Plataforma de Bones Pràctiques és un punt de trobada dels professionals de joventut i una eina útil per a la millora dels programes que desenvolupen arreu del país.
Els projectes Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, i En Trajecte, de Terrassa, s’han incorporat durant el mes d’octubre a la plataforma de bones pràctiques. Amb ells, ja són 22 els projectes que són a la vostra disposició en el web, i ben aviat n’arribaran de nous. Podeu conèixer amb detall En Trajecte…
Dos nous projectes s’han afegit durant el mes d’octubre a la plataforma de bones pràctiques: els Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, i En Trajecte, de Terrassa. El primer, dedicat a la prevenció de comportaments de risc en espais nocturns lúdics, i el segon al treball socioeducatiu per acompanyar els joves que han abandonat el sistema educatiu en la recerca d’un nou projecte formatiu i professional.
Àngels de Nit va ser presentat en la primer jornada de bones pràctiques, que va tenir lloc el 5 d’octubre a Figueres, i En Trajecte serà l’eix a partir del qual s’organitzarà el diàleg en la jornada que realitzarem a la Seu d’Urgell el 9 de novembre. El 2017 és el tercer any d’aplicació d’aquest projecte, que ja ha ofert uns magnífics resultats en les dues primeres edicions. Es basa en un treball intens de proximitat amb un col·lectiu de nois i noies que, per raons diverses, han abandonat el sistema educatiu. Durant tot un any, es treballa individualment i grupalment per oferir-los suport, recursos i eines de tot tipus per tal que siguin ells mateixos els que redefineixen el seu projecte personal de futur. Entre el 70 i el 80 per cent dels joves participants s’han reincorporat al sistema educatiu i han iniciat un nou camí de futur.
Si voleu conèixer el projecte de primera mà, tot escoltant i xerrant amb els seus responsables, inscriviu-vos a la jornada de la Seu d’Urgell. Ho podeu fer aquí. Les jornades de bones pràctiques són un moment únic per a la trobada de tècnics i professionals de joventut, i generen espais de relació i diàleg amb un nivell de proximitat i aprofundiment que difícilment trobareu en altres activitats.
En qualsevol cas, els projectes ja s’han incorporat a la plataforma de bones de pràctiques, de manera que en podreu conèixer els detalls i el funcionament en qualsevol moment, des de qualsevol lloc. I veureu, també, com van evolucionant i canviant els projectes al llarg del temps. Trobareu Àngels de Nitaquí, i En Trajecteaquí.
Els joves en el sistema educatiu. Que aportem i com hi ajudem des de Joventut?
L’ensenyament secundari és un moment clau en la construcció de la identitat juvenil i, a més d’un període de formació i aprenentatge, és temps també de descobertes i experimentació.
L’ensenyament secundari és un moment clau en la construcció de la identitat juvenil i, a més d’un període de formació i aprenentatge, és temps també de descobertes i experimentació. No podem concebre les polítiques de joventut sense aproximar-nos als instituts i centres de secundària, ja sigui per donar suport a la tasca educativa, ja sigui per estimular la participació dels joves en tots els aspectes del seu entorn quotidià que els afecten. Ens preguntem com ho hem de fer des de les àrees de joventut i quins són els ponts de relació que ens cal establir amb les àrees d’educació o ensenyament.
Serà la quarta i darrera jornada de bones pràctiques de 2017, i si volem igualar l’èxit de les anteriors no ho tenim fàcil, perquè totes han aconseguit un nivell d’èxit rellevant. Però tenim tots els trumfos per aconseguir-ho, perquè la matèria prima amb què comptarem és de primera fila: una bona pràctica per fer boca, un diàleg-debat amb professionals de joventut amb experiència contrastada, i una xifra d’inscrits que supera les previsions. Us esperem dijous vinent, 11 de novembre, al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat (plaça de Catalunya, 39-41), a les 10:30 hores.
En Joan Gelabert, tècnic de Joventut i la Núria Sala dinamitzadora, ens presentaran, com a responsables del projecte Comissió d’Estudiants d’Olot, aquesta darrera bona pràctica incorporada a la plataforma: tindrem l’oportunitat de conèixer la manera com afronten a la capital de la Garrotxa, des de fa molts anys, el repte de connectar les aules, adolescents, el municipi i el servei de joventut.
Després, comptarem, com a totes les jornades, amb un espai de relació i vincle (una pausa amb un petit refrigeri). I tornarem per debatre entorn les relacions que tenim amb ensenyament, els projectes i el futur de la coordinació amb joventut. Debat que serà conduït i dinamitzat per membres de l’AcPpJ.
En Trajecte era un projecte part de Districte Jove, un programa d’intervenció socioeducativa que adreçat a joves de Terrassa d’entre 12 i 25 anys amb accions que combinaven aspectes lúdics amb l’oferta de serveis i suports en els àmbits relacionals i educatius.
Descripció general
Dintre d’aquest programa extens, En Trajecte s’adreçava específicament a nois i noies de 16 a 20 anys amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i evitar la seva desvinculació del sistema educatiu.
La gestió va ser externalitzada, a través de l’empresa Encís, SCCL. En cada edició es treballava amb una trentena de joves que haguessin fet un procés de ruptura, bloqueig o abandonament del sistema educatiu. Se’ls realitzava una atenció personalitzada, amb un acompanyament intensiu i un seguit d’accions o activitats grupals d’assessorament, formació i millora de competències, a través de tallers, visites i dinàmiques participatives. S’elaborava una pla de treball per a cadascun dels nois i noies, culminant amb un seguiment tutoritzat de les actuacions previstes o acordades en aquest pla. Al llarg de l’acompanyament, els joves obtenien coneixement dels diversos recursos que tenen al seu abast i exploraven la manera de fer-ne un ús pràctic, adaptat a les seves necessitats o inquietuds. A més, rebien informació sobre opcions formatives que els poden interessar en funció de sortides professionals de futur. D’una banda, s’intentava recuperar el prestigi de l’educació com a eina útil per al desenvolupament del projecte personal de cadascun d’ells i, d’altra banda, es buscava la connexió entre la formació i el món laboral. Tot aquest procés, basat en el treball de proximitat, promou l’autoconeixement dels joves com a punt de partida per millorar la seva capacitat autònoma de prendre decisions i realitzar accions amb èxit i positives per desenvolupar un projecte propi de vida.
L’any 2019, després de la seva quarta edició el 2018, el projecte va deixar de realitzar-se com a tal per a implementar el Programa Referent d’Ocupació Juvenil, el qual compta amb subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, i es van reestructurar i redefinir les diferents actuacions.
Identificació
Núm. referència:
022
Data d’introducció:
Data d’actualització:
24/10/2017
Institució:
Ajuntament de Terrassa. Servei de Joventut i Lleure Infantil
El projecte es va iniciar l’any 2015, de manera que el 2018 es realitza la seva quarta edició. L’any 2019, el projecte va finalitzar com a tal per a ser reestructurat com a part del Programa Referent d’Ocupació Juvenil amb el SOC.
Cada edició seguia, amb petites variacions, el següent calendari:
Selecció. Entre novembre i gener de l’any següent. S’anuncia públicament el projecte i es reben derivacions d’altres serveis municipals o sol·licituds dels mateixos joves interessats. Se’n seleccionen 30 a través de trobades i entrevistes i se’n posen 10 més en llista d’espera per si hi ha baixes durant el procés. Al final d’aquesta primera etapa se celebra una reunió amb els pares dels nois i noies seleccionats.
Entrevistes. Durant tot el procés de selecció i fins al mes de març es van succeint diverses entrevistes personals amb els nois i noies, per explorar els seus perfils, les necessitats específiques, i per elaborar un pla de treball per a cadascun d’ells.
Desenvolupament del programa. Totes les accions, individuals o grupals, tenen lloc entre febrer i setembre de cada any. Dintre d’aquest període hi ha una fase més intensa d’actuacions específiques, i l’acompanyament general a cada noi i noia. A més a més, cada setmana s’organitzaven dues trobades grupals setmanals i tutories d’acompanyament que s’acorden en cada cas amb els nois i noies concrets.
Actuacions específiques. Entre febrer i juny, es fan trobades setmanals, dividides en dos grups d’uns quinze nois i noies. Durant aquest període es fan tallers, dinàmiques, visites, formacions, etc. En total, es realitzaven un total de 90 hores d’acció grupal i 10 hores d’acompanyament individual per a cada jove.
Acompanyament personal. És present durant tot el desenvolupament, però entra en la seva fase final i de conclusió entre el juliol i el setembre. Ja ha finalitzat el treball grupal, i es fa seguiment individual per seguir el compliment del pla de treball i per acompanyar-los, si cal, en tràmits, gestions o actuacions derivades d’ells.
Seguiment. Durant tot un any després de la finalització del programa, es fa seguiment de la trajectòria dels nois i noies, per comprovar els resultats de la tasca feta i donar suport, si és necessari, en alguna de les passes que ja realitzen els joves per si mateixos. Durant el desenvolupament del programa hi ha dues trobades grupals setmanals i tutories d’acompanyament que s’acorden en cada cas amb els nois i noies concrets.
Segons el projecte de 2017, En trajecte fa necessària la disposició de 28.000 euros anuals.
25.000 euros es destinen als recursos humans, i 3.000 més per a despeses diverses com la contractació d’especialistes o assessories, dietes de transport i materials per a les activitats.
No disposem de més informació posterior a l’edició del 2017.
La despesa era municipal, amb pressupost del Servei de Joventut i Lleure Infantil, destinada completament a la subcontractació externalitzada del servei, a càrrec de l’empresa Encís, SCCP.
A nivell orgànic, el projecte penja del director de Districte Jove (Jose Giménez), que és el màxim responsable d’En Trajecte. A nivell pràctic, però, el tècnic de joventut del Servei de Joventut i Lleure Infantil que actua com a referent de contacte és Juan Carlos Martínez.
El projecte l’executa un educadora social (Marta Solano), contractada per a 32,5 hores de treball setmanal. Es tracta d’una figura molt polivalent, que assumeix la tasca socioeducativa, la gestió del projecte i el control administratiu.
Tot i que les memòries valoren positivament el treball realitzat, en les conclusions de 2016 s’apunta la conveniència de fer crèixer l’equip amb un segon educador.
El projecte s’adreça a joves d’entre 16 i 20 anys. De totes les candidatures que es presenten a la convocatòria anual i de les propostes de derivació que arriben des d’altres àrees o serveis municipals, se’n seleccionen 30 per acollir-los al programa, i 10 més que s’incorporen a una llista d’espera per si es produeixen baixes durant el transcurs del projecte. Es tracta de joves que no estudien ni treballen, però que estan en disposició de reorientar els seus objectius formatius i laborals. En termes generals es busca joves motivats i amb capacitat de compromís cap a l’aprenentatge de noves competències i per a realitzar un procés de millora personal.
En les tres primeres edicions del projecte En Trajecte, van participar un total de 94 joves: 58 nois i 35 noies, els quals duien entre sis mesos i un any desvinculats del món acadèmic.
L’any 2015 es va comptar amb 88 joves candidats a participar en el programa, entre inscripcions espontànies i derivats d’altres serveis municipals. D’ells, 27 van participar en el projecte. 23 dels nois i noies es van reincorporar al sistema educatiu a través de Cicles Formatius de Grau Mig, cursos diversos o PFIs.
L’any 2016 es va comptar amb 72 joves derivats o sol·licitants, dels quals 35 van entrar al projecte. Dels 35, 24 es van reincorporar al sistema educatiu.
