Festival AltraVeu Jove

ACPJ on 09/05/2025

Festival AltraVeu Jove

AltraVeu és un projecte participatiu impulsat per JOVES.PRAT, que neix amb la voluntat de crear un espai de trobada, expressió i construcció col·lectiva per a la joventut del Prat de Llobregat.

Descripció general

AltraVeu és un projecte participatiu impulsat per JOVES.PRAT, que neix amb la voluntat de crear un espai de trobada, expressió i construcció col·lectiva per a la joventut del Prat de Llobregat. Aquest projecte s’articula com un procés col·laboratiu on els i les joves de la ciutat prenen el protagonisme en la definició, organització i execució d’una jornada lúdica que posa en valor la seva diversitat, implicació, creativitat i capacitat d’autoorganització.

L’objectiu principal d’AltraVeu és fomentar una cultura participativa i coresponsable entre joves, entitats i administració local, mitjançant un espai obert de trobada on es generin sinergies, es visualitzin projectes i s’enforteixi el teixit juvenil de la ciutat. Aquesta jornada inclou espais de reflexió, mostres de dansa i esports, activitats juvenils i propostes musicals, tot en un marc lúdic i inclusiu, on es potencien les iniciatives pròpies i l’oci positiu.

AltraVeu forma part del projecte Zona Jove, i té com a valors essencials la visibilització del col·lectiu juvenil, el treball en xarxa, la cogestió i la consolidació d’un model d’oci jove amb una mirada transformadora i educativa. El procés es vertebra a través de canals de participació oberts i del treball d’un grup motor de joves, amb el suport constant de l’equip dinamitzador. Aquesta metodologia garanteix que la jornada sigui el reflex dels interessos, motivacions i inquietuds dels i les joves del Prat, ja sigui com a part d’entitats, col·lectius informals o a títol individual.

Amb aquesta proposta, es busca consolidar una jornada anual de referència al calendari juvenil de la ciutat, donar valor a la tasca juvenil, reforçar el vincle entre JOVES.PRAT i la joventut local, i promoure una imatge positiva i activa del jovent dins la comunitat.

Objectius generals i específics:
Crear cultura participativa:
– Fomentar processos de treball conjunts que serveixin com experiència d’aprenentatge i fomenti iniciatives pròpies o s’impliquin en altres existents.
– Corresponsabilitzar-los en l’organització d’una jornada d’oci jove i crear espais de producció cogestionada entre col·lectius joves i administració local.
– Facilitar la visibilització dels diferents col·lectius i entitats de joves per tal de fomentar el treball en xarxa i oferir recursos.
– Visibilitzar la tasca del grup motror

Mantenir el contacte i vincle amb els i les Joves: Consolidar Joves.Prat com a servei de referència per als i les joves i tenir un contacte més directe.

Oferir oci positiu: Consolidar un dia de festa jove en el calendari anual.

Donar resposta als diferents interessos de les persones joves: Visualitzar els projectes, motivacions i activitats dels i les joves del Prat. Tant els que pertanyen a entitats com els col·lectius no formals i joves a títol individual amb inquietuds pròpies.

Positivitzar la visió dels joves: Donar valor a les iniciatives i actituds dels joves entre la població en general.

Treball intern i coordinacions: de febrer a juny
Procés participatiu grup motor: març i abril
Dia del festival: l’horari pot variar cada any, depenent de les propostes i el disseny creat amb
el grup motor de joves, però habitualment és el segon dissabte de maig.

11.000 € de partida municipal destinades al contracte de gestió de l’equipament El
Lloro, Serveis de Joventut.

Prové íntegrament de la partida municipal.

El projecte compta amb un equip professional ampli i divers que garanteix una gestió eficaç i coordinada de totes les fases del projecte:

Responsable del projecte:
Lídia Montero és la responsable del projecte i proporciona el suport tècnic municipal necessari per a la seva execució.

Coordinació del projecte:
Stella Rubio assumeix la coordinació general del projecte. És la responsable del procés participatiu, de l’equip motor i de les comissions de treball. També gestiona les contractacions, la comunicació i la logística, a més de dissenyar i executar l’estratègia comunicativa global del projecte.

Equip tècnic:
– Guillem Bonet és el referent de la comissió de música i exerceix funcions de regidor d’espai.
– Dani Artacho dóna suport a la regidoria en diverses tasques.
– Cristian col·labora activament en el muntatge dels espais.
– Kevin Guerrero és el responsable de la comunicació del projecte.
– L’equip de Medi Obert, format per educadors de carrer, aporta una visió comunitària i fa de pont amb el jovent del territori.

Altres col·laboradors:
– L’equipament municipal La Capsa col·labora facilitant el llistat de grups de música locals, proporcionant el material de backline necessari i oferint un espai alternatiu en cas de pluja.
– Diversos professionals externs participen en la dinamització de tallers, xerrades i activitats específiques vinculades al projecte.

Aquest equip interdisciplinari garanteix una execució transversal, participativa i adaptada a les necessitats reals del territori i de la població jove.

Es vol arribar a joves de 12 a 35 anys amb inquietud per formar part del grup motor i involucrar-se en el procés.

Tot i que el projecte estigui dirigit a joves de 15 a 35 anys es pretén donar visibilitat a la població en general. Les diferents edats fan ús del festival en diferent franges horàries.

Les famílies i les referents adultes tenen un pes important en la difusió i visibilització del festival i per conseqüència el coneixement sobre els diferents projectes que es porten des de El Lloro com a recursos per a joves de la ciutat.

Crida participativa en les diferents xarxes socials, mailing de joves participants d’anteriors edicions, entitats de lleure, cultura popular, AMPAS, altres equipaments com Centres cívics i culturals…

La crida té com objectiu incentivar la participació com a entitat, grup o persona individual proposant activitats, exhibicions, tallers, xerrades, espectacles, concerts… de la temàtica que sigui i/o formar part del grup motor.

Hi ha diferents maneres de participar en el festival AltraVeu:
1- Formant part del grup motor per el disseny del format i les propostes que es duran a terme.
2- Donant la teva opinió sobre el festival i aportant noves propostes.
3- Proposa la teva participació, com a entitat, grup o persona individual proposant activitats, exhibicions, tallers, xerrades, espectacles, concerts… de la temàtica que sigui.

El 2024 la convocatòria del grup motor es va fer abans que la crida online per participar de les
propostes, perquè des del principi estiguin presents en la comunicació i difusió, així com del disseny de la participació.

Aquestes trobades es desenvolupen gràcies a dinàmiques pensades per arribar als objectius. Com a
novetat, es va crear la comissió de comunicació per a crear continguts, fer entrevistes a les participants… Un cop s’ha fet aquesta primera crida participativa en les diferents xarxes socials, es fa una selecció per límit de temps, espai o recursos. Les propostes que arribin seran valorades pel grup motor.

S’insta a les entitats a participar, col·laborar i fer difusió de la crida.

El projecte destaca per la seva clara transversalitat en la gestió, amb una coordinació prioritària amb l’àrea de Cultura i amb els tècnics de l’equipament municipal La Capsa, que aporten la seva expertesa en la gestió d’accions musicals i festivals. Aquesta col·laboració permet treballar conjuntament amb Joventut en la producció de l’acte, assegurant-ne la qualitat i adequació a les necessitats del públic jove.

A més, hi ha una col·laboració habitual i eficient amb altres serveis municipals com la Brigada, que participa en qüestions logístiques com la instal·lació de WC mòbils, el préstec de materials, la col·locació de carpes i escenari, i la neteja de l’espai.

També es manté una relació fluïda i informativa amb les empreses de l’entorn industrial on es realitza el festival. S’informa anualment de l’activitat i es garanteix que la sonorització es mantingui dins dels límits legals establerts, evitant molèsties al veïnat proper. Tot plegat contribueix a una organització coordinada i respectuosa amb l’entorn.

L’esperit del programa és fer un acompanyament i mantenir una relació d’estreta col·laboració amb els ens locals i àrees municipals per poder acompanyar les persones joves d’una manera holística i transversal.

Per avaluar el projecte es programen diferents reunions amb els diferents agents
(reunió interna equip de Joventut, reunió amb personal extern contractat i reunió
barra i grup motor) a més s’envia un formulari a totes les persones que han participat
en les diferents exhibicions i actuacions.

El projecte ha estat seleccionat per la seva solidesa, continuïtat i la qualitat global del seu plantejament. És un projecte amb una trajectòria consolidada al llarg dels anys i que destaca per implicar activament un grup motor de joves, afavorint processos participatius reals en la definició i desenvolupament de les activitats. Els objectius, el context i el sistema d’avaluació estan molt ben definits i presentats de manera clara i acurada, fet que facilita la seva comprensió i valoració.

Un altre element destacable és la capacitat del projecte per adaptar-se a diferents espais del municipi, reconeixent i posant en valor el talent local i promovent la descentralització de l’activitat juvenil. A més, malgrat el seu abast i impacte, es gestiona amb un pressupost ajustat, cosa que demostra una gran eficiència i una logística ben resolta.

Un dels principals punts forts del projecte és el seu enfocament participatiu i comunitari, amb un treball constant i real amb els joves que el converteix en una molt bona pràctica en l’àmbit de la Participació juvenil. L’existència d’un grup motor actiu, la implicació transversal de diferents serveis municipals i la incorporació de referents joves en els diferents àmbits del projecte (música, comunicació, logística, etc.) són elements clau que garanteixen la seva qualitat i impacte.

El projecte també destaca per la seva replicabilitat: tot i haver estat promogut per un ajuntament amb certa capacitat econòmica, el seu model de planificació, la claredat metodològica i la senzillesa estructural permeten que sigui exportable i adaptable a municipis amb realitats diferents. La seva avaluació pràctica, l’organització rigorosa i l’adequació de la documentació aportada el situen com un bon exemple de gestió eficient i de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Pàgina web

Instagram

No disposem d’informació per aquest apartat.

A la seva pàgina web i a l’Instagram trobareu un recull de fotos dels diferents anys.

No disposem d’informació per aquest apartat.

“El festival representa una oportunitat per descobrir nous talents locals, també per connectar amb altres joves que busquen aquest mateix interès per la música” – Rubio Platino.

“És un esdeveniment molt important pel nostre municipi i un punt de trobada on interactuar amb la resta de joves del Prat. Dansa, música, activitats… Podríem dir que és un dia simbòlic per les persones joves del Prat.” – Raquel Vázquez.

“He participat en l’AltraVeu des de fa dos anys, organitzant una “batalla de galls”, i va ser espectacular. Convocar a tants joves per quedar, compartir i donar suport als que pugen a l’escenari té molt de mèrit.” – Mohamed Zinebi.

Matchfunding Arrela’t a l‘Alt Pirineu i l’Aran

ACPJ on 09/05/2025

Matchfunding Arrela’t a l‘Alt Pirineu i l’Aran

El projecte MatchFunding Arrela’t a l’Alt Pirineu i l’Aran té per objectiu reactivar el teixit socioeconòmic de manera sostenible i estructural, amb una mirada a esperes que la joventut es quedi al territori.

Descripció general

El projecte MatchFunding Arrela’t neix com a resposta a la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19, amb l’objectiu de reactivar el teixit socioeconòmic de l’Alt Pirineu i Aran de manera sostenible i estructural, afavorint tant les persones emprenedores com el territori on desenvolupen els seus projectes. La iniciativa parteix de la detecció, per part dels equips tècnics del territori, que calia un suport addicional als processos d’emprenedoria que havien començat a sorgir durant i després de la pandèmia. Malgrat l’oferta de formacions, es va evidenciar la necessitat de combinar aquest acompanyament formatiu amb suport econòmic i comunitari per garantir la Viabilitat a llarg termini dels projectes.

El projecte parteix també d’una reflexió estratègica: els territoris no poden dependre exclusivament del turisme com a motor econòmic. És per això que MatchFunding Arrela’t promou iniciatives amb retorn social i arrelament local, afavorint la diversificació econòmica i l’enfortiment de les comunitats locals.

Una de les particularitats d’aquest projecte és l’aposta pel matchfunding, un sistema de finançament col·laboratiu on les aportacions de la ciutadania a través de la plataforma Goteo.org són multiplicades amb fons públics i privats. Aquesta fórmula té com a objectiu impulsar econòmicament iniciatives emprenedores que generin un impacte positiu en el territori. D’aquí el nom de la convocatòria: “Matchfunding Arrela’t”, que alhora fa referència a l’objectiu de fer créixer projectes amb arrels sòlides al territori.

La campanya està impulsada per una aliança entre les Oficines Joves i els serveis de promoció econòmica de les sis comarques de l’Alt Pirineu i Aran, amb el suport de grups Leader, la Direcció General de Joventut (DGJ), l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, l’IDAPA, així com les Diputacions de Lleida i Girona.

La convocatòria té com a objectiu principal donar suport a 6 projectes, un per comarca, que puguin ser beneficiaris de la campanya de micromecenatge públic-privada. A més del finançament, els projectes seleccionats reben acompanyament i formació per tal d’optimitzar la seva campanya i garantir l’impacte social del seu projecte.

Paral·lelament, MatchFunding Arrela’t inclou una línia formativa oberta a un major nombre de projectes emprenedors del territori. A través de jornades informatives i de capacitació, es facilita que més iniciatives, encara que no siguin seleccionades en la convocatòria principal, puguin desenvolupar eines per iniciar la seva trajectòria emprenedora i, si escau, impulsar la seva pròpia campanya de crowdfunding.

A més, el projecte posa especial atenció a col·lectius que tradicionalment tenen més dificultats per emprendre, com les persones joves i les dones, promovent la seva participació i empoderament dins el procés.

En resum, MatchFunding Arrela’t és una iniciativa de cofinançament col·laboratiu i acompanyament integral, dissenyada per fomentar l’emprenedoria sostenible, amb retorn social i arrelament territorial, i per construir comunitat al voltant dels projectes, garantint-ne la continuïtat i contribuint al desenvolupament equilibrat i resilient de l’Alt Pirineu i Aran.

El projecte esta plantejat perquè duri un any (uns 12 mesos) tenint en compte que la
campanya de micromecenatge dura un total de 60 dies i previ a aquesta hi ha unes formacions prèvies de preparació, la presentació i la valoració dels projectes i la preparació de les campanyes.

El pressupost total del projecte MatchFunding Arrela’t és de 56.100 euros, distribuïts en tres blocs d’actuació diferenciats. El primer bloc correspon a les jornades comarcals Arrela’t, amb una dotació de 14.000 euros, destinada principalment a dinamització, prospecció i coordinació territorial, amb una mitjana de 1.500 euros per comarca, així com a activitats de formació i accions comunicatives com la creació de cartells i vídeos. El segon bloc fa referència a les jornades virtuals de l’Alt Pirineu i Aran, amb un pressupost de 10.500 euros, centrat en dinamització i coordinació, moltes vegades assumides amb recursos propis. El tercer bloc i el més important pel que fa a volum econòmic és el de la campanya de matchfunding, amb un total de 31.600 euros. D’aquests, 24.000 euros es destinen directament al fons matchfunding, que té com a objectiu multiplicar les aportacions ciutadanes, i 7.600 euros més es reserven per cobrir els costos de gestió de la plataforma Goteo, que fa possible la campanya.

