en part com a resposta una certa alarma social generada, s’ha consolidat com un programa estable, amb una metodologia i sistema de treball propi. És per tant, una bona manera de mostrar com es treballa de forma coherent des de les polítiques de joventut. Finalment, és d’una importància cabdal el reconeixement que es fa del professional que treballa directament i de forma estable al carrer, amb tasques tot sovint inespecífiques i que se centren en la interlocució amb els joves.

1. Interlocució juvenil.

El projecte centra el seu desenvolupament en la tasca dels professionals de proximitat. En aquest cas parlen d’educadors de carrer, però en altres contextos o actuacions pròpies també de les polítiques de joventut, podríem parlar de dinamitzadors, animadors socioculturals, etc. Revaloritza, en tot cas, la figura del professional que treballa directament en el medi, la funció fonamental del qual és entrar en contacte amb els joves, mantenir-hi un espai de relació i interlocució estable, i generar accions concretes a partir de la interrelació amb els propis usuaris del servei (els joves, en el nostre cas). Aquesta figura professional ha anat quedant desplaçada de les polítiques de joventut els darrers anys, i recuperar la seva vigència i necessària presència és fonamental per a la seva pervivència i eficàcia.

2. La cultura i l’art com a via d’integració

S’intervé amb joves que procedeixen d’altres contextos socials i culturals i, per tant, amb hàbits i formes d’expressió consolidades que tot sovint tenen poc a veure amb les autòctones del lloc d’acollida. La major part d’activitats  generades com a instrument de socialització i de visaulització en el seu entorn tenen a veure amb l’expressió cultural o artística (amb un paper predominant per a la música). En aquest cas, per tant, s’empra una forma d’expressió cultural com a nexe, com a aportació del col·lectiu nouvingut a la societat d’acollida i com a element valorització i autoestima. Aquest paper el juguen també altres activiatts de lleure i l’esport. Destaquem, però, els aspectes artístics, per la capacitat de singularització que tenen dels qui en són usuaris o els practiquen.

3. Xarxa social

Per a l’èxit del projecte és vital la presència d’una xarxa social forta. És a dir, cal que l’entorn ciutadà i associatiu estigui realment articulat per tal que pugui acollir els nouvinguts i els ofereixi un espai d’integració. Des d’aquest punt de vista, el projecte es pot entendre fins i tot com de reafirmació de la realitat associativa de la ciutat. En la mesura que té capacitat d’acollir i integrar mostra la seva solidesa i vitalitat.

4. Avaluació a mig termini

Si la intervenció és correcta els resultats són perceptibles a quatre anys vista. D’una banda, s’incorpora a la gestió de les polítiques de joventut un criteri essencial en tota intervenció adreçada a les persones i al treball dels seus hàbits i conductes: l’avaluació dels programes no es pot fer únicament a curt termini, sinó que s’ha d’allargar la mirada per arribar a detectar els efectes reals. D’altra banda, el projecte té ja prou recorregut com per mostrar els seus èxits: reducció de casos de violència, disminució de l’alarma social a l’entorn d’aquests col·lectius i, en termes generals, major comprensió i tolerància de la societat d’acollida vers els nouvinguts.

5. Empoderament

Més enllà de l’ús capriciós d’aquest terme (està de moda), es constata que el projecte contribueix a donar autonomia als joves per actuar sobre la seva pròpia situació, emprenent projectes que tendeixen a satisfer necessitats o inquietuds personals i adoptant una posició de protagonisme en les actuacions que es duen a terme. La passivitat i l’assumpció de situacions de dificultat com a fatalitat inevitable és una de les circumstàncies que enquisten el comportament d’aquests col·lectius, i el projecte Intervenció al carrer combat justament aquesta tendència o inèrcia.

La màxima responsabilitat tècnica del projecte és de l’equip de d’educadors de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, entre els quals hi ha Emilia Corona Calvet, cap de la Secció de Joventut.

El projecte és fruit del treball de tot l’equip, des del seu disseny a la implementació, per tant és necessari ressenyar tot el personal que hi intervé

Llibertat León Domingo. Educador de Joventut

Jennifer Chiquero Martínez. Educadora de Joventut

Santi Ruiz de Loizaga Gòdia. Educador de Joventut

Juanjo Rodriguez Ruiz. Cap d’Unitat tècnica de Lleure i cultures juvenils

Emilia Corona Calvet. Cap de la Secció de Joventut

Els responsables del projecte opinen

Els principals resultats que s’obtenen en el projecte són el bon nivell de receptivitat i implicació dels joves en les activitats, la utilització dels recursos normalitzats de la regidoria de Joventut per part de molts joves que prèviament no hi accedien, la reducció dels episodis de violència en els espais públics, el treball amb noies en situació d’alta vulnerabilitat a les que no s’accedia i el coneixement de primera ma de situacions socials i comportaments sobre els que l’educador pot “influir” (actes delictius, prostitució, violència de gènere) des de la proximitat.

Entre els punts febles, però, cal destacar la dificultat per aconseguir interrelació entre joves de diferents perfils, les poques possibilitats per a la inserció laboral en el context actual, les dificultats per trencar una certa “dependència” del jove cap a l’educador i la necessitat d’una avaluació d’impacte per a la qual els professionals de joventut no tenim ni el temps ni les eines necessàries.

Els bons resultats obtinguts es deuen també en bona part a alguns elements dels quals no sempre podem disposat, com la possibilitat de comptar amb l’estabilitat dels professionals des de l’inici fins al final del procés i la proximitat fortuïta de les estructures d’investigació i acció. Hem pogut comptar amb la col·laboració de Carles Feixa, antropòleg especialista en joventut i cultures juvenils en la fonamentació del projecte.

En els anys de vida del projecte s’ha establert contacte amb molts joves per als quals l’educador de joventut ha passat a ser referent tant en relació a les activitats d’oci com respecte a les dificultats que requereixen el nostre suport.

Aquests indicadors ens impulsen a mantenir el projecte mitjançant la seva filosofia i els seus tres components essencials: l’oci com a eix de treball, l’espai públic com a context i la creació de vincles educatius com la seva essència. Tot això amb la flexibilitat suficient per adaptar el projecte a una realitat que canvia molt ràpidament.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

In-forma’t

Projectes

In-forma’t

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona.

In-forma’t

Descripció general

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona desenvolupada essencialment pels serveis infoJOVE de Barcelona a través del per la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona i el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves, en col·laboració amb múltiples agents públics i privats que incideixen en aquest àmbit de les polítiques de joventut. S’edita informació extensa en diversos formats, es programa una àmplia oferta de xerrades i activitats informatives i es dinamitzen espais virtuals de fòrum o intercanvi d’opinió en els quals els joves són usuaris i informadors a l’hora. La campanya s’ofereix a tots els centres públics i part dels concertats d’ensenyament secundari de la ciutat de manera que els seus continguts puguin arribar amb la màxima amplitud possible als seus destinataris potencials. Les activitats s’organitzen segons els tipus i nivells d’estudis possibles (PFI, PQPI, Proves d’accés, Batxillerat, Cicles Formatius, Estudis universitaris…), i es mostra una gran diversitat d’itineraris per tal que hi hagi opció real de tria.

Té un especial interés l’activitat De tu a tu per generar dinàmiques de relació entre els joves i per fomentar que siguin els mateixos estudiants en actiu els que informin sobre les característiques dels ensenyaments que estan cursant. Es tracta, per tant, d’informació de proximitat, i de participació des d’una òptica estrictament juvenil. Són els propis joves els que demanen concreció sobre aquella informació pràctica que necessiten, i són també, en bona part, els propis joves amb experiència com a estudiants, els que resolen els dubtes i incògnites. Tot això, acompanyat de la gestió professional del projecte i del suport i assessorament acadèmic formal en tot moment.

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb els ritmes del curs acadèmic. La campanya té una durada de tres mesos i escaig, entre gener i abril de cada any. Abans de l’inici de la campanya hi ha visites personalitzades a tots els centres d’ensenyament secundari públic de la ciutat, i a una part remarcable dels centres concertats. En la visita s’ofereixen tots els serveis i continguts de la campanya per tal que els centres ho tinguin a la seva disposició. Actualment, la campanya està organitzada en 4 blocs que es realitzen al llarg de tres mesos:

BLOC 1 – Qui sóc i què m’agrada? Interessos, motivacions i aptituds.
Tallers i dinàmiques d’autoconeixement i descoberta del propi perfil acadèmico-professional.

BLOC 2 – Quins camins puc escollir? Itineraris acadèmics.
Xerrades sobre les diferents vies d’accés i els seus requisits per arribar als objectius acadèmics. S’ofereixen a grups-classe, famílies…

BLOC 3 – Quina oferta existeix? Formació reglada i no reglada.
Xerrades a càrrec de personal docent per donar a conèixer els diferents estudis que es poden triar: cicles formatius, graus universitaris, formació no reglada, Garantia juvenil…

BLOC 4 – És com m’ho imagino? Trobades amb estudiants i professionals.
Activitats per complementar la informació rebuda amb altres joves i amb personal d’empreses i entitats. Inclou visites Explora.

En els darrers anys, degut a la influència i les restriccions vinculades amb la situació epidemiològica i les noves necessitats de les joves, la campanya In-forma’t ha anat evolucionant. L’any 2021, la campanya va ser formulada i projectada tenint en compte les mesures sanitàries en peu, oferint activitats en format virtual (especialment aquelles de gran format) i presencial, amb la creació d’una col·lecció de materials audiovisuals que serveixin d’orientació per a les joves. En aquest cas, es va realitzar entre el 26 de gener i el 25 de març. De cara a la campanya de 2022, es preveu retornar a la normalitat tot i mantenint aspectes virtuals que han obtingut una valoració molt positiva. Per exemple, a l’edició de 2021 també es va elaborar:

  • Els videotutorials “I ara què?”, que mostren els estudis possibles i/o quines sortides laborals es presenten, depenent del títol acadèmic del què es disposa.
  • Els clips infogràfics “Qui soc i què m’agrada”, per acompanyar el procés de tria dels estudis, a través d’un seguit de reflexions personals i processos.
    • Interessos i autoconeixement
    • Conèixer què ens ofereix l’entorn
    • Com decidim? Les pressions externes

El pressupost anual oscil·la entre els 10.000 i els 15.000 euros.

La distribució habitual és la següent:

  • Difusió: 46%
  • Voluntaris: 20% (obsequis)
  • Exposició: 15%
  • Web: 10%
  • Saló Ensenyament: 6%
  • Inauguració: 3%

A més, cal tenir en compte la dedicació dels informadors de cada centre i dels responsables i coordinadors del projecte, però això no  incrementa el cost perque està inclòs dintre del seu horari laboral.

Pressupost municipal

El nucli gestor de la campanya correspon als professionals de la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, amb especial protagonisme per als informadors de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat i del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves.

La programació d’activitats i xerrades, d’altra banda, és a càrrec de docents dels centres als quals es refereix la informació facilitada, a informadors juvenils de la xarxa de punts de la ciutat i a professionals de l’orientació acadèmica.

En general, la campanya s’adreça a la població juvenil de la ciutat en els darres anys d’estudis obligatoris o postobligatoris de secundària, i específicament als joves d’entre 14 i 18 anys.