L’any 2017 van entrar al projecte 32 joves, dels quals 27 es van reincorporar al sistema educatiu al finalitzar amb èxit el projecte.
La quarta i última edició d’En Trajecte, hi van participar 32 joves: 10 noies i 22 nois. D’aquestes joves, 19 van finalitzar tot el procés i es van reincorporar en el sistema educatiu, 5 no el van finalitzar perquè van començar a treballar, 3 van reincorporar-se directament al sistema educatiu i 5 van interrompre l’assistència per motius personals. Tot i això, 31 d’aquests participants van assolir la fita de millorar la seva ocupabilitat futura.
El model de participació té a veure amb el mètode de treball grupal, en el qual les activitats i tallers són cooperatius i intenten estimular l’autonomia dels joves, i amb les accions que es realitzen en compliment del pla de treball, que generalment les han d’executar els propis joves, per bé que amb suport i acompanyament tutoritzat.
No hi havia cap sistema de participació associativa, per bé que entre les accions que formen part del treball grupal hi ha contacte i presentació de recursos que estan a l’abast dels joves, entre els quals hi pot haver serveis o projectes associatius.
En la memòria de 2016, per exemple, es va citar la col·laboració amb l’Hort Comunitari de Vilardell, al qual es van derivar dos dels nois participants en el projecte, o l’Esplai de Can Palet, que va acollir un dels nois en un curs de monitors de lleure.
El projecte depenia completament del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa, però hi havia una relació estreta amb serveis socials, ocupacional i d’educació, que fan propostes de derivació de joves amb perfil adequat per integrar-se en el projecte.
D’altra banda, tal com s’ha explicat, el treball continuat amb els joves preveia la presentació i coneixement de serveis i recursos destinats als joves, que formen part de les àrees municipals esmentades, entre d’altres.
En un altre sentit, en l’edició de 2016, l’àrea de Serveis Socials va sol·licitar la realització d’una rèplica del projecte, en petit format, al Punt Maurina, del Pla de Barris de la ciutat, per atendre un grup concret de nois i noies. Aquesta primera experiència de rèplica va ser ben valorat i s’obre la possibilitat com a oportunitat de creixement i ampliació del projecte.
No hi va haver-hi cap d’específic.
El projecte previa un sistema d’avaluació continua, amb les següents tècniques de recollida d’informació:
Observació directa
Entrevistes individuals de seguiment
Valoracions grupals
Coordinació amb els agents implicats
Les informacions recollides s’avaluen i es presenten en una memòria anual.
A més, però, hi ha un sistema de recollida mensual d’indicadors. El podeu veure amb detall en el document En Trajecte. Projectes 2017, que trobareu en l’apartat Per saber-ne més. Documents. Aquí, però us avancem els sis grans blocs d’indicadors que es recullen:
Avaluació de la cobertura (destinataris, participants i demanda)
Indicadors de procés
Indicadors de productivitat
Avaluació dels resultats
Indicadors d’impacte
Avaluació de la qualitat de l’atenció
En Trajecte és un bon model de treball socieducatiu en l’àmbit de les transicions juvenils entre l’ensenyament obligatori i la formació més específica, dirigida a la construcció d’un projecte personal basat en l’autonomia dels nois i noies. La seva base és el treball en proximitat i la idea d’acompanyament. És a dir, a l’aportació de coneixements i competències pràctiques s’hi afegeix la tutoria personalitzada, intensa i continuada, basada en un seguiment molt proper. Des d’aquest punt de vista, és un bon complement als programes de Garantia Juvenil, que malgrat les bones intencions generals, no disposen de recursos per fer una atenció individual suficient. En Trajecte, per tant, és un bon exemple d’un programa desenvolupat íntegrament per un servei de joventut que actua com a complement de la feina que fan les àrees d’educació i de serveis socials, aportant el valor afegit que hauria de ser norma per a tota política de joventut: la proximitat, el coneixement de la realitat juvenil, i la capacitat d’adoptar el punt de vista dels nois i noies.
1.Servei externalitzat de caràcter públic Exemple de servei externalitzat amb bon criteri tècnic, que s’executa de forma eficaç i que no perd en cap moment el seu caràcter públic. Els recursos humans del projecte tenen un bon nivell de coordinació amb els tècnics municipals i el servei rep bones valoracions tècniques.
2. Prestigia l’educació Una de les dificultats fonamentals dels processos d’abandonament del sistema educatiu és el lloc comú que la formació no ajuda d’una manera significativa a trobar feina. Aquest projecte combat aquesta idea, revaloritza la utilitat de tenir una adequada formació i la recupera per tornar-la a situar en un espai de prioritat per als joves.
3. Treball emocional Un dels valors essencials del treball en proximitat i de la creació de vincle entre els professionals i els joves és que genera espais de confiança mercès als quals és possible sensibilitzar. Així, aquest projecte promou l’autoconeixement dels joves, la recuperació de l’autoestima i estimula el gust per buscar entre les aptituds de cadascú les vocacions que poden orientar el seu futur.
4. Alt nivell d’èxit El projecte estableix com a primer objectiu la reincorporació de joves que no estudien ni treballen al sistema educatiu. Les dues edicions finalitzades en el moment de redactar aquests textos aporten un elevat nivell d’èxit, perquè entre el 70 i el 80 per cent dels participants reprenen els seus processos formatius.
5. El valor afegit de Joventut Allò que ha de singularitzar les polítiques de joventut és la seva capacitat d’aportar valor afegit a les actucions d’altres àrees sectorials de l’administració. Així, allò més rellevant no és tant el coneixement expert de determinats àmbits dels serveis públics (educació, ocupació, habitatge, cultura, etc) com la capacitat de treballar en proximitat amb els joves, adaptant serveis i recursos a les seves necessitas específiques. En trajecte és un exemple excel·lent d’aquesta manera d’entendre les polítiques de joventut.
El projecte es desenvolupa amb la supervisió del director del projecte Districte Jove, que n’és el màxim responsable, i la intervenció directa de l’educadora que desenvolupa el programa.
Jose Jiménez Gonzàlez Director del Projecte Districte Jove de Terrassa i En Trajecte. La figura de direcció ha de garantir el correcte desenvolupament del projecte, coordinant l’equip i garantint l’alineament del projecte amb el marc d’intervenció global i amb els requisits de l’Ajuntament de Terrassa. Jiménez compta amb 22 anys de professional en el sector socioeducatiu i d’acció social. 7 anys com a director del projecte Districte Jove, 5 anys com a coordinador de diferents projectes d’intervenció comunitària, convivència i projectes juvenils i educador a diferents serveis, des d’un projecte de convivència en comunitats de veïns a diferents espais infantils i juvenils.
Marta Solano Bolet Educadora referent del projecte En Trajecte. Encarregada de la planificació, organització i execució directa de la programació del projecte amb els joves participants, juntament amb el seguiment individual de cada un d’ells, i la coordinació amb els diferents agents participants i col·laboradors. Solano és educadora social i llicenciada en Ciències Ambientals. Al llarg de la seva història professional ha treballat en el món del lleure, en el sector de la educació ambiental, a un projecte de cooperació internacional de 3 anys a Bolívia, i durant més de 10 anys a diferents projectes socioeducatius i d’acció social amb dones, nens i joves.
El responsable opina
Dificultats Visualització i reconeixement dels agents del territori cap al projecte. Planificació i organització del programa i el seu abordatge amb la falta de recursos tècnics.
Aprenentatges La millora de coneixements de l’equip de treball en els processos acadèmics, els recursos i l’àmbit formatiu i laboral.
Aspectes que hem variat A l’inici del projecte es plantejava un treball de certes competències bàsiques (anglès i informàtica), que li donaven un sentit molt més acadèmic i formal. Aquest treball de competències bàsiques s’ha descartat per plantejar un treball més dinàmic, adaptat al perfil dels joves participants.
Millores a introduir Ampliar l’atenció individualitzada de les tutories (depenen actualment dels recursos tècnics de què es disposa).
Condicions tècniques mínimes Actualment es disposa d’una educadora a 32.5 hores setmanals. Es valora com a necessari o molt oportú la incorporació d’un altre educador, a l’hora de donar una millor resposta d’intervenció amb els joves, d’ampliar les accions en grup, dinàmiques i sortides planificades i sobretot el treball de tutories.
Errors a evitar Durant el primer curs del projecte no es va prioritzar el treball amb els pares i tutors, tot i que el considerem com a molt important, sobretot en els joves menors de 18 anys. El treball amb agents diversos, les derivacions al projecte i l’abordatge conjunt d’un pla de treball amb els joves, ha de quedar molt pautat amb els derivadors, especificant les responsabilitats i accions de les diferents parts (inclosos els mateixos joves).
Valoració personal Des del meu punt de vista és un projecte cabdal a l’hora d’abordar les necessitats de molts joves que estan en aquesta situació d’abandonament del sistema educatiu. El projecte ha demostrat que al finalitzar el procés els i les joves es mostren motivats vers una nova etapa educativa i valoren que hi ha hagut un important augment en la seva autoestima. Són eixos essencials per poder afrontar una nova etapa a nivell acadèmic, laboral, personal i/o social. A més, crec que és molt important aquest enfocament dual, de treball grupal i el treball més individual de tutories, donant resposta a les necessitats de cada jove i fent un acompanyament totalment adaptat, buscant la implicació i corresponsabilitat dels i les joves en tot el procés.
Reflexions Tal i com plantejava en l’apartat anterior, faig una valoració súper positiva i necessària de la implementació de projectes com En Trajecte. Així, remarcant els resultats obtinguts en aquests últims anys, amb els recursos de què hem pogut disposar,… contraposats amb la gran demanda de joves que arriben al projecte i als quals no podem donar resposta… Crec que s’hauria de fer una aposta política i econòmica per la millora de recursos en aquest tipus de projectes, prioritzant la seva implementació i les condicions en les que es porten a terme.
Perspectives de futur i reptes Supeditats als recursos dels que disposem, continuarem donant resposta al màxim de joves que puguem sense que això afecti a la qualitat del servei. Tot i així, esperem que, en un futur, podrem ampliar el projecte amb un educador més. Si fos així, ens plantegem la possibilitat de descentralitzar el projecte, amb rèpliques formatives o càpsules a diferents punts de la ciutat, així com ampliar el nombre de joves participants.
Figueres va acollir el 5 d’octubre la jornada de bones pràctiques dedicada a la prevenció de la salut.
Figueres va acollir el 5 d’octubre la jornada de bones pràctiques dedicada a la prevenció de la salut. Vam conèixer amb detall el projecte Àngels de Nit, de l’Ajuntament de Manresa i del Consell Comarcal del Bages, presentat per les seves dues responsables, Alba Pasqual i Cristina Cano,i vam viure un debat interessantíssim amb prop de 40 tècnics de salut i joventut. La Mireia Grangé i la Josefina Piñol, tècniques de joventut del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, van dinamitzar el diàleg i, aprofitant tot el que s’hi va dir, ens ofereix en aquest text reflexions necessàries.
La salut és un tema molt ampli i en parlar-ne s’ha tenir en compte l’esser humà des d’una concepció integral, atenent al seu benestar físic, psíquic i social, ja que l’alteració d’un condiciona l’altre. Per tant, per fer prevenció hem de tenir present que cal atendre i cuidar les persones en la seva globalitat. És en aquest context que la prevenció és o hauria de ser el gran camí per promoure una societat sana.