El finançament del projecte prové de la suma d’aportacions de diversos agents institucionals i públics del territori. Els consells comarcals i les oficines joves de les sis comarques de l’Alt Pirineu i Aran hi han contribuït amb un total de 28.500 euros, cobrint les tasques de dinamització, prospecció i coordinació de les jornades presencials i virtuals, i aportant també 12.000 euros al fons matchfunding. La Direcció General de Joventut ha destinat 6.000 euros al projecte, repartits entre accions de formació i dinamització. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) ha assumit els 7.600 euros dels costos de gestió associats a la plataforma Goteo. Els grups Leader hi han participat amb 2.000 euros destinats a cobrir les necessitats de comunicació del projecte, com la producció de materials gràfics i audiovisuals. Finalment, les diputacions de Lleida i Girona han fet una aportació conjunta de 12.000 euros, que s’han integrat íntegrament al fons matchfunding, reforçant així el suport econòmic a les iniciatives emprenedores seleccionades.

El projecte el lidera la tècnica de treball de l’Alt Pirineu i l’Aran de l’oficina jove juntament amb altres tècnics de les oficines joves de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, els grups
LEADER, l’Ateneu cooperatiu de l’Alt Pirineu i l’Aran, els serveis de promoció econòmica dels
Consells Comarcals d’aquestes comarques, IDAPA i les Diputacions de Lleida i de Girona.

El perfil del públic destinatari son aquelles persones que resideixen a l’Alt Pirineu i l’Aran majors de 16 anys i, especialment, fins als 35-40 anys i que tinguin un projecte empresarial legalment constituït (professional autònom/a, associació, micro-pime, cooperativa) que compleixi els requisits de participació, exceptuant les entitats públiques o publico-privades i fundacions les quals no es poden presentar a aquesta convocatòria. A més, es fomenta la participació femenina donant una major puntuació als seus projectes així com també a aquelles que el titular sigui menor de 29 anys o que la seva iniciativa sigui una cooperativa.

Aquest no és un projecte co-creat per persones joves sinó que aquestes es poden beneficiar d’ell presentant-se per tal de rebre suport formatiu i econòmic alhora d’iniciar un projecte empresarial al territori.

Es basa en la implicació directa dels projectes emprenedors del territori, que són tant el públic objectiu com els principals beneficiaris de la iniciativa. A més, el conjunt de la població de l’Alt Pirineu i l’Aran hi juga un paper clau, ja que no només hi participa econòmicament a través del micromecenatge, sinó que també representa la massa social que pot esdevenir consumidora i clientela dels projectes un cop aquests siguin una realitat. Aquesta dimensió associativa afavoreix la creació d’una xarxa comunitària al voltant dels projectes, promovent-ne l’arrelament i la continuïtat en el temps.

El projecte incorpora agents que actuen des de diferents àmbits temàtics i sectorials. Així, s’hi involucren les Oficines Joves del territori, que aporten una mirada centrada en la joventut i l’emprenedoria juvenil; les àrees de promoció econòmica dels sis consells comarcals, responsables d’impulsar l’activitat econòmica local; l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i l’Aran, especialitzat en l’economia social i solidària; i l’IDAPA, que treballa per al desenvolupament global del territori. Aquesta col·laboració entre sectors permet que el projecte tingui un enfocament integral i adaptat a la realitat socioeconòmica de la regió.

Es fa evident en la implicació coordinada de diferents institucions públiques amb presència i competència al territori. Hi participen els sis consells comarcals de l’Alt Pirineu i l’Aran, els dos grups LEADER del Pirineu (Pirineu Occidental i Alt Urgell-Cerdanya), la Direcció General de Joventut, la Diputació de Lleida i la Diputació de Girona. Aquest treball conjunt entre institucions garanteix la coherència de les polítiques públiques al territori i permet sumar recursos i esforços per fer realitat el projecte.

Pel que fa l’avaluació, un cop acabada la primera campanya es va fer una avaluació
del procés i de la implementació del projecte per tal de poder encarar la segona i l’actual tercera edició. L’avaluació és fa de la mà de l’entitat que ha dut a terme l’operativitat de la campanya (Goteo) i de l’equip tècnic.

El projecte ha estat seleccionat per respondre de manera molt encertada a una necessitat real i urgent dels territoris rurals: la manca d’oportunitats per a la joventut que vol desenvolupar el seu projecte de vida i professional al mateix territori on ha nascut o resideix. MatchFunding Arrela’t proposa una solució innovadora i adaptada al context del Pirineu, fomentant l’ocupabilitat juvenil mitjançant el suport a l’emprenedoria. A més, el projecte destaca per una arquitectura pressupostària intel·ligent i adaptada a la realitat territorial, que combina fons públics i privats per generar impacte directe. També cal destacar la gran quantitat i qualitat de la documentació aportada, que facilita la comprensió i valoració de la proposta, així com la seva clara orientació a joves majors de 18 anys, un col·lectiu sovint amb menys oportunitats de suport directe.

Un dels principals punts forts del projecte és la seva capacitat de coordinació entre diferents agents del territori, tant del sector públic com del privat, generant una estructura de col·laboració transversal, interinstitucional i comunitària molt sòlida. Aquesta cooperació reforça la Sostenibilitat del projecte i en garanteix l’arrelament local. A més, el plantejament del projecte és clar, ben definit i alineat amb la realitat del territori, especialment en entorns rurals i d’interior. També destaca la seva orientació pràctica i exportabilitat, ja que pot esdevenir una bona pràctica replicable en altres comarques o regions amb característiques similars. Finalment, el suport a iniciatives emprenedores amb retorn social a través del micromecenatge i el matchfunding és una eina potent per enfortir el teixit socioeconòmic i fomentar la permanència dels joves al territori.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Dossier arrelat Dipu Lleida
Pàgina web

Instagram

No disposem d’informació per aquest apartat.

Programa Escolta Jove

ACPJ on 12/02/2024

Programa Escolta Jove

Descripció general

El programa específic Escolta Jove és una iniciativa impulsada des de Joventut de la Diputació de Barcelona amb la voluntat de potenciar el desenvolupament vital de les persones joves a través de l’acompanyament vivencial. Aquest acompanyament s’ha de fer des de la proximitat dels equips locals de joventut per part de la figura professional Escolta Jove.

El/la professional Escolta Jove ha de treballar des dels espais naturals de relació dels i les joves, ser accessible i tenir la capacitat de detectar i gestionar casos de vulnerabilitat o conflictes, així com de facilitar eines i recursos per afrontar les situacions que se’ls presentin.

La joventut és una etapa fonamental dels projectes vitals i les identitats personals i col·lectives, per aquesta raó, el programa potencia que les persones joves s’empoderin i ho fa col·locant-les al centre i fent-les protagonistes del seu desenvolupament personal. Es tracta d’un treball holístic on es reconeix el/la jove com a subjecte amb capacitat d’elecció, de decisió i d’acció.

El programa potencia la participació perquè és una eina que permet decidir sobre el que condiciona l’entorn, les relacions i les possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. Potencia una Perspectiva comunitària perquè les persones formen part d’una comunitat i han de ser vistes com a subjectes de plens drets i deures i formar part d’aquesta comunitat els hi genera un sentiment de pertinença que dona cohesió de grup. Finalment, potencia una mirada des de la interseccionalitat, per arribar a tota la població juvenil, ser inclusius i atendre a la diversitat.

La realitat de la població juvenil s’ha vist impactada negativament en tot allò referent a les seves oportunitats i autopercepció, així ho demostren dades com:

– Emancipació juvenil: en el tercer trimestre de 2022 la taxa es va situar en el 18,9%, en 2015 la taxa era del 24% i en el 2007 del 30%.

– Edat mitjana d’emancipació: a Espanya l’any 2021 la mitjana d’edat d’emancipació era de 29,8 anys, mentre que a Europa la mitjana es situava en els 26,5 anys.

– Abandonament escolar prematur: l’any 2021 el percentatge de població jove amb abandonament escolar prematur a Catalunya era del 14,8%, mentre que la mitjana europea se situava en el 9,7%.

– Atur juvenil: és un indicador de risc d’exclusió social. Durant el tercer trimestre de 2022 la taxa d’atur entre la població de 16 a 29 anys es va situar en el 20,3% mentre que la taxa global d’atur rondava el 9,3%.

– Atacs de pànic i ansietat: la taxa de població entre 18 i 24 anys que ha patit atacs de pànic o ansietat el 2021 es va situar en el 30,3%, enfront del 15,8% de la població total.

– Benestar emocional: segons una enquesta que el Departament d’Educació va fer el 2022 per conèixer el benestar emocional de l’alumnat de Catalunya, el 8,8% d’adolescents afirmaven que tenien ganes de morir.

Aquest context ha fet que, des de Joventut de la Diputació de Barcelona, s’hagi volgut donar resposta a la problemàtica plantejant accions que, a través del suport als ens locals, generin un impacte en la realitat de les persones joves. En aquest sentit podem destacar les següents qualitats del programa:

– Visió global. Aborda la joventut com un moment de vulnerabilitat socioemocional, així ho indiquen les baixes dades d’emancipació de joves, l’alt abandonament escolar prematur o la temporalitat de les feines de la població juvenil.

– Multidimensionalitat. La naturalesa del programa és multidimensional: -∙ Dimensió social: vetlla pel benestar de la població juvenil (inclusió, igualtat, interseccionalitat, consums responsables, salut…)

– Dimensió econòmica: la població jove ha de rebre un acompanyament de qualitat que li permeti empoderar-se, emancipar-se i accedir a una feina digna per tirar endavant el seu projecte vital.

– Dimensió ambiental: el treball des d’una Perspectiva comunitària implica generar activitats sostenibles que potencien una consciència ecològica exportable a altres àmbits de la vida.

– Universalitat. El potencial replicador del programa es fonamenta en l’alta adaptabilitat a les particularitats del territori i en l’aprofitament de les economies d’escala que es generen.

– Igualtat d’oportunitats. Aquest programa té la voluntat d’expandir-se a tot el territori amb l’objectiu de garantir el benestar de les persones joves i construir una comunitat inclusiva amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

– Experiència. El programa està basat en l’experiència dels serveis locals de joventut i intenta cobrir les necessitats detectades basant-se en experiències reals.

– Visió integral. Donat que la inclusió és un aspecte d’ampli espectre, és important que s’involucrin en el projecte altres àrees com per exemple: educació, esports, benestar social, salut, igualtat, Sostenibilitat…

– Inclusió. Per al correcte desenvolupament d’aquest programa es requereix que els diferents ens adoptin una visió transversal en el desenvolupament de les accions previstes. És necessària la implicació dels ens locals, de la Diputació de Barcelona i dels diferents agents socials, educatius i de salut (educadors de carrer, dinamitzadors, espais joves, centres educatius, CAP, CSMIJ, PICE…)

– Mesurabilitat. El programa compta amb un sistema de seguiment i avaluació que permet recollir dades i mesurar-ne l’impacte.

La primera fase pilot és biennal, va començar el mes de setembre de l’any 2022 i finalitzarà el mes de desembre de l’any 2023. En aquesta fase hi participen els 46 municipis de més de 20.000 habitants de la demarcació de Barcelona.

La segona fase pilot és anual, comença el mes de gener de 2023 i finalitza el mes de desembre de l’any 2023. En aquesta fase hi participen els 83 municipis entre 5.000 i 20.000 habitants de la província de Barcelona i els 11 consells comarcals, que són els encarregats de donar suport als 181 municipis de menys de 5.000 habitants de la demarcació.

Per desplegar les dues fases pilot del programa, la Diputació de Barcelona ha invertit prop de 6,1 milions d’euros.

En el desplegament de la primera fase biennal s’han destinat 2.730.666,70 € distribuïts de la següent manera:

– Any 2022: 682.666,70 €

– Any 2023: 2.048.000 €

En el desplegament de la segona fase s’han destinat 3.360.000 €.

Finançat per la Diputació de Barcelona

L’aposta pel suport als municipis per part de Joventut de la Diputació de Barcelona ha fet que l’equip tècnic destinat a l’acompanyament als ens locals augmentés un 36%, en un altre pas per aconseguir ser més a prop i poder respondre a les necessitats del territori.

L’equip del Programa específic Escolta Jove està format per:

– Montse Giménez Ferrer

– Andrea Barraquer Artís

– Marc Blanch Casadesús

-Cap de la Unitat de Serveis al Territori: Eva Espuña Viñas

-Cap de Joventut: Roberto Pescador Fernández de Larrea

Donat que la joventut és una etapa vital de vulnerabilitat socioemocional, els destinataris de l’Escolta Jove són totes i tots els joves de la província de Barcelona, independentment del seu origen ètnic i cultural, diversitat funcional, sexe, identitat i expressió de gènere, orientació sexual o condicions socioeconòmiques.

Per poder arribar al conjunt total de joves de la demarcació, la Diputació de Barcelona aposta perquè aquest treball es dugui a terme des de la proximitat dels ens locals, amb la seva capacitat de vincle amb les persones joves mitjançant accions sostingudes en el temps, per poder teixir les confiances necessàries per abordar les vulnerabilitats vivencials específiques d’aquest col·lectiu.

L’Escolta Jove es fonamenta en la intervenció amb el col·lectiu juvenil a partir d’una metodologia socioeducativa que situa l’individu en el centre del projecte, fent-lo protagonista del seu desenvolupament personal. Es tracta d’un treball holístic on es reconeix el/la jove com a subjecte amb capacitat d’elecció, de decisió i d’acció.

El/la professional Escolta Jove treballa des dels espais naturals de relació de la població juvenil. Accedir a aquests espais permet relacionar-se des de la quotidianitat i normalitat afavorint una relació entre iguals, trencant estigmes i cultivant la confiança i el vincle. Amb aquesta acció també s’està apropant els diferents recursos a la població jove del territori, entenent la figura professional com un recurs més.

Cada ens del programa desenvolupa el sistema de participació que considera més adient envers la seva població jove, tenint com a referència la metodologia del projecte.

Actualment s’està treballant i col·laborant amb l’àmbit universitari per elaborar materials especialitzats sobre els grans pilars temàtics de l’Escolta Jove i posar-los a disposició dels ens participants del programa.

El programa Escolta Jove creu fermament en la importància de col·laborar i treballar de manera conjunta amb altres actors. Les necessitats del jovent s’han de tractar de manera àmplia i amb una visió integral, per aquesta raó es treballa de manera transversal i col·laborativa amb altres àrees o departaments de l’administració pública, ja siguin de la pròpia Diputació de Barcelona o d’altres administracions (ajuntaments, consells comarcals o la Generalitat de Catalunya) o amb entitats del sector.

L’esperit del programa és fer un acompanyament i mantenir una relació d’estreta col·laboració amb els ens locals municipals i supramunicipals de la província amb els quals es van construint sinergies i aliances per poder acompanyar les persones joves d’una manera holística.

Per tal d’avaluar les dues fases pilot del programa, s’està fent el seguiment dels següents indicadors:

– Indicadors econòmics

∙ Grau d’execució pressupostària i distribució per objectius i tipus d’actuació

– Indicadors d’activitat

∙ Nombre de professionals vinculats a l’Escolta Jove

∙ Nombre de professionals que han participat en les capacitacions

∙ Nombre d’accions dutes a terme en el marc del programa i distribució per objectius i tipus d’actuació

∙ Nombre de persones joves ateses i distribució per gènere

– Indicadors de satisfacció

∙ Grau de satisfacció global del programa

∙ Grau de satisfacció en relació amb l’acompanyament rebut per part del personal de la Diputació de Barcelona

∙ Grau d’idoneïtat del programa per respondre a les necessitats dels ens locals

Paral·lelament, des del departament de Joventut de la Diputació de Barcelona, s’està treballant en un projecte col·laboratiu amb diversos ens locals per establir un sistema d’indicadors per a l’avaluació de les polítiques de joventut. Aquest projecte marcarà la tendència dels indicadors d’implementació i d’impacte del Programa específic Escolta Jove en el futur.

