Joan Gelabert Àvila, Professional del Mes

Des de l’AcPpJ tenim el plaer de presentar i felicitar a Joan Gelabert Àvila, el nou Professional del Mes. Nascut a Barcelona i actual Dinamitzador Juvenil a l’Ajuntament d’Olot

Qui som? On estem? D’on venim? i a on anem?

 

 

 

 

 

 

Em dic Joan Gelabert Àvila, tinc ja 49 anys (ostres ostres) estic casat i tinc una noia de 13 anys i un nen de 8 anys. Vaig nèixer a Barcelona, bé a Gràcia, i la meva infància i adolescència i una mica més va ser a cavall entre Horta i 9 barris. Vaig ser monitor d’un Agrupament Escolta Laic, a Torre Llobeta, vam recuperar la masia pel barri, la seva festa major. Vam apretar per que l’ajuntament arreglés d’un cop tota la riera d’Horta ja que cada cop que plovia amb una mica de ganes el carrer Cartellà esdevenia un riu d’aigües braves i ho arrosegava tot . . .

A finals dels anys 70 i inicis dels 80 l’ajuntament de Barcelona va organitzar a través de l’IMAE cursos de formació de monitors i directors i també organitzava activitats d’estiu i molts caps i monitors d’entitats ens hi vam llençar de cap.

 

On estem?

A mitjans dels anys 80 m’hi vaig venir a Olot, em van demanar de fer de monitor d’una activitat a l’estiu, allò que comences a conèixer gent i de mica en mica m’hi vaig anar quedant més, col·laborant en activitats que organitzava l’ajuntament i també en d’altres organitzades per entitats. Finalment l’Ajuntament em va contractar per donar classes d’atletisme (també era monitor esportiu) amb el compromís que els ajudés a organitzar la campanya d’activitats d’estiu (Estiu Riu) i ja m’hi vaig quedar. Més endavant van crear la plaça de Dinamitzador de Joventut, m’hi vaig presentar i la vaig treure.

A Olot, a banda de fer la meva feina m’hi vaig fer de diferents entitats com el Club Vòlei Olot, l’Associació Juvenil i d’Esplai el Carme, l’AOAPIX (Associació d’Olotins Amics del Porc i el Xai).

Varen ser uns anys frenètics!!

 

D’on venim?

“Tu estudia pa lampista que ganan muchos dineros” (ma mare dixit) i el noi va i li fa cas, però només durant dos anys ja que després i fora de la formació reglada doncs això, el que era típic, curs de monitors, curs de directors, Animació Sociocultural (quan encara no era cap diplomatura), aquest darrer durant 4 anys anant i venint a Girona ja que m’ho tenia que combinar amb la feina de Dinamitzador de Joventut.

 

Sempre m’ha agradat treballar amb infants i joves i quasi sense voler els camins m’han dut a treballar en aquest camp, passant de ser una feina diguem-li temporal, a ser una constant ja que d’ençà l’any 1987 hi sóc realitzant tasques de tècnic de Joventut de l’Ajuntament d’Olot. Ara mateix no em plantejo treballar en d’altres camps. (glups)

 

A on anem? 

Com es pot entreveure s’ha vist que s’ha pasat de treballar bàsicament en aspectes d’oci o d’educació en el ll
eure d’infants i adolescents a intentar desenvolupar autèntiques polítiques de joventut des dels municipis ara bé, com molts ja sabeu (patiu) l’herència de tot el gruix d’accions dirigides a infants segueix essent una responsabilitat de moltes àrees de Joventut, Olot no és cap excepció, si això ho sumem amb que en els municipis mitjans (petits) no es contracten més dinamitzadors juvenils o tècnics, us podeu imaginar  que la feina, de vegades, sembla que no s’atrapa, no vull deixar de dir que a més els ajuntaments tenen un condicionant econòmic important ja que en no haver llei de Joventut . . . tampoc hi ha finançament, i els anys van passant ràpid i res no s’arregla en aquest camp, quan no és per A és per B. Hem passat de ser capdavanters i on tothom s’emmirallava a ser a la cua gairebé de les polítiques juvenils, si més no a la reglamentació. (Em sap greu però algú ho havia de dir).

S’és jove dels 16 als 29 anys (35 en tema d’habitatge) però si no seguim intervenint des de com a mínim els 12 anys (quan van a l’insti) ja farem tard en tot i això no ho veuen ni aquí ni a Europa.

Sempre he cregut que en el camp del treball amb joves, ja sigui des d’una administració o des d’un associació hi ha una component important de voluntarietat, és evident que aquesta sensació és per com ens vam iniciar en el nostre treball però també per una manca important de regulació de la “professió”, aqui es regula gairebé tot, excepte aquell que intervé. (courious).

Fa 4 anys va estar a punt d’aprovarse la llei de polítiques de joventut, però en sortir un partit polític del govern va quedar tot aturat, ara? . . . el més calent segueix estant a l’aigüera.