Quan parlem de prevenció en salut en la població jove, però, tendim a posar el focus en uns temes molt concrets i ens deixem dur fàcilment pels prejudicis: els consums. Això no ens passa quan pensem en la salut de la població adulta, per a la qual obrim un ventall de possibilitats molt més ampli. El punt de partida per al debat, per tant, és fixar quins són els àmbits sobre els quals hauríem de treballar la prevenció amb els joves. En l’inici de la discussió vam demanar als assistents que esmentessin comportaments dels joves que, en diferents contextos (horari diürn o nocturn), mereixessin la nostra atenció perquè podrien considerar-se de risc. Sense cap contacte previ, gairebé tothom es va referir als consums d’alcohol o d’altres tipus de substàncies, de manera que quedava ben clar quina és la preocupació essencial que tenim com a punt de partida.
La major part de la jornada es va centrar en debatre la funció dels professionals i/o dels joves com a agents en el paper de prevenció, i en com haurien de ser els tallers que realitzem per tal que fossin eficaços i els seus destinataris hi assistissin. Cinc aspectes es van destacar per part dels assistents.
1. Es va posar de manifest per part de diversos professionals de salut i també de joventut la falta d’espais de coordinació i la necessitat que això passi per afavorir el disseny i optimització de les actuacions. Tot i que hi ha comarques en les que aquest treball es fa per voluntat i iniciativa dels propis professionals, de manera informal, es va destacar que seria necessària l’existència d’un sistema de relació transversal impulsat perls responsables polítics i tècnics de les àrees de serveis a les persones. Aquesta seria la única manera de garantir un treball efectiu i continuat.
2. La intervenció dels joves com a agents de prevenció té com a positiu que el missatge arriba en una línia de molta proximitat, tot i que hi ha algunes dificultats, sobretot a l’hora d’intervenir in situ (horaris, recursos, formació, etc.)
3. L’impacte i efectivitat del missatge preventiu que es transmet en els tallers de vegades és completament oposat al que aquests mateixos joves viuen en l’entorn familiar, que pot arribar a ser molt permissiu o tolerant amb tota mena de consums de risc. La constatació d’aquest fet desmotiva els professionals i fa qüestionar el sentit de la seva feina. Es va posar com a exemple famílies que consumeixen cànnabis o altres substàncies, que tenen hàbits poc saludables, o casos de famílies “normalitzades” que a les festes i celebracions consumeixen begudes alcohòliques i fins i tot animen els joves adolescents a fer-ho.
4. També es va destacar que hi ha campanyes publicitàries (televisió o cartelleria) al voltant de la celebració de festes que promouen consums i altres comportaments de risc.
5. En qualsevol cas, es va proposar i valorar especialment la possibilitat que els mateixos joves triïn el tema que els preocupa i sobre el qual vulguin treballar o debatre per impulsar nous tallers. Així, poden participar activament en el disseny de les activitats preventives cap a la resta de joves.
Hi va haver acord que la prevenció en salut és un àmbit essencial de les polítiques de joventut, i que és imprescindible no només seguir-hi treballant, sinó ampliar l’abast de les actuacions. Per tal que una societat tingui energia, un bon rendiment intel·lectual, ganes de contribuir socialment i participativament, és necessari, com a condició prèvia, tenir un estat òptim de salut.
De forma prèvia al debat, i com a enllaç entre la prevenció en salut i la presentació del projecte Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, es va voler reflexionar sobre les connotacions implícites de la nit, que ens duen a pensar en unes problemàtiques de salut ben específiques. Quan pensem en la nit hi relacionem temes de consum d’alcohol i altres drogues, sexe no segur o situacions de violència. Això es fruït dels prejudicis segons els quals quan es surt de festa som més permissius amb els comportaments que es produeixen al nostre entorn; assumim el risc que hi hagi incidents com a part del context, i ho normalitzem. En aquest cas, per tant, la construcció social sobre la nit permet i afavoreix els comportaments de risc.
Evidentment, però, aquestes conductes de risc també es poden donar de dia. Aquí ens podríem plantejar la pregunta de si algunes d’aquestes, en donar-se en un context no tan permissiu, serien el senyal inequívoc que s’han convertit ja en un hàbit.
I per altra banda, insistint en els “temps” hi ha molts altres i preocupants problemes de salut en la població jove que s’han de tenir molt presents en prevenció: els trastorns alimentaris, l’addicció a les pantalles, l’assetjament entre iguals, la salut emocional… entre altres.
En el context en què vivim, però, cal destacar que els professionals que des de diferents àmbits treballen per la promoció de la salut, han de rebre suport i mantenir-se en la seva missió. No es pot abandonar ni desaccelerar la feina de prevenció quan comprovem que els nostres esforços són contrarrestats per campanyes (amb molta més capacitat econòmica i d’impacte) d’anuncis de begudes alcohòliques, cartells que fan bandera de la barra lliure, cançons que escoltem arreu amb un contingut sexista desmesurat, campanyes publicitàries de cossos danone o contextos familiars poc sans.
Ens hem de creure que cal continuar amb aquesta feina, ja sigui amb intervenció directa o mitjançant la promoció de campanyes i altres actuacions. El treball preventiu, tant des dels propis joves (com el projecte Àngels de nit) com dels professionals, és complementari i és en la suma d’esforços que trobarem les vies més adequades de treball. Trobarem sempre aspectes que s’escapen del nostre control i contra els quals serà difícil lluitar, però la intervenció dels agents de salut tenen un resultat pràctic evident. La reducció d’incidències gràcies a la seva tasca és una dada objectiva, i cal recordar sempre que la intervenció d’un agent de salut atura o alleugereix sempre una situació que, d’altra manera, podria arribar a fer necessària la intervenció paliativa o sanitària, per atendre nois i noies afectats per situacions de consum. És molt millor haver de dedicar despesa a la prevenció que a l’atenció sanitària.
El darrer missatge de la jornada tenia relació amb la necessitat de captar l’atenció dels joves, tenint en compte que en els continguts dels tallers ens hem d’allunyar de la defensa de grans dogmes. En canvi, és desitjable abordar temàtiques més senzilles i properes a les experiències quotidianes, lligades a la seva realitat, amb un discurs que fomenti la reflexió i no que prohibeixi o imposi taxativament. Quan aquest missatge el poden transmetre els propis joves, participant en la seva elavoració i en el disseny de les campanyes i de les intervencions, tenim moltes més possibilitats d’èxit.
Entre juliol i novembre de 2012 tretze projectes d’èxit es penjaven per primer cop a la plataforma de Bones Pràctiques en Joventut, una iniciativa que portava pràcticament dos anys al cap dels responsables de l’associació de professionals de joventut.
El pas de la idea a la realitat va ser lent, com tots els projectes impulsats des del voluntariat, planejats a estones perdudes, en reunions fora d’hores i amb una incertesa total sobre la possibilitat d’aconseguir els recursos necessaris.
Cinc anys després, els tretze projectes inicials s’han convertit en vint-i-tres, i tres més són a les portes de passar els diversos filtres professionals necessaris abans d’incorporar-se a la plataforma. A principis de 2018, per tant, amb la xifra de vint-i-sis s’haurà doblat el número inicial de projectes, seleccionats d’entre pràcticament dues-centes propostes presentades a les cinc convocatòries que s’han realitzat fins al moment. Cadascun d’ells ha actualitzat les seves dades com a mínim tres vegades, han estat presentats en prop de vint jornades de debat sobre els seus continguts en altres tantes poblacions d’arreu de Catalunya, amb la participació de més de dos mil professionals de joventut i havent generat un trànsit intens i continuat a la xarxa.
Una quinzena de professionals en actiu han passat pel Consell d’Avaluació de Bones Pràctiques, pilotant i acompanyant els processos de selecció, tria, redacció i presentació dels projectes i, recentment, mitja dotzena d’antenes territorials han inaugurat un nou espai de participació que s’incrementarà notablement ben aviat. La iniciativa ha obtingut el suport, amb diferents intensitats i per diferents vies, de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, de la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, a més de tots els serveis de joventut locals d’arreu del país que han acollit jornades i trobades de tot tipus. El suport institucional ha fet possible el projecte, però ha respectat en tot moment la independència de criteri professional, sense ni tan sols intentar influir en la selecció de projectes ni en la presentació dels seus continguts.
El projecte és deutor, per tant, de molts ajuts, suports, col·laboracions, impulsos i empentes. Però no hi ha dubte que la raó última del seu èxit són els professionals de joventut que treballen diàriament des dels serveis d’informació, des dels casals o espais joves, des del carrer, al peu dels escenaris, en els instituts de secundària, teixint complicitats amb els departaments d’educació, ocupació, esports, cultura o salut, omplint hores al costat dels nois i noies que són la raó i el destí dels nostres esforços i voluntats professionals.
És per això que just quan el projecte creua la frontera dels cinc anys de vida i quan som a punt de doblar el nombre de projectes amb què vam iniciar aquest camí, és el moment de donar les gràcies a tots els treballadors de joventut que cada dia fan possible que a Catalunya hi hagi infinitat de projectes que són exemple de rigor, compromís i Professionalitat. És gràcies a ells que cada petit projecte en qualsevol petit municipi, barri o carrer, és un èxit. Són les bones pràctiques dels que treballem amb i per als joves.
Els Àngels de nit són joves que visiten espais lúdics nocturns de Manresa i de diversos municipis del Bages amb l’objectiu d’introduir “instants” reflexius en les conductes que es produeixen en aquests entorns en relació amb els consums de substàncies, les pràctiques sexuals i les actituds envers la diversitat juvenil.
Descripció general
Es tracta de prevenir conductes de risc i promoure hàbits saludables durant les estones d’oci. El projecte l’impulsen l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages, en col·laboració amb l’entitat Ascandol Cultural, vinculada al Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d’Animació Sociocultural i Turística de l’Institut Guillem Catà de Manresa. Les institucions financen el programa i en coordinen l’aplicació pràctica, i l’entitat s’encarrega de la captació i dinamització dels joves integrants dels equips d’Àngels de nit. Els nois i noies que hi participen reben una formació de 20 hores sobre tipologies i efectes de substàncies estupefaents, sobre diversitat sexual i afectivitat i sobre prevenció de l’homofòbia, així com un mòdul sobre tècniques d’intervenció teatral.
Els àngels s’identifiquen amb una roba singular, que en la primera edició va consistir en uns abrics negres però que a partir del segon any es va convertir en una dessuadora o una samarreta blau elèctric, dissenyada per una alumna del mateix institut. Es programen diverses sortides al llarg de l’any i els àngels reben una gratificació de 30 euros en concepte de despeses diverses, sobretot de transport.
A partir de la quarta edició del 2017, es fa afegir al projecte el CFGS d’Integració Social, i durant la cinquena edició el 2018, es va dur a terme un mòdul formatiu a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, on 10 joves van unir-se al grup d’Àngels. Des del 2019, s’han realitzat diferents canvis en la gestió de la part formativa; incorporant pràctiques en un espai d’oci nocturn per tal d’obtenir el certificat.
Identificació
Núm. referència:
021
Data d’introducció:
Data d’actualització:
05/07/2021
Institució:
Ajuntament de Manresa / Consell Comarcal del Bages
El projecte va néixer l’any 2003 en el marc del Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA, amb intervencions en locals d’oci nocturn on es repartien gratuïtament preservatius per als i les joves. Tot i això, a causa de raons econòmiques del Consell Comarcal del Bages, el projecte es va deixar en standby. El 2014 es va recuperar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i des d’aquell moment s’ha reeditat anualment sense interrupció.
