Les bones pràctiques en l’àmbit de la joventut a la II Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paolo Freire”

Notícies

Les bones pràctiques en l’àmbit de la joventut a la II Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paolo Freire”

El proper dijous 3 de juliol presentarem a Tarragona el projecte i plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut, dins la segona edició de l’Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paolo Freire”.

Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paolo Freire”

Convocada per la Red Iberoamericana de Animación Sociocultural (RIA), l’escola està adreçada a professionals i voluntariat que treballen i s’interessen per la pràctica de l’animació sociocultural:un lloc de trobada i de construcció de coneixement de manera col·lectiva entre professionals i persones interessades en com transformar la societat des de la cultura i la participació a partir de valors com la cooperació, la solidaritat i el suport mutu.

Enguany, l’Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paolo Freire” es realitzarà entre els mesos de juliol i  setembre i de manera descentralitzada a les ciutats de Tarragona, València i MadridLes activitats programades s’han dividit en diversos cercles d’aprenentatge col·laboratiu que pretenen aportar una reflexió crítica i un posicionament de les animadores i animadors sobre diferents àrees temàtiques que afecten la seva funció en una societat en transformació.

El projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut s’inclou en el cercle dedicat a les persones joves i la cultura, com a element de transformació social. Seran tres dies a l’Espai Jove Kesse de Tarragona, del 2 al 4 de juliol. Dins d’aquest marc, i el 3 de juliol a les 10h, mostrarem la plataforma web de bones pràctiques com una eina col•laborativa i útil, per a fer xarxa a favor dels professionals de joventut. El programa complert d’aquest cercle el trobareu en aquest enllaç. Tots els cercles d’aprenentatge col·laboratiu de la II Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paolo Freire” són els següents:

  1. Joves i Cultura per a la transformació social. Tarragona, 2, 3 i 4 de juliol.
  2. Metodologia i pràctiques de l’Animació SocioculturalValència, 4 i 5 de juliol.
  3. Educar a través del cine. València, del 7 al 11 de juliol.
  4. Primer preguntar-te: Reubicant eines creatives per a la intervenció amb persones. Madrid, 12 i 13 setembre.

Més informació, programes complerts dels cercles i inscripcions

La Diputació de Barcelona donarà suport al projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Notícies

La Diputació de Barcelona donarà suport al projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

El projecte i plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut rebrà un suport econòmic de 3.000€ per part de la Diputació de Barcelona.

Diputació de Barcelona

El projecte i plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut rebrà un suport econòmic de 3.000€ per part de la Diputació de Barcelona. Així ho va confirmar el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 19 de maig, que informava de la resolució de la convocatòria per a la concessió de subvencions de la Diputació de Barcelona a favor d’entitats sense finalitat de lucre per a l’any 2014.

El projecte ha estat molt ben valorat, amb 82 punts de 100 possibles, gràcies i sobretot, a que determina a qui va dirigit, els seus objectius i la garantia de la seva execució. També, que el projecte incorpora el contacte i coordinació amb serveis municipals, entitats, institucions i  empreses del sector, i s’engloba dins d’una estratègia o marc més general: el del reconeixement i millora de la pràctica professional en l’àmbit de la joventut. Per últim és té en compte que la proposta gaudeix d’un calendari, amb diferents activitats i accions durant aquest any, d’impacte en l’àmbit, i fomenta accions d’acompanyament i ocupabilitat de les i els joves.

Des de la seva presentació, al 20 de juny de 2013, la plataforma i el projecte ha comptat amb la col·laboració i suport econòmic de la Direcció General de Joventut, un any després s’afegeix la Diputació. Esperem que en el futur s’incorporin noves administracions, ja que la proposta té com a objectiu, entre altres, el de difondre criteris, eines tècniques i propostes metodològiques en el camp del treball amb la joventut, a través del coneixement i anàlisi de projectes qualificats com a bones pràctiques.

Resolució de la convocatòria per a la concessió de subvencions de la Diputació de Barcelona 2014, a entitats sense finalitat de lucre

El Consell Avaluador de Bones Pràctiques es renova i comença una nova etapa

Notícies

El Consell Avaluador de Bones Pràctiques es renova i comença una nova etapa

El grup d’experts que analitza i selecciona els projectes de bones pràctiques d’entre totes les propostes que arriben a aquesta plataforma s’ha renovat i ha incorporat nous professionals.

