Espai Jove Intercultural

admin on 12/03/2015

Espai Jove Intercultural

Espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació.

Descripció general

L’Ajuntament de Mollerussa ofereix als joves adolescents del municipi un espai de lleure dinamitzat per dos educadors amb la doble finalitat de prevenir situacions de desarrelament amb possible risc d’exclusió social i de promoure hàbits de participació en el marc d’un ideal de ciutadania activa. El projecte acull cada any com a mínim 40 nois i noies de 12 a 15 anys, provinents dels tres centres d’ensenyament secundari de la població i amb orígens diversos, representatius també de l’elevat percentatge de població immigrada de Mollerussa.

Es creen dos grups de 20 nois i noies cadascun, un d’alumnes de 1r i 2n d’ESO (11 i 12 anys), i l’altre de 3r i 4t d’ESO (13, 14 i 15 anys). El primer desenvolupa la dinàmica Investiguem la història de Mollerussa, que consisteix a organitzar trobades amb persones grans provinents del Casal Municipal per a la Gent Gran, que els expliquen la vida al municipi anys enrere. El segon grup treballa la dinàmica Vivint Mollerussa, que consisteix essencialment a conèixer la realitat actual del municipi amb tota la seva diversitat i a promoure accions que impliquin els joves en projectes per a la comunitat.

Les trobades es realitzen a l’equipament Espai Jove Intercultural (EJI) i tenen lloc dues vegades la setmana. Al llarg del curs es realitzen diverses activitats o accions, algunes dels dos grups per separat, d’altres en comú, però amb la finalitat compartida d’evidenciar la realitat intercultural del municipi, reflexionar i discutir sobre ella, i descobrir els espais possibles de participació a través dels quals els joves poden també fer aportacions al benestar comú. Entre les múltiples accions que realitzen hi ha, per exemple, la dinamització de l’espai musical Aixopluc, tallers sobre els drets dels infants, participació en una trobada estatal de consells infantils i d’adolescents, activitats del parc de Nadal, tasques de voluntariat o el programa setmanal de ràdio EJI Flash Night.

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que durant el curs 2015-2016 s’ha realitzat la desena edició.

A principi de curs, durant el mes de setembre, es seleccionen els vint nois i noies de cadascun dels dos grups d’entre les múltiples sol·licituds que fan els mateixos joves. L’equip de Prevenció i Mediació Comunitària de l’Ajuntament de Mollerussa realitza la selecció, atenent a criteris de diversitat, mirant de mantenir en els grups una mínima representativitat dels diferents orígens culturals dels joves i paritat pel que fa al gènere.

Els grups fan dues trobades la setmana (dilluns i dimarts) amb els dos educadors que condueixen el projecte, durant les quals realitzen les dues dinàmiques diferenciades i s’estimula el debat i la discussió sobre les diverses temàtiques a tractar. A través d’un sistema de participació permanent, els propis joves van decidint de quina manera es despleguen els diverses accions que tenen lloc al llarg de l’any.

Al llarg de les diferents edicions del projecte, s’han realitzat, entre moltes d’altes, les següents activitats.

Activitats d’aprenentatge i servei amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya
Participació en l’organització del Carnaval
Voluntaris en l’activitat d’inici de la Festa Major
Activitat Xtreme Action Mollerussa, durant la Festa Major
Proposta dels tallers d’estiu
Organització de la festa de cloenda de l’EJI
Programa de ràdio setmanal EJI Flash Night
Audiència amb l’alcalde per proposar projectes
Treball i participació col·lectiva i individual en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, amb la promoció de les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i l’ambiental.
Celebració dels Drets dels Infants, amb la realització de cartells i de vídeos per a la seva difusió i sensibilització de la població el 20 de novembre, al voltant de la reflexió sobre la situació de la infància en el municipi i comunitat i el desenvolupament d’un pla per millorar-lo, posant les seves preocupacions i els seus drets en el centre dins de la campanya “Per a mi i per a tots els meus companys” realitzada des d’UNICEF.

Durant el mes de juny es realitza l’avaluació de tot el curs.

La despesa anual pressupostada el 2016 ha estat de 14.435 euros, dels quals, 14.035 euros es destinen als costos laborals dels dos educadors. Resten, per tant, 300 euros per a despeses en material fungible (el 2015 eren només 100 euros).

Per l’any 2021, el projecte de l’Espai Jove Intercultural junt amb el Consell de Participació Adolescent dins del Pla d’Infància tenia una partida unificada 8.000 €, mostrant una davallada de gairebé 6.500 € vinculada a les activitats que van poder dur-se a terme a causa de les limitacions pel context de la pandèmia.

La despesa depèn d’una partida consolidada de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania. Només es va produir una variació durant dos anys, en els quals la figura d’un dels dos educadors la va assumir el tècnic de joventut del municipi, de manera que es convertia en una aportació de la regidoria de Joventut.

Queda clar, per tant, que tota la despesa directa en activitats forma part dels pressupostos que per a aquestes activitats ja tenen les diferents regidories o departaments de l’ajuntament. No està valorada la part d’aquests pressupostos que es destinaria directament al projecte EJI. En tot cas, aquesta estructura de despesa certifica el caràcter transversal del programa.

La totalitat de les despeses s’assumeixen des del pressupost municipal dins del Pla d’infància, però han comptat amb diverses subvencions.

En l’inici de l’EJI, quan es va programar com a projecte pilot, el 50% de la despesa es cobria amb subvencions de la Secretaria per a la Immigració del Departament de Benestar i Familia i de la Secretaria General de Joventut, que en aquell moment depenia de Presidència de la Generalitat.

A partir de 2007 i fins l’any 2017, es disposa d’una única subvenció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència del Departament de Benestar i Familia, de 950 euros anuals.

Dos educadors socials que condueixen i dinamitzen els grups de joves. Tots dos estan integrats a l’equip de prevenció i mediació comunitària de la regidoria de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Mollerussa. Un d’ells, a més, assumeix la funció de director tècnic del projecte.

A més de la dedicació explícita dels dos educadors, hi intervenen puntualment els tècnics municipals responsables dels projectes o activitats en les quals participen els joves en el desplegament de les dinàmiques dels seus grups.

Cada any 40 adolescents són triats per participar al projecte, tot i que en ocasions alguns joves que en l’edició anterior van integrar el grup dels més joves hi continguen col·laborant, de manera que, per exemple, l’any 2013 van comptabilitzar fins a 60 nois i noies.

En qualsevol cas, la inscripció està limitada a aquestes xifres, i es fa una selecció entre els nois i noies que sol·liciten integrar-s’hi. Cada any hi ha al voltant de 80 joves que ho intenten, de manera que pràcticament la meitat es queden en llista d’espera. L’expectativa i l’interès a formar part del projecte, per tant, és alta.

El curs 2015-2016, el 65% dels nois i noies eren nascuts a Catalunya. És interessant constatar que aquest percentatge va disminuint paulatinament, perquè l’any 2013 els nois i noies autòctons encara suposaven el 70%. L’origen de la resta de nois i noies va variant ca any, però durant el darrer curs, el 15% dels participants havien nascut a Romania, i el 5% al Marroc. En el conjunt d’edicions, però s’ha treballat amb nois i noies nascuts a Colòmbia, Xile, Eslovàquia, Equador, Senegal i el Sàhara.

D’altra banda, moltes de les activitats dutes a terme pels joves s’adrecen a altres joves del municipi, de manera que la repercussió del projecte es multiplica. És el cas, per exemple, de les activitats de l’espai musical Aixopluc, que durant el curs 2015-2016 va acollir 420 nois i noies, o de les més de 200 escoltes del podcast del programa de ràdio o les 4.000 visites al bloc del projecte.

En el curs 2016 – 2017 van participar 33 joves d’orígens diversos, com ara romanesos, marroquins, catalans, colombians i xilens. Similarment, entre el 2017 – 2018 van participar 35 joves d’origen romanès, marroquí, catalans, colombians, xilens, argentins, italians, polonesos i senegalesos. Durant l’edició de 2018 – 2019 va participar 32 joves de nacionalitat espanyola, marroquina, xilena, índia, italiana, polonesa i romanesa. Entre 2019 – 2020, la participació es va veure reduïda a causa de la pandèmia, amb 10 participants de les nacionalitats romanesa, marroquina, catalana i polonesa d’ètnia gitana.

El projecte es basa de forma completa en la participació. Tot i que les propostes d’activitats són generalment dels educadors, el seu desplegament i la manera com es desenvolupen és a les mans dels joves. L’EJI es planteja com un espai de debat i reflexió, de manera que el protagonisme és dels joves. Fins i tot quan els projectes impliquen la participació d’altres regidories o departaments de l’ajuntament, els responsables tècnics respecten la capacitat de decisió dels joves a l’hora de desplegar les accions concretes.

A més, vinculat a l’EJI, hi trobem també el Consell de Participació Adolescent, que va nèixer amb l’EJI l’any 2011, formant part de la primera onada d’espais de participació infantil i adolescent que es va crear a Catalunya. Està format per 50 nois i noies d’entre 12 i 16 anys amb joves de l’EJI, del grup motor La Salle, el grup motor Terres de Ponent i del CEE SILOÉ. Aquestes joves es reuneixen un cop al mes i convoquen als diferents regidors de l’ajuntament en funció de les temàtiques que vulguin treballar. Tot i això, en 3 reunions, sempre hi assisteix l’alcalde i el regidor de benestar social, ciutadania i infància. A través d’aquests grups, les joves no només participen de l’espai, sinó que també tenen la possibilitat d’incidir en la vida pública i política de Mollerussa com a agents actius i interlocutors dels representants polítics del municipi.

Les associacions del municipi són objecte d’algunes de les accions o activitats dels dos grups de joves i, en termes generals, es fa difusió de la diversitat d’entitats del municipi.

Alguns exemples de col·laboració directa són l’Associació de Donants de Sang del Pla d’Urgell o Unicef, a través del seu projecte Parlament Online Infantil,i de les associacions Colla dels 50i + la Colla Som del 66. Més recentment, també han començat a cooperar amb el Casal popular d’Arreu de Mollerusa, i en concret, amb els bastoners.

La multiplicitat d’activitats o accions que desenvolupen els dos grups de joves impliquen necessàriament la participació de diferents àrees municipals, començant per l’Alcaldia i seguint per les regidories responsables de les programacions culturals i associatives del municipi. Els responsables del projecte esmenten els serveis d’esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona i comunicació. Alguna de les col·laboracions més rellevants, però, són amb el Casal Municipal per a la Gent Gran, la Taula d’Igualtat o amb l’emissora municipal Ràdio Ponent.

El projecte és essencialment local i no implica la participació directa d’altres administracions. Es compta puntualment amb la participació del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i les ja esmentades col·laboracions institucional amb Unicef i el Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya, impulsat per la Generalitat.

Els responsables del projecte expliquen que l’avaluació és processual, de manera que en cada trobada o acció dels joves hi ha implícita una avaluació puntual. Tot i així, durant el mes de juny es realitza una avaluació global del projecte. En les memòries mostren un bon recull de dades de participació i una valoració qualitativa que aparentment sorgeix de l’avaluació anual.

Es tracta d’un projecte eminentment qualitatiu, que basa els seus resultats en el treball directe d’educadors que es coordinen amb la resta d’instàncies municipals, però que despleguen les seves tasques de dinamització sobre el terreny, en contacte i relació directa amb els joves. Els resultats o beneficis del projecte s’expliquen per una tasca inespecífica de prevenció, de manera que difícilment es poden quantificar en resultats evidents, i la seva defensa descansa sobretot en la promoció de determinats valors. Aquest tipus de projectes tot sovint tenen dificultats per consolidar-se perquè la seva bondat es basa en intangibles que aporten poc rendiment en termes de visibilitat pública. Malgrat això, l’EJI ha realitzat ja en el moment d’incorporar-se a aquesta plataforma nou edicions i no presenta signes de debilitat o d’estar en risc de cara al futur. És un bon exemple, per tant, de política de joventut qualitativa, fonamentada en tasques d’interlocució directa amb els joves i sostinguda pel treball de professionals especialitzats en les tasques educatives derivades de la dinamització, l’acompanyament i la promoció juvenil.

1. S’adreça a l’hora a joves autòctons i nouvinguts
Tot i que una part fonamental dels seus objectius persegueixen la integració de joves immigrats, no s’adreça a ells en exclusiva, sinó que ho fa de manera integrada, treballant a l’hora amb nois i noies autòctons i nouvinguts, sense fer diferència. De vegades, el fet que un programa s’adreci només als immigrats ja suposa un cert grau de discriminació. EJI evita aquesta possibilitat. Amb uns i altres treballen les mateixes problemàtiques, promouen els mateixos projectes i estimulen la seva participació en els mateixos termes.

2. Fa prevenció en positiu
Es defineix com un programa de prevenció, per evitar risc d’exclusió social, però en cap cas ho fa llençant missatges negatius. La prevenció és inespecífica, és a dir, sense negar ni oposar-se a situacions concretes. La millor manera de prevenir és proposar projectes en positiu, donar alternatives diverses i estimular hàbits saludables, participatius i d’interès cultural. A més, presenta els joves com a agents promotors de valors assumits per la comunitat: hàbits saludables, participació, gestió de serveis, voluntariat, col·laboració en activitats adreçades a tota la comunitat.

3. Incorpora el treball intergeneracional
El projecte posa en joc tota mena disciplines o temàtiques pròpies de la gestió pública (cultura, atenció social, ensenyament, participació ciutadana, festes, salut…) i incorpora la variable intergeneracional per treballar-les. Posa en relació joves i gent gran per tal que uns aprenguin dels altres, amb voluntat d’intercanvi. Les trobades amb la gent gran no són testimonials ni un acte puntual, sinó la base a partir de la qual es treballen continguts concrets. Dona valor a l’experiència i l’edat, d’una banda, i mostra el potencial de servei a la comunitat que poden desplegar els joves, d’una altra banda.

4. Els joves arriben a altres joves
La majoria de les múltiples accions que desenvolupen els participants al projecte al llarg de tot el curs escolar tenen una repercursió pública en forma de servei o propostes adreçades als joves. És així com, treballant amb un grup en principi reduït (40 nois i noies) la política de joventut municipal multiplica el seu efecte pràctic. A més, es visualitza com són els propis joves els que tenen capacitat per organitzar, cooperar, col·laborar o cogestionar serveis o activitats que tenen com a destinataris els propis joves. Així doncs, tot i que es tracta en principi d’un projecte de prevenció, esdevé també un projecte de promoció juvenil.

5. Treball de proximitat
La base del projecte és el treball de proximitat que es desplega a partir de dos professionals (educadors) que eliminen barreres i entren en contacte amb els joves. La interlocució, a més, és continuada en el temps, i amb moments d’especial intensitat quan es concreta en accions concretes de difusió pública. Les polítiques de joventut no són una finestreta a la qual s’han d’adreçar els joves, sinó un espai obert de treball en el qual han d’interactuar els professionals que en tenen cura i els joves que en són objecte i subjecte a l’hora.

La directora tècnica del projecte des del 2019 és Míriam Solé Solà, que actua al mateix temps com a educadora, al costat de la, també educadora, Montse Ruíz. La Míriam és educadora social col·legiada no 10586.Dinamitzadora i educadora de l’espai jove intercultural des del 2019. Actualment, és l’educadora referent del Consell de Participació Adolescent (CPA) de Mollerussa i Educadora de Carrer referent dins de l’Equip de Prevenció i Mediació de l’Ajuntament de Mollerussa. A més a més,actualment acompanya i dona suport al Espai Jove Intercultural (EJI) de Mollerussa.

Montse Ruiz Pérez. És educadora del projecte EJI des de fa 10 anys. És educadora social i actualment forma part de l’equip de prevenció i mediació comunitària de l’ajuntament de Mollerussa, que depèn de la regidoria de benestar social i ciutadania. Ha treballat amb infants i adolescents en diferents recursos, tots ells dins de l’àmbit de l’educació no formal. Ha estat monitora en un esplai de Mollerussa, educadora i directora de la Unitat d’Escolarització Compartida de Mollerussa fins l’any 2008, mediadora social i educadora de carrer.

Els responsables del projecte opinen

El projecte ha anat evolucionant des de la seva creació (2006) tot adaptant-se a les necessitats dels joves i a les inquietuds que, com a tècnics, volem que desenvolupin envers la ciutat i l’administració local.

De fet, l’EJI ha anat augmentant progressivament la seva presència activa dins de la ciutat i els recursos de què disposa (la ràdio local, el casal municipal de la gent gran, implicació en la organització i desenvolupament d’activitats dirigides als joves de la ciutat, major participació activa en la gestió del municipi mitjançant les audiències amb l’alcalde…), fet que denota el suport i la implicació que a nivell polític té el projecte.

El fet que el projecte tingui una dimensió de ciutat i sigui transversal, fa que s’hagi de relacionar amb molts recursos, i implica el gran repte d’un treball molt coordinat i acurat entre diferents regidories (esports, cultura, joventut, educació, gent gran, dona, comunicació), associacions de la ciutat i recursos tant municipals com comarcals. Aquesta és una de les dificultats més grans del projecte, ja que requereix una inversió de temps important per tal que aquest treball transversal sigui òptim i eficaç.

La resposta i implicació dels joves és molt bona i, de fet, ha anat augmentant de forma positiva al llarg dels anys. En l’actualitat hi participen 2 grups de 20 nois i noies cadascun, tot i que les sol·licituds de participació cada any arriben al voltant de les 80. Per manca de recursos humans, per tant, no podem atendre totes les necessitats.

Els impactes més importants que hem notat a partir de l’aplicació del projecte, han estat:

1. El canvi relacional que s’estableix entre els joves de la ciutat. El fet de relacionar joves dels diferents instituts i treballar junts per la ciutat, fa que es modifiquin els grups d’amics i colles informals existents. Els joves es veuen i se senten no només com a mers ciutadans, sinó com a veïns actius d’una ciutat en la que viuen i conviuen junts i la fan créixer a partir de les seves opinions i accions. Per tant, també hi ha un canvi envers la relació que tenen amb l’administració local. Descobreixen les possibilitats d’influir en aquells afers que els afecten directament. A partir de 2014, un noi i una noia de l’EJI formen part també de l’òrgan de recent creació CNIAC (Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya). Per tant, el projecte permet als nois i noies de la ciutat estar implicats de forma activa en un projecte a nivell nacional.

2. La funció preventiva que té i que afavoreix la cohesió social de la ciutat. Els joves es relacionen i construeixen junts, independentment del seu origen, classe social o realitat personal.

3. Finalment, posem de relleu que el projecte permet evidenciar la força i les possibilitats que tenen els joves de la ciutat, ja que aporten moltes coses positives al municipi. La resta de ciutadans ho veu, ho constata i ho percep. Per tant, permet donar valor i empoderar tots els joves de la ciutat.

Al llarg d’aquests 9 anys d’implementació del projecte hem pogut constatar com una part important dels nois i noies que hi han participat en l’actualitat estan implicats o liderant associacions esportives i entitats socials i culturals de la ciutat.

La valoració a nivell professional és molt bona. Malgrat les dificultats inicials per motivar els nois i noies d’aquestes edats, responen positivament quan troben professionals que treballen des d’un segon pla, deixant bona part de la capacitat de decisió i actuació als joves. La feina dels tècnics, per tant, és acompanyar i assessorar tot el procés. Els resultats i la implicació dels joves són tant importants, que ens aporten un gran aprenentatge a nivell professional. Aquesta manera de treballar suposa un canvi en la metodologia de relació amb tots ells, i això ens permet acompanyar-los d’una forma integral en el procés de creixement personal de cadascun d’ells.

Bloc

Podcast EJI Flash Night (programa de ràdio)

Facebook

Twitter – @EJIMollerussa

Instagram – Espai Jove Intercultural

Memòria 2015-2016

Presentació 2015-2016

Ara mateix no disposem d’aquesta informació.

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2015

admin on 05/03/2015

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2015

Ja tenim aquí les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de joventut d’aquest 2015, en les quals es projectaran diferents propostes que actuen com a referents positius per aquelles persones que treballem en el sector juvenil.

05/03/2015

Cinc jornades distribuïdes arreu de Catalunya en les que es presentaran fins a 15 projectes d’aquesta plataforma, a més de debatre sobre aspectes clau i analitzar diverses àrees que tractem i ens relacionem en el nostre dia a dia.

Un dels objectius més importants de la plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut és el de crear una xarxa col·laborativa entre professionals. Per aquest motiu, organitzem aquestes jornades amb la intenció de crear espais de relació i intercanvi d’experiències entre diferents professionals i poder discutir, conjuntament, sobre aquells temes que ens preocupen i creiem d’interès per al sector.

Aquest març us proposem cinc jornades distribuïdes en horari de matí o tarda, de tres hores, on es presentaran tres projectes a cadascuna, emmarcades dins temàtiques, conceptes o metodologies que es comparteixen. A més, la distància no es una excusa, ja que posem a l’abast vostre un servei de bus des de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, d’anada i tornada a les jornades*.

Creativitat i participació dins i fora dels instituts

17 de març, 17:00h, a la sala d’actes de la Direcció General de Joventut (C./ Calàbria 147, BARCELONA)

La creativitat és un potencial que tota persona posseeix, ja que s’entén com la capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Creiem que la creativitat ha de ser vivenciada pel jove i s’ha d’entendre com el resultat d’un procés, tan individual com col·lectiu, que portarà a la implicació envers allò nou, diferent i inesperat. Si es treballa mitjançant la creativitat, es generen productes nous que són únics i irrepetibles i que serveixen per expressar les percepcions i les emocions de tota persona implicada.

En aquesta jornada es discutirà sobre els processos creatius per desenvolupar projectes participatius i artístics. Així, es presentaran tres projectes emmarcats en l’àmbit de l’educació formal i no formal que, mitjançant dinàmiques vivencials, d’implicació i participatives, porten a terme els seus projectes destinats al col·lectiu jove.

Amb els projectes Visc, convisc… participo, Cinema en curs, BaumannLab i In-Forma’t + “Aportant valor a la Secundària des de les àrees de Joventut” ponència especial a càrrec d’Albert Bayot Fuertes, Director dels serveis territorials d’Ensenyament a Girona.

Horaris i programa de les jornades / Inscripcions + servei de bus des de Girona, Lleida i Tarragona

Vincle, apoderament i procés d’acompanyament

19 de març, 10:00h, al Casal de les Dones (Pl. de la Patacada, 9, REUS)

El procés d’acompanyament està present en diferents models teòrics i pràctiques educatives al voltant del treball amb persones, entenent que cada persona és un subjecte actiu en la construcció de la seva pròpia trajectòria. I és en aquest procés d’acompanyament que es crea el vincle necessari amb l’espai pròxim, amb l’equipament juvenil i amb l’equip educatiu de referència per afavorir l’apoderament necessari pel desenvolupament del jove.

En aquesta jornada, es discutirà sobre la importància del vincle i la necessitat que els professionals treballin adaptant-se a l’entorn i a les necessitats concretes del territori; a partir de la presentació de tres projectes que treballen des de la intervenció directa amb els joves del territori i, entre altres finalitats, pretenen potenciar el seu apoderament.

Amb els projectes Intervenció al carrer, Jove, Què Vens? i Cogestió Espai Jove Escorxador + “Vincle, apoderament i procés d’acompanyament en les persones joves” ponència especial a càrrec de Pere Soler, Director del Màster Interuniversitari Joventut i Societat.

Horaris i programa de les jornades / Inscripcions + servei de bus des de Barcelona, Girona i Lleida

La motivació en el procés de desenvolupament

23 de març, 10:00h, a la Sala l’Amistat (C/ Ciutat de Lleida s/n, MOLLERUSSA)

La motivació és aquell estat que ens permet realitzar qualsevol tasca amb satisfacció, plaer i que intervé en la presa de decisions i actitud activa en el procés de creació i aprenentatge. La pregunta clau que com a professionals que treballem amb joves (i amb altres professionals) ens hem formulat al llarg de la nostra trajectòria professional i continuem formulant-nos, és com potenciar aquesta motivació que aporta tants beneficis en el desenvolupament de qualsevol projecte.

Aquesta jornada es presentaran tres projectes amb finalitats molt diferents, com la participació dels joves en els pressupostos juvenils d’un poble, la inclusió dels joves des d’una ciutadania activa o el desenvolupament d’activitats de lleure i oci nocturn. Però que descobrirem i discutirem sobre la importància de la motivació en ells, el seu procés i les eines utilitzades per mantenir-la al llarg dels anys de vida dels projectes.

Amb els projectes Pressupostos participatius, Vente pa’ka i Espai Jove Intercultural + acció especial a càrrec de Carles Vila, Tècnic de joventut de Lliçà de Vall, docent del Màster Interuniversitari Joventut i Societat i membre de la junta de l’AcPpJ.

Horaris i programa de les jornades / Inscripcions + servei de bus des de Barcelona, Girona i Tarragona

El paradigma de l’oci

25 de març, 17:00h, a l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic (C/ de la Sagrada Família 7, VIC)

L’oci és el temps lliure en el qual la persona dedica un temps determinat en realitzar, de manera autotèlica i lliure, una activitat. I, concreament, l’oci juvenil és aquell enfocat específicament a les persones joves i en podem trobar de molts tipus i amb moltes finalitats diferents.

En aquesta jornada, es presenten tres projectes que estant relacionats amb l’oci de maneres diverses, amb dinàmiques alternatives, que busquen la coordinació entre municipis, la gestió d’activitats d’oci promocionades pels joves i la prevenció com element clau en aquest context.

Amb els projectes Bus Nit, Carretera i Manta i Energy Control + ponència especial sobre “oci, riscs i prevencions” de Jordi Bernabeu, Psicòleg i Educador a l’Ajuntament de Granollers, especialitzat en atenció d’adolescents i joves, sobretot pel que fa a la prevenció en el consum de drogues i usos 2.0. També és professor associat del Grau d’Educació Social a la Universitat de Vic.

Horaris i programa de les jornades / Inscripcions + servei de bus des de Girona, Lleida i Tarragona

La gestió participativa com element clau

31 de març, 10:00h a Can Genís (C/ Cervantes 8, PALAFRUGELL)

Participar suposa prendre part de manera activa en alguna cosa que és comuna a diferents persones i que suposa l’existència d’un nivell de col·laboració entre aquestes per aconseguir uns objectius comuns. Existeixen diferents nivells i tipus de participació i potser no tots propicien canvis o transformacions de l’entorn, però sí que considerem que tota participació implica motivació i pertinença. Així, no es considera participació la simple presència o assistència a esdeveniments com a receptors o destinataris de l’acció, sinó la intervenció efectiva en alguna fase i procés del projecte amb alguna capacitat efectiva i visible de decisió sobre els continguts i desenvolupament del projecte.

En aquesta última jornada es presenten tres projectes relacionats amb l’educació formal, el voluntariat i l’oci, en el qual hi prenen part un volum gran de persones (professionals i joves), que mantenen diferents graus de participació. Així, es discutirà sobre la gestió participativa entre les persones treballadores i les voluntàries per tal d’analitzar-ne el sentiment de pertinença al projecte, els graus d’implicació i com s’afavoreix als resultats obtinguts.

Amb els projectes Comarkalada, In-forma’t i Joves (Antic Nous voluntaris) + xerrada especia sobre “Foment, participació i suport de l’associacionisme”, amb David Guàrdia, Vicepresident del CNJC i expert en foment i suport de l’associacionisme juvenil.

Horaris i programa de les jornades / Inscripcions + servei de bus des de Barcelona, Lleida i Tarragona

La inscripció a les jornades és gratuïta però amb places limitades, segons aforament de la sala. El formulari d’inscripció restarà obert fins 48 hores prèvies al desenvolupament de cada jornada.
Posem a l’abast un servei de bus a les Jornades, des de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, d’anada i tornada a les jornades (amb un mínim de 20 professionals-persones interessades). Quan feu la vostra inscripció, teniu l’opció de sol·licitar el servei (socis/es AcPpJ: 14 euros. No socis/es: 18 euros. Ens posarem en contacte amb les persones interessades per gestionar el viatge) – Les jornades que es celebren a Vic, no tenen servei des de Barcelona.

La plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut és un projecte de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) amb la col·laboració i suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (DGJ) i l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona.

Visc, convisc… participo!

admin on 05/03/2015

Visc, convisc… participo!

Visc, convisc… participo! és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat.

Descripció general

Visc, convisc… participo! (VCP!) és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Una seixantena de joves que formen part d’associacions integrades al CJB realitzen un seguit de sessions a les classes de més d’una vintena de centres d’ensenyament amb l’objectiu d’explicar la seva experiència en el món de la participació i els valors que se’n desprenen. Ho fan a través de diverses dinàmiques per amenitzar les sessions, promovent sobretot el diàleg i el debat, per tal que els joves estudiants puguin arribar a les seves pròpies conclusions.

Inicialment, s’aprofiten les classes de tutoria, ètica o educació per la ciutadania (mentre va existir aquesta assignatura) dels cursos de tercer i quart d’ESO per realitzar les dinàmiques, de manera que s’integraven formalment en la programació escolar i curricular de cada centre. Des del 2020, s’implementa un nou format: per potenciar la participació de les joves en els seus centres d’estudis, s’inicia el projecte als cursos de segon i de tercer d’ESO, ja que molts joves es desvinculaven dels seus centres educatius de secundària un cop passaven al batxillerat. Així l’impacte és encara major. A segon d’ESO, les joves aprenen a través de dinàmiques que els permeten adquirir coneixements mitjançant l’experiència, dinàmiques de treball en equip o jocs sobre l’assemblearisme, la participació estudiantil i les formes d’actuació i participació dins els seus instituts. A tercer, les joves aprenen sobre la Participació juvenil en els seus entorns, coneixent oportunitats i col·lectius on poder-se implicar.

La singularitat del projecte consisteix justament en el fet que són joves els que expliquen a altres joves les virtuts de la participació i l’associacionisme a través de la seva pròpia experiència personal. Per tal de desplegar el projecte és necessari un sistema complex de coordinació amb les diverses entitats que hi participen, d’una banda, i amb els equips directius i docents dels centres d’ensenyament, de l’altra. Les associacions troben un nou espai de difusió de la seva activitat i dels seus valors, i els centres d’ensenyament compten amb una fórmula amena, fresca i didàctica per explicar als seus alumnes les nocions bàsiques de la participació democràtica, a més de promoure els mecanismes que tots els estudiants tenen al seu abast per participar en la vida dels centres. El món associatiu connectat amb el món de l’ensenyament, i el món de l’ensenyament connectat amb l’entorn immediat dels centres educatius.

El projecte és anual, però seguint el calendari del curs acadèmic. Inicialment, des de l’any 2009 que es va iniciar el projecte fins als 2019, s’aplicava als cursos de 3r i 4t d’ESO en totes les línies que tingués el centre. En les primeres edicions la dinàmica de treball es realitzava a través de tres sessions d’una hora cadascuna a cada classe. En el projecte del curs 2014-2015 es va evolucionar i es proposaven ja quatre sessions, tot i que es va conservar el format de tres per a aquells centres que no podien disposar de tots els horaris. En l’actualitat, per a fer un major seguiment i acompanyar a les joves en les seves accions de participació més enllà del projecte, hi ha sessions que es realitzen en col·laboració amb el Punt JIP perquè un cop finalitzades les jornades, ells puguin fer el seguiment dels projectes, de les classes i/o com unir els projectes proposats durant les sessions del Visc, Convisc… Participo!

Actualment, el projecte està introduint una prova pilot, adaptant el projecte als cursos de 2n i 3r d’ESO perquè la participació dels joves en els seus centres d’estudi pugui continuar gairebé durant tota la secundària. Els joves de 2n d’ESO reben una dinamització centrada en la participació estudiantil, mentre que a 3r d’ESO es treballa més l’associacionisme i la participació en l’entorn, animant als joves a participar en els col·lectius joves dels seus barris, especialment esplais i casals de joves.

Les sessions les condueix sempre un equip de dinamitzadors format per joves. Anteriorment hi havia sempre dos que formen part d’entitats membres del CJB i un que forma part d’un sindicat estudiantil, tot i que en l’actualitat només hi participen dinamitzadores d’entitats incloses dins de les 8 federacions de lleure amb qui participa el CJB i són del barri dels instituts. Les sessions i dinamitzacions s’acorden i es coordinen amb els tutors o professors de les classes en les quals es realitza.

El curs 2014-2015 es va introduir com a novetat que cada classe, com a conclusió de les dinàmiques, elaborés un projecte de participació que, potencialment, pogués realitzar-se en el propi centre o en el seu entorn proper. Tots els projectes van ser valorats pels propis alumnes i pels equips dinamitzadors per triar-ne un de guanyador, que va obtenir un premi o suport simbòlic. Tot i que no sempre es podrà garantir, la idea és que s’intenti dur a la pràctica els projectes. L’experiència, tot i que es va aplicar amb algunes dificultats, va ser molt ben valorada i es va consolidar en el projecte del curs 2015-2016, en el qual ja es contempla una classificació segons el tipus de proposta (projectes d’acció social, d’incidència política, d’autoconsum o de dinamització social). Es proposa, a més una mecànica concreta per a l’elecció del projecte guanyador, basada en la participació de tots els alumnes. Tot i això, a causa de la pandèmia de la COVID-19, aquest element s’ha posposat fins a tenir unes millors condicions i regulacions sanitàries.

Des de 2014, el projecte preveu un calendari d’execució anual que es basa en el següent timing:

Definició del projecte. Juliol.
Contacte amb els IES. De setembre a març: s’organitza una reunió prèvia amb la coordinadora pedagògica i amb els tutors per a conèixer els grups classe, les diversitats i necessitats per poder acomplir el projecte amb èxit i de forma inclusiva.
Recerca de dinamitzadors. De la darrera setmana de juliol a la primera quinzena de setembre.
Formació dels dinamitzadors. Darrera setmana de setembre
Desenvolupament de les sessions. Des de l’inici del curs a la primera quinzena de maig.
Veredicte del concurs de projectes. Primera setmana de juny.
Avaluació del projecte anual. Juny

Aparentment, no hi ha altra despesa que la derivada de l’equip humà, que consisteix essencialment en el tècnic d’educació del CJB (el qual comparteix la dedicació a aquest projecte amb les tasques pròpies de la responsabilitat de coordinació del territori que hi té assumida) i de la remuneració als equips de dinamitzadors que realitzen les sessions. Cal comptar, a més, amb l’aportació voluntària de temps i esforç que realitzen els membres de comissions de treball del CJB i de les entitats, que sempre són molt difícils de mesurar.

L’any 2020-2021, el projecte va tenir un pressupost de 30.200€, els quals anaven dirigits a la persona tècnica del programa, la borsa de dinamitzadores, la persona tècnica d’educació i material.

El projecte és gratuït per als centres d’ensenyament.

El projecte està finançat pel IMEB i la Generalitat. Durant l’any 2020-2021 van rebre 12.000€ de l’IMEB i 18.200€ de la Generalitat

L’equip del Visc, Convisc i Participo està format per dues tècniques i el secretariat del CJB a part de les dinamitzadores de les entitats participants i que reben una remuneració per a les sessions realitzades.

Tècnica d’educació del CJB, Tona Fernández, que dedica un percentatge de la seva jornada de treball al projecte. El seu antecessor va ser Jordi Sàlvia.

Tècnica d’Educació: S’encarrega del disseny del programa, de fer seguiment dels objectius, de coordinar-se amb tots els agents pertinents i de l’avaluació del VCP. La tècnica actual és la Marta Muñoz i Salvadó. Els seus antecessors van ser la Tona Fernández i en Jordi Sàlvia.
Tècnica de Suport de projectes: Participa dels espais de disseny i avaluació i s’encarrega de tota la logística del projecte (borsa de dinamitzadores, seguiment d’incidències i coordinació amb els instituts). L’actual tècnic de projectes és en Otger Vallès Julià.
Secretariat del CJB referent del Visc, Convisc i Participo!: S’encarrega del disseny, l’avaluació i d’implementar millores al programa. Així com de fer seguiment durant el curs i participar d’algunes dinamitzacions. El secretari actual del CJB és el David Franquelo Montero.

Els destinataris del projecte són els alumnes de 3r i 4t d’ESO dels IES de la ciutat que s’afegeixen al projecte. En la memòria del projecte 2012-2013 estimen que hi van participar uns 1.500 joves de 22 centres d’ensenyament diferents, entre els quals n’hi havia de tots els districtes de Barcelona. En l’edició de 2014-2015 es va assolir una xifra lleugerament superior, i per al curs 2015-2016 s’estima que s’arribarà als fins als 2.000 alumnes participants, distribuïts entre 26 centres.

El projecte es va iniciar l’any 2009 amb la participació d’un màxim de 10 centres d’ensenyament. En l’edició del curs 2014-2015 es va arribar a la xifra rècord de 27 instituts i en la del curs 2015-2016, es va estabilitzar en 26 centres. Durant el curs 2020-2021, tot i l’impacte de la COVID-19, van participar 13 centres i es va treballar amb 60 grups classe només de 2n d’ESO per a realitzar una nova prova pilot del projecte. L’any 2020-2021 va tenir una participació al voltant del 1.800 alumnes en aquests centres.

Pel simple fet que el projecte el realitza el CJB podríem dir que la participació és total, senzillament perquè els joves ho fan tot.

En principi el projecte i les tasques que s’hi realitzen deriven de les comissions de treball habituals del CJB, amb la tasca especialitzada del tècnic d’educació.

Però cal afegir-hi la tasca dels dinamitzadors, que són sempre joves membres d’entitats del CJB i representants de sindicats d’estudiants.

Per la pròpia naturalesa del projecte, a més, hem de considerar que tots els joves-receptors del projecte, alumnes dels IES, hi participen perquè són protagonistes dels debats, elaboren el projecte de participació final, i ells mateixos voten per valorar els diferents projectes realitzats.

Les associacions són l’ànima del projecte, en la mesura que són els seus membres o representants els que el desenvolupen. En la memòria del projecte 2012-2013 ens expliquen que s’arriba a la xifra de 33 entitats que participen d’una manera o altra al projecte. L’articulació de la participació associativa és a través del propi CJB i de la coordinació amb els sindicats d’estudiants.

No té sentit parlar interdepartamentalitat en la mesura que es tracta d’un projecte associatiu.

Tot i així, cal tenir en compte que hi juguen un paper destacat tres àrees concretes de l’Ajuntament de Barcelona: la Regidoria d’Adolescència i Joventut, el Comissionat per a la Participació Ciutadana i l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona).

El CJB treballa i es coordina necessàriament amb els centres d’ensenyament. Per fer-ho, compta amb el suport i coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona i l’IMEB.

A més, s’ha incorporat una col·laboració amb el Punt JIP per a donar una visió més holística del projecte i el qual s’encarrega de fer un seguiment dels projectes sorgits i proposats durant el projecte. També s’està explorant una nova col·laboració amb el Pla de Barris, pero dirigir i ampliar l’abast territorial del projecte per a treballar en els barris del Besos i Maresme.

El projecte incorpora un escrupulós sistema de seguiment que contempla una part quantitativa (participants, usuaris, agents que hi intervenen, etc.) i qualitativa, amb una acurada mesura d’indicadors entre els quals tenen sempre un lloc destacat les valoracions dels joves estudiants que hi participen. A banda de destacar que, per regla general, les valoracions són molt positives, cal remarcar que en la planificació del projecte es reserva sempre un període anual d’avaluació (juny) i que en la memòria anual es passa compte de les dades recollides i dels indicadors previstos, relacionats sempre amb els objectius del projecte. Es pot consultar memòries del projecte en l’apartat Per saber-ne més. Documents.

La gran virtut del projecte consisteix en que es tracta d’un programa de promoció de la participació i l’associacionisme impulsat pels propis joves. Són joves que s’adrecen a altres joves. Parlen dels valors de la participació des de la pròpia experiència, es posen a ells mateixos com a exemple, i tenen la credibilitat derivada del fet que són iguals a les persones a les quals s’adrecen. Massa sovint els projectes de participació tenen dificultats per accedir al seu públic objectiu senzillament perquè tenen origen en sensibilitats molt allunyades de les que tenen els mateixos joves. Els llenguatges, els estils, els interessos i les inquietuds dels joves les han de definir els propis joves i han de ser ells, per tant, els que trobin la clau o el desllorigador de les motivacions. Finalment és remarcable que el projecte faci possible la difusió i l’impuls dels mecanismes de participació que existeixen ens els centres educatius i que en termes generals son poc usats.

1. Integra el valor de la participació en el sistema educatiu
Durant quatre sessions que formen part del calendari escolar es treballa de manera explícita i amb una alta qualitat metodològica la participació democràtica, la convivència i el valor de l’associacionisme, de manera que aquests continguts s’integren d’alguna manera en el currículum escolar. Massa sovint els continguts teòrics dels currículums tenen un trasllat difícil o problemàtic a la pràctica en les aules, i aquest projecte ofereix als centres i al professorat un recurs molt valuós que, a més d’uns continguts adequats, aporta la frescor i l’atractiu de la iniciativa juvenil.

2. Aporta solucions a la interlocució juvenil
Tenim assumit que la interlocució amb els joves és una de les prioritats en el treball de tota política de joventut, però els mecanismes per fer-la efectiva són poc clars, difícils d’explicar i d’una gran complexitat pràctica. Aquest projecte, en canvi, d’una manera molt senzilla i eficaç, aprofita el gran espai de relació potencial amb els joves (els centres d’ensenyament secundari) per aportar-hi continguts pràctics amb un mètode que facilita la recepció. Tot sovint les propostes que es traslladen als centres d’ensenyament des de les polítiques de joventut tenen un èxit escàs o dificultats clares de connexió amb els estudiants. En aquest cas, en ser també joves els qui transmeten el missatge, s’eliminen barreres i es garanteix una major fluïdesa. Els centres es converteixen, pel simple fet que hi van joves a explicar les seves experiències pràctiques, en un espai d’experimentació i d’intercanvi d’idees i inquietuds.

3. De la teoria a la pràctica
No s’expliquen les virtuts de la cooperació o la participació des de la teoria, sinó des de l’experiència pràctica. Els protagonistes del món associatiu són els mateixos que en transmeten els valors i fan evident la seva possibilitat real d’èxit. L’evolució del projecte, a més, ha dut els seus responsables a introduir la idea del concurs de projectes de participació, de manera que es mostra amb relativa facilitat la possibilitat real de posar en peu una proposta participativa que respongui a les inquietuds, gustos i desitjos dels joves implicats.

4. Obre portes a les entitats
Amb la multiplicitat d’ofertes i recursos d’oci que els joves tenen al seu abast, els canals tradicionals de comunicació del món associatiu per connectar amb els joves adolescents queden superats. Aquest projecte obre una porta clara i facilita la transmissió del discurs associatiu a un públic ampli i d’una forma amable. D’altra banda, les entitats fan una passa endavant tot explicant la pròpia experiència. I és especialment destacable que els representants de les entitats fan una formació bàsica com a dinamitzadors per poder desenvolupar aquestes tasques.

5. Iniciativa i referents juvenils
El projecte respon a una iniciativa juvenil en la mesura que són entitats juvenils les que lideren i apliquen el projecte. Fan ús dels seus recursos habituals i bàsics (el treball i la implicació voluntaris), però integren el treball d’un professional que en coordina l’execució i els dinamitzadors que són remunerats. En qualsevol cas, l’origen jove del projecte es converteix en una garantia de proximitat quan el discurs arriba als estudiants. És especialment interessant que el missatge a favor de la participació i la convivència arribi als joves a través de l’experiència pràctica d’altres joves que, sense tenir diferències significatives respecte a ells mateixos, han incorporat un missatge i un discurs determinat. Els joves associats, així, actuen com a models o com a referents per als estudiants de secundària. El missatge, és clar, guanya credibilitat.

La responsable tècnica del projecte al 2016 va ser la Tona Fernández, tècnica d’educació del CJB.

Tona Fernández. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Té un postgrau en Projectes de cooperació al desenvolupament i actualment estudia el Grau d’Educació Primària. Ha treballat com a monitora, directora de lleure i com a vetlladora. La del CJB és la seva primera feina relacionada amb l’àmbit de la joventut. A més de ser la tècnica d’educació també s’encarrega de l’àmbit territorial i estudiantil. Compta, d’altra banda, amb un ampli bagatge formatiu en el marc de l’associacionisme, especialment en l’escoltisme.

La responsable del projecte opina

Un dels objectius i reptes més ambiciosos amb els que he estat treballant en els darrers anys és en la millora de la coordinació de l’associacionisme educatiu, l’associacionisme estudiantil i el territori. Ara mateix podem afirmar que els dos primers estan força assolits però, malauradament, el paper de les coordinadores territorials en el projecte encara és força testimonial. Estudiar la fórmula perfecta perquè cada tipus d’entitat es trobi còmode en la seva funció és un dels reptes de futur que encara queden per resoldre. Hem provat de donar més pes a les coordinadores territorials més consolidades però, sense un bagatge previ, a la pràctica, tot el pes del projecte ha recaigut sobre el CJB. Encara hauran de passar alguns anys més perquè aconseguim que les plataformes vegin aquest projecte com una oportunitat per enfortir els seus llaços i millorar la seva coordinació.

A nivell de dificultats més tècniques podríem destacar les que són de caràcter organitzatiu: coordinar dates d’una setantena de línies amb un grup de dinamització format per 50 persones que estudien (i molts també treballen) tot intentant garantir criteris de territorialitat (equip de dinamització del propi territori del centre) i equitat (que la majoria de persones realitzin el mateix nombre de línies). O també el fet de contactar i accedir als centres sense el suport explícit de l’administració. Afortunadament, en aquest sentit, la majoria de centres participants han anat repetint en edicions successives, de manera que amb l’entrada de només tres o quatre centres nous per curs ens ha permès tenir un creixement lleuger però constant. Aquest fet, a la vegada, ens ha servit per consolidar la part més important de totes: els continguts i la metodologia.

D’altra banda, també tenim força clar que el moment d’expansió i consolidació del projecte (de 5-10 centres al 2009 a pràcticament una trentena el 2014) ha coincidit amb un context econòmic que li ha estat força favorable. Paradoxalment, l’atur juvenil ha facilitat l’engrandiment de la borsa de dinamització que, davant de la impossibilitat de trobar altres feines més estables i més ben remunerades, ha pogut ser partícip d’aquest projecte més fàcilment. Les sessions que realitzen són remunerades però el nombre de sessions que poden arribar a realitzar és tan limitat que resulta impossible d’equiparar amb qualsevol sou, per irrisori que sigui.

La valoració que fan els diferents agents que hi participen (alumnat, professorat, entitats educatives i entitats estudiantils) és força o molt positiva, i una bona mostra d’això és que la majoria repeteix. Ara bé, de cara al futur hem de tenir en compte encara algun factor més que pot debilitar el projecte: d’una banda, la dificultat de poder incidir en els centres més enllà del que duren les sessions. Estem provant fórmules, usant xarxes socials,… però res és més efectiu que la presència de l’equip de dinamització a les aules i aquesta, evidentment, no es pot allargar durant tot el curs. En darrer lloc, també m’agradaria destacar un element no menys important: tenir en compte la pròpia dinàmica de les associacions juvenils, és a dir, tenir present que els relleus no sempre es realitzen de la millor manera (entitats en les quals hi participen moltes persones es queden sense ningú en un any) i que el grau d’implicació i motivació varia en la mateixa mesura que varien les persones que lideren aquestes associacions. Ara bé, aquest dinamisme i diversitat també forma part de la seva gràcia.

Web Sortim de l’aula

Facebook Sortim de l’aula

Fotos IES Les Corts

Fotos IES Vila de Gràcia

Programa VCP! a l’Institut. 2020-2021

Programa VCP! a l’entorn 2020-2021

No disposem d’informació per aquest apartat.

Vente pa’ka

admin on 04/03/2015

Vente pa’ka

Vente pa’ka (VPK) és un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca.

Descripció general

Vente pa’ka (VPK) celebra al 2021 el seu setzè aniversari. Es tracta d’un projecte d’oci alternatiu que s’aplica des de 2006 a Sant Boi de Llobregat i que s’adreça als joves de la població i dels municipis de la comarca. El seu origen es troba en la demanda directa d’un col·lectiu de joves vinculats a la Fundació Marianao, que va acollir la proposta i en va assumir l’impuls i la gestió directa. Es tracta, per tant, d’un projecte associatiu i amb vocació de servei públic, que basa tota la seva activitat en la participació dels joves, que proposen i trien les principals activitats que s’hi realitzen, que estan implicats en la seva gestió i que són presents en els processos d’avaluació.

Les activitats són nocturnes (de 22,00h a 3,00h) i tenen lloc fonamentalment els divendres i dissabtes, amb quatre línies de programació: tallers culturals, esports, activitats extraordinàries i espais joves oberts no dirigits. Al llarg de les setze edicions realitzades fins al moment s’ha consolidat un model organitzatiu que, a més de posar per davant la Participació juvenil, promou la col·laboració amb l’ajuntament i amb nombroses entitats del municipi. Les activitats tenen lloc al centre de la Fundació Marianao, en equipaments públics com poliesportius i centres educatius, i en les seus de diverses entitats. Més recentment, a causa de la pandèmia de la COVID-19, durant el 2020 i el 2021 van dur a terme múltiple modificacions del projecte, però tenint un gran èxit en l’adaptació del projecte a les restriccions imposades per l’administració pública.

Proposa un oci integrador i saludable amb voluntat de fomentar la creativitat i la Innovació. El projecte planteja sempre un discurs en positiu i no es posicionen contra fenòmens com el “botellón” o l’assistència a activitats d’oci de consum com les discoteques. Es tracta d’un plantejament alternatiu que usa les propostes lúdiques, culturals i esportives com a activitats preventives de possibles conductes de risc, però sobretot per promoure la participació dels joves en la transformació del seu entorn, en positiu. Estimen que en les seves setze edicions han arribat a no menys de 5.000 joves d’entre 15 i 35 anys i asseguren que com a mínim la meitat d’ells han tingut algun tipus de participació activa en la decisió o organització d’activitats.

El novembre de 2006 es va realitzar a la Fundació Marianao la segona edició del Curs de formació de dinamitzadors d’oci alternatiu juvenil. Els seus alumnes van realitzar les seves primeres pràctiques en la organització inicial del VPK. Aquest va ser l’origen del projecte.

Cada edició es realitza seguint el curs acadèmic, és a dir, a cavall de dos anys, i consta de tres fases. Cada fase inclou la programació de sis caps de setmana. La primera fase té lloc els mesos d’octubre i novembre, la segona febrer i març i la tercera maig i juny. En cadascuna d’elles es programen activitats culturals, esportives, espais oberts d’accés lliure per als joves i esdeveniments extraordinaris.

Les activitats tenen lloc els divendres i els dissabtes al vespre i a la nit, a partir de les 22h. Per primera vegada, en el projecte de 2016 es preveu ampliar l’horari els dissabtes a la tarda, organitzant activitats de 18 a 20h, per facilitar la participació dels més joves, a partir de 15 anys.

Durant l’any 2020 i 2021, una gran part de la programació del Vente Pa’ka va passar a ser telemàtica a causa de les restriccions imposades per fer front a la pandèmia de la COVID-19, que limitaven les activitats grupals, el moviment i les activitats nocturnes amb el cobrefoc. Com totes les joves eren a casa, totes les activitats van passar a ser realitzades via Zoom amb les talleristes – menys els esports, que van haver de ser anul·lats -, avançant l’horari de les activitats de les 20h a la 1h.

Aquesta situació va comportar una reinvenció de les activitats ofertades, adaptant varies al format virtual, però també amb novetats com els campionats online autogestionats per grups de joves e-gamers a través de Twitch. A través d’aquestes noves activitats, es va poder arribar a nous col·lectius, com joves usuaris de Twitch, persones amb mobilitat reduïda, amb fòbies, joves amb dificultats per desplaçar-se físicament a les activitats per manca de transport… Durant els mesos amb majors restriccions, es van oferir accions i tallers en temes emocionals i d’acompanyament de joves fins al març de 2021.

Desde maig de 2021, en canvi, s’ha tornat al format presencial, ja que la major part dels joves tenen ganes d’estar a fora. Tot i que les activitats esportives es troben encara limitades per el contacte constant entre joves, a la Fundació Marianao s’han représ les activitats culturals, amb una gran participació de joves que volen utilitzar algun dels espais, com ara amb accions de poesia emparada i/o l’organització d’escape rooms, ambdós projectes organitzats i auto-gestionats per les joves.

De cara al setembre de 2021 s’espera reactivar els esports, però encara tenint en compte qualsevol repte que pugui venir lligat a la situació epidemiològica.

El pressupost anual del projecte gira al voltant dels 70.000 euros. D’aquesta quantitat, uns 15.000 euros es dediquen a la despesa directa d’activitats, i la resta es destina fonamentalment als recursos humans, per finançar l’equip que descrivim més avall.

Per entendre l’estructura de la despesa, podem desglossar els costos de la tercera fase de la vuitena edició (maig i juny de 2014) i de la novena edició (maig i juny de 2015).

La despesa més significativa és la que es destina als talleristes o conductors d’activitats. El 2014 van ser 4.235,36 € i el 2015 5.624,74 €. Pel que fa a material divers per a les activiatats, el 2014 van ser necessaris 796,15 € i el 2015 824,84 €. Finalment, el 2014 van gastar 255,62 € en difusió, mentre que el 2015 foren 365,42. La tercera fase del VpK de 2014, per tant, va costar 5.287,13 €, mentre que la mateixa fase de 2015 van suposar 6.815 €.

Per les xifres especificades es pot comprovar que, malgrat les dificultats econòmiques comunes a tots els projectes adreçats als joves al conjunt del país, VpK consolida la seva dimensió i aconsegueix un creixement moderat però significatiu.

Per al finançament del projecte la Fundació Marianao rep suports econòmics diversos. Els ajuts rebuts durant 2014 van ser els següents:

Ajuntament Sant Boi: 38.000€
Generalitat, departament de salut: 8.000€
Generalitat, acció cívica i benestar: 13.000€
Fundació la Caixa: 12.000€
Obra social Banc Sabadell: 6.000€
Fundació Abertis: 6.000€

L’estructura per a l’any 2015 va ser pràcticament la mateixa, amb la diferència que no es va comptar amb el suport de l’Obra Social de Banc Sabadell. Aquesta pèrdua, però, es va compensar amb l’ajut de 5.000 € concedit per l’empresa Abertis. Els anys posteriors, el pressupost anual rondava els 74.500€, dedicat a personal, talleristes, material, transport i lloguer d’infraestructures.

L’estructura per a l’any 2020-2021 va canviar: actualment el pressupost es menor, només 63.000€ destinats a la despesa directa per a les activitats i recursos humans. Actualment, el projecte continua rebent subvencions de l’Ajuntament de Sant Boi, els departaments de Salut, Cultura, Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, la Fundació la Caixa, Fundació Abertis i esport.cat.

L’equip que desplega el projecte l’integren vuit persones amb dedicació diversa. Les descrivim segons la seva participació en l’edició realitzada l’any 2015.

Es compta amb una coordinadora general del programa (Míriam Rodríguez), que treballa a jornada completa a la Fundació Marianao però que dedica només un 20% de la seva jornada, aproximadament, al Vente pa’ka, i un responsable directe (Xavier Navarro) de la seva aplicació, amb 33 hores setmanals, aquestes sí, íntegrament dedicades al projecte.

L’execució directa és a càrrec de dos animadors socioculturals (Fabián Moreno i Regina Garcia) a 25 hores setmanals cadascun, que comptem amb el suport de dues dinamitzadores socioculturals (Roser Fernández i Anable Pérez), que dediquen 12 hores setmanals a la seva feina.

Cal també la participació estable de dos àrbitres (Sergio Gil i Abdellatif Benajiba) per a les activitats esportives, i en la darrera edició es va comptar també amb una monitora de lleure educatiu (Esther Suriol) en pràctiques.

En la vuitena edició es va comptar amb 24 joves voluntaris per a l’execució de la programació, i amb 38 talleristes.

Al 2021, el projecte era desenvolupat per dos dinamitzadores joves, a càrrec de les tasques de caire sociocultural del projecte, les quals compten amb una formació superior en l’àmbit sociocultural i esportiu. Es justament aquesta figura jove dinamitzadora un dels aspectes claus del projecte al encarregar-se de controlar i preparar les instal·lacions per a les activitats. A més, és la responsable de rebre els talleristes que condueixen les activitats programades i vetllar constantment per a que se sentin a gust i tinguin tot el necessari per a l’activitat.

No obstant, el paper més important és el que desenvolupen els joves participants: el dinamitzador ha de ser una figura activa, que rep i dóna suport als participants, però que interactua amb ells i provoca la seva implicació amb el projecte, a través de la cura i la proximitat. Amb això, el dinamitzador aconsegueix la fidelització del participant, fomentant la seva posterior participació amb la proposta i/o organització i lideratge de noves activitats.

La programació s’adreça a tots els joves d’entre 15 i 35 anys d’edat de Sant Boi de Llobregat i de les poblacions de la comarca. La participació i inscripció a totes les activitats és gratuïta.

En línies generals, estimen que en les setze edicions realitzades s’ha comptat amb la participació de més de 10.000 joves d’aquestes edats, amb una participació mitja de 845 joves per any.

En el 2015 es va comptabilitzar 2.604 usos en total, entre participants a activitats esportives i culturals. Queda clar, per tant, que hi ha un elevat grau de repetició en la programació per part d’un nucli consolidat de joves usuaris. Des del 2016 fins a l’actualitat, hi ha hagut una participació total d’aproximadament 5.000 joves, mostrant la consolidació i popularitat del projecte entre els beneficiaris del municipi i de la comarca.

En les darreres edicions hi participaven una mitja de 300 joves per cap de setmana, tot i que amb les edicions on-line, van participar-hi una mitja de 120-150 joves per cap de setmana. Aquesta diferència s’explica per la cancel·lació de l’oferta d’oci alternatiu centrada en els esports, ja que la lliga esportiva fa molts anys que s’organitza i sempre comptabilitza molts participants i espectadors.

La primera dada a tenir en compte és que l’origen del projecte es troba en una demanda explícita dels joves de l’entorn de la Fundació Marianao. Des del primer moment, a més, els organitzadors efectius foren alumnes dels cursos de dinamització que la mateixa entitat va organitzar l’any 2006.

En qualsevol cas, la filosofia del projecte es basa en una estructura horitzontal, intentant que totes les propostes d’activitat responguin a peticions dels propis joves. Eviten, tal com diuen explícitament, la direcció vertical de la programació. Actualment, l’entitat fomenta de forma completa la Participació juvenil a través de la figura dels MVPK joves, un grup d’entre 20 i 25 joves que organitzen i auto-gestionen part de les activitats. En el cas del confinament de 2020, se’ls va proporcionar equips per a aquells que no podien participar en les activitats a causa de la bretxa en la digitalització.

En aquest sentit, asseguren que dels més de 5.000 joves que durant totes les edicions realitzades fins al moment han participat al programa, almenys el 50% han tingut alguna participació activa en l’organització, com a col·laboradors, voluntaris o en dinàmiques per a recollir propostes d’activitats.

VPK és un projecte originat, desenvolupat i executat per la societat civil. La Fundació Marianao en té l’impuls i en manté la coherència.

En el desplegament de l’activitat, però, és necessària la col·laboració amb altres entitats de l’entorn, sobretot del propi barri de Marianao, però eventualment de tot el municipi.

L’any 2015, la seva memòria esmenta la col·laboració amb dues entitats del municipi (Associació Fotogràfica de San Andreu i Associació Lúdica Interestel·lar), i amb la gran majoria de centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Més recentment, han treballat amb l’Associació LGTBIQ+ de Sant Boi, així com Marianao té cor, per a dur a terme accions de suport i acompanyament, a més de grups de joves no associats.

En tractar-se d’una entitat privada no té sentit el concepte de transversalitat.

Per fer possible el projecte es col·labora amb l’Ajuntament, sobretot per aconseguir la disponibilitat de diversos equipaments esportius i educatius i, puntualment per a l’organització d’alguna activitat concreta, com la Nit sobre rodes. Inicialment, els equipaments públics eren sobretot emprats per a realitzar les activitats d’esports. Des del 2021 estan col·laborant també per a activitats més culturals, com la cloenda celebrada al museu de Sant Boi.

S’avalua de forma continuada, segons expliquen en les memòries.

Tanmateix no s’especifica quin procediment d’avaluació s’usa.

A les memòries hi ha un gran detall a l’hora de comptabilitzar els participants a cadascuna de les activitats, de manera que és possible resseguir l’evolució de l’impacte de la programació.

És especialment significatiu que un projecte d’oci alternatiu el lideri una entitat. Allò habitual en aquest tipus de programes és que sigui l’administració que la impulsi, per bé que ho faci amb un alt nivell de participació d’entitats o joves. En aquest cas, però, la iniciativa és completa per part de la Fundació Marianao i el mètode de treball utilitzat converteix els joves en protagonistes de pràcticament totes les actuacions. El volum i l’impacte assolit és inèdit en activitats organitzades per entitats associatives, i la continuïtat del projecte, ininterrompuda des de 2006, és un indicador d’èxit molt clar. L’absència de projectes similars arreu del territori ens permeten afirmar que VPK ha consolidat un model que podríem prendre com a exemple per a desenvolupar-se en altres indrets.

1. Planteja un programa d’oci alternatiu en positiu
La programació es planteja com una alternativa a altres estils d’oci, en positiu, i en cap cas com una confrontació o amb un missatge negatiu i excloent. Massa sovint la prevenció de riscos es realitza tot negant la possibilitat d’altres models, però des de les polítiques de joventut sabem que aquesta fórmula sempre és contraproduent, que genera refús i tot sovint l’efecte contrari al desitjat. VPK no diu als joves quines coses no han de fer: els proposa alternatives interessants.

2. Els continguts els decideixen els propis joves
Les propostes d’activitats són les que resulten més atractives per als joves, i són ells mateixos els que les proposen, a través de diverses vies de participació. De fet, l’origen del projecte el trobem en una demanda dels propis joves, i l’organització intenta mantenir com a criteri general la seva participació en la presa de decisions.

3. Integra treball professional i voluntaris
L’equip responsable del desplegament del projecte està format per tècnics ben capacitats i, per tant, compta amb una direcció professional. Al mateix temps, però, incorpora el treball voluntari de molts joves en l’organització. En cada fase hi ha més d’una vintena de joves, que combinen la participació amb el treball voluntari. Treball professional i voluntariat, per tant, són compatibles en aquest projecte.

4. El projecte el lidera una organització associativa
La Fundació Marianao ha estat des del principi la impulsora del projecte i ha sigut capaç de consolidar-lo i fer-lo créixer. És especialment rellevant que sigui així perquè aquest tipus de projectes es despleguen habitualment gràcies a la iniciativa de l’administració local i això fa que el primer repte que hagin d’assolir sigui arribar a un grau rellevant de participació. En el cas de VPK la participació és en l’origen de projecte i en tot el seu desplegament.

5. És un bon exemple de dinamització sociocultural
En un moment en el qual es produeix un cert ressorgiment de la idea d’animació o dinamització sociocultural, amb les noves fornades de titulats de formació professional en aquest àmbit, és especialment rellevant que en l’equip de gestió de VPK hi hagi almenys cinc persones que responen a aquest perfil. A més, la que figura en l’actualitat com a responsable del projecte va iniciar la seva formació en els cursos de la pròpia entitat, de manera que ha viscut tot el procés de creació i creixement de VPK. Les polítiques de joventut necessiten recuperar la interlocució directa amb els joves i això només s’aconsegueix gràcies al treball directe, de carrer, d’animadors o dinamitzadors.

El projecte el lideren Xavier Navarro Vidal, responsable de VpK, i Míriam Rodríguez López, coordinadora.

Xavier Navarro Vidal (Sant Boi, 1989). Animador sociocultural, estudiant el grau d’educació social. Des de petit ha participat en el Casal Infantil i Juvenil de l’entitat. L’any 2006 va fer el curs de participació social “Curs de dinamitzadors d’oci juvenil” i es va vincular al projecte d’Oci nocturn alternatiu com a dinamitzador. Des del 2011 és el responsable del projecte.

Miriam Rodríguez López (Sant Boi, 1983). Educadora social, treballadora de l’entitat des del 2004. Experiència d’educadora en el lleure amb infants i adolescents, projectes de suport a l’escolarització, programa de participació amb joves, projectes de formació per a joves, coordinadora dels programes d’adolescència i joventut i actualment desenvolupant funcions de cap d’àrea de comunitat educadora (infància, adolescència i joventut).

Els responsables del projecte opinen

VPK és un projecte força consolidat i amb una gran capacitat per concentrar la participació dels joves a la ciutat. Però això no sempre ha estat així.

En un primer moment, hi va haver reticències per deixar en mans dels joves la gestió del projecte i del seu oci. L’aposta de l’equip professional que hi havia darrera va facilitar aquest procés, donant confiança als joves. Ara ja podem afirmar que els joves gestionen el seu oci de forma autònoma, saludable i cooperativa.

Durant els 8 anys de vida del projecte s’han experimentat diversos aprenentatges que han fet possible l’empoderament i el protagonisme dels joves. Els joves vinculats han tingut l’oportunitat de crear un projecte, liderat per ells mateixos (amb l’acompanyament dels referents en un primer moment), decidint i gestionant el propi oci. Tots i totes hem après que, si tenen les oportunitats i les eines per fer-ho, els joves són capaços d’organitzar-se i d’experimentar processos molt satisfactoris.

També assenyalem que el projecte ha anat creixent i canviant al llarg dels anys per tal d’ajustar-se a les necessitats i les circumstàncies del moment. Així, es va iniciar amb edats de 16 a 30 anys i es va canviar per 15 a 35 anys, ja que hi havia demanda de participació dels joves amb edats més avançades.

La metodologia també ha sofert diversos canvis, com ara incloure de forma més directa les persones participants, talleristes i voluntaris en la programació de les accions. En l’actualitat, tota la programació d’activitats sorgeix de les propostes dels participants al projecte per afavorir una major vinculació.

Actualment el projecte està immers en un procés de qualitat, on totes les fases (planificació, execució i avaluació), queden registrades en eines que ens permeten la recollida de la informació necessària per obtenir els indicadors i els resultats dels objectius plantejats.

És un projecte viu, canviant, dinàmic i en constant creixement. Actualment estem treballant en una nova proposta per oferir activitats els dissabtes al voltant d’una temàtica i començant en horari de tarda, afavorint així una major participació. La participació els dissabtes és normalment més baixa degut a la dinàmica d’oci més tradicional dels participants.

L’èxit d’aquest projecte es basa a donar eines i oportunitats als joves perquè puguin ser els veritables protagonistes de la seva història, en aquest cas, del seu oci. La experiència ens demostra que la cura del procés, el respecte del temps de formació dels joves i la autonomia del col·lectiu juvenil per entomar el lideratge de projectes com aquest, són les claus de l’èxit. Més enllà dels objectius que persegueix el projecte, és l’empoderament d’aquest col·lectiu juvenil el que cobra sentit. Aquest procés els ha educat en el valor de la participació i de la transformació i millora del seu entorn. L’esforç invertit repercuteix en els participants, que comencen a desenvolupar competències participatives.

Es tracta de confiar en els joves i ajudar-los a caminar en el món de l’acció social. Deixem que siguin ells els responsables dels seus errors i èxits, aconseguim que assoleixin un grau de maduresa i creixement personal, i això els converteix en ciutadans actius que participen en la millora del seu entorn més proper.

Web de la Fundació Marianao

Web de VPK

Projecte Vente pa’ka 2016

Memòria 3a fase 9a edició

Memòria 3a fase 8a edició

Memòria 3a fase 7a edició

Tríptic A 1a fase 9a edició / Tríptic B 1a fase 9a edició

No disposem d’informació per aquest apartat.

BaumannLab

admin on 22/02/2015

BaumannLab

El projecte es defineix com a laboratori de creació jove i es proposa donar suport a la producció i la creació artística en l’àmbit de les arts visuals i el pensament contemporani a Terrassa i la seva àrea d’influència.

Descripció general

Com a objectius de fons intenta afavorir l’actitud crítica d’infants i joves, augmentar la visibilitat social dels joves i promoure una xarxa extensa de relacions en termes cooperatius entre institucions, entitats i col·lectius de tot tipus. Per tant, l’impuls de la creació artística és tant un objectiu en si mateix com un instrument de promoció juvenil.

El projecte es va gestar després d’un procés de reflexió, debat i participació, en el qual es va implicar a una gran diversitat de tècnics municipals, col·lectius juvenils i entitats vinculades al món cultural de Terrassa. El resultat va ser un pla d’usos que es va convertir en el punt de partida per al futur espai. Amb el projecte ja en marxa, es va elaborar un document molt sòlid, Tenir identitat, pautes de treball i futur, que desenvolupa conceptualment el projecte i que defineix també criteris pràctics per a la seva aplicació, de manera que es converteix en una mena de guia per al seu desplegament futur. Posa l’accent en l’experimentació, en el treball en xarxa i en la Innovació social expressada damunt del territori, i desplega la seva actuació a partir d’un seguit de convocatòries anuals de beques i residències artístiques, ajuts a la producció, ofertes formatives, programació de mostres i presentacions de creacions juvenils i una àmplia difusió social. A banda del pressupost amb què compta, BaumannLab es recolza en la disposició d’un equipament dotat d’una sala d’exposicions, tres tallers per acollir residències artístiques, un laboratori amb mitjans tecnològics i un espai d’informació. Des que es va presentar el document inicial, el 2012, s’ha anat implementant de manera progressiva, amb una recollida acurada d’indicadors, seguint un sistema d’avaluació prèviament determinat. BaumannLab és especialment interessant perquè proposa un sistema complex de treball en el qual tots els processos estan ben documentats.

El tret de sortida de BaumannLab es va fer el 2008 quan es va presentar a l’INJUVE un projecte d’adequació de l’antic alberg juvenil que hi havia a l’equipament anomenat Casa Baumann per convertir-lo en el que en aquell moment van anomenar Espai de Creació Jove. De forma paral·lela, l’equip de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa va iniciar un treball de conceptualització del projecte que va derivar també en la elaboració d’un pla d’usos del futur espai. Per fer-ho es va obrir quatre espais o trobades de participació amb els joves per rebre les seves aportacions i es va debatre amb els professionals municipals que treballaven en qualsevol aspecte relacionat amb les polítiques de joventut per integrar el futur projecte amb la resta de serveis i programes que hi podrien estar vinculats.

El Laboratori de Creació Jove va obrir les seves portes al públic i usuaris el 26 de març de 2011. El projecte s’ha anat desplegant de forma progressiva, i està arribant, de moment, al seu grau de màxim desplegament en els anys 2014 i 2015. Des d’aleshores, elaboren una memòria anual que recull totes les dades sobre participació i resultat de les convocatòries i nivell d’ús i aprofitament dels serveis.

Es desplega anualment a través de quatre programes (suport a la creació, producció, difusió i formació) que van llançant convocatòries i programacions de forma esglaonada al llarg de l’any, i cinc serveis (tallers, sala d’exposicions, infolab, medialab i servei de bar) que s’ofereixen de forma estable. Des del 2016, va sorgir una nova linea de treball basada en treball amb projectes comunitaris, que ha propulsat la relació i intercanvi amb altres joves i col·lectius del territori, promovent l’associacionisme dels participants amb iniciatives d’èxit com la Descomunal.

Actualment, des de la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut un trasbals al projecte, afegit a un canvi en l’equip professional, amb un nou tècnic que està familiaritzant-se i engegant de nou el projecte. Tot i això, encara hi ha projectes becats de creació artística i en desenvolupament, com el TerraOasis, que són organitzats conjuntament amb els departaments de Cultura i Educació. De forma destacada, el suport a la creació ha dut a la creació de múltiples beques que permetin la formació de qualitat i un suport sòlid a les joves en una situació especialment complicada per les mesures sanitàries. Tot i això, hi ha forces possibilitats que el projecte es modifiqui substàncialment pel curs 2021-2022.

El pressupost d’activitats del projecte va ser de 13.000 euros l’any 2013, de 20.000 el 2014, i de 20.800 el 2015, de manera que l’esforç de progressió econòmica dels primers anys s’ha consolidat amb una dotació pressupostària significativa.Tot i això, no disposem d’informació actualitzada del pressupost des del 2016.

Amb variacions generalment a l’alça, els pressupostos dels darrers tres anys han consolidat totes les partides i, per tant, totes les línies d’actuació. El 2015 hi ha hagut increments en les partides de formació (de 4.000 a 4.600 €) i de beques (de 7.000 a 7.500 €) i es manté estable la despesa de difusió (500 €). El 2014 es va incorporar una nova partida de producció, de 2.000 €, que el 2015 ha quedat reduïda a 400 €. En canvi, l’esforç en comunicació és notable: el 2013 s’hi van dedicar 1.000 €, el 2014 1.500 € i el 2015 ja són 3.000 €. Altre cop un lleuger increment en serveis (de 5.000 a 5.600 €) i obertura d’una nova línia de treball, amb una partida de 1.200 € dedicats a la xarxa i altres activitats. L’any 2018, a més, van afegir una nova partida per a la contractació d’una entitat que va gestionar una activitat del projecte que buscava unir la creació artística amb noves tecnologies i art digital en els diferents instituts de Terrassa, proposant activitats amb realitat virtual i impressores 3D.

A banda d’aquest pressupost, però, a la despesa s’hi ha de sumar el cost de recursos humans de la part proporcional de temps que dediquen al projecte la tècnica de joventut que n’és responsable i el personal que s’encarrega de les tasques de gestió i administració i que formen part de l’equip estable del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa. Per a l’execució dels diferents programes de què consta el projecte es compta amb professionals externs del món de la cultura i l’art que hi intervenen puntualment segons les necessitats.

Cal tenir en compte, a més, les despeses de manteniment de l’equipament en què es basa el projecte. D’altra banda, les instal·lacions corresponien originàriament a un alberg de joventut i per a la seva transformació es va fer una despesa considerable, finançada amb una subvenció de l’INJUVE l’any 2008.

Es finança essencialment amb pressupost municipal, però es reben ajuts de l’Agència Catalana de Serveis a la Joventut de la Generalitat i del Plan Nacional sobre Drogas, del govern central. Aquestes dues aportacions han fet possible el creixement pressupostari l’any 2014. Aproximadament el 20% del pressupost correspon a les aportacions externes.

En l’actualitat, el pressupost prové de subvencions municipals així com d’altres subvencions no especificades. En respondre a una temàtica cultural que no és prioritària dins de Joventut ni de Cultura – en cap d’ambdós àmbits existeix una línia de treball sobre cultura i joventut -, els recursos disponibles són especialment limitats, creant una gran dependència del projecte a les subvencions actuals, que fluctuen entre els departaments de cultura o els de joventut.

Cal recordar també la subvenció atorgada per INJUVE l’any 2008, amb la qual es va finançar la remodelació de l’equipament.

La responsable del projecte és Laura Fusté Llorens, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Terrassa, que dedica aproximadament el 70% del seu temps de treball a BaumannLab i coordina el projecte.

Les tasques de consergeria, manteniment i administració són assumides pel personal estable que treballa a l’equipament Casa Baumann, que acull altres dependències destinades a projectes diversos de la política municipal de joventut.

El desplegament dels diferents programes de què consta el projecte es realitza amb la prestació de serveis puntuals de persones expertes en l’àmbit cultural i artístic, que aporten coneixement i criteri per als ajuts, beques i produccions artístiques i s’integren en la comissió de selecció.

És especialment destacable la participació en el procés inicial de creació del projecte del col·lectiu Sinapsis, que va aportar la seva expertesa en l’anàlisi de polítiques culturals, de joventut i socials. Van assessorar tant la elaboració del pla d’usos inicial, com del document Tenir identitat, pautes de treball i futur.

Potencialment, tota la població juvenil de Terrassa, i específicament tots els joves creadors i als que estan vinculats a col·lectius artístics, entitats culturals i de lleure. Una part dels programes s’adrecen específicament als alumnes d’ensenyament secundari dels instituts de la ciutat i als infants i joves de les entitats de lleure de Terrassa.

D’altra banda, donada la multiplicitat d’accions i serveis prestats en el marc del projecte, resulta difícil quantificar el seu impacte. En tot cas, ressaltem alguna dada mostrada en la memòria de l’any 2015, com les 13.276 visites al web, que dupliquen les de l’any anterior, els més de 700 seguidors de twitter, i els prop de 2.300 seguidors i amics de facebook (gairebé el doble que l’any anterior).

D’altra banda, el 2015 s’han fet 7 convocatòries de beques, a les quals s’han presentat 20 projectes, dels quals 11 han rebut suport i en conjunt se n’han beneficiat 164 persones. S’han programat 25 propostes formatives i n’han pres part 219 persones. En la banda negativa, es va programar una única producció, que finalment no es va poder finalitzar (això explicaria la reducció d’aquesta partida en la despesa anual). En un altre sentit, es va posar en cartell 7 propostes de difusió artística amb exposicions i presentacions, que van comptar amb la participació de 267 persones. Amb totes aquestes i altres iniciatives, al llarg de 2015 BaumannLab ha programat 40 propostes diferents, en les quals han participat 860 persones.

Fins al moment, i obviant les lògiques oscil·lacions en l’èxit d’iniciatives puntuals, la repercussió de BaumannLab no ha fet altra cosa que créixer des del dia que va iniciar el seu recorregut.

El disseny inicial del projecte va ser el resultat d’espais de participació en els quals van tenir cabuda, a banda de professionals dels serveis tècnics municipals, entitats i joves de col·lectius culturals i artístics. La seva participació, per tant, és fins i tot en la gestació del projecte.

Un cop en marxa el projecte, però, cal tenir en compte que BaumannLab parteix com a premissa general de la promoció del treball col·laboratiu, fins i tot en els aspectes creatius. Així, tots els creadors o col·lectius beneficiaris de beques, ajuts o espais de difusió són animats a compartir i iniciar processos col·lectius de creació artística. En termes generals, no es persegueix tant un resultat com a producte o objecte tangible, sinó promoure processos de relació, treball en xarxa i col·laboratius. Tot i això, en els recents anys, s’ha obert un procés de reflexió que permeti introduir noves estructures per a fer el BaumannLab un espai més participatiu, on les joves puguin participar de forma més activa en l’organització i disseny de la programació, per exemple.

El projecte contempla el treball en xarxa per posar en relació projectes i iniciatives vinculades a l’art en l’àmbit local i també més enllà dels límits de Terrassa. Així, impulsen la iniciativa La Descomunal, que posa en xarxa entitats i col·lectius de la ciutat que treballen en l’àmbit artístic, tant per desenvolupar nous projectes compartits com per reflexionar sobre el model cultural del municipi. Aquest projecte comunitari va tenir un gran impacte, creant una ona de creixement i col·laboració amb altres col·lectius i artistes de tota la ciutat i el territori que van propulsar l’activitat i la participació en el BaumannLab.

Mercès a formar part de Xarxaprod, el 2015 s’ha realitzat una col·laboració amb el centre La Escocesa, de Barcelona, i s’ha engegat, d’altra banda, el projecte Art Now amb l’Escola d’Art de la Ciutat.

Destaquen també les col·laboracions que es deriven cada any de la convocatòria anual Grafiti invaders que va alternant el treball compartit amb diferents entitats.

El desplegament del projecte implica, com a mínim, la relació i coordinació del servei de Joventut amb els de Cultura i Ensenyament.

Les propostes educatives són compartides amb els projectes també municipals del mateix servei de joventut: Districte Jove, Baumann Oficina Jove i Suport al lleure educatiu.

Tot i que no es defineixen col·laboracions directes amb altres administracions més enllà del propi ajuntament, consten amb relativa importància les col·laboracions amb organismes públics dedicats a la creació o producció artística com el CAET, i una primera presentació del projecte a l’ESCAC i Mediastruch. I malgrat que no es tracta estrictament d’una entitat derivada de l’administració, BaumannLab està integrada a Xarxaprod, en la qual hi ha també diversos centres d’art dels quals sí que en són titulars les administracions públiques. Tot i això, amb la pandèmia, les col·laboracions tant amb el CAET com amb l’ESCAC i Mediastruch estan pausades.

El projecte disposa d’una pauta bàsica d’avaluació basada en indicadors que permeten ponderar l’assoliment dels objectius operatius que es fixen per a cada any. Així, en les memòries de 2013 i 2014, s’ofereixen dades precises de l’èxit de cadascuna de les accions vinculades a objectius operatius. El resultat es mostra sempre en forma de percentatge sobre l’assoliment dels objectius, i val a dir que, en termes generals, el nivell d’èxit sobre les previsions fixades és remarcable.

En les memòries, en canvi, no s’ofereixen dades de satisfacció dels usuaris o participants a les activitats, programes o serveis, amb l’excepció dels becaris, els quals elaboren la seva propia memòria i avaluació de les formacions i activitats.

Es tracta d’un projecte exemplar en la concepció. Fa una descripció conceptual de les seves finalitats i argumenta amb solidesa l’entorn i ecosistema en què s’inscriu. Proposa un sistema de desplegament del projecte en el qual s’inclouen pautes, calendaris i protocols d’actuació. I, tot i que la seva posada en pràctica es realitza en un moment de precarietats pressupostàries per a les administracions públiques, es desplega de forma progressiva sense renunciar als seus principis i filosofia. D’altra banda, el projecte desenvolupa un model de treball en l’art i el pensament contemporani des de l’òptica de les polítiques de joventut i contribueix, d’aquesta manera, a impulsar un dels àmbits menys treballats des del món de la intervenció pública en l’àmbit juvenil.

1. Proposa un model complet d’intervenció en un àmbit concret

BaumannLab no només és un projecte concret per a un territori determinat. En la seva concepció es despleguen criteris i pautes amb un nivell de detall i fonamentació tan remarcable que esdevé pràcticament una proposta de model general d’intervenció per a l’àmbit de la promoció de la creació artística entre els joves.

2. Situa les polítiques de joventut en primera línia de les arts visuals

La seva proposta conceptual s’alinea amb les tendències més actuals i els discursos més innovadors en el camp de les arts visuals i el pensament contemporani. D’aquesta manera, situa un projecte propi de les polítiques de joventut en la primera línia del món cultural i artístic.

3. Connecta joventut amb la Innovació social i el treball col·laboratiu

La idea de xarxa i el treball col·laboratiu, no només vinculada a les eines tecnològiques, és present en totes les fases del projecte, de manera que es posiciona de manera òptima per facilitar la cooperació amb entitats, col·lectius no formals, joves individuals, organismes dependents d’altres administracions i professionals de diferents disciplines. Es proposa explícitament l’exploració de diferents formes d’organització social.

4. No rebaixa criteris artístics ni culturals per treballar amb joves

Evita de forma contundent un dels defectes que amb més freqüència s’ha de lamentar en projectes de cultura de proximitat: rebaixar el nivell per, teòricament, fer-lo més assequible a joves i infants. No menysté la capacitat dels joves per entendre, assumir críticament, matisar i transformar discursos i pràctiques artístiques i culturals. En tots els projectes els ofereix la possibilitat de ser creatius per la pròpia capacitat d’opinar i experimentar.

5. El discurs teòric no ofega la pràctica

Malgrat ser un projecte amb un ampli desplegament conceptual, baixa amb tota claredat al món pràctic. Disposa recursos concrets (físics, econòmics i tècnics) per desenvolupar projectes artístics també molt concrets. Es treballa activament, a més, per visualitzar socialment tota la pràctica artística dels joves amb una proposta comunicativa remarcable.

La responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut Laura Fusté Llorens.

Laura Fusté Llorens. Llicenciada en psicologia per la UAB, postgrau en Associacions, Fundacions, Organitzacions del Tercer Sector i diferents formacions de l’àmbit de l’educació social i l’animació sociocultural. Des del 2009 treballa com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Terrassa i en la seva trajectòria ha estat vinculada a diferents entitats i projectes socials i culturals de la ciutat.

La responsable del projecte opina

BaumannLab és un projecte on art i cultura i joventut troben punts en comú. Unes confluències molt interessants d’explorar per afavorir l’apoderament i l’autogestió dels i les joves. Si abans era necessari donar suport a la producció artística, la difícil conjuntura actual ho fa més imprescindible encara. Creiem que projectes d’aquestes característiques afavoreixen l’augment del capital simbòlic i social, i fomenten la investigació de noves maneres de fer i formes d’innovació social. Trets que, a banda d’enriquir el nostre context immediat, fins i tot, poden permetre explorar possibles noves formes d’ocupabilitat.

Dur a terme processos artístics amb joves permet dotar-los d’eines per a que es puguin posicionar i formular una opinió pròpia sobre qualsevol tema i donar-la a conèixer a la resta de la ciutadania. Sí que és veritat que, en aquest sentit, ens trobem amb el repte de trobar escenaris de difusió legitimats tant per la comunitat artística com pels i les joves. Per altra banda, creiem que és del tot necessari que les administracions locals ofereixin als i les creadors/es emergents espais, eines i recursos per a que puguin experimentar, investigar i desenvolupar els seus projectes artístics.

El projecte va néixer en plena crisi, per tant amb molt poc pressupost. La part positiva d’aquest fet ha sigut que hem dissenyat la seva gestió de manera que pugui ser assumida des del propi servei, però que, alhora, permeti l’externalització d’aspectes concrets segons els recursos econòmics disponibles, especialment aquells que tenen a veure amb la direcció artística. Això ha fet que el BaumannLab hagi travessat tots els projectes del servei d’una forma més directa possibilitant la incorporació de noves mirades i de noves maneres de fer a tots els projectes. Sí que és veritat que aquest fet fa que el BaumannLab sigui un projecte complex en el que intervenen molts actors i que, per tant, calgui dedicar força esforços per consolidar un relat compartit que es pugui transmetre d’una forma ràpida i senzilla.

No disposem d’informació per aquest apartat.

La xarxa internacional Ashoka es fixa en les BPJ

admin on 19/02/2015

La xarxa internacional Ashoka es fixa en les BPJ

19/02/2015

La plataforma de Bones Pràctiques en Joventut (BPJ) ha cridat l’atenció de la xarxa internacional d’emprenedors socials Ashoka, que ha demanat informació sobre algun dels projectes que s’hi mostren. Busquen de forma permanent projectes innovadors i que tinguin la capacitat de transformar en positiu la realitat social. A través d’un sistema de criteris i després d’una selecció acurada, donen suport a alguns d’aquests projectes amb aportacions econòmiques i promovent la seva integració en una xarxa d’emprenedors per impulsar nous projectes de forma cooperativa. Els responsables de la delegació espanyola han conegut la BPJ i l’han incorporat a la seva base de dades com a experts en matèria de joventut i com a possibles informants sobre emprenedors socials que podrien arribar a rebre el seu suport.

Ashoka és una organització internacional sense ànim de lucre, amb presència en 84 països, que vol promoure el que ells anomenen una societat de ciutadans actors de canvis (changemakers). Per fer-ho miren de detectar persones individuals que promouen projectes innovadors d’emprenedoria social. Cal que siguin prioritàriament joves i que promoguin idees de transformació social. Els donen suport econòmic durant un període de temps determinat per tal que puguin impulsar el seu projecte sense haver de patir per la seva subsistència, i els proposen que s’integrin en una xarxa internacional d’emprenedors com ells. Promouen el contacte i la cooperació entre els emprenedors per tal que generin nous projectes col·laboratius. L’objectiu final és promoure un model de societat basat en un ecosistema d’emprenedoria que faciliti i proposi solucions als problemes socials.

La xarxa internacional es finança amb donacions privades, majoritàriament provinents de grans empreses que disposen de programes de sensibilitat social, i cada delegació estatal desenvolupa els seus propis projectes. Ashoka Espanya està donant suport ara mateix a 24 emprenedors, la majoria dels quals són catalans. Després de conèixer la BPJ i d’interessar-se per un parell dels projectes que en formen part, han contactat el coordinador del projecte, Pep Montes, i li han proposat que aquesta plataforma es converteixi en un dels nodes territorials que els permeten detectar nous projectes.

A partir d’ara, així doncs, no només els projectes que acabin formant part de la plataforma pública de les BPJ sinó tots aquells que siguin suggerits per ser valorats (més d’un centenar, fins al moment, d’arreu de Catalunya) podrien ser avaluats per Ashoka, amb la possibilitat que acabin rebent el seu suport econòmic. En aquest enllaç trobareu algun dels emprenedors socials que darrerament han començat a rebure el suport d’Ashoka. I aquí trobareu els que reben suport des de la delegació espanyola.

Aquí teniu alguna de les empreses que financen Ashoka: Boehringer-Ingelheim, Coca-Cola, Fundación Barclays, Fundación de PwC, Axa, Fundación Telefónica, Robert Bosch Stiftung, Fundación ICO, MCH Private Equity Investments, Ipsen, Netcentric, Eurosilla, Eurofunding Advisory Group o Bonsai Venture Capital. Els podeu veure en aquest enllaç.

L’activista indi Kailash Satyarthi, un dels emprenedors socials recolzat per Ashoka, va obtenir el 2014, juntament amb la jove paquistanesa Malala Yousafzai, el Premi Nobel de la Pau, per la defensa dels drets dels infants, lluitant contra el treball infantil en un cas i a favor del dret a l’educació de les noies, en l’altre.

Ja tenim aquí la campanya In-forma’t 2015

admin on 10/02/2015

Ja tenim aquí la campanya In-forma’t 2015

Durant el mes de gener va començar la nova campanya IN-FORMA’T amb un munt d’activitats, xerrades i tallers per acompanyar als joves en la presa de decisió sobre la seva trajectòria formativa i professional.

10/02/2015

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona desenvolupada essencialment per la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de l’Ajuntament de Barcelona i el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves, en col·laboració amb múltiples agents públics i privats que incideixen en aquest àmbit de les polítiques de joventut.

On pots trobar la informació?

CONCURS DE VÍDEOS CLIC 2015 Cada mes es publica un butlletí on es recullen les diferents activitats que s’organitzen a tota la ciutat. Pots conèixer les activitats programades del mes de febrer i, si no pots anar-hi, clica en el directori d’equipaments juvenils per conèixer on pots trobar els professionals de l’In-forma’t que et queda més a prop de casa. Aquest any amb la novetat del , que si estàs estudiant a Barcelona i tens entre 16 i 25 anys ja hi pots participar. El què has de fer és enregistrar un vídeo amb el teu mòbil explicant tot allò que diries a algú que vulgui estudiar el mateix que tu. Els millors vídeos tindran premi i vals de compra a diferents establiments. Per tenir més informació clica aquí.

Per saber-ne més:

www.informat.cat
Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona

Les bones pràctiques desembarquen a L’Hospitalet

admin on 30/01/2015

Les bones pràctiques desembarquen a L’Hospitalet

30/01/2015

Gràcies a l’Associació d’Estudiants de l’Hospitalet es va presentar la plataforma de bones pràctiques al Centre Cultural la Bòbila, en el marc de la VIII Jornada Formativa per a Consellers i Conselleres Escolars i Delegats i Delegades de Classe. L’acte va tenir lloc divendres passat, 30 de gener, amb la xerrada que Pep Montes, coordinador de la plataforma, va fer davant d’una vintena de responsables pedagògics d’almenys deu instituts de la segona ciutat de Catalunya.

La jornada té caràcter anual, i es realitza en col·laboració entre la regidoria d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i l’associació d’estudiants d’aquesta ciutat, una de les més actives i de més llarga tradició del país. El president de l’associació, Ricard Raquer, va conèixer el projecte de bones pràctiques l’octubre passat, als Encuentros Internacionales de Juventud Cabueñes 2014 a Gijón i va pensar que seria una bona idea presentar la iniciativa als docents de la seva ciutat.

En el marc de les jornades formatives els joves estudiants de l’Hospitalet van realitzar sessions i tallers pràctics per proposar mesures concretes al pla de joventut de la ciutat. Van tenir l’oportunitat, a més, de formular les propostes directament a l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que va participar activament en la jornada. El coneixement de la plataforma, per tant, és una bona oportunitat per recollir idees que es podrien incorporar al pla municipal.

En la seva presentació, Pep Montes va destacar aquells projectes de la plataforma que fan una especial incidència en la relació entre les polítiques de joventut i les iniciatives que es desenvolupen en col·laboració amb els centres d’ensenyament. La seva sessió, dedicada especialment als docents, va permetre als equips pedagògics dels instituts descobrir possibilitats interessants de treball en el marc escolar però sortint enllà de les parets dels instituts. Un dels aspectes més valorats és la possibilitat de connectar els centres i els mateixos estudiants amb el seu entorn immediat. Montes va animar al final de la sessió a visitar la plataforma i a opinar a través de la xarxa sobre els diferents projectes i va demanar també als professors que proposessin nous projectes si tenien coneixement d’alguna iniciativa que pugui merèixer la qualificació de bona pràctica.

En la mateixa jornada va intervenir Imma Marin, directora de Marinva, una organització dedicada a la promoció del joc com a eina pedagògica. La seva xerrada, molt pràctica i participativa, s’anomenava Gamificació, el poder del joc en l’educació.

S’obre el període d’inscripcions per participar al 360FEST

admin on 20/01/2015

S’obre el període d’inscripcions per participar al 360FEST

El 360FEST és el Festival de música dels alumnes dels instituts de secundària de Girona.

20/01/2015

Aquest va néixer l’any 2008 amb la voluntat de ser un aparador dels grups de música que durant tot el curs escolar es couen als instituts de secundària de la ciutat de Girona; un estímul a la creativitat artística.

El festival està organitzat per l’Espai Marfà i la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Girona i la Casa de la Música Salt – Girona. Aquest any es celebrarà el dissabte 26 d’abril a partir de les 16 h a la Plaça dels Jurats de Girona.

Es destaca que el projecte es basa en l’estricta participació dels joves com a productors artístics a un dels espais de referència fonamental per treballar amb la població juvenil (els centres d’educació secundària) i aborda l’àmbit de la creació i l’expressió artística des del suport a la producció dels propis joves. L’exhibició de les produccions artístiques juvenils s’acompanya de recursos tècnics que en dignifiquen el valor i inclouen continguts formatius per estimular el recorregut artístic futur dels nous creadors.

INSCRIPCIONS OBERTES del 13 de gener al 28 de febrer.

Al 360fest hi poden actuar tot tipus de grups, sigui quin sigui el seu estil, nivell o format. L’únic requisit per poder actuar al festival és que com a mínim un dels components del grup estigui estudiant aquest curs acadèmic en un institut de secundària de la ciutat de Girona.

Si et vols inscriure o vols rebre més informació sobre el festival escriu un correu electrònic a: , adjuntant les següents dades:

Nom del grup
Telèfon mòbil i persona de contacte
Institut on estudia com a mínim un dels components del grup.

Per saber-ne més:

Consulta més informació del 360FEST en aquest web

Nous criteris per a nous projectes

admin on 20/12/2014

Nous criteris per a nous projectes

El Consell Avaluador de les Bones Pràctiques ha completat la primera revisió dels criteris que usem per analitzar i valorar els projectes que el món professional proposa per tal que s’incorporin a aquesta plataforma.

20/12/2014

Un dels compromisos inicials del projecte era que els seus continguts no es rovellarien amb el temps i que aniríem actualizant tant les bones pràctiques com els criteris i la teoria que hi ha al darrera. Des d’abril de 2014, quan el consell va reprendre la seva tasca amb la incorporació al grup d’Emilia Corona, Santi Caño i Oriol Martin, els trenta criteris inicials han estat revisats amb lupa. La intenció era millorar-los a partir de l’experiència acumulada, després de més d’un any de treballar amb ells.

El resultat de la feina realitzada ja és visible. A principis del mes de desembre es van incorporar ja els criteris, completament revisats. Nou d’ells han estat ampliats, precisats, reduits o substituits. La feina ha estat feixuga, perquè les propostes inicials eren certament rigoroses. En intentar millorar-los s’ha entrat amb molt detall en el seu redactat i descripció, amb l’objectiu que quan siguin usats per valorar els projectes hi hagi pocs dubtes a l’hora de comprovar si els compleixen o no. La nova versió dels criteris la trobareu a la Guia de consulta de la plataforma.

El primer canvi remarcable és que s’ha decidit eliminar la classificació dels projectes entre projectes de bones pràctiques, de bones pràctiques destacades i de bones pràctiques excel·lents. La intenció inicial d’aquesta classificació era remarcar aquelles propostes que tenien una gran qualitat i que, per tant, complien un major nombre de criteris. La pràctica, però, ens ha demostrat que quan els projectes arriben a la plataforma han passat per un procés de selecció prou acurat, i tots ells mereixien invariablement la qualificació d’excel·lents. No tenia sentit, per tant, mantenir una classificació que pràcticament no havíem d’usar.

Un dels criteris que ha suscitat més debat a l’hora de descriure’l ha estat el número 5. Projecte transformador. El seu redactat ha canviat de dalt a baix i ha guanyat precisió i claredat. Si volem mantenir la idea que les polítiques de joventut han de tendir sempre a millorar la nostra realitat social, ens cal definir amb molta cura com s’explicita aquesta voluntat transformadora en els projectes.

I de quina manera podem assegurar que un projecte està ben avaluat? Tots els projectes, amb major o menor mesura, plantegen teòricament una proposta d’avaluació, però és més difícil detectar quan es realitza de manera realment seriosa aquesta tasca fonamental. Amb la nova formulació del criteri 8. Projecte amb avaluació, es precisa molt més aquesta qüestió.

En canvi, ja no trobareu el criteri que fins fa ben poc anomenàvem Projecte contrastat. El Consell Avaluador ha decidit eliminar-lo perquè era redundant respecte al criteri número 13. Projecte consolidat. Venien a expressar conceptes molt similars i era difícil discenir-ne les diferències. Per tant, s’ha eliminat el contrastat i s’ha precisat una mica més el consolidat.

Però també hi ha incorporacions noves. L’actual criteri 8. Projecte interdisciplinar intenta posar de relleu el valor d’aquelles bones pràctiques que posen en joc coneixements i especialitats tècniques diferents al servei d’un mateix objecctiu, catalitzat per les polítiques de joventut. Preneu nota d’aquest criteri, perquè observar aquells projectes que el compleixin serà certament interessant.

El criteri 19. Projecte interinstitucional ha merescut alguna precisió, justament per remarcar les diferències respecte al nou interdisciplinar. Massa sovint passen per interinstitucionals projectes que no impliquen de debó la cooperació entre diferents institucions o administracions, i preservar el rigor en aquesta distinció era certament important.

Però si hi ha hagut un criteri àmpliament debatut ha sigut l’actual número 21. Projecte transgressor. Abans s’anomenava Projecte de prioritat tècnica, però aquest concepte ens portava tot sovint a la confusió i parlava de la idea de risc i de transgessió en termes equívocs. Després de discutir apassionadament sobre els conceptes de risc i transgressió, els membres del consell han decidit eliminar la idea de prioritat tènica per ser més explícits. La transgressió forma part de l’ADN dels joves, i no tindria sentit que no la consideréssim de manera explícita i evident quan mirem de separar el gra de la palla en els projectes de joventut.

Finalment, s’ha realitzat alguna precisió lleugera en el criteri número 23. Projecte en xarxa i s’ha canviat la denominació del criteri número 26. Projecte assumit, que ha passat a anomenar-se Projecte reconegut, que resulta més entenedor.

D’aquí a dues o tres setmanes la plataforma inclourà ja quatre nous projectes, que ja han estat revisats i avaluats d’acord amb els nous criteris. Tenim, per tant, nous criteris i ben aviat tindrem també nous projectes.

Autor: admin