En aquestes set edicions, el projecte ha anat evolucionant segons les problemàtiques i necessitats detectades en aquests espais, anant més enllà de la sexualitat i les malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats, incloent-hi intervencions sobre el consum de drogues, la lluita contra l’homofòbia o violències sexuals. Inicialment, el projecte estava destinat a espais privats, però ara s’ha ampliat per a centrar la seva actuació en espais públics establint coordinacions amb punts liles, protecció civil o Creu Roja. En l’actualitat, tant a la ciutat de Manresa, com a la comarca del Bages, el projecte Àngels de Nits s’emmarca en un paraigua més gran, l’Estima la Nit’, on s’inclouen i es coordinen totes les accions que es duen a terme en els espais d’oci nocturn.
La formació dels àngels es realitza durant el curs acadèmic i les sortides es produeixen majoritàriament durant l’estiu a causa del calendari festiu, i també en esdeveniments que es programen al llarg de l’any.
Des del 2018, s’han realitzat dues formacions cada any en el marc del CFGS d’Integració social, on es van formar 60 joves l’any 2018 i 40 joves els anys 2019 i 2020 respectivament. De tal forma, el 2018 es van fer 8 sortides, l’any 2019 se’n van realitzar 10 (6 a diferents municipis de la Comarca del Bages i 4 a la ciutat de Manresa); i l’any 2020, se’n van realitzar 7 (3 a municipis de la Comarca entre els mesos de gener i febrer de 2020 i 4 a la ciutat de Manresa en el context de Festa Major, adaptant el format a les mesures i restriccions de la Covid-19). En cada sortida es van repartir preservatius, aigua, menjar i, des del 2020, mascaretes.
El pressupost per al projecte 2017 és de 8.900 euros. La major part de la despesa (el 50%) es dedica als incentius per als joves, i ascendeix a 4.500 euros. La resta es dedica a la gestió (1.000 euros), la formació (900 euros), al material informatiu i divulgatiu que es lliura durant les sortides (2.000 euros) i una petita partida per a imprevistos (250 euros).
Si prenem com a referència altre cop el pressupost de l’edició de 2017, tenim que el 61,7% (5.500 euros) del pressupost el finança l’Ajuntament de Manresa, el 22,4% (2.000 euros) el Consell Comarcal del Bages, i es preveu una aportació de 1.000 euros de l’ajuntament que aculli les accions o sortides fora de Manresa.
Cal comptar, encara, amb una aportació de 400 euros de la Subdirecció General de Drogodependències, del Govern de la Generalitat, destinats a la formació en consums.
Les tècniques de joventut de referència de l’Ajuntament de Manresa i del Consell Comarcal del Bagès són les que dirigeixen el projecte, amb el suport de l’entitat Ascandol Cultural. De forma específica hi intervenen, a més, els formadors dels àngels.
Els usuaris finals constitueixen un volum indeterminat de joves, que participen o són usuaris dels espais o programacions lúdiques en les quals es realitza la intervenció.
A un altre nivell, els destinataris són també els nois i noies que reben la formació que serà després la base per a les sortides dels equips d’àngels.
L’any 2014, 58 joves van fer d’àngels en les diverses sortides realitzades, i el 2015 i 2016, van ser 62 cada any. Des del 2018, es compta amb un grup de 80 joves els quals participen de forma activa a les sortides. Malgrat això, no sempre és fàcil trobar a persones per a les intervencions, tenint sempre una major participació de noies, que representen un 80% dels CFGS d’Integració i d’Ascit amb qui col·labora el projecte.
L’organització estricta de les sortides és a compte dels propis joves o àngels, de manera que tenen una participació directa a l’hora de determinar la logística concreta de les accions i la interacció i contacte amb els joves usuaris, que es configuren com a grups d’iguals.
La captació i dinamització dels grups de joves és a càrrec de l’entitat Ascandol Cultural, vinculada al CFGS d’Animació Sociocultural de l’Institut Guillem Catà de Manresa.
Les àrees de joventut es relacionen i coordinen necessàriament amb les d’ensenyament (per la relació amb els centres educatius), amb salut o sanitat (per a la formació i la metodologia de prevenció) i, en darrer terme, amb les àrees de cultura o festes, per notificar les accions o sortides en determinades activitats lúdiques i festives.
El projecte es basa en la cooperació bàsica entre l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages.
S’estableixen vincles necessaris, d’altra banda, amb els municipis de la comarca que sol·liciten la recepció de les sortides i accions dels equips d’àngels. Fins al moment, han estat els municipis d’Artés (2014), Sallent, Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i Súria (2015), altre cop Sallent, Sant Joan de Vilatorrada (2016) i Sant Fruitós de Bages (2016, 2018 i 2019).
En un altre sentit, el programa s’inscriu en el projecte Nits Q, de l’Agència Catalana de la Salut de la Generalitat de Catalunya, i fa necessària també la participació de la Subdirecció General de Drogodependències per a aspectes formatius dels àngels.
L’avaluació del projecte es basa, d’una banda, en el recull de dades objectives (nombre de sortides, d’àngels participants, de materials informatius i de prevencío distribuïts) i, d’una altra banda, en les valoracions tècniques compartides entre els responsables de les institucions i els propis joves, que valoren les seves sortides i el retorn que obtenen de la seva interactuació amb nois i noies en els espais lúdics.
La valoració subjectiva o tècnica s’organitza a partir de quatre blocs de preguntes que es formulen sistemàticament per a cada sortida i que tenen a veure amb la detecció de necessitats, el disseny de les accions, la seva implementació i l’impacte aconseguit.
Àngels de nit aglutina en un sol projecte diverses virtuts que tot sovint es presenten per separat en altres programes de prevenció de comportaments de risc i de promoció d’hàbits saludables. Es basa, en primer lloc, en l’acció entre iguals: el missatge arriba per boca de joves d’edats i característiques similars als dels destinataris, de manera que l’aproximació no es fa a través de campanyes distants o allunyades dels nois i noies, sinó a través dels seus propis companys. Basa la seva actuació en una fase prèvia de formació, de manera que l’acció és doble: no només s’intervé directament en el medi sinó que es promouen el coneixement i els recursos entre els joves, que esdevenen agents voluntaris d’un mateix missatge. Es produeix una trobada entre el sistema educatiu com a escenari de l’acció formativa i dinamitzadora i l’entorn festiu o lúdic, de manera que el lligam entre els dos elements és una entitat en la que els joves són els protagonistes. I és molt destacable, finalment, que el programa algutina l’actuació de diverses administracions, de manera que l’esforç del municipi amb major capacitat (Manresa) beneficia també altres localitats de la comarca que probablement tindrien més dificultats per engegar un programa d’aquestes característiques per si mateixos. En aquest context, la participació del consell comarcal és clau.
1.Cooperació entre administracions
El pes de l’actuació recau en l’Ajuntament de Manresa, però el seu origen s’ha de buscar en el Consell Comarcal, i la cooperació de les dues administracions facilita que altres ajuntaments de l’entorn s’hi afegeixin.
2.Lògica juvenil per damunt de l’administrativa
Els espais de relació dels joves no respecten límits municipals, i el projecte respon a aquesta realitat. En primer lloc, perquè l’origen de l’acció cal buscar-lo en un institut del qual són alumnes nois i noies del conjunt de la comarca, i en segon lloc perquè els espais d’oci acullen joves sense distinció del municipi d’origen. Per aquesta raó, és òptima també la cooperació entre administracons.
3. Tècniques socioculturals
Els àngels de la nit són en origen estudiants d’animació sociocultural i d’integració social, de manera que hi ha una relació evident entre els objectius del programa i les tècniques o sistema d’intervenció que es produeix en forma pràctica.
4. Participació
Més enllà que siguin els propis joves els que emeten un missatge de prevenció o promoció d’hàbits saludables, cal remarcar que el gruix de la captació i la dinamització de projecte recau en un associació d’estudiants d’animació sociocultural, ASCandol Cultural. Això no ha de ser un fre per ampliar i diversificar en el futur l’abast del programa, però aquest origen determina alguna de les qualitats fonamentals del projecte.
5. Missatge positiu
L’actuació dels àngels no es basa en la negació o oposició frontal a determinades pràctiques sinó en la difusó de coneixement i informació per tal que siguin els propis joves els que raonin sobre la pròpia conducta i preguin decisions personals en relació a ella.
Les responsables del projecte són l’Alba Pascual i la Cristina Cano
Alba Pascual Des del 1999 actuo com a tècnica de joventut del Consell Comarcal del Bages. Anteriorment havia treballat com a informadora juvenil a l’Associació Cultural Bloc de Manresa, durant 6 anys. Vaig cursar els estudis de pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona (en aquell moment anomenats ciències de l’educació – Facultat de Filosofia i Lletres). Àngels de nit va tenir una primera etapa liderada des del Consell Comarcal del Bages que es va iniciar l’any 2003. Per motius pressupostaris vam deixar d’actuar en el marc d’aquest projecte l’any 2008. En aquell moment el projecte el gestionava i coordinava jo mateixa. El 2014, i per impuls de l’Ajuntament de Manresa, es va tornar a reiniciar. El meu paper a partir d’aquest moment ha estat compartit amb la tècnica de l’Ajuntament de Manresa.
Cristina Cano Treballo com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Manresa. Els meus inicis en el món dels joves de forma professional van ser com a dinamitzadora al casal de joves La Kampana l’any 2002. M’hi vaig estar 7 anys. Anteriorment havia desenvolupat projectes comunitaris a diferents barris de Manresa com a dinamitzadora de barri. La meva formació és d’animadora sociocultural i posteriorment vaig fer la diplomatura d’educació social. Des que es va iniciar l’Àngels de nit, el 2014, el meu paper dins del projecte és el de coordinació i gestió, conjuntament amb la tècnica de joventut del consell comarcal.
Les responsables del projecte opinen
Les dificultats del projecte han estat i són garantir el compromís per part dels joves que actuen com a àngels, així com la seva autonomia per a dur a terme les sortides. El projecte fa necessària la implicació tècnica per assumir les sortides nocturnes, qüestió que no sempre és entesa des de les administracions a les que pertanyem. El projecte ens ha permès incorporar una nova mirada sobre la festa i l’oci nocturn dels joves, veure de primera mà com els joves es relacionen en l’entorn de la festa, els riscos, etc… i apropar-nos al món dels joves de nit.
Al llarg de les diferents edicions del projecte hem anat modificant la formació que s’ofereix als joves que han de realitzar les intervencions. L’hem anat adaptant en funció del grup al que l’adreçàvem i a les necessitats del moment.
Per tal que el projecte funcioni ens cal disposar d’un grup de joves implicat i motivat per a dur a terme l’acció. En el nostre cas aquest grup l’hem trobat en el CFGS d’Integració Social malgrat que, com hem dit a l’inici, no podem baixar la guàrdia i hem de treballar-hi de forma continuada, per tal de mantenir viva la motivació dels joves. El principal risc del projecte és la relaxació. Hem d’estar amatents a allò que passa en els espais de Festa i poder-hi donar respostes. Hem de mantenir la implicació dels àngels i garantir la seva formació any rera any, adaptant-la a les noves necessitats que van sorgint en els entorns d’oci nocturn.
És un projecte molt enriquidor, que permet conèixer de primera mà l’oci nocturn que desenvolupen algunes persones joves. A més, el fet que siguin els propis joves els protagonistes aporta una intervenció molt més propera i efectiva. Per una banda, el projecte forma joves per a la intervenció, i aquest fet ja fa que un grup de joves estigui sensibilitzat ens els riscos associats a la nit i, per altra banda, informa els joves que freqüenten aquests espais. El principal repte de futur és arribar a avaluar l’impacte del proejcte; tot i que és difícil, treballem per aconseguir-ho.
