Obrim la convocatòria pel 2021 per recollir noves propostes!

admin on 20/09/2021

Obrim la convocatòria pel 2021 per recollir noves propostes!

Obrim la convocatòria pel 2021 per recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.

20/09/2021

Si coneixeu una activitat, proposta o projecte que considereu genial, interessant o que funciona la mar de bé des de fa aproximadament dos o tres anys, no ho dubteu i no us talleu, feu-nos-el arribar!

La convocatòria s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen amb o per a joves. Podeu proposar-nos els vostres projectes o els d’altres que cregueu inspiradors per al sector.

Proposa’ns el teu projecte aquí

Amb tots els projectes que recollim es farà una comprovació inicial del compliment dels requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 10 criteris el consell realitzarà una valoració de les propostes i decidirà si es necessari sol·licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, el consell avaluador decidiran quines són considerades com a bones pràctiques i es transfereix una informació detallada dels projectes a aquesta plataforma. La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball amb joves i l’àmbit de la joventut.

Guia del projecte

La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ). Actualment la plataforma aglutina més d’una trentena de projectes en els que es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. La informació d’aquests projectes s’actualitza constantment. El web ofereix també notícies i recursos específics relacionats amb el treball i projectes per a o amb joves. El projecte va més enllà de la virtualitat i cada any s’organitzen jornades arreu de Catalunya.

Aquest any, celebrarem les Jornades de Bones Pràctiques a Valls el 25 de novembre per debatre i reflexionar sobre el futur de les polítiques de joventut en un escenari post-COVID en els àmbits de l’oci nocturn, la professionalització i ocupació juvenil i la salut mental de les joves. Tota la informació i inscripcions aquí.

Cada any, projectes nous. Cada any, projectes actualitzats. I cada any, una programació de jornades presencials per traslladar el debat de la xarxa als nostres municipis i equipaments…

Obrim convocatòria per a nous membres del Consell Avaluador de les Bones Pràctiques

admin on 01/06/2021

Obrim convocatòria per a nous membres del Consell Avaluador de les Bones Pràctiques

Tens experiencia en polítiques de joventut o projectes pels joves? T’agradaria conèixer projectes innovadors i amb gran impacte per a la joventut arreu del territori? T’estem buscant!

01/06/2021

Obrim convocatòria per a nous membres voluntaris del Consell Avaluador de les Bones Pràctiques en l’àmbit de la Joventut. Des de l’any 2014, l’Associació desenvolupa el projecte Bones Pràctiques en l’àmbit de la Joventut, una plataforma amb projectes i programes de tot el territori que busca establir-se com un punt de trobada per a professionals i per a la millora dels projectes de joventut arreu del país.

Aquí tens tota la informació que necessites saber:

Quines són les funcions dels membres del Consell de Bones Pràctiques?

Elaborar i revisar periòdicament els criteris d’avaluació dels projectes incorporats a la Plataforma de Bones Pràctiques en l’Àmbit de la Joventut.
Avaluar els projectes de bones pràctiques proposats i seleccionar aquells que finalment s’incorporaran a la Plataforma.
Determinar quins projectes deixen de ser considerats com a bones pràctiques.
Traslladar a la Junta Directiva de l’ACPJ propostes de millora, renovació, actualització o modificació de la Plataforma.

Quins beneficis tindràs com a membre del Consell Avaluador de Bones Pràctiques?

Formar part d’un Consell amb àmplia experiència de les polítiques de joventut.
Coneixença i contacte amb projectes en l’àmbit de la joventut actuals al voltant del territori.
Possibilitat de fer xarxa i contactes amb professionals de joventut i espais juvenils de tot el país.
Flexibilitat i adaptabilitat en la participació dins del Consell.

Requisits:

Experiència mínima de dos anys de treball professional en joventut i/o en associacions de joventut.
Tenir formació en l’àrea de les ciències socials com ara ciències polítiques, sociologia, pedagogia, educació social, dinamització sociocultural, etc. Es valorarà molt positivament haver cursat el Màster en Joventut i Societat.
Poder participar – de forma telemàtica, presencial o híbrida, a convenir segons els i les membres – a les reunions del Consell Avaluador un cop cada tres/quatre mesos.
Es valorarà positivament tenir experiència en el disseny i elaboració de projectes, programes o plans de joventut.
Es valorarà positivament tenir experiència com a formador en algun àmbit relacionat amb el treball professional amb joves.

Podeu enviar el vostre CV a fins al 30 de juny de 2021.

Per a més informació, podeu consultar la normativa sobre el Consell Avaluador en el següent enllaç.

Dos nous projectes s’afegeixen al Bones Pràctiques: el Nits Insòmnia i el Crea2!

admin on 28/05/2021

Dos nous projectes s’afegeixen al Bones Pràctiques: el Nits Insòmnia i el Crea2!

Aquest mes hem afegit dos nous projectes a la plataforma del Bones Pràctiques de la crida que es va realitzar entre 2020 i 2021: el Nits Insòmnia de Cornellà de Llobregat i el Crea2 de Lleida.

28/05/2021

El primer, el Nits Insòmnia, es tracta d’un magnífic exemple d’un projecte evolucionat que ha permès oferir durant catorze edicions – comptant la d’aquest any 2021 – un oci nocturn alternatiu als més de 22.500 joves que viuen a la ciutat, proposant una agenda d’activitats a la carta pels joves, incrementant la seva participació en el projecte a través de la figura dels Agents Insòmnia.

El segon, el Crea2, celebrava la seva quarta edició just abans de l’inici de la pandèmia, incentivant la professionalització, l’ocupació i l’emprenedoria artística dels joves creadors lleidatans. Amb un ambiciós projecte que busca formar als joves artistes en tots els aspectes necessaris per a dur a terme un projecte de creació de productes per a clients destacats, el Crea2 ha sigut capaç de teixir xarxa amb el món de les arts, de la cultura, del món econòmic i de l’administració pública.

Si vols saber-ne més, pots llegir sobre el Nits Insòmnia aquí i sobre el Crea2, aquí.

Des de principis d’abril, també hem començat a treballar intensament per actualitzar tots els projectes de la nostra plataforma perquè pugueu seguir l’èxit i els canvis dels nostres referents de Bones Pràctiques en l’àmbit de la Joventut. A més a més, us estem preparant unes noves jornades del Bones Pràctiques per aquesta tardor per presentar-vos totes les novetats de la plataforma i els nostres projectes seleccionats.

Segueix-nos a Twitter i no et perdis totes les novetats que estem preparant!

Crea2

admin on 27/05/2021

Crea2

El projecte Crea2 es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida.

Descripció general

El projecte Crea2 es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida que volguessin formar-se com emprenedors/es amb l’objectiu de permetre’ls crear productes per la seva posterior venda, com ara souvenirs de la ciutat, marxandatge o l’embalatge d’ampolles d’oli. Mitjançant aquesta intervenció de formació artística i d’emprenedoria, es busca millorar l’ocupació de les joves artistes en la ciutat, promovent la seva visibilitat juntament amb la seva professionalització. La suma de talents pretén dotar als participants d’elements i recursos que fomentin dinàmiques d’intercanvi entre disciplines per a establir la base de projectes i idees que puguin esdevenir nous productes. Els participants són joves d’entre 18 i 25 residents a la ciutat de Lleida, amb una formació o estudis previs relacionats amb les arts.

Com a resultat d’aquestes formacions, realitzades per Guillem Ferran, els joves dissenyaran diferents projectes i productes que empreses i institucions poden decidir adquirir un cop finalitzat el projecte. Al cap dels anys, diferents institucions de la ciutat de Lleida s’han sumat a la iniciativa com a clients potencials: la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (FECOLL), Turisme de Lleida, la Fundació Sorigué, el Consorci del Turó de la Seu Vella, La Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Llersedencs i Ara Lleida.

El Crea2 de Lleida és un projecte que es convoca cada dos anys des del 2014, oferint 20 places per a joves creadors interessats a participar en aquesta experiència i rebre formació per esdevenir emprenedors en el món de les arts i l’artesania. Actualment, s’han celebrat quatre edicions: l’any 2014, 2016, 2018 i 2020.

Les inscripcions per al projecte duren un mes a partir d’octubre i s’inicien les classes al gener o bé al maig. Un cop s’ha realitzat la selecció dels i es comunica als participants, aquestes formacions consisteixen en cinc jornades de cinc hores al llarg de tres mesos. Cadascuna d’aquestes sessions es realitza cadascuna on es treballen els següents continguts:

Sessió 1: Recerca

Sessió 2: Conceptualització i disseny

Sessió 3: Formalització

Sessió 4: Desenvolupament i comercialització

Sessió 5: Presentació dels resultats.

Addicionalment a aquestes sessions formatives, els joves han de treballar i dedicar temps per elaborar els dissenys fora de l’horari presencial, amb un seguiment i una tutoria individual de cada projecte i/o creació per part del formador a distància, a través de comunicació telefònica o per correu electrònic.

Un cop finalitzats els projectes, es realitza una presentació final davant dels clients i possibles compradors per tal de mostrar, explicar i destacar els processos, metodologies i resultats.

Té un pressupost anual de 2500 € on els joves no han de pagar res.

El finançament del projecte va inclòs com a partida dins dels pressupostos de joventut.

El projecte és gestionat per un tècnic de joventut qui s’encarrega de les gestions administratives, planificació, difusió i coordinació del projecte; i del professor Guillem Ferran encarregat de dur a terme les formacions i el seguiment dels alumnes.

En Guillem Ferran és un dissenyador de producte multidisciplinari, professor de disseny de producte i materials a l’ESDAP Llotja des del 2013, a més de cap de departament de Disseny de Producte des de 2016. Paral·lelament, ha treballat amb diferents organitzacions i institucions, organitzant formacions i tallers per a adults, com el Crea2. És consultor acreditat en gestió de la Innovació i disseny de producte per ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya.

Cada edició, es convoquen 20 places per a joves creadors interessats a participar en una experiència formativa per dissenyar, elaborar productes artesans amb la intenció de comercialitzar-los posteriorment i iniciar-se en l’emprenedoria.

Són joves d’entre 18 i 25 anys, que resideixen, estudien o treballen a la ciutat de Lleida, tot i que en el cas d’haver-hi vacants, també poden participar joves de la demarcació de Lleida. En les anteriors edicions, els joves participants provenien de disciplines com el gravat, la il·lustració, la joieria, la pintura, la fotografia, l’escultura, el disseny gràfic o el disseny tèxtil.

En aquest projecte, els joves són els beneficiaris directes del programa. En les primeres edicions del projecte, el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida va contactar amb els joves que havien participat prèviament en altres activitats, com ara al Mercat de les Idees i a les formacions organitzades pel departament; a més de buscar nous participants a través d’activitats de difusió.

Un cop feta la difusió, els joves interessats han d’omplir una sol·licitud per formar part del projecte, amb les seves dades personals i una mostra de la seva obra. Un cop rebudes les sol·licituds, se seleccionen les millors i s’engega el curs i les tutoritzacions per crear els productes. En l’etapa final després de la producció, els joves també són acompanyats durant la negociació econòmica amb el client per a la seva venda.

En el Crea2 es va col·laborar amb el FECOLL, una entitat de la ciutat de Lleida encarregada d’aglutinar els diferents participants per a l’aplec del cargol, festa gastronòmica multitudinària de Lleida, com a client dels projectes i productes elaborats pels participants del projecte durant la tercera edició.

La iniciativa del Crea2 va sorgir del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, el qual ja tenia consolidats altres projectes d’emprenedoria artística, com ara el Mercat de les Idees on joves artistes i artesans poden muntar una parada a l’eix comercial de Lleida, quatre vegades a l’any per vendre els seus productes o obres d’art. A partir d’aquesta activitat, el departament de joventut va observar una gran quantitat de joves artistes i artesans i va dissenyar un projecte de cara a la professionalització d’aquest col·lectiu mitjançant formacions específiques (màrqueting digital per artesans, venda en línia, etc.) i el Crea2.

A més, altres departaments de l’Ajuntament com ara Alcaldia i Turisme han participat en el projecte com a potencials clients dels participants del Crea2.

En aquest projecte, el Departament de Joventut s’ha encarregat de posar en contacte als joves amb clients institucionals, com ara la Diputació de Lleida per a adquirir els projectes resultants de les jornades de creació. A més, en passades edicions s’ha treballat també amb la Seu Vella, cooperatives de les Garrigues i altres institucions com Fundació Sorigué, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Ara Lleida i la Universitat de Lleida.

No disposem d’informació per aquest apartat.

El projecte Crea2 és un projecte amb ja quatre edicions que mostra la seva consolidació per als joves artistes residents de la ciutat de Lleida. Es tracta d’un projecte molt complet incloent una formació per a joves, les introdueix en el món professional, s’encarrega de contactar amb empreses i societat civil com a potencials clients i futurs socis i implica a gent de l’àmbit de la cultura i les arts. Els seus objectius són claus en fer front de les necessitats específiques de les persones emprenedores i les necessitats de les joves artistes, establint-se com un exemple de plataforma de promoció d’aquests joves.

Projecte consolidat: Gràcies a la trajectòria del Crea2, gairebé 80 joves han pogut rebre aquesta formació clau i s’ha establert com un punt de referència pels joves artistes amb visió emprenedora de Lleida i municipis propers.
Forts vincles de cooperació entre els participants amb el teixit institucional, artístic i econòmic del territori: A través del projecte, els joves entren en contacte directe amb funcions i situacions reals amb clients de tots els àmbits professionals: creant relacions de tutorització amb artistes reconeguts així com presentant i dissenyant uns productes finals de marxandatge per a entitats locals així com els principals productors d’oli de la diputació.
Neix de les necessitats específiques de les joves artistes: La planificació i identificació del projecte neix d’accions prèvies realitzades pel Departament de Joventut on es va observar, gràcies a projectes amb joves creadores com el Mercat de les Idees. A partir d’aquesta experiència, es desenvolupa un projecte per a fer front totes les necessitats educatives que puguin tenir per a professionalitzar aquest col·lectiu.
Intervenció multidimensional per a l’ocupació dels joves: Aquesta intervenció cassa tots els elements necessaris per a la professionalització d’un grup de joves específic mitjançant formació teòrica i pràctica, un seguiment i tutorització per part del professor, així com tot el cicle de producció i venda amb clients reconeguts que permetrà establir una base sòlida pel futur dels joves participants.
Reivindicació de l’art i la figura dels creadors al municipi: Mitjançant un projecte que posa en rellevància el treball dels artistes com a mitjà i producte final del projecte; el projecte promou l’art com a sortida professional en el municipi, enfortint l’escena artística de la ciutat i creant vincles amb diferents entitats locals que poden esdevenir futurs clients dels participants.

Noemi Cierco Moncalvillo, tècnica del projecte opina:

La clau del projecte, pel meu parer i recollint les opinions dels joves, és que el professional que imparteix el curs treu el millor de cada artista i artesà, els ajuda en el procés de creació i en la comercialització del producte (posar preus, vendes, etc.). També el fet que els joves treballin en col·laboració entre ells fa que els productes siguin molt millors perquè es barregen disciplines a l’hora de crear els productes.

Pel que fa a l’impacte estem al 50% de vendes de producte. L’Ajuntament de Lleida contacta prèviament amb moltes empreses i institucions interessades a comprar els productes i aquest treball transversal és molt important.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Nits Insòmnia

admin on 21/05/2021

Nits Insòmnia

El Nits Insòmnia és un projecte d’oci alternatiu nocturn adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys de la ciutat de Cornellà de Llobregat i municipis adjacents.

Descripció general

Totalment gratuït, el projecte ofereix la possibilitat de gaudir d’un oci diferent del tradicional creat dels joves pels joves. Anualment, el Nits Insòmnia realitza al voltant de 30 activitats distribuïdes en tres programacions d’oci alternatiu, participatiu i de relació durant els caps de setmana de primavera, estiu i tardor. Les activitats que proposen combinen l’oci amb caràcter lúdic amb diferents temàtiques, com ara l’educació en sexualitat i afectivitat, tallers, esports, arts, cultures del món i/o jocs de taula.

El projecte s’inicia per cobrir les necessitats dels 22.500 joves d’entre 12 i 25 anys de la ciutat de Cornellà – un 26% de la població total de la ciutat – , els quals veuen l’oferta d’oci nocturn reduïda, amb poca selecció fora dels espais d’oci nocturn tradicionals. Inicialment proposat per l’administració pública, el Nits Insòmnia està a poc a poc derivant en un projecte apropiat pels joves i dirigit cap als seus iguals, on la figura d’aquests és clau en la planificació i execució de les activitats proposades, posant els interessos dels i de les joves al centre.

Amb aquest objectiu, el Nits Insòmnia s’ha associat al projecte del Curs de Dinamització Juvenil impartit per l’equip tècnic de Joventut de l’Ajuntament en coordinació amb associacions juvenils, on es donen les eines necessàries per a què els i les joves puguin ser creadors/es d’aquest oci alternatiu i per tant, apoderar-se del projecte. Es gràcies a aquest curs de dinamització que a poc a poc han sorgit interessos individuals i s’han acabat per conformar un grup de col·laboradors estable anomenat Agents Insòmnia: joves que amb major o menor implicació segons les seves motivacions que s’incorporen al projecte de Nits Insòmnia, com a participants habituals, organitzadors i, fins i tot, exercint la coordinació de diferents nits en les diferents edicions que es realitzen cada any.

Aquesta participació ha permès consolidar el Nits Insòmnia com a un projecte exemplar per als i les joves de Cornellà, oferint un espai no només lúdic, sinó també obert a rebre idees que permetin dur a terme activitats que siguin motivadores i engrescadores per oferir un oci en línia amb els interessos dels i de les joves. Gràcies al seu llarg recorregut, Nits Insòmnia s’ha establert com una alternativa real a l’oferta d’oci nocturn dels joves a Cornellà, combinant activitats de lleure, així com de divulgació informativa amb caire lúdic en diferents àmbits per cobrir les peticions i els interessos dels i les joves de la ciutat.

Al 2007, sorgit de les demandes per part de les joves al Pla Director de Joventut d’alternatives d’oci a la ciutat i l’obertura d’espais i infraestructures fora dels seus horaris habituals, el projecte de Nits Insòmnia és impulsat pel Departament de Joventut de Cornellà de Llobregat i pel procés participatiu d’un Pla Director de Joventut.

Després de la prova pilot realitzada durant aquell any, amb un cap de setmana d’activitats, Nits Insòmnia és un Projecte consolidat i d’èxit amb tretze edicions fins a l’any 2020, incorporant un període d’activitats al llarg de l’any durant tres fases: a la primavera (finals abril – finals maig), a l’estiu (principis juny – principis juliol) i a la tardor (finals octubre – finals novembre). L’horari aproximat de les activitats tallers és de 22h00 a 00h o de 00h a 02h00 durant entre 10 i 15 cap de setmana al any.

Una edició sencera de Nits Insòmnia té un cost de 8.000€ (6.000€ venen del Departament de Joventut i una contribució d’altres departaments o col·laboracions de 2.000€).

Es tracta d’una partida concreta dels pressupostos de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i part de la subvenció de la Diputació de Barcelona.

La realització de Nits Insòmnia està a càrrec del Departament de Joventut i el seu equip tècnic, on la coordinació recau en el/la professional encarregada de programes de territori del departament esmentat. Addicionalment, l’equip tècnic compta amb responsables de les diferents tasques que fan possible el programa.

L’equip tècnic està format per la coordinadora del Departament de Joventut, quatre tècnics de joventut (programes de territori, programes, punt de voluntariat i punt d’Instituts), a més de dos referents d’Ocupació Juvenil i el col·lectiu d’Agents Insòmnia. Entre els diferents membres, es realitza el disseny, la difusió, la implementació i l’avaluació del projecte, així com el seguiment, la supervisió i les aliances i col·laboracions amb altres entitats i col·lectius, com els Agents Insòmnia els quals s’han incorporat al projecte des de l’any 2020.

A més, cada activitat de Nits Insòmnia és dirigida per talleristes o col·laboradors que fan possible el desenvolupament d’aquestes. A més, hi ha els responsables de la nit, normalment una persona del Departament de Joventut que s’encarrega de fer les gestions necessàries abans, durant i després de l’activitat perquè tot surti correcte en la nit.

Les activitats i el projecte de Nits Insòmnia va dirigit a totes aquelles persones compreses entre els 16 i els 35 anys de la ciutat de Cornellà del Llobregat i municipis propers, englobant al voltant de 22.500 joves.

Els objectius principals del projecte situen als joves com a participants actius i com a beneficiaris del programa. Desenvolupant el projecte com una alternativa a l’oci comú sense ser excloent, el projecte destaca l’agència i les decisions dels i les joves sobre com gaudir el seu temps de lleure i diversió. Així doncs, el projecte està marcat per les ganes, les preferències i els gustos dels i de les joves de la ciutat; amb la intenció que el programa s’apropi tant com sigui possible a les necessitats i desitjos del jovent de Cornellà. Per això, les enquestes i el seguiment per parts dels participants, així com bústies de suggeriments són algunes de les eines per conèixer millor el que volen els joves.

Com a objectiu principal, es busca promoure entre el jovent una alternativa d’oci i temps lliure amb caràcter lúdic, participatiu i de relació durant els caps de setmana. Addicionalment, Nits Insòmnia promou la Participació juvenil al municipi, apoderant el jovent mitjançant cursos de dinamització juvenil, dotant d’eines i recursos per afavorir la seva participació en la comunitat mitjançant la proposta d’activitats d’interès juvenil i potenciar l’associacionisme juvenil per garantir entitats joves en el teixit associatiu de la ciutat. Al llarg de les 13 edicions de les Nits Insòmnia, s’ha comptat amb la participació de diferents grups de joves implicats en l’organització d’activitats dins del programa, com Apetecorn o Street Workout Cornellà i els joves que van completar el curs de dinamització juvenil el mateix any.

A més, des del 2020, s’ha incorporat la figura d’Agents Insòmnia, joves de Cornellà que van realitzar el curs de Dinamització Juvenil i han continuat estretament relacionats amb el projecte de Nits Insòmnia. Aquests joves s’han encarregat de participar en diferents projectes i activitats de forma voluntària, amb la supervisió del coordinador del projecte i altres tècnics del departament. Amb aquesta figura s’ha aconseguit donar més protagonisme als joves en la mateixa organització del programa en les fases de disseny, implementació, difusió i avaluació.

Com a part dels objectius del projecte, el Nits Insòmnia busca implicar el teixit social en la intervenció per a la millora de les alternatives d’oci nocturn de la gent jove a Cornellà de Llobregat. Per això, s’han obert canals i vies de col·laboració permanents amb entitats públiques i socials per a la programació conjunta d’activitats per a compartir i optimitzar els recursos i els mitjans amb els quals es compta.

Així doncs, algunes de les activitats del Nit Insòmnia van ser organitzades i/o realitzades per associacions, com ara Corresolidaris (2018), Apetecorn (2018), Societat Coral La Unión (2018), Gent i Futur (2018), Citilab (2019) i Street Workout Cornellà (2019). A més, moltes de les activitats ofertades pel Nits Insòmnia són fruit de la col·laboració amb fundacions, artesans, escoles, entitats esportives i empreses locals així com nacionals, ampliant la col·laboració tant amb actors de l’àmbit públic com privat. Addicionalment, el curs de dinamitzadors és organitzat i oferit en col·laboració amb l’associació Abierto hasta el Amanecer.

Una part important del programa és l’ús d’infraestructures i espais públics en horaris no habituals, optimitzant recursos existents i apropant el barri i la ciutat als i les joves.

A més, per tal de millorar l’oferta d’oci nocturn per als joves, el Nits Insòmnia treballa conjuntament amb diferents departaments municipals per dirigir una resposta completa i cohesionada i aconseguir una alternativa integral i estable d’oci nocturn pels joves. Alguns dels departaments amb els quals s’ha col·laborat en les darreres edicions han sigut el Departament d’Acció Comunitària, Departament d’Esports i Departament de Medi Ambient.

Actualment hi ha una cooperació financera amb la Diputació de Barcelona.

Al finalitzar cadascuna de les activitats, es realitzen enquestes als usuaris i usuàries amb la valoració de l’activitat per poder emplenar les fitxes d’avaluació. Per a cada activitat, es realitza una fitxa d’avaluació quantitativa i qualitativa sobre els participants i el funcionament de l’activitat. En aquestes, s’especifica la participació, el perfil dels i de les participants, l’ús de l’espai i del temps així com els punts febles i els punts forts. A més a més, s’indica una descripció completa de l’activitat així com els recursos i els objectius, el que permet una Transparència a l’hora de poder replicar aquest projecte en edicions posteriors, així com en altres contextos i municipis.

Al final de l’any, amb la memòria, s’avalua la totalitat del projecte, destacant la participació i cooperació realitzada amb altres grups i entitats, la participació dels joves, els resultats del curs de dinamització, les novetats, els punts forts i els punts febles del projecte i les propostes de futur.

El projecte Nits Insòmnia posa en relleu la necessitat d’un oci nocturn alternatiu que cobreixi les necessitats de la joventut de Cornellà, però també dels joves dels municipis propers que també veuen l’oferta d’oci nocturn alternativa reduïda o bé, fora dels seus interessos personals. Amb una llarga trajectòria, s’observa com el projecte ha anat creixent i modificant-se per donar una major participació i un rol major a les joves, tant en l’organització com la creació de les diferents activitats de forma envejable. A diferència d’altres projectes d’oci nocturn dins la plataforma, destaca justament el rol dels Agents Insòmnia en la cogestió del projecte i l’àmplia temàtica d’activitats definida per un diàleg constant basat en l’avaluació, la Participació juvenil i el diàleg amb els i les joves en les activitats dutes a terme any rere any. La unió del projecte amb el curs de Dinamització Juvenil justament permet incrementar aquesta participació i diàleg any rere any, mentre ofereix als joves una formació i una experiència professionalitzadora en l’àmbit del lleure.

Projecte evolucionat: Tot i que el projecte va començar com una proposta institucional, la integració del curs de dinamització juvenil com a part va obrir la porta a una cogestió i una major participació dels joves en el projecte.
Participació juvenil: Gràcies a l’evolució del projecte i amb la introducció dels agents Insòmnia el 2019, el projecte Nits Insòmnia s’estableix com un referent en el diàleg amb els beneficiaris així com l’impuls de la seva participació com a organitzadors i talleristes. Els joves són capaços d’incidir directament en el projecte, vinculant-lo als seus interessos i motivacions. Tot i això, amb aquest nou rol dels Agents Insòmnia, es preveu que aquests joves vagin adquirint majors responsabilitats i participació en futures edicions.
Ampli ventall d’activitats i interessos dels i les joves en una sola programació: Nits Insòmnia proposa una alternativa de lleure saludable, proposant activitats que desplacen l’ús de drogues i alcohol com a eix principal de l’oci juvenil. Amb gairebé 30 activitats al llarg de l’any que tracten temes de salut, sexualitat, esport, cultures del món, cinema i entreteniment, jocs de taula o intercanvi d’idiomes permet treballar diferents objectius en un sol projecte.
Aliances fortes i diversificades: El Nits Insòmnia destaca per l’ample ventall de col·laboradors que participen en el projecte i les activitats, tant públics com privats. Per oferir tanta varietat d’activitats, el Nits Insòmnia col·labora anualment amb diferents empreses, clubs d’esports, associacions, entitats i departaments de l’ajuntament. A més, amb la creació dels Agents Insòmnia, el projecte ha creat una plataforma de Participació juvenil amb antics i noves joves participants.
Promou i enforteix els espais juvenils: Cal destacar el rol central que tenen l’obertura dels equipaments juvenils en horari nocturn, remarcant un dels elements principals de les polítiques locals de joventut. Així, també enforteix i renforça la relació dels joves amb la ciutat i aquests espais fora de les programacions més tradicionals.

Si tots els projectes i iniciatives que duem a terme des del Departament de Joventut són important per l’equip professional, les Nits Insòmnia prenen una importància especial. Ha esdevingut un projecte que mostra la forma de treballar i la filosofia del mateix departament pels motius que es mostren a continuació.En primer lloc, és un projecte on el treball en xarxa és essencial. Es necessita altres recursos del mateix Ajuntament, així com d’altres entitats i col·lectius, per fer una proposta on es donin respostes a les necessitats d’oci de les persones joves. No és necessari arribar a tot, el que és, important es que entre totes ens centrem en allò que podem aportar.

En segon lloc, es treballa l’apoderament del jovent. Fer una proposta dirigida per aquest públic sense ell no deixa de ser un treball incomplet. La millor manera que les persones joves sentin que és un projecte per a elles, és mostrant que poden formar part d’ell. A través del curs de dinamització, s’ofereixen eines i recursos perquè les persones implicades puguin fer-se càrrec de les diferents tasques que un projecte d’oci nocturn d’aquestes característiques comporta. A més, en el cas dels joves que no vulguin implicar-se després del curs, té un seguit d’eines que pot aplicar en altres àmbits de la seva vida, tant professionals com personals.

Per últim, les Nits Insòmnia és una filosofia de treball aplicable a altres projectes o petites accions que es poden dur a termes en altres àmbits del treball diari del Departament. La tasca educativa que hi ha darrere, l’apoderament juvenil, el treball en xarxa i la promoció d’hàbits saludables, tant físics com emocionals, fa que sigui extrapolable.

Instagram Nits Insòmnia

Activitats del Nits Insòmnia 2021

Nits Insòmnia. Memòria 2019

Nits Insòmnia. Memòria 2018

Nits Insòmnia. Cartells.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Elfar.cat (2021) Les activitats de les Nits Insòmnia seran en format virtual

El Periódico (2019) Cornellà presenta su 12 edición de sus “Nits Insòmnia”.Edita

No disposem d’informació per aquest apartat.

Casal de Joves Girapells

admin on 15/01/2020

Casal de Joves Girapells

El Casal de Joves és fruit d’un procés participatiu, iniciat el 21 de novembre de 2015, del que van formar part tant les associacions i els col·lectius de joves del barri, com joves del barri a títol individual.

Descripció general

El Casal de Joves Girapells s’inaugurà l’Abril del 2016 al Barri del Guinardó. El Casal de Joves és fruit d’un procés participatiu, iniciat el 21 de novembre de 2015, del que van formar part tant les associacions i els col·lectius de joves del barri, com joves del barri a títol individual. Actualment es tracta d’un Casal per Joves gestionat pels mateixos joves a través de comissions i assemblees.

Al barri del Guinardó (Barcelona) hi ha hagut una històrica manca d’equipaments destinats a agrupar els diferents col·lectius i persones que s’organitzen en l’àmbit juvenil. El jovent del Guinardó és un jovent molt actiu però alhora disgregat per la història del barri i per la seva l’orografia, que no facilita el contacte entre ells i elles. El naixement Casal de Joves Girapells en aquest context ha suposat un impacte extremadament positiu en les dinàmiques de les últimes dècades entre les persones i col·lectius i entitats juvenils.

El Casal de Joves Girapells fa cinc anys que funciona, com a resultat d’un procés participatiu on es va decidir el model de gestió de l’equipament. El Casal de Joves es troba dins del projecte d’equipaments UA3, una de les grans lluites veïnals, ja que aquest complex UA3 incloïa la reforma del mercat del Guinardó, el CAP, l’escola Guinardó i preveia el Casal de Joves, un equipament altament esperat al barri del Guinardó, ja que els equipaments i serveis juvenils del Districte estaven fins aleshores a Horta i el Carmel.

El Casal actualment obre dos matins i totes les tardes, ara bé, hi ha un sistema de cessió de claus que permet que els i les joves puguin accedir a l’equipament si així ho requereixen. La cessió de claus per a les diferents associacions i grups de joves que tenien clau no es va veure especialment afectat durant la pandèmia, amb un ús responsable de l’espai així com l’elaboració – i compliment – d’un protocol propi amb les entitats joves que utilitzen l’espai. Tot i això, les activitats més específiques, com tallers, formacions o la realització del caus, es van veure afectades durant el 2020/2021, a causa de mesures burocràtiques que van entorpir i impedir la seva realització, així com les mesures lligades a la situació epidemiològica.

El Casal de Joves Girapells rep per conveni amb Districte una quantitat de 108.000€ aproximadament per tal de gestionar l’equipament: personal, manteniment, material, tallers i activitats, material per les comissions i grups de treball…

El 71% dels recursos i del pressupost de l’entitat va dirigit als recursos humans de les tècniques. Tot i això, l’any 2020, el pressupost va sofrir una davallada d’un 10%, establint-se a poc menys de 100.000 € anuals per a gestionar l’espai.

En aquest enllaç trobareu un pressupost detallat d’ingressos i despeses del període 05/2017 a 04/2018: Pressupost executat.

El finançament és públic a través d’un concurs anual que es negocia i es renova cada any entre el Consell de la Joventut d’Horta Guinardó (CJD7) i el Districte Horta-Guinardó.

Actualment, l’equip tècnic el formen tres persones, dues d’elles com a alliberades de l’assemblea de Joves: la Irene Rey, el Victor Bargués i la Gemma Cervelló. Els dos alliberats de l’assemblea treballen a 32 hores, la tercera, que realitza tasques purament tècniques dins el projecte de l’espai jove, està contractada a 25 hores setmanals.

Cal afegir, que tot i que l’equip tècnic del Girapells siguin tres persones, aquestes compten també amb l’equip tècnic del Consell de la Joventut d’Horta Guinardó, amb qui es coordinen -juntament amb l’assemblea de joves- a través de reunions de coordinació mensuals. Alhora, al Girapells també hi ha una quarta persona que és la d’informació juvenil del Punt d’Informació del Districte (Punt7) que hi és present en l’espai un cop a la setmana.

El beneficiari directe del projecte són els joves i les joves del barri del Guinardó de 13 a 30 anys, i indirectament, els veïns i veïnes del barri, ja que amb la dinamització del territori s’activarà aquesta zona geogràfica (on està situat el casal) que és poc activa en l’àmbit associatiu.

Els joves participen i poden participar opinant i decidint sobre tot allò que es refereixi al Casal de Joves. Al llarg d’aquests sis anys s’han anat modificant una mica els espais de participació, però actualment estan clars els següents:

– Assemblea Oberta: anualment, es convoca aquest espai on poden participar tots els i les joves del barri ja sigui a títol individual o com a representants d’associacions. En aquest espai es decideixen activitats que es faran, es fan propostes d’accions conjuntes, es decideixen criteris de gestió i funcionament del Girapells, es donen informacions sobre el casal, el barri i el districte. Es tracta d’un espai horitzontal on qui assisteixi pot aportar-hi punts a tractar. D’aquestes assemblees n’han sorgit a vegades Grups de Treball.

– Assemblea de Joves: es tracta d’un grup reduït i fix de persones que coordinen la quotidianitat del projecte del Casal. Això vol dir que vetllen per la continuïtat dels projectes que van sorgint dins les assemblees i s’asseguren que les activitats que s’acullen siguin coherents amb l’ideari del casal. Aquesta assemblea també és l’encarregada de representar el Casal davant l’administració i fer de pont de comunicació entre aquests dos agents.

– Comissions o Grups: es tracta de grups de persones amb un centre d’interès comú, que es troben i treballen en funció d’aquest. Cada comissió té com a deure estar representada dins l’assemblea oberta que es fa anualment, així com d’alguns espais de coordinació amb l’assemblea de joves, per així informar a la resta de casal de propostes, noves activitats o feines que va realitzant la comissió. La seva organització interna la decideixen els seus membres. Són grups autogestionats els quals tenen una treballadora com a referència. Actualment, els grups actius del casal són Hort, Rocòdrom i creació.

La pandèmia, i la paralització del projecte durant 5 mesos per part del districte d’Horta-Guinardó, han suposat reptes durs que han dut al projecte a catalitzar un diàleg intern i debat entre les joves i les entitats participants sobre la gestió del casal, així com la relació amb l’administració pública.

Algunes entitats del barri desenvolupen la seva activitat al Casal de Joves Girapells. Aquestes entitats a part de fer ús de l’espai setmanalment també estan convocades a les Assemblees Obertes i, algunes, ja formen part de la Comissió Coordinació. La majoria de les entitats tenen un paper molt actiu ja que fan ús de l’espai en horari d’obertura però també quan l’equipament està tancat (disposen de claus).

Parlar només de participació associativa, en aquest cas, seria reduir molt l’activitat de l’espai. Ja que al Guinardó hi ha molts col·lectius constituits que no tenen NIF que participen també de forma molt activa al casal.

Des del Casal de Joves Girapells es busca participar en espais de districte per tal d’estar vinculats al territori

Per una banda, participem de la taula jove del Guinardó (creada al districte al 2018), formada per tots els equipaments del barri que treballen -tant directa com indirectament- amb jovent. En aquesta taula ens coordinem amb el centre cívic, el Mas Guinardó, serveis socials, educadores de carrer, l’equip de psicòlogues comunitàries del barri, l’associació de veïns i veïnes, entre d’altres.

Per altra banda, participem també de la taula de prevenció del Guinardó, la qual s’encarrega de realitzar xerrades als instituts públics del barri en temes de prevenció de riscos; pantalles, drogues, sexualitat, gènere i relacions afectives sanes. Fins aquest curs, en aquesta taula participaven serveis socials del Guinardó, el Punt d’Informació Jove del districte i punt JIP, actualment serveis socials no hi participen i la taula ha seguit amb el seu funcionament amb els tres serveis restants.

Amb el Punt7, que es gestiona des del Consell de la Joventut d’Horta Guinardó (CJD7), es té una relació molt estreta. De fet, un cop a la setmana el Punt7 es trasllada al Guinardó per tal de donar servei als joves del barri. Alhora les treballadores i algun membre de l’assemblea de joves participen dels secretariats del CJD7.

Ara per ara les col·laboracions que s’han establert han estat dins el mateix nivell, per tant no hi ha cooperació interinstitucional.

Han creat unes fitxes tipus per tal d’avaluar les diferents activitats que s’organitzen, així com una fitxa tipus d’avaluació per al funcionament dels grups i comissions de treball. Alhora tenen establerts uns indicadors a avaluar sobre: la participació en l’activitat diària, la cessió d’espais, les activitats del casal, les entitats i col·lectius que fan ús del casal, el funcionament de l’assemblea oberta i la participació del casal en la dinàmica comunitària del barri i districte, entre d’altres.

L’hem triat perquè es tracta d’un equipament juvenil, per tant, un servei municipal gestionat pels joves organitzats. Certament hi ha un conveni entre el Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó i el Districte, però la gestió real, tal com es va decidir en el procés participatiu, recau sobre una assemblea de joves individuals i joves associats o en col·lectius. A més, es tracta d0un projecte que ha evolucionat ja que després de cinc anys, s’han provat diferents formes d’organització, s’han creat noves fórmules i grups de treball… i això també ho volem posar en valor: es tracta d’un projecte viu que s’adapta a al realitat juvenil del moment i del territori i suposa un espai d’aprenentatge.

Autogestió: es tracta d’un equipament municipal gestionat per les mateixes persones joves a través de diferents espais de participació dissenyats per elles mateixes. És des dels grups de treball, les assemblees i la gestora que es dona forma a la proposta de Casal i s’adapta a les demandes i potencialitats de la joventut del barri.
Evolució: el projecte de Casal va néixer amb una manera de funcionar que ha canviat al llarg dels anys. Va començar amb dues tècniques, després tres, ara dues i una és alliberada, per exemple. Valorem positivament la capacitat del projecte d’evolucionar i canviar metodologies que en un principi els eren útils.
Voluntat de servei: el fet de gestionar un equipament municipal, fa que els i les joves del Guinardó hagin acceptat el compromís de donar un servei al barri -per a joves i des dels joves-. Aquest compromís social els fa mirar cap enfora, cap a la comunitat i teixir complicitats amb ella, alhora que trobar la manera de fer que tot el jovent del barri se senti proper al Girapells.
Aprenentatge: Estar al capdavant d’un projecte com aquest és font d’aprenentatges constant per a les persones joves que participen de la seva gestió. Creiem que espais com aquests són empoderadors, promotors d’autonomia, lideratge, habilitat de mediació, capacitat d’observació i escolta, entre molts d’altres.
Transparència: tot i existir una Comissió Coordinació a banda de l’Assemblea Oberta, totes les joves tenen a l’abast la mateixa informació sobre la gestió de l’equipament (ja sigui econòmica, laboral, de programació…).

No disposem d’informació per aquest apartat.

Web del Casal de Joves Girapells

L’entitat del mes del Centre de Recursos de les Associacions Juvenils (CRAJ)

Presentació per presentar el projecte a Bones Pràctiques

No disposem d’informació per aquest apartat.

Crida per recollir nous projectes per la plataforma!

admin on 20/12/2019

Crida per recollir nous projectes per la plataforma!

Obrim la convocatòria pel 2020 per recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.

20/12/2019

Presenta’ns la teva proposta

Amb tots els projectes que recollim es farà una comprovació inicial del compliment dels cinc requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 30 criteris el consell realitzarà una primera valoració de les propostes i decidirà de quines d’elles caldrà sol·licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, la xarxa territorial d’antenes i el consell avaluador decidiran quines són considerades com a bones pràctiques i es transfereix una informació detallada dels projectes a aquesta plataforma. La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball amb joves i l’àmbit de la joventut.

Guia del projecte

La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Actualment la plataforma aglutina més d’una vintena de projectes en els que es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. La informació d’aquests projectes s’actualitza constantment. El web ofereix també notícies i recursos específics relacionats amb el treball i projectes per a o amb joves. El projecte va més enllà de la virtualitat i cada any s’organitzen jornades arreu de Catalunya.

Cada any, projectes nous. Cada any, projectes actualitzats. I cada any, una programació de jornades presencials per traslladar el debat de la xarxa als nostres municipis i equipaments…

25/09 – 1a Jornada per COmpartir COneixement, Bones Pràctiques i Experiències Rellevants en l’àmbit de la Joventut de Barcelona

admin on 12/09/2019

25/09 – 1a Jornada per COmpartir COneixement, Bones Pràctiques i Experiències Rellevants en l’àmbit de la Joventut de Barcelona

12/09/2019

El Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut (AcPpJ) i el Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials i Feminisme, organitzen la 1a edició del COCO Jove, una jornada per COmpartir COneixement i d’Intercanvi de Bones Pràctiques i Experiències Rellevants en l’àmbit de la Joventut de Barcelona.

La jornada s’estructura en tres espais:

CONEIX: mostra de les 11 experiències rellevants seleccionades en l’àmbit de la joventut a la ciutat de Barcelona – de 9.30 a 11.00 hores.
REFLEXIONA: Intercanvi i diàleg de Bones Pràctiques “Amb joves, de tu a tu: vincle i treball comunitari”, amb la participació d’: Aquí t’escoltem, Esforsa’t i Convivim Esportivament. Moderat per Nicolás Barbieri – de 11.30 a 14.00 hores.
EXPLORA*: visita a tres Espais Joves (EJ) de la ciutat: EJ La Fontana, EJ Garcilaso i EJ Boca Nord. Inclou transport – de 16.00 a 19.30 hores.

* La inscripció a l’activitat EXPLORA no implica reserva de plaça i està condicionada a la disponibilitat d’espai. L’organització confirmarà la plaça, via correu electrònic, a les persones finalment participants.

Per motius d’organització i aforament us preguem que formalitzeu la inscripció a les activitats, omplint les dades que a continuació us demanem. No és necessari que participeu a les tres activitats que es duran a terme.

Podeu inscriure-us a l’enllaç següent: https://inscripcions-ajuntament.barcelona.cat/index.php/856251?lang=ca

Ancesa Jove

admin on 09/09/2019

Ancesa Jove

L’Ancesa Jove va néixer de la voluntat dels joves d’organitzar una revetlla de Sant Joan (d’aquí el nom Ancesa) per tots es joves de la comarca, el baix Segrià.

Descripció general

A partir d’aquí es van constituir com associació i ha esdevingut un Projecte consolidat mancomunat de dinamització juvenil a la comarca. Els i les joves de l’associació dissenyen, organitzen i lideren una proposta d’activitats anual adreçada als i les joves, tot promocionant propostes artístiques locals de joves, creant espais de coneixença i cohesió, i enfortint l’arrelament al territori.

La finalitat d’aquesta iniciativa, i tenint en compte els eixos de treball anteriors, rau en el fet de generar una estructura de treball juvenil vinculada al territori (àmbit rural) que treballi per al desenvolupament dels i les joves per mitjà d’una proposta d’activitats anual.

A la pràctica i al llarg de l’any això es tradueix en:

Proposta d’activitats de caràcter anual municipi a municipi vinculada a l’acció dels plans locals de Joventut.
Treball en xarxa en l’acció juvenil i l’Administració local.
Acció ANCESA JOVE – Programació d’activitats al llarg d’un cap de setmana (sempre en les dates properes a revetlla de Sant Joan). Inclou:
- Fòrum d’alcades/esses i regidors/ores de Joventut.
- Acció formativa en temàtiques vinculades al Pla Nacional de Joventut de Catalunya.
- Grups de treball.
- Activitat lúdica de matí.
- Activitat popular de tarda que deixi empremta en el municipi.
- Acció conjunta dels i les joves.
- Acció comunitària en el municipi.
- Sopar popular.
- Revetlla.
Activitats Ancesa Primavera i Ancesa Tardor.
Rutes guiades i/o caminades de coneixement del territori.
Altres.

El projecte és totalment autogestionat per la mateixa Associació Juvenil Ancesa Jove, una macro-estructura juvenil integrada per associacions juvenils dels pobles, grups de joves o joves a títol individual. En total uns 30-40 joves formen part d’aquesta organització.

El 2019 l’Ancesa Jove va arribar a la V Edició.

Moment Inicial – Any 2015 i any 2016:
L’Ancesa Jove neix de la necessitat juvenil de crear un esdeveniment vinculat a la revetlla de Sant Joan. La major part de municipis membres de l’Ancesa Jove no disposen d’aquesta activitat o bé en altres casos l’opció de revetlla que s’ofereix des dels ajuntaments no satisfà les necessitats dels i les joves. Aquests factors generen que els i les joves marxin fora del poble en aquestes dates. En aquests primers anys l’acció no és molt organitzada, manca estructura, projecte.

L’acció es duu a terme a Torres de Segre al 2015 i Montoliu de Lleida al 2016, municipis del Segrià, concretament de la zona coneguda com del Baix Segrià.

Moment Consolidació – Any 2017 i any 2018:
En aquests dos anys hi ha un fort creixement de l’esdeveniment vinculat a:

La creació de l’Associació Juvenil Ancesa Jove.
La creació dels convenis vinculants a cada municipi.
L’Ancesa Jove com a tal vol anar més enllà de la simple revetlla de Sant Joan i vol créixer en programa, activitats, continguts, incidència.
El motiu de l’acció rau en una lletra dels companys de Doctor Prats: “Junts, viatjant de poble en poble amb el ritme a cada pas”
El tècnic del Consell Comarcal del Segrià entra també a forma part i a esdevenir eina de suport i acompanyament.
Any 2017, Ancesa Jove a Albatàrrec, municipi del Segrià.
Any 2018, Ancesa Jove a Aitona, municipi del Segrià.
S’estructuren activitats vinculades al territori durant l’any:
o Campionat Futbol Sala.
o Caminades.
o Jornades de formació.
o Es crea l’Ancesa Primavera i Ancesa Tardor.
o S’inclou en l’Ancesa Primavera un Concurs de Bandes. La Banda guanyadora entrar a formar part del cartell musical de l’Ancesa Gran.
Es genera un treball coordinat i es millora l’organització. Reunions de treball mensual, programació estable, temporització.

Es duen a terme activitats a Aitona, Puigverd de Lleida, Sunyer, Torres de Segre, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Alfés, Sarroca de Lleida.

Moment actualitat – Any 2019:

L’Ancesa Jove va arribar als 5 anys, amb l’organització de l’última Ancesa Jove abans de la pandèmia. L’Ancesa Jove va tenir lloc a Maials, on es van organitzar una formació sobre dinamització juvenil, cercaviles amb grallers i gegants, un vermut, la creació d’un mural i finalment, la foguera d’Ancesa Jove amb sopar popular i una nit de concerts. La jornada va arreplegar a més de 1.000 persones, mostrant l’exit i les valoracions positives per part dels participants.

A més a més, durant el 2019, també es va celebrar la caminada ANCESA JOVE a Albatàrrec i la Ancesa Primavera 2019 a Seròs per a organitzar les activitats de la jornada a Maials al juny.

A causa de la pandèmia de la COVID-19, la comarca del Segrià va sofrir diferents confinaments comarcals, així com 4 confinaments municipals; que va impedir la celebració de l’Ancesa Jove el 2020 a Seròs i l’Ancesa Jove del 2021. Des d’aleshores, han sorgit dos riscos de cara a futures edicions de l’Ancesa: afectacions derivades de la situació d’actualitat pel projecte així com el relleu generacional dins l’Ancesa Jove per a l’organització i l’éxit en la planificació del projecte.

El pressupost anual contempla totes les despeses vinculades a l’esdeveniment de l’Ancesa Jove en les dates de la revetlla de Sant Joan. I després cada activitat disposa d’una dotació determinada, tenint en compte que el gruix del pressupost depèn també, en part, del municipi que acull l’Ancesa Jove aquell any.

Ex: ANCESA JOVE any 2018 a Aitona

Consell Comarcal del Segrià
Fòrum Alcaldes/esses i formació	300 €
Acció Creu Roja Punt Info Som.Nit	250 €
Servei Bus Nocturn	950 €
Mural Ancesa Jove	600 €
Municipis ANCESA JOVE via Conveni
Revetlla i Festa ANCESA JOVE	14.250 €
Diputació de Lleida via finançament ANCESA JOVE
Altres i logística	1.200 €
Cercavila Batucades	0 €
Vermouth Elèctric	0 €
ANCESA JOVE
Holly Party	300 €
Sopar Popular	800 €
Total	18.650 €

El finançament és tant públic com privat. Públic perquè tots els municipis que formen part del projecte hi col·laboren econòmicament (a través d’un conveni), el Consell Comarcal assumeix alguns serveis (com per exemple, l’autobús de poble a poble) i a la Diputació se li demana finançament en format subvenció. I privat, perquè hi col·laboren també patrocinadors locals.

La titularitat del projecte recau en tot moment en el col·lectiu de l’ANCESA JOVE. L’entitat la formen representants de cada poble ja siguin membres d’entitats o col·lectius o joves a títol individual. Actualment una trentena de joves formen l’entitat Ancesa Jove.

La resta dels ens que intervenen ho fan a tall de suport:

Consell Comarcal del Segrià per mitjà del Servei Comarcal de Joventut – Suport tècnic, contactes, organització programa i finançament.
- Tècnic referent de joventut.
Coordinació Territorial de Joventut a Lleida – Suport i contactes
- Referent projecte territori.
Diputació de Lleida – Imatge, difusió, suport econòmic.
- Referent polític món local.
Ajuntaments vinculats a l’Ancesa Jove – Necessitats, infraestructures i finançament.
- Alcaldes/esses i regidors/ores de Joventut

El projecte s’adreça a tots els joves del Segrià (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 15,5% de la població, i específicament als nois i noies dels municipis que cada any acullen l’esdeveniment de l’Ancesa Jove i ajuntaments que en formen part.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, alcaldes/esses i regidors/ores, teixit associatiu, tècnics i tècniques de joventut locals i comarcals.

I el projecte pretén, també arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels i les joves.

El projecte de l’Ancesa Jove és eminentment jove ja que va néixer per iniciativa juvenil i són les mateixes persones joves que en formen part que creen, proposen, dissenyen i impulsen el programa d’activitats juvenils anual per la comarca. Actualment una trentena de joves formen part de l’associació.

Aquests es troben de forma regular un cop al mes, i ho fan en format assemblea. A més, tres cops a l’any obren les reunions i convoquen a tots els agents implicats en el projecte (representants polítics, tècnics municipals i comarcals…). Amb aquests agents, igualment, estan en contacte constant i estan al cas del disseny, implementació, avaluació i reorientacions del projecte. Finalment, també es realitza una reunió informativa anual i una de retorn.

L’Ancesa Jove ja és en sí mateixa una associació. I per tant l’ànima del projecte és associativa. Alhora, a través de les persones joves que hi formen part s’articula la participació de les associacions juvenils des diferents municipis. Així doncs, hi ha decisions que es vehiculen fent partícip a les associacions juvenils del territori fent arribar el tema a treballar a través dels joves participants de l’Ancesa Jove.

La coordinació territorial i la cooperació institucional són claus en aquest projecte. Es coordinen en diferents nivells entre joves i joves associats, i els diferents ajuntaments que hi participen.

En aquest projecte treballen de la mà l’Associació Juvenil ANCESA JOVE, el Consell Comarcal del Segrià per mitjà del Servei Comarcal de Joventut, la Diputació de Lleida, la Coordinació Territorial de Joventut de Lleida, 13 Ajuntaments en acció mancomunada de la comarca del Segrià i 13 entitats juvenils de la comarca del Segrià.

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

Ajuntament que acull l’activita
Grups o col·lectius de joventut participants
Estructura de l’Ancesa Jove
Entitats del municipi
Tècnic comarcal

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte:

Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
Nombre de participants / assistents als actes
Nombre d’entitats juvenils representants
Nombre de joves beneficiaris del projecte
Funcionament organitzatiu
Grau de satisfacció
Aspectes forts/aspectes febles de cada acció

Amb la informació recollida s’elabora un informe de l’acció.
Aquesta avaluació té diferents moments:

Moment 1: Previsió inicial
Moment 2: Previ a ANCESA JOVE
Moment 3: Retorn i orientacions.

Al llarg de l’any hi ha sempre tres reunions de caràcter conjunt on intervenen:

Ajuntaments vinculats a l’ANCESA JOVE.
Grup de joves de l’Ancesa Jove.
Tècnic referent comarcal.

Hem triat aquest projecte perquè és un clar exemple de consolidació d’un projecte amb sentit que neix de la mateixa joventut. Va ser una iniciativa jova la qual poc a poc es va anar fent gran i es va consolidar com a projecte en sí mateix i a nivell estructural, amb la creació de l’associació Ancesa Jove, per exemple. Alhora aquest projecte ha esdevingut clau en l’articulació i la vertebració de les polítiques locals de juventut de molts municipis i de la comarca, abordant qüestions com l’arrelament juvenil al territori, la cultura i l’oci, la Participació juvenil, l’enfortiment de l’associacionisme i l’autonomia i empoderment, entre d’altres. I tot partint, com dèiem, d’una iniciativa dels mateixos joves.

Projecte eminentment jove: Es tracta d’un projecte nascut dels joves i adreçat a la població jove. I on es desenvolupen les seves habilitats de gestió, autonomia, coordinació i presa de decisions.
Arrelament juvenil: És un projecte que amb les seves accions concretes aborden una qüestió que preocupa a moltes poblacions del territori que és l’arrelament juvenil. Aquest projecte ataca de forma directa aquesta qüestió i proposa solucions.
Interacció i incidència: es tracta d’un projecte on es reforça el diàleg entre la població jove, i l’estructura política i tècnica. Així la població jove té incidència real en les polítiques que els afecten i els són pròpies.
Capacitat de decisió i fer política: sovint la Participació juvenil es materialitza a través de consultes i demandes d’opinió i, en aquest cas, els joves exerceixen el seu dret de participació de forma global i àmplia, no només com a font d’opinió i informació, sinó com a agents que prenen decisions i les executen.
Autogestió: es tracta d’un projecte que va néixer de la voluntat juvenil i es va articular des de la base essent ells i elles qui feien la proposta i la tiraven endavant, sense el recolzament posterior i més institucionalitzat que reben actualment, quan ja porten V edicions.

No disposem d’informació per aquest apartat.

2018

2017

2016

El Baix Segrià es prepara per l’‘Ancesa Jove’, Diputació de Lleida

2015

Municipis del Baix Segrià s’uneixen per celebrar la revetlla de Sant Joan amb l’‘Ancesa Jove’, Diputació de Lleida

No disposem d’informació per aquest apartat.

Medi Obert

admin on 09/09/2019

Medi Obert

El projecte d’intervenció socioeducativa Medi obert del Prat de Llobregat pretén acostar professionals educadors i educadores al medi obert i als espais de relació i trobada del col·lectiu jove.

Descripció general

Aquests professionals duen a terme una observació directa de les interaccions que es donen entre les persones joves i els espais públics així com de les dinàmiques que desenvolupen. Arrel de les trobades que es donen als seus espais de relació -als diferents equipaments públics, carrers, places, etc- es crea la relació educativa a través del vincle. Una relació educativa basada en compartir espais de diàleg en els que el jovent pugui expressar les seves inquietuds i necessitats, tant a nivell individual com grupal i de manera presencial o a través d’altres eines com WhatsApp.

Per tal de canalitzar les inquietuds dels joves cap a alternatives d’oci positiu, s’incentiva la seva implicació en la planificació i organització de diferents activitats culturals, educatives i esportives. També es promou que siguin agents actius, desenvolupant les seves idees i capacitats creatives en activitats pròpies, amb el suport dels recursos de la ciutat. Exemples d’aquestes activitats són tallers de cuina o artístics, excursions, sessions de cinema, partits de futbol sala o de ping-pong, activitats de patinatge…

L’objectiu del projecte, enmarcat dins del Pla Jove 2018-2023, busca implicar la persona jove en el seu propi procés de creixement, acompanyant-la en la construcció del seu itinerari personal amb la finalitat de propiciar l’apoderament i reconeixement social.

Aquest projecte, anomenat inicialment FAR, s’incia al novembre de 2014 a petició dels Serveis Socials municipals amb la col·laboració d’un conveni amb l’entitat SAÓ Prat, després de detectar dinàmiques disruptives d’alguns joves que desencadenen problemes de convivència en places o equipaments. Els educadors i educadores comencen a vincular amb els joves del territori i a treballar conjuntament amb els equipaments municipals implicats per donar resposta a les necessitats tant dels joves com d’aquests espais. Des d’aleshores, l’equip tècnic ha anat creixent fins a 3 parelles educatives per tal d’abastir tot el territori i ampliar accions evitant l’exclusivitat de la intervenció envers la contenció i/o resolució de conflictes, ampliant la mirada envers la promoció del jovent de la ciutat des de l’acció individual, grupal i comunitària de forma coordinada amb altres serveis i professionals que també treballen amb el col·lectiu. Des del 2017, la seva gestió es realitzada per l’Associació CEPS.

Durant els anys, el projecte s’ha anat adaptant i sobreposant a les diferents situacions donades tant a nivell contextual/social, com a nivell de canvis en l’equip professional. Més recentment, amb la pandèmia de la COVID-19 i els canvis socials arrel d’aquesta, el projecte es va adaptar i reinventat per estar a prop del jovent. Durant els mesos de confinament, es va seguir mantenint el contacte amb les joves que conformen el projecte per a mantenir el vincle, acompanyar-les en aquest procés i poder canalitzar qualsevol necessitat que els pogués sorgir durant aquest periode. Aquest contacte es duia a terme a través de trucades de mòbil, WhatsApp i Instagram. A nivell d’activitats, es van idear i desenvolupar diferents challenges per fer des de casa, amb una adaptació de part del projecte a les Xarxes Socials, directes a través d’Instagram i diferents propostes a través de TikTok, entre d’altres.

El projecte es desenvolupa al llarg de l’any, de dilluns a divendres i també en actes puntuals de ciutat on es considera oportuna la presència dels educadors i educadores.

Dilluns i dijous l’horari és de 15:00h fins les 20:30h, dimarts, dimecres i divendres des de les 10:45h fins les 20:30h.

A part dels costos de personal, es destinen 6000€ a recursos materials: mòbils de l’equip (1300€), activitats i tallers (2000€), transport (100€), portàtil de l’equip (1900€) i comunicació (700€).

El finançament és municipal, el projecte està suportat per recursos de l’ajuntament del Prat de Llobregat.

Responsable:
Cecilia de Gracia, coordinadora i educadora de carrer.

Equip d’educadors de carrer:
David Abellán, Emi Sand, Guillem Jara, Laia Madriles i Jesús Sanz.

Coordinació estratègica:
CULTURA
Miquel Tebar (Responsable Acció Cultural)
Ferran Pozo (Responsable Calendari popular)
Daniel Velasco, Helena Sala, Laura Quinto, Marga Gómez (Direccions equipaments culturals)
Personal equipaments culturals
Marta Ardiaca (Referent CCCP La Capsa)

ACCIÓ SOCIAL
Arnau García (Planificació i activitats)
Esther Martín, Ana Peña, Sònia Jordi i Esther Nieto (Referents joves)
M. Ángeles Manzano (Administrativa)

EDUCACIÓ
Carme Villén (Referent Educació)
Direccions Centres Educatius de Secundària
Equips Psicopedagògics Centres Educatius de Secundària

ESPORTS
Lluís Gallego, Joan Rius i Pau Aldazábal (Direcció Centres Espotius Municipals)
Rosa Cañadas (Responsable Club Esport Jove)

SALUT
Pilar Aramburu (Responsable SISA)

CPE
Luz Martínez (Referent joves i ocupació)

PASC
Gal·la Cortadella (Direcció PASC)
Sarai Cruz i Arnau Funes (Referents PASC)
Oriol Escofet, Iko Garcia i Hugo Pérez (Referents FSG/ICI)

JUSTÍCIA JUVENIL
Sònia Alfocea (Referent Justicia Juvenil)

SAÓ
Irene Muñoz, Lola, Laia Pisabarro (Referents Passarel·la)
Gemma (Referent Centre Obert)
Fabiana (Referent Bassa)
Laura Luchetti (Referent formació)

Altres col·laboradors:
Talleristes específics per activitats
Entitats

El projecte va dirigit a les més de 5.900 persones joves d’entre 12 i 20 anys del Prat de Llobregat, un 9% de la població total. D’aquestes s’arriba a contactar amb unes 1.600 persones, i es fa un acompanyament més continuat de 331.

De les 331 persones vinculades al projecte trobem que:

El 45% són noies i el 55% nois.
Gairebé un 70% estudien i un 9% treballa.
Poc més d’un 16% no estudien ni treballen. Un 37% estan en seguiment d’Acció Social.

Es tracta d’un projecte comunitari amb persones joves les quals hi participen de forma molt activa ja que les persones educadores professionals acompanyen als i les joves en el desenvolupament de les seves inquietuds i necessitats. Les professionals posen a l’abast d’aquest jovent els recursos de què disposa la ciutat perquè puguin desenvolupar accions, activitats o esdeveniments al municipi. Així doncs, són els i les joves qui a partir d’una inquietud personal i/o grupal creen una idea, acció o projecte i la impulsen, essent ells i elles protagonistes reals.

A més a més, durant l’any 2020 es va treballar en la construcció d’una enquesta de satisfacció per poder aportar la seva valoració del projecte. Un total de 112 joves vinculats va respondre a l’enquesta de valoració que es va compartir a través de les xarxes, amb una valoració molt positiva. Finalment, per tal de facilitar el retorn dels resultats obtinguts a les seves participants, es va realitzar una infografia on es poden consultar les respostes més destacades, que pot consultar-se aquí: https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/els-i-les-joves-del-prat-participen-en-lavaluacio-del-projecte-medi-obert

L’Associació CEPS dona suport en la contractació de les persones professionals.

Existeix la Xarxa PromoJove, formada pels referents de tots els departaments que treballen projectes amb persones joves (Cultura, Acció social, Policia local, Educació, Salut i Consum, Ciutadania, Esports, PASC, Promoció Econòmica i Joventut), des d’on es coordinen tots els programes municipals que treballen projectes amb o per a joves a la ciutat. A través d’aquesta plataforma es dona suport a aquest projecte multidisciplinar i a la resta d’accions del Pla Jove sota tres línies d’actuació: anticipar propostes per a donar resposta a tendències dels col·lectius joves de la ciutat, prevenir situacions en els col·lectius joves que es pugui minimitzar la seva incidència i generar accions amb les vessants de desenvolupament d’itineraris personals, promoció dels serveis de la ciutat, així com de contenció de situacions i/o moments de crisi.

Es fan coordinacions amb els equips pedagògics dels instituts. amb les direccions d’equipaments culturals i esportius, amb el SAÓ Prat i amb Justícia Juvenil. D’alguns casos es fa seguiment amb Acció social i a les comissions socials de persones joves.

Per a l’avaluació del projecte se serveixen dels següents indicadors.

Indicadors quantitatius

Acompanyament al Projecte Patis als instituts per part d’una parella educativa un cop al mes durant el curs escolar.
Generació de 4 activitats pròpies al quadrimestre.
Realització de 4 coordinacions quadrimestrals amb cada equipament cultural.
Realització de 4 coordinacions quadrimestrals amb Justícia Juvenil i Passarel·la.
Realització d’una coordinació trimestral amb cada centre d’educació secundària amb els que ja es té contacte.
Realització d’una coordinació al quadrimestre amb Acció Social.
Realització d’una coordinació al trimestre amb el Club Esport Jove.
Realització de dues publicacions mensuals a Instagram.
Establiment de contacte amb els centres d’educació secundària de la ciutat amb els quals encara no es té i amb el CFA (Centre de Formació d’Adults).
Participació com a bona pràctica 2019 de la AcPpJ (Associació Catalana de Professionals de Joventut).
Col·laboració amb la UAB i la UB en el Màster Interuniversitari en Migracions Contemporànies.
Col·laboració amb la Facultat de la Ciència de l’Educació de la UAB en l’estudi dels indicadors de projectes d’intervenció amb joves al medi obert.
Difusió de la publicació de l’estudi de la IGOP a la web de l’Ajuntament de Barcelona.
Realització d’un vídeo del projecte amb l’ implicació de les persones joves vinculades.

Indicadors qualitatius

Grau de satisfacció de les persones joves usuàries de les activitats organitzades pel projecte.
Perfil de les persones joves participants.
Valoració tècnica de l’adequació de les rutes en funció de les dinàmiques dels i les joves.
Valoració del nombre d’acompanyaments realitzats en funció de les necessitats detectades.
Valoració del nombre d’intervencions intenses realitzades en funció de les necessitats detectades.
Participació de joves a les tardes joves dels centres cívics.
Nombre de reunions/coordinacions extraordinàries amb equipaments.

Indicadors d’impacte

Percentatge de persones joves usuàries de les sales d’estudi que superen el curs escolar.
Volum de casos treballats en les coordinacions amb la comunitat educativa.
Volum de casos treballats en les coordinacions amb Acció Social.
Participació en la programació d’activitats en equipaments culturals.
Millora de la convivència en equipaments i espais públics.
Millora del coneixement dels recursos de la ciutat per part de les persones joves.
Millora de la relació entre el personal dels equipaments públics i els joves.

Des del 2020, es van afegir nous indicadors per a valorar el treball realitzat a causa de l’adaptació d’aquest al format virtual. S’ha instaurat, per una banda, un excel de recollida d’indicadors per veure l’impacte que tenen els continguts penjats a les xarxes i, per altra banda, hem incorporat a la nostra recollida de dades diària totes les intervencions que es fan a través de les xarxes socials i el WhatsApp, ja que hem considerat les xarxes socials com a un espai més de relació dels joves i on actualment hi tenen molta presència.

L’hem triat perquè es tracta d’un Projecte transformador que realment dota de sentit la figura de l’educador/a de carrer essent aquest/a un/a aliat/da de les persones joves oferint-los -sempre que vulguin- recursos, espais i eines per desenvolupar accions, activitats i projectes propis resultat de les seves inquietuds i necessitats. A més, moltes de les activitats culturals, esportives o educatives que desenvolupen tenen un impacte positiu en la comunitat.

Treball en xarxa: s’ha creat una xarxa potent de coordinació entre els diferents departaments implicats de l’administració del municipi, els centres de secundària, equipaments i serveis públics de la ciutat i d’altres serveis externs com Fundesplai.
Multiplicitat d’espais d’intervenció: en el transcurs de la implementació i desenvolupament del projecte s’han anat ampliant el nombre d’espais d’intervenció, cosa que ha permès arribar a una diversitat més àmplia de joves.
Equip professional: el projecte està dotat d’un equip de professionals adequat per la grandària del projecte. Alhora aquest equip s’amplia quan es fa necessari, i compta amb la cool·laboració de perfils professionals d’altres àrees amb les quals es treballa de forma conjunta.
Pertinença: a través del projecte es promou la Participació juvenil en la vida del municipi a través de les activitats i accions que desenvolupen. D’aquesta manera es fomenta el seu sentiment de pertinença al seu municipi on es converteixen en agents actius.
Acompanyament: més enllà dels resultats que s’obtinguin pel que fa a les activitats que organitzin els joves i l’impacte que puguin tenir a la comunitat, el projecte para atenció al procés d’acompanyament socioeducatiu dels i les joves. La creació de vincle i el caminar al costat de les persones joves és prioritari.

No disposem d’informació per aquest apartat.

@jovesprat (Instagram)

Web de l’Ajuntament (apartat del projecte Medi Obert)

No disposem d’informació per aquest apartat.

Febrer 2018

“Educació de carrer amb joves del prat” aElPrat.cat

Març 2018

Projecte Medi Obert Institut Salvador Dalí

Abril 2018

“Recerca: Acció comunitària en medi obert. Estudi de casos. Abril del 2018” a Ajuntament de Barcelona

Juny 2018

“Jornada universitària sobre el canal mil·lenari del Rec Comtal” a Laveu.cat

Juliol 2018

Octubre 2018

Febrer 2019

“Joves al Medi Obert, un projecte d’acompanyament d’itineraris personals” a Barcelona.cat

Octubre 2019

“El Túnel del Terror arriba a Jardins de la Pau!” a Elprat.cat

Octubre 2020

Les Tardes Joves continuen acompanyant les iniciatives dels i les joves de la ciutat a Elprat.cat

Abril 2021

“Jornada virtual “Joves i carrer: experiències d’intervenció socioeducativa amb joves al medi obert” organitzada pel Servei Comarcal de Joventut del Baix Llobregat” a Llobregatdigital.cat

Juny 2021

“Els i les joves del Prat participen en l’avaluació del projecte Medi Obert” a ElPrat.cat

No disposem d’informació per aquest apartat.

Autor: admin