En la campanya realitzada durant 2013 es van assolir, entre d’altres, les següents dades:

  • Visitants a l’exposició Ja saps què faràs? – 3.616
  • Xerrades Tria VIa (de CFGM, de CFGS, de PQPI, d’universitat i proves d’accés): 2.379 assistents
  • Informadors al fòrum entr@lumnes. 208 joves; 133 cicles, batxillerat i graus universitaris abastats
  • Nombre d’intervencions als fòrum: 390
  • Participacions del fòrum en el Saló de l’Ensenyament: 248
  • Nombre total de centres educatius participants en la campanya: 87

En la campanya realitzada durant 2021, es van realitzar:

  • 220 activitats
  • 160 càpsules informatives
  • 7.469 consultes acadèmiques
  • 259 assessories acadèmiques
  • 84 consultes a l’orientadora virtual
  • 62 col·laboracions amb centres educatius, 7 entitats i 10 empreses

En total, hi va haver un total de 11.669 usos durant tot l’any 2021.

Una bona part de les activitats informatives i de difusió es realitza amb consultes prèvies als centres d’ensenyament per descobrir quins són els estudis que centren l’interès i demanda dels joves estudiants. D’aquesta manera, hi ha sempre una primera presa de contacte en la qual es demana als estudiants de secundària quins són els seus interessos informatius.

En segon terme, cal destacar que una part de les accions informatives requereixen la participació activa dels propis interessats, a través d’una xarxa social especialment ideada amb aquesta finalitat. No es tracta, per tant, d’usuaris passius, sinó que s’intenta estimular l’aprofundiment en la informació a través dels requeriments formulats pels joves.

En tercer lloc, i de forma especialment rellevant, la part de la campanya que es desenvolupa a través de la xarxa social es nodreix de joves que estan cursant en el moment present algun dels estudis que són objecte d’informació i que actuen com a informadors dels propis joves. Aquesta és probablement la part més valuosa del projecte des de la perspectiva de la dinamització juvenil. 168 joves estudiants van intervenir com a informadors voluntaris en aquesta xarxa el 2012.

No hi ha fórmula específica de participació amb les associacions atesa la pròpia naturalesa del servei, adreçada específicament a estudiants per atendre les seves necessitats informatives individuals.

Des del propi Ajuntament de Barcelona intervenen amb necessària coordinació diferents instàncies municipals. A partir de l’impuls de la regidoria d’Adolèscència i Joventut, intervenen també el Consori d’Educació de Barcelona, que facilita el contacte i accés als centres d’ensenyament, Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional.

La iniciativa municipal es complementa amb el Consorci d’Educació de Barcelona, participat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El sistema de participació que genera el projecte subministra informació continuada sobre el funcionament del servei, tant en les peticions prèvies d’opinió per definir les activitats i xerrades a realitzar, com per la posterior participació de joves a cadascun dels actes i serveis, molt especialment el fòrum entr@lumnes. El seguiment avaluatiu és, per tant, estable i continuat durant tota la campanya, i al final de cada edició ofereix una completa bateria de dades quantitatives.

El projecte es desplega amb tot el potencial i dimensió d’una ciutat com Barcelona, però allò que en defineix les qualitats és l’intent de desenvoluar un servei d’informació i orientació que s’aproximi als joves i a les seves necessitats específiques. Per fer-ho desenvolupa un sistema de consulta prèvia per afinar amb els continguts i els productes a oferir, i en una fórmula participativa que estimula la col·laboració dels joves com a informadors dels seus iguals. La proposta és simple en el seu plantejament, però la seva virtut real és l’eficàcia en l’aplicació, posant en servei una xarxa social específica i un treball de dinamització que seran, de fet, la clau de l’èxit. El subministrament de materials informatius és una tasca que, amb els recursos mínims adequats, és ben simple. Allò que en garantirà l’eficàcia és la tria dels canals de difusió i l’execució estricta del servei, posant en joc un model participatiu i de proximitat.

1. Els joves informen.

Probablement l’aspecte més destacat del projecte és la participació dels joves estudiants com a informadors privilegiats sobre l’ensenyament que estan cursant. La manera de resoldre els  dubtes, els detalls que transmeten i el to amb què  ho fan són la clau que garanteix la utilitzat pràctica de les informacions que faciliten als seus companys. Pocs anys abans els informadors es trobaven en la mateixa situació que els seus companys que ara necessiten informació. Entenen, per tant, amb tota exactitud, els dubtes i preguntes que es fan, i poden oferir les respostes que  més i millor s’hi adapten. D’altra banda, els usuaris del servei escoltaran probablement amb major confiança i donaran major credibilitat a les informacions que rebin d’iguals, amb la seguretat que hi comparteixen sensibilitats i interessos. Les xifres de joves col·laboradors en la xarxa social, d’altra banda, són una bona mostra de la bona acollida del sistema.

2. A la carta

No es tracta d’un servei estàtic que es limita a reproduir una bateria de xerrades i informacions que es repeteixen cada any o curs escolar. En cada edició hi ha una consulta prèvia per descobrir en quina direcció van els interessos principals dels estudiants. Es tracta, d’una banda, de rendibilitzar els esforços, assegurant l’aprofitament de la informació facilitada i, d’una altra, d’atendre amb major eficàcia les peticions reals d’informació. En aquest sentit, és fonamental el treball tècnic que es realitza prèviament a la campanya, tant per realitzar consultes directes als estudiants, com per implicar els centres d’enseyament per tal que col·laborin activament en el projecte. La possibilitat d’implicar-s’hi directament, no només fent una petició de servei, sinó aportant opinió i propostes per adaptar l’oferta a la demanda de servei, és fonamental. Oferir informació exhaustiva i detallada de tota l’oferta formativa de la ciutat i, per defecte, del país, és una tasca prou díficil, i per aquesta raó, tenir la possibilitat d’optar entre tot el ventall per acostar-se a les peticions de l’alumnat és un element clau del projecte.

3. Atenció a les famílies

Les famílies juguen un paper clau en la definició final de les opcions formatives triades pels joves, de manera que un dels encerts del projecte és pensar accions específiques per atendre els seus dubtes i peticions d’informació i assessorament. Es dediquen actes informatius específics a les famílies, i tenen també l’opció de particiar en el fòrum obert, tant com a usuaris com a col·laboradors informadors.

4. Posar en valor la xarxa d’informació i dinamització juvenil

Un dels elements determinants del projecte és l’ús del sistema d’informació i dinamització juvenil de la ciutat per estendre el servei. D’una banda, el paper protagonista de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de la ciutat, amb els seus professionals al capdavant, i d’una altra la implicació dels diferents espais de dinamització (espais, casals o equipaments juvenils) com a punts de difusió i extensió de la informació, garanteixen l’aproximació pràctica del projecte a tots els seus usuaris potencials. Cal fer aquí, a més, una reivindicació dels serveis d’informació juvenil com a puntals bàsics de les polítiques de joventut, que garanteixen recursos juvenils durant tot l’any, d’una forma estable, més enllà de campanyes i projectes concrets. Així, no sobra recordar que allí on no existeixen o no existien campanyes com la que estem describint, el paper d’aquests serveis ha estat fonamental, tant perquè es convertia en ocasions en finestra única d’atenció als joves, com perquè els seus professionals assumien un paper, a mig camí entre l’orientació i la dinamització, de gran qualitat, i tot sovint per iniciativa pròpia, sense rebre’n l’encàrrec concret.

5. Joventut i Educació, agafats de la mà

La necessitat que les àrees o departaments de joventut i d’educació (o ensenyament) treballin plegats en el desplegament de les polítiques de joventut és sempre una condició gairebé d’obligat compliment. Però resulta obvi que en aquest projecte aquesta cooperació ha de prendre un especial protagonisme. El projecte In-forma’t, en aquest sentit, possibilita la connexió entre la xarxa de centres d’ensenyament i un servei generat i gestionat per l’àrea de joventut, que hauria de ser exemple també per a altres àmbits de desplegament de les polítiques de joventut. La facilitat d’accés als centres i la resposta dels seus responsables a l’hora de fer ús i col·laborar en el servei és un dels elements definitoris dels bons resultats del projecte.

El màxim responsable tècnic del projecte és Joan Recansens, tècnic de joventut i responsable del CIAJ de Barcelona.

Joan Recasens. Historiador de formació, ha estat treballant en Joventut des de diferents nivells de l’Administració municipal: com a educador; com a director d’un equipament sociocultural; com a Responsable de Serveis a la persona d’una zona de Barcelona; com a tècnic de joventut d’un Districte i com a tècnic de joventut de ciutat.

L’equip de treball de 2013 ha estat el següent:

Informadors i informadores dels PIJ: Marià Garrido, Núria Guasch, Montse Colom, Iria Fernández, Alba Garrido, Albí Rodriguez, Helena de Barberà, Iván Ruiz, Josep Sancho, Youssef El Maimouni, Sara López, Lola Castro, Anna Mir, Alamanda Matlló, Maria Sanandrés, Shaila Abé, Maria Rosa Torrent, Bernat Pons, Sònia Suarez, Ona Albalat, David Vallverdú, Doménec Grané, Neus Codina, Diana Perea i Helena Caro.

Tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves: Mamen Garcia i Silvia Hernández

Tècnics de la resta de Departaments i Institucions: Sara Diaz, Miquel Fernández, Jose Joaquín Mohedano, Marta Giralt, Maika Farriols i els dinamitzadors dels Punts JIP de Barcelona.

El responsable del projecte opina

El projecte In-forma’t ha estat i és un projecte amb una trajectòria de creixement davant la necessitat d’orientació acadèmica. Inicialment com un projecte dissenyat per serveis especialitzats d’un Districte municipal, amb la creació de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil a Barcelona el 2008 es va estendre a la resta de Districtes. Aquesta situació va donar una gran projecció i va permetre estendre el seu potencial molt més enllà del que s’havia aconseguit fins llavors, donant servei a molts més joves de la ciutat. Malgrat això, l’extensió del projecte no ha estat homogènia, adaptant-se a la realitat de cada territori: això ha provocat certa desigualtat en l’oferta de cada Districte. Aquesta diferència, que hauria d’estar compensada per la mobilitat juvenil dins la ciutat, ha comportat que els i les joves de certs Districtes no hagin tingut les mateixes oportunitats d’orientació des dels serveis de Joventut.

El disseny anual i la gestió del projecte es realitza de forma coordinada amb els i les informadores juvenils dels Punts d’Informació Juvenil i les tècniques del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves de la ciutat (en total, actualment, 26 professionals) i intervenen també el Consorci d’Educació, Barcelona Activa, la Fundació BCN Formació Professional i uns 150 voluntaris. Aquest tramat fa que es necessiti una alta dedicació en hores de coordinació i de preparació, establint-se diferents nivells de gestió i decisió. Probablement és el projecte de coordinació interinstitucional més complex de la Xarxa de PIJs però, alhora, més enriquidor tècnicament pel que suposa de contacte de diferents visions per a un projecte comú.

Si es manté l’alt nivell de necessitat expressada d’orientació acadèmica que detectem en aquests moments des de Joventut, caldrà continuar oferint aquests serveis, tot i que hem d’estar atents a les canviants dinàmiques de nous continguts i formes de comunicació que s’estan desenvolupant en el nostre entorn juvenil.

Web In-forma’t – inclou material audiovisual d’orientació acadèmica i Guia d’Estudis Postobligatoris.

In-forma’t 2021 

Inici campanya: 

Tancament campanya – amb indicadors:

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Joves

Projectes

Joves

Les persones joves amb discapacitat intel·lectual necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència.