El projecte, en definitiva, ens permet apropar-nos, des de la perspectiva del tècnic de joventut, a les persones joves i a la seva realitat en els entorns d’oci noctun. D’aquesta manera podem realitzar propostes molt més adaptades a les seves realitats. També creiem que és un projecte preventiu molt eficaç, ja que s’intervé “in situ” en els espais d’oci nocturn. Són instants reflexius, instants informatius que fan que la persona jove s’aturi per un moment a pensar sobre la seva relació amb el consum, les practiques sexuals o bé el comportament en els entorns d’oci nocturn.
Bones pràctiques en joventut 2014/15: memòria d’una campanya il·lusionant
Efectivament, la temporada passada fou la primera on s’han gestionat i dut a terme totes les accions i activitats necessàries per a complir amb els objectius marcats a l’inici de la creació d’aquesta plataforma.
Per aquest motiu, hem decidit realitzar el primer informe de resum i anàlisi de la feina feta, amb l’objectiu de contribuir a la millora continuada d’aquesta eina, plataforma i projecte.
S’han incorporat noves bones pràctiques a la plataforma, s’han actualitzat pràcticament totes les que ja hi eren, el web ha incorporat canvis i millores substancials, s’ha renovat el Consell Avaluador, s’han revisat els criteris de selecció, s’han realitzat jornades de presentació de la plataforma i dels seus projectes amb una nodrida participació i amb espais per a la reflexió i el debat, s’ha comptabilitzat i avaluat la incidència del projecte en la xarxa i la plataforma ha despertat la curiositat i l’interès d’espais professionals rellevants, externs a la pròpia organització.
Que la temporada 2014/15 hagi estat valorada com la primera en què s’ha desenvolupat el projecte en la seva globalitat ens mostra també que la seva maduració és progressiva i lenta. El projecte va ser ideat com una proposta a llarg termini i, per tant, la seva progressió pausada no ha de ser un problema si els resultats són prou adequats. Però és interessant obrir una reflexió sobre els mitjans de què es disposa per desenvolupar-lo. Es combinen, d’una banda, les tasques voluntàries i les aportacions desinteressades de professionals i membres de l’AcPpJ amb l’encàrrec professional, d’altra banda, per gestionar el nucli central del projecte amb la voluntat de garantir-ne la continuïtat i la coherència. Però el projecte es desenvolupa sobretot per la voluntat del col·lectiu professional, implicat en l’enfortiment del sector i en la generació d’instruments que aportin valor afegit a la professió. En canvi, podem percebre amb relativa facilitat que el projecte milloraria la seva capacitat de generar continguts i de tenir presència pública si es trobessin els mecanismes adequats per promoure la participació dels professionals i la seva implicació, intensiva (aportació de continguts) i extensiva (creixement del nombre de col·laboradors): la prioritat del treball per aquest 2015/16 s’orientarà cap a l’ampliació del cercle de professionals que hi col·laboren, que hi fan aportacions efectives i que, en conseqüència, milloren potencialment la capacitat de treball.
Per un altre costat, els més de dos anys de treball efectiu del projecte ens permeten apuntar determinades conclusions interessants, derivades de la descripció de les bones pràctiques, de les opinions que han merescut i de la participació dels professionals de joventut en els espais d’anàlisi, de debat, de les jornades. Però aquestes conclusions planen per damunt del projecte en forma d’impressions generals, de certeses compartides verbalment, de reflexions fetes en el marc de petits grups o com a resultat dels diàlegs que s’han generat en les activitats que acompanyen la plataforma. La bona feina de base que hem aconseguit posar en marxa, cal afegir-hi doncs, a partir d’ara, una major capacitat de concretar resultats, de generar conclusions tècniques validades pel col·lectiu professional i que, per tant, siguin útils per a la tasca quotidiana dels treballadors en l’àmbit de la joventut.
El tercer aspecte que hem volgut posar en consideració en aquesta memòria té a veure amb la mecànica de treball del projecte. Hem posat en marxa un sistema de generació de continguts ambiciós, que requereix espais de reflexió i coneixement tècnic i que, al mateix temps, fa necessària una logística complexa per a fer-lo possible. Per tant, i per la continuïtat futura del projecte dependrà en bona mesura de l’adaptació de les tasques i mecanismes de treball a les possibilitats reals de tirar-les endavant. És així com plantegem com a repte immediat, repensar i millorar en tot allò que calgui els mecanismes seguits fins ara per aconseguir noves propostes de bones pràctiques, per fer-ne l’actualització periòdica dels continguts, per impulsar-ne la difusió, per promoure el diàleg i la discussió tècnica i per visualitzar i fixar els seus resultats i conclusions de manera que siguin realment útils per als professionals.
La temporada 2015/16 de les bones pràctiques ha començat!
Què ens deixen les jornades de bones pràctiques del 2016? Aportacions, debats oberts i altres valoracions
Aquest any s’ha complert la tercera edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.
Aquest any s’ha complert la tercera edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Accions complementàries i vitals que acompanyen el projecte i plataforma i que cada cop s’apropen més al seus objectius originals: esdevenir espais de relació i vincle efectiu i afectiu entre professionals, ser espais de debat, reflexió i aportació de propostes sobre aquells temes que ocupen, preocupen i són d’interès pel sector. Els espais i debats sorgeixen, gràcies a l’exemple pràctic i tècnic que aporten els nous projectes de bones pràctiques introduïts aquest 2016 a la plataforma.
Tot seguit en fem anàlisi de les jornades. Des del perfil dels i de les participants, fins als temes de debat tractats a les jornades d’enguany, les aportacions i reflexions, i la valoració final d’aquesta edició.
Perfil dels I de les participants a les jornades
-Dona, professional de joventut que treballa per una administració local i de, més o menys, 36 anys.
A través del formulari d’inscripció, es van recollir una sèrie de dades que dibuixaven el perfil dels i de els participants a les jornades de bones pràctiques d’aquest 2016. A les quatre, hi ha hagut un total de 148 inscripcions i quasi el 80% han estat dones (105). La majoria són professionals de joventut, 123 (83’1%), i la resta, altres professionals o joves, que principalment van interessar-se per la jornada de Manresa. Les edats majoritàries estan a la franja entre els 32 i els 39 anys (46 persones, 10 amb 36 anys). Els professionals provenen de diversos llocs de treball però la majoria treballen en municipis o a nivell comarcal. I venen d’Andorra, la Seu d’Urgell, Ripoll, Sant Joan de Vilatorrada, Alcanar, Tortosa, Amposta… fins a un total de 73 municipis diferents. El seu interès per les jornades ha estat per conèixer els projectes que es presentaven (48’3%), per la temàtica que es tractava (32’4%), perquè els hi ha recomanat (12’4%) o per altres motius (6’9%).
A Espai Jove Art Total (Tortosa) hi està implicat tothom perquè tothom tracta o treballa amb joves. A. Moreno i A. Almazan #bpjoventut2016pic.twitter.com/YJnTTBLvA4
Les polítiques de joventut per a la millora de les condicions socials de les persones joves
Amb la presentació de la bona pràctica Intervenció al carrer de Lleida, per part de Jenny Chiquero i Juanjo Rodríguez, coordinada des de les Regidories de Joventut i Serveis Personals de la Paeria, a Tortosa es va donar peu al debat sobre la relació de les polítiques de joventut i les polítiques socials entorn als joves. O, de com i quin tipus de treball fan per la millora de les condicions dels joves i dels joves en risc, les i dels professionals de joventut. ⇒ Presentació del projecte Intervenció al carrer a Tortosa
— Associació Catalana de Professionals de Joventut (@ACPJoventut) September 27, 2016
Les respostes són complexes d’argumentar per a que s’entenguin, perquè les polítiques de joventut actuen sobre intangibles. Intangibles però, absolutament vitals per a les persones joves. I a Tortosa ho van deixar clar diversos participants. Jordi Castells, per exemple, apunta que “Les polítiques de joventut són un eina per conèixer l’estat de la qüestió i poder incidir-hi amb una mica més de recursos. Joventut potser no incideix directament en les condicions socioeconòmiques de les persones, però els pot dotar d’eines per a que siguin més autònoms i competitius”. Un altre dels participants comenta que ´fan un plantejament global inclusiu preventiu”. I un altre que “ajuden en la relació que els joves tenen entre sí i amb el seu entorn. Potencien les capacitats del jovent per poder desenvolupar-se socialment i laboralment i així poder adquirir una feina que respongui a les seves expectatives”. Una participant també es creu que aquestes donen “un enfocament més precís dels projectes que es necessiten per implementar amb població juvenil. Crec que es fa una anàlisis més crítica i es donen unes solucions més directes i eficients”
Per un altre costat, ja s’ha repetit més d’una vegada que els serveis de joventut, espais o oficines joves, són les primeres portes d’entrada de l’administració per a les persones joves, un fet ja, evident i clau. I un èxit de les polítiques i del treball dels i de les professionals de joventut. Gràcies a la conducció del debat de Toni Polo, President de l’Esplai Blanquerna, a Tortosa, també es va debatre sobre l’estar a prop de la realitat dels joves, del seu dia a dia “Les polítiques de Joventut són molt importants de cara a oferir al jove un marc ampli de ventalls de possibilitats en molts àmbits. Cal treballar al carrer per estar a prop del jove, per conèixer-lo i per a poder oferir-li alternatives adients. El jove ha de sentir que en el seu territori es fan coses pensades per a ells i per a millorar el seu futur”, “Crec que s’hauria d’aprofundir en el lligam dels joves amb la realitat social a la que pertanyen”.
Els temes pendents de l’avaluació en els projectes de prevenció I la relació d’altres professionals amb les persones joves
Mireia Grangé i Josefina Piñol, tècniques de joventut del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre ens van presentar a Olot, la bona pràctica Kant per la Igualtat, que treballa en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre joves a la comarca. La proposta servia per generar un debat posterior sobre la relació educativa i treball dels i les professionals de joventut amb les emocions, sentiments i conductes de les persones joves. La dinamització d’aquest debat va anar a càrrec de Júlia Mas Maresma, membre del projecte Ella. ⇒ Presentació del projecte Kant per la Igualtat a Olot
Es fa palès que en l’àmbit de les emocions, costa ser objectius. La subjectivitat hi va implícita, les professionals, els joves, reaccionen, senten i es comporten de maneres diverses i diferents. A Olot es va discutir més sobre l’avaluació i impacte dels projectes de prevenció o de campanyes realitzades des dels serveis de joventut i impulsades pels professionals, que dels mateixos projectes o del treball en les emocions. Si es capta l’atenció dels joves i si es canvien o modifiquen els seus hàbits a través d’aquestes propostes. Quin és el paper dels joves en aquests projectes? Subjectes o objectes? Com fer una avaluació estricta d’aquests projectes? Més preguntes que respostes.
'Els canvis en els joves, les persones, arriben pel terreny emocional, no el racional' Pere Soler @MI_JS. Continua el debat #bpjoventut2016
Però es va arribar a una pregunta clau: com podem aconseguir que professionals que atenen joves des d’àrees sectorials (ocupació, educació, habitatge….) aprenguin a relacionar-se amb els i les joves? Aquí, rescatem algunes opinions i propostes interessants dels i de les participants. A l’Oficina Jove del Bages, per exemple, ens expliquen que formen aquests professionals des de la mateixa oficina. Una de les participants esmentava que “a través de formació tipus taller i treball transversal amb els professionals de joventut. El professional de joventut ha de ser capaç de sumar a l’equip de treball altres professionals que dominen altres camps que afecten al jove. El concepte equip ampli en una organització o supraorganització”. El treball en xarxa i el contacte directe amb altres professionals i àrees, sembla bàsic per aconseguir-ho.
El debat sempre suculent entre la cultura, joventut i els joves
La bona pràctica de La Ciutat a cau d’orella de Tarragona, presentada per un dels seus responsables, Siscu Guirró, ens facilitava el debat clàssic entre cultura i joventut a Manresa. Laura Fusté, tècnica de joventut i referent de la bona pràctica BaumannLab, dinamitzava del debat. L’engegava amb una bateria de quinze preguntes. Ens centrem però, en una pregunta clau generada a través del debat, per resumir diverses aportacions de les i els participants: que creus que aporten les polítiques de joventut i la nostra feina a la cultura i a la comunitat? ⇒ Presentació del projecte La Ciutat a cau d’orella a Manresa
“Les polítiques de joventut són claus per al desenvolupament dels joves a nivell integral i per a la inclusió dels mateixos a la societat. Incidir en aspectes culturals, com a la resta d’àmbits que tenen a veure amb els joves, és important perquè aquesta esdevingui accessible per al col·lectiu i perquè puguin prendre part d’ella mateixa i alhora sentir-se partícips en la pròpia comunitat. Cal que les polítiques de joventut treballin perquè els joves puguin participar de la cultura, gaudir-ne i ser creadors”, argumenta una de les participants. En aquesta última línia també es comenta que la nostra feina ajuda “A fer visible els joves com a potencial de canvi cultural, a que es compti amb ells no només com a “usuaris” culturals sinó com a creadors i aportadors de formes diferents i noves de cultura. També com hereus de les tradicions i de la cultura popular”. Núria Bonfill Babià creu que “aporten en certa manera una activitat de promoure entre els joves, tot i que també per les altres persones, sense posar etiquetes, les diferents formes de tenir cultura i comunicació, crec que la aportació de les polítiques de joventut són importants, ja que promouen també la manera de ser lliures, es a dir, aporten un pensament més liberal, un pensament que és independent, cadascú es fa la seva visió de les aportacions de les polítiques. No ens lliguen, no ens marquen obligacions, ens deixen ser”.
Es fa també incís en la manera i formes de treballar des de les polítiques de joventut “qualitat tècnica pel què fa a llenguatges, metodologies, aproximacions a col·lectius juvenils, gestió de compromisos tècnics-polítics i reconeixement amb, per a i dels i les joves”. Núria Boronat creu que “qualsevol acció que fem per a joves o qualsevol que sorgeix d’un acompanyament a una persona jove l’enriqueix culturalment tant a ell/a com al seu entorn: contribueix al seu bagatge, experiència i riquesa com a persona”. I Sílvia Canals pensa que “Joventut no és només cultura, Joventut és present en tots els àmbits (salut, esports, educació, medi ambient…) i per tant cal pensar i actuar més enllà de l’acció únicament cultural. Tot plegat és molt més complex, sobretot quan es tracte de municipis relativament petits, i que per tant encara és més evident que Joventut és present en tots els àmbits d’actuació”
Les persones joves com agents de la comunitat
Alejandra Almazan i Anna Moreno, professionals de joventut, ens van presentar a Balaguer, Espai Jove Art Total, la bona pràctica a on estan implicades diverses àrees i programes de l’Ajuntament i la ciutat de Tortosa. El projecte ens encetava a la capital de la Noguera un debat atractiu sobre el treball comunitari que fan els professionals de joventut. També sobre la participació del jovent vers la comunitat, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. ⇒ Presentació d’Espai Jove Art Total a Balaguer
Dani Marín, referent en la bona pràctica dels Pressupostos Participatius, va dinamitzar l’últim debat de les jornades. I primer de tot, que entenem per comunitat? S’arribava més o menys a l’acord entre les i els participants que “la comunitat està formada per persones que conviuen en un espai territorial concret i en comú, i que conviuen amb altres agents com entitats i serveis, que interactuen i hi tenen un vincle. I, “que el treball comunitari fomenta aquest vincle i treball en xarxa”. Un dels participants senyala que “s’ha de tenir en compte l’opinió dels joves i les necessitats que tenen i a partir d’aquí, quines coses poden aportar dins la seva comunitat. Els joves són un element clau dins l’àmbit on viuen, per tant cal escoltar les seves opinions per tal que se’n faci ressò”. Entre la majoria de participants es vincula el treball comunitari amb joves, el que actua a favor de la seva implicació per una convivència en el territori, “és molt important la implicació de les persones joves en la comunitat i en els processos comunitaris per tal de potenciar la seva participació ciutadana, i conscienciar-los que la seva implicació activa és fonamental per aconseguir una transformació en el seu entorn”. I un altra aportació, “La millor forma en que el jovent pot contribuir en aquesta convivència és ser-ne partícips, fet que ajuda a enfortir els vincles amb la comunitat i a sentir-se responsable del bon funcionament i la cohesió d’aquesta”.
— Associació Catalana de Professionals de Joventut (@ACPJoventut) October 25, 2016
Des de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), impulsora del projecte i plataforma de bones pràctiques, es creu que han estat les millors jornades de bones pràctiques, la millor edició. Almenys, en assistència i participació. 40 participants les jornades de Tortosa i Olot, aforament complert a Manresa (60 persones) i 22 professionals a Balaguer. Un total de 162 professionals, polítics i joves entre les quatre jornades. I la participació, ja ho heu pogut llegir, s’extreuen força aportacions interessants i a tenir en compte pel dia a dia del treball en joves i per les polítiques de joventut d’aquest país. El fet d’haver reduït el número de presentacions de bones pràctiques (de 3 al 2015 a 1 per jornada el 2016), ha suposat poder aprofundir en el coneixement dels projectes presentats i ha ampliat més l’espai del debat posterior sobre la temàtica corresponent. Entre presentació i debat, es convidava a un refrigeri que alhora convidava també, a ser punt de trobada i vincle entre professionals.
Després de cada jornada enviàvem un qüestionari de valoració als participants. Entre un 75 i un 80% que el van respondre, consideren les jornades com un bon punt de trobada per a professionals i que promouen la reflexió per la nostra professió. Recullen bona nota els projectes presentats i els debats posteriors, encara que la temàtica i debat a Olot rep algunes critiques. El tema “el treball emocional amb els joves” es percep confús, costa de debatre i és un tema immaterial i molt subjectiu. Caldria haver acotat més sobre que, entre l’emocional, es volia tractar.
També han aparegut comentaris respecte el tipus de presentació dels projectes, on potser tocaria afinar més en el guió. El seu contingut ha estat ben valorat però caldria posar-hi més ordre per a poder aportar més eines als professionals. I respecte als debats posteriors, alguns participants s’han manifestat més a favor d’extreure’n conclusions in situ, poder, inclús, tenir preguntes abans per a tractar un cop engegui la jornada (deures).
Per acabar, es valora molt positivament apropar les jornades als municipis, a les comarques. Una aposta de l’AcPpJ que ja va incorporar l’any passat i que es pensa continuar en aquest sentit els propers anys. O sigui que, tard o d’hora, les jornades seran al teu poble o ciutat.
Anàlisi de les 13 primeres bones pràctiques de la plataforma (2013)
Durant 2012 es va realitzar la recerca, anàlisi, selecció i descripció dels projectes inclosos en el primer grup de bones pràctiques, amb el qual s’ha posat en funcionament aquesta plataforma.
Al llarg de tot l’any, l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, i d’acord amb l’Observatori Català de la Joventut, va desenvolupar el projecte. Per fer-ho, es va encarregar la coordinació i redacció de textos al soci Pep Montes, amb el suport del tècnic de l’entitat, Pep Guasch. El resultat d’aquesta llarga feina s’ha visualitzat en aquest web a partir del primer trimestre de 2013.
En aquest apartat de la plataforma s’aniran incloent, de forma periòdica, textos d’anàlisi realitzats a partir del coneixement i estudi dels projectes seleccionats i en base també a les opinions que hi vagin abocant els usuaris. Abans de desenvolupar els continguts d’aquest primer article, però, cal precisar algun aspecte que ajudarà a entendre la seva estructura i els seus resultats pràctics.
En cap cas s’ha d’entendre aquesta plataforma com un espai de competició entre projectes per dilucidar quin és el millor o quin assoleix un major grau d’excel·lència. No busquem els millors projectes sinó els projectes que millor assoleixen els objectius que es plantegen els seus responsables i que amb més rigor desenvolupen tècniques d’intervenció pròpies de les polítiques de joventut. El context de cada projecte és definitori del seu abast i de la seva evolució i, per tant, resultaria absurd pretendre establir comparacions, i encara menys rànquings de qualitat. L’única comparació que estimem oportuna i útil és la que s’estableix entre cada projecte i la seva pròpia evolució. De quina manera es consolida en el territori, de quina manera millora resultats al llarg dels anys o de les seves edicions, i de quina manera es transforma per adaptar-se a la realitat canviant.
Tampoc no pretenem l’exhaustivitat territorial. La recerca de projectes, tal com ja veurem més endavant, no ha estat sistemàtica ni és el resultat d’una pentinada intensiva del país. La detecció de projectes interessants s’ha realitzat a partir dels coneixements i experiència pràctica del Consell d’Avaluació, dels membres de la junta directiva de l’AcPpJ i, en termes generals, dels socis de l’entitat. De la selecció de projectes que apareix en la plataforma, per tant, no és pertinent obtenir conclusions ni extrapolacions amb validesa estadística. L’objectiu de la plataforma és detectar i mostrar projectes interessants, i no pas fer un estudi de la qualitat general de les polítiques de joventut a Catalunya, per bé que les dades obtingudes podrien ser d’interès per a algú que sí ho pretengués fer.
S’observarà que hi ha territoris amb més quantitat de projectes i d’altres més minvats o, fins i tot, sense cap projecte. Aquesta dada pot ser indicativa de la debilitat de les polítiques de joventut en una zona determinada, però pot ser també que sigui deguda només a l’absència de professionals que tinguin un bon coneixement d’aquesta part del territori o, fins i tot, de la poca presència de membres de l’AcPpJ en ell.
En certa manera, la concepció oberta i col·laborativa d’aquesta plataforma aspira a guanyar presència territorial i a ampliar els àmbits temàtics dels projectes inclosos mercès a la participació dels professionals. El primer grup de projectes inclosos a la plataforma vol ser un estímul, un primer impuls per animar els seus usuaris a enriquir-la amb les seves opinions i aportacions. Ha de quedar clar, per tant, que la no inclosió d’un projecte determinat en la plataforma no s’ha d’atribuir necessàriament a una valoració negativa del mateix. Les causes poden ser diverses i circumstancials.
Ara bé, sí que pretenem garantir que tots els projectes inclosos tenen un nivell de qualitat suficient com per ser observats i presos com a exemple de bona pràctica, com a model d’intervenció adequat i eficaç. Ens interessa especialment observar de quina manera la construcció dels projectes s’ha adaptat a les necessitats específiques del territori per al qual han estat concebuts i de quina manera les tècniques de treball pròpies de les polítiques de joventut han contribuit a consolidar un projecte que té resultats clars i constatables entre la població jove.