El Consell Avaluador de Bones Pràctiques es renova i comença una nova etapa

L’AcPpJ es va comprometre a renovar un mínim de dos membres d’aquest grup cada any per assegurar la pluralitat de visions i de criteris i evitar qualsevol possibilitat de bloqueig del projecte. Després que el primer bloc de tretze projectes hagi estat penjat a la xarxa durant gairebé un any i mig i que la majoria d’ells hagi estat presentat en actes públics arreu del territori durant els darrers mesos, es pot dir que ha finalitzat la primera fase de llançament de la plataforma de Bones Pràctiques. El grup d’experts que va triar i valorar els tretze projectes inicials ha fet els deures i ha complert el compromís de transformar-se parcialment per encarar la selecció de nous projectes i incorporar-los a la xarxa.

El Consell Avaluador que va iniciar el projecte estava integrat per Enric Miró, Jordi Bertran, Carles Viñas i Núria Galán, i comptava amb la coordinació de Pep Montes i el suport tècnic de Pep Guasch. Durant el mes d’abril, s’han acomiadat del grup Jordi Bertran i Núria Galan, als quals hem d’agrair la seva dedicació i esforç, especialment rellevant si tenim en compte que han estat en l’equip fundacional del projecte.

Però en la primera trobada del Consell Avaluador d’aquest any, que tindrà lloc durant els darrers dies de maig, ja es comptarà amb les noves incorporacions. Seran Santi Caño, membre de la Junta Directiva de l’AcPpJ i Director de l’Espai Jove la Fontana de Barcelona, Emilia Corona, Responsable de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida i Oriol Martin Berbois, Director de Programes i Acció Territorial de la Direcció General de Joventut de la Generalitat. Els tres s’afegeixen a Enric Miró i Carles Viñas, que es mantenen en el grup, i a Pep Montes i Pep Guasch, que en garanteixen la continuïtat.

Les properes tasques que afrontarà el Consell Avaluador per continuar amb el desplegament del projecte és la revisió i actualització dels criteris d’avaluació que s’apliquen a totes les propostes de bones pràctiques, l’avaluació de quatre projectes que han estat proposats a través de la plataforma per a ser incorporats, l’actualització de la informació i dades dels tretze projectes originals de la plataforma i la realització d’una nova crida a tots els socis de l’AcPpJ i professionals de joventut del país per tal que suggereixin nous projectes.

Així doncs, cal estar atents a les novetats, perquè ben aviat hi haurà nou material per mantenir viva la dinàmica del projecte de Bones Pràctiques. Estigueu atents al monitor i esmoleu el vostre esperit crític. Les Bones Pràctiques creixen, i els professionals de joventut les empenyen.

360fest: festival i suport als grups de música dels alumnes de secundària de Girona

Notícies

360fest: festival i suport als grups de música dels alumnes de secundària de Girona

A les 16h del proper dissabte 26 d’abril, a la Plaça dels Jurats de Girona, s’iniciarà el festival 360Fest, la culminació d’un procés de suport a la música de diverses bandes formades entre els i les alumnes de secundària dels instituts de Girona.

360fest

Organitzat per l’Espai Marfà, la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Girona i la Casa de la Música de Salt – Girona, el 360Fest oferirà més de 8h de música en directe, serà gratuït i a l’aire lliure.

Però ens quedem curts si descrivim només el 360Fest com un esdeveniment, ja que un any més i prèviament a la data del 26 d’abril, les i els joves músics que participaran en el directe, hauran rebut un recolzament especial per preparar d’una manera idònia la seva participació al festival. Des de la sessió gratuïta d’un pack d’hores als bucs d’assaig de l’Espai Marfà, a donar-los-hi l’opció de realitzar una formació dissenyada en funció dels seus interessos.

Aquesta formació ha estat musical, tècnica i també per a una millora en la gestió i difusió dels seus projectes. Des de gener fins aquest abril, cal destacar els cursos sobre tècniques narratives per a lletristes, creació de videoclips o “kits de premsa” per al seu grup de música, iniciació a l’autoenregistrament o la construcció d’estudis de gravació i sales d’assaig de baix pressupost, com fer un projecte per sol·licitar una subvenció, o “del local a l’escenari”, un taller sobre producció tècnica en un grup de música, etc…

360fest

Les inscripcions al Festival 360Fest s’acabaven el passat 28 de febrer, i aquest any hi actuaran 14 bandes amb un 70 músics aproximadament. El cartell d’aquesta edició està format per les bandes Golden Chorus, The Bloop, Northland, Capside, Diblú, The Axis, Two Days Awake, Damned Child (a l’escenari Rock), i Shotta Family, The W.A.T.S, Hots Mandi Geri Sien2, Saik and Moug, Midwan & Alba Msdeath i Fama