Associació Síndrome de Down

Descripció general

Les persones joves amb discapacitat intel·lectual tenen les mateixes necessitats que qualsevol altra persona jove en la nostra societat. Necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència. El programa “Joves” de la entitat DOWN LLEIDA busca donar resposta a aquestes necessitats, potenciant totes i cadascuna de les capacitats de les persones, així com la millora en les relacions interpersonals i la millora en les competències psicosocials i en les habilitats socials. 

El projecte té com a objectiu capacitar a les persones participants en l’autogestió del seu lleure, i ofereix la possibilitat de participar en activitats d’oci normalitzat dins de l’oferta social, cultural i esportiva de la nostra ciutat (Fem Kolla), així com la possibilitat de comprometre’s en la millora de la comunitat mitjançant activitats de voluntariat (JoHiVaig). En altres paraules, el projecte conjuga dues accions claus: d’una banda, es facilita que aquestes persones puguin gaudir d’activitats de lleure i oci de forma normalitzada i, d’una altra banda,es promou la participació de joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals com a voluntaris en tota mena d’activitats o programacions del seu entorn.

L’associació ha desenvolupat una metodologia de treball pròpia per facilitar el seu accés normalitzat a aquests serveis a través del seu equip de professionals i de l’acció, al mateix temps, de voluntaris que ja hi col·laboren habitualment. Totes aquestes activitats es realitzen junt a un grup de persones voluntàries que de forma altruista participen de forma periòdica, actuant com a referents per les persones joves amb discapacitat. A més, amb les dues línies de treball ,es cobreixen diferents trams d’edat, treballa complementàriament la participació activa dels joves amb discapacitats fent aportacions al bé comú com a voluntaris i participant com la resta d’usuàries en activitats de lleure adreçades al conjunt de la ciutadania.

El projecte es va gestar el 2006 amb la inscripció de joves amb síndrome de Down de l’associació a la borsa de voluntariat del servei de joventut de l’Ajuntament. Després d’elaborar amb cura el projecte, el 2009 es va afegir a l’acció de l’associació com a programa complet. Aquest programa es va fusionar el 2011 amb el projecte Fem Kolla, generant el Projecte Joves, que es continua desenvolupant a dia d’avui. L’any 2020 s’han realitzat més de 216 sessions formatives, 225 activitats d’oci i temps de lleure i 10 activitats de voluntariat. 

 La línia de treball de voluntariat es desenvolupa en quatre fases:

  1. Informació:

S’informa a les persones joves amb síndrome de Down i les seves famílies de la possibilitat de participar en activitats d’oci i voluntariat en la comunitat. Paral·lelament s’informa a l’equip de voluntariat de l’entitat de les activitats en les que poden participar, entre les que s’inclou el projecte JOVES. 

  1. Desenvolupament d’habilitats bàsiques i educació emocional

S’imparteixen sessions formatives per a les persones amb discapacitat intel·lectual sobre habilitats bàsiques de relació, resolució de conflictes, organització i planificació, educació emocional, etc. per a que siguin capaces d’autogestionar-se i prendre les seves pròpies decisions en quant al temps de lleure. Al mateix temps es forma a l’equip de voluntariat de l’entitat que col·labora en aquest projecte. 

  1. Realització de les activitats d’oci o voluntariat 

Els i les joves amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals participen en activitats comunitàries, amb el suport de l’equip tècnic i de voluntariat de l’entitat. Aquestes activitats han estat decidides prèviament en les sessions formatives setmanals.  

  1. Avaluació

A tres bandes: amb l’equip professional del projecte, les persones amb síndrome de Down, l’equip de voluntariat; i en el cas d’activitats de voluntariat també amb les entitats amb les que s’ha col·laborat. 

El pressupost per a l’any 2021 va ser de 20.000€, xifra que suposa una disminució respecte als recursos disponibles l’any 2016 que va comptar amb 20.341€ i l’any 2014, quan es va comptar amb 24.443€. Malgrat aquesta davallada, les xifres de 2021 continuen en la mateixa línea de l’última actualització realitzada el 2016 i representant gairebé el doble de la primera referència amb què comptem: els 12.100€ de l’any 2011. Les oscil·lacions del pressupost no afecten ni a la continuïtat ni a la consolidació del projecte.

Del pressupost de 2016, aproximadament uns 13.000€, el 63% del pressupost corresponien a costos laborals i d’administració, i aproximadament uns 7.000€. El 34% restant del pressupost estava destinat diretament a la formació i les actuacions dels voluntaris/ies.

Del pressupost per a l’any 2021, al voltant d’uns 16.000€, el 80% del pressupost es destinat a despeses de l’equip professional i aproximadament uns 4.000€, el 20% restant, cobreix les despeses de dietes, activitats externes, assegurança, material fungible, telecomunicacions, entre d’altres. 

El percentatge de recursos propis amb què es finança el projecte a través de les aportacions de les persones participants ha crescut, i ha passat dels 38% de 2014 al 43% de 2016 i al 45% l’any 2021. Així, dels 20.000€ de pressupost, 9.000€ corresponen a recursos propis.

A més a més, el projecte compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, suposant la seva aportació un 55% del cost total del projecte, l’equivalent a uns 11.000€ aproximadament.

Actualment, l’equip professional del projecte està format per una psicopedagoga, una integradora social i el suport puntual de monitores per a acompanyar a l’equip de voluntariat en les sortides o col·laboracions. 

Tanmateix compta amb el treball interdisciplinari de tot l’equip de l’entitat que vetlla per l’atenció de caràcter integral a totes les persones. En aquests moments l’entitat té un equip format per 15 persones: treballadores socials, psicopedagogues, educadores socials,  psicòlogues, integradores socials, mestres d’educació especial, logopedes i administratives. A més, compten amb el suport d’un equip de voluntariat on el 2021 participen de forma activa 38 persones, de les quals un 25% són homes i un 75% són dones. 

L’acció de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down s’adreça a les persones amb aquesta síndrome i a les seves famílies, de totes les comarques lleidatanes i també d’Osca (Aragó).

La línia de treball voluntari s’adreça a joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals de més de 16 anys. Aquestes persones són de diferents orígens ètnics, religiosos, culturals,  socioeconòmics, etc. Del grup associatiu que actualment té la entitat, un 25% son d’origen estranger, i alguns  presenten també dificultats de caire econòmic per fer front al pagament de les diferents activitats, motiu pel qual l’entitat també ofereix beques per tal de promoure la igualtat  d’oportunitats en l’accés als diferents serveis. 

 Al 2021, hi participaven 58 persones, de les quals:

  • 4 són homes participants d’entre 16 i 18 anys.
  • 23 són homes participants majors de 18 anys.
  • 6 són dones participants d’entre 16 i 18 anys.
  • 25 són dones participants majors de 18 anys.

En relació a l’any passat, hi ha hagut una petita reducció en el nombre de participants en aquest any de pandèmia: de 64 persones al 2020 s’ha passat a les 58 d’aquest any 2021.

Tot i això, es pot observar un increment en la participació des de l’última actualització l’any 2016, on el projecte va comptar amb 30 participants, el qual demostra una consolidació del projecte, un alt suport per part de les usuàries i el seu establiment com un projecte referent pels joves amb discapacitat intel·lectual i síndrome de Down en els territoris lleidatans per al seu desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes. 

Anteriorment, el projecte també incloia el servei de voluntariat de l’hospital Arnau de Vilanova, en el marc del qual joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals, juntament amb altres voluntaris de l’entitat, fan tasques de suport a la planta de pediatria de l’hospital. Durant 2016 s’hi van dur a terme 29 actuacions.

El projecte potencia l’autonomia en la presa de decisions per part de les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual, convertint-les en protagonistes del seu dia a dia. El treball de l’equip professional es acompanyar aquest procés de presa de decisions assumint  les conseqüències que se’n deriven i potenciant les capacitats intrínseques a totes les persones. Per tant es tracta de capgirar la participació tradicional, en que un equip tècnic dirigeix a un grup de joves per a organitzar i fer activitats; passant a un grup de joves empoderat que pren decisions i organitza el seu temps de lleure amb el suport d’aquest equip tècnic. Des d’aquest punt de vista, i tenint en compte que parlem sempre de joves, es tracta d’un projecte de Participació juvenil orientat a un col·lectiu determinat.

Des d’un altra punt de vista, els nois i noies participen en serveis i activitats del seu entorn de dues maneres complementàries: actuant com a voluntaris de suport en serveis i programacions d’una gran multiplicitat d’entitats del seu entorn, i actuant com a usuàries d’activitats obertes a tots els públics. Es promou la participació, la integració i la socialització d’aquest col·lectiu de persones joves en activitats de caràcter comunitari dirigides a tota la ciutadania. 

Aquesta participació és clarament visible en com els i les participants són la part central en totes les fases del projecte: des del disseny de les activitats, passant per l’execució i finalitzant amb la pròpia avaluació, per a sentir-se part activa del projecte. 

Queda clar que la titularitat i el desenvolupament del programa és de l’Associació DOWN Lleida, però a més d’això, amb el programa Nous Voluntaris s’entra en contacte i relació amb un gran nombre d’entitats de l’entorn ciutadà que organitzen les activitats que reben voluntariat i aquelles de lleure i oci en les quals participen com ausuàries els joves de l’entitat.

El projecte treballa de forma transversal amb altres entitats socials, culturals i esportives del territori, per tal d’aconseguir un major impacte i fer arribar a la societat el missatge d’inclusió i d’oportunitats per a les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual. En el projecte s’identifiquen fins a 30 entitats diferents que participen en el programa, ja sigui acollint voluntaris amb síndrome de Down per a les seves activitats, ja sigui organitzant activitats a les quals participen com a usuàries joves amb síndrome de Down.

En la mesura que es tracta d’un projecte associatiu, no hi ha interdepartamentalitat possible en el sistema organitzatiu.

Malgrat això, existeix cooperació i coordinació entre diferents departaments governamentals que d’una manera o altra donen suport al projecte, essencialment els de serveis socials i els de joventut.

Actualment, el projecte col·labora i rep el suport institucional de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. 

En les diferents línies del programa, l’avaluació es realitza de forma continuada atenent a diversos indicadors de caràcter qualitatiu i quantitatiu, que ens han de permetre conèixer el grau d’eficàcia, eficiència, visibilitat i impacte que tenen les diferents actuacions desenvolupades. 

En aquestes es recull el parer de les persones usuàries, de les voluntàries col·laboradores així com de les professionals que dirigeixen i coordinen les activitats. A més, en paral·lel, es recullen dades quantitatives de participació, que en el cas de les activitats de lleure i oci es reflecteixen també percentualment, per avaluar el nivell d’acceptació de la programació en el si del grup habitual d’usuàries.

Aquesta avaluació ha sigut clau a l’hora de millorar el projecte any rere any i introduir les modificacions necessàries per a un millor impacte del projecte. Es tracta, per tant d’una avaluació, de caràcter participatiu, que es centra en 3 moments fonamentals:

  • Procés de decisió de l’activitat de lleure o voluntariat en la que es vol participar
  • Un cop finalitzada l’activitat
  • Al finalitzar cada any d’execució del projecte

Els criteris generals d’actuació de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down són equiparables a les línies de treball recomanables en les polítiques de joventut en matèria de participació. És a dir, les usuàries tenen un paper protagonista de les activitats, i s’estimula fins al màxim possible la seva participació directa, amb opinió i capacitat de decisió, en funció de les possibilitats de cadascú. Per aquesta raó resulta especialment rellevant que una entitat adreçada a un públic tan específic i delimitat com aquesta, desenvolupi un programa especialitzat en joves. 

