La ciutat a cau d’orella

admin on 01/03/2016

La ciutat a cau d’orella

Programació d’activitats que combinen l’oci, el caràcter educatiu i el treball comunitari dels col·lectius juvenils amb un eix temàtic que gira sempre al voltant dels rumors i llegendes urbanes amb lligams històrics.

Descripció general

L’impuls del projecte correspon al Servei de Joventut de l’Ajuntament i a la Biblioteca Pública de Tarragona, però es lliga també de forma estreta a l’Escola de Lletres de Tarragona i a la Universitat Rovira i Virgili a causa de la component literària de les activitats i del seu potencial educatiu. La meitat del contingut de la programació, a més, correspon a entitats i col·lectius juvenils de la ciutat, que participen tant en el seu disseny com en l’execució, de forma directa. Es tracta gairebé sempre d’activitats nocturnes, gratuïtes, que esdevenen una alternativa a l’oci juvenil de la ciutat, de manera que es lliga el caràcter lúdic de la programació amb els continguts culturals i d’expressió artística. Es realitza sempre durant el darrer trimestre de l’any, però el procés participatiu i de disseny de la programació es desenvolupa pràcticament durant tot l’any. El cicle consta d’entre 10 i 15 activitats, amb tallers, presentacions teatralitzades, enigmes nocturns, contacontes, xerrades i escenaris oberts. Les activitats tenen lloc en espais públics de referència com l’Espai Jove Kesse i la biblioteca pública, però també en espais de carrer, en places i en entorns patrimonials. S’intenta, a més, que tinguin lloc en diverses zones de la ciutat per facilitar l’accés de tota mena de joves. La implicació de diferents àrees municipals i la participació d’institucions facilita que en el transcurs dels actes hi hagi nombrosos professionals del treball en proximitat aprofitant les dinàmiques de Participació juvenil amb l’objectiu de treballar la integració i cohesió social.

El projecte es va iniciar l’abril de 2012 partir de diverses col·laboracions puntuals entre el Servei de Joventut de l’Ajuntament i la Biblioteca Pública. D’aquí va sorgir la idea de fer una primera programació, que va tenir lloc la tardor del mateix any. Des de llavors, s’ha anat repetint anualment, sempre durant el quart trimestre. Fins al moment, per tant, s’ha realitzat quatre edicions, i la cinquena està en preparació.

Entre abril i agost es realitza la planificació i el disseny de les propostes, amb la intervenció de tots els agents implicats (administració, institucions i entitats i col•lectius). La difusió i promoció del cicle es realitza entre el setembre i l’octubre, i la programació d’activitats té lloc entre octubre i desembre. El gener de cada any es realitza l’avaluació.

El pressupost per a 2015 va ser de 4.500 euros, destinats essencialment a la producció de les activitats i a la comunicació de la programació.

El pressupost de les diferents edicions ha oscil·lat entre els 2.500 i els 4.500 euros, de manera que en l’actualitat estem en la banda alta de la dedicació pressupostària.

D’altra banda, en el pressupost no s’hi compten les despeses de recursos humans, que corresponen al treballs dels professionals dels diferents agents que intervenen en l’organització (tècnics de joventut de l’ajuntament, equip de la biblioteca, professors de la URV, membres de la secció jove de l’Escola de Lletres i dinamitzadors de les entitats que hi participen).

L’edició de 2015 es va finançar amb les següents aportacions

Pressupost Servei de Joventut Municipal 1.000.-
Biblioteca Pública de Tarragona 1.000.-
Arxiu del Folklore de la URV 500.-
Ministerio de Sanidad y Consumo 2.000.-
Plan Nacional sobre Drogas
TOTAL 4.500.-

Aquesta estructura de pressupost es repeteix aproximadament cada any, de manera que l’aportació del Servei de Joventut ronda un percentatge fixe del voltant del 30%. Cal tenir en compte, d’altra banda, que sense l’aportació de les entitats a través de la seva dedicació i treball voluntari, el pressupost s’encariria significativament.

El nucli impulsor de la programació el constitueixen els tècnics de joventut del Servei de Joventut de l’Ajuntament i l’equip directiu i tècnic de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Cal afegir-hi l’aportació dels professors de la URV i els membres de la secció jove de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Finalment, cal comptar amb l’aportació dels monitors i/o dinamitzadors de les entitats que hi col•laboren.

S’adreça genèricament a tota la població jove de Tarragona, en les edats compreses entre els 12 i els 35 anys.

Es calcula que en les quatre edicions realitzades fins al moment s’ha arribat al voltant dels 3.000 participants. En cada edició es programa entre 10 i 12 activitats.

Per a cada edició hi ha una recollida inicial de propostes a la qual fan aportacions específiques els joves a través de diverses entitats de les quals formen part (entitats de lleure, col•lectius de teatre, associacions de veïns, etc.). A partir de les propostes inicials s’estructura el pressupost necessari i s’inicia la producció de les activitats, que en bona part és assumida completament per les entitats i, en per tant, pels joves que en formen part.

Hi ha una difusió específica i una petició de propostes als centres d’ensenyament secundari de la ciutat.

Les entitats hi participen proposant activitats, col•laborant en la seva execució o assumint-la de forma completa. Cada any varia el nivell de participació en cada activitat perquè cada any la programació és diferent.

Boikot Teatre
Rebeca Crazy Dancers
Tornavís Teatre
Associació Ariadna
Club de Còmics de la Biblioteca Pública
Entitats de lleure educatiu
Associació de Veïns de Riuclar
Col·lectius informals de joves

El sistema d’avaluació establert pel Servei de Joventut estableix cada any un percentatge de coorganització de les activitats, per saber en quin grau s’assumeixen les tasques i responsabilitats pròpies de la gestió. En les quatre edicions realitzades fins al moment s’ha arribat sempre, com a mínim, al 75% de coorganització.

La cooperació interdepartamental s’estableix essencialment entre els Serveis de Joventut i de Cultura, a través de la Biblioteca Pública de Tarragona i altres equipaments com centres cívics.

Els responsables del projecte parlen de coautoria de la programació, de manera que la cooperació és completa, i els projecte l’assumeixen conjuntament.

A un altre nivell, s’estableix un sistema de coordinació amb el Servei d’Ensenyament per a la difusió als centres d’ensenyament secundari.

Els serveis municipals (Joventut i biblioteca) cooperen per a la realització del projecte amb les següents institucions:

Universitat Rovira i Virgili, a través del seu Arxiu del Folclore
Escola de Lletres de Tarragona, a través de la seva secció jove
Museu Arqueològic Nacional de Tarragona (Re-viure la Necròpolis)
Centre Cívic Sant Salvador (Projecte UrbanLab)
Punt Òmnia de Riuclar
Museu d’Història de Tarragona
Auriga Serveis Culturals
Limònium

Cal tenir present, d’altra banda, el suport econòmic que rep el Servei de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat a través del seu Pla Local de Joventut, i la subvenció específica per al projecte des del Pla Nacional sobre Drogas, del govern de l’Estat.

El Servei de Joventut de l’Ajuntament ha establert un model fixe d’avaluació del projecte, en el qual es contemplen sempre el nivell de cogestió, el nivell de motivació del grup de treball i dels socis impulsors, el grau i component jove de les entitats implicades, la satisfacció dels assistents, l’impacte en la ciutat, la distribució de les activitats per la ciutat i el nivell de qualitat i creativitat de les activitats.

Avaluen els usuaris, els monitors i responsables de cada activitat, els departaments municipals implicats i l’equip de dinamització i coordinació del projecte.

L’avaluació es realitza sempre durant la segona quinzena de desembre i es pot allargar fins al mes de gener. Al mes de febrer ja es comença a incorporar canvis i millores derivades de l’avaluació en el projecte del nou anys.

Reproduïm tot seguit el sistema d’indicadors amb què treballen:

Nombre usuaris – número absolut
Edat / franges – %
Gènere – %
Nombre d’activitats segons àmbits – gràfic de barres verticals amb quantitatiu
Grau de satisfacció dels usuaris – interval de l’1 al 5
Grau d’assoliment d’objectius – segons indicador programa
Grau de coorganització / cogestió de les activitats – nivells 1 a 5
Fonts i canals de comunicació – %
Punts forts / Punts febles – camp descriptiu / dos columnes
Històric del programa – gràfica lineal

La ciutat a cau d’orella s’insereix en la tradició de programes de prevenció inespecífica, que es fonamenten en l’oferta d’activitats lúdiques per constituir una alternativa a l’oci de consum, associat potencialment a hàbits de risc. La virtut destacable d’aquest projecte, però, és que construeix una oferta d’oci amb continguts culturals i artístics de primer nivell, que vinculen els nois i noies al seu entorn i potencien sentiment de pertinença a la ciutat on viuen. Tot això ho fa primant la programació d’activitats ideades i desenvolupades pels propis joves o per entitats i col·lectius en els quals participen. Així doncs, el projecte conjuga prevenció, promoció d’hàbits saludables, cohesió social, participació, creativitat i divulgació cultural. Es tracta d’una combinació difícil en un plantejament teòric, però que s’assoleix en el cas de Tarragona gràcies a la conjugació de l’esforç compartit entre les àrees de Joventut i Cultura de l’ajuntament amb la implicació d’institucions del món acadèmic i patrimonial i un elevat nivell de participació i cogestió amb entitats i joves.

1. Conjuga el treball en proximitat amb institucions acadèmiques
Els professionals de joventut i dinamitzadors que treballen en contacte directe amb els joves conjuguen esforços amb l’expertesa de responsables d’institucions de gestió patrimonial, de manera que es posen en contacte el món del treball en proximitat amb els ciutadans (joves, en el nostre cas) amb el coneixement acadèmic. D’una banda apropem els joves a sabers habitualment percebuts com a àrids, i d’una altra explorem el potencial dinamitzador i cohesionador de la història i el patrimoni.

2. Vincula l’oci amb la pertinença i la cohesió
Explora l’ús d’activitats d’oci com a elements de cohesió social i de revalorització de l’entorn i el seu patrimoni. D’aquesta manera es genera sentiment de pertinença i implicació amb la pròpia ciutat sense necessitat de recórrer a un discurs transcendent ni allunyat de les dinàmiques juvenils. Humanitza la vivència de la ciutat i proposa els joves com a transmissors de coneixement d’una forma lúdica i atractiva.

3. Tracta diferents espais i equipaments públics com una única xarxa
Posa en un mateix nivell d’interès equipaments específicament juvenils (casal de joves) amb equipaments netament culturals (biblioteca, centres patrimonials..) i els usa indistintament en una programació que persegueix al mateix temps objectius de dinamització social i de difusió i promoció cultural. Ajuda a pensar els equipaments públics com una xarxa única.

4. Connecta àmbits d’actuació diferents en una única programació
Cultura, participació, oci, dinamització juvenil, prevenció, salut, formació. Permet treballar objectius públics ben diversos amb un únic projecte. Promou i fa inevitable la cooperació entre professionals d’àmbits diferents de gestió. Esborra barreres entre departaments de l’administració pública.

5. Promou la gestió i cogestió juvenil
Tot i que per la seva naturalesa i objectius podria tractar-se d’una programació molt dirigida, estimen que al voltant del 80 per cent de les activitats són produïdes pels propis joves, a través de col•lectius i entitats de les quals formen part. A banda de l’interès que té per si mateix el fet que els joves gestionin els propis interessos, els empeny a participar en el disseny d’un projecte que es planteja objectius habitualment allunyats de la participació: prevenció, promoció d’hàbits saludables i difusió del patrimoni.

El màxim responsable tècnic del projecte és Siscu Guirro, tècnic municipal de joventut.

Siscu Guirro Llauradó
Llicenciat en Història per la URiV i Màster en Societat, Cultura i Història de les Religions del Món. Cursos d’especialització en polítiques de joventut i planificació i gestió, i actualment cursant el Màster Interuniversitari Joventut i Societat. Tècnic de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2004 com a coordinador dels programes educatius de lleure i responsable del programa d’alternatives, d’oci i consum. Membre del grup impulsor de “la ciutat a cau d’orella”, i coordinador del grup de treball.

Emili Samper Prunera
Doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Treballa a l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URiV. Activitat investigadora en la literatura oral popular. Forma part del grup de treball de “la ciutat a cau d’orella”.

Imma Pujol
Bibliotecària i contacontes. Responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona.

Dolors Saumell
Bibliotecària, llicenciada en geografia i història; màster en direcció de sistemes d’informació. A l’actualitat directora de la Biblioteca Pública de Tarragona

Ingrid Ventura
Membre de l’Associació Tarragona Literària i responsable de la secció jove de l’Escola de Lletres.

Toni Martí Marsal
Llicenciat en Pedagogia i en Antropologia. Màster en joventut i en antropologia urbana i postgrau en cooperació internacional. Durant més 20 anys vinculat a entitats sòcioculturals i artístiques. Gestor cultural de 1998 a 2002 i tècnic de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2002 (coordinador tècnic des de 2008). Participa en la coordinació, seguiment i avaluació de La Ciutat a cau d’orella.

Georgina López Félix
Animadora sociocultural i curs d’aprofitament del Postgrau en Gestió Cultural de la URiV. Col·labora en el disseny de les activitats que es realitzen a l’Espai Jove Kesse, definint els recursos espacials i materials, també com part implicada en l’avaluació del projecte La ciutat a cau d’orella.

Isaac Fernández Pardo
Tècnic en administració, comerç i relacions públiques i tècnic superior en gestió comercial i màrqueting, realització d’audiovisuals i espectacles. Durant més de 15 anys, vinculat amb associacions juvenils en l’àmbit local i en l’espai iberoamericà. Coorganitzador del Fòrum Social de la Conferencia Mundial de la Joventut de 2010. Dinamitzador de l’Espai Jove Kesse des de 2012. Responsable del projecte d’espais oberts amb joves de 12 a 18 anys. S’ocupa de la difusió, seguiment i avaluació a La ciutat a cau d’orella.

Núria Boronat Cisteré
Llicenciada en Enginyeria Química per la URiV. Màster en Enginyeria Ambiental. Cursos d’especialització en polítiques de joventut. Dinamitzadora juvenil durant 2010 i 2011 i tècnica de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2011 com a coordinadora de l’Oficina Jove del Tarragonès. Suport a la comunicació, seguiment i gestió del projecte “la ciutat a cau d’orella”.

Els responsables del projecte opinen
Concentrar el cicle durant la tardor fa complicat mantenir un contacte personal entre els membres del grup impulsor conformat per les tècniques de la Biblioteca Pública de Tarragona, un tècnic de l’Arxiu del Folklore de la URV, una membre de l’Escola de Lletres de Tarragona i jo mateix (Siscu). Cadascú, des del seu espai de treball, avança temes interns però no és fins passades les vacances d’estiu que podem assentar les bases de cada edició. Fem la revisió del cicle durant el mes de desembre i obrim la fase de disseny durant el mes de juny.

Una altra de les dificultats és aconseguir l’obertura dels espais en horari nocturn. Hem resolt aquest aspecte amb la complicitat puntual d’espais com poliesportius i museus. Aquest fet també ens fa mirar més cap a l’espai urbà, cosa que emet una mirada positiva envers el conjunt de la ciutadania. Podria dir que fa més transparent el projecte si es remet a l’ús de l’espai urbà.

Té un gran valor del retorn de la comunitat educativa, la qual ha acollit el projecte amb entusiasme. Hem après a implicar grups de joves en les diferents fases del projecte.

El fet de treballar en equip amb agents i professionals de diferents àmbits i disciplines (educació, salut, serveis socials, cultura…) ha permès enriquir i consolidar l’efecte transformador del projecte. Treballar amb equipaments com la biblioteca pública, la universitat, la casa de les lletres i perquè no, l’espai jove, fa que tot plegat obtingui una solvència contrastada en el camp educatiu i social.

El fet de treballar amb pressupostos ajustats i condicionats a les aportacions de finançament extern i a partides de suport provinents de cada soci del projecte, fa que es dosifiquin millor els recursos i explorem noves formes d’expressió i treball amb joves basades en la creativitat i la Innovació.

Ens cal millorar l’adequació dels materials i les propostes d’activitat als joves de 12 a 17 anys, ja que bona part prové de llibres i documentació que cal descobrir, fer accessible i adaptar per captar l’atenció i l’interès dels joves.

Inicialment, estava pensat únicament per a públic juvenil però a dia d’avui no fixem edats màximes de participació. El programa és eminentment jove, conduït per joves i dirigit a la població jove, però mantenim la possibilitat d’acollir altres públics que esporàdicament acompanyen el projecte. Aquest punt intergeneracional ha millorat la percepció ciutadana del projecte.

Per a les properes edicions ens cal una col·laboració més estreta en la fase de gestació del projecte. Cal equilibrar les intensitats de treball entre la fase de disseny i la d’implantació.

Pel que fa als recursos, ens cal aconseguir el compromís del pressupost amb més antelació. Convé saber amb què es compta des de principi d’any per tal planejar l’abast de les accions.

També ens cal revisar la distribució del temps i de la difusió prèvia de totes les activitats del cicle. I pel que fa a la difusió, pensem en introduir el treball d’alguna de les accions mitjançant metodologies des de l’entorn 3.0.

Un dels errors que ens convé evitar és la organització de grups massa nombrosos, que fan difícil la realització i aprofitament dels tallers.

Aquest cicle persegueix activitats diverses i poc convencionals com poden ser els enigmes nocturns o les descobertes a espais patrimonials des de components lúdiques, educatives i culturals. L’element llegenda urbana o les històries increïbles atrauen dos dels valors primordials per mantenir viva la projecció any a any d’aquest cicle: la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT.

“La ciutat a cau d’orella” proporciona l’oportunitat de projectar la veu jove i la capacitat d’activar la joventut com a grup implicat i transformador en les expressions i manifestacions socials i culturals a la ciutat. Bona part de l’esforç es destina a facilitar el trànsit entre l’espai educatiu formal i el temps lliure. Per tant, confiem en mantenir la connexió entre equipaments educatius reglats i el que des de l’equip de joventut anomenem espais tarragonajove. Insistirem a lligar els circuits educatius de l’aula amb els que es produeixen en els espais joves o altres equipaments que fomenten el treball amb joves.

La perspectiva de treball és realment bona i un dels reptes importants és enfortir el vincle amb el públic universitari. De cara al futur immediat, ens cal trobar noves temàtiques i pràctiques que motivin la participació dels joves i de tota la ciutadania en les activitats que es realitzen en espais oberts.

Cal seguir teixint vincles i complicitat amb els agents que treballen amb i per la ciutadania jove, principalment amb els centres educatius. I no oblidar la mirada territorial del projecte envers una realitat diversa socialment i culturalment reconeguda a la ciutat de Tarragona.

Tarragona Jove Biblioteca

Pública de Tarragona

Bloc Llegendes urbanes

Projecte 2015

Dossier de premsa 2015

Nota de premsa

Article

Tantágora. Revista de literatura oral

No disposem d’informació per aquest apartat.

Espai Jove Intercultural

admin on 12/03/2015

Espai Jove Intercultural

Espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació.

Descripció general

L’Ajuntament de Mollerussa ofereix als joves adolescents del municipi un espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació en el marc d’un ideal de ciutadania activa. El projecte acull cada any com a mínim 40 nois i noies de 12 a 15 anys, provinents dels tres centres d’ensenyament secundari de la població i amb orígens diversos, representatius també de l’elevat percentatge de població immigrada de Mollerussa.

Es creen dos grups de 20 nois i noies cadascun, un d’alumnes de 1r i 2n d’ESO (11 i 12 anys), i l’altre de 3r i 4t d’ESO (13, 14 i 15 anys). El primer desenvolupa la dinàmica Investiguem la història de Mollerussa, que consisteix a organitzar trobades amb persones grans provinents del Casal Municipal per a la Gent Gran, que els expliquen la vida al municipi anys enrere. El segon grup treballa la dinàmica Vivint Mollerussa, que consisteix essencialment a conèixer la realitat actual del municipi amb tota la seva diversitat i a promoure accions que impliquin els joves en projectes per a la comunitat.

Les trobades es realitzen a l’equipament Espai Jove Intercultural (EJI) i tenen lloc dues vegades la setmana. Al llarg del curs es realitzen diverses activitats o accions, algunes dels dos grups per separat, d’altres en comú, però amb la finalitat compartida d’evidenciar la realitat intercultural del municipi, reflexionar i discutir sobre ella, i descobrir els espais possibles de participació a través dels quals els joves poden també fer aportacions al benestar comú. Entre les múltiples accions que realitzen hi ha, per exemple, la dinamització de l’espai musical Aixopluc, tallers sobre els drets dels infants, participació en una trobada estatal de consells infantils i d’adolescents, activitats del parc de Nadal, tasques de voluntariat o el programa setmanal de ràdio EJI Flash Night.

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que durant el curs 2015-2016 s’ha realitzat la desena edició.

A principi de curs, durant el mes de setembre, es seleccionen els vint nois i noies de cadascun dels dos grups d’entre les múltiples sol·licituds que fan els mateixos joves. L’equip de Prevenció i Mediació Comunitària de l’Ajuntament de Mollerussa realitza la selecció, atenent a criteris de diversitat, mirant de mantenir en els grups una mínima representativitat dels diferents orígens culturals dels joves i paritat pel que fa al gènere.

Els grups fan dues trobades la setmana (dilluns i dimarts) amb els dos educadors que condueixen el projecte, durant les quals realitzen les dues dinàmiques diferenciades i s’estimula el debat i la discussió sobre les diverses temàtiques a tractar. A través d’un sistema de participació permanent, els propis joves van decidint de quina manera es despleguen els diverses accions que tenen lloc al llarg de l’any.

Al llarg de les diferents edicions del projecte, s’han realitzat, entre moltes d’altes, les següents activitats.

Activitats d’aprenentatge i servei amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya
Participació en l’organització del Carnaval
Voluntaris en l’activitat d’inici de la Festa Major
Activitat Xtreme Action Mollerussa, durant la Festa Major
Proposta dels tallers d’estiu
Organització de la festa de cloenda de l’EJI
Programa de ràdio setmanal EJI Flash Night
Audiència amb l’alcalde per proposar projectes
Treball i participació col·lectiva i individual en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, amb la promoció de les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i l’ambiental.
Celebració dels Drets dels Infants, amb la realització de cartells i de vídeos per a la seva difusió i sensibilització de la població el 20 de novembre, al voltant de la reflexió sobre la situació de la infància en el municipi i comunitat i el desenvolupament d’un pla per millorar-lo, posant les seves preocupacions i els seus drets en el centre dins de la campanya “Per a mi i per a tots els meus companys” realitzada des d’UNICEF.

Durant el mes de juny es realitza l’avaluació de tot el curs.

La despesa anual pressupostada el 2016 ha estat de 14.435 euros, dels quals, 14.035 euros es destinen als costos laborals dels dos educadors. Resten, per tant, 300 euros per a despeses en material fungible (el 2015 eren només 100 euros).

Per l’any 2021, el projecte de l’Espai Jove Intercultural junt amb el Consell de Participació Adolescent dins del Pla d’Infància tenia una partida unificada 8.000 €, mostrant una davallada de gairebé 6.500 € vinculada a les activitats que van poder dur-se a terme a causa de les limitacions pel context de la pandèmia.

La despesa depèn d’una partida consolidada de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania. Només es va produir una variació durant dos anys, en els quals la figura d’un dels dos educadors la va assumir el tècnic de joventut del municipi, de manera que es convertia en una aportació de la regidoria de Joventut.

Queda clar, per tant, que tota la despesa directa en activitats forma part dels pressupostos que per a aquestes activitats ja tenen les diferents regidories o departaments de l’ajuntament. No està valorada la part d’aquests pressupostos que es destinaria directament al projecte EJI. En tot cas, aquesta estructura de despesa certifica el caràcter transversal del programa.

La totalitat de les despeses s’assumeixen des del pressupost municipal dins del Pla d’infància, però han comptat amb diverses subvencions.

En l’inici de l’EJI, quan es va programar com a projecte pilot, el 50% de la despesa es cobria amb subvencions de la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Familia i de la Secretaria General de Joventut, que en aquell moment depenia de Presidència de la Generalitat.

A partir de 2007 i fins l’any 2017, es disposa d’una única subvenció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència del Departament de Benestar i Familia, de 950 euros anuals.

Dos educadors socials que condueixen i dinamitzen els grups de joves. Tots dos estan integrats a l’equip de prevenció i mediació comunitària de la regidoria de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Mollerussa. Un d’ells, a més, assumeix la funció de director tècnic del projecte.

A més de la dedicació explícita dels dos educadors, hi intervenen puntualment els tècnics municipals responsables dels projectes o activitats en les quals participen els joves en el desplegament de les dinàmiques dels seus grups.

Cada any 40 adolescents són triats per participar al projecte, tot i que en ocasions alguns joves que en l’edició anterior van integrar el grup dels més joves hi continguen col·laborant, de manera que, per exemple, l’any 2013 van comptabilitzar fins a 60 nois i noies.

En qualsevol cas, la inscripció està limitada a aquestes xifres, i es fa una selecció entre els nois i noies que sol·liciten integrar-s’hi. Cada any hi ha al voltant de 80 joves que ho intenten, de manera que pràcticament la meitat es queden en llista d’espera. L’expectativa i l’interès a formar part del projecte, per tant, és alta.

El curs 2015-2016, el 65% dels nois i noies eren nascuts a Catalunya. És interessant constatar que aquest percentatge va disminuint paulatinament, perquè l’any 2013 els nois i noies autòctons encara suposaven el 70%. L’origen de la resta de nois i noies va variant ca any, però durant el darrer curs, el 15% dels participants havien nascut a Romania, i el 5% al Marroc. En el conjunt d’edicions, però s’ha treballat amb nois i noies nascuts a Colòmbia, Xile, Eslovàquia, Equador, Senegal i el Sàhara.

D’altra banda, moltes de les activitats dutes a terme pels joves s’adrecen a altres joves del municipi, de manera que la repercussió del projecte es multiplica. És el cas, per exemple, de les activitats de l’espai musical Aixopluc, que durant el curs 2015-2016 va acollir 420 nois i noies, o de les més de 200 escoltes del podcast del programa de ràdio o les 4.000 visites al bloc del projecte.

En el curs 2016 – 2017 van participar 33 joves d’orígens diversos, com ara romanesos, marroquins, catalans, colombians i xilens. Similarment, entre el 2017 – 2018 van participar 35 joves d’origen romanès, marroquí, catalans, colombians, xilens, argentins, italians, polonesos i senegalesos. Durant l’edició de 2018 – 2019 va participar 32 joves de nacionalitat espanyola, marroquina, xilena, índia, italiana, polonesa i romanesa. Entre 2019 – 2020, la participació es va veure reduïda a causa de la pandèmia, amb 10 participants de les nacionalitats romanesa, marroquina, catalana i polonesa d’ètnia gitana.

El projecte es basa de forma completa en la participació. Tot i que les propostes d’activitats són generalment dels educadors, el seu desplegament i la manera com es desenvolupen és a les mans dels joves. L’EJI es planteja com un espai de debat i reflexió, de manera que el protagonisme és dels joves. Fins i tot quan els projectes impliquen la participació d’altres regidories o departaments de l’ajuntament, els responsables tècnics respecten la capacitat de decisió dels joves a l’hora de desplegar les accions concretes.

A més, vinculat a l’EJI, hi trobem també el Consell de Participació Adolescent, que va nèixer amb l’EJI l’any 2011, formant part de la primera onada d’espais de participació infantil i adolescent que es va crear a Catalunya. Està format per 50 nois i noies d’entre 12 i 16 anys amb joves de l’EJI, del grup motor La Salle, el grup motor Terres de Ponent i del CEE SILOÉ. Aquestes joves es reuneixen un cop al mes i convoquen als diferents regidors de l’ajuntament en funció de les temàtiques que vulguin treballar. Tot i això, en 3 reunions, sempre hi assisteix l’alcalde i el regidor de benestar social, ciutadania i infància. A través d’aquests grups, les joves no només participen de l’espai, sinó que també tenen la possibilitat d’incidir en la vida pública i política de Mollerussa com a agents actius i interlocutors dels representants polítics del municipi.

Les associacions del municipi són objecte d’algunes de les accions o activitats dels dos grups de joves i, en termes generals, es fa difusió de la diversitat d’entitats del municipi.

Alguns exemples de col·laboració directa són l’Associació de Donants de Sang del Pla d’Urgell o Unicef, a través del seu projecte Parlament Online Infantil,i de les associacions Colla dels 50i + la Colla Som del 66. Més recentment, també han començat a cooperar amb el Casal popular d’Arreu de Mollerusa, i en concret, amb els bastoners.

La multiplicitat d’activitats o accions que desenvolupen els dos grups de joves impliquen necessàriament la participació de diferents àrees municipals, començant per l’Alcaldia i seguint per les regidories responsables de les programacions culturals i associatives del municipi. Els responsables del projecte esmenten els serveis d’esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona i comunicació. Alguna de les col·laboracions més rellevants, però, són amb el Casal Municipal per a la Gent Gran, la Taula d’Igualtat o amb l’emissora municipal Ràdio Ponent.

El projecte és essencialment local i no implica la participació directa d’altres administracions. Es compta puntualment amb la participació del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i les ja esmentades col·laboracions institucional amb Unicef i el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya, impulsat per la Generalitat.

Els responsables del projecte expliquen que l’avaluació és processual, de manera que en cada trobada o acció dels joves hi ha implícita una avaluació puntual. Tot i així, durant el mes de juny es realitza una avaluació global del projecte. En les memòries mostren un bon recull de dades de participació i una valoració qualitativa que aparentment sorgeix de l’avaluació anual.

Es tracta d’un projecte eminentment qualitatiu, que basa els seus resultats en el treball directe d’educadors que es coordinen amb la resta d’instàncies municipals, però que despleguen les seves tasques de dinamització sobre el terreny, en contacte i relació directa amb els joves. Els resultats o beneficis del projecte s’expliquen per una tasca inespecífica de prevenció, de manera que difícilment es poden quantificar en resultats evidents, i la seva defensa descansa sobretot en la promoció de determinats valors. Aquest tipus de projectes tot sovint tenen dificultats per consolidar-se perquè la seva bondat es basa en intangibles que aporten poc rendiment en termes de visibilitat pública. Malgrat això, l’EJI ha realitzat ja en el moment d’incorporar-se a aquesta plataforma nou edicions i no presenta signes de debilitat o d’estar en risc de cara al futur. És un bon exemple, per tant, de política de joventut qualitativa, fonamentada en tasques d’interlocució directa amb els joves i sostinguda pel treball de professionals especialitzats en les tasques educatives derivades de la dinamització, l’acompanyament i la promoció juvenil.

1. S’adreça a l’hora a joves autòctons i nouvinguts
Tot i que una part fonamental dels seus objectius persegueixen la integració de joves immigrats, no s’adreça a ells en exclusiva, sinó que ho fa de manera integrada, treballant a l’hora amb nois i noies autòctons i nouvinguts, sense fer diferència. De vegades, el fet que un programa s’adreci només als immigrats ja suposa un cert grau de discriminació. EJI evita aquesta possibilitat. Amb uns i altres treballen les mateixes problemàtiques, promouen els mateixos projectes i estimulen la seva participació en els mateixos termes.

2. Fa prevenció en positiu
Es defineix com un programa de prevenció, per evitar risc d’exclusió social, però en cap cas ho fa llençant missatges negatius. La prevenció és inespecífica, és a dir, sense negar ni oposar-se a situacions concretes. La millor manera de prevenir és proposar projectes en positiu, donar alternatives diverses i estimular hàbits saludables, participatius i d’interès cultural. A més, presenta els joves com a agents promotors de valors assumits per la comunitat: hàbits saludables, participació, gestió de serveis, voluntariat, col·laboració en activitats adreçades a tota la comunitat.

3. Incorpora el treball intergeneracional
El projecte posa en joc tota mena disciplines o temàtiques pròpies de la gestió pública (cultura, atenció social, ensenyament, participació ciutadana, festes, salut…) i incorpora la variable intergeneracional per treballar-les. Posa en relació joves i gent gran per tal que uns aprenguin dels altres, amb voluntat d’intercanvi. Les trobades amb la gent gran no són testimonials ni un acte puntual, sinó la base a partir de la qual es treballen continguts concrets. Dona valor a l’experiència i l’edat, d’una banda, i mostra el potencial de servei a la comunitat que poden desplegar els joves, d’una altra banda.

4. Els joves arriben a altres joves
La majoria de les múltiples accions que desenvolupen els participants al projecte al llarg de tot el curs escolar tenen una repercursió pública en forma de servei o propostes adreçades als joves. És així com, treballant amb un grup en principi reduït (40 nois i noies) la política de joventut municipal multiplica el seu efecte pràctic. A més, es visualitza com són els propis joves els que tenen capacitat per organitzar, cooperar, col·laborar o cogestionar serveis o activitats que tenen com a destinataris els propis joves. Així doncs, tot i que es tracta en principi d’un projecte de prevenció, esdevé també un projecte de promoció juvenil.

5. Treball de proximitat
La base del projecte és el treball de proximitat que es desplega a partir de dos professionals (educadors) que eliminen barreres i entren en contacte amb els joves. La interlocució, a més, és continuada en el temps, i amb moments d’especial intensitat quan es concreta en accions concretes de difusió pública. Les polítiques de joventut no són una finestreta a la qual s’han d’adreçar els joves, sinó un espai obert de treball en el qual han d’interactuar els professionals que en tenen cura i els joves que en són objecte i subjecte a l’hora.

La directora tècnica del projecte des del 2019 és Míriam Solé Solà, que actua al mateix temps com a educadora, al costat de la, també educadora, Montse Ruíz. La Míriam és educadora social col·legiada no 10586.Dinamitzadora i educadora de l’espai jove intercultural des del 2019. Actualment, és l’educadora referent del Consell de Participació Adolescent (CPA) de Mollerussa i Educadora de Carrer referent dins de l’Equip de Prevenció i Mediació de l’Ajuntament de Mollerussa. A més a més,actualment acompanya i dona suport al Espai Jove Intercultural (EJI) de Mollerussa.

Montse Ruiz Pérez. És educadora del projecte EJI des de fa 10 anys. És educadora social i actualment forma part de l’equip de prevenció i mediació comunitària de l’ajuntament de Mollerussa, que depèn de la regidoria de benestar social i ciutadania. Ha treballat amb infants i adolescents en diferents recursos, tots ells dins de l’àmbit de l’educació no formal. Ha estat monitora en un esplai de Mollerussa, educadora i directora de la Unitat d’Escolarització Compartida de Mollerussa fins l’any 2008, mediadora social i educadora de carrer.

Els responsables del projecte opinen

El projecte ha anat evolucionant des de la seva creació (2006) tot adaptant-se a les necessitats dels joves i a les inquietuds que, com a tècnics, volem que desenvolupin envers la ciutat i l’administració local.

De fet, l’EJI ha anat augmentant progressivament la seva presència activa dins de la ciutat i els recursos de què disposa (la ràdio local, el casal municipal de la gent gran, implicació en la organització i desenvolupament d’activitats dirigides als joves de la ciutat, major participació activa en la gestió del municipi mitjançant les audiències amb l’alcalde…), fet que denota el suport i la implicació que a nivell polític té el projecte.

El fet que el projecte tingui una dimensió de ciutat i sigui transversal, fa que s’hagi de relacionar amb molts recursos, i implica el gran repte d’un treball molt coordinat i acurat entre diferents regidories (esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona, comunicació), associacions de la ciutat i recursos tant municipals com comarcals. Aquesta és una de les dificultats més grans del projecte, ja que requereix una inversió de temps important per tal que aquest treball transversal sigui òptim i eficaç.

La resposta i implicació dels joves és molt bona i, de fet, ha anat augmentant de forma positiva al llarg dels anys. En l’actualitat hi participen 2 grups de 20 nois i noies cadascun, tot i que les sol·licituds de participació cada any arriben al voltant de les 80. Per manca de recursos humans, per tant, no podem atendre totes les necessitats.

Els impactes més importants que hem notat a partir de l’aplicació del projecte, han estat:

1. El canvi relacional que s’estableix entre els joves de la ciutat. El fet de relacionar joves dels diferents instituts i treballar junts per la ciutat, fa que es modifiquin els grups d’amics i colles informals existents. Els joves es veuen i se senten no només com a mers ciutadans, sinó com a veïns actius d’una ciutat en la que viuen i conviuen junts i la fan créixer a partir de les seves opinions i accions. Per tant, també hi ha un canvi envers la relació que tenen amb l’administració local. Descobreixen les possibilitats d’influir en aquells afers que els afecten directament. A partir de 2014, un noi i una noia de l’EJI formen part també de l’òrgan de recent creació CNIAC (Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya). Per tant, el projecte permet als nois i noies de la ciutat estar implicats de forma activa en un projecte a nivell nacional.

2. La funció preventiva que té i que afavoreix la cohesió social de la ciutat. Els joves es relacionen i construeixen junts, independentment del seu origen, classe social o realitat personal.

3. Finalment, posem de relleu que el projecte permet evidenciar la força i les possibilitats que tenen els joves de la ciutat, ja que aporten moltes coses positives al municipi. La resta de ciutadans ho veu, ho constata i ho percep. Per tant, permet donar valor i empoderar tots els joves de la ciutat.

Al llarg d’aquests 9 anys d’implementació del projecte hem pogut constatar com una part important dels nois i noies que hi han participat en l’actualitat estan implicats o liderant associacions esportives i entitats socials i culturals de la ciutat.

La valoració a nivell professional és molt bona. Malgrat les dificultats inicials per motivar els nois i noies d’aquestes edats, responen positivament quan troben professionals que treballen des d’un segon pla, deixant bona part de la capacitat de decisió i actuació als joves. La feina dels tècnics, per tant, és acompanyar i assessorar tot el procés. Els resultats i la implicació dels joves són tant importants, que ens aporten un gran aprenentatge a nivell professional. Aquesta manera de treballar suposa un canvi en la metodologia de relació amb tots ells, i això ens permet acompanyar-los d’una forma integral en el procés de creixement personal de cadascun d’ells.

Bloc

Podcast EJI Flash Night (programa de ràdio)

Facebook

Twitter – @EJIMollerussa

Instagram – Espai Jove Intercultural

Memòria 2015-2016

Presentació 2015-2016

Ara mateix no disposem d’aquesta informació.

Carretera i manta

admin on 08/11/2012

Carretera i manta

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis.

Descripció general

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis. Es tracta, per tant, d’un projecte mancomunat, que facilita la mobilitat, la interrelació entre els joves de tres localitats i que optimitza els recursos de què disposa cada consistori perquè multiplica per tres l’oferta que podria posar al servei dels seus usuaris. Té una llarga trajectòria que arriba ja als dotze anys, i ha rebut sempre el suport polític unànim dels tres consistoris, amb independència dels colors polítics que hi han governat. La tipologia de les activitats programades ha anat variant en funció de la demanda, de les condicions econòmiques, de la capacitat tècnica i de l’evolució dels gustos juvenils. Així, inicialment tenien un gran protagonisme les sortides i viatges lúdics, però en la darrera etapa s’ha potenciat sobretot les activitats formatives. Es també interessant remarcar els progressos pràctics que s’hi ha anat realitzant, incorporant aplicatius informàtics i modificant el sistema de gestió a mesura que es posaven a prova els mètodes utilitzats. La consolidació del projecte es deu tant a la constància municipal en programar-lo com al bon coneixement que en tenen tots els joves de l’entorn, com a la implicació dels seus responsables tècnics.

La primera edició es va realitzar el 2000, amb un pressupost de només 14.000 euros. El seu bon funcionament, però, va fer que anés creixent any darrera any, fins al moment de màxim desplegament, que fou entre els anys 2007 i 2009, arribant a tenir un pressupost de 254.000 euros.

A partir d’aquestes dates, però, i a causa del context econòmic, es redueix la seva grandària, fins al punt que el pressupost retorna al nivell de 2003. Malgrat les dificultats, però, el pressupost s’estabilitza entre 2011 i 2014, de manera que, amb lleus variacions, conserva la seva capacitat de finançament. La continuïtat, així doncs, sembla garantida.

Els períodes durant els quals es programen les activitat han anat variant durant tots aquests anys. Incialment, es distribuien al llarg de tot l’any, am preferència per la temporada d’hivern i primavera. Durant els darrers anys, però, s’ha consolidat l’oferta per al quatrimestre setembre-desembre de cada any.

També inicialment, la gestió i inscricipcions es realitzen de forma simultània en els tres municipis, però la pràctica va fer recomanable centralitzar la gestió en un de sol. En les darreres edicions, per tant, cada any un municipi diferent s’ocupa de centralitzar la gestió.

El pressupost previst per a l’edició de 2011 era de 138.931 euros. La despesa finalment executada, però, va ser de 108.350 euros. A partir d’aquesta data els recursos econòmics del projecte s’estabilitzen i es consoliden. El 2012 es va baixar fins als 102.000 euros, però es va recuperar fins als 105.000 i al 2014 s’hi ha arribat amb 104.000 euros.

Un percentatge important de la despesa es finança amb els ingressos generats per les pròpies activitats. Així, per al pressupost de 2011, es va recollir entre els tres municipis la quantitat de 41.214 euros en concepte d’inscripcions i pagaments diversos. Això vol dir que l’aportació dels ajuntaments provinent dels pressupostos municipals va ser de 67.136,25 euros. D’aquestes xifres es desprèn que el 38% de la despesa executada s’autofinança amb les pròpies activitats i el 62% es finança amb recursos públics.

El projecte es desplega gràcies a la implicació, equitativa, dels tres responsables tècnics de les regidories de Joventut dels ajuntaments organitzadors. Les decisions es prenen de comú acord, i s’alternen anualment la responsabilitat de centralitzar les inscripcions.

En el projecte hi intervenen altres professionals en la mesura que desenvolupen les diferents activitats programades, però ho fan en qualitat de prestació de serveis contractada per a cada cas, i no participen de la globalitat del projecte.

Així mateix, cal comptar amb un equip de monitors per a les sortides.

En l’edició de 2011, 374 joves van participar a les activitats formatives, i 962 a les de lleure. Més del 50 per de participants es concentren en les edats compreses entre els 18 i els 24 anys d’edat, tot i que cal remarcar que hi ha un grup nombrós de més de 35 anys (11%) en les activitas formatives, i del grup de 14 a 17 anys (29%) en les activitats de lleure.

Es interessant destacar també que en les activitats formatives, són clara majoria les noies, amb gairebé un 71% dels participants. En canvi, en les activitats de lleure són els nois els més nombrosos, amb un 60% dels casos.

No hi ha un sistema efectiu de participació, més enllà de la simple inscripció i gaudi de les activitats, cursos i tallers.

No hi ha tampoc un sistema estable de relació amb les entitats o associacions del municipi per al desenvolupament del projecte.

El sistema interdepartamental se centra, bàsicament, en la coordinació per a la programació d’activitats, tot mirant d’evitar duplicitats i buscant la complementarietat amb l’activitat d’altres àrees.

En aquest punt és interessant ressaltar que l’oferta d’activitats formatives, inclou cursos d’interès per a la recerca de feina o per a la promoció de nova emprenedoria. L’organització d’aquestes activitats, per tant, té interés més enllà de l’estricte àmbit de Joventut.

És obvi la principal fita en l’àmbit institucional és la col·laboració, al llarg de més de deu anys, de tres municipis. La continuïtat del programa revela la bona sintonia entre els tècnics de les tres poblacions i un grau d’assumpció i integració del projecte remarcable.

En el document 013/001 s’observa que hi ha un acurat coneixement de l’execució de les activitats, amb una referència estadística estable que permet fer comparatives plurianuals. Les dades de participació, a més, permeten desglossar amb claredat per edats i per gènere.

No hi ha, fins al moment, en canvi, consultes sobre el grau de satisfacció dels joves inscrits a les activitats.

Carretera i Manta revela d’una clara i simple la relativa facilitat amb què es pot compartir esforços entre municipis per desenvolupar un projecte comú. Més de dotze anys de programa comú posen de relleu que la voluntat és determinant a l’hora de fer possibles propostes interessants. Moltes de les activitats que es programen probablement no serien possibles si les hagués d’organitzar algun dels tres ajuntaments participants, per falta de quòrum. La únió en l’esforç de difusió i en la logística informativa, en canvi, fan possible l’existència d’una oferta que d’altra manera ni tan sols existiria.

1. La continuïtat

En el moment en què incorporem aquesta bona pràctica ja es realitza la seva tretzena edició. Només aquesta dada ja revela diverses qüestions remarcables: l’oferta interessa perquè al llarg de més de 10 anys els joves s’hi han inscrit en una quantitat remarcable, i l’entesa tècnica entre els departament de Joventut dels municipis és gairebé un factor d’estabilitat, una rutina que no es qüestiona. És interessant també remarcar que al llarg de tots aquests anys s’han produit diversos canvis en el color polític governant en els municipis, i en cap cas això ha estat un obstacle per donar continuïtat ni al projecte ni a la cooperació entre les tres poblacions. La continuïtat del projecte, per tant, ha superat tots els possibles factors de desestabilització a què s’hauria pogut enfrontar.

2. Evolució dels continguts

Si es repassa l’oferta del Carretera i Manta al llarg de les seves tretze edicions s’observa una evolució tant de les seves activitats, com del calendari en què es programen. El projecte, per tant, ha sabut reorientar els seus continguts i prioritats en funció de la demanda dels joves, observada i atesa per la via pràctica. L’adaptació als canvis de gust, estètics o l’atenció a necessitats diverses segons el context ha estat un element determinant per garantir la durabilitat del projecte.

3. Logística simple i resultat brillant

Certament, la complexitat organtizativa del projecte no és especialment remarcable. Més enllà de garantir la logística i mobilitat per a determinades activitats i de coordinar inscripcions i gestió econòmica, no es plantegen reptes tècnics de gaire alçada. En canvi, l’eficàcia del resultat i el bon sentit amb què s’ha gestionat el converteixen gairebé en un projecte estrella per als tres municipis, un element d’estabilitat en la política de joventut i una referència fixa per als joves usuaris. Es tracta, per tant, d’un projecte que gestiona una bona relació entre l’esforç realitzat i el resultat obtingut. És, per tant, un Projecte eficient.

4. Lúdic i educatiu a l’hora

L’oferta combina activitats pura i simplement lúdiques amb propostes formatives d’elevat interès educatiu, que fàcilment poden tenir a veure amb polítiques de promoció de l’ocupació, l’emprenedoria o la promoció artística. Hi ha, per tant, una combinació equilibrada de propostes d’oci i propostes de promoció juvenil.

5. Visibilitat de la política de joventut

El bon funcionament del projecte i la seva naturalesa pública converteix el programa en un factor de visibilitat social de la política de joventut, més enllà del coneixement que en puguin tenir els propis joves o els agents dels municipis que hi estiguin implicats. Des d’aquest punt de vista, és interessant també pel missatge que potencialment transmet, mostrant la política de joventut com un element pràctic, útil, ordenador, i d’evident interès social i cultural.

Els responsables dels projecte són els tres tècnics de Joventuts dels municipis, Erica Rios (Vila-seca), Marc Espasa (Salou) i Alegría Rodríguez (Cambrils), i el dinamitzador juvenil de Cambrils, Joanatan Tarafa.

Jonatan Tarafa. Dinamitzador juvenil a Cambrils des de 2003 i també informador juvenil fins a 2008. Cicle Formatiu de Grau Superior en Animació Sociocultural i curs d’experts en serveis d’informació juvenil i d’informació al ciutadà.

Alegria Rodríguez. Titulada en Educació Social i primer cicle d’Història de l’Art. Ha realitzat un postgrau de participació ciutadana i diferents formacions puntuals en l’àmbit de joventut, des de 2005. Tècnica de joventut mancomunada a diferents municipis del Baix Camp entre 2005 i 2008 i des d’aquell moment i fins l’actualitat, tècnica de Joventut de Cambrils.

Marc Espasa. Formalment, Promotor d’Activitats de les regidories de joventut i Infància de l’Ajuntament de Salou. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. He treballat com a creatiu publicitari (redactor/copy) durant 5 anys a l’Agència de Marketing Experiencial Yeti (Barcelona). Posteriorment he treballat com a guionista per al programa de Cuatro “All In, póker en estado puro” durant dues temporades. Darrerament he donat classes a la Universitat Rovira i Virgili de Tècniques de comunicació Comercial i Gestió de la Comunicació i la Informació (ADE i Turisme). Actualment em centro a les tasques de joventut i infància a l’Ajuntament de Salou on estic des de finals de 2009.

Els responsables del projecte opinen

Degut a la situació econòmica actual, el Carretera i Manta avui centra els seus esforços en la formació. Aquest projecte ha esdevingut per als tècnics que hi treballem, una eina de treball i coordinació conjunta que esdevé un valor mateix del propi projecte; és a dir, saber interpretar què volen els joves del nostres municipis, de zones similars però possiblement amb perfils i necessitats diferents ha demanat una recerca constant i reformulació cara a trobar noves propostes i motivacions que englobin i donin resposta al que cerquen.

Cal dir que el projecte, quan neix, ho fa des de l’organització conjunta d’esquiades entre varis pobles. Gràcies a això es produeix l’intercanvi entre els joves, i aquest continua sent un dels objectius principals. Al llarg dels anys hem anat afegint millores i observant què no i què sí funcionava per anar-nos acomodant a un programa ideal que s’acostés al màxim a la realitat juvenil. Les sortides i viatges de lleure que contemplava el projecte, i que en el seu moment van tenir molta demanda, van passar a un segon pla per dos motius: perquè els joves trobaven viatges iguals o similars pel seu compte a través d’internet i perquè els nostres responsables polítics, observant l’elevat atur entre els joves, van demanar un important canvi de rumb per promoure l’oferta de cursos i activitats formatives.

No és fàcil interpretar i anticipar-se a les motivacions dels joves. Les activitats que fa pocs anys eren inqüestionables a dia d’avui s’han vist eliminades del programa per manca d’inscrits. La realitat jove canvia per moments i no serveix adaptar-se: ens hem d’anticipar. Dins l’estructura i els tempos de l’administració pública, aquesta no és una feina fàcil

Hem hagut de superar les diferents maneres de fer entre tècnics, el repte de conduir el canvi de peticions de regidors en el programa i la disminució de pressupost dels darrers anys. Ens trobem amb tres realitats que tot i ser properes tenen les seves peculiaritats, i això és a la vegada un avantatge i un inconvenient. Destaquem el valor de sumar diferències. T’obre una finestra diferent i veus les coincidències i divergències a nivell de joventut a cada municipi. Els tres municipis tenim formes de treball molt diferents que troben un encaix molt interessant al Carretera i Manta. Si som capaços de traslladar als joves aquest benefici que nosaltres (els tècnics) percebem, el programa té sentit.

D’altra banda, els monitors que van a les sortides no sempre s’han conegut o han pogut treballar prèviament de forma conjunta. En algunes ocasions s’ha produit el malentès de dividir la responsabilitat segons si els joves eren d’un municipi o d’un altre.

Fins al 2008 els joves es podien inscriure’s a qualsevol dels tres municipis i això dificultava la gestió. Però es va incorporar un canvi en l’aplicatiu de gestió de les inscripcions i amb un sol click evitava que els joves s’haguessin de desplaçar. També ha estat una dificultat afegida no poder compartir les dades dels joves dels diferents municipis per treure’n llistats conjunts.

Amb aquest projecte hem après que és possible unir els esforços dels tres municipis encara que siguin diversos. Hem vist també que les sortides són un bon espai per promoure l’intercanvis entre joves i generar un espai de trobada. Queda clar, a més, que cal comptar més amb la veu dels joves.

La crisi econòmica ens ha afectat, però la solidesa i reconeixement que té el projecte l’han mantingut viu a nivell polític malgrat que hagi patit certa retallada.

De cara al futur serà fonamental realitzar memòries més acurades, útils i pràctiques. Serà necessari, també, saber mantenir-nos al dia de les necessitats reals dels joves per programar adequadament.

El projecte ha tingut sempre recolzament polític de tres ajuntaments que, en alguns moments, eren de colors polítics completament diferents, i tot i així, s’hi segueix apostant. També dir, i no és menys important, que els joves n’han estat els protagonistes i ells mateixos han estat font d’inspiració a l’hora de programar i treballar els nous calendaris.

El programa Carratera i Manta ha aconseguit allò que qualsevol marca desitja, traspassar la frontera de la seva essència. Cap jove entén el programa com un simple compendi d’activitats sinó que es percep com una oportunitat de compartir, conèixer i gaudir d’una forma diferent. És un programa consolidat que, tot i que ara té altres prioritats, manté els fonaments per seguir creixent en molts aspectes.

Cara un futur és evident que el projecte haurà de saber ubicar-se en les demandes que ocasionaran les noves realitats socials i continuar com a referent lúdic, i sobretot formatiu, per a tots els joves de Cambrils, Salou i Vila-seca. La joventut és l’edat menys previsible. La seva espontaneïtat, la seva facilitat de canvi, d’adaptació de superació… és tot un repte per a la programació d’activitats. A vegades volem preveure, analitzar, o reglamentar aquesta actitud per acostar-nos als joves, i al final te’n adones que el que hem de fer és potenciar aquest esperit de canvi constant.

A partir d’ara ens cal trobar noves dimensions al projecte. El que va néixer com una fusió d’activitats i joves pot arribar a conjuntar més àmbits: associacions, grups de música, estudiants, esportistes, etc. sense perdre el caràcter jove del projecte.

carreteraimanta.cat

@CiM_oficial

Facebook Carreteria i Manta

Presentació projecte 2014

Tríptic CIM 2011

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Lablearning

admin on 17/09/2012

Lablearning

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius.

Descripció general

Lablearning és un projecte subvencionat per la Comissió de la Unió Europea en el marc del programa d’aprenentatge permanent Comenius. En formen part deu socis (en podeu veure la llista en els documents de l’apartat “Per saber-ne més”) de vuit estats europeus diferents. L’Ajuntament de Salt és un d’aquest socis, i s’ha integrat al projecte a través de la seva Àrea de Joventut i diversos recursos i programes habituals del seu funcionament. La idea central és trobar fórmules d’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació per evitar l’abandó del sistema educatiu per part dels joves i per millorar la qualitat de l’aprenentatge. Dos dels socis del projecte en són els promotors o impulsors originals: l’Associació catalana de formació polivalent aplicada Baobab, de Santa Coloma de Gramenet, i l’Aarhus Social and Health Care College, de Dinamarca. El projecte es desenvolupa a través del treball a la xarxa (correu electrònic i web) i amb trobades presencials, que tindran lloc en la seu de quatre dels socis del projecte europeu (Salt, Aarhus Social and Health Care College de Dinamarca, ajuntament de Reggio Emilia d’Itàlia i l’escola pública d’educació professional Drenthe College, d’Holanda). La primera trobada o meeting es va realitzar a Salt, el desembre de 2011. Cada soci adapta el projecte al seu territori i circumstàncies, i després en comparteix l’experiència i resultats. En el cas concret de Salt, s’aprofita i es dona continuïtat al projecte Joves Reporters, que va realitzar la Fundació Sergi el juny de 2010, en el marc de La Fàbrica, Espai Jove de Salt. Es va fer formació a joves per tal que aprenguessin a realitzar i editar videos sobre informacions d’actes o fets de l’actualitat del municipi, que es difonien a través de la revista Saltant i a Youtube. El projecte va finalitzar per falta de recursos, i amb Lablearning se li pot donar continuitat i es fa el salt de portar-lo també a un institut del municipi.

El projecte va durar dos anys, del 17 de novembre de 2011 al 17 de novembre del 2013. Tot i això, els treballs de coordinació previs es van iniciar molt abans de les dates indicades.

De novembre de 2011 a abril de 2012, cadascun dels socis del projecte va fer recerca de bones pràctiques de projectes de joves i noves tecnologies per millorar l’aprenentatge dels estudiants. Durant tot aquest procés es van realitzar també grups de discussió i debat amb els joves per conèixer la seva perspectiva.

De febrer a juny de 2012, el grup promotor del projecte a Salt va debatre sobre les bones pràctiques detectades i va decidir els continguts del projecte.

El setembre de 2012 es va contractar un expert, formador en tècniques audiovisuals i multimèdia i es va iniciar el treball amb el grup de joves.

L’octubre i el novembre del mateix any va tenir lloc la formació adreçada als participants.

Entre novembre i desembre els joves participants van decidir els continguts dels reportatges i els van realitzar.

La formació i pràctiques dels joves van finalitzar el mes de maig del 2013.

En el cas de Lablearning el pressupost no fou anual, perquè abastava els dos anys de durada del projecte. En els documents de l’apartat “Per saber-ne més” es poden veure els costos generals del projecte europeu finançat amb fons del programa Comenius.

En el cas concret de Salt, però, la despesa total fou de 35.952 euros. Les despeses van incloure els sous dels tècnics, dels formadors, els meetings (trobades) internacionals, els desplaçaments i les accions i les activitats de difusió.

Aquest tipus de programes europeus funcionen pel sistema de cofinancing. És a dir, que els fons europeu arriba a canvi que una part del finançament vagi a compte dels socis participants. En el cas de Salt, l’ajuntament va assumir 9.003 euros, que corresponien al treball (sou) de la responsable del projecte i als costos indirectes (llum, neteja, telèfon, etc).

La resta de la despesa, fins als 35.952, foren a compte del projecte europeu.

El projecte el va desenvolupar de forma completa la tècnica de joventut de Salt, Maribel Pena. S’hi ha d’afegir el formador per a temes audiovisuals i, en termes generals, el equip motor Lablearning Salt, integrat per les següents persones:

Coordinadora de l’àrea d’ensenyament de l’Ajuntament de Salt
Tècnica de joventut de l’Ajuntament de Salt
Coordinadora del projecte Lablearning de l’associació Baobab
Coordinadora de l’àrea d’educació de La Fundació Sergi
Educadora de La Fàbrica, Espai Jove de Salt
Professor de l’aula oberta de l’Institut Vallvera de Salt
Professors/es de les aules obertes dels instituts públics de Salt
Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt
Cap territorial del Casal dels Infants a Salt

El projecte s’adreçava a joves de Salt amb un baix nivell d’aprenentatge i dificultats d’adaptació al sistema educatiu i, en termes generals, en situació de risc social. El tram d’edat es situava entre els 12 i els 22 anys.

Cal tenir en compte la peculiaritat de Salt, un municipi de 30.000 habitants, amb un índex del 45% de població immigrada.

A banda que els joves foren els destinataris de les accions principals del projecte, amb l’aprenentatge de tècniques multimèdia i amb la elaboració posterior de productes audiovisuals, es va comptar amb el conjunt de la població diana per definir el projecte i establir-ne els continguts. En la primera fase del projecte es van realitzar diversos grups de discussió per establir la percepció dels joves del sistema educatiu i de les principals dificultats d’aprenentatge i posterior adaptació a la vida ciutadana.

El projecte buscava recursos de la societat civil per desenvolupar els seus continguts. Aixi, són remarcables el paper d’impulsor del projecte que va jugar l’Associació Baobab, la generació dels continguts a través de la Fundació SER.GI, l’execució amb l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM) de Salt i la implicació de l’associació del Casal dels Infants a Salt.

La composició de l’equip motor del projecte fou una bona mostra del treball interdepartamental. A banda de l’impuls i lideratge de l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt, cal destacar la participació de l’Àrea d’Ensenyament, els professionals de la Fàbrica, Espai Jove de Salt, dels professors de l’institut públic Vallvera de Salt, els professionals de la Fundació SER.GI, del professor de realització audiovisual de l’escola universitària ERAM i el cap territorial del Casal dels Infants a Salt.

Lògicament, el més destacable del projecte era la seva dimensió europea. A l’obtenció de recursos de la Comissió de la Unió Europea a través del programa Comenius, cal afegir-hi la participació dels múltiples partners d’arreu del continent, fins a 10 socis. Foren els següents:

Ajuntament de Salt. Area de Joventut (Catalunya)
Associació Baobab (Catalunya)
Aarhus Social and Healthcare College (Dinamarca)
Municipallity of Reggio Emilia (Italia)
Training 2000 (Italia)
Drenthe College (Holanda)
SUPSI-DFA (Suïssa)
ABPKM (Turquia)
Europartners 2007
Intel Computer Clubhouse Network (EUA)

A nivell nacional, fou destacable també la participació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, a través dels equips docents dels centres educatius que van participar al projecte.

El projecte incloïa una fase d’avaluació, al final de l’execució, que va tenir lloc durant els darrers mesos de 2013. Els dos primers documents de l’apartat Per saber-ne mes són part del resultat d’aquesta avaluació. És ressenyable que l’avaluació va tenir una dimensió internacional, en la mesura que es van posar en comú diversitat d’experiències de fins a vuit estat diferents.

Igualment, els propis joves participants en el projecte van tenir un paper protagonista a l’hora de valorar el resultat de la feina realitzada, amb especial interès per constatar els aprenentatges assolits.

És especialment interessant la doble dimensió internacional i local del projecte. D’una banda, és un exemple exitós de cooperació europea, una fórmula d’implantació escassa en les polítiques de joventut a Catalunya. D’altra banda, és interessant veure com recursos europeus i l’intercanvi internacional d’experiències és útil per abordar una problemàtica d’arrel local. Les especials circumstàncies de Salt, amb un elevadíssim índex de població immigrada i amb molts joves en situació de risc, converteixen el seu territori en un espai molt adequat per fer intents innovadors i per dur a la pràctica experiències regeneradores de les maneres clàssiques de treballar amb els joves. En un altre sentit, també resulta interessant comprovar que el projecte tira endavant tot i que no compta amb uns recursos gaire excepcionals pel que fa a dotació de professionals, i és, a la pràctica, una demostració que l’esforç i la capacitat tècnica dels professionals (de “la” professional, en aquest cas) és suficient per desenvolupar un projecte ambiciós i que pot ser mostrat, sense cap recança, com a exemple a seguir en altres realitats.

1. Cooperació internacional

La recerca de bones pràctiques i la posada en comú d’experiències amb altres realitats internacionals demostra que les problemàtiques que han d’afrontar les polítiques de joventut a Catalunya no són una excepció en el marc Europeu. Resulta absurd, per tant, no aprofitar les dinàmiques transfrontereres per aconseguir recursos i per trobar eines tècniques d’intervenció que siguin vàlides i útils en el nostre context concret. Per molt local que sigui la dificultat, mirar més enllà del nostre entorn immediat es converteix una porta alliberadora i una via de recerca de solucions molt vàlida.

2. No és tan difícil

La cooperació europea planteja dificultats administratives destacables, però cap d’elles no és insuperable amb determinació tècnica. La falta d’hàbit en la relació internacional i, amb tota seguretat, les limitacions idiomàtiques, són barreres que d’entrada ens semblen insuperables. Però el projecte de Salt demostra que fins i tot partit de pressupòsits molt bàsics, és possible bastir i executar un projecte ambiciós. Lablearning Salt demostra amb claredat que allò essencial és comptar amb continguts interessants i idees fortes. La resta són dificultats pràctiques que se superen si hi ha voluntat de fer-ho i determinació suficient.

3. Computer ClubHouse (CCH)

Lablearning es basava en la metodologia creada pel projecte CCH, iniciat el 1993 pel Museu de l’Ordinador de Boston amb l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). CCH és una comunitat internacional amb 100 clubs en 20 estats diferents d’arreu del món. A Europa n’hi ha a Irlanda i a Dinamarca. Treballen en xarxa a través d’un model d’aprenentatge definit per quatre principis bàsics: aprenentatge a través del disseny (els joves aprenen dissenyant, elaborant, inventant productes tecnològics, és a dir, per la via pràctica), metodologia de projectes (els joves treballen a partir dels seus coneixement previs i, per tant, en àmbits que els interessen a ells), construcció en comunitat (en el treball es posen en comú coneixements i experiències d’alumnes, professors, experts, d’edats, cultures i procedències diferents) i entorn de respecte i confiança (es treballa generant un clima de confiança mútua i obertura mental).

4. Joventut i ensenyament i atenció social

Lablearning Salt és un bon exemple de la conjunció de perspectives tècniques i administratives diferents per abordar un únic problema de múltiples dimensions. Es va tractar la problemàtica de l’aprenentatge dels joves en el sistema educatiu, en un entorn de molta immigració. Les àrees de Joventut, d’Ensenyament i de Serveis Socials treballaren plegades per abordar una única realitat. Queda clar que, més enllà de les virtuts teòriques de la transversalitat, la seva aplicació pràctica és la que en demostra l’eficàcia.

5. Cooperació públic-privat

L’origen del projecte a Catalunya el trobem en l’Associació Baobab, de Santa Coloma de Gramenet. Va ser, per tant, un magnífic exemple de trobada entre la societat civil i l’administració pública, en aquest cas local. Baobab va ser una de les dues institucions impulsores del projecte europeu, i l’Ajuntament de Salt s’hi va afegir en comprovar que els continguts eren adients i especialment interessants per treballar en la seva realitat social.

La màxima responsable tècnica del projecte va ser Maribel Pena, tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

Maribel Pena i Casas. Diplomada en Educació Social (UdG, 1998) i postgrau en polítiques de Joventut (UB, 2006). Va treballar com a educadora social en un Centre residencial d’Acció Educativa (CRAE) a Figueres amb joves en situació de risc social (2000), i en el projecte de medi obert amb joves pel Consell Comarcal del Gironès (2001). De 2001 a 2005, tècnica d’infància i Joventut a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, i des de 2005 és responsable Tècnica de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Salt.

La responsable del projecte opina

En ser un projecte europeu, les principals dificultats tècniques que vam trobar van ser els tràmits administratius: presentació de la sol·licitud de la subvenció, justificació de les despeses, etc. I en segon lloc, l’idioma. Tot es feia en anglès (documents, reunions, etc) Si, com és el cas, no teníem un bon nivell de partida, teníem una dificultat afegida. Però aquestes dificultats són també un repte. Vaig haver de millorar el nivell d’anglès i vaig aprendre el funcionament dels projectes europeus. Finalment, el millor aprenentatge fou la coneixença de professionals i realitats d’altres països, perquè això em va aportar noves idees per aplicar al meu municipi.

En una futura edició del projecte, caldria tenir un major domini de l’anglès. Es pot treballar en un programa europeu sense dominar-lo, però és molt millor saber-ne. D’altra banda, el grup de treball de Salt per al projecte el vam crear un cop ja estava iniciat el projecte. Per a una nova edició seria millor que ja estigués creat.

Per tirar endavant un projecte d’aquest tipus el suport polític és indispensable. També és molt important treballar amb una entitat que ja tingui experiència a coordinar projectes europeus. L’Associació Baobab ens va facilitar molt la feina.

La dimensió europea del projecte va fer que haguéssim de treballar amb gent d’altres països, a banda de coordinar-nos amb l’equip de treball que l’implementava a Salt. Això vol dir molta feina i moltes reunions a banda de la feina diària que ja teníem. Per tant, s’ha d’estar molt motivat i tenir-ne moltes ganes, assegurant a més que no estaràs sol i que comptaràs amb suport polític i tècnic. Malgrat la feina afegida que va suposar, en faig una valoració general molt positiva. Vaig conèixer el funcionament dels programes europeus, tota una xarxa de professionals d’altres països, maneres de treballar diferents… A més, gràcies al projecte el municipi de Salt va tenir un reconeixement internacional (un dels socis especials del projecte va ser la universitat de Boston) i també va ser una bona oportunitat professional per a mi.

Des d’un altre punt de vista, resulta evident que per treballar amb joves cal parlar el seu propi idioma, i aquest, ara, es diu noves tecnologies. Són la generació digital i hem d’adaptar tot el que fem a aquesta nova manera que tenen de relacionar-se.

lablearning.eu

sosuaarhus-international.com/EUlablearning.htm

Lablearning. Final report

Lablearning. Recull d’accions

Projecte Lablearning Youth Voice Guide

Projecte Lablearning Salt 2012

Projecte Lablearning Reggio Emilia

Presentació Salt Meeting July

Pressupostos Programa Comenius

Veu Joves Salt Grup Discussió Aprenentatge

Document Labnews estiu 2012

Exemple 1 notícia Labflash: laboratorios tecnológicos

Exemple 2 notícia Labflash: diversión dura

Exemple 3 notícia Labflash: juegos y aprendizaje

Exemple 4 notícia Labflash: computer clubhouse enfoque

Visualització Lablearning Catalunya

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

360Fest

admin on 24/07/2012

360Fest

El Festival 360Fest donava compliment a dues mesures previstes en el Pla Local de Joventut de Girona, que pretenen impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari.

Descripció general

El Festival 360Fest donava compliment a dues mesures (mesures 129 i 160) previstes en el Pla Local de Joventut de Girona, que pretenen impulsar la creació i el manteniment d’un cens de grups musicals sorgits en l’entorn dels instituts d’ensenyament secundari, i realitzar anualment una mostra de les produccions artístiques generades en els mateixos centres. La primera edició es va realitzar al final del curs acadèmic 2007-2008, amb una programació notable d’actuacions musicals i l’exhibició de produccions en altres disciplines artístiques (dansa, teatre, arts plàstiques, audiovisuals i fins i tot activitats de jocs de rol). Tot i que inicialment el projecte s’obria al màxim ventall possible de disciplines, la progressiva creació de serveis municipals específics de suport a les arts visuals, escèniques o literàries, fa que 360Fest s’hagi anat especialitzant de forma progressiva en la música, que és un vehicle bàsic per a l’expressió identitària dels joves.

El projecte preveia també accions de formació per als joves creadors que hi intervenen en la línia d’introduir criteris professionals en el desenvolupament de les actuacions o exhibició de les seves produccions, i es plantejava també la connexió amb altres esdeveniments municipals lligats al món de la cultura, que puguin donar major projecció a la mostra i recorregut futur. Així mateix, es contemplava la col·laboració i la participació d’altres entitats del municipi, com la Casa de la Música La Mirona, i altres entitats per a la gestió del bar del festival i activitats complementàries. El projecte es va desenvolupar des de l’acció del Servei de Joventut Municipal i la seva xarxa estable de dinamització als centres d’ensenyament secundari, ubicada a l’Estació Espai Jove.

L’any 2016 va ser l’última edició del projecte, el qual al llarg dels anys va haver de fer front dos reptes: primer, un canvi en la popularitat i la configuració del format de les bandes rock, el que ha dut a una davallada en el nombre els grups participants del festival a la vegada que apareixen noves modes i tendències musicals. Segon, l’Ajuntament de Girona ha anat ampliant la seva oferta d’espais, projectes i serveis organitzats per aquest ens públic, assegurant la continuació dels objectius claus del 360Fest amb espais com La Marfa amb locals d’assaig, així com a diferents espais i esdeveniments on els joves pugui continuar tocant i donant-se a conèixer, com ara festes anuals de hiphop, notes al parc… Així, els objectius han sigut reconduïts cap a altres actuacions del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Girona.

Es tracta d’un esdeveniment de periodicitat anual, coincidint amb la finalització del curs acadèmic. La primera edició va tenir lloc el juny de 2008, donant mostra de l’activitat artística generada durant el curs 2007-2008. La vuitena i última edició del 360Fest va ser l’any 2016, el que va comportar una reconducció dels objectius i accions en altres projectes de joventut dins l’Ajuntament a causa d’una reducció notable del nombre de bandes de rock participants des dels inicis del 360Fest.

En cada edició anual se segueixen les següents fases organitzatives:

Fase 1: Plantejament de la iniciativa i valoració de la proposta
Fase 2: Planificació del procés d’organització del festival
Fase 3: Difusió entre els joves amb inquietuds artístiques dels IES de Girona
Fase 4: Inscripció dels participants i elaboració (o actualització) del cens de grups musicals
Fase 5: Difusió entre els joves dels IES de Girona
Fase 6: Celebració del festival
Fase 7: Avaluació del projecte amb participació d’alumnes dels IES

Tenint en compte que el projecte es desenvolupa mercès al treball de l’equip habitual del servei de joventut municipal, la despesa anual, amb variacions, se centra només en la producció de l’esdeveniment final. La principal diferència entre la primera edició (2008) i la setena (2014) és la dimensió de l’esdeveniment, que s’ha anat reduint a causa de les disponibilitats econòmiques, que són minvants. Així, mentre el 2008 es va comptar amb un pressupost de 9.949,90 euros, el 2014 la mateixa activitat s’ha realitzat amb 3.185,58 euros. Això suposa una reducció de gairebé el 68% del pressupost.

Aquí teniu una comparativa entre els pressupostos de 2008 i 2014.

Conceptes	2008	2014
Equips, so, llum i producció	5.378,18€	2.643,85€
Comunicació i materials difusió	4.571,72€	242,00€
Pòlissa assegurança		300,00€
TOTALS	9.949,90€	3.185,58€

De totes maneres, els responsables tècnics del projecte destaquen que a mesura que s’ha anat consolidant el projecte, les despeses de producció s’han reduit molt per diverses raons. En primer lloc, perquè una part del material tècnic que inicialment era de lloguer o de contractació externa (generador, furgonetes de càrrega, escenari, carpes…) ara és ja de propietat municipal i, per tant, no és necessari contractar-lo. I la progressiva implicació de la sala la Mirona facilita que una part de les despeses quedin assumides amb la seva participació. Això explicaria en part que la reducció aparentment dràstica del pressupost no hagi afectat la continuïtat del projecte. Així doncs, en aquest cas, la consolidació del projecte redunda en una optimització dels recursos disponibles i minimitza les despeses estructurals.

Seguint la pauta del pressupost, el finançament de la primera edició fou el següent:

Activitats Joventut del Pressupost Municipal	5.949,90€
Subvenció Generalitat de Catalunya	4.000€
TOTAL	9.949€

En l’edició de 2014 el finançament ha estat completament a càrrec de l’ajuntament de Girona, en partida de la Secció de Joventut, que forma part de l’Area de Cultura municipal.

El projecte es desenvolupa amb l’equip habitual del Servei de Joventut Municipal, amb els recursos humans destinats a la gestió de l’Estació Espai Jove.

El projecte es destina a tots els joves estudiants de secundària de la ciutat de Girona com a potencials creadors artístics, i al conjunt de la població jove, com a espectadors o públic del festival.

La incidència del projecte s’ha mantingut força estable al llarg de totes les seves edicions. Així, mentre el 2008 es comptabilitzava uns 800 espectadors, el 2014 s’arribava als 600. Igualment, en la primera edició van actuar 16 grups musicals, un de dansa, una mostra de teatre d’un institut, dues mostres d’arts plàstiques i una proposta de jocs de rol. El 2014 es va comptar amb 14 bandes (8 a l’escenari rock i 6 a l’escenari hip-hop/electrònica) i una mostra de projectes dels alumnes de l’Escola de Música Avançada i So (EUMES). En l’última edició, l’any 2016 es va reduir encara més la participació, amb només 8 grups participants.

El projecte es basava en l’estricta participació dels joves com a productors artístics, de manera que és centra en l’activitat, la difusió i la dinamització de les seves propostes. En la primera edició es va realitzar una enquesta adreçada a tots els joves estudiants de secundària de la ciutat per recollir les seves inquietuds artístiques i per obtenir una valoració general de les possibilitats reals de desenvolupar el projecte.

Durant la realització del festival, així mateix, els mateixos joves s’ocupaven de la gestió del bar.

Col·labora amb el projecte la Casa de la Música Popular la Mirona, aportant coneixement en l’àmbit musical i facilitant recursos per millorar les prestacions tècniques a l’hora de realitzar les actuacions. En les darreres edicions s’hi ha afegit l’Escola de Música Avançada i So (EUMES), que aporta els treballs i projectes dels seus alumnes.

Tres instàncies cooperen des de l’origen en el projecte: la regidoria o Servei de Joventut de l’ajuntament de Girona, que lidera i gestiona la iniciativa, la regidoria de Cultura, i el Consell Escolar Municipal. És molt destacable la progressiva implicació de l’Àrea de Cultura en el projecte durant les darreres edicions.

L’organització és essencialment municipal, i la única participació d’una segona administració és a través de la subvenció que ha rebut el proejcte durant diversos anys per part de la Direcció General de Joventut. El 2014, però, aquest suport econòmic no ha existit.

L’avaluació es realitza de forma valorativa, a partir de les dades quantitatives obtingudes després de la realització de l’activitat. Els vuit objectius plantejats en el projecte es valoren individualment i del resultat se’n deriven conclusions o millores necessàries per a la següent edició.

El projecte se centra en l’espai de referència fonamental per treballar amb la població juvenil (els centres d’ensenyament secundari) i aborda l’àmbit de la creació i l’expressió artística no únicament des de la perspectiva de l’oferta de consum, sinó des del suport a la producció dels propis joves, com a mostra en positiu de la seva pròpia activitat. D’altra banda, l’exhibició de les produccions artístiques juvenils s’acompanya de recursos tècnics que en dignifiquen el valor i inclouen continguts formatius per estimular el recorregut artístic futur dels nous creadors. Es busca, en termes generals, alicients per promoure l’expressivitat juvenil, i relleu públic per realçar l’esforç realitzar i obrir portes de futur. En la mesura que el projecte aconseugeixi consolidar-se com a cita anual de projecció artística juvenil, creixerà la seva capacitat d’atracció i estímul a la creativitat i d’aparador o viver de nous valors de l’expressió artística.

1. Música i més.

Tot i que el gruix de l’activitat se centra en la música perquè aquesta forma d’expressió artística és la que, de forma natural, concita major atractiu per als joves i resulta més accessible pel seu grau d’implantació social i mediàtic, el projecte promou la màxima diversitat possible de disciplines i deriva els interessats en elles a altres serveis municipals de promoció artística. Es trenca, d’aquesta manera, el recurs fàcil de la música com a única via de connexió amb la creativitat juvenil i s’intenta eixamplar horitzons, tant dels joves com a consumidors de cultura i art, com dels propis centres d’ensenyament com a estimuladors de la diversitat artística.

2. La creació de públics

No es tracta simplement d’exhibir aquella producció realitzada, sinó de fer-ho amb la màxima dignitat i recursos que sigui possible, de manera que la qualitat s’incorpori també com a objectiu en la mostra. Des d’aquest punt de vista, elevar el nivell d’exigència contribueix a fomentar l’esperit crític dels espectadors, que veuen de manera pràctica com els seus companys o iguals tenen capacitat suficient per generar produccions artístiques amb nivell suficient per mostrar-se públicament. En molts casos, a més, les produccions es desenvolupen en el marc escolar, de manera que els estudiants viuen de primera mà els processos creatius.

3. El projecte s’integra en el pla local de joventut

No es tracta d’una iniciativa aïllada, sinó que forma part del pla local de joventut, plurianual, que preveu actuacions concertades i estables per promoure la creativitat juvenil. En aquest marc, és fonamental la relació amb la regidoria de cultura i la coordinació amb el Consell Escola Municipal, que també l’aixopluga. Finalment, el projecte es desplega des de l’acció directa de l’equipament de referència per a la política local de joventut, l’Estació Espai Jove, de manera que el seu caràcter estructural queda fora de tot dubte.

4. Relació amb entorns artístics professionalitzats

El projecte es planteja donar recorregut a les mostres d’expressió artística juvenil en el marc d’una estructura cultural i professionalitzada més àmplia. Són elements fonamentals, per tant, la relació i col·laboració amb la Casa de la Música Popular La Mirona, i els objectius explicitats d’establir relació amb esdeveniments consolidats de l’agenda cultural de la ciutat com el Concurs de Música en Viu “Intro” o el cicle “Càpsula”.

5. La consolidació com a cita anual.

El projecte no es concep com a cita aïllada, sinó que aspira a convertir-se en una referència estable i periòdica, de manera que la seva programació fixa i el seu potencial divulgador esdevingui un estímul per als joves que realitzen algun tipus de pràctica artística durant tot l’any. La consolidació de referents estructurals que actuïn com a plataformes de llançament per nous o potencials creadors és una condició bàsica per treballar l’àmbit de la cultura des de les polítiques de joventut.

El màxim responsable tècnic del projecte és Edu Ortiz.

Edu Ortiz. De 2004 a 2006 fou informador juvenil al Punt d’Informació Juvenil de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Girona. Des d’aquella data i fins l’actualitat és coordinador de les activitats i projectes que la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Girona desenvolupa a L’Estació Espai Jove, Els Químics Espai Jove i l’Espai Marfà.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte han estat pressupostàries, ja que a nivell tècnic sempre s’ha executat bé. A això hi ha ajudat molt desenvolupar el projecte conjuntament amb la Casa de la Música Girona – Salt, ja que tenen una àmplia experiència i sensibilitat envers l’assessorament i la formació de músics novells. Gràcies al projecte hem obtingut molt de contacte amb la realitat cultural de la ciutat en les seves etapes inicials. Hem après també que molts cops una activitat dissenyada per cobrir una necessitat detectada tècnicament no deriva necessàriament en una demanda. Ens hem trobat que algunes activitats formatives molt interessants i necessàries no han funcionat. L’element de major variació al llarg del projecte ha estat la data per realitzar el festival. Vam iniciar-ho el 21 de juny, dia internacional de la música, però la nostra proposta quedava molt difusa dins el gran nombre d’actes que es fan a la ciutat aquell dia. A l’estiu tampoc no ens va funcionar gaire bé, i finalment ha quedat com a data definitiva el 23 d’abril. En el futur hem d’ampliar la formació continua que es fa durant l’any i també el treball d’acompanyament i assessorament. A això hi ajudarà molt l’obertura de l’Espai Marfà, un nou espai cultural a la ciutat especialitzat en l’àmbit de la música. Els grups que actuen al 360fest són bandes que tenen molt poques oportunitats de tocar durant l’any i aquell dia és molt important que se sentin molt valorades i que aprofitin, aprenguin i gaudeixin al màxim l’experiència. Ens cal també un bon suport polític que aposti pel projecte. Si hi ha equipaments municipals disponibles, com una sala de concerts, s’abaratirien molt els costos de l’activitat. La valoració personal del projecte és molt bona. Més quan veus que alguns grups de la ciutat que comencen a despuntar una miqueta han viscut l’experiència del 360fest i la valoren com un gran aprenentatge. Realment el dia del festival es viu un ambient molt especial. I el fet d’anar programant formació continua tot l’any fa que s’estableixi un vincle amb molts dels joves, molts cops passant a ser una persona de referència en aquell àmbit, cosa que intentem afavorir i veiem molt positiva. És molt important construir els projectes vinculant els joves des d’un primer moment. Nosaltres ho vam fer a partir de la segona edició i el festival va donar un gir molt positiu. De fet, fou llavors que va començar a agafar sentit. Pensant en el futur, hem valorat molts cops la possibilitat d’obrir el festival a nivell comarcal o provincial. Ara només hi participen bandes de Girona ciutat. De fet, varis tècnics de joventut de municipis de la província s’han interessat en el projecte. Malauradament, ens trobem en un moment en el qual serà complicat obrir nous horitzons. Potser més endavant.

casadelamusica.cat/ca/mirona

L’estació Espai Jove. Regidoria de Joventut de Girona

Formació i assessorament artístic. Espai Marfà

360Fest Projecte

360Fest Cartell 2010

360Fest Memòria 2008

Proposta Text Enderrock 2010

Activitats Musicals Estació Espai Jove 2008-11

Activitats Formació Assessorament Música 2012

Pla local Joventut 2012-2015 Girona

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Bus Nit

admin on 19/05/2012

Bus Nit

Descripció general

Bus Nit facilita des de 2004 el transport nocturn entre municipis d’Osona per tal que els joves de la comarca puguin tornar a la seva població d’origen després d’assistir a diverses activitats o esdeveniments dispersos pel territori superant les dificultats i riscos de la tornada en vehicle propi. No hi ha transport públic entre la gran majoria de municipis de la comarca que cobreixi la multiplicitat de recorreguts possibles en horari nocturn. Aquest fet dificulta o impossibilita l’assistència dels joves a esdeveniments d’interès general i específicament juvenil que tenen lloc o que finalitzen durant la nit, de manera que es converteix en una barrera per a les seves possibilitats culturals, lúdiques i de desenvolupament.

Per als menors d’edat i sense transport propi el programa els obre la porta a activitats a les quals, d’altra manera, no podrien assistir, i per a la resta de joves es converteix en una garantia de seguretat i preventiva d’accidents de trànsit. El Consell Comarcal finança la major part del projecte, realitza la contractació del servei d’autobusos i monitoratge, facilita la logística de les inscripcions, elabora els itineraris dels vehicles i coordina l’acció conjunta de tots els municipis participants. Els municipis, per la seva banda, s’ocupen de les inscripcions dels joves de les seves poblacions que volen fer ús del servei, cobren la quota del servei (tres euros per persona), recullen les autoritzacions en el cas del menors, garanteixen el compliment de la normativa i en fan la difusió al seu territori.

Durant el projecte, el Consell Comarcal organitzava directament el servei per al Carnaval de Torelló, entès com a esdeveniment d’interès general. En edicions anteriors també ho organitzava per al Mercat de la Música Viva de Vic. Els municipis, per la seva banda, poden sol·licitar la posada en marxa del servei per a qualsevol altre esdeveniment d’interès juvenil que organitzen al seu territori.

El projecte es realitza des de l’any 2004 per donar resposta a les necessitats de mobilitat dels joves durant el Carnaval de Torelló i del Mercat de Música Viva de Vic, acompanyat d’una perspectiva de prevenció en els seus inicis sobre temes com el consum excessiu d’alcohol o l’assetjament sexual que es va anar abandonant progressivament. Des d’aleshores fins al 2019, es reprodueix cada vegada que un municipi el sol·licita per facilitar l’assistència dels joves de la comarca a un esdeveniment que té lloc al seu territori i de forma continuada per a l’esdeveniment fixe anual que utilitza el servei: el Carnaval de Torelló (febrer/març). La resta depenen de la petició de cada municipi.

El projecte va finalitzar el 2019 on, degut a la reducció de la participació de les joves en el projecte i les limitacions existents dedicades a polítiques de joventut, es decideix en el Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 destinar aquest temps i recursos en actuacions que promoguessin una vessant més educativa basada en la prevenció i sensibilització comunitària similar a l’inici del projecte del Bus Nit.

Per a cada servei es contemplen les següents passes:

Un ajuntament sol·licita del servei per a un acte concret.
El conjunt d’ajuntaments de la comarca fan difusió del servei i coordinen les inscripcions en el seu municipi.
El Consell Comarcal contracta el servei d’autobusos necessari i defineix els seus itineraris en funció de les inscripcions rebudes.
Execució del servei.
Avaluació

Per a l’edició de 2014 s’ha previst un pressupost de 5.600 euros, exactament el mateix que s’hi va destinar el 2013. És la despesa que es destina exclusivament a la gestió del servei de transport. No inclou la despesa estructural de recursos humans (tècnics de joventut del Consell Comarcal i dels ajuntaments participants). És important remarcar que s’ha produït una davallada pressupostària remarcable en els darrers anys (en l’edició de 2012 es van pressupostar 9.000 euros).

En l’edició de 2014, el Consell Comarcal d’Osona aporta 4.300 euros (76% del total) i preveu recollir 1.300 euros (23% del total) a través de la quota d’inscripció (3 euros per persona beneficiària del servei).

El 2013, amb la mateixa xifra aportada pel Consell Comarcal, és van recollir 1.449 euros (483 participants x 3 euros).

En l’edició de 2012, l’aportació del Consell Comarcal d’Osona va ser de 6.000 euros (66%), i se’n va recollir 3.000 (33%) a través de la quota d’inscripció.

El lideratge del projecte correspon al Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona, amb la seva cap, Rosa Altimiras.

Tots els municipis participants, d’altra banda, aporten el treball dels seus tècnics de joventut, amb l’especificitat professional de cadascun d’ells.

A banda d’aquests recursos estructurals, es requereix la contractació dels autobusos amb els seus xofers i dels monitors o responsables acompanyants per a cada vehicle. La seva contractació corre a càrrec de l’empresa de transport.

Es destina als joves en general, però amb una atenció prioritària per als menors d’edat. El projecte acollia inicialment els joves de 14 a 18 anys, però a partir de 2012 es va limitar als majors de 16 anys. A partir de 2013 s’ha detectat un increment de joves de la franja superior als 18 anys, fins als 35, o més.

En qualsevol cas, els beneficiaris potencials del servei són tots els joves del 51 municipis de la comarca d’Osona: 28.625 persones.

La mitjana d’ús real anual del servei és actualment 500 joves. Aquesta xifra s’ha reduït un terç en els darrers anys, ja que el 2012, la mitjana era de 1.500.

L’esdeveniment que recull més usuaris és el Carnaval de Torelló. L’any 2012, per exemple, va atraure l’interés de 770 joves pel servei, de 27 municipis diferents. L’any 2013, en canvi, els joves inscrits van ser 483.

És destacable que el servei es va posar en funcionament després de repetides demandes realitzades per ajuntaments però també, i de forma molt directa, per col·lectius juvenils d’arreu de la comarca. El servei és, per tant, una resposta clara a una demanda juvenil.

D’altra banda, la participació directa dels joves no té altre relleu que la simple inscripció i seguiment de les normes. També es sol·licita el parer dels joves per a avaluar el programa.

Cap d’específica a no ser la petició de posada en marxa del servei per facilitar l’accés de joves de la comarca a activitats organitzades per alguna associació o entitat diversa.

No hi ha projecte específicament transversal perquè tampoc no és necessari. S’estableix cooperació entre diferents àrees en la necessària cooperació entre la regidoria o servei de joventut i la regidoria o àrea organtizadora d’alguna de les activitats que motiven el servei.

Aquest és un dels elements especialment destacables del programa: la cooperació entre el Consell Comarcal i els 51 municipis de la comarca. Tot i que amb intensitat variable en funció de les peticions de servei de cada municipi, estem parlant d’un servei pràcticament mancomunat.

L’avaluació la realitza genèricament el Consell Comarcal. Es realitzen dues sessions d’avaluació durant l’any i una més com a conclusió anual. Els indicadors sobre els quals es treballa són els següents:

Nombre total de joves que utilitzarien el servei.
Municipis beneficiaris del servei
Perfil de l’usuari/usuària del bus
Valoració de l’empresa d’autobusos que cobreix els desplaçaments
Valoració dels responsables polítics dels municipis.

El programa dona solució a una necessitat molt concreta i precisa, objectiva i perfectament delimitada. Aquesta necessitat, a més, coincideix plenament amb una demanda juvenil, de manera que la seva oportunitat queda fora de tot dubte. A més, és un bon exemple d’utilitat pràctica de l’acció d’un Consell Comarcal, el qual, sense protagonisme forma de mida, es converteix en un instrument de facilitació i concertació de polítiques. Finalment, la cooperació entre els municipis de la comarca i el propi servei comarcal converteix el projecte en un exemple ideal de política mancomunada, que dona solució a una problemàtica comuna de la forma més simple possible, sense aixecar artefactes institucionals d’excessiva complexitat.

1. Treballa la prevenció de riscos d’acord amb l’interès juvenil

Massa sovint les polítiques de prevenció de riscos es desenvolupen promovent actuacions que tenen una dificil connexió amb l’interès o demandes juvenils. Aquest cas, però, és un exemple totalment contrari. El programa prevé l’accidentalitat juvenil en el trànsit nocturn entre municipis, de manera que el seu interés social és fora de tot dubte, però al mateix temps atén amb molta concreció la demanda juvenil d’un sistema que faciliti la mobilitat intermunicipal per assistir a activitats atractives per als joves.

2. Conjuga l’oci amb l’activitat cultural

El programa especifica que les activitats per a les quals es posa en servei el sistema de transport han de tenir algun tipus d’interès específic, tant a nivell comarcal com local. Des d’aquest punt de vista, les activitats per a les quals es facilia la mobilitat tenen sempre un contingut cultural o lligat amb la tradició local o comarcal, que pràcticament sempre té una elevada component lúdica. Des d’aquest punt de vista, el projecte permet treballar tant l’oferta cultural com l’oferta d’oci en la seva vessant més lúdica.

3. Mínim esforç, màxima rendibilitat

Per a les polítiques locals de joventut és un programa altament rendible. El sistema té una certa complexitat global perquè implica la concertació de l’acció de molts municipis. Aquest paper coordinador, però, queda en mans del Consell Comarcal, de manera que per a cada municipi només exigeix una mínima logística consistent a realitzar les inscripcions dels joves de la seva població i garantir-ne el correcte accés al servei. Amb molt poc esforç i recursos, per tant, es disposa d’un servei pràctic, concret i perfectament avaluable, adreçat als joves, i es converteix al mateix temps en un sistema de promoció d’esdeveniments que tenen lloc en el propi municipi. És un projecte, per tant, amb un elevat grau d’eficàcia.

4. Identitat i territori

No és fàcil trobar programes propis de polítiques de joventut que permetin treballar amb claredat la identitat territorial o el sentiment de pertinença a l’entorn proper. Aquest ho fa d’una manera excel·lent. D’una banda, el fet que faciliti l’accés de joves d’arreu de la comarca a esdeveniments que tenen lloc en el propi municipi, realça l’estima dels joves per la seva població d’origen, convertida puntualent en reclam per als joves de localitats veïnes. D’altra banda, facilita el coneixement dels joves de les realitats i esdeveniments d’altres municipis de la comarca, de manera que es generen nexes i signes d’identitat comuns en un territori dispers. És un projecte de cohesió territorial que, facilitant la mobilitat, facilita també el sentiment de pertinença a l’entorn proper.

5. Servei mancomunat

Tot i que l’estructura de base del servei és molt simple, la seva realització no seria possible sense la cooperació intermunicipal. Per tal que el sistema funcioni adequadament cal la implicació dels serveis de joventut de tots i cadascun dels municipis partipants. El Consell Comarcal actua com a aglutinador i l’eficàcia del servei anima tots els municipis a participar-hi per no deixar els joves de la seva població sense un servei que és a l’abast dels joves de la resta de la comarca. D’altra banda, la participació no presenta grans exigències logístiques ni despeses econòmiques, de manera que la rendibilitat social és fàcilment perceptible i la despesa gairebé inexistent. Un model ideal de servei mancomunat.

La màxima responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut del Consell Comarcal, Rosa Altimiras.

Rosa Altimiras (Nani). Mestra i psicopedagoga, treballadora en el sector públic en l’àmbit de joventut des de 1981, en els meus inicis des de la Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya; a l’any 1995 vaig iniciar un treball més proper als joves que he desenvolupat al Consell Comarcal d’Osona.

La responsable del projecte opina

Sense la xarxa de punts d’informació dels municipis i la especial dedicació dels tècnics i tècniques de joventut i la plataforma de treball a traves de l’intranet d’osonoajove.cat no hagués estat possible la realització d’aquest projecte.

Pel que fa a les perspectives de futur tenim com a repte arribar a l’autofinançament del programa per part dels propis usuaris. A dia d’avui el cost pel jove es de 3 euros i cobreix un 50% del total.

L’edició de 2012 ha estat un autèntic èxit ja que ha superat amb escreix les previsions més optimistes. Ha realitzat el desplaçament de 770 joves; això ha suposat mobilitzar una flota de 16 autobusos que, pel cap baix, han permès treure de la carretera uns 300 vehicles privats durant tot el cap de setmana.

El projecte permet minimitzar els riscs d’accidents, tant a les carreteres principals d’Osona que passen pels punts neuràlgics de la comarca com a les carreteres que vertebren les poblacions més petites; han pogut utilitzar el servei els/les joves de la capital de la comarca, Vic, però també joves de les poblacions més petites com ara Vidrà, Alpens, Viladrau… on determinats serveis adreçats a joves no arriben.

Per altra banda, si també prestem atenció a les edats de les persones usuàries del servei podem afirmar que els hàbits i les actituds estan canviant entre la nostra població jove. Del total de joves que han utilitzat el servei, un 48,4 % és població amb majoria d’edat i, per tant, es tracta de joves que compten amb vehicle propi per desplaçar-se però que han optat per fer-ho amb bus, un mitjà còmode i segur.

ccosona.cat

osonajove.cat

ccosona.es/historic.php?idN=96

ccosona.es/historic.php?idN=516

Dades 2014

Cartell 2014

Nota de premsa 2014

Bus NIt Carnaval de Torelló Projecte 2014

Bus Nit Carnaval de Torelló Projecte

Bus Nit Carnaval Torelló 2012 cartell

Bus Nit Carnaval Torelló 2011 Powerpoint

Bus Nit Carnaval Torelló 2012 Powerpoint

Autorització familiar Carnaval Torelló 2012

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Jove: què, vens?

admin on 19/05/2012

Jove: què, vens?

El programa pretenia afavorir l’adaptació a la societat d’acollida a joves nouvinguts que arribaven a Sabadell superada l’edat d’escolarització obligatòria.

Descripció general

El subtítol del programa, Espai de comunicació i creació, mostra amb claredat el seu objectiu central: promoure i reforçar les habilitats socials i comunicatives dels participants o usuaris per tal que ells mateixos, amb el suport necessari, puguin dissenyar les seves pròpies estratègies d’incorporació al seu nou entorn social.

La intervenció es realitzava per dues vies paral·leles i simultànies, que s’adreçaven a uns o altres joves en funció de la seva situació personal o necessitats específiques: el treball grupal i el treball individual. En el primer cas, es generaven grups de 15 joves nouvinguts que es reunien dotze vegades en sessions de dues hores, de periodicitat setmanal. Les sessions eren conduïdes per educadors, i a través d’una programació meticulosa miraven de millorar les habilitats socials dels integrants del grup al mateix temps que elaboraven un producte audiovisual que reflectia tot el treball realitzat i que posteriorment tenia una funció divulgadora i educativa. Els vídeos resultants es mostraven en diferents espais públics, durant esdeveniments diversos, tant en l’àmbit dels barris com de la ciutat, amb la intenció de visibilitzar la realitat d’aquests nois i noies i de sensibilitzar la ciutadania. La intervenció individual, d’altra banda, es realitzava a través d’un tècnic/a de Joventut que orientava, acompanyava, derivava si era necessari, i apropava els joves als recursos normalitzats que la ciutat ofereix als joves.

El projecte es reproduïa anualment. En cada edició es feia una feina de detecció de casos i de joves interessats per tal que es poguessin incorporar a les convocatòries que s’anaven succeint cada any.

El programa es va iniciar l’any 2009, i la seva darrera edició va tenir lloc durant el curs escolar 2014-2015.

El projecte es va aturar per una reestructuració de l’ajuntament i el projecte va deixar de ser realitzat sota aquest nom i temàtica. Actualment, l’Ajuntament està executant projectes similars d’acollida amb joves que fa poc que han arribat sota la regidoria de Drets Humans i Gènere, on també es tracten de forma transversal els drets de joventut i feminismes.

El cronograma anual habitual era el següent:

Fase 1. Gener-febrer. Prospecció i anàlisi, difusió, detecció, derivació i selecció del grup

Es realitza una feina estable d’estudi del col·lectiu immigrant, amb la participació de l’Observatori de l’Oficina de la Nova Ciutadania, i amb contacte estable amb tota mena d’agents públics i privats, per obtenir el coneixement necessari del públic diana. A través de la participació de tres mediadores interculturals i de la difusió general entre els joves per diverses vies, s’obre la feina de detecció de casos i de joves interessats a entrar en el programa. Amb tots els joves derivats es realitzen entrevistes individuals per crear el grup de treball.

Fase 2. Febrer. Disseny del programa

S’elabora els continguts del programa adaptant-lo al grup i joves seleccionats.

Fase 3. Març – maig. Intervenció grupal en l’àmbit socioeducatiu

El grup, d’uns 15 joves, es reuneix dotze vegades en sessions dues hores i amb periodicitat setmanal. Les sis primeres sessions es dediquen a treballar les habilitats socials i comunicatives dels integrants del grup, i les altres sis a elaborar un producte audiovisual relatiu al treball realitzat.

Fase 4. Març – desembre: Intervenció individual

Acompanyament i orientació individual als casos derivats. Atenció específica a cada jove amb una especial cura per apropar-los als serveis normalitzats per als joves de la ciutat.

Fase 5. Maig – desembre: Accions de visibilització, sensibilització i prevenció

Presentació dels vídeos elaborats als tallers en diferents espais i esdeveniments ciutadans. Els continguts dels vídeos: integració, racisme, gènere, projecte, la ciutat, recursos per a joves a la ciutat…

Fase 6. Març – juny: Tancament

Realització de l’avaluació i elaboració de la memòria, recollida d’indicadors i avaluació qualitativa.

El pressupost per a l’edició de 2012 va ser de 41.810,11 €, i els anys tenia un cost similar.

Les despeses fonamentals del projecte corresponien als recursos humans, distribuïdes entre els equips tècnics habituals de les diferents àrees municipals que hi intervenien (31.187,04 €).

La resta de despeses corresponien essencialment a aspectes logístics, com transport, dietes i mínimes despeses pels actes de presentació dels vídeos (985,06 € de costos indirectes i 2.231,61 € d’articles de consum) i als encàrrecs professionals per a la dinamització i elaboració del projecte audiovisual, a l’entitat Fedelatina, i per a la dinamització del taller socioeducatiu i d’habilitats socials, a l’entitat Diversia (7.406,40 €, en total).

A banda de la despesa en recursos humans pròpia del personal municipal, el projecte es finançava amb el Fons Europeu per a la Integració (FEI), a través de la seva convocatòria de subvencions a programes innovadors a favor de la integració d’immigrants (25.300,00 euros). Aquesta aportació arribava a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social. L’aportació en recursos propis de l’Ajuntament va ser el 2012 de 16.510,11 € i cada any es movia al voltant d’aquesta quantitat.

El lideratge del projecte corresponia a la regidoria de Drets Civils i Ciutadania, que hi abocava els recursos humans del seu equip tècnic.

La responsable del projecte era la cap del servei, Olga Jiménez, la qual coordinava la participació dels nombrosos professionals de les altres àrees municipals que hi intervenien, i que es descriuen en l’apartat de sistema de treball transversal.

El projecte requeria, d’altra banda, professionals per a l’elaboració dels productes audiovisuals, i educadors per als tallers socioeducatius.

Joves nouvinguts d’entre 16 i 21 anys, amb necessitats específiques. Es detecten casos d’arreu de la ciutat, sense obviar cap zona concreta.

El treball socioeducatiu inclou l’atenció i seguiment de les famílies de bona part dels joves participants en el programa.

Entre 2009 i 2012, el programa va atendre a 130 joves, dels quals 31 eren noies i 99 nois. Segons l’origen, es va atendre 32 llatinoamericans, 47 magribins i 51 subsaharians.

D’altra banda, durant tot aquest període es van fer 155 derivacions de joves a recursos formatius, socials, de serveis a la joventut i ocupacionals.

A banda de la detecció tècnica dels joves potencialment interessants per a incorporar-se al programa per part dels diferents serveis tècnics del municipi, es fa una àmplia difusió del programa per tal que els mateixos joves nouvinguts tinguin l’oportunitat de sol·licitar l’entrada al projecte. Sempre són acceptats, amb l’única limitació d’una possible espera si en el moment de la petició el programa de tallers ja s’ha iniciat. En aquest cas, es posposa la seva incorporació a la següent convocatòria.

És interessant remarcar que el programa, tot i que no concita la participació d’un gran nombre de joves pel fet que s’adreça a realitats i necessitats ben concretes, compta amb un alt nivell qualitatiu en el treball dels mateixos usuaris, que acaben convertint-se en els protagonistes del seu propi projecte d’integració. Un eix central de la intervenció és l’empoderament dels joves, és a dir, l’adquisició de capacitats personals per trobar solució als problemes individuals o situacions potencialment complexes.

Així mateix, es dóna opció a joves participants especialment implicats que s’incorporin com a monitors o agents de suport en les edicions successives del programa.

El programa inclou una amplíssima relació amb tota mena d’entitats ciutadanes per dues vies principals: rebent o proposant derivacions de joves o bé facilitant recursos propis de les seves programacions d’activitats i serveis habituals per integrar-los en la xarxa de normalització dels joves del programa. Aquestes funcions les han assumit, així doncs, associacions de veïns, Caritas, Fundació Eveho, Drapaires d’Emaús, entitats juvenils, associacions i clubs esportius i associacions d’immigrants.

Fins a 8 àrees municipals diferents han realitzat derivacions de casos, han col·laborat en el seu seguiment o han aportat recursos per als joves participants en el programa.

A banda del Fons Europeu per a la Integració, que finança el programa, s’ha comptat amb la participació i suport del CIFO (Centre d’Innovació i Formació Ocupacional del Vallès), del Servei Ciutadà d’Atenció a l’Immigrant (SCAI) i del Departament de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya.

L’avaluació contempla sempre la valoració dels mateixos participants, tant en el vessant grupal com en l’individual, que s’integra en les memòries finals.

De forma paral·lela, però, es recull sistemàticament un seguit d’indicadors quantitatius (es poden consultar al projecte) i qualitatius, centrats a analitzar els resultats aconseguits en funció de les expectatives inicials. Es pretén obtenir dades per obtenir millores en el procés d’acomodació dels joves nouvinguts, de les seves habilitats socials i comunicatives, de la seva salut emocional i del coneixement que tenen dels recursos que els ofereix la ciutat.

Es tracta d’un projecte que planteja de forma molt clara la utilitat de la política de joventut com a pont entre necessitats juvenils d’índole diversa i la multiplicitat de recursos que els ofereix l’entorn. És a dir, planteja i demostra la necessitat que hi hagi professionals especialitzats a mantenir contacte estable amb els joves (en aquest cas, joves immigrants) i una capacitat efectiva d’interlocució, per poder acompanyar-los o derivar-los cap a aquells recursos especialitzats que millor poden atendre cadascuna de les necessitats específiques. Des d’un altre punt de vista, és un projecte exemplar en la mesura que implica els mateixos joves en la solució o la recerca d’una sortida a la seva situació o problema personal. En el programa parlen específicament de l’apoderament dels joves per fer-ho. És a dir, defuig paternalismes i dirigismes.

1. Atén els joves nouvinguts més enllà de l’ensenyament obligatori

Es tracta d’un dels escassos programes que treballa amb joves nouvinguts d’edats superiors a les de l’ensenyament obligatori. Les greus dificultats que es produeixen amb aquests col·lectius en l’àmbit escolar fa que massa sovint s’oblidi aquells que ni tan sols tenen aquest nexe de relació amb l’entorn. Així, aquest programa atén un grup d’edat de poca visibilitat i, per tant, amb un major grau de risc d’exclusió. En aquest sentit, és especialment rellevant la tasca de detecció de casos, perquè n’evita l’ostracisme i la preclusió en entorns amb risc evident de guetització.

2. Transversalitat real

Massa sovint la necessitat teòrica del treball transversal queda camuflada en plantejaments poc realistes. En aquest programa no veiem una gran teorització del sistema de treball transversal, però, en canvi, detectem una pràctica quotidiana de les seves virtuts. Pràcticament, totes les àrees municipals que tenen a veure amb l’atenció a les persones participen amb la detecció de casos, amb la seva possible derivació, amb el seguiment de cadascun d’ells i la coordinació que se’n desprèn i, en darrera instància, amb l’aportació de recursos en forma de serveis i programacions que es posen a disposició de la socialització normalitzada dels usuaris o participants en el projecte.

3. Dóna valor a l’especialització

El fet que es defineixi el programa com a recurs pont, en el sentit que intenta derivar els participants a recursos de major especialització que poden atendre amb un grau rellevant de qualitat les necessitats concretes i puntuals de cadascun dels casos, valora la capacitat i Professionalitat dels serveis implicats. El programa no intenta trobar solucions, sinó que dóna instruments per tal que el jove arribi fins al recurs que millor el podrà atendre. Per tant, no hi ha competència entre àrees o serveis municipals, sinó cooperació per atorgar a cadascú el grau de responsabilitat que més li escau i per al qual més està preparat. En aquest sentit, posa de relleu les virtuts i qualitats de cada àmbit específic de l’administració o dels serveis públics.

4. Ús les tecnologies i la cultura visual

La concreció en productes precisos, visibles i identificables ajuda tot sovint a identificar els resultats de la feina realitzada. En aquest sentit, l’ús de la cultura audiovisual com a instrument educatiu i com a mètode de treball i creixement per als joves és un encert per dues raons clares. En primer lloc, perquè és un element de connexió ràpid i fàcil amb la realitat juvenil, que aplana el camí de la motivació i la relació personal. I, en segon lloc, perquè aporta un producte concret que després permetrà destacar la feina feta i s’usarà com a instrument de divulgació i conscienciació ciutadana.

5. Empoderament dels joves participants

Més enllà del mètode participatiu i de creixement personal que es pretén per als joves, el programa mira d’implicar-los en el mateix projecte, ajudant-los a mirar més enllà de les seves necessitats o interessos personals. Alguns dels joves de cada grup acaben convertint-se en una mena de pre-monitors o col·laboradors de l’organització per a les següents edicions. D’aquesta manera es consolida el projecte, se li dóna continuïtat en el temps, s’incrementa la seva valoració per part dels mateixos joves, i es facilita la feina de les futures edicions, els usuaris de les quals trobaran en l’exemple exitós dels seus predecessors un estímul i una major facilitat de connexió.

Les dues màximes responsables del projecte eren Olga Jiménez Palau i Margo Planas

Olga Jiménez Palau. Cap de servei de Drets Civils i Ciutadania. Llicenciada en filosofia, responsable del projecte des del seu inici, en el mandat passat quan era Comissionada de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell. La seva trajectòria professional comença l’any 1989 de funcionària, tècnica de gestió a l’Ajuntament de Sabadell fins ara i inclou quatre anys de Regidora de Joventut al propi ajuntament, de l’any 1995 al 1999. Actualment dirigeix la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania que inclou les polítiques de joventut, nova ciutadania, igualtat i cooperació.

Margo Planas. Responsable tècnica del projecte. Llicenciada en ciències polítiques i amb àmplia experiència en el treball amb els joves, s’incorpora l’any 2010 a l’Oficina de Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Sabadell i gestiona aquest programa de suport, assessorament i seguiment de joves amb risc de conductes psicosocials, dirigint la seva actuació als joves d’origen estranger primer i també als joves amb risc de formar part de grups violents organitzats després.

Les responsables del projecte opinen

El programa “Jove: què, véns?” és un programa pont i, per tant, la primera dificultat fou establir el sistema de derivació dels joves de la ciutat que tenien aquesta necessitat (amb els altres serveis municipals o les entitats de la ciutat) i el catàleg de serveis a on poder derivar als joves després de fer la tasca socioeducativa amb ells. El projecte es va iniciar pensant en el tractament del dol migratori especialment en joves d’origen llatinoamericà i s’ha ressituat essent avui un recurs per a tots els joves en risc de conductes psicosocials. El treball amb els joves ens ha fet anar repensant les estratègies per incorporar aquests joves a la vida social de la ciutat, obrint-ne de noves per delegar responsabilitats en els propis joves respecte als seus companys. El programa ha de comptar amb una direcció molt professional per evitar la dependència dels joves del propi recurs i per tal de poder treballar amb els joves per la seva emancipació sense generar perspectives errònies. Creiem que el programa és un recurs imprescindible en un moment com l’actual per la manca de perspectives de futur dels propis joves i per evitar que aquests joves, fora del sistema educatiu formal i de l’àmbit laboral, s’incorporin en grups que, en base a identitats excloents puguin condicionar el futur d’aquests joves.

sabadell.cat/saj

sabadell.cat/novaciutadania

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Categoria: EIX 5. ÀMBIT D’ACTUACIÓ