Compareixença a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament

Des de l’ACPJ hem fet arribar les següents necessitats i prioritats dels i les professionals de joventut al Parlament de Catalunya

Fa més de quaranta anys que a Catalunya s’apliquen polítiques de joventut. I des de en fa 12 tenim la Llei que estableix el marc normatiu i competencial. Citant la mateixa Llei:

El capítol III  professionals i instruments d’execució de les polítiques de joventut s’inicia així:  “L’execució de les polítiques de joventut, d’acord amb aquesta llei, es concreta per mitjà de la feina dels professionals de les polítiques de joventut”.

I més endavant, en el següent article, el 33 defineix a aquests professionals com: “les persones que es dediquen de manera professional a la recerca, el disseny, la direcció, l’aplicació o l’avaluació de plans, programes o projectes destinats a les persones joves, des de les administracions públiques, l’empresa privada o el teixit associatiu, en el marc de les polítiques de joventut”. 

La pròpia llei reconeix a les i els professionals de joventut com a les persones encarregades de materialitzar i desenvolupar les polítiques de joventut, com els interlocutors vàlids, autoritzats i imprescindibles per a què aquestes creixin i millorin. Tanmateix, el nostre col·lectiu ha patit de forma generalitzada condicions de treball insuficients, amb elevats índexs de precarietat i amb un escàs reconeixement tècnic i professional.

Des de l’associació hem seguit amb interès aquesta comissió, i hem escoltat per part de diferents actors i grups parlamentaris la necessitat d’actualitzar aquesta llei. Nosaltres entenem que és imprescindible. Si volem que les polítiques de joventut siguin considerades essencials i arribin de manera òptima a tots els joves, cal modificar la llei i incloure tres punts clau:

  1. Obligatorietat de la figura del professional de joventut amb una ratio que en determini el nombre adequat. 
  2. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 
  3. Dotar econòmicament a les polítiques de joventut perquè aquestes es puguin desenvolupar correctament.

Ho detallem punt per punt. 

  1. Obligatorietat/ Ratio: 

Què volem dir amb obligatorietat? Doncs que ens cal una llei, equiparable a la llei de serveis socials, és a dir, una llei on sigui obligatori la figura dels professionals de joventut, així com una ràtio que determini el nombre de professionals que pertoca per un determinat nombre de joves. 

Què està passant actualment? Doncs que a l’àmbit municipal cada ajuntament decideix si fer o no polítiques de joventut. Trobaríem ajuntaments on no existeix aquesta regidoria, o d’altres on és compartida. Ciutats de 50.000 habitants amb un sol treballador de joventut, i pobles de 10.000 amb un equip de 3 persones. En resum, cadascú fa l’aposta que vol, i si no vol no la fa i no passa res.

Per a municipis menors de 5.000 habitants, la DGJ contempla la figura de les tècniques compartides. És a dir, persones que gestionen les polítiques de joventut a diversos municipis alhora. I sovint aquests porten 5, 6 o 7 municipis alhora. Doncs, ni així cobreixen tota la demanda.

Actualment s’estima que hi ha 1.200 professionals en l’àmbit de la joventut a tot el territori català. Aquesta dada la sabem gràcies al Cens de Professionals en l’àmbit de la joventut a Catalunya, 2018. I uns 1.672.570 joves a tot el territori català (EJC 2017). Si fem el càlcul hi ha 1 professional de joventut, per cada 1.400 joves. 

Amb aquestes dades queda palesa la urgència d’establir  l’obligatorietat dels professionals de joventut, i la necessitat de determinar-ne el nombre adequat a través d’un càlcul racional, que permeti desenvolupar aquestes polítiques amb qualitat i fer que arribin a tots els joves del país.

  1. Categoritzar les figures i perfils professionals de joventut 

La segona reivindicació, podria considerar-se una continuació de la primera. Comencem aquest apartat citant de nou la llei, però el màxim que podem fer és enumerar les funcions genèriques que ha de tenir un professional de joventut, d’una llista, sense especificar a qui correspon cada una d’aquestes funcions.