És exemplar en la mesura que normalitza les polítiques de joventut en l’àmbit associatiu i en un camp ben específic, més enllà dels àmbits de treball més comuns. D’altra banda, els continguts amb que treballa el programa són propis i específics de programacions juvenils: la promoció del voluntariat i les programacions de lleure i oci des d’un punt de vista formatiu i enriquidor. Els serveis de joventut, per tant, esdevenen també instrument de treball per a uns joves amb característiques tan específiques com els que tenen síndrome de Down.

1. Obté reconeixement institucional explícit

En la seva edició de 2011, el programa ha obtingut tres premis de procedències ben diverses i que certifiquen la seva validesa i excel·lència des de tres punts de vista diferents: el voluntariat, les polítiques de joventut i el treball comunitari. Va obtenir el Premi CERMI. ES Especial Any Europeu del Voluntariat 2011, el Premi INJUVE 2011, categoria voluntariat, del Ministerio de Sanidad, Política social e Igualdad, i el Premi Joves Excel·lents de Catalunya de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

2. Fa visible un col·lectiu poc atès per les polítiques de joventut

Les polítiques clàssiques de joventut presten habitualment poca o nul·la atenció a col·lectius amb característiques molt determinades i amb desavantatges molt concrets. En aquest cas, però, el programa treballa amb joves amb síndrome de Down des de la normalitat de serveis i activitats adreçats a joves. És exemplar perquè no cau en l’error comú d’intentar fer des de les polítiques de joventut allò que no li correspon (tasques assistencials), sinó que desenvolupa un sistema de treball que busca la socialització i la integració normalitzada en un marc general de serveis adreçats a tota la ciutadania. Mostra amb molta claredat l’ideal de complementarietat a que tota política de joventut ha d’aspirar respecte a altres àrees d’acció social o pública.

3. La iniciativa és associativa i excel·lent

Es tracta d’un programa sorgit de la més evident necessitat i demanda de les persones usuàries. Joves amb determinades característiques (síndrome de Down i discapacitat intel·lectual) volen acollir-se a un programa de l’administració (borsa de voluntariat) i posen en evidència la necessitat d’adaptar-lo a les seves peculiars circumstàncies. L’associació que lidera el projecte s’adreça a l’administració amb una proposta excel·lent i té en tot moment la iniciativa per desenvolupar-lo i dur-lo a terme. Un bon exemple de cooperació entre l’administració i la societat civil, amb la virtut que la iniciativa correspon a aquesta segona. L’èxit del projecte es manifesta en el fet que finalment la pròpia associació desenvolupa un borsa específica de la qual les voluntàries trien les activitats.

4. Bona combinació de gestió professional amb voluntariat

L’actuació de l’associació es fa en tot moment des del rigor professional i amb l’especialització tècnica necessària, però l’execució depèn en bona mesura del treball voluntari de persones que s’hi afegeixen de manera altruista. Cal remarcar que el voluntariat rep formació i orientació adequada per realitzar les tasques que els encomanen, i que la seva actuació rep el seguiment i supervisió professionals necessaris.

5. Discurs positiu.

Un dels criteris que no ha de faltar mai en tota política de joventut és la construcció d’un discurs positiu al voltant de les joves. En aquest cas, es fa visible la realitat i necessitats d’un col·lectiu determinat a través de la seva aportació social: les pròpies persones amb discapacitat realitzen voluntariat en serveis i activitats de la pròpia societat civil i contribueixen també a l’èxit de determinades programacions de lleure i oci amb la seva participació. Es defuig en tot moment el discurs negatiu, que massa sovint tendeix a realçar els riscos per comptes de les potencialitats i els valors.

Les professionals opinen: 

En  els inicis del projecte, les persones alienes a la nostra associació  amb les quals compartíem acció voluntària en un mateix entorn, feien més cas dels prejudicis i estereotips que no pas de les capacitats de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. 

Amb el temps, però, els i les joves amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals van anar mostrant, col·laboració rere col·laboració, que podien desenvolupar les seves tasques de forma òptima i que, en cas de requerir-ho, disposaven del suport de l’equip de voluntariat sense discapacitat de la nostra entitat.  Gràcies al projecte hem après a difondre millor la realitat actual de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.

Aquest projecte ens ha fet de trampolí als espais socials, culturals i esportius de Lleida, als quals, d’altra manera, no haguéssim pogut arribar de forma tan inclusiva i visionària. Allí s’ha fet palès que aquest col·lectiu son ciutadans i ciutadanes amb drets i deures. Hem hagut d’anar modulant el recolzament als joves al llarg del projecte. En termes generals, aquest projecte ha ajudat a canviar la concepció de la ciutadania sobre les persones amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Ha ajudat a creure en les seves capacitats i ha permès mostrar un cop més que aquestes persones, si els deixem espais participatius, poden col·laborar-hi i fer aportacions igual que la resta de membres de la comunitat.

El principal repte que tenim en aquest moment és aconseguir que els i les joves amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual tinguin una major autonomia, encara, i que puguin realitzar les activitats de voluntariat a iniciativa pròpia sense que la pròpia entitat hagi de cercar aquesta col·laboració. I en relació a les activitats d’oci i temps de lleure, que aquestes persones amb discapacitat siguin capaces de generar els seus propis espais de trobada al marge de la iniciativa de la pròpia entitat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

360Fest

Projectes

360Fest

El Festival 360Fest donava compliment a dues mesures previstes en el Pla Local de Joventut de Girona, que pretenen impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari.

360Fest

Descripció general

El Festival 360Fest donava compliment a dues mesures (mesures 129 i 160) previstes en el Pla Local de Joventut de Girona, que pretenen impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari, i realitzar anualment una mostra de les produccions artístiques generades en els mateixos centres. La primera edició es va realitzar al final del curs acadèmic 2007-2008, amb una programació notable d’actuacions musicals i l’exhibició de produccions en altres disciplines artístiques (dansa, teatre, arts plàstiques, audiovisuals i fins i tot activitats de jocs de rol). Tot i que inicialment el projecte s’obria al màxim ventall possible de disciplines, la progressiva creació de serveis municipals específics de suport a les arts visuals, escèniques o literàries, fa que 360Fest s’hagi anat especialitzant de forma progressiva en la música, que és un vehicle bàsic per a l’expressió identitària dels joves.

El projecte preveia també accions de formació per als joves creadors que hi intervenen en la línia d’introduir criteris professionals en el desenvolupament de les actuacions o exhibició de les seves produccions, i es plantejava també la connexió amb altres esdeveniments municipals lligats al món de la cultura, que puguin donar major projecció a la mostra i recorregut futur. Així mateix, es contemplava la col·laboració i la participació d’altres entitats del municipi, com la Casa de la Música La Mirona, i altres entitats per a la gestió del bar del festival i activitats complementàries. El projecte es va desenvolupar des de l’acció del Servei de Joventut Municipal i la seva xarxa estable de dinamització als centres d’ensenyament secundari, ubicada a l’Estació Espai Jove.

L’any 2016 va ser l’última edició del projecte, el qual al llarg dels anys va haver de fer front dos reptes: primer, un canvi en la popularitat i la configuració del format de les bandes rock, el que ha dut a una davallada en el nombre els grups participants del festival a la vegada que apareixen noves modes i tendències musicals. Segon, l’Ajuntament de Girona ha anat ampliant la seva oferta d’espais, projectes i serveis organitzats per aquest ens públic, assegurant la continuació dels objectius claus del 360Fest amb espais com La Marfa amb locals d’assaig, així com a diferents espais i esdeveniments on els joves pugui continuar tocant i donant-se a conèixer, com ara festes anuals de hiphop, notes al parc… Així, els objectius han sigut reconduïts cap a altres actuacions del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Girona.

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb la finalització del curs acadèmic. La primera edició va tenir lloc el juny de 2008, donant mostra de l’activitat artística generada durant el curs 2007-2008. La vuitena i última edició del 360Fest va ser l’any 2016, el que va comportar una reconducció dels objectius i accions en altres projectes de joventut dins l’Ajuntament a causa d’una reducció notable del nombre de bandes de rock participants des dels inicis del 360Fest.

En cada edició anual se segueixen les següents fases organitzatives:

Fase 1: Plantejament de la iniciativa i valoració de la proposta
Fase 2: Planificació del procés d’organització del festival
Fase 3: Difusió entre els joves amb inquietuds artístiques dels IES de Girona
Fase 4: Inscripció dels participants i elaboració (o actualització) del cens de grups musicals
Fase 5: Difusió entre els joves dels IES de Girona
Fase 6: Celebració del festival
Fase 7: Avaluació del projecte amb participació d’alumnes dels IES

Tenint en compte que el projecte es desenvolupa mercès al treball de l’equip habitual del servei de joventut municipal, la despesa anual, amb variacions, se centra només en la producció de l’esdeveniment final. La principal diferència entre la primera edició (2008) i la setena (2014) és la dimensió de l’esdeveniment, que s’ha anat reduint a causa de les disponibilitats econòmiques, que són minvants. Així, mentre el 2008 es va comptar amb un pressupost de 9.949,90 euros, el 2014 la mateixa activitat s’ha realitzat amb 3.185,58 euros. Això suposa una reducció de gairebé el 68% del pressupost.

Aquí teniu una comparativa entre els pressupostos de 2008 i 2014.

Conceptes20082014
Equips, so, llum i producció  5.378,18€2.643,85€
Comunicació i materials difusió4.571,72€242,00€
Pòlissa assegurança300,00€
TOTALS9.949,90€3.185,58€

De totes maneres, els responsables tècnics del projecte destaquen que a mesura que s’ha anat consolidant el projecte, les despeses de producció s’han reduit molt per diverses raons. En primer lloc, perquè una part del material tècnic que inicialment era de lloguer o de contractació externa (generador, furgonetes de càrrega, escenari, carpes…) ara és ja de propietat municipal i, per tant, no és necessari contractar-lo. I la progressiva implicació de la sala la Mirona facilita que una part de les despeses quedin assumides amb la seva participació. Això explicaria en part que la reducció aparentment dràstica del pressupost no hagi afectat la continuïtat del projecte. Així doncs, en aquest cas, la consolidació del projecte redunda en una optimització dels recursos disponibles i minimitza les despeses estructurals.

Seguint la pauta del pressupost, el finançament de la primera edició fou el següent:

Activitats Joventut del Pressupost Municipal5.949,90€
Subvenció Generalitat de Catalunya4.000€
TOTAL9.949€

En l’edició de 2014 el finançament ha estat completament a càrrec de l’ajuntament de Girona, en partida de la Secció de Joventut, que forma part de l’Area de Cultura municipal.

El projecte es desenvolupa amb l’equip habitual del Servei de Joventut Municipal, amb els recursos humans destinats a la gestió de l’Estació Espai Jove.

El projecte es destina a tots els joves estudiants de secundària de la ciutat de Girona com a potencials creadors artístics, i al conjunt de la població jove, com a espectadors o públic del festival.

La incidència del projecte s’ha mantingut força estable al llarg de totes les seves edicions. Així, mentre el 2008 es comptabilitzava uns 800 espectadors, el 2014 s’arribava als 600. Igualment, en la primera edició van actuar 16 grups musicals, un de dansa, una mostra de teatre d’un institut, dues mostres d’arts plàstiques i una proposta de jocs de rol. El 2014 es va comptar amb 14 bandes (8 a l’escenari rock i 6 a l’escenari hip-hop/electrònica) i una mostra de projectes dels alumnes de l’Escola de Música Avançada i So (EUMES). En l’última edició, l’any 2016 es va reduir encara més la participació, amb només 8 grups participants. 

El projecte es basava en l’estricta participació dels joves com a productors artístics, de manera que és centra en l’activitat, la difusió i la dinamització de les seves propostes. En la primera edició es va realitzar una enquesta adreçada a tots els joves estudiants de secundària de la ciutat per recollir les seves inquietuds artístiques i per obtenir una valoració general de les possibilitats reals de desenvolupar el projecte.

Durant la realització del festival, així mateix, els mateixos joves s’ocupaven de la gestió del bar.

Col·labora amb el projecte la Casa de la Música Popular la Mirona, aportant coneixement en l’àmbit musical i facilitant recursos per millorar les prestacions tècniques a l’hora de realitzar les actuacions. En les darreres edicions s’hi ha afegit l’Escola de Música Avançada i So (EUMES), que aporta els treballs i projectes dels seus alumnes.

Tres instàncies cooperen des de l’origen en el projecte: la regidoria o Servei de Joventut de l’ajuntament de Girona, que lidera i gestiona la iniciativa, la regidoria de Cultura, i el Consell Escolar Municipal. És molt destacable la progressiva implicació de l’Àrea de Cultura en el projecte durant les darreres edicions.

L’organització és essencialment municipal, i la única participació d’una segona administració és a través de la subvenció que ha rebut el proejcte durant diversos anys per part de la Direcció General de Joventut. El 2014, però, aquest suport econòmic no ha existit.

L’avaluació es realitza de forma valorativa, a partir de les dades quantitatives obtingudes després de la realització de l’activitat. Els vuit objectius plantejats en el projecte es valoren individualment i del resultat se’n deriven conclusions o millores necessàries per a la següent edició.

El projecte se centra en l’espai de referència fonamental per treballar amb la població juvenil (els centres d’ensenyament secundari) i aborda l’àmbit de la creació i l’expressió artística no únicament des de la perspectiva de l’oferta de consum, sinó des del suport a la producció dels propis joves, com a mostra en positiu de la seva pròpia activitat. D’altra banda, l’exhibició de les produccions artístiques juvenils s’acompanya de recursos tècnics que en dignifiquen el valor i inclouen continguts formatius per estimular el recorregut artístic futur dels nous creadors. Es busca, en termes generals, alicients per promoure l’expressivitat juvenil, i relleu públic per realçar l’esforç realitzar i obrir portes de futur. En la mesura que el projecte aconseugeixi consolidar-se com a cita anual de projecció artística juvenil, creixerà la seva capacitat d’atracció i estímul a la creativitat i d’aparador o viver de nous valors de l’expressió artística.

1. Música i més.

Tot i que el gruix de l’activitat se centra en la música perquè aquesta forma d’expressió artística és la que, de forma natural, concita major atractiu per als joves i resulta més accessible pel seu grau d’implantació social i mediàtic, el projecte promou la màxima diversitat possible de disciplines i deriva els interessats en elles a altres serveis municipals de promoció artística. Es trenca, d’aquesta manera, el recurs fàcil de la música com a única via de connexió amb la creativitat juvenil i s’intenta eixamplar horitzons, tant dels joves com a consumidors de cultura i art, com dels propis centres d’ensenyament com a estimuladors de la diversitat artística.

2. La creació de públics

No es tracta simplement d’exhibir aquella producció realitzada, sinó de fer-ho amb la màxima dignitat i recursos que sigui possible, de manera que la qualitat s’incorpori també com a objectiu en la mostra. Des d’aquest punt de vista, elevar el nivell d’exigència contribueix a fomentar l’esperit crític dels espectadors, que veuen de manera pràctica com els seus companys o iguals tenen capacitat suficient per generar produccions artístiques amb nivell suficient per mostrar-se públicament. En molts casos, a més, les produccions es desenvolupen en el marc escolar, de manera que els estudiants viuen de primera mà els processos creatius.

3. El projecte s’integra en el pla local de joventut

No es tracta d’una iniciativa aïllada, sinó que forma part del pla local de joventut, plurianual, que preveu actuacions concertades i estables per promoure la creativitat juvenil. En aquest marc, és fonamental la relació amb la regidoria de cultura i la coordinació amb el Consell Escola Municipal, que també l’aixopluga. Finalment, el projecte es desplega des de l’acció directa de l’equipament de referència per a la política local de joventut, l’Estació Espai Jove,  de manera que el seu caràcter estructural queda fora de tot dubte.

4. Relació amb entorns artístics professionalitzats

El projecte es planteja donar recorregut a les mostres d’expressió artística juvenil en el marc d’una estructura cultural i professionalitzada més àmplia. Són elements fonamentals, per tant, la relació i col·laboració amb la Casa de la Música Popular La Mirona, i els objectius explicitats d’establir relació amb esdeveniments consolidats de l’agenda cultural de la ciutat com el Concurs de Música en Viu “Intro” o el cicle “Càpsula”.

5. La consolidació com a cita anual.

El projecte no es concep com a cita aïllada, sinó que aspira a convertir-se en una referència estable i periòdica, de manera que la seva programació fixa i el seu potencial divulgador esdevingui un estímul per als joves que realitzen algun tipus de pràctica artística durant tot l’any. La consolidació de referents estructurals que actuïn com a plataformes de llançament per nous o potencials creadors és una condició bàsica per treballar l’àmbit de la cultura des de les polítiques de joventut.

El màxim responsable tècnic del projecte és Edu Ortiz.

Edu Ortiz. De 2004 a 2006 fou informador juvenil al Punt d’Informació Juvenil de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Girona. Des d’aquella data i fins l’actualitat és coordinador de les activitats i projectes que la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Girona desenvolupa a L’Estació Espai Jove, Els Químics Espai Jove i l’Espai Marfà.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte han estat pressupostàries, ja que a nivell tècnic sempre s’ha executat bé. A això hi ha ajudat molt desenvolupar el projecte conjuntament amb la Casa de la Música Girona – Salt, ja que tenen una àmplia experiència i sensibilitat envers l’assessorament i la formació de músics novells. Gràcies al projecte hem obtingut molt de contacte amb la realitat cultural de la ciutat en les seves etapes inicials. Hem après també que molts cops una activitat dissenyada per cobrir una necessitat detectada tècnicament no deriva necessàriament en una demanda. Ens hem trobat que algunes activitats formatives molt interessants i necessàries no han funcionat. L’element de major variació al llarg del projecte ha estat la data per realitzar el festival. Vam iniciar-ho el 21 de juny, dia internacional de la música, però la nostra proposta quedava molt difusa dins el gran nombre d’actes que es fan a la ciutat aquell dia. A l’estiu tampoc no ens va funcionar gaire bé,  i finalment ha quedat com a data definitiva el  23 d’abril. En el futur hem d’ampliar la formació continua que es fa durant l’any i també el treball d’acompanyament i assessorament. A això hi ajudarà molt l’obertura de l’Espai Marfà, un nou espai cultural a la ciutat especialitzat en l’àmbit de la música. Els grups que actuen al 360fest són bandes que tenen molt poques oportunitats de tocar durant l’any i aquell dia és molt important que se sentin molt valorades i que aprofitin, aprenguin i gaudeixin al màxim l’experiència. Ens cal també un bon suport polític que aposti pel projecte. Si hi ha equipaments municipals disponibles, com una sala de concerts, s’abaratirien molt els costos de l’activitat. La valoració personal del projecte és molt bona. Més quan veus que alguns grups de la ciutat que comencen a despuntar una miqueta han viscut l’experiència del 360fest i la valoren com un gran aprenentatge. Realment el dia del festival es viu un ambient molt especial. I el fet d’anar programant formació continua tot l’any fa que s’estableixi un vincle amb molts dels joves, molts cops passant a ser una persona de referència en aquell àmbit, cosa que intentem afavorir i veiem molt positiva. És molt important construir els projectes vinculant els joves des d’un primer moment. Nosaltres ho vam fer a partir de la segona edició i el festival va donar un gir molt positiu. De fet, fou llavors que va començar a agafar sentit. Pensant en el futur, hem valorat molts cops la possibilitat d’obrir el festival a nivell comarcal o provincial. Ara només hi participen bandes de Girona ciutat. De fet, varis tècnics de joventut de municipis de la província s’han interessat en el projecte. Malauradament, ens trobem en un moment en el qual serà complicat obrir nous horitzons. Potser més endavant.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Cogestió Espai Jove Escorxador

Projectes

Cogestió Espai Jove Escorxador

L’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans aplica un Pla Local de Joventut en el qual té un paper central l’Espai Jove l’Escorxador.

Cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador

Descripció general

Per gestionar aquest equipament s’ha desenvolupat, des de 2008, un sistema definit com a cogestió, consistent en la presa de decisions conjunta entre ajuntament i joves del municipi sobre els serveis i programacions que conté, així com decisions sobre la infraestructura de l’edifici i el seu manteniment. Tanmateix, existeix també una reserva en el pressupost per poder garantir un accés lliure a les instal·lacions, per tal que els joves hi organitzin activitats pròpies.

Per regular aquest sistema de cogestió es va crear la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, en la qual hi són representades les associacions i col·lectius juvenils del municipi i tots els joves a títol individual que ho desitgin. L’Ajuntament i la Descoordinadora signen un conveni que regula en termes generals, (1) els drets i deures d’ambdues parts; (2) l’aportació de recursos econòmics del consistori per a la programació i el manteniment; (3) les activitats conjuntes organitzades amb la regidoria de joventut i de la federació d’entitats i (4) el sistema de presa de decisions a l’equipament, gestionat a través del Consell de Centre, un òrgan en el qual estan representades ambdues institucions de forma paritària.

La gestió de l’equipament i el desenvolupament del Pla Local de Joventut caminen de forma paral·lela i són gairebé inseparables. Per aquesta raó, la Participació juvenil en la gestió de l’equipament és, de fet, una forma global de participació en la política local de joventut del municipi. La titularitat i gestió general de l’equipament és municipal, amb recursos humans propis i amb subcontractacions per a serveis específics, però amb el compromís de la cogestió definida en aquest projecte.

El projecte de cogestió es va començar a gestar el 2005, tot i que en aquell moment encara no es comptava amb l’equipament, i es va recollir en el Pla Local de Joventut 2009-2012. El conveni que regula el sistema s’aplica per allò que preveu el pla local. Tot i que la cogestió que va establir l’espai jove està vigent des de l’any 2008, el conveni amb la regidoria de Joventut de l’ajuntament s’ha anat modificant any rere any per acabar encaixant les necessitats i iniciatives dels i les joves. 

Les aportacions econòmiques que preveu el conveni són anuals i, per tant, també les programacions que se’n deriven.

Més concretament, la planificació es realitza de forma conjunta cada mes, a través d’una reunió on participen la Federació d’entitats juvenils La Descoordinadora i la tècnica referent de la regidoria de Joventut. En aquesta reunió s’adequen les activitats proposades a l’agenda trimestral que es dissenya des de la regidoria i, a més a més, es potencial l’intercanvi de propostes, idees, necessitats dels joves i possibles conflictes o desavinences en l’ús de l’equipament. Si mai sorgeixen conflictes, es realitza una votació entre 3 representats de l’Ajuntament i 3 representats de la Federació.

Posteriorment, de forma trimestral, el Consell de Centre de l’Escorxador es reuneix de forma ordinària per a tancar oficialment la programació conjunta i decidir de forma conjuta qualsevol altre aspecte que tingui a veure amb la cogestió. La figura del tècnic de joventut aconsegueix aportar un valor afegit al centre i, a través de la seva tasca i proximitat amb els joves, es construeix un espai obert on els joves poden expressar-se lliurement i on qualsevol jove del municipi tindrà la seva veu.

El pressupost municipal executat de la regidoria de Joventut i, per tant, del Pla Local de Joventut, fou per a 2011 de 355.710,82€, incloent recursos humans i inversions.

La despesa per a activitats i programes fou específicament de 104.709,37€. Dintre d’aquesta partida, es va destinar 10.000€ específicament a dotar el conveni amb la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora.

Per a 2012, el pressupost municipal de joventut, tal com consta en la memòria que podeu consultar en l’apartat “Per saber-ne més. Documents”, es va reduir fins a la xifra de 286.686,17€. En consonància amb aquesta dada, la dotació per al conveni va disminuir en un 10% i va quedar, per tant, en 9.000€.

L’any 2013 es va produir una nova davallada pressupostària, fins als 249.290,16€. Malgrat això, la dotació per al conveni es va mantenir en els 9.000€ de l’any anterior. Cal aclarir que el projecte de l’Espai Jove l’Escorxador no compta amb una partida pròpia perquè té caràcter transversal dintre de la regidoria de Joventut. Gran part del pressupost que es destina a aquest projecte està vinculat amb les partides de Formació en el lleure i promoció cultural (17.800 €), Oficina d’Assessorament Jove (1.655 €), Participació democràtica (71.849,60 €) i manteniment de l’Escorxador (36.797,88 €). En la partida de participació democràtica s’hi inclouen tant les subvencions a entitats juvenils com els 9.000€ destinats al conveni de cogestió.

Generalment, aquestes despeses es destinen a diferent conceptes sota la direcció de la Federació, incloent material d’ús comú per a totes les entitats (impressora, nevera, samarretes…); en activitats (pintada d’un mural, jocs de taula per un torneig, actuacions musicals i de teatre, etc) i en recolzar a col·lectius que estan iniciant-se en la vida associativa i encara no tenen recursos econòmics a través de merchandatge o ajudes per a organitzar activitats.

A falta de la dada referida als ingressos propis, el pressupost de 2013 es va finançar de la següent manera:

Ingressos propis (tallers, cursos i activitats)-_€
Subvenció anual DGJ10.750€
Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona24.319,65€
Pressupost municipal204.196,82€
TOTAL239.266,47€

Des del 2015 i fins l’actualitat, aquest import de finançament de la Federació d’entitats juvenils La Descoordinadora, s’ha reduït encara més passant de 9.000€ als 3.000€. Aquesta disminució progressiva ha sigut una decisió de la Federació, valorant els recursos econòmics reals i necessaris que eren destinats a les activitats, mostrant la seva capacitat d’eficiència. Les transferències d’aquest finançament s’organitzen en dos pagaments, un de 1.500€ que rep la Federació en el moment de signar el conveni anual; i el segon, un cop han justificat amb factures i la memòria d’activitats el primer pagament. 

Des d’aleshores, no tenim nova informació respecte als pressupostos i les diferents fonts de finançament, amb l’excepció de la subvenció anual de la DGJ.

L’equip de recursos humans el lidera la tècnica municipal de joventut, Elena Maya. L’any 2021, s’ha consolidat gran part de l’equip de joventut, passant a ser personal de l’Ajuntamet i no persones contractades per empreses de serveis. L’equip està format per:

Tècnica de Joventut – Elena Maya

Contractació directa municipal, amb 35 hores de dedicació setmanal i categoria A2. Responsabilitat màxima a l’Escorxador. Les seves funcions són les pròpies d’un tècnic de joventut (coordinacions amb altres departaments, control del pressupost, coordinacions amb el regidor, tràmits de subvencions, anàlisi, execució i avaluació de projectes propis de la regidoria, etc…)

Dinamitzadora juvenil – Ariadna Truyols i Jaume Galve

Contractació directa municipal. S’encarreguen també de fer funcions de tècnica d’orientació acadèmica i de medi obert.

Dinamitzador del teixit associatiu juvenil – Ana Matallana

Contractació directa municipal, amb 37,5 hores de dedicació setmanal. Dinamitzador del teixit associatiu. És la persona encarregada de mantenir un contacte directe amb les entitats juvenils del municipi, oferir suport i acompanyament en el que calgui. També és l’intermediari entre la Descoordinadora, i la que vetlla pel seu bon funcionament.

Agent de Salut – Blanca Vera

Contractació directa municipal, amb 20 hores de dedicació setmanal.

S’adreça a tots els joves del municipi.

Des de l’any 2015, hi va haver una estabilització i continuïtat en el funcionament de les entitats juvenils, sense creació de noves entitats, treballant durant l’any amb 5 grups estables i 4 associacions. A més, el mateix any s’obren els bucs d’assaig per a joves.

L’any 2016, els 5 grups estables van continuar i van sorgir 6 grups musicals però la participació d’associacions es va reduir a 2.

Durant el 2017, es va treballar amb 2 grups i 5 associacions, on es va aprofitat el tancament dels bucs d’assaig per obres per a replantejar la perspectiva de gènere en l’equipament juvenil i les polítiques que es porten a terme a joventut. Al llarg del 2018, es treballa amb 5 associacions juvenils, i amb 2 grups estables feministes, especialment per treballar aquest punt de vista d’igualtat de gènere. I en els bucs d’assaig hi ha 10 grups musicals juvenils.

Durant el 2019, es continua treballant amb 5 associacions i 2 grups estables.

Els continguts (programacions i serveis) de l’Escorxador s’acorden, es programen i se’ls fa seguiment des del Consell de Centre, un òrgan en el qual estan participen l’Ajuntament i la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, amb tres representants cadascun. El consell es reuneix trimestralment per programar i per fer revisió de la feina feta.

A través d’un conveni es regula una aportació econòmica anual de l’Ajuntament a la federació per tal que organitzi activitats i col·labori en les que gestiona directament el consistori. Amb aquestes recursos i els propis de les entitats que formen part de la Descoordinadora, els col·lectius juvenils organitzen una programació d’activitats oberta a tota la població juvenil.

Per tant, la Participació juvenil es canalitza a través d’un organ de representació que és la Descoordinadora, i té dues vessants complementàries: la participació en la presa de decisions de totes les actuacions pròpies del Pla Local de Joventut (incloses, evidentment, les que es realitzen a l’Escorxador), i la organització directa d’activitats amb recursos propis i amb el suport econòmic i tècnic de l’Ajuntament. Aquestes activitats constitueixen una part fonamental de l’activitat de l’Espai Jove l’Escorxador.

Durant el 2019, es va començar a intuïr una desconnexió i distanciament amb les joves involucrades en el projecte de cogestió existent, així com un creixent nombre de desavinences entre membres dels diferents col·lectius. Per això, es va decidir replantejar i reformular el projecte de cogestió amb les entitats.

L’any 2020 es va encetar la primera sessió de treball amb les entitats, on es va prioritzar el treball de vincle i cohesió entre joves i la interrelació entre col·lectius. En relació a la cogestió, es va preveure organitzar anualment sessions per gestionar el projecte de cogestió, especialment amb les noves joves que es vinculen al projecte per tal de aportar-los la informació necessaria del funcionament. 

Es vehicula a través de la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora. L’any 2010 s’hi integraven cinc entitats, xifra que va anar creixent fins a nou col·lectius, el 2011. El 2013, en canvi, la federació s’ha estabilitzat amb la participació de set entitats.

L’any 2018 a més, es va treballar amb l’associació Candela per a fer tallers sobre com introduir la perspectiva de gènere en l’espai jove.

S’articula a través d’un sistema de comissions interdepartamentals descrit en el Pla Local de Joventut. Fins a sis comissions, integrades totes elles per tècnics i professionals de les diferents àrees municipals, gestionen programes conjunts. Una bona part d’ells tenen reflex en els serveis i activitats que es realitzen a l’Escorxador.

Les àrees amb major presència en el sistema de cooperació són les de Salut, Educació, Serveis Socials, Policia, Medi Ambient, Esports i Cultura.

Es limita, en termes generals, als suports (subvenció i assessorament tècnic) que rep el Pla Local de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, i de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona.

Les reunions trimestrals del Consell de Centre en són l’eix central, però, a més, l’equip de la Regidoria de joventut –regidor, tècnica, dinamitzador d’entitats i dinamitzadora juvenil si s’escau- es reuneix també trimestralment amb les entitats implicades en la cogestió i realitzen una avaluació continuada.

Anualment s’avalua el conjunt de dades recollides i se n’obtenen conclusions. Per fer-ho, es compta amb una bateria d’indicadors, referides als objectius definits en el Pla Local de Joventut. Aquests indicadors són quantitatius, en relació al nombre de participants, agents implicats en la gestió, usuaris atesos, etc, i qualitatius, sobre el nivell de satisfacció d’usuaris, opiniò dels participants i organitzadors, etc. El sistema es descriu amb claredat en la memòria del Pla Local de Joventut 2011, tot i que no s’hi aporten dades concretes.

El programa de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador, amb independència dels seus resultats puntuals, suposa una aposta decidida per compartir espais de decisió amb els joves a tots els nivells. Tot i que l’argument central és la gestió d’un equipament, a la pràctica es converteix en un espai relacional i de trobada per posar en qüestió tota la política local de joventut. En l’avaluació del projecte tot sovint es fa difícil separar l’estricta gestió de l’Escorxador de l’execució del Pla Local de Joventut. Però això, lluny de ser un defecte, és probablement la seva major virtut: l’Ajuntment reconeix i potencia la necessitat d’espais i recursos específics per als joves, i en donar-los a ells el màxim protagonisme en la presa de decisions, els dona màxim protagonisme també en el conjunt de la política local de joventut.

1. Contribueix a l’assumpció de responsabilitats per part dels joves

El sistema de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador ha generat una organització juvenil que assumeix formalment responsabilitats i compromisos. La signatura del conveni que regula el sistema és la màxima expressió d’aquest compromís, però la gestió quotidiana de serveis i activitats és el major èxit possible, ja que els joves assumeixen la responsabilitat de contribuir al funcionament d’un servei públic. És a dir, troben el terme mig ideal entre la realització d’activitas que els satsifan personalment i com a grup (entitat) i la contribució al bé comú

2. Aproxima els joves a l’administració

El conveni que regula el sistema de cogestió permet la relació entre responsables municipals i associatius en peu d’igualtat. En virtut d’allò pactat, les entitats juvenils donen suport a les activitats i serveis municipals, i l’ajuntament ajuda amb recursos i assessorament tècnic les programacions que generen els propis joves. Tot i que la titularitat sempre és pública, es redueix a la mínima expressió la distància entre allò oficial i allò cívic. Els joves negocien, dialoguen, proposen, refusen, acorden i treballen al costat dels professionals i dels responsables tècnics municipals.

3. L’Escorxador s’integra en el Pla Local de Joventut

A través de la participació en la gestió de l’equipament, els joves tenen la possibilitat d’accedir i entendre l’estructura general del Pla Local de Joventut. Els plans són massa sovint un artefacte burocràtic allunyat del llenguatge juvenil i, malgrat la seva possible eficàcia, resulten de difícil comprensió. En aquest cas, sense renunciar a presentar la realitat i la gestió pública en la seva complexitat, els joves tenen l’oportunitat d’entendre que les seves activitats s’integren en els programes del pla local amb una lògica pròpia. El pla preveu espai per als seus interessos i programacions, i l’activiat que acaben realitzant passa a formar part de forma natural del contingut general de la política municipal de joventut.

4. Es combina correctament gestió professional i participació

Un equip professional vetlla per tal que el projecte de participació i cogestió es desenvolupi i s’apliqui amb eficàcia. Una de les seves funcions fonamentals és donar protagonisme als joves i garantiri que la seva opinió es tindrà en compte i serà determinant per a les programacions a executar. De fet, la bona praxi professional és una garantia que el sistema de participació arribarà a la seva màxim expressió i tindrà les màximes facilitats. Massa sovint s’iguala gestió directa municipal o externalitzada amb allunyament dels joves. El que aquest projecte demostra és justament el contrari: una adequada feina professional és garantia d’un bona dinàmica participativa. Fins i tot podríem arribar més enllà: difícilment s’aconseguirien graus tan rellevants de participació sense un estímul i suport professional ben entès.

5. S’assumeix risc

Quan s’opta per potenciar la participació i per cedir capacitat de decisió, cal assumir també la possibilitat que les propostes i iniciatives juvenils tinguin elements o continguts potencialment transgressors. Quan es produeix aquesta situació cal mantenir amb fermesa els principis rectors del projecte i, no només acceptar o tolerar aquelles decisions que puguin arribar a ser polèmiques, sinó defensar-les i potenciar-les públicament. Així, quan els joves trien la programació d’un equipament o servei, ho han de poder fer amb totes les conseqüències. El projecte de cogestió de l’Escorxador assumeix aquest risc.

La impulsora inicial del projecte ha estat la tècnica de joventut de l’Ajuntament, Elena Maya. En l’actualitat, però la substitueix temporalment en les seves funcions Roser Alegre i Martin.

Elena Maya Amador. Pedagoga, especialitzada a l’ àmbit social, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves, i gestió de programes i projectes a l’administració pública. Fou referent i dinamitzadora del programa pidces a diferents municipis, educadora de diferents camps de treball internacionals, orientadora acadèmica, coordinadora d’intercanvis juvenils, dinamitzadora d’associacions juvenils i dinamitzadora d’equipaments juvenils i espais públics.

Ariadna Truyols i Soley. Dinamitzadora. Substituïda temporalment per Aida Mestres Ràfols. Ariadna Truyols és historiadora de l’art, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves i en gestió cultural. Referent i dinamitzadora des de 2006, primer a Punt Palau i després a l’Espai Jove l’Escorxador. Dinamitzadora del programa PIDCES. A nivell associatiu ha participat activament en diverses associacions culturals de Palau-solità i Plegamans.

Xavi Cabrera i Fernandez. Dinamitzador d’entitats. Educador social i animador sociocultural. Ha treballat en l’àmbit de la Participació juvenil, tant des de la vessant associativa com ara des de l’administració pública, com a gestor cultural a centres cívics i formador en el lleure. A nivell associatiu ha participat activament en moviments de lleure educatiu juvenil, i actualment en associacions culturals d’educació popular.

Anna Gómez i Mercadal. Substituïda temporalment per Lidia Ponte Abeijón. Agent de salut. Integradora social, estudiant de psicologia. Formació en sexualitat, drogodependències, dietètica i nutrició i violència masclista. Ha treballat com a agent de salut amb Joves en diversos projectes per entitats i administracions. Formadora, directora del lleure i terapeuta d’ infants amb autisme.

La responsable del projecte opina

El projecte ha afrontat recentment dificultats a causa de canvis en l’equip tècnic de joventut, amb personal totalment nou o substitut. La documentació escrita (memòries i documents de traspàs), l’accessibilitat i predisposició dels anteriors membres de l’equip, i el coneixement del projecte per part del responsable polític i els responsables associatius, han estat elements clau per a superar aquesta dificultat. D’altra banda, el relleu generacional en les entitats juvenils plategen ara un escenari amb entitats poc consolidades a càrrec de  joves amb poca experiència associativa; així, el suport associatiu esdevé un element clau per a fer possible la cogestió.

La línia metodològica en referència als processos, el treball en equip i la participació son claus a l’hora d’executar el projecte. No es habitual trobar metodologies participatives dins l’àmbit de la gestió. Cal anar introduint nous criteris que permetin un bon desenvolupament participatiu, trobant l’equilibri entre la lògica de la gestió i de la participació. Per altra banda, cal respectar els temps de la participació, que són diferents als de la gestió i cal també anar introduint criteris de bona gestió dins el funcionament participatiu.

En el moment actual cal una redefinició conceptual, en el sentit d’incorporar en el projecte tot el que s’ha fet fins ara i aplicació de noves funcions de l’equip en referència a la pràctica desenvolupada fins ara.

Els joves tenen moltes inquietuds que cal acompanyar. Entenent l’acompanyament com un suport, una orientació, un assessorament que els capaciti, que els empoderi com a persones que estan creixent i que estan decidint. La participació es fonamental per poder-los acompanyar. I el treball en aquesta línia es lent però fort, doncs genera un flux comunicatiu basat en l’acord, el diàleg i el respecte. Aquest flux es necessari, diria imprescindible, per poder generar bons projectes compartits entre la regidoria i la Federació d’entitats.

És un projecte amb futur, sempre i quan no canviïn les competències municipals i hagi pressupost i subvencions que garanteixin el seu desenvolupament.

Memòria 2012 de la regidoria de Joventut de Palau-Solità i Plegamans

Cogestió Espai Jove Escorxador Projecte

Conveni ajuntament federació d’entitats

Estatuts Federació d’Entitats

Pla Local Joventut Memòria 2011

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Pressupostos participatius

Projectes

Pressupostos participatius

L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005.

Pressupostos participatius

Descripció general

L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005. L’eix central del projecte és la capacitat real de decisió dels i les joves del municipi, que proposen accions, millores i activitats per posteriorment decidir quines d’aquestes actuacions es realitzaran amb el 100% del pressupost municipal de joventut destinat a accions (16.000€). Un cop les joves aproven el pressupost es responsabilitzen de la gestió del pressupost i de l’execució de la proposta i finalment participen de l’avaluació de la seva proposta i del conjunt del procés participatiu.

Així doncs, la màxima capacitat decisòria sobre la gestió del pressupost municipal de joventut recau sobre l’Assemblea Jove, en la qual hi són representats joves a títol individual i membres d’entitats juvenils i col·lectius informals però d’estructura estable. S’organitzen a través de comissions temàtiques per a la gestió directa o comunitària, i en tot el procés reben el suport del tècnic municipal i del dinamitzador de joventut. Al voltant del 90% de les activitats decidides pels mateixos joves s’arriba a realitzar segons les previsions. Malgrat els bons resultats generals del projecte, però, el més destacable és el procés, perquè els joves es corresponsabilitzen amb l’ajuntament en l’ús correcte dels recursos públics, perquè coneixen de primera mà la dificultat de pressupostar i cenyir-se després a les decisions preses i perquè aprenen a gestionar en primera persona, amb l’obligació de passar comptes de la feina i la despesa realitzada.

D’altra banda, el projecte dels pressupostos participatius de joventut és una eina que permet enfortir el vincle entre professionals de joventut i joves del municipi. Això permet detectar problemàtiques i necessitats que tenen a veure amb la joventut per després orientar estratègicament polítiques transformadores a partir de les necessitats detectades.

El projecte es reprodueix anualment, però el procés complet dura setze mesos, perquè durant la segona meitat de l’any se superposa l’execució de les actuacions decidides amb l’inici de la planificació per a l’any següent. La primera edició es va realitzar el 2005 i, amb l’edició de 2021, ja són 16 anys de projecte, mostrant la seva consolidació i acceptació. Cada projecte anual segueix les següents fases:

Fase 1: organització del procés. Setembre

Constitució del grup motor i planificació general

Fase 2: difusió i explicació de la iniciativa. Octubre

Elaboració de materials de difusió i vídeo, xerrades informatives amb estudiants i entitats. La finalitat és convocar tots els joves del municipi per tal que facin propostes d’actuació per a l’any següent i per animar-los a participar en l’assemblea que decidirà quines activitats es realitzen i amb quin pressupost per a cadascuna.

Fase 3: recepció i codificació de demandes. Assemblea. Novembre

Recollida de propostes i preparació per dur-les a l’assemblea en la qual es prendran les decisions finals. Per culpa de la pandèmia, durant l’any 2021 l’Assemblea jove es va haver de celebrar al llarg de vuit dies del mes de febrer per tal de poder separar les joves participants en grups de màxim sis persones, tal com les mesures exigien en aquell moment.

Fase 4: tancament del procés i devolució. Desembre

Un cop preses les decisions sobre actuacions a realitzar i pressupost destinat, es fa devolució del procés als joves del municipi per tal que tinguin coneixement del resultat. S’organitzen i s’activen les comissions de treball que hauran d’executar les accions acordades.

Fase 5: dinamització, seguiment i avaluació. Gener-desembre.

Execució de les accions decidides, dinamització i suport per part de l’equip tècnic municipal, seguiment de la feina amb avaluació continuada i balanç final amb una nova assemblea general.

Es compta amb 13.500 euros anuals per realitzar activitats decidides i gestionats directament pels joves. Amb aquests diners es duu a terme un nombre variable d’accions i, per tant, en el procés també hi juga un paper rellevant l’eficiència en la gestió. Així, la xifra més alta d’accions fetes es va produir en la darrera edició: el 2013 es van executar 23 accions amb aquest sistema participatiu. Tant el 2012 com el 2011 havien estat 16.

A banda del pressupost que gestionen directament els joves, però, en l’assemblea general ex fixen les prioritats per a tota la despesa del pressupost municipal dedicat a joventut. A tall d’exemple, exposem tot seguit el pressupost 2012, decidit i acordat segons aquest sistema participatiu. Fou el següent:

Pressupost 2012

Recursos humans
Dinamitzador juvenil8.367,00.-
Tècnic de joventut14.963,00.-
Difusió i publicació3.125,00.-
Accions decidides en el procés participatiu
Propostes joves 14-18 anys
Musical 4t ESO500,00.-
Disco jove500,00.-
Bus nocturn750,00.-
Gags200,00.-
Esquiada jove500,00.-
Tallers teatre1.500,00.-
Suport actvitats 2n Batx.500,00.-
Torneig futbol Nadal300,00.-
Call of Duty400,00.-
Nit del terror750,00.-
Cine a la fresca300,00.-
Propostes joves 19-30 anys
II Soundaulalia (rock emergent)2.400,00.-
II Festival Curtmetratges650,00.-
Maxi Lipdub1.300,00.-
Torneig ping pong1.500,00.-
ADFT 20121.450,00.-
TOTAL39.955,00.-

En l’última edició realitzada el 2021, el pressupost anual s’ha incrementat respecte als inicis, amb un total de 16.000€ de la partida d’accions i activitats per a joves de l’Ajuntament de Santa Eulàlia.

En l’edició de 2012, el projecte s’ha finançat amb una aportació del pressupost municipal de 19.763,00.-  amb una subvenció de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, de 15.500,00.- i un altre de la  Diputació de Barcelona, de 4.692,00.-

No disposem, fins al moment, de dades de finançament dels anys següents.

A banda de la pròpia participació dels joves, que constitueix l’eix central del projecte, la responsabilitat tècnica recau en dues figures bàsiques:

  • Tècnic Municipal de Joventut
  • Dinamitzador juvenil

Els destinataris són la totalitat dels joves del municipi: uns 1.200, de 15 a 29 anys. El màxim nombre participants en l’Assemblea de decisió del projecte va ser l’any 2010, amb 98 joves.

Des del seu inici, el projecte ha anat augmentant el nivell de participació dels joves, de forma ininterrompuda. El 2010 hi va haver una punta de participació, amb 98 joves a l’assemblea decisòria, però si exceptuem aquesta dada puntual, entre 2005 i 2013 les xifres no han fet altra cosa que augmentar. El 2013 es va comptar amb un grup de 48 joves liderant el procés (la xifra més alta assolida), amb 85 participants en l’assemblea, i amb la presentació de 176 propostes d’activitats per desenvolupar.

En la darrera edició del procés de participació realitzada el 2021, arribant ja a la 16a edició, 83 joves d’entre 14 i 30 anys de Santa Eulàlia han participat en com gestionar els diners del projecte. Si bé es tracta d’un nombre de joves participants en l’Assemblea és inferior al d’altres edicions, va ser considerat com a una bona dada a causa del context de la pandèmia en el qual es va dur a terme tot el procés participatiu.

Es desenvolupa un treball comunitari intens que culmina en una assemblea de joves del municipi oberta a la participació individual i com a representants d’entitats o col·lectius. L’impuls és a càrrec d’un grup motor que assumirà també el lideratge de les comissions temàtiques que duran a terme les actuacions acordades en l’assemblea. Així doncs, el projecte ajuda a les joves a viure aquesta etapa de la vida i els acompanya en el camí cap a la vida adulta; es potencia l’autonomia juvenil i la formació integral de la persona i finalment, fomenta la Participació juvenil i el vincle amb la comunitat.

El que és fonamental del sistema és que l’assemblea decideix sobre pressupostos municipals, sobre continguts de les accions a desenvolupar, sobre la seva priorització i que gestiona directament una part substancial de les actuacions a realitzar. En aquest sentit, es pretén crear cultura participativa, corresponsabilitzar a les joves en la gestió dels recursos públics i fomentar la interrelació de diversos col·lectius i edats, especialment dotant-los d’autonomia en la definició de les propostes i el treball de tots els actors claus en la seva realitat.

Així doncs, a través de l’Assemblea jove s’elaboren anualment uns pressupostos en els quals els joves del municipi diuen la seva de manera activa, prenent decisions sobre els recursos públics i participen directament de la gestió de l’Àrea de Joventut.

D’altra banda, amb aquest projecte s’aconsegueix dur a terme un important nombre d’accions i activitats (les joves multipliquen els recursos) que s’ajusten a les seves necessitats (les propostes provenen d’elles mateixes) i que assoleixen un major èxit de participació (les organitzen i en fan difusió).

En l’última edició del 2021, a causa de les restriccions presents gran part de l’any, van dificultar la realització d’algunes de les activitats escollides; així com la cancel·lació de certes activitats (fent que el pressupost passés a la següent acció escollida a l’Assemblea Jove). En total, es van proposar 24 accions diferents, de les quals se’n van emportar 22 a votació i 11 van ser seleccionades a l’Assemblea jove. Finalment, es van realitzar un total d’onze accions:

  • Santaka Emergent Fest
  • Torneig de Paintball
  • Ajuts pel Transport Públic
  • Millora i ampliació del parc de Workout de Can Font
  • Torneig de Fifa 21
  • Taller d’stencil
  • Reparació Skatepark i taller de skate
  • Sarau d’estiu
  • Baixada de Carretons
  • Taller de Parkour
  • Esquiada jove

A l’Assemblea hi són representades habitual sis entitats juvenils i deu grups informals de joves, a banda  dels joves que en formen part a títol individual.

El projecte identifica 13 instàncies municipals que tenen veu o participació directa en alguna de les accions desenvolupades (són habitualment tècnics, serveis o regidors municipals).

Es compta amb la participació de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, i amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Participen també com a agents implicats centres d’ensenyament, equipaments públics del municipi i la comarca, el projecte educatiu del municipi i la Mancomunitat de la Vall del Tenes.

És un exemple molt poc freqüent de participació ben entesa i completa. Dona capacitat real de decisió als joves i els fa responsables de les seves actuacions. Els transmet la complexitat de la gestió i els apropa a l’administració dels recursos públics. Posa un especial èmfasi en la participació com a procés, i no tant en la seva anàlisi quantitativa (tot i que també el fa). És a dir, dóna més importància al com que a què.

És un exemple molt poc freqüent de participació ben entesa i completa. Dona capacitat real de decisió als joves i els fa responsables de les seves actuacions. Els transmet la complexitat de la gestió i els apropa a l’administració dels recursos públics. Posa un especial èmfasi en la participació com a procés, i no tant en la seva anàlisi quantitativa (tot i que també el fa). És a dir, dóna més importància al com que a què.

1. Transmet la complexitat de la gestió dels recursos públics

No estalvia als joves les dificultats pròpies de la presa de decisions, amb les possibles contradiccions i dilemes que es plantegen quan cal prendre decisions sobre uns recursos limitats. Els joves es veuen en l’obligació de prioritzar i això fa que analitzin amb més cura i realisme la necessitat real de les seves propostes i la seva Viabilitat.

2. Integra la política municipal de joventut en el procés participatiu

Tot sovint els plans locals de joventut es converteixen en instruments artificials, de gran complexitat i completament allunyats dels seus destinataris reals. En aquest projecte, cada acció decidida pels joves s’integra en un àmbit propi del pla i s’exigeix una mínima comprensió de la seva estructura. En general, aproxima l’administració als joves i la fa una mica més comprensible i entenedora.

3. És transparent

Una condició ineludible per tal que aquest projecte es desenvolupi correctament és la difusió i la comunicació. Es dóna molta informació als joves, se’ls detalla totes les dades existents sobre cada actuació possible, i arriben a tenir a les mans tots els aspectes que influeixen en la decisió final. En una descripció ideal del que hauria de ser un procés participatiu hem de situar en la primera línia de prioritat la disposició de tanta informació com existeixi. Per opinar, per argumentar, per debatre, per prendre decisions i, finalment, per actuar en conseqüència, cal, en primer lloc, disposar d’informació. Aquest projecte intenta fer-ho.

4. Recull totes les virtuts del treball comunitari

Posa en relació joves diferents i amb interessos diversos. Fa que es coneguin entre ells, que valorin les prioritats i les virtuts de l’altre, i que es posin d’acord per aconseguir el benefici mutu, és a dir, comunitari. Per tot plegat, els joves que participen en el projecte realitzen un procés d’aprenentatge remarcable. El projecte és una escola de democràcia, de diversitat, de tolerància i d’acceptació de l’altre. Tot això, al costat de l’aprenentatge pràctic sobre aspectes de gestió: com s’elabora un pressupost, com es planifica, com es programa, com es produeixen esdeveniments, aspectes logístics, qüestions legals i de seguretat.

5. La pràctica acompanya la teoria

Molts projectes excel·lents sobre el paper han tingut traduccions deficients en la pràctica. Aquest projecte toca de peus a terra perquè delimita bé els recursos disponibles, fa una adequada anàlisi de l’entorn i de la realitat propera en la qual es desenvolupa i mesura amb encert les possibilitats reals d’actuació. Per tot plegat, aconsegueix un èxit extraordinari en la seva execució. Al voltant del 90% de les actuacions aprovades s’acaba executant segons les previsions. Si es repassen amb detall les actuacions realitzades es veu que són individualment modestes, però el seu assoliment eficaç converteix el projecte, en conjunt, en una proposta ambiciosa. El fet més destacable és el procés de participació que genera la seva execució, però el fet que els resultats finals siguin perfectament quantificables i demostrables encoratja de cara al futur i referma els valors que per si sol té el projecte.

El màxim responsable tècnic del projecte és el tècnic de joventut, Dani Marín.

Dani Marín. Tècnic Superior en Integració Social (Institut de Gallecs). Diplomat en Educació Social per La Universitat de Barcelona i Màster interuniversitari en Polítiques de Joventut i Societat. El meu itinerari professional va començar com a monitor a l’escola d’inserció ocupacional Barcanova (Santa Perpètua de Mogoda), i va continuar per un pla ocupacional de dinamitzador juvenil a Caldes de Montbui. Poc després dinamitzador juvenil al Casal de Can Butjosa de Parets del Vallès i l’any 2003 al GRA equipament juvenil de Granollers. L’any 2007 vaig començar a treballar a Santa Eulàlia de Ronçana com a tècnic de Joventut fins ara.

El responsable del projecte opina

Després de set edicions, les modificacions del projecte han estat moltes, i han ajudat cada any a consolidar aquesta manera de fer. Les dificultats han passat  per mantenir o millorar el nivell de compromís a cada edició per part del col·lectiu jove i mantenir l’aposta ferma d’aquesta metodologia per part dels responsables polítics. Una de les coses que més han ajudat segurament ha estat els resultats obtinguts a cada edició. S’ ha reforçat l’idea de que és un mecanisme que fa eficient la gestió dels diners públics, responsabilitza als joves a partir d’una pedagogia de l’experiència, amb diàleg, consens i  enforteix el vincle amb la comunitat, ja que els joves tenen un espai protagonista a la vida del municipi a través de les accions que decideixen i lideren ells mateixos. Les característiques més importants a tenir en compte per a un procés de participació on els joves decideixen, és la voluntat política, el compromís tècnic, el treball comunitari i l’existència d’un grup de joves motivats que creguin en el projecte i se’l apropiïn. En ser un projecte dirigit a  joves de catorze a trenta anys, és molt important tenir en compte que les maneres de fer d’una persona de setze anys és diferent a una de vint-i-cinc, i per tant s’han d’utilitzar llenguatges, mecanismes i acompanyaments diferents segons els grups d’edat. Per tant, l’aspecte comunicatiu i de dinamització constant del procés és fa imprescindible. Pel que fa a les necessitats, només cal tenir un mínim pressupost per a les accions, voluntat política per a solucionar aspectes burocràtics i personal professional per al disseny del projecte i la seva implementació. Un dels aprenentatges que crec més importants és comprovar que treballant amb Transparència, a prop dels joves i oferint instruments de democràcia directa des de l’administració pública, podem transformar la realitat. Constatar que si és dona veu, protagonisme i responsabilitat col·lectiva a la ciutadania, la resposta és bona. Tot plega, són  arguments per redirigir les polítiques cap a escenaris radicalment més democràtics. Els reptes que s’ens plantegen de cara al futur passen  per enfortir el procés, sobretot millorant els canals de comunicació, dirigits als joves de 18 a 30 anys, ja que actualment és la franja d’edat que participa menys en el procés. Un altre tema important és millorar el retorn als responsables polítics, per evitar qüestionaments al procés per manca d’informació. Serà esencial, per acabar, treballar intensament per mantenir el nivell de participació com en les últimes edicions per consolidar el mètode i que la població jove l’interioritzi i se’l faci seu, per tal que en un futur pugui transcendir a altres esferes de decisió de la vida pública de Santa Eulàlia.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.