Per això s’entén també que no pretenem convertir els projectes inclosos a la plataforma en exemples a “copiar” en qualsevol territori o realitat. Una de les idees centrals de les que partim és que les polítiques de joventut requereixen sempre i en tots els casos un contacte estable i permanent amb la seva realitat, una adaptació a l’entorn que en modela les característiques i defineix el seu caràcter, les actuacions de què es composa i fins i tot els recursos que s’hi apliquen.
És així que la “còpia” que ens interessa promoure no és la del projecte complet, sinó la dels criteris seguits, la de les tècniques emprades, la de les metodologies triades, la de la capacitat constant d’avaluació i revisió dels projectes. Malgrat això, és probable que molts dels projectes puguin ser aplicats en altres territoris o entorns de forma mimètica, senzillament perquè es donen circumstàncies molt similars o perquè permeten iniciar així una nova dinàmica de treball. No volem pas frenar aquesta possibilitat, però sí que volem insistir en el fet que no entenem les propostes de bones pràctiques com a models ideals i inamovibles de projectes que s’han de clonar si hom preten treballar bé en les polítiques de joventut. De fet, ens interessa més el “com” fem les coses, que no pas quines coses concretes fem.
I justament per aquesta raó destaquem dues característiques de què hem volgut dotar aquesta plataforma. En primer lloc, volem garantir el seguiment dels projectes triats. No ens conformem a penjar a la plataforma un projecte que en un moment determinat ha estat interessant. Ens interessa veure com evoluciona, si les caracterísiques que el fan interessant es mantenen, es consoliden o si, per contra, es van diluint, si perden força i si els manca constància. Aproximadament dada sis mesos demanarem noves dades als responsables dels projectes i els proposarem que actualitzin la informació de què disposem. D’aquesta manera en podrem seguir la pista i tindrem un instrument per valorar la seva vida útil. Hem vist ja massa reculls de bones pràctiques que són simplement una fotografia puntual del projecte, la informació del qual envelleix ràpidament i perd actualitat. Els reculls, per tant, deixen de ser-nos útils al cap de pocs mesos d’haver estat creats. No voldríem que passés el mateix amb aquesta plataforma.
I la segona característica que resulta vital per a aquesta iniciativa és el paper dels professionals. En tots els projectes hi ha un apartat dedicat a destacar l’opinió dels seus responsables tècnics. A més de totes les dades que recollim, ens interessa conèixer les valoracions dels professionals que són en l’ànima de cada projecte. Els demanem que ens expliquin amb quines dificultats s’enfronten, què aprenen en el transcurs del projecte, quins aspectes s’han de millorar i a quines conclusions tècniques són capaços d’arribar a partir de la seva experiència pràctica. Ens agradaria que fos justament aquesta part la que s’endugués millors valoracions de la proposta o, com a mínim, la que fos més usada i consultada.
A principis de 2012 l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) va fer una crida a tots els seus associats per tal que fessin arribar a la coordinació tècnica de l’entitat dades sobre projectes que ells consideressin interessants. Havien de ser projectes ben plantejats, ben executats, suficientment dotats econòmicament i en recursos humans i amb resultats correctes. Els demanàvem projectes que ells esmentarien sense recança si algú els demanés exemples posititus.
En paral·lel, ens vam posar en contacte amb l’Observatori Català de la Joventut, depenent de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, per demanar-los informació i orientació sobre criteris de valoració de projectes. Hi vam intercanviar opinions i ens van facilitar documents sobre treballs teòrics o de reflexió realitzats al voltant de possibles bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques de joventut.
Es va elaborar un primer guió en el qual s’establien pautes per a l’admissió de projectes de bones pràctiques i criteris de valoració per establir la seva idoneïtat per incloure’ls al recull. Aquest primer document es va sotmetre a l’opinió del Consell d’Avaluació, un grup d’experts triat per la Junta Directiva de l’AcPpJ, amb la missió d’assessorar i fer seguiment del procés de tria. Els membres del consell inicial han estat Enric Miró, Jordi Bertran, Carles Viñas i Núria Galán, amb la coordinació de Pep Montes i el suport tècnic de Pep Guasch.
El consell va revisar, debatre i acordar tots els elements inclosos en aquell primer document i el va redactar de forma definitiva. En la guia de consulta d’aquesta mateixa plataforma es descriuen els sis eixos triats per classificar els projectes, els cinc requisits d’admissió de projectes i els trenta criteris de valoració.
Gràcies a la resposta dels socis a la crida realitzada, es va recollir 63 propostes de projectes d’arreu de Catalunya per incloure´ls al primer recull de bones pràctiques. Aplicant els requisits d’admissió i avaluant els projectes a partir dels trenta criteris fixats, el Consell Avaluador en va seleccionar tretze, que són els que constitueixen el primer grup o recull de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.
L’entorn metropolità i les comarques lleidatanes s’enduen el major nombre de projectes, amb tres a cadascuna d’aquestes zones. Darrera seu hi ha les bones pràctiques aplicades a la Catalunya Central, a les comarques gironines i les que abasten la totalitat del territori català, amb dues per a cadascun d’aquests àmbits territorials. A les comarques tarragonines trobem un únic projecte, i cap a les terres de l’Ebre i al Pirineu.
La majoria de projectes, d’altra banda, s’apliquen en poblacions de més de 100.000 habitants. En municipis o territoris amb una població de 30.000 a 100.000 habitants en trobem dos, i tres bones pràctiques s’executen en entorns d’entre 15.000 i 30.000 habitants. Només comptem amb un projecte per a municipis de 5.000 a 15.000 habitants. Tres dels projectes s’adrecen a un col·lectiu o tram d’edat determinat.
Per la banda de la titularitat dels projectes, trobem una àmplia majoria de propostes desenvolupades per l’administració local: set. D’ells, cal destacar que n’hi ha un que s’aplica de forma mancomunada entre diversos municipis. Els consells comarcals n’impulsen dos i els tres restants són propis d’organitzacions associatives.
Els àmbits amb major representació de projectes són el de creativitat i expressió artística i formació-educació, amb set cadascun. Els projectes d’inclusió hi van al darrera, amb sis propostes de bones pràctiques, seguits de prop pels d’oci, amb cinc. La resta de modalitats ens ofereixen dos projectes cadascuna, excepte els àmbits d’ocupació i vivenda, per als quals no disposem de cap proposta.
Pel que fa a les metodologies d’interès treballades en els projectes del recull, veiem que nou de les bones pràctiques destaquen per l’impuls de la participació, vuit per l’elaboració del projecte, set per la planificació de la seva execució, sis per la seva transversalitat, i només tres per la qualitat dels seu sistema d’avaluació.
Cal aclarir que tant en la classificació dels àmbits de treball com en la de les metodologies, cada projecte pot estar classificat en més d’un paràmetre, i per aquesta raó la suma del repartiment de projectes no és tretze.
Tretze projectes és encara un nombre prou baix com per pretendre obtenir conclusions significatives, de manera que ens limitem a destacar aspectes comuns que indiquen una tendència determinada, però que caldrà anar confirmant o desmentint en el futur, a mesura que la plataforma creixi i es desenvolupi qualitativament.
Observem que pràcticament en tots els projectes es produeix en les darreres edicions una reducció dels recursos esmerçats. Els projectes es mantenen, en bona part perquè disposen prèviament d’un nivell de consolidació remarcable, però tant la dotació pressupostària com, en molts casos, el suport d’infrastructures físiques i recursos humans, va minvant. Els professionals que en són responsables ens expliquen de forma invariable que la raó és la crisi econòmica en què vivim immersos en el moment d’aixecar aquest projecte. Molts d’ells alerten que la disminució dels pressupostos pot arribar a fer perillar la seva continuïtat. D’altra banda, en alguns casos, cal anar amb compte perquè mantenir vius els projectes amb un nivell molt baix de recursos podria arribar a ser contraproduent, ja que se’n desvirtuaria els continguts i faria variar progressivament les seves prioritats i la seva filosofia d’origen.
Hem vist que només dos projectes han estat destacats per la virtut de la seva avaluació. No descartem que el bon coneixement pràctic (fins i tot minuciós) dels projectes per part dels professionals que en són responsables supleixi suficientment l’absència d’avaluacions formals i que, per tant, faciliti la revisió constant i el progrés continuat. Però advertim de manera generalitzada una dedicació d’esforços molt mínima a les tasques d’avaluació. Pràcticament ningú no excel·leix en aquest àmbit. Una prova en són els documents facilitats, en els quals destaquen per la seva absència les avaluacions basades en dades (només comptem amb els indicadors més bàsics lligats normalment a l’assistència i participació passiva) i reflexions rigoroses (les tenim només quan les demanem explícitament als responsables tècnics).
Ha sigut més fàcil la recerca de projectes adequats per al recull que la recopilació de documents necessaris per poder explicar-los. En la major part de casos, la tria com a proposta de bones pràctiques ha estat detonant per generar documents descriptius que en resumeixen les principals característiques. És a dir, que en pràcticament cap cas se’ns ha facilitat automàticament projectes actualitzats, sino que s’han hagut de confegir adhoc, a demanda nostra. Això no vol dir que l’execució dels projectes sigui fictícia o defectuosa, sinó que es realitza de forma mecànica a partir de l’experiència prèvia i del coneixement directe de la realitat. Aquest fet ens parla bé de la capacitat professional dels seus responsables, que no perden el pols del projecte i que en mantenen el rigor i l’eficàcia sense referències formals. Però també és cert que fa difícil mantenir al llarg del temps la coherència en la seva fonamentació, que produeix variacions de criteris i de prioritats sense que els seus responsables en siguin gaire conscients i que els fa excessivament dependents de les persones que els comanden. Si no hi ha referència ni memòria escrita, si les decisions no es documenten, i si les avaluacions no es constaten amb indicadors estables en el temps, un canvi de dirigents o de gestors pot suposar també una variació radical del projecte. En algunes ocasions, els documents facilitats eren simples fitxes resum elaborades per a fer exposicions dels projectes en trobades o seminaris professionals, de manera que constatàvem que el document general de referència, el que estableix les bases del projecte, o bé no existeix, o bé ha quedat completament desfasat. Finalment, destaquem també que en aquells casos en què sí obteníem documents amb la informació bàsica del projecte observàvem una gran disparitat de criteris a l’hora d’organitzar el seu contingut. La comparació de projectes és pràcticament impossible perquè no hi ha similituds suficients entre ells per valorar-los en conjunt. Constatem, per tant, un dèficit important en la capacitat de redactar de forma objectivament correcta els projectes, memòries i documents d’avaluació.
Aquells projectes que es desenvolupen en el marc d’una política municipal de joventut estan sempre integrats i articulats en el Pla Local de Joventut aprovat per l’ajuntament corresponent. Destaquem, per tant, la consolidació dels plans locals com una eina de treball professional. A partir dels projectes observats, ens adonem que s’accepta amb naturalitat i lògica tècnica la necessitat que totes les actuacions significatives estiguin incloses en un sistema de planificació amb voluntat integral i de continuïtat. No valorem aquí la qualitat dels plans locals ni les virtuts o defectes del seu desplegament. Ressaltem només que sembla assumit de forma general que qualsevol projecte propi d’una política de joventut ha d’estar integrat en un sistema organitzat d’actuació.
Pràcticament tots els projectes basen la seva Viabilitat en fons públics. O es tracta de pressupostos directes d’una administració (ajuntament o consell comarcal), o es tracta d’una suma diversa de subvencions o ajuts d’administracions superiors a la titular del projecte (autonòmica, estatal o europea). En alguns casos gairebé anecdòtics hi ha aportació de diners o de recursos privats, però la pràctica totalitat dels recursos tenen origen públic. Per aquesta via es constata, per tant, el caràcter netament de servei públic de les actuacions en matèria de joventut, però també la debilitat derivada de la seva capacitat de finançament. En un moment en què els pressupostos públics s’encongeixen de manera generalitzada, no hi ha alternativa viable per al finançament de les polítiques de joventut. Si aquests pressupostos no respecten o garanteixen uns fons mínims per a aquest àmbit de la gestió pública, la reducció de la seva capacitat d’actuació serà dràstica.
Pocs projectes generen recursos propis, però fins i tot en aquells casos en què és així, el percentatge que suposen aquests recursos respecte al total del seu finançament és molt baix. Hi ha alguna excepció a aquesta norma, lligada a projectes que recapten recursos per la via d’inscripcions a activitats i la venda d’entrades per a espectacles, però aquest mateix origen deixa clar que només és aplicable a determinada tipologia de serveis.
Constatem que no hi ha cap projecte que rebi aportacions significatives a través de fórmules de patrocini. Apuntem, així doncs, com a possibilitat de futur, l’exploració d’aquesta via.
El coneixement de què disposem sobre els professionals que es dediquen a les polítiques de joventut ens revela que, en termes generals, desenvolupen la seva tasca en marcs laborals inestables, amb una alta precarietat, amb escassa continuïtat i amb una elevada rotació en els llocs de treball. En canvi, és fàcil constatar que la majoria de responsables dels projectes inclosos en aquest recull tenen una trajectòria significativa en el camp de les polítiques de joventut i que s’han mantingut en l’actual lloc de treball durant un periode no inferior als cinc anys. Es tracta, per tant, de professionals experimentats, amb un nivell formatiu elevat i ben considerats en el seu entorn laboral. És especialment interessant remarcar aquesta circumstància, perquè si en el futur es confirmés amb una mostra més àmplia de projectes de bones pràctiques, ens permetria afirmar amb rotunditat que és difícil, per no dir impossible, obtenir projectes d’èxit sense la participació de professionals amb situacions laborals estables, ben qualificats i amb competències contrastades.
Advertim amb molta claredat que els casos d’èxit se sustenten pràcticament sempre, entre d’altres raons, en el paper determinant que hi tenen els professionals que en són responsables. És a dir, que els projectes no es consolidaran ni es reproduiran si els dirigeixen professionals sense un grau elevat d’implicació, amb discurs tècnic contrastat, i amb voluntat explícita de fer valer el seu paper en els àmbits de decisió. En les valoracions que fan els professionals en cada projecte trobem en un elevat nombre de casos referències al seu paper de valedors tècnics del projecte. És a dir, que assumeixen la defensa del projecte en les instàncies decisòries de l’organització per a la qual treballen. D’una manera o altra, tots venen a dir que la validesa del projecte es mantindrà sempre que es respectin els criteris tècnics amb què ha estat concebut. I ells, els professionals, són els qui han definit aquests criteris, els han posat en valor, i els han defensat allí on calia. Detectem, finalment, que el grau elevat d’implicació professional d’aquests treballadors els porta tot sovint a assumir tasques o papers que van una mica més enllà del que els és exigible laboralment.
Amb la necessària prevenció del fet que no s’ha realitzat una recerca exhaustiva per a la detecció de projectes, remarquem que no ens ha arribat cap projecte que, amb els criteris usats, hagi merescut ser integrat en el recull en els àmbits d’ocupació i vivenda. Destaquem que aquests dos àmbits constitueixen prioritats evidents, expressades per activa i per passiva, pels principals responsables de les polítiques de joventut al país. Apuntem com a possibilitat la constatació que, per bé que en ells es donen algunes de les problemàtiques que més greument afecten els joves, les polítiques de joventut explícites disposen d’escasses eines o instruments per treballar-les amb eficàcia.
Un dels requisits que havien de complir els projectes per ser inclosos en el recull és la seva continuïtat en l’execució. És a dir, que tinguessin un recorregut constrastat i que, per tant, haguessin assolit un grau remarcable de consolidació. Al costat d’aquesta característica, però, hem pogut constatar que pràcticament en tots els projectes s’observen al llarg del temps canvis en la seva orientació o bé en la pròpia execució de les activitats de què es composen. Hi ha pràcticament sempre una evolució, que els professionals ens expliquen i raonen a partir de la modificació de l’entorn o de les seves circumstàncies essencials. Valorem, en termes generals, de forma molt positiva aquesta capacitat d’adaptació a la realitat. Una de les raons que ha fet possible la pervivència d’aquests projectes és, per tant, la seva capacitat de modelar els seus continguts en funció de les necessitats o interessos canviants dels usuaris.
No hi ha pràcticament cap projecte inclòs en aquest recull que no hagi fet necessària la participació d’un mínim de tres instàncies tècniques diferents per a la seva execució. En alguns casos parlem de diferents departaments d’una administració, en d’altres es tracta de serveis de diferents administracions, i tot sovint s’ha de remarcar la col·laboració entre instàncies privades i associatives i l’administració. La realitat i l’experiència pràctica, per tant, confirmen la idea general que les polítiques de joventut exigeixen un alt grau de cooperació entre organitzacions, la concurrència de diferents disciplines tècniques, i la coordinació d’actuacions de diferents naturalesa. La necessària transveralitat és, en termes generals, una dificultat afegida a la praxi de les polítiques de joventut, però és també, en la mesura que es concreta i es porta a la pràctica, una garantia d’èxit i de rigor. I el recull de bones pràctiques d’aquesta plataforma n’és un bon exemple.
Poques vegades un projecte impulsat des de les polítiques de joventut és analitzat i avaluat amb el rigor i l’exigència amb què Dani Marin ha elaborat el seu projecte de final del Màster en Polítiques Socials i Mediació de l’IGOP.
Poques vegades un projecte impulsat des de les polítiques de joventut és analitzat i avaluat amb el rigor i l’exigència amb què Dani Marin ha elaborat el seu projecte de final del Màster en Polítiques Socials i Mediació de l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques de l’UAB), dedicat íntegrament a disseccionar els Pressupostos Participatius de Sant Eulàlia de Ronçana. Podeu trobar el document en l’apartat Per saber-ne més en la descripció d’aquesta bona pràctica en la nostra plataforma.
Recomanem fortament la lectura d’aquest treball, no només perquè és una manera excel·lent d’aprofundir en el coneixement d’una de les experiències més reeixides al nostre país en l’impuls de processos participatius, sinó perquè constitueix una aportació brillant a l’anàlisi de polítiques de joventut. El document desplega fonaments teòrics, analitza metodologies, introdueix elements crítics en l’anàlisi del cas i avalua amb detall i minuciositat la repercussió del projecte.
Quan vam posar en marxa aquesta plataforma de bones pràctiques formulàvem en veu alta, entre molts d’altres, el desig que pogués contribuir també a millorar el coneixement de les polítiques de joventut i a generar models d’intervenció útils i contrastats. Imàginàvem, certament, la possibilitat d’arribar a comptar amb documents com aquest per fer avançar decididament el nostre àmbit de treball. Ara ja no ens cal imaginar: ja en tenim un d’excel·lent. Ho hem d’agrair a Dani Marin i hem de felicitar, de pas, a tots els responsables tècnics i polítics i a tots els joves de Santa Eulàlia de Ronçana que en algun moment dels darrers dotze anys han ajudat a fer créixer i consolidar els seus Pressupostos Participatius. A Santa Eulàlia hi tenim una escola de democràcia.
La salut és un tema molt ampli i en parlar-ne s’ha tenir en compte l’esser humà des d’una concepció integral, atenent al seu benestar físic, psíquic i social, ja que l’alteració d’un condiciona l’altre. Per tant, per fer prevenció hem de tenir present que cal atendre i cuidar les persones en la seva globalitat. És en aquest context que la prevenció és o hauria de ser el gran camí per promoure una societat sana.
1. Es va posar de manifest per part de diversos professionals de salut i també de joventut la falta d’espais de coordinació i la necessitat que això passi per afavorir el disseny i optimització de les actuacions. Tot i que hi ha comarques en les que aquest treball es fa per voluntat i iniciativa dels propis professionals, de manera informal, es va destacar que seria necessària l’existència d’un sistema de relació transversal impulsat perls responsables polítics i tècnics de les àrees de serveis a les persones. Aquesta seria la única manera de garantir un treball efectiu i continuat.
De forma prèvia al debat, i com a enllaç entre la prevenció en salut i la presentació del projecte Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, es va voler reflexionar sobre les connotacions implícites de la nit, que ens duen a pensar en unes problemàtiques de salut ben específiques. Quan pensem en la nit hi relacionem temes de consum d’alcohol i altres drogues, sexe no segur o situacions de violència. Això es fruït dels prejudicis segons els quals quan es surt de festa som més permissius amb els comportaments que es produeixen al nostre entorn; assumim el risc que hi hagi incidents com a part del context, i ho normalitzem. En aquest cas, per tant, la construcció social sobre la nit permet i afavoreix els comportaments de risc.
Ens hem de creure que cal continuar amb aquesta feina, ja sigui amb intervenció directa o mitjançant la promoció de campanyes i altres actuacions. El treball preventiu, tant des dels propis joves (com el projecte Àngels de nit) com dels professionals, és complementari i és en la suma d’esforços que trobarem les vies més adequades de treball. Trobarem sempre aspectes que s’escapen del nostre control i contra els quals serà difícil lluitar, però la intervenció dels agents de salut tenen un resultat pràctic evident. La reducció d’incidències gràcies a la seva tasca és una dada objectiva, i cal recordar sempre que la intervenció d’un agent de salut atura o alleugereix sempre una situació que, d’altra manera, podria arribar a fer necessària la intervenció paliativa o sanitària, per atendre nois i noies afectats per situacions de consum. És molt millor haver de dedicar despesa a la prevenció que a l’atenció sanitària.
Una quinzena de professionals en actiu han passat pel Consell d’Avaluació de Bones Pràctiques, pilotant i acompanyant els processos de selecció, tria, redacció i presentació dels projectes i, recentment, mitja dotzena d’antenes territorials han inaugurat un nou espai de participació que s’incrementarà notablement ben aviat. La iniciativa ha obtingut el suport, amb diferents intensitats i per diferents vies, de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, de la Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, a més de tots els serveis de joventut locals d’arreu del país que han acollit jornades i trobades de tot tipus. El suport institucional ha fet possible el projecte, però ha respectat en tot moment la independència de criteri professional, sense ni tan sols intentar influir en la selecció de projectes ni en la presentació dels seus continguts.
El projecte és deutor, per tant, de molts ajuts, suports, col·laboracions, impulsos i empentes. Però no hi ha dubte que la raó última del seu èxit són els professionals de joventut que treballen diàriament des dels serveis d’informació, des dels casals o espais joves, des del carrer, al peu dels escenaris, en els instituts de secundària, teixint complicitats amb els departaments d’educació, ocupació, esports, cultura o salut, omplint hores al costat dels nois i noies que són la raó i el destí dels nostres esforços i voluntats professionals. 
És per això que just quan el projecte creua la frontera dels cinc anys de vida i quan som a punt de doblar el nombre de projectes amb què vam iniciar aquest camí, és el moment de donar les gràcies a tots els treballadors de joventut que cada dia fan possible que a Catalunya hi hagi infinitat de projectes que són exemple de rigor, compromís i 