El programa Escolta Jove ha estat escollit com una Bona Pràctica a nivell supramunicipal. És un exemple del suport que poden donar les diputacions a la implementació de les polítiques de joventut a les diferents localitats del territori. L’Escolta Jove dedica recursos directament per a professionals dedicats a l’atenció directa amb joves.

Projecte contextualitzat: el programa vol donar resposta a les necessitats actuals de les persones joves. Les últimes dades en emancipació juvenil, abandonament escolar prematur, atur juvenil o benestar emocional han motivat les accions i activitats del projecte.
Reproductibilitat: el projecte podria ser aplicat amb èxit per altres entitats de nivell supranacional amb competències en joventut.
Creació d’aliances i capacitat cooperativa: el programa té en compte la importància de la col·laboració interinstitucional, i per tal de desenvolupar les seves activitats es coordina amb altres àrees o departaments de l’administració pública (ajuntaments, consells comarcals o la Generalitat de Catalunya) i amb entitats del tercer sector.
Transparència: el projecte és transparent pel que fa als seus continguts, metodologies d’implementació i resultats. Posant a disposició pública aquesta informació a través de la pàgina web.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Pàgina web del programa Escolta Jove

No disposem d’informació per aquest apartat.

Girl Zone: espai de sororitat

ACPJ on 12/02/2024

Girl Zone: espai de sororitat

El projecte Girl Zone «espai de sororitat» és un projecte adreçat a noies joves del municipi de Pineda de Mar, i que té per objectiu treballar diferents aspectes de la vida de les joves, amb una mirada feminista, de transformació i crítica perquè les joves puguin donar resposta a dubtes que tinguin i conèixer altres…

Descripció general

El projecte Girl Zone «espai de sororitat» és un projecte adreçat a noies joves del municipi de Pineda de Mar, i que es duu a terme a través de 7 blocs temàtics que consten de 2 activitats cadascun i un últim bloc que consisteix en un curs formatiu d’Agents liles. Cada bloc pretén treballar diferents aspectes de la vida de les joves, amb una mirada feminista, de transformació i crítica on les joves puguin donar resposta a dubtes que tinguin, conèixer diferents realitats, plantejar-se reptes i canviar la visió de la seva realitat per tal de fer més conscient el seu procés de canvi cap a la vida adulta.

Cada bloc va adreçat a una franja d’edat concreta, això ens permet adaptar cada activitat a les necessitats de les joves. El grup de joves es reunirà setmanalment per fer un berenar-trobada on es parlarà o es farà la dinàmica temàtica i durant la mateixa setmana es fa una excursió o activitat pràctica en relació al tema treballat.

En l’elaboració i implementació del Pla Local de Joventut 22-25, es va detectar un problema envers les relacions abusives i la violència masclista, les joves tenien una visió esbiaixada de l’amor i la creació de relacions de dependència i abús totalment normalitzades. A aquest fet li sumem la inseguretat que tenen les noies en l’horari nocturn, les actituds masclistes, i que han augmentat el nombre de joves que han patit violència. Per això vam veure molt necessari elaborar projectes i accions que empoderin a les joves, donant espais on es sentin segures, on reflexionar i parlar.

Aquesta diagnosi queda recollida en el Pla Local de Joventut 2022-2025 en el repte núm. 3 «Un poble que promogui les relacions d’igualtat entre les persones joves»

Aquest repte persegueix construir alternatives de relació més saludables, respectuoses i igualitàries entre els i les joves. L’empoderament de les persones joves ens fa posar la mirada no només en l’espai individual d’aquestes sinó també en la responsabilitat col·lectiva. I des d’aquí, es prioritzen els àmbits d’igualtat i convivència que han de permetre els objectius que es descriuen en el projecte.

Les activitats realitzades a l’edició 2023 han estat les següents:

Grup+12

Berenar Esport
Sortida Futbol Femení
Berenar Estètica-menstruació
Taller de maquillatge
Berenar Bingo Musical
Berenar Memory voluntariat
Sortida a la Fundació Mona
CLOENDA
Sortida al TEATRE «La Xarxa»

Grup +16:

Berenar Sexpreading
Sortida al Teatre Scratch
Sortida a Activ Natura
Berenar Família
Sortida Girona temps de Flors
Sortida al teatre “Ocaña”
Cursa de la DONA
Sortida al TEATRE «La Xarxa»
CLOENDA

Disseny: Elaboració del projecte i coordinació amb els agents implicats: Octubre-Desembre del 2022

Execució: Difusió i realització d’activitats: Gener-Juny 2023

Avaluació: agost 2023

El projecte compta amb dues activitats setmanals, el Dijous a la tarda xerrada-Berenar del tema a tractar i el cap de setmana l’excursió o activitat corresponent.

El cost total del projecte ha estat de 3.067,48€ € per l’edició 2023.

El projecte ha estat finançat pel propi ens municipal.

El projecte ha estat realitzat per una educadora social i amb el suport i col·laboració de la resta de l’equip educatiu del Servei de Joventut.

Aquest projecte va dirigit a dos grups de 15 noies cadascun:

Girl zone +12: adreçat a noies joves de 12 a 15 anys.

Girl zone +16: adreçat a noies joves de 16 a 20 anys.

Les joves han estat seleccionades segons les seves necessitats personals i s’ha format cada grup de forma molt acurada tenint en compte la personalitat de cada participant i la seva situació personal. Són Joves conegudes per l’espai jove, pels Instituts i Serveis Socials.

En general, les activitats han estat adequades als interessos de les joves, que han participat en tot el que s’ha proposat. No obstant això, tampoc s’ha donat espai perquè les joves suggerissin activitats, ja que era un projecte tancat.

Durant el procés han sorgit possibles activitats a les quals s’ha convidat les joves a participar i aquestes han respost correctament i amb motivació.

El projecte Girl Zone ha permès crear un grup de joves consolidat i compromès que ha participat en altres activitats organitzades per l’Ajuntament, com ara la Cursa de la Dona, organitzada per l’Àrea d’Esports, la Festa Holi, de l’Àrea d’Igualtat i l’Obra de teatre OCAñA, organitzada pel SAI.

En algunes activitats, han col·laborat en l’organització i a d’altres han participat i gaudit.

En algunes activitats ha estat necessària la coordinació amb altres tècnics, amb esports, promoció de la salut i igualtat. Aquests són tècnics amb els quals ja es treballa habitualment des de l’Àrea de Joventut, per tant, la comunicació i coordinació ha estat fàcil, àgil i fluida.

El projecte no col·labora amb altres entitats del poble o altres administracions, el que sí que s’ha fet és participar en activitats organitzades per altres àrees de l’ajuntament.

L’avaluació s’ha dut a terme a través de:

– Grau de satisfacció de les joves i assoliment d’expectatives.

– Grau de participació en les sessions de les joves.

– Percepció de les educadores.

I s’han tingut en compte els següents indicadors:

– Nombre de participants a les sessions.

– Nombre de demandes realitzades i nombre de respostes donades.

– Grau de satisfacció dels joves participants.

– Grau de satisfacció dels responsables del projecte.

També s’ha dut a terme una cloenda amb dinàmiques participatives on les joves han pogut expressar el seu grau de satisfacció.

La creació del projecte respon a les necessitats de les joves del territori i al Pla Local de Joventut. Genera un impacte positiu al territori afavorint el compromís de les joves com agents de canvi i fomenta la creació de xarxa i la cooperació entre joves.

Projecte contextualitzat: el projecte neix arran de l’elaboració i implementació del Pla Local de Joventut 22-25 que va permetre detectar un problema envers les relacions abusives i la violència masclista. Tant l’elecció de les participants com les activitats que implementa el projecte donen resposta a necessitats i demandes concretes de les joves del municipi.

Projecte innovador: el projecte dona resposta a unes necessitats molt concretes a través d’una metodologia innovadora que no s’havia aplicat abans al territori.
Possibilitat de rèplica: Es tracta d’un Projecte innovador amb capacitat de rèplica en altres localitats per a facilitar la creació d’espais on les noies siguin protagonistes i on es promoguin les relacions d’igualtat entre les persones joves.
Projecte inclusiu: el projecte garanteix que les joves que es troben en situació de vulnerabilitat tinguin una atenció acurada, arribant a tenir les mateixes oportunitats que la resta de joves. Dona l’oportunitat a joves en situació de vulnerabilitat a accedir a activitats a les quals habitualment no tenen accés. Aquest fet ha quedat palès amb la il·lusió i motivació de les participants.
Promoció de la igualtat de gènere: el projecte prioritza que les joves se sentin partícips i protagonistes del projecte. Gràcies a la participació al Girl Zone les joves han adquirit consciència de grup i han practicat la cooperació mútua. Les joves esdevenen referents entre els seus/les seves iguals, impulsant accions concretes de sensibilització i prevenció de conductes sexistes, violències LGTB-fòbiques i desigualtats de gènere al municipi.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat

No disposem d’informació per aquest apartat.

Voluntariat Ambiental i Social

admin on 20/04/2022

Voluntariat Ambiental i Social

Descripció general

El Voluntariat Ambiental i Social és un projecte de treball comunitari per a joves d’entre 13 i 17 anys que té com a objectiu recuperar espais naturals i urbans, així com la participació en dinàmiques comunitàries del municipi durant tres setmanes del mes de juliol. Així doncs, la participació activa de les joves s’articula com una experiència d’aprenentatge al mateix temps que reverteix positivament en l’entorn de Calldetenes i la seva comunitat.

Els participants són principalment un grup de persones joves, acompanyats per dues monitores i del guiatge de la brigada municipal, que comparteixen experiències de treball, d’aprenentatge i lúdiques amb un grup de voluntàries i voluntaris sèniors. El projecte es basa en una metodologia d’aprenentatge i servei a la comunitat combinant ambdues dinàmiques en el projecte que permet que els participants es formen i aprenen mitjançant la posada en pràctica del treball sobre les necessitats reals de l’entorn i amb la finalitat de millorar-lo. Així doncs, es permet als participants l’elecció voluntària d’algunes de les activitats segons les seves habilitats i interessos, alhora que a través de la participació guiada de les altres àrees del camp de treball permeti dur a terme la tasca grupal proposada. Durant les tres setmanes del projecte es combina la part de treball d’arranjament i millora d’espais del municipi amb activitats de caràcter lúdic i de caire social, com pot ser la visita a entitats i projectes socials del municipi i de la comarca per tal de fomentar la convivència i la solidaritat entre les joves.

Així doncs, el projecte contribueix a l’adquisició de competències i habilitats socials i comunitàries, i també al coneixement de diversos entorns professionals (fusteria, jardineria, ciències ambientals, tecnologia…). Al mateix temps, s’aconsegueix condicionar espais en desús o en males condicions que afavoreixen la convivència, la cohesió social i el sentiment de pertinença al poble; rebent una valoració molt positiva dels veïns i veïnes de Calldetenes.

El Voluntariat Ambiental i Social de Calldetenes es porta a terme cada estiu, durant tres setmanes del mes de juliol. El projecte es va iniciar l’any 2013 i des de llavors s’ha repetit cada estiu.

El projecte neix com a resposta a la falta d’una oferta lúdica/formativa per a les joves d’entre 13 i 18 anys a Calldetenes i la necessitat d’establir espais d’intervenció relacionals entre els agents educatius (monitors, tècnics del punt jove, voluntaris…) i els joves participants.

Té una durada de tres setmanes, de dilluns a divendres amb un horari de 08h45 a les 13h00, on els participants fan dues hores de treball grupal, mitja hora d’assemblea i una mitja hora d’activitats lúdiques a la piscina municipal. A més, dos dies a la setmana es fan altres activitats o bé sortides de lleure.

L’any 2021 va arribar a la seva novena edició, en el qual el projecte va estar dedicat a la millora de la Plaça Mercè Rodoreda construint un camí amb ciment, enjardinant alguna zona per plantar arbustos i plantes i construint un “pipican” al Passeig Canigó posant una tanca perimetral, una font i algun banc. A més, les joves van poder participar com a voluntaris en el menjador social El Tupí, el Banc d’aliments d’Osona i l’establiment de venda de roba de segona mà de Càritas El Fil.

A part del personal propi de l’Ajuntament, es contracten dues figures de monitoratge en el lleure per dinamitzar el projecte i acompanyar als joves (2.000 €), activitats i tallers de dinamització (1.500 €), samarretes i material de protecció (800 €), cloenda (700 €), materials i empreses especialitzades (8.000 €).

Tot i això, el pressupost varia cada any en funció de les actuacions que cal portar a terme, ja que els materials i les contractacions d’empreses especialitzades (moviment de terres, formigoneres, fustes…) no són sempre els mateixos treballs.

El projecte es finança a través de recursos propis de l’Ajuntament de Calldetenes i de la subvenció en l’àmbit de la convivència i la diversitat del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona.

Els principals agents que formen part de l’equip professional són:

Dinamitzadora del Punt Jove
Tècnica dinamitzadora d’Esports, Cultura, Joventut i Comunicació
Tècnica de joventut compartida d’Osona centre (Consell Comarcal d’Osona)
Tècnica de l’Espai Activa’t Calldetenes (Consorci d’Osona de Serveis Socials)
Personal de la brigada municipal
Arquitecta municipal
Les dues monitores dinamitzadores del projecte

Els destinataris són joves d’entre 13 i 17 anys principalment de Calldetenes, però també dels municipis dels voltants, ja que a l’institut de Calldetenes hi estudien joves de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Vilanova de Sau i Tavèrnoles. A causa de la gratuïtat del projecte, es troben perfils molt diversos.

Des de l’inici del projecte es posa èmfasi en el compromís de les persones voluntàries davant el compliment dels horaris i de les tasques a realitzar, ja que les preinscripcions acostumen a superar les places disponibles. Aquest 2021 es van preinscriure un total de 30 joves interessats en participar en el projecte, entre els quals es va haver de dur a terme una selecció prèvia, valorant el compromís d’assistència i la implicació, i un sorteig per a les places disponibles (20) tenint en compte també la paritat de nois (10) i noies (10).

Paral·lelament, també participen en el projecte un grup de persones voluntàries sèniors que formen part de l’Espai Activa’t Calldetenes. El passat 2021 van ser 8 sèniors, que actuen com a vincle amb els grups passats de joves i les dinamitzadores del projecte.

Els i les joves són els protagonistes d’aquest projecte i els destinataris. Ells i elles són els que presenten la sol·licitud i els que assisteixen a les activitats i treballs que es desenvolupen.

Tot i això, les joves també tenen un paper fonamental amb les seves valoracions i opinions de cara al disseny de les actuacions, activitats i tasques a desenvolupar a la següent edició.

A més, amb la a incorporació dels i les sèniors des de fa tres anys, es valora molt positivament la convivència d’aquests dos grups d’edat que es nodreixen mútuament i comparteixen coneixements i experiències, donant-los també un paper rellevant en la implementació del projecte.

Una part essencial del projecte té a veure amb el voluntariat social i la participació activa de les joves amb el seu entorn. Així doncs, és remarcable destacar la participació de l’Espai Activa’t Calldetenes amb la coordinació de la tècnica del Consorci d’Osona de Serveis Socials per les activitats amb les persones grans del municipi. Aquests i aquestes jubilats i jubilades comparteixen la seva experiència professional amb els i les joves, molts d’ells han exercit de paletes, instal·ladors, pagesos, modistes… i tenen els coneixements que poden necessitar els i les joves durant les tasques que es porten a terme en aquest Voluntariat.

Paral·lelament, també es contacta amb associacions i institucions de caire social que treballen amb col·lectius vulnerables de la comarca, per tal de conèixer i visitar aquests projectes amb els i les participants del Voluntariat. Així doncs, hi ha una transversalització clau del projecte amb la ciutadania i les entitats i associacions del municipi a més de l’Ajuntament.

