Maribel Pena i Casas, nova Professional del Mes

De Salt ens arriba la nova professional del mes. Tenim el plaer de presentar-vos i felicitar a Maribel Pena. Nascuda a Barcelona, fa quinze anys que viu a Girona i sis que treballa com a Tècnica de Joventut a l’Ajuntament de Salt.

Qui som? On estem? D’on venim? i a on anem?

 

 

 

 

 

                                                              

 

Em dic Maribel Pena i Casas i sóc la quarta de cinc germans. Vaig néixer fa 37 anys al cor de Barcelona, a l’Eixample.

Als 21 anys me’n vaig anar a Girona a estudiar educació social. Hi anava disposada a demanar canvi d’universitat i ja fa més de 15 anys que hi visc. Ara no tornaria a viure a Barcelona ni per tot l’or del món. M’agrada molt baixar a Barcelona de tant en tant però trobo que és una ciutat massa estressant per viure-hi.

Em vaig casar amb un Gironí i ara tenim una filla preciosa de 13 mesos i mig que fa poquet que camina, la Jana. Se que dir això és un tòpic però la nostra vida ha fet un gir de 180 graus!

 

On estem?

Treballo com a Tècnica de joventut per l’Ajuntament de Salt des del novembre del 2005 o sigui fa més de cinc anys. Ara mateix Salt està de moda i no precisament per coses positives…

I la veritat és que treballar a Salt és un gran repte per tota la diversitat de joves que tenim i sobretot pels pocs recursos amb els que treballem, som una ciutat pobre… No obstant m’encanta la meva feina i m’encanta treballar en aquest municipi. Aquí hi ha molts professionals excel·lents amb ganes de treballar; és un luxe aprendre al seu costat. És el que tenen les ciutats com Salt: o estàs motivat per la feina o ja no treballes en un lloc així.

Sempre he estat implicada en moltes coses. Sóc un cul inquiet, vaja. Quan estudiava a l’institut vaig ser sempre la delegada de la classe i durant uns anys membre del Consell Escolar. També vaig crear, juntament amb altres estudiants, la primera –i crec que última- associació d’estudiants Balmes. Durant molts anys vaig ser monitora de l’esplai Kasperle, a Barcelona. Encara existeix, crec que ja han celebrat els 30 anys!

Ja a Girona vaig ser membre de la JOC (joves obrers cristians) i ara sóc membre de l’ACO (acció catòlic obrera). Són els moviments de joves i adults de la MIJAC que suposo que sona més a tothom.

També vaig ser una de les tres persones que van iniciar l’associació de professionals de les polítiques de joventut i durant un temps vaig ser vocal de la junta.

 

D’on venim?

Com he dit abans vaig estudiar educació social a la UDG. També vaig fer un postgrau en polítiques de joventut a la UB i en falta poc per acabar psicopedagogia. La vaig començar a la UDG i vaig fer dos trimestres a la UOC. No se si l’acabaré, ara la meva prioritat és la meva filla i és clar, no es pot fer tot.

Jo sempre havia volgut treballar amb gent gran.
Durant tres estius seguits faig fer de voluntària a un centre de dia per a gent gran de Caritas a Barcelona. Les pràctiques de la carrera les vaig fer a una residència de gent gran. Però quan vaig començar a buscar feina només trobava de cuidadora i es clar no havia estudiat educació social per això.

Un dia vaig trucar a una amiga que treballava a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i em va dir que aquell era l’últim dia per presentar la sol·licitud per la selecció d’una animadora sociocultural. Em vaig presentar i m’hi vaig estar 4 anys fent de tècnica de infància i joventut. Allà en vaig adonar que la feina m’encantava i que tot el meu bagatge associatiu m’era molt útil per fer aquesta tasca.

 

A on anem? 

La meva feina m’encanta i ara mateix, després de quasi 10 anys fent-la l’estic disfrutant moltíssim. Des de fa 3 anys sóc funcionaria de carrera i per tant tinc consolidada la meva plaça. A més tinc la sort que tinc un equip de persones fantàstic que és creu les polítiques de joventut tant com jo i una regidora que ens defensa davant de qui calgui. Per altra banda, com que ja fa molts anys que hi treballo en aquest camp és difícil que algú et prengui el pel o que menyspreï la feina que fas.

Vaja, que estic en el moment dolç de la meva carrera professional gaudint de tot l’esforç fet fins ara.

Crec que s’ha fet molta feina de reconeixem de la nostra professió gràcies en part a l’associació de professionals de les polítiques de joventut. No obstant queda encara molt camí per fer, molts professionals que encara estant en una situació laboral precària, demostrant cada dia que la seva tasca és necessària. Caldria que la llei de les polítiques de joventut obligués als Ajuntaments a fer, de la mateixa manera que la llei de serveis socials, polítiques de joventut amb cap i peus en els seus municipis.