Tot i que, existeixen de manera oficiosa nombroses figures que a tots ens sonaran, com ara: tècnica de joventut, tècnica compartida, tècnica comarcal, dinamitzadora, informadora juvenil o educadora de carrer; la llei actual no ni determina les funcions, ni les nombra ni les categoritza. 

Al no estar regulat, veiem convocatòries per a treballar a l’administració, oposicions, on per a ser coordinador, cap d’àrea, o tècnic/a de joventut no cal tenir un grau. No és necessari tenir una carrera universitària, perquè moltes d’aquestes ofertes tenen categoria d’administratiu, és a dir C1. Ja de per sí seria bastant surrealista que per fer una tasca de manera professional, tant es pugui presentar un físic quàntic com un graduat en belles arts, i encara ho és més que pugui acabar de cap d’àrea una persona amb batxillerat i el títol de monitor de lleure.

No es tracta de menystenir a ningú per tenir o no estudis superiors, però quan per exemple mirem l’ajuntament, tothom té clar les categories, les funcions, i els estudis de per exemple: l’arquitecte, l’aparellador o el delineant.

Així doncs, cal que la nova llei incorpori quins son els professionals de joventut, quin perfil i estudis han de tenir, quina categoria correspon d’ells, i quines han de ser les seves tasques i les funcions. Entenem que és una qüestió bàsica i de mínims.

  1. Dotar adequadament a les polítiques de joventut. 

Per últim, però com s’acostuma a dir, no per això el menys important. La darrera reivindicació imprescindible que cal aplicar és la dotació de recursos.

Sense una dotació econòmica i material suficient no poden existir uns serveis de qualitat, ni un desenvolupament real i transformador de les polítiques de joventut. El tema del pressupost actual, no és un problema d’aquest any, o d’aquest govern. Al nostre entendre és un problemàtica estructural que cal resoldre amb urgència.

Actualment es destinen de forma directa 35 M€ en polítiques de joventut. El que representa un 0,08% del pressupost actual. D’aquesta xifra encara podem restar-ne els diners que es destinen a la xarxa d’albergs, i si filéssim més prims els salaris dels treballadors. I al final, el que en quedaria seria ben poca cosa per desenvolupar programes i accions concretes pels joves.

És cert, que algú podria dir que joventut s’ha de considerar transversal, que hi ha altres partides des d’ocupació o des d’habitatge dels quals els joves en son clarament els beneficiaris i que mostren que s’inverteix molt més que això. I és cert, però també, a tall d’exemple per persones amb risc d’exclusió social hi ha aquesta transversalitat i alhora se’n destinen de forma directe, i encertadament, molts més recursos.

No és un qüestió puntual, és una tema que sempre ha sigut així, i que cal abordar. Mirem-ho des d’un altre punt de vista, la Llei 12/2007 de serveis socials, estableix el marc de coordinació entre el Departament  i els ens locals. Planteja que el contracte programa, sigui una eina que permeti establir una relació equilibrada entre el govern autonòmic i el govern local en la gestió, la prestació i la implementació dels serveis socials al territori. 

Joventut té la seva fitxa dins del contracte programa de Serveis Socials. I tornant a fer un exercici de translació al dia a dia, amb el Contracte Programa actual veiem que:

Els municipis de menys de 500 habitants que hi participen reben una subvenció d’uns 500€.

Els de 500 a 5.000, en rebran entre 1.000€  i 1.500€, amb els quals potser ni arriben a cobrir el cost de tenir un tècnic compartit, que ve un cop a la setmana al seu municipi.

Municipis de més de 10.000 habitants poden rebre quantitats més interessants d’entre 5.000€  i 25.000€ i segurament els més grans encara en rebin més.

Les Oficines Joves, son la materialització de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i que son un servei d’informació, orientació, assessorament i acompanyament d’abast comarcal amb uns serveis especialitzats en temes com el treball, la salut, l’educació, l’habitatge i la mobilitat internacional. Doncs si fem una mitjana amb els diners que es dona, segurament podran cobrir un/a tècnic/a comarcal (després de fer les visites i inspeccions de lleure) i un/a tècnic/a especialista, un 40% del cost dels i les tècniques compartides que li pertoquin, i li quedaran entre 3.000€  i 5.000€  per desenvolupar polítiques de joventut.

Amb aquests imports, no podem plantejar-nos seriosament cap repte de país que canviï la realitat dels nostres joves. 

Volem apuntar, que a banda de no tenir finançament per fer pràcticament res, tampoc el contracte programa ens ha portat l’estabilitat de la figura de les Referents d’Ocupació Juvenil, ni de dinamitzadors/es cívics/ques, ni els i les tècniques rurals, ni tan sols personal administratiu per gestionar totes aquestes subvencions de les que parlava abans.

Amb tot això, quan es parla que en al futur Pla Nacional de Joventut de Catalunya es donarà el protagonisme als joves i que s’abordarà temes com els drets de les persones joves, la transformació digital o la justícia climàtica; remarquem que si aquest camí si no es dota d’inversió, anirem al no res. 

Al iniciar aquesta legislatura la Consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va fer unes declaracions, que tothom podria compartir. Va dir, que: “Un país que no aposta pels i les joves, no té futur”. És totalment encertat, i molts hi estarem d’acord, ara cal passar de les paraules als fets. 

Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut, fa anys que venim reivindicant aquesta aposta decidida i ferma pels joves, i veiem en la reforma de la llei una gran oportunitat per establir les bases d’aquest canvi, juntament amb una inversió econòmica i material suficient que permeti desenvolupar i materialitzar tot allò que es plantegi en el futur Pla Nacional de Joventut.

Acabem amb una reflexió, sovint es parla de posar el jove al centre de les polítiques de joventut. Si a aquestes polítiques de joventut no es doten dels recursos materials, econòmics i humans; el que s’està fent es posar al jove al centre, però al centre de la diana de la desil·lusió, la incertesa i la precarietat.

Fem aquesta aposta decidida i treballem conjuntament pels i les nostres joves, que son el nostre futur. 

Ens reunim amb les responsables de la Direcció General de Joventut i de L’Agència Catalana de la Joventut

El dilluns 30 de gener, Rut Ribas, directora general de Joventut, i Laia Giròs, directora de l’Agència Catalana de la Joventut, van rebre a les oficines del carrer Calàbria de Barcelona a part de la junta i a l’equip tècnic de l’ACPJ.

Tres eren els objectius principals d’aquesta reunió; en primer lloc, presentar l’entitat, i les seves actuals línies de treball a les responsables de l’administració, debatre algunes de les reivindicacions dels professionals de joventut associats a l’ACPJ, i per últim, conèixer quines són les perspectives de treball de la Direcció General de Joventut per als mesos que venen.

Després de fer la presentació de l’entitat, vam poder compartir amb les directores generals la necessitat de regular la figura del professional de Joventut. En aquesta línia, l’ACPJ reclama una modificació legislativa que doni resposta a les necessitats dels professionals, i que reguli no només els perfils, i les categories de les persones que treballen amb joves, sinó també que s’estableixin unes ràtios d’obligat compliment. D’aquesta manera s’aconseguiria dignificar les condicions laborals dels professionals de Joventut i milloraria l’acompanyament que aquest ofereixen als joves.

En relació amb el punt anterior, des de l’entitat també vam apuntar cap a l’estabilització dels llocs de treball dels professionals de joventut, com a requisit indispensable per a fomentar un treball de qualitat i per a evitar la pèrdua de coneixement i experiència que aporten els professionals.

També vam poder assenyalar que la manca d’una regulació més acurada dels terrenys d’acampada que fan servir els grups joves, és un problema que afecta els professionals de joventut, i que pot tenir un impacte directe en la seguretat i benestar dels joves, adolescents i infants. Animem, doncs, a l’administració a prendre accions en aquest assumpte.

L’entesa amb les responsables de l’administració va ser fluida, i es van obrir portes a la col·laboració, per a fer front a alguns d’aquests reptes, que són comuns per a l’administració, els joves i els professionals de Joventut.

Des de l’ACPJ, seguirem en contacte amb l’administració, i prendrem les vies necessàries per a assolir els nostres objectius de millorar les condicions laborals dels professionals i visibilitzar la importància del treball amb joves.

Presentem el recurs de la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut 2022

El passat 30 de novembre, vam celebrar a Manresa la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de joventut 2022. L’acte, que va tenir lloc a l’espai Jove Joan Amades de Manresa, va comptar amb la participació de més d’una vintena de professionals de joventut de tot el territori. 

Durant la jornada, es van presentar els tres últims projectes en adherir-se a la plataforma: Agents de Salut (Cambrils), Catalitza (Manresa), i el Voluntariat ambiental i social de Calldetenes. A més els participants van poder participar en un debat obert on van compartir experiències amb la resta de professionals.

Si no vas poder assistir a l’acte, o vols més informació sobre tot el que es va viure a la jornada, pots consultar el Recurs de la Jornada de Bones Pràctiques 2022. En aquest recurs trobaràs informació destacada sobre cadascun dels projectes, links d’interès per a ampliar-ne la informació, i un resum de les idees més rellevants que van sorgir durant el debat.  

Recordeu que pròximament obrirem una nova crida, perquè si no hi heu fet encara, presenteu els vostres projectes, com a candidats a adherir-se a la plataforma. Estigueu atents a les nostres xarxes socials o consulteu el nostre web.

Celebrem la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de joventut 2022

El dimecres 30 de novembre, més d’una vintena de professionals de joventut de tot el territori, ens vam reunir a l’Espai Jove Joan Amades de Manresa, per celebrar una nova edició de la Jornada de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut.

La jornada, que va comptar amb la presència de la regidora d’infància, joventut i persones grans de l’Ajuntament de Manresa, Rosa Maria Ortega, va començar amb la presentació dels tres projectes que s’han adherit a la plataforma de Bones Pràctiques durant l’any 2022:

El projecte Agents de Salut, impulsat a Cambrils per l’Ajuntament del municipi i per l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils, va ser presentat per l’Alegria Rodríguez, cap del departament de joventut de l’Ajuntament de Cambrils, Laia Salsench, responsable de dinamització de l’Ajuntament de Cambrils, i Joana Abella, infermera de l’Hospital de Cambrils, referent de salut i escola des del 2007 i salut comunitària des del 2016.

La Mariona Altimira, coordinadora de l’àrea de projectes juvenils del Cae i La Xarranca, i la Paula Serrano, tècnica de les àrees de projectes juvenils i de formació de la mateixa entitat, van presentar el projecte Catalitza del Cae de Manresa.

Finalment, la Sílvia Capdevila, dinamitzadora de l’Ajuntament de Calldetenes en els àmbits de comerç i joventut i la Mireia Murillo, tècnica compartida d’Osona centre, ens van parlar del Voluntariat Ambiental i Social, que porten implementant a Calldetenes des de l’any 2013.

Després d’una petita pausa, que els assistents a la Jornada van aprofitar per fer xarxa, es va obrir un espai de debat, en el qual es va parlar de diversos temes relacionats amb els projectes protagonistes de la Jornada. Aquest espai de debat, que va comptar amb una participació molt activa, va esdevenir un enriquidor intercanvi d’experiències entre professionals de joventut.

Per finalitzar l’acte, Alexis Sánchez, president de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut, va fer entrega dels Diplomes que acrediten l’adhesió d’aquests tres projectes a la Plataforma de Bones Pràctiques en l’àmbit de Joventut de l’ACPJ.

Per a més informació sobre els projectes podeu consultar la base de dades del web de Bones Pràctiques: https://www.joventut.info/bonespractiques/projecte/

Diagnosi, propostes d’actuació i Pla d’Acció de la “Taula ciutadana per a una nit cívica i segura”

Durant els últims mesos, l’Àrea de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb 80 agents i entitats rellevants en l’activitat nocturna de la ciutat i representatius dels sectors socials, econòmics i institucionals (entre elles l’ACPJ), han estat treballant per garantir una nit cívica i segura a la capital catalana. En total s’han recollit un total de 144 propostes d’actuació considerant aquelles que han generat consens entre totes les persones participants a la Taula Ciutadana.

Aquestes propostes d’actuació sorgeixen a través de dos principals espais de participació i debat: quatre tallers participatius on han participat 36 persones membres de la Taula Ciutadana (de maig a juny de 2022) i 11 sessions del grup de treball amb 43 participants (d’octubre de 2021 a abril de 2022). Així mateix s’ha realitzat una sessió de treball amb els grups polítics municipals.

Si bé el procés s’inicià amb un focus centrat en el fenomen del botellot, arran del contacte i diàleg regular entre diferents agents implicats en el procés, l’enfocament prenia una nova dimensió, ja que es va fer evident que la consecució d’un model d’oci nocturn cívic, segur i saludable implicava la necessitat d’un abordatge integral del fenomen de l’oci nocturn, i la necessitat de definir un model que sumés petits compromisos i grans pactes per avançar en un model institucional de governança de la nit a Barcelona.

El procés d’implementació serà gradual, i el Pla d’Acció preveu iniciar aquesta singladura desenvolupant un total de 37 propostes d’actuació, de les quals 25 es desenvoluparan a curt termini, 11 a mig termini i una a llarg termini.

Entre les propostes per fer disminuir i prevenir problemes de salut i socials futurs, una de les principals línies de treball consisteix en impulsar canvis normatius instant la Generalitat de Catalunya a reduir els horaris de venda d’alcohol, així com per a incloure la prohibició d’accés a l’alcohol als menors per mitjà de majors d’edat que fan d’intermediaris.

Un segon bloc de propostes ateny a les campanyes de comunicació pública. D’una banda les accions comunicatives de prevenció i reducció de danys informant la ciutadania sobre normes de convivència i ús de l’espai públic. Per altra, l’elaboració i difusió de consells de seguretat i convivència dirigits al turisme a través de la campanya “Welcome Barcelona”, així com campanyes adreçades a sensibilitzar sobre els impactes de l’incivisme i fomentar l’oci saludable i cívic.

Una altra de les prioritats consisteix en recolzar les respostes operatives dels cossos de seguretat i reforçar els dispositius amb l’objectiu de vetllar per la seguretat en els entorns d’oci nocturn.

“El nou model d’oci nocturn que comença a caminar ha de comptar, necessàriament, amb la corresponsabilitat i col·laboració pública, privada i comunitària. Per tant, tal com ha iniciat la Taula Ciutadana, en el futur també cal preveure i mantenir un espai de participació i diàleg permanents dins el model de governança de la nit.”

Clica aquí per accedir a l’Informe complert de la Taula ciutadana per a una nit cívica i segura, on s’hi inclou la totalitat del diagnòstic, les propostes d’actuació i el pla d’acció.

Què farem amb la joventut vulnerable oblidada?

Sara Agulló i Sara Robles

Àrea jurídica de FEPA

/

Quan en Shahzeb, en Mohamed o l’Omar t’agraeixen tot el que has fet per ells i veus les seves cares de felicitat, tornes a recordar el motiu pel qual et vas dedicar a aquesta feina.

Malgrat la quantitat d’obstacles que se’ns presenten diàriament, veure com les situacions d’aquestes persones joves extutelades d’origen estranger millora d’alguna manera, t’omple de forces per a continuar treballant per a elles.

Perquè totes aquestes persones, independentment de la seva situació o el seu origen, mereixen tenir les mateixes oportunitats que la resta.

D’ençà que es va aprovar la tan esperada reforma del Reglament d’Estrangeria i fins avui dia, podem dir que l’impacte ha estat molt positiu.

Gràcies a aquesta modificació, moltes persones joves d’origen estranger, tutelades i extutelades, han vist com la seva vida ha fet un tomb, saltant d’una situació d’incertesa i desesperació vital, cap a una on, per fi, poden arribar a veure un raig de llum i esperança a les seves vides.

Parlem de persones joves que havien perdut els seus permisos de residència arran dels requisits inassolibles que, abans de la reforma, exigia l’Administració. Requisits que els havien abocat a una situació d’extrema vulnerabilitat i d’exclusió social alarmant.

Actualment, molts d’aquests i aquestes joves han pogut recuperar els seus permisos de residència o bé els han pogut renovar amb més facilitat, fins i tot, amb habilitació automàtica per a treballar, fet que els i les proporciona més oportunitats d’integrar-se a la societat.

Hem de partir de fet que, aquestes persones, ja vivien una situació de vulnerabilitat al seu país d’origen. Moltes d’elles veien com, els somnis i esperances que pensaven complir tot just arribar, es veien estroncades.

Aquest fet generava en elles una frustració i tristesa que, a nosaltres, com a professionals, se’ns feia difícil de gestionar, a causa de les traves amb les quals ens trobàvem per a poder ajudar-les.

Afortunadament, ara, les coses estan canviant. Veure com, a poc a poc, van recuperant el somriure i les ganes de lluitar pel seu futur, fa que l’esforç hagi valgut la pena, sens dubte.

No obstant això, no ens hem d’oblidar de totes aquelles persones joves que no s’han pogut beneficiar de la reforma i de tota la feina que manca per fer.

Parlem, per una banda, d’aquelles persones joves no vinculades en cap programa d’emancipació, sigui d’una entitat pública o sigui privada. Per una altra banda, ens referim als casos alarmants de persones joves que es troben en situació de sensellarisme. I també parlem d’aquelles persones joves que ja han complert els vint-i-tres anys i no poden regularitzar la seva situació, d’acord amb la nova normativa.

Què cal fer en aquests casos? Instem a l’Administració a buscar solucions davant aquesta realitat existent. Hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per a generar i establir les eines necessàries per a millorar la situació d’aquestes persones.

Hem de continuar oferint-los suport en tots els àmbits que comporten els seus itineraris d’emancipació: formació i inserció laboral, suport emocional, suport jurídic i tot el que sigui necessari perquè puguin esdevenir autònoms i autònomes.

Per concloure, podem dir que, amb l’aplicació de la reforma, hem avançat molt, doncs moltes persones han viscut una millora substancial de la seva qualitat de vida. Però, malgrat aquest avanç, encara queda molt camí per fer si volem arribar a aconseguir que, aquestes persones joves (les que s’han beneficiat i les que no) arribin a esdevenir ciutadans i ciutadanes de ple dret en un futur.

Imatge: Foto de comunidad creado por rawpixel.com – www.freepik.es

Obertes les preinscripcions pel Màster Interuniversitari en Joventut i Societat

Si tens interès en el treball amb joves, la recerca en joventut o els estudis de joventut o de les polítiques de joventut, aquest és el teu màster.

El Màster Interuniversitari en Joventut i Societat neix amb l’objectiu de consolidar una oferta formativa permanent en l’àmbit de la recerca, la intervenció i les polítiques públiques en joventut. En aquest sentit la titulació capacitarà per a:

  • La comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics així com per a la metodologia de treball, l’anàlisi, la direcció i la gestió de polítiques de joventut, amb tot el que aquestes comporten de diagnòstic, disseny, aplicació i avaluació de plans, programes i projectes.
  • L’acció directa amb joves i el treball juvenil a partir d’integrar els coneixements específics, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les capacitats de resolució de problemes en entorns nous o definits de forma imprecisa.
  • La recerca en estudis de joventut, des de l’epistemologia, la metodologia i les conceptualitzacions bàsiques de la joventut fins als seus principals camps de recerca: història, educació, economia, psicologia, participació social, oci, identitat, consum, salut, comunicació i polítiques de joventut. 

Aquesta és una titulació oficial de 60 ECTS que es pot realitzar en un, dos o més anys, segons disponibilitat de l’alumne i ofereix pràctiques externes en centres, projectes o serveis vinculats a l’acció, l’estudi de la joventut o les polítiques de joventut. El màster inicia l’activitat acadèmica el primer divendres d’octubre i la docència presencial acaba el penúltim divendres de juny.

La formació, amb vocació interdisciplinària, compta amb la participació de la Universitat de Girona (coordinació), la Universitat de Lleida, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana de la Joventut.

Per a més informació, queda a disposició dels interessats el correu electrònic , els telèfons 972 41 83 11 / 972 41 83 20 i la web www.udg.edu/masterjoventut. També podeu fer seguiment a les xarxes socials del Màster:

• Instagram: joventutisocietat

• Facebook: Màster Interuniversitari en Joventut i Societat

• Twitter: @MI_JS

• Bloc: juvenopolis.wordpress.com

L’ACPJ col·labora amb el Màster i hi participa com a membre del seu Consell Assessor. 

L’ACPJ a la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” 

L’ACPJ va participar el passat 8 de juny al taller de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura”, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a l’Espai Bombers.

Aquesta representava la tercera de les quatre sessions que configuren el cicle de tallers, una iniciativa nascuda arrel dels botellots que es van celebrar a la capital catalana durant el Covid-19 i que te com a objectiu conèixer més àmpliament les diverses realitats de l’oci nocturn a Barcelona.

D’aquesta manera, la sessió es va dividir en una primera part on els participants van debatre les problemàtiques detectades en relació a aquesta temàtica, i on també es va posar en valor el pes de les festes alternatives a Barcelona, cada cop més presents al circuit nocturn de la ciutat.  La segona part va girar entorn a la creació d’una xarxa juvenil, a qui cal donar veu a l’hora de gestionar i planificar el calendari festiu.

En aquesta tercera sessió de la “Taula Ciutadana per a una nit cívica i segura” els participants van fer un mapeig dels espais d’oci nocturn barcelonins i van debatre la possibilitat d’un altre model festiu i cultural, basat en exemples d’altres municipis catalans i països com Colòmbia i Holanda.

L’última sessió del cicle se celebrarà el 22 de juny al Saló de Cent on es presentarà el recull de les propostes i conclusions sorgides dels tallers anteriors.

Bona participació i assistència a la jornada Reconeixem-nos 2022

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya i l’Associació Catalana de Professionals de Joventut van organitzar el passat 2 de juny una nova edició del “Reconeixem-nos”, una trobada entre representants de diverses entitats juvenils del territori per debatre i posar en comú algunes de les problemàtiques que afronta el col·lectiu juvenil.

Enguany la temàtica va girar entorn a l’accés de les joves als espais d’autogestió, les polítiques locals de Joventut i els diferents models organitzatius de les entitats convidades que, en aquesta ocasió, van ser el CJ Can Ricart (Poblenou), el CJ Girapells (Guinardó), el CJA Ciutat Vella, les JAM (Montbau), el CJ Queixal d’en Xöves (Horta) i l’Espai Jove Escorxador (Palau-solità i Plegamans).

Després d’una primera ronda de presentació, ponents i assistents van participar conjuntament en les taules de debat 1) “Com es vincula l’espai amb un model de Gestió Cívica al territori?” i 2) “Accés, reclamació i okupació d’espais”, d’on en van sortir reflexions sobre les dificultats per constituir-se com a entitat, la institucionalització dels espais i serveis, la relació entre organismes públics i entitats o l’actitud adult-centrista de l’administració.

La darrera part del Reconeixem-nos va ser una posada en comú dels debats oberts al llarg de la jornada, en format “taula rodona, d’on en van sortir les conclusions i valoracions que, des de l’ACPJ i Casals de Joves de Catalunya, recopilarem a través d’un recurs digital que es publicarà en els pròxims mesos.

Des de les entitats organitzadores celebrem la bona participació i la qualitat dels debats tinguts en aquesta edició del Reconeixem-nos.

Presentació de la nova Estratègia de Joventut 2030 “EJ2030”

L’Institut de Joventut d’Espanya – INJUVE – ha presentat l’Estratègia de Joventut 2030, una agenda que es defineix com igualitària, sostenible i socioeconòmicament sustentable i que marcarà el camí de les polítiques de joventut estatals de la dècada.

“EJ2030” neix després d’un procés participatiu entre Ministeris, el Consell de Joventut Espanyol, la societat civil, representants juvenils i organismes de cada comunitat autònoma per tal d’establir un nou pacte social entre administració i joves, per dotar així aquest col·lectiu d’eines i recursos perquè prenguin part en les polítiques estatals amb relació a l’habitatge, la inclusió, la salut mental o la connectivitat.

La ministra de drets socials, Ione Belarra, ha fet palesa la necessitat de fer polítiques per al col·lectiu juvenil, un sector que en els últims anys ha afrontat dues crisis econòmiques, una de sanitària i, actualment, una de bèl·lica. Belarra afirmava que “ser jove no implica tenir contractes precaris, no poder-se emancipar fins els 30 anys o estar incapacitat per formar una família. Hem de deixar de normalitzar que els joves són ciutadans de segona classe”. En aquesta línia els pressupostos generals de l’estat han reservat una partida de 12.500 milions d’euros destinats a les polítiques de joventut.

María Teresa Pérez Díaz, Directora General del INJUVE, ha explicat que entre les línies de l’EJ2030 hi ha una proposta per ampliar l’edat de votació als 16 anys per donar més representativitat als i les joves en els processos de participació democràtica i també una clara aposta per augmentar el nombre de psicòlegs en centres educatius per millorar la salut mental dels joves i adolescents. La mateixa directora del INJUVE declarava que l’Estratègia preveu abraçar a més de 7,4 milions de beneficiaris i que aquesta ha estat redactada amb les referències de la Carta Social Europea, la Estratègia Europea de Joventut i l’Agenda 2030 ODS.

La presentació ha finalitzat amb un col·loqui, moderat per José Ismael Criado, Director del CEULAJ, on s’han portat a debat els 12 eixos d’actuació que presenta l’EJ203, que són els següents:

  1. Educació i formació inclusives, equitatives i de qualitat.
  2. Autonomia, treball digne i emprenedoria juvenil.
  3. Emancipació, habitatge, natalitat y protecció vital.
  4. Salut integral i qualitat de vida.
  5. Col·lectius joves i adolescents en greu perill d’exclusió social o subjectes a una doble discriminació.
  6. Joventut i transformació global: participació i voluntariat.
  7. Mobilitat juvenil: emigració i retorn.
  8. Joventut i món rural.
  9. Gestió del coneixement sobre la realitat i serveis juvenils.
  10. Governabilitat jove i cooperació institucional.
  11. Transversalitat: Dona jove i igualtat.
  12. Transversalitat: Joventut, medi ambient i sostenibilitat.

La presentació arriba després que aquesta setmana es fes pública una nova llei de l’avortament que permet a les joves de 16 anys decidir lliurement sobre la seva salut sexual i reproductiva, on també es van aprovar les baixes per salut menstrual i altres mesures encarades a l’educació sexual entre les joves.

Enllaç a la Presentació de la nova Estratègia de Joventut 2030 “EJ2030”

Radiografia de les dificultats d’emancipació dels joves del territori

El Telenotícies de TV3 mostra, en data de 12 de maig de 2022, la complicada situació de l’emancipació juvenil a Catalunya i Espanya. Les dades revelen que tan sols el 18,2% dels joves catalans viuen independitzats, una xifra que fa deu anys se situava al 30%. En clau espanyola, la mitjana d’edat d’emancipació és de 29,8 anys – segons dades de l’Eurostat – mentre que a països com Finlàndia o els Països Baixos és de 21,2 i 23,3 respectivament.

El noticiari recull el testimoni d’en Ricard i la Laia, dos joves que, per diferents motius, han hagut de tornar a compartir pis, un amb amics i l’altra amb els pares. Aquestes dues situacions posen en valor la celebració del Ple Monogràfic de Joventut celebrat al Parlament de Catalunya del 10 al 12 de maig, on es van aprovar algunes de les conclusions presentades pels grups arran del debat sobre l’emancipació juvenil.

En el Ple també es va instar al govern a treballar per arribar al 30% d’habitatge públic de lloguer social per joves i a l’elaboració d’un registre únic de les pràctiques laborals per estar remunerades.