El projecte es troba marcat per una aposta per la transversalitat en totes les àrees de l’Ajuntament i amb la ciutadania.

La promotora del projecte és la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Calldetenes, que es coordina amb la regidoria d’Urbanisme per al disseny i programació de les activitats i actuacions, així com amb la brigada municipal per a la implementació del projecte.

Un dels elements més destacables del projecte és la coordinació amb el Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona a través de la tècnica compartida de Joventut d’Osona Centre, una figura que durant tot l’any també treballa amb el jovent del municipi i per a la implementació de polítiques i serveis mancomunats a tota la comarca.

A més, la coordinació interinstitucional també permet accedir a suport tècnic a través de cursos de formació o reunions pactades amb altres organismes, i de suport econòmic a través dels recursos del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona.

L’avaluació es planteja com un procés d’aprenentatge que permeti millorar la qualitat de les actuacions plantejades, les pràctiques professionals i els processos de coordinació, de gestió i de presa de decisions. S’estableixen una sèrie de criteris amb l’ànim de sistematitzar i estandarditzar el seguiment i l’avaluació de les actuacions plantejades.

En aquest procés, un element clau és la inclusió dels principals agents de les polítiques dissenyades (personal tècnic de l’Ajuntament, monitoratge, brigada municipal, regidors/es i participants).

Avaluació inicial: reunions del personal tècnic, brigada i regidories implicades, per tal de definir els objectius de les actuacions, la introducció de modificacions respecte anys anteriors, els recursos disponibles i els necessaris, la planificació…

Avaluació intermitja: la valoració s’extreu a través de les assemblees diàries i de diverses dinàmiques d’avaluació que fan les monitores amb els i les participants, i de la coordinació amb el personal tècnic de joventut. D’aquesta manera es pot corregir, si fa falta, el desenvolupament de les activitats i tasques que es porten a terme durant les tres setmanes de projecte, i detectar els aspectes que cal millorar de cara a una futura edició.

Avaluació final: a partir d’un qüestionari d’avaluació final dels i les participants, al final del projecte, es fa una anàlisi i avaluació amb tot l’equip professional que intervé (brigada municipal, monitores, tècnics municipals…). Alhora també es porten a terme diverses reunions de l’equip tècnic i polític, integrat per les diverses àrees que participen en el projecte, per tal de definir els aspectes que cal millorar i els que es valoren positivament i es poden continuar aplicant, així com el compliment dels objectius.

Es tracta d’un projecte que cobreix una oferta d’estiu que no és l’habitual, fent especialment èmfasis en la vinculació amb el municipi i el territori, així com la seva dimensió intergeneracional i identitària molt important, treballant l’arrelament. A més, també ajuda a desenvolupar una responsabilitat amb la muntanya i el medi ambient en un context on les joves creixent i són conscients dels impactes del canvi climàtic. Finalment, és molt destacable la Innovació del projecte, així com la importància de la col·laboració amb serveis com la brigada, el grup de periodistes de la localitat i entitats socials i la comunitat, amb menció especial de la gent gran.

Treballa la dimensió mediambiental: Un dels elements més destacable és la resposta que dona aquest projecte a una creixent conscienciació de la societat cap a la importància del medi ambient davant del canvi climàtic i l’impacte de l’acció humana. El trobem especialment rellevant en ser el primer projecte en la plataforma que fa èmfasi en aquest aspecte.
La intergeneracionalitat: El projecte té elements positius no només en les joves que hi participen, sinó també amb la revalorització dels coneixements i ensenyances de la població gran de la localitat. Construint el pont entre els dos col·lectius, el projecte és altament destacable pel seu treball de la intergeneracionalitat.
Camps de treball a la pròpia localitat: Normalment, les joves van a fer camps de treball a altres localitats i països, però l’element innovador del voluntariat ambiental i social és, justament, treballar al mateix municipi, potenciant l’arrelament i la reivindicació del territori i la seva identitat.
Un projecte cooperatiu exitós i destacable: Tot i ser un municipi petit, el projecte promogut per l’Ajuntament de Calldetenes és especialment destacable per l’èxit en la cooperació a tots els nivells: des de potenciar el teixit associatiu i d’entitats socials del municipi, a un treball coordinat entre diferents regidories així com amb el Consell Comarcal d’Osona o la Diputació de Barcelona.
Un sistema d’avaluació continuat per les joves: És molt destacable el treball de les assemblees com a mecanisme d’avaluació i d’intercanvi directe entre dinamitzadores i participants per tal d’assegurar-se que el projecte compleix les necessitats i expectatives dels participants en lloc d’esperar únicament a l’avaluació final. Així permet que el projecte sigui flexible i adaptatiu al llarg de les tres setmanes de juliol.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Nota de Premsa. Es clausura la novena edició del voluntariat social i ambiental de l’Ajuntament de Calldetenes.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Agents de salut

admin on 20/04/2022

Agents de salut

Descripció general

El projecte d’Agents de Salut és un projecte dirigit a joves de Cambrils que estiguin entre 2n d’ESO i 2n de Batxillerat, programes de formació i inserció i cicles formatius a la ciutat amb l’objectiu d’apropar a les joves coneixements claus de la salut perquè es converteixin en referents dins del seu propi grup. En finalitzar la formació, cada Agent de Salut que hagi assistit a un mínim del 80% de les sessions, disposa del seu certificat d’aprofitament que el capacita com Agent de Salut.

Finalment, les joves posen en pràctica els seus coneixements en la celebració d’un Punt Sexe Sentit en celebracions nocturnes i àmbits d’oci nocturn, com la revetlla de Sant Joan o el Festival Pròleg. A més, recentment, els Agents de Salut han treballat en coordinació amb l’Ajuntament de Cambrils per a posar en marxa un Nou Protocol Contra les Violències Sexistes en l’oci nocturn, aprovat en els darrers mesos.

Agents de Salut es va iniciar l’any 2018-2019, estructurant-se al voltant de l’eix de la salut del Pla Municipal de Joventut de Cambrils per tal de donar resposta a la promoció d’accions i formacions de prevenció, conscienciació i informació sobre aspectes de la salut realitzades i protagonitzades per les joves. El projecte té una gestió compartida i transversal entre el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils i l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils.

El contingut de la formació es revisa cada any, tenint en compte les dades de les atencions del Punt de Salut a Joventut, les consultes realitzades a Agents de Salut, les dades de la infermera de salut comunitària i les avaluacions del personal que lidera el projecte, així com de les persones joves participants. A més, en la quarta edició del projecte iniciada a la tardor de 2021, s’han renovat als participants del projecte, ja que els participants de la primera edició – i que havien continuat formant-se posteriorment amb el projecte -, han començat la seva formació universitària.

L’any 2016 el Departament de Joventut va signar un conveni amb l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils per tal d’iniciar el servei del Punt de Salut. Aquest servei, que es manté a dia d’avui, és gratuït i confidencial, i ofereix atenció a qualsevol jove del municipi que ho sol·liciti i ho necessiti.

Amb l’objectiu d’ampliar aquest servei a la resta de joves que no en feien ús, es van iniciar xerrades mensuals a l’Ateneu Juvenil de Cambrils, de temàtiques diverses relacionades amb la salut: alimentació, sexualitat, afectivitat, consums, etc.

Tot i això, el projecte Agents de Salut – iniciat al 2018 – va més enllà, buscant arribar a més joves mitjançant una proposta de noves formes de fer arribar coneixements en l’àmbit de la salut, des d’una mirada més propera a les seves demandes i necessitats expressades, de forma més pràctica i realitzada per les pròpies joves després d’una formació específica.

La calendarització anual s’inicia a l’octubre, amb la seva difusió als instituts i la inscripció en linea el mateix mes, seguits de una formació entre novembre i l’abril amb sessions mensuals de dues hores.

La estratègia de difusió per a arribar a les joves, segueix les següents estratègies:

Informació en les classes que fa la infermera de salut comunitària a l’Institut.
Les xerrades de joventut que realitza la dinamitzadora juvenil a les classes de 3er d’ESO.
Cartells que posem a les cartelleres dels Instituts i Ateneu Juvenil
XXSS i web de Joventut.
Visites als patis dels instituts que realitza mensualment la informadora juvenil.
Visites guiades als espais de Joventut que s’ofereixen a alumnes de 1r i 2n d’ESO de tots els instituts del municipi.

A més, a part de les formacions, el projecte ofereix altres serveis oberts a les joves al llarg del curs escolar:

Servei Consulta Oberta de la infermera de salut comunitària a l’institut
El Punt de Salut Jove de l’Ateneu

A inicis de juny (Concert de la Fira) i a finals (revetlla jove de Sant Pere) té lloc el Punt Sexe Sentit, moment en el que Agents de Salut poden posar en pràctica el que han après durant la formació. L’horari del Punt SexeSentit pot variar depenent de l’esdeveniment on estigui present, però acostuma a ser a la franja horària de 22h a 2h.

La part més important del projecte són els recursos humans que es destinen a explicar el projecte en els Instituts, a fer la planificació i gestió d’aquest, així com la implementació i avaluació.

Aquí comptem amb l’equip de joventut, sobretot la dinamitzadora juvenil i la infermera comunitària del CAP, els quals representen al voltant del 55% del pressupost total del projecte de forma anual.

A més, al llarg de les quatre edicions, s’ha invertit pressupost en formació, material fungible, material pedagògic i didàctic i en publicitat.

En quant a costos en formació, s’han invertit uns 975 euros en contractacions a col·laboradors/es externes d’entitats i associacions com ARSU FESTA, ENRUTA’T, SIDASTUDI o l’Associació Dr. Tosquelles.

En quant a material fungible, s’han destinat uns 1500 euros aproximadament en carpetes d’anelles amb disseny exclusiu del projecte.

El pressupost destinat a material didàctic ha estat de 800 euros, aproximadament. Aquest material es destina tant al projecte d’Agents de Salut com al servei del Punt de Salut, amb l’objectiu de donar-li el major ús possible, i facilitar la tasca a la infermera del Punt de Salut. Aquest material consta d’alcoholimetres (amb boquilles d’un sol ús) i ulleres simuladores de consum d’alcohol i cànnabis (pel Punt SexeSentit), 2 pelvis d’anatomia femenina i masculina, i un model de penis per aprendre a posar preservatius.

Per últim, s’han destinat fins a la data uns 550 euros en publicitat, pel disseny del logotip del projecte i pel disseny de samarretes amb el logo (pel Punt SexeSentit).

El projecte compta amb dues fonts de finançament. El principal finançador és l’Ajuntament de Cambrils, que es fa càrrec del 75% del pressupost. L’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils aporta l’altre 25% que es destina íntegrament a la contractació d’una infermera de salut comunitària.

El projecte compta amb l’Equip de Joventut (especialment la dinamitzadora i la informadora) i la infermera del CAP de Cambrils. Les funcions i dedicacions de cada una de les tècniques són les següents:

Dinamitzadora juvenil
6 sessions de formació de 2h
1 trobada amb els i les agents de salut
Gestió i cerca de contractacions especialitzades
Preparar l’espai de les sessions
Fer els certificats d’assistència
Enviament de whats recordatoris a les persones joves
Registre d’inscripcions i informació (moltes es fan online)
2 reunions de coordinació amb la infermera

Infermera de salut
6 sessions de formació de 2h
Preparació prèvia de les sessions
1 trobada amb els i les agents de salut
2 reunions de coordinació amb la dinamitzadora

També podem comptar amb contractacions externes, on es busquen equips especialitzats que enfoquin l’atenció en abordar temes de salut des de perspectives diferents a la prevenció de riscos, com ARSU FESTA, ENRUTA’T, SIDASTUDI o l’Associació Dr. Tosquelles. A banda, el material el configuren entre la infermera de salut comunitària i els i les alumnes de 4t d’infermeria de la Universitat Rovira Virgili.

El projecte s’adreça a alumnes que es troben cursant entre 2n d’ESO i 2n de BAT, PTT’s i/o cicles formatius de Cambrils.

Al llarg de les 4 edicions han participat un total de 183 joves, dels quals 114 es trobaven cursant ESO, 53 batxillerat, 12 cicle mig i superior i 4 PTT. Un 13% de joves han repetit el contingut de la formació en alguna de les edicions, i un 19% han estat homes, un 80% dones i un 1% es defineix com no binari.

Les dades desglossades son les següents:

1a edició 2018-2019: 60 joves participants, dels quals 45 van realitzar més del 80% de les formacions i van obtenir el certificat.
2a edició 2019-2020: 65 joves participants, dels quals 40 joves van realitzar més del 80% de les sessions i van obtenir el certificat.
3a edició 2020-2021: 10 joves participants. No es va lliurar cap certificat degut a la seva adaptació al format on-line durant la pandèmia.
4a edició 2021-2022: 48 joves inscrits/es. En curs.

En el projecte, les joves son tant beneficiaries de les formacions com actors mitjançant la seva participació directa a través de la seva funció com a Agents de Salut. Les sessions de formació son plenament participatives, on es dona importància a crear un espai de confiança entre la infermera i les participants per tal que s’expressin amb llibertat i sense judici.

En el cas que a les sessions formatives hi hagi col·laboradors/es externes, també es busca que hi hagin dinàmiques participatives, que parteixin de les vivències de les persones joves per facilitar la reflexió.

Durant tota l’edició, es consulta al grup d’Agents de Salut, es demana l’opinió, i aquestes son vinculants ja que s’accepten propostes i es modifiquen continguts, si escau. A més, aquestes també participen en la avaluació final del projecte i en la formulació dels continguts de cara a la següent edició del projecte.

Un dels elements claus del projecte és el treball amb col·laboradores externes segons les temàtiques i els punts d’interès de les formacions de cada edició. En el cas de l’edició del 2021-2022, les col·laboracions seran amb:

L’associació de Salut mental amb el Dr. Tosquelles
Contractacions del departament, com SIDASTUDI o ENRUTA’T.
Alumnes de 4t d’infermeria de la URV de Tarragona, que han elaborat les infografies del contingut d’aquesta edició.

En aquest projecte, s’elabora una estructura de coordinació i gestió cooperativa entre el departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils així com el Centre d’Atenció Primària, l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils.

No existeix una forma de cooperació interinstitucional en el projecte.

El sistema d’avaluació del projecte està constituït per un sistema d’avaluació continuada i un sistema d’avaluació final. L’avaluació continuada es realitza al llarg de tota la formació, amb un contacte constant amb els participants, demanant un retorn de totes les sessions i dels continguts de la formació.

A més, al finalitzar cada edició es fa arribar a l’Agent de Salut una enquesta d’avaluació final, on també es demana la seva opinió en quant als àmbits de la següent edició. També s’envia enquesta d’avaluació a totes les proveïdores, per tal d’anar millorant i recollir els seus ímputs i/o suggeriments.

A l’inici i a la finalització de cada edició, es realitza a més a més una reunió de coordinació amb la infermera de salut comunitària, per tal de valorar l’edició finalitzada i definir els nous àmbits de la propera.

Agents de Salut és un projecte que té una doble vessant: beneficia a les joves a través de formacions però també les estableix en referents i figures claus en la comunicació i informació directa per a altres joves en l’àmbit de la salut. A més, està molt ben contextualitzat, responent a les necessitats concretes de la joventut a Cambrils, així com establint-se com un projecte que es basa i es construeix sobre accions i projectes previs que no acabaven de funcionar. A més, la seva col·laboració i organització amb el CAP, l’estableixen com un projecte molt definit i interessant en el marc de la salut i les polítiques de joventut.

Joves beneficiaries i joves protagonistes: Tot i la participació d’un nombre significant de joves en les formacions com a beneficiaris directes, els efectes i resultats d’aquest projecte s’estenen també amb el nombre de consultes i accions que elaboren amb posterioritat a la formació les mateixes joves, donant resposta a les necessitats d’un grup més gran de joves que en un principi no han accedit al projecte.
Projecte contextualitzat: El recorregut i la formulació del projecte d’Agents de Salut demostra la importància de l’estudi i contextualització de les necessitats pròpies de la joventut a Cambrils, així com les febleses i debilitats de projectes i accions prèvies que acaben per ser completades per aquest projecte.
Coordinació eficaç entre personal sanitari i tècnics de joventut: El projecte Agents de Salut representa una simbiosi d’èxit del treball de responsables àmbits i disciplines molt diferents per a un projecte complet i àmplia acceptació.
La importància de la salut per a les joves i la seva responsabilitat: El projecte respon a les preocupacions pròpies de les joves en l’adolescència i els estableix com a responsables de la seva salut en els àmbits de major preocupació i dubte durant la seva edat i, també, de transmissors i punt d’ancoratge amb els seus contemporanis.
Revisió i adaptació anual: El sistema d’avaluació permet una adaptació anual a les preocupacions canviants i emergents de les joves, tractant temes com la salut sexual i reproductiva, el consum d’alcohol o la salut mental segons aquestes tinguin major rellevància i preocupació entre la població jove de Cambrils.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Catalitza

admin on 20/04/2022

Catalitza

Descripció general

El projecte Catalitza neix l’any 2018 com una proposta d’acompanyament en l’alfabetització del català, així com d’incentiu per a teixir vincles amb persones que ja parlen la llengua catalana de forma fluida. Va adreçat a persones joves migrades d’entre 16 i 30 anys i es vetlla per les seves necessitats globals de forma individualitzada. L’objectiu principal és ampliar les seves possibilitats d’inclusió a Catalunya, tot apostant per una participació i implicació en la vida social i associativa de Manresa. A més, té voluntat de marcar i avançar en la generació de processos inclusius i col·lectius al llarg del territori.

Catalitza neix amb la intenció de minvar el risc d’exclusió social que pateix el jovent nouvingut a causa del desconeixement del català, ja que limita les seves possibilitats formatives i pot arribar a actuar com a barrera en l’arrelament, la socialització i la interacció amb persones catalanoparlants, fomentant també l’empatia amb la societat d’acollida.

Des del projecte es proposa un treball en xarxa amb les educadores del municipi per tal de tenir un seguiment integral de cada jove, i poder-lo guiar en la seva inclusió al municipi. Paral·lelament, també s’ofereix un treball més individualitzat per part de l’educadora del casal de Joves, la qual és la referent dels joves del projecte i vetlla pel seu desenvolupament, alhora que s’encarrega per fer tutories individuals en el cas que sigui necessari.

Catalitza està format per quatre accions, les quals es duen a terme de manera transversal en tot el desenvolupament del projecte:

Alfabetització en català (Setembre – Juny): Classes grupals de català amb la finalitat de desenvolupar la competència lingüística en llengua catalana a nivell de comprensió, expressió i comunicació oral i escrita.
Vinculació amb una entitat o col·lectiu juvenil del municipi (Octubre – Juny): Es potencia la inclusió dels joves a partir de la seva participació en alguna de les entitats del teixit associatiu del municipi. En funció dels seus interessos i motivacions, cada jove s’incorporarà en una entitat, prioritzant aquelles de caire juvenil i social, cultural o esportiva amb una activitat continuada. El jove hi farà una estada mínima de 3 mesos, participant en la dinàmica i les activitats ordinàries de l’entitat.
Accions grupals de voluntariat (Octubre-Maig): Es preveuen accions amb tot el grup de participants en el projecte Catalitza com a voluntaris en diferents activitats de la ciutat de Manresa.
Accions de coordinació (Juny-Juliol; Setembre-Desembre; Març – Juliol): Amb l’objectiu de poder exportar aquest projecte a altres municipis propers que tenen la mateixa necessitat en el seu territori, s’estableixen reunions per avaluar, identificar i difondre les bones pràctiques d’aquest projecte.

El Catalitza neix l’any 2018 com a resposta a un augment de l’arribada de població migrant a Catalunya, i en concret, a la comarca del Bages i a la ciutat de Manresa. Davant de les dificultats de comunicació i limitació en la integració, el projecte promou l’aprenentatge del català i la socialització i inclusió d’aquest col·lectiu en la vida de la ciutat i la participació associativa. L’edició 2021-2022 és la seva 4ta edició.

La durada del projecte és d’un any, iniciant-se al juny i finalitzant al juliol de l’any vinent. Tot i això, l’esquema general de la intervenció de Catalitza està basat en la temporització del curs escolar.

L’organització del calendari segueix el següent esquema:

Primer semestre: planificació i inici accions curs

Juny – Juliol: Inici de la planificació de la intervenció

Juliol: Presentació del projecte, selecció dels participants, entrevistes personals amb els i les joves i acollida dels i les participants.

Setembre-Desembre: Primer quadrimestre de les sessions d’alfabetització de català, amb un seguiment i avaluació contínua del projecte i amb l’educadora.

Octubre-Desembre: Recerca, selecció i acollida dels joves en entitats juvenils, socials, culturals i esportives. Inici del voluntariat.

Segon semestre

Gener – Juny: Classes i sessions d’alfabetització de català, estada a les entitats d’acollida i voluntariat. Seguiment amb l’educadora al llarg del programa.

Març – Juliol: Seguiment i avaluació final del projecte.

Juliol: Difusió de Bones Pràctiques.

El pressupost anual del projecte és de 12.500€, dels quals 7.865,17€ provenen de la subvenció del Departament de Drets Socials, de la Generalitat de Catalunya.

El projecte Catalitza està actualment finançat per la Generalitat de Catalunya (Departament de Drets Socials) a través de la subvenció amb càrrec a l’assignació tributària del 0,7% de l’IRPF de les comunitats autònomes.

L’equip humà que conforma el personal del projecte són una persona amb el perfil de coordinadora, una persona amb el perfil de tècnica, una formadora i 3 persones voluntàries.

Pel que fa a la formadora de català, aquest rol el realitza una persona professional amb experiència en l’àmbit de l’alfabetització de català amb adolescents, joves i adults, amb dos anys d’experiència en aquest projecte i de llengua nadiua l’àrab.

	Nombre d’hores	Condicions salarials
Educador social	30h/set	Tècnic B d’intervenció
Animadora juvenil	20h/set	Animador
Formadora	6h/set	Tècnic B d’intervenció
Coordinadora	37h/set	Tècnic A gestió
Equip humà	4 professionals	3 voluntaris

El projecte CATALITZA va adreçat únicament i directament a persones en risc d’exclusió social, de 16 a 30 anys i que es trobin en situació de desigualtat d’oportunitats a causa del seu origen com a migrant.

En l’àmbit d’actuació del CAE, la població diana i potencials beneficiaris serien els joves migrants d’entre 16-30 anys a Manresa. L’any 2020 van arribar 2.105 persones migrants a la ciutat de Manresa, 482 de les quals eren menors d’edat. Dins la franja de 16-30 anys, a Manresa, hi ha aproximadament 3.239 adolescents i joves migrants amb data de desembre del 2020. D’aquest, 85 són menors i joves que han migrat sols.

Alhora, es prioritzaran el següent perfil de persones:
– Els i les joves que no tenen possibilitats per fer classes d’alfabetització a cap altre servei.
– Els adolescents i joves migrats sense referents familiars.
– Les dones i les persones no binàries que es trobin en les situacions anteriors.
– Els adolescents i joves amb majors dificultats d’adaptació a l’entorn educatiu o amb risc d’abandonament.
– Els adolescents i joves que no tinguin una xarxa de suport al seu entorn proper.

Entre les quatre edicions de CATALITZA, han participat un total de 49 joves, s’han dut a terme més de 200 hores de formació de llengua catalana (no s’inclouen les del curs 2021-2022), s’han desenvolupat tasques de voluntariat a sis activitats diferents i 16 entitats amb temàtiques diverses han acollit els nois i noies participants del programa.

En clau de gènere, a causa del fet que el perfil migrant jove està majoritàriament caracteritzat per ser de sexe masculí, la majoria dels beneficiaris del projecte són nois i homes joves. Malgrat això, des del CAE es prioritza la participació de les dones i les persones no binàries que compleixen el requisit de jove migrada sense referents familiars.

En el projecte CATALITZA, els i les joves tenen una participació activa i directa, tot i que són majoritàriament beneficiaris del projecte. Es fomenta l’ús i la importància de la conversa i el debat com a eines per expressar l’opinió personal i arribar a acords entre uns i altres.

Alhora, en el cas del voluntariat en entitats, són els mateixos joves qui poden decidir en quina entitat tenen més ganes de formar-ne part, tenint en compte els seus interessos i motivacions.

A part d’això, en el seguiment i valoració del projecte els participants també hi juguen un paper clau. Per una banda, es compta amb el document de compliment de les expectatives i cobertura de les necessitats inicials, el qual serveix com a instrument d’autoavaluació per als beneficiaris del projecte. Per altra banda, els mateixos joves han d’omplir un qüestionari final gràcies al qual es recullen tant la valoració i satisfacció de l’alumnat amb el Catalitza, com també els suggeriments de millora.

Al llarg del desenvolupament del projecte s’estableixen línies de col·laboració amb diversos agents. A causa de la participació dels i les joves en entitats i associacions del territori, aquestes col·laboracions i cooperacions resulten clau per a assolir els objectius del projecte.

Addicionalment, hi ha una cooperació amb el Casal de Joves la Kampana, així com entitats col·laboradores per la gestió i seguiment de l’acollida i participació dels joves en cadascuna d’elles i amb la Fundació La Xarranca, la qual ofereix serveis de lleure.

Per la naturalesa del CAE com a organització sense ànims de lucre, no existeix una cooperació transversal, més enllà de la coordinació amb la coordinadora d’activitats socioculturals de l’entitat per a les accions de voluntariat.

Tot i la naturalesa del CAE com a entitat sense ànims de lucre, el projecte està marcat per una cooperació estreta amb entitats públiques com l’Oficina Jove del Bages i la Regidoria de Serveis Socials i de Joventut de l’Ajuntament de Manresa.

Respecte al seguiment, aquest es duu a terme en tres esferes al llarg de tot el curs: Seguiment de les accions del projecte (sessions català, vincle entitats i voluntariat), seguiment de la gestió (documental, econòmic i d’indicadors) i seguiment dels joves.

Pel que fa a l’avaluació, s’emmarca en els mesos de setembre, desembre, març i juliol, és a dir, principi i final de semestre i engloba les següents accions:
– Valoració accions voluntariat amb agents implicats.
– Valoració vincle entitats amb agents implicats.
– Valoració sessions de català amb agents implicats.
– Avaluació objectius i resultats dels projecte amb coordinadora projectes La Xarranca, educador/a del casal de joves.

Cal remarcar que, tant el seguiment com l’avaluació del projecte, les duen a terme els participants, l’educadora/coordinadora del projecte, la coordinadora de projectes juvenils del CAE i les entitats juvenils.

La documentació relacionada amb els sistemes de seguiment i avaluació és revisada i modificada cada curs per tal d’adaptar-se a les noves necessitats del projecte i processos de qualitat de l’entitat. A banda d’això, per tal d’avaluar el projecte en si i, per tant, els propòsits específics i generals d’aquest, es marquen uns indicadors i resultats esperats.

Els principals aspectes recollits de les darreres edicions i avaluacions del projecte Catalitza són:

Millora del nivell de català de tots els joves participants en tots els àmbits: comprensió, expressió i comunicació oral i escrita.
Millora de les competències personals dels participants pel que fa a habilitats i actituds personals.
Les entitats, han valorat positivament l’evolució dels joves. A més, la vinculació d’alguns joves amb l’entitat ha anat més enllà amb les persones d’aquesta, creant vincles interpersonals fora dels espais de l’entitat, i continuant participant en l’entitat on havien col·laborat.
Es destaca la millora en la predisposició a participar en les activitats que s’organitzen des del Casal de Joves La Kampana. De fet, bona part dels participants, posteriorment, en són usuaris.

El projecte Catalitza té una població beneficiària molt específica i s’encarrega de donar resposta a una situació difícil pels joves migrants de més de 16 anys. Valorem molt positivament la seva inserció dintre d’objectius transversals d’adaptació i integració dels joves en el seu entorn proper mitjançant la seva participació en una entitat local per a continuar millorant el seu aprenentatge del català mentre incideixen directament sobre el seu voltant i ajuden a combatre part de l’estigma que poden sofrir.

Projecte inclusiu de la població migrant: Es tracta d’un programa dissenyat específicament per a un sector de la població on, de vegades, és difícil d’incloure i promoure la seva participació en les polítiques i projectes de joventut, especialment amb la barrera de l’idioma. El projecte justament fa front a aquestes dues debilitats.
Treballa l’arrelament: Mitjançant l’aprenentatge de la llengua local, el voluntariat i la participació en associacions locals, els i les joves treballen la seva posició, relació i identitat en la seva localitat d’acollida, apropant-los també a la població local.
Integració multidimensional en la localitat: Les tres accions complementen de forma multidimensional diferents aspectes primordials per a la integració de les joves: la llengua, les relacions personals i l¡acció i preocupació per l’entorn proper.
Possibilitat de rèplica: Es tracta d’un Projecte innovador amb capacitat de rèplica en altres localitats per a facilitar la integració i participació del col·lectiu migrant en la seva localitat o barri.
Dona resposta a necessitats molt concretes: El projecte identifica clarament les dificultats dels seus beneficiaris i part de la població local del municipi i és formulat per al seu èxit, tot i ser una responsabilitat de l’administració pública.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Energy Control

admin on 20/09/2012

Energy Control

Descripció general

Energy Control és un projecte de l’àrea de drogues i salut de l’entitat Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) que té com a objectiu principal reduir els riscos i danys associats al consum de substàncies. Dues característiques són en la base de la singularitat del projecte: en primer lloc, el refús del discurs negatiu respecte a les drogues, tot acceptant la possibilitat del seu consum com a font de plaer i, per tant, una actuació basada en l’oferiment d’informació i orientació als joves, consumidors o no. En segon lloc, el caràcter voluntari de la major part del treball que fa possible el projecte. Més d’un centenar de persones arreu de l’Estat espanyol desenvolupen les activitats preventives.

Energy Control ofereix serveis a les institucions, associacions o empreses que organitzen activitats d’oci en les quals, per les raons que sigui, s’hi consumeix drogues. Les seves accions consisteixen essencialment a instal·lar un estand en els espais físics on té lloc l’activitat, en el qual ofereixen informació i orienten els assistents, siguin consumidors de drogues o no, sobre els riscos del seu consum, sobre la seva composició, i sobre estratègies per minimitzar els riscos i efectes nocius. A partir d’aquesta activitat central, presten servei a famílies, centres educatius, ajuntaments, empresaris i tota mena d’institucions. També elaboren i editen materials informatius, realitzen valoracions d’espais per avaluar la seva seguretat amb relació al consum de drogues, fan atenció personalitzada per oferir informació, realitzen anàlisis de substàncies i s’ofereixen com a instrument d’informació i formació per a tota mena d’institucions.

El projecte Energy Control es va iniciar l’any 1997, a Barcelona, de manera que ja té més de 24 anys d’existència, complint 25 anys el 2022. La seva concepció neix com a resposta a un context marcat per l’increment de substàncies en espais d’oci, principalment vinculats a festes, clubs, festivals i raves de música electrònica. Posat en marxa per un col·lectiu d’activistes provinents de l’àmbit de les addiccions, buscaven donar resposta a la realitat del consum de drogues des d’una metodologia que busca reduir els nivells de riscs, sense estigmatitzar les realitats del seu consum i donant espai a la possibilitat d’un ús responsable acompanyat d’una informació objectiva i útil sobre les substàncies, els seus riscos i les pautes d’ús de menor risc. De tal forma, el projecte buscava posicionar-se en una veta de projectes, dirigint els seus esforços a la majoria de persones consumidores de drogues de forma recreativa que no tenen problemes d’addicció, però que estan en risc d’experimentar-los.

Des d’aleshores, la seva activitat ha crescut de forma significativa, estan present en l’actualitat a altres punts de l’Estat espanyol i l’àmbit internacional amb la internacionalització del servei d’anàlisi de substàncies . En l’actualitat compta amb delegacions a Madrid, Andalusia i Balears, a més de Catalunya. La seva activitat de prestacions de serveis és continuada al llarg de tot l’any, mostrant la presència establerta del projecte i la seva acceptació.

En els darrers anys, el dinamisme del projecte ha dut a un gran creixement. L’any 2017, per exemple, van iniciar el projecte de Festes Majors (FM), amb l’objectiu de donar resposta a peticions d’ajuntaments, començant una línia d’intervenció específica dirigida a població adolescent i jove, enfocada al consum d’alcohol i cànnabis, i amb dinàmiques de contacte pròpies. Paral·lelament, es va dur a terme l’aplicació i consolidació de la mirada transversal de gènere en el projecte, vinculant també protocols de detecció de violències sexuals en espais d’oci o materials específics, així com el llançament del projecte ChemSafe, dirigit a homes que tenen relacions sexuals amb homes sota l’efecte d’estupefaents.

Aquest any 2021, tot i la pandèmia, s’ha reprès l’activitat en els espais d’oci, especialment aquells espais d’oci municipal, la qual havia estat paralitzada per la situació sanitària. Per a compensar la manca d’activitat presencial, Energy Control va organitzar dos simpòsiums virtuals a Catalunya sobre l’Oci Explicat per Dones i el ‘Nice People’ sobre l’estigma associat a l’ús de drogues. Paral·lelament, amb el Servei d’Anàlisi presencial, han obert tots els dimarts de 13h a 20h, amb una millora de l’eficàcia de l’anàlisi amb una tecnologia d’espectroscòpia que permet l’anàlisi en un sol dia de mostres equivalents a tres mesos amb els sistemes actuals. A més, van millorar l’atenció amb la creació d’una recerca interactiva de resultats de pastilles analitzades a temps real. Per últim, han llançat la TripApp (una eina creada per prevenir les intoxicacions de drogues) i han rebut el Premi de Prevenció Europea 2021, concedit pel Consell de Pompidou.

L’activitat de servei que es presta a institucions i particulars té un cost amb el qual s’autofinança. No disposem de pressupost global anual del projecte.

Energy Control rep subvencions de l’administració estatal a través del Plan Nacional sobre Drogas del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social i de la convocatòria de l’IRPF per fons socials, a través del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Des de les administracions locals i autonòmiques rep en l’actualitat suport econòmic de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, de l’Agència Catalana de la Joventut, de la Junta de Andalucía, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de l’Ajuntament de Palma de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Madrid i l’Instituto de Addiciones o Madrid Joven de Madrid Salud. També ha rebut subvencions de la Comissió Europea (2020) i el projecte Scanner.

Podeu consultar a través d’aquest enllaç els seus finançadors.

Núria Calzada és la coordinadora del projecte, però l’acció fonamental se centra en el treball del voluntariat, que el 2013 va arribar a 127 persones al conjunt de l’Estat. Durant l’any 2021, tot i la pandèmia, van participar un total de 45 persones (21 homes, 22 dones i dues persones no binàries).

Els voluntaris són persones amb coneixements i competents tècnicament que comparteixen la filosofia de treball del projecte i que reben formació continua. Per exemple, l’any 2021 es van realitzar 13 formacions internes per a la formació d’aquestes persones voluntàries.

El projecte compta, a més, amb un equip tècnic que presta suport i assessorament a tot l’equip de voluntaris.

L’univers de població diana destinatària està format per persones -majoritàriament joves-, d’ambdós sexes, que acudeixen a esdeveniments i establiments d’oci nocturn relacionats amb la música electrònica i el ball, així com Festes Majors. Es tracta de persones joves, consumidores d’alcohol i cànnabis de manera habitual, i d’estimulants com la cocaïna, l’èxtasi i el sulfat d’amfetamina (speed) quan acudeixen a aquests contextos. Solen mostrar un patró de consum dominat per la combinació de dues o més substàncies (entre les que sempre o quasi sempre sol estar present l’alcohol) i els manca informació adequada sobre riscos associats i sobre estratègies per limitar els danys. No solen tenir contacte ni amb dispositius preventius ni assistencials, pel que l’accés a la informació sobre reducció de danys i minimització de riscos sol produir-se a través del grup d’iguals. No obstant, els missatges de reducció de riscos són ben acceptats i valorats per aquesta població, sempre i quan aquests es trobin en línia amb les seves necessitats, no emetin judicis de valor i aportin informació objectiva.

Així doncs, s’adreça especialment als joves, però sense delimintar-ne l’edat d’una forma estricta. A partir d’aquesta activitat central presten servei a famílies, centres educatius, ajuntaments, empresaris i tota mena d’institucions.

Paralel·lament, en els darrers anys, s’ha incrementat l’atenció directa de forma presencial fora dels àmbits d’oci i, especialment, a través de les xarxes socials, com ara Instagram o Telegram. De fet, Catalunya té un grup propi a Telegram amb 400 persones subscrites on poden rebre informació i atenció i el seu Instagram compta amb més de 8000 seguidors.

Respecte a l’any 2021, s’han realitzat 33 intervencions en espais d’oci (12 intervencions en oci privat i 21 en espais municipals), arribant aprop de 8200 persones. Fora d’aquesta atenció en els espais d’oci, s’han atès 745 consultes (via mail, telèfon i xarxes socials).

Les accions informatives i d’orientació d’Energy Control es basen del treball entre iguals. És a dir, que les persones, bàsicament voluntàries, que hi participen, no adopten una posició de superioritat moral ni ètica, sinó que es relacionen amb els usuaris amb la normalitat pròpia de l’igual.

La major part dels voluntaris són joves, per bé que amb formació específica.

El projecte és associatiu en origen, de manera que la participació associativa és en l’arell de tota la seva feina. A banda d’aquesta idea central, però col·laboren amb entitats i projectes semblants o amb objectius similars a l’estat espanyol (p.e: Hegoak a Navarra, Ailaket de País Vasc, Exeo de Valladolid,…) així com en la majoria de països de la comunitat europea a través de la xarxa de grups RdR. O de llatinoamèrica (Colòmbia, Argentina, Costa Rica, Mèxic,…).

No és un concepte aplicable a aquest projecte, ja que no és propi de l’administració, sinó completament associatiu. Ara bé, cal destacar que les instàncies o departaments de l’administració que s’hi adrecen o amb que col·laboren abasten diverses àrees: joventut, sanitat, ensenyament, serveis socials, esports, cultura, etc.

Ja sigui pels ajuts que reben, ja sigui pels projectes que emprenen en col·laboració, Energy Control es relaciona amb tota mena d’administracions en l’àmbit europeu, estatal, autonòmic o local.

A més, des del 2016, Energy Control ha col·laborat en espais de política en l’àmbit internacional, participant en l’UNGASS, les inter-sessions temàtiques de la Comissió d’Estupefaents (CND) de les Nacions Unides a Viena, l’elaboració d’esdeveniments paral·lels sobre l’anàlisi de substàncies (2017) i al Fòrum de la Societat Civil (CSFD) de la Comissió Europea des del 2018.

També, l’any 2021, van participar en el World Mobile Congress per presentar la seva app, TripApp, una eina creada per prevenir les intoxicacions de drogues en la que hi participen.

Les característiques del projecte, amb desenvolupament i aprofundiment tècnic molt acusat, fan que hi hagi un avaluació estable i continuada de les seves actuacions, tant a nivell puntual, per a cada acción que realitzen, com a nivell global del programa.

De fet, amb un simple repassada de l’evolució de les actuacions del projecte, es comprova que hi ha una actualització estable dels seus continguts i tècniques.

Es tracta d’un projecte d’origen associatiu que supera la rigidesa de l’acció de l’administració i trenca barreres de relació amb els joves. S’aproxima als usuaris obviant tota posició de superioritat moral i descarta el discurs negatiu sobre les drogues, que habitualment genera refús i anula tot efecte positiu de les campanyes que es realitzen. La seva independència com a projecte i la naturalitat amb què ha adoptat criteris científics i els ha traslladat a tècniques de dinamització i aproximació als joves li ha donat una gran credibilitat i acceptació en la majoria d’àmbits i especialment entre els propis joves. És un exemple admirable en què l’expertesa es troba en la societat civil i no pas en l’administració, que acudeix a l’entitat a la recerca de suport tècnic, coneixementi eficàcia en el treball.

1. Voluntariat amb capacitat professional

La majoria d’actuacions d’Energy Control es desenvolupen mercès al treball de persones voluntàries. Però la seva participació està condicionada a tenir unes bones i adequades capacitats tècniques per a realitzar la tasca encomanada. Es conjuga, per tant, el treball voluntari amb la capacitat professional de prestar el servei. Se supera el distanciament habitual del professional allunya de la realitat, i s’evita també la banalització del treball voluntari. Voluntariat i professional, així doncs, combinats en un mateix projecte.

2. Discurs positiu

Energy Control afronta un dels àmbits que major polèmica generen quan s’intervé des de l’administració, tant per la dificultat d’afrontar la qüestió amb els protocols propis de les institucions, com per les implicacions morals i ètiques que tot sovint desperta. La seva gran virtut és que treballa en el món de les drogues sense negativitzar, sense fer ús de la prohibició i sense culpabilitzar els joves pels seus comportaments. Malgrat que la pràctica demostra una i altra vegada que els discursos negatius tenen un efecte escàs o, fins i tot, contraproduent, quan s’adrecen als joves, resulta molt dificil que l’acció directa de l’administració se n’escapi. La frescor i la naturalitat amb Energy Control afronta la qüestió li dona credibilitat i n’assegura l’eficàcia.

3. Adaptació a l’entorn

Tot i que l’acció central amb què treball Energy Control (la instal·lació d’estands en espais en els quals tenen lloc activitas d’oci) és el recurs bàsic de treball, l’entitat garanteix una adaptació per a cada cas. Per a totes les accions es genera previament un grup de treball que estudia les condicions i circumstàncies de l’entorn en el qual s’ha d’intervenir, i prepara l’activitat de forma específica. Així, els experts d’Energy Control ens expliquen que no és el mateix realitzar l’activitat en un concert, que en una rave o en un local tancat. En cada cas i en cada circumstància una manera d’actuar adaptada.

4. Diversificació del finançament

El projecte es fiança per diverses vies simultànies, i això en garanteix una Viabilitat al marge de contextos polítics concrets. Rep subvencions de l’administració, però també patrocinis, ajuts i donacions privades, i desenvolupa també un linia de serveis, de manera que cada acció realitzada genera uns ingressos que contribueixen al sosteniment del projecte.

5. Aposta per la comunicació

En l’arrel del projecte hi ha la difusió d’informació veraç i fiable, de manera que l’entitat dedica esforços a generar i editar materials divulgatius que actuen com a suport a les seves accions, però també en un marc comunicatiu general. Darrera d’aqueta acció divulgadora hi ha, també, la voluntat de rigor científic a l’hora de promoure actituds i criteris per abordar la qüestió de les drogues.

La màxima responsable tècnica del projecte és Núria Calzada, que actua com a coordinadora.

Núria Calzada. Psicòloga social (UB). Membre de l’equip d’Energy Control des de l’any 2000 i coordinadora des del 2006. He impartit multitud de formacions a professionals de l’oci, la salut i l’educació. Així mateix, ha participat tant en el debat sobre polítiques de joventut com en el disseny de polítiques de prevenció de drogodependències a Catalunya.

La responsable del projecte opina

Al llarg del projecte hem après que és necessària una bona gestió i el registre sistemàtic de dades. Igualment, s’ha de ressaltar la rellevància de l’avaluacó i la necessitat de formació dels portaveus dels projectes socials en l’atenció i assessorament a mitjans de comunicació.

Energy Control va néixer el 1997 i compleix 25 anys el 2022. En els seus inicis ningú podia preveure que aquella proposta innovadora i, per això, polèmica, arribaria al quart de segle. Al mateix temps, el 2020, amb l’arribada del virus del covid i el tancament dels espais d’oci, va suposar una davallada important d’activitat. Tot i la situació crítica de manca d’activitat i de pèrdua de contacte amb el voluntariat, ha estat l’oportunitat per parar-se a reflexionar, de mirar enrere i d’enfocar el futur. Un procés de reestructuració interna que hem seguit treballant el 2021 i que posarem en marxa el pròxim any, coincidint amb el 25è Aniversari.

Aquesta mirada cap el passat ens ha permès revisar els encerts i els errors i l’impacte i reconeixement global assolit. Al mateix temps, mirar cap el futur ens fa pensar en la missió i com afrontar els reptes de futur tenint en compte les lliçons apreses.

Una de les característiques del projecte és la Innovació i millora continua del programa. Any rere any s’incorporen millores tant en la gestió del projecte com en els serveis que oferim, fruit de l’experiència pròpia i del feedback rebut dels destinataris/àries.

La valoració personal, després de 15 anys d’activitat, és molt positiva. El projecte compta amb la credibilitat i reconeixement de la població destinatària, els joves, i, amb el pas dels anys, ha assolit també el reconeixement de professionals de la salut, l’educació, l’oci i els mitjans de comunicació. A més a més, el projecte ha crescut tant en àrees d’intervenció (medi educatiu, assessorament a municipis, formació a professionals externs, anàlisi de drogues,…) com a nivell estructural. Alhora, s’ha promogut el discurs de reducció de riscos mitjançant el recolzament a nous projectes en altres àrees, tant del territori espanyol com a nivell internacional.

Energy Control és un projecte de joves, per a joves…. Es tracta d’una població de difícil accés i per a la que es busca establir contacte a través de l’ús d’iguals procedents del col·lectiu destinatari (educació entre iguals) i el treball preventiu de proximitat (outreach work) amb l’objectiu últim de reduir el riscos i danys del seu consum de drogues.

La participació i implicació dels propis destinataris en el projecte fa que l’apropament sigui fàcil i directe. Això, junt amb un discurs sobre drogues no moralista, ha donat lloc a una alta credibilitat per part del públic diana, establint Energy Control com un punt de referència a nivell estatal en quant a informació objectiva sobre drogues.

Cal afegir que la base i el motor del projecte és la implicació de la població diana. Els i les voluntàries que en formen part, són el motor i assumeixen un rol actiu en totes les fases del projecte. No són pas un complement o ajut a l’equip tècnic, sinó més aviat al contrari, l’equip tècnic facilita i dinamitza l’acció. Així doncs, sense equip de voluntaris/àries, el projecte deixaria de tenir sentit i inevitablement d’existir.

En el moment de crisi econòmica en què estem, el repte de futur més important és la pròpia continuïtat del projecte. Per això, ens cal diversificar les fonts de finançament, ara per ara majoritàriament fonts públiques, i complementar-les amb finançament privat (donatius persones físiques, empreses, crowdfunding,…).

Catàleg materials 2014
Catàleg Nit 2014
Memòria de Actividades 2013
Informe Servei d’Anàlisi 2013
Dossier de premsa 2013
Dossier de participació comunitària 2013
Catàleg d’activitats preventives 2012
Memoria de Actividades 2011
Memoria de Actividades 2012
Nou projecte d’Energy Control el 2013: Dones i Drogues a la festa

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Aquí t’escoltem

admin on 09/09/2013

Aquí t’escoltem

Els i les joves poden realitzar fins a 10 sessions individuals amb les professionals dels ATE, i es procura que no s’hagin d’esperar més d’un mes a ser ateses.

Descripció general

Díptic “Aquí t’escoltem”

Memòria del Servei ATE del 2018

Memòria del Servei ATE del 2020

Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents (2013)

Document de licitació que es va obrir per posar en marxa el servei

Diagnosi Aquí t’escoltem i centre per Famílies amb Adolescents (Novembre 2019)

Flyer Aquí t’escoltem! (2021)

Flyer SAIF (2021)

PPT SAIF (2021)

SOBRE EL PROJECTE

Els i les joves poden realitzar fins a 10 sessions individuals amb les professionals dels ATE, i es procura que no s’hagin d’esperar més d’un mes a ser ateses. A partir d’aquí, si requereixen més acompanyament personalitzat se’ls deriva a altres serveis on puguin continuar el camí iniciat. Tot i això, cada cas es tracta de forma aïllada. Des del 2021, les joves poden rebre 16 hores d’atenció individual a cada Punt “Aquí t’escoltem” (11 hores d’atenció individual per part de la psicòloga i 5 hores d’atenció individual per part de l’educadora). Paral·lelament, sempre poden participar de les activitats en grup i tallers organitzats.

Durant l’any 2020, donada la situació del confinament, el servei es va realitzar de forma telemàtica, donant resposta a les necessitats individuals dels i les joves, mantenint el contacte a través de trucades, WhatsApp o videoconferències. També es van adaptar les activitats grupals al format virtual, responent a les necessitats que els havien transmès els i les joves. Alhora es van potenciar les accions de comunicació a través de les xarxes socials del Departament de Joventut, publicant articles i entrevistes, relacionats amb el benestar i la salut emocional de les persones joves, oferint recursos i eines a aquests.

A més, amb el nou canvi de gestió, els Punts “Aquí t’escoltem” oferiran activitats adreçades a professionals dels equipaments juvenils on s’ubiquen els Punts amb l’objectiu d’experimentar, aprendre i reflexionar la perspectiva de l’educació emocional per tal d’incorporar aquesta dimensió en la seva funció i en el funcionament de l’equipament juvenil.

SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ

El projecte es va iniciar el maig del 2013 amb la prova pilot de l’ATE Garcilaso. A continuació, el mes d’octubre de 2014 es van posar en marxa dos punts més: un a l’Espai Jove Les Basses (Nou Barris) i un altre al Casal de Joves Palau Alòs (Ciutat Vella). D’octubre 2014 a juny 2015 els 3 punts ATE van estar gestionats pel Centre Jove Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).

Cada any s’ha anat ampliant el servei amb un nou punt ATE, i durant el 2018 i 2019 es van obrir tres punts més i al 2021 es va obrir el desè “Aquí t’escoltem”, donant atenció així a tots els districtes de la ciutat: 1 ATE Ciutat Vella (al CIAJ), 1 ATE a Les Corts (a l’espai Jovecardí), 1 ATE a Sarrià-Sant Gervasi (a l’Espai Jove Casa Sagnier), 1 ATE a Gràcia (a La Fontana), 1 ATE Horta-Guinardó (a Boca Nord), 1 ATE a Nou Barris (a l’Espai Jove Les Basses), 1 ATE Sant Andreu (a l’Espai Jove Garcilaso), 1 ATE Sant Martí (a Can Felipa) , 1 ATE Sants-Montjuïc (a l’Espai Jove La Bàscula) i 1 ATE Eixample (a l’equipament Transformadors)

Els 10 punts ATE tenen un cost total de 625.371 euros anuals.

D’aquests diners, els 10 ATE, disposen de 140.000 euros anuals per a les despeses de material, contractació de talleristes, transport, comunicació gràfica, material tècnic, organització de jornades per a professionals, etc.

L’Ajuntament de Barcelona financia el servei a través de la licitació de la gestió dels punts ATE, que fins al 2018 va gestionar l’empresa Iniciatives i Programes. Des del juny de 2021, gestiona Fundació FASI.

Per a la correcta prestació del servei per cada punt ATE està estipulat

30 hores setmanals de servei d’educació social de les que s’estima que es dedicaran un màxim de 12 hores a coordinació i treball intern i la resta a intervenció directa (18 hores).
18 hores setmanals de servei de psicologia de les que s’estima que es dedicaran un màxim de 7 hores a coordinació interna i externa i treball de regulació interna, i la resta a intervenció directa (11 hores).
Igualment, caldrà proveir dels especialistes i talleristes necessaris pel desenvolupament de la programació que el servei vagi desenvolupant.

Segons les últimes dades de què disposem, aquest seria l’equip de professionals de l’Aquí t’escoltem:

Referents municipals: Pilar Pascual Calvo
Direcció del Servei: Mariona Moratona Irla
Coordinadora dels Punts “Aquí t’escoltem”: Claudia Viñas De Temple
Administració del Servei: Roser Francisco Gurguí
Educadora social Centre per a Famílies: Montserrat Pujol Morcillo
Coordinadora i Educadora social Centre per a Famílies: Stefania Angella
Psicòleg Centre per a Famílies: Raúl Abril Adán
Psicòloga Centre per a Famílies: Almudena Sánchez Velasco
Educador ATE Ciutat Vella: Jaume Clavé Escofet
Educadora ATE Eixample: Malaika Comet Asencio
Educadora ATE Sants: Julia Fernández Marqués
Educadora ATE Les Corts: Anna Xartó Toran
Educadora ATE Sarrià-Sant Gervasi: Raquel Terribas Pie
Educadora ATE Gràcia: Lucía Picazo Moyano
Educadora ATE Horta-Guinardó: Marina Domènech Colomina
Educadora ATE Nou Barris: Guillermo Güeto Martínez
Educador ATE Sant Andreu: Anna Castelló Bueno
Educadora ATE Sant Martí: Carla Prus Ruiz
Psicòloga ATE Ciutat Vella/Sant Andreu: Meritxell Puértolas Argüelles
Psicòloga ATE Eixample/Sants: Sandra Leyva Michot
Psicòloga ATE Les Corts/Gràcia: Marina Bordes Domènech
Psicòloga ATE Sarrià-Sant Gervasi/Sant Martí: Eugènia Cruz Guifreu
Psicòloga ATE Horta-Guinardo/Nou Barris: Helena Sanchez Codern

Els punts ATE són serveis adreçats als adolescents (de 12 a 20 anys) on es proporcionen eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomentar el seu creixement personal mitjançant la creació d’activitats atractives que responguin als seus interessos per tal de motivar la seva implicació, participació i empoderament. Segons l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, el 39,1% de les joves de la ciutat presenten risc de mala salut mental.

La població total a Barcelona en aquesta franja d’edat és de 115.225 persones.

Durant el 2020, es va atendre a 4.740 joves i es van fer 5.556 atencions grupals i 2.165 atencions individuals. L’any 2021 es van atendre de gener a octubre a 9.484 joves, i s’han realitzat 10.301 atencions grupals i 1.764 atencions individuals. Aquest increment mostra la importància del risc de mala salut mental que experimenten les joves, agreujant-se encara més amb els efectes de la pandèmia de la COVID-19.

Els i les joves no participen de forma activa, sinó que són beneficiàries del servei. Ara bé, cal comentar que les persones professionals que donen suport i resposta al servei són professionals joves per tal de ser properes a les persones ateses. En general, la llarga trajectòria del projecte mostra la bona acollida i valoració del pas de les joves pel servei.

Tot i això, l’any 2019, es va realitzar una nova diagnosi realitzant entrevistes a les joves i famílies per donar veu i conèixer les necessitats i demandes en l’actualitat per a l’adaptació i elaboració d’una nova gestió del servei. En aquestes entrevistes es va preguntar a les joves quines eren les seves majors preocupacions, com aquest col·lectiu gestionar les seves preocupacions, la visió de les joves participants en el servei i els canvis que han experimentat en la gestió de les seves preocupacions i finalment, la visió de les joves que no han participat en el servei.

Els punts ATE es recolzen, si cal, en entitats esportives, associacions juvenils, entitats vinculades a col·lectius específics, per tal de donar suport a un o una jove que s’ha acostat al servei. Podria passar, per exemple, que a una persona jove li pugui anar molt bé fer un voluntariat, i se l’acompanyien el procés de trobar aquella entitat juvenil on pugui desenvolupar-se.

Dins del mateix servei, la cooperació transversal que es pot donar és la que es dona pel fet que com que algunes professionals estan en ATE de diferents districtes, doncs poden tenir una coneixença més àmplia de la realitat i poden intercanviar experiències d’un punt a un altre que els poden ser d’utilitat.

Els servei es coordina estretament amb altres serveis municipals o altres administracions, establint protocols de derivació i acords preferents, per poder conèixer, assessorar i derivar de forma eficaç en cada un dels casos. Es tracta també d’intercanviar informació i coneixement entre aquests recursos més especialitzats.

El servei es coordina, per exemple, amb departaments, equipaments i serveis com la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil – CIAJ, Centres educatius d’ensenyament secundari, Barcelona Activa i Educadors en Medi Obert, entre d’altres.

Estan establerts una sèrie d’indicadors qualitatius i quantitatius sobre l’atenció psicològica personalitzada i sobre els tallers i activitats pròpies i en grup. Trimestralment es presenta una memòria amb el resultat de les intervencions.

Hem triat aquest projecte perquè es tracta d’una intervenció multidisciplinar en l’acompanyament de les persones joves en el seu trànsit cap a l’adolescència, una etapa de canvis i necessitat d’acompanyament. Alhora perquè es tracta d’un servei que de forma coordinada amb diferents agents i serveis públics pretén abordar l’educació emocional dels i les joves ja sigui de forma individual com en grup.

Autonomia
Es tracta d’un servei on les persones joves hi poden accedir sense l’acompanyament d’un adult. Per tant se’ls empodera a acostar-s’hi i a treballar-se sense la supervisió de la persona adulta.
Generador de confiança
Com a conseqüència del punt anterior, el fet que sigui un espai liure, sense acompanyament formal de l’adult, això genera en el jove confiança en el propi servei i en les persones professionals mateixes que el gestionen. Es concep com un espai segur, i ho és.
Proximitat
L’atenció de les professionals als joves es fa de forma personalitzada i individualitzada i es fa des dels seus llocs de relació i trobada. Es procura que els punts ATE estiguin en equipaments juvenils, s’acosten allà on les persones joves se senten interpel·lades.
S’aborda un intengible: les emocions
Li donen un enfocament nou al treball de les emocions. Diferencies el que és salut mental del que és el malestar emocional, on moltes de es joves es troben pel moment vital on es troben: problemes d’assetjament escolar, parella, dubtes sobre sexualitat i gènere, relacions amb amics, entre d’altres.
Integralitat
Es treballen diferents aspectes del moment vital de la persona com la família, el gènere, les relacions afectives, l’educació, la sexualitat, el malestar emocional, etc. D’aquesta manera, tant pel que fa a l’atenció individualitzada com a les activitats grupals, permeten abordar de manera integral la situació i necessitats dels i les adolescents.

Amb l’aprovació de l’any 2013 de la “Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents” es fa un reconeixement de l’etapa adolescent i a l’atenció a aquesta des d’un model de promoció i prevenció: acompanyar als adolescents afavorint la millora de les seves capacitats i habilitats individuals i socials per a afrontar millor el seu moment vital. I des d’aquesta mirada, des del 2013 fins l’actualitat, el Servei d’Adolescents i Famílies ha realitzat una tasca d’acompanyament emocional i prevenció des d’un abordatge integral a l’etapa adolescent.

Sempre, des d’una mirada positiva cap a l’adolescència des del Centre per a famílies i adolescents com des dels punts “Aquí t’Escoltem”, s’ha facilitat l’acompanyament de l’etapa adolescent proposant eines i habilitats, tant als i les adolescents com a les seves famílies, des la prevenció i promoció de la salut emocional, acostant-los als serveis i recursos existents a la xarxa pública i privada que estan al seu abast.

En aquests moments que els punts “Aquí t’Escoltem” ja estan presents a tots els districtes de la ciutat, i han esdevingut serveis de referència en l’atenció emocional dels adolescents en el territori. El repte per nosaltres és poder sistematitzar el model de promoció i prevenció que els orienta així com tota l’activitat que estan realitzant sense perdre la flexibilitat i adaptació a les necessitats de cada jove i cada territori.

I amb l’objectiu de sistematitzar la tasca del servei, d’una banda, pel que fa a l’activitat grupal, s’ha començat a treballar en un cataleg d’activitats que pugui recollir tota l’activitat que està oferint el servei a la ciutat. I d’una altra, pel que fa a l’activitat individual, en la sistematització de les dades per poder donar solucions a poder atendre de la forma més àgil i sense llista d’espera als adolescents i joves que tenen un néguit, dubte, preocupació…

Aquí t’escoltem (Ajuntament de Barcelona)

Díptic “Aquí t’escoltem”

Memòria del Servei ATE del 2018

Memòria del Servei ATE del 2020

Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents (2013)

Document de licitació que es va obrir per posar en marxa el servei

Diagnosi Aquí t’escoltem i centre per Famílies amb Adolescents (Novembre 2019)

Flyer Aquí t’escoltem! (2021)

Flyer SAIF (2021)

PPT SAIF (2021)

No disposem d’informació per aquest apartat.

Pressupostos participatius

admin on 25/05/2012

Pressupostos participatius

Descripció general

L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana articula gran part de la seva política local de joventut a través del Projecte jove Participa a Santa Eulàlia, el qual estructura un sistema propi de participació que s’ha anat desenvolupant i perfeccionant des de l’any 2005. L’eix central del projecte és la capacitat real de decisió dels i les joves del municipi, que proposen accions, millores i activitats per posteriorment decidir quines d’aquestes actuacions es realitzaran amb el 100% del pressupost municipal de joventut destinat a accions (16.000€). Un cop les joves aproven el pressupost es responsabilitzen de la gestió del pressupost i de l’execució de la proposta i finalment participen de l’avaluació de la seva proposta i del conjunt del procés participatiu.

Així doncs, la màxima capacitat decisòria sobre la gestió del pressupost municipal de joventut recau sobre l’Assemblea Jove, en la qual hi són representats joves a títol individual i membres d’entitats juvenils i col·lectius informals però d’estructura estable. S’organitzen a través de comissions temàtiques per a la gestió directa o comunitària, i en tot el procés reben el suport del tècnic municipal i del dinamitzador de joventut. Al voltant del 90% de les activitats decidides pels mateixos joves s’arriba a realitzar segons les previsions. Malgrat els bons resultats generals del projecte, però, el més destacable és el procés, perquè els joves es corresponsabilitzen amb l’ajuntament en l’ús correcte dels recursos públics, perquè coneixen de primera mà la dificultat de pressupostar i cenyir-se després a les decisions preses i perquè aprenen a gestionar en primera persona, amb l’obligació de passar comptes de la feina i la despesa realitzada.

D’altra banda, el projecte dels pressupostos participatius de joventut és una eina que permet enfortir el vincle entre professionals de joventut i joves del municipi. Això permet detectar problemàtiques i necessitats que tenen a veure amb la joventut per després orientar estratègicament polítiques transformadores a partir de les necessitats detectades.

El projecte es reprodueix anualment, però el procés complet dura setze mesos, perquè durant la segona meitat de l’any se superposa l’execució de les actuacions decidides amb l’inici de la planificació per a l’any següent. La primera edició es va realitzar el 2005 i, amb l’edició de 2021, ja són 16 anys de projecte, mostrant la seva consolidació i acceptació. Cada projecte anual segueix les següents fases:

Fase 1: organització del procés. Setembre

Constitució del grup motor i planificació general

Fase 2: difusió i explicació de la iniciativa. Octubre

Elaboració de materials de difusió i vídeo, xerrades informatives amb estudiants i entitats. La finalitat és convocar tots els joves del municipi per tal que facin propostes d’actuació per a l’any següent i per animar-los a participar en l’assemblea que decidirà quines activitats es realitzen i amb quin pressupost per a cadascuna.

Fase 3: recepció i codificació de demandes. Assemblea. Novembre

Recollida de propostes i preparació per dur-les a l’assemblea en la qual es prendran les decisions finals. Per culpa de la pandèmia, durant l’any 2021 l’Assemblea jove es va haver de celebrar al llarg de vuit dies del mes de febrer per tal de poder separar les joves participants en grups de màxim sis persones, tal com les mesures exigien en aquell moment.

Fase 4: tancament del procés i devolució. Desembre

Un cop preses les decisions sobre actuacions a realitzar i pressupost destinat, es fa devolució del procés als joves del municipi per tal que tinguin coneixement del resultat. S’organitzen i s’activen les comissions de treball que hauran d’executar les accions acordades.

Fase 5: dinamització, seguiment i avaluació. Gener-desembre.

Execució de les accions decidides, dinamització i suport per part de l’equip tècnic municipal, seguiment de la feina amb avaluació continuada i balanç final amb una nova assemblea general.

Es compta amb 13.500 euros anuals per realitzar activitats decidides i gestionats directament pels joves. Amb aquests diners es duu a terme un nombre variable d’accions i, per tant, en el procés també hi juga un paper rellevant l’eficiència en la gestió. Així, la xifra més alta d’accions fetes es va produir en la darrera edició: el 2013 es van executar 23 accions amb aquest sistema participatiu. Tant el 2012 com el 2011 havien estat 16.

A banda del pressupost que gestionen directament els joves, però, en l’assemblea general ex fixen les prioritats per a tota la despesa del pressupost municipal dedicat a joventut. A tall d’exemple, exposem tot seguit el pressupost 2012, decidit i acordat segons aquest sistema participatiu. Fou el següent:

Pressupost 2012

Recursos humans
Dinamitzador juvenil	8.367,00.-
Tècnic de joventut	14.963,00.-
Difusió i publicació	3.125,00.-
Accions decidides en el procés participatiu
Propostes joves 14-18 anys
Musical 4t ESO	500,00.-
Disco jove	500,00.-
Bus nocturn	750,00.-
Gags	200,00.-
Esquiada jove	500,00.-
Tallers teatre	1.500,00.-
Suport actvitats 2n Batx.	500,00.-
Torneig futbol Nadal	300,00.-
Call of Duty	400,00.-
Nit del terror	750,00.-
Cine a la fresca	300,00.-
Propostes joves 19-30 anys
II Soundaulalia (rock emergent)	2.400,00.-
II Festival Curtmetratges	650,00.-
Maxi Lipdub	1.300,00.-
Torneig ping pong	1.500,00.-
ADFT 2012	1.450,00.-
TOTAL	39.955,00.-

En l’última edició realitzada el 2021, el pressupost anual s’ha incrementat respecte als inicis, amb un total de 16.000€ de la partida d’accions i activitats per a joves de l’Ajuntament de Santa Eulàlia.

En l’edició de 2012, el projecte s’ha finançat amb una aportació del pressupost municipal de 19.763,00.- amb una subvenció de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, de 15.500,00.- i un altre de la Diputació de Barcelona, de 4.692,00.-

No disposem, fins al moment, de dades de finançament dels anys següents.

A banda de la pròpia participació dels joves, que constitueix l’eix central del projecte, la responsabilitat tècnica recau en dues figures bàsiques:

Tècnic Municipal de Joventut
Dinamitzador juvenil

Els destinataris són la totalitat dels joves del municipi: uns 1.200, de 15 a 29 anys. El màxim nombre participants en l’Assemblea de decisió del projecte va ser l’any 2010, amb 98 joves.

Des del seu inici, el projecte ha anat augmentant el nivell de participació dels joves, de forma ininterrompuda. El 2010 hi va haver una punta de participació, amb 98 joves a l’assemblea decisòria, però si exceptuem aquesta dada puntual, entre 2005 i 2013 les xifres no han fet altra cosa que augmentar. El 2013 es va comptar amb un grup de 48 joves liderant el procés (la xifra més alta assolida), amb 85 participants en l’assemblea, i amb la presentació de 176 propostes d’activitats per desenvolupar.

En la darrera edició del procés de participació realitzada el 2021, arribant ja a la 16a edició, 83 joves d’entre 14 i 30 anys de Santa Eulàlia han participat en com gestionar els diners del projecte. Si bé es tracta d’un nombre de joves participants en l’Assemblea és inferior al d’altres edicions, va ser considerat com a una bona dada a causa del context de la pandèmia en el qual es va dur a terme tot el procés participatiu.

Es desenvolupa un treball comunitari intens que culmina en una assemblea de joves del municipi oberta a la participació individual i com a representants d’entitats o col·lectius. L’impuls és a càrrec d’un grup motor que assumirà també el lideratge de les comissions temàtiques que duran a terme les actuacions acordades en l’assemblea. Així doncs, el projecte ajuda a les joves a viure aquesta etapa de la vida i els acompanya en el camí cap a la vida adulta; es potencia l’autonomia juvenil i la formació integral de la persona i finalment, fomenta la Participació juvenil i el vincle amb la comunitat.

El que és fonamental del sistema és que l’assemblea decideix sobre pressupostos municipals, sobre continguts de les accions a desenvolupar, sobre la seva priorització i que gestiona directament una part substancial de les actuacions a realitzar. En aquest sentit, es pretén crear cultura participativa, corresponsabilitzar a les joves en la gestió dels recursos públics i fomentar la interrelació de diversos col·lectius i edats, especialment dotant-los d’autonomia en la definició de les propostes i el treball de tots els actors claus en la seva realitat.

Així doncs, a través de l’Assemblea jove s’elaboren anualment uns pressupostos en els quals els joves del municipi diuen la seva de manera activa, prenent decisions sobre els recursos públics i participen directament de la gestió de l’Àrea de Joventut.

D’altra banda, amb aquest projecte s’aconsegueix dur a terme un important nombre d’accions i activitats (les joves multipliquen els recursos) que s’ajusten a les seves necessitats (les propostes provenen d’elles mateixes) i que assoleixen un major èxit de participació (les organitzen i en fan difusió).

En l’última edició del 2021, a causa de les restriccions presents gran part de l’any, van dificultar la realització d’algunes de les activitats escollides; així com la cancel·lació de certes activitats (fent que el pressupost passés a la següent acció escollida a l’Assemblea Jove). En total, es van proposar 24 accions diferents, de les quals se’n van emportar 22 a votació i 11 van ser seleccionades a l’Assemblea jove. Finalment, es van realitzar un total d’onze accions:

Santaka Emergent Fest
Torneig de Paintball
Ajuts pel Transport Públic
Millora i ampliació del parc de Workout de Can Font
Torneig de Fifa 21
Taller d’stencil
Reparació Skatepark i taller de skate
Sarau d’estiu
Baixada de Carretons
Taller de Parkour
Esquiada jove

A l’Assemblea hi són representades habitual sis entitats juvenils i deu grups informals de joves, a banda dels joves que en formen part a títol individual.

El projecte identifica 13 instàncies municipals que tenen veu o participació directa en alguna de les accions desenvolupades (són habitualment tècnics, serveis o regidors municipals).

Es compta amb la participació de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona, i amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Participen també com a agents implicats centres d’ensenyament, equipaments públics del municipi i la comarca, el projecte educatiu del municipi i la Mancomunitat de la Vall del Tenes.

És un exemple molt poc freqüent de participació ben entesa i completa. Dona capacitat real de decisió als joves i els fa responsables de les seves actuacions. Els transmet la complexitat de la gestió i els apropa a l’administració dels recursos públics. Posa un especial èmfasi en la participació com a procés, i no tant en la seva anàlisi quantitativa (tot i que també el fa). És a dir, dóna més importància al com que a què.

1. Transmet la complexitat de la gestió dels recursos públics

No estalvia als joves les dificultats pròpies de la presa de decisions, amb les possibles contradiccions i dilemes que es plantegen quan cal prendre decisions sobre uns recursos limitats. Els joves es veuen en l’obligació de prioritzar i això fa que analitzin amb més cura i realisme la necessitat real de les seves propostes i la seva Viabilitat.

2. Integra la política municipal de joventut en el procés participatiu

Tot sovint els plans locals de joventut es converteixen en instruments artificials, de gran complexitat i completament allunyats dels seus destinataris reals. En aquest projecte, cada acció decidida pels joves s’integra en un àmbit propi del pla i s’exigeix una mínima comprensió de la seva estructura. En general, aproxima l’administració als joves i la fa una mica més comprensible i entenedora.

3. És transparent

Una condició ineludible per tal que aquest projecte es desenvolupi correctament és la difusió i la comunicació. Es dóna molta informació als joves, se’ls detalla totes les dades existents sobre cada actuació possible, i arriben a tenir a les mans tots els aspectes que influeixen en la decisió final. En una descripció ideal del que hauria de ser un procés participatiu hem de situar en la primera línia de prioritat la disposició de tanta informació com existeixi. Per opinar, per argumentar, per debatre, per prendre decisions i, finalment, per actuar en conseqüència, cal, en primer lloc, disposar d’informació. Aquest projecte intenta fer-ho.

4. Recull totes les virtuts del treball comunitari

Posa en relació joves diferents i amb interessos diversos. Fa que es coneguin entre ells, que valorin les prioritats i les virtuts de l’altre, i que es posin d’acord per aconseguir el benefici mutu, és a dir, comunitari. Per tot plegat, els joves que participen en el projecte realitzen un procés d’aprenentatge remarcable. El projecte és una escola de democràcia, de diversitat, de tolerància i d’acceptació de l’altre. Tot això, al costat de l’aprenentatge pràctic sobre aspectes de gestió: com s’elabora un pressupost, com es planifica, com es programa, com es produeixen esdeveniments, aspectes logístics, qüestions legals i de seguretat.

5. La pràctica acompanya la teoria

Molts projectes excel·lents sobre el paper han tingut traduccions deficients en la pràctica. Aquest projecte toca de peus a terra perquè delimita bé els recursos disponibles, fa una adequada anàlisi de l’entorn i de la realitat propera en la qual es desenvolupa i mesura amb encert les possibilitats reals d’actuació. Per tot plegat, aconsegueix un èxit extraordinari en la seva execució. Al voltant del 90% de les actuacions aprovades s’acaba executant segons les previsions. Si es repassen amb detall les actuacions realitzades es veu que són individualment modestes, però el seu assoliment eficaç converteix el projecte, en conjunt, en una proposta ambiciosa. El fet més destacable és el procés de participació que genera la seva execució, però el fet que els resultats finals siguin perfectament quantificables i demostrables encoratja de cara al futur i referma els valors que per si sol té el projecte.

El màxim responsable tècnic del projecte és el tècnic de joventut, Dani Marín.

Dani Marín. Tècnic Superior en Integració Social (Institut de Gallecs). Diplomat en Educació Social per La Universitat de Barcelona i Màster interuniversitari en Polítiques de Joventut i Societat. El meu itinerari professional va començar com a monitor a l’escola d’inserció ocupacional Barcanova (Santa Perpètua de Mogoda), i va continuar per un pla ocupacional de dinamitzador juvenil a Caldes de Montbui. Poc després dinamitzador juvenil al Casal de Can Butjosa de Parets del Vallès i l’any 2003 al GRA equipament juvenil de Granollers. L’any 2007 vaig començar a treballar a Santa Eulàlia de Ronçana com a tècnic de Joventut fins ara.

El responsable del projecte opina

Després de set edicions, les modificacions del projecte han estat moltes, i han ajudat cada any a consolidar aquesta manera de fer. Les dificultats han passat per mantenir o millorar el nivell de compromís a cada edició per part del col·lectiu jove i mantenir l’aposta ferma d’aquesta metodologia per part dels responsables polítics. Una de les coses que més han ajudat segurament ha estat els resultats obtinguts a cada edició. S’ ha reforçat l’idea de que és un mecanisme que fa eficient la gestió dels diners públics, responsabilitza als joves a partir d’una pedagogia de l’experiència, amb diàleg, consens i enforteix el vincle amb la comunitat, ja que els joves tenen un espai protagonista a la vida del municipi a través de les accions que decideixen i lideren ells mateixos. Les característiques més importants a tenir en compte per a un procés de participació on els joves decideixen, és la voluntat política, el compromís tècnic, el treball comunitari i l’existència d’un grup de joves motivats que creguin en el projecte i se’l apropiïn. En ser un projecte dirigit a joves de catorze a trenta anys, és molt important tenir en compte que les maneres de fer d’una persona de setze anys és diferent a una de vint-i-cinc, i per tant s’han d’utilitzar llenguatges, mecanismes i acompanyaments diferents segons els grups d’edat. Per tant, l’aspecte comunicatiu i de dinamització constant del procés és fa imprescindible. Pel que fa a les necessitats, només cal tenir un mínim pressupost per a les accions, voluntat política per a solucionar aspectes burocràtics i personal professional per al disseny del projecte i la seva implementació. Un dels aprenentatges que crec més importants és comprovar que treballant amb Transparència, a prop dels joves i oferint instruments de democràcia directa des de l’administració pública, podem transformar la realitat. Constatar que si és dona veu, protagonisme i responsabilitat col·lectiva a la ciutadania, la resposta és bona. Tot plega, són arguments per redirigir les polítiques cap a escenaris radicalment més democràtics. Els reptes que s’ens plantegen de cara al futur passen per enfortir el procés, sobretot millorant els canals de comunicació, dirigits als joves de 18 a 30 anys, ja que actualment és la franja d’edat que participa menys en el procés. Un altre tema important és millorar el retorn als responsables polítics, per evitar qüestionaments al procés per manca d’informació. Serà esencial, per acabar, treballar intensament per mantenir el nivell de participació com en les últimes edicions per consolidar el mètode i que la població jove l’interioritzi i se’l faci seu, per tal que en un futur pugui transcendir a altres esferes de decisió de la vida pública de Santa Eulàlia.

lataka.cat

facebook.com/LaTAKAjove

twitter.com/latakajove

youtube.com/SANTAKAJOVE

Pòster 2014

Tríptic 2014 anvers / Tríptic 2014 revers

Presentació 2013

Presentació 2005–2013

Jove Participa a Santa Eulàlia 2012

Jove Participa a Santa Eulàlia 2011 Powerpoint

Tríptic 2012 anvers / Tríptic 2012 revers

Documental sobre els Pressupostos Participatius de Joventut de Santa Eulàlia de Ronçana

Retorn als i les joves de Santa Eulàlia del procés de pressupostos participatius de joventut 2019 i invitació a participar a l’Assemblea Jove 2020

Notícia de difusió de l’Assemblea Jove

Notícia sobre el funcionament de l’Assemblea Jove en època de pandèmia

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Festival AltraVeu Jove

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Matchfunding Arrela’t a l‘Alt Pirineu i l’Aran

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Programa Escolta Jove

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Girl Zone: espai de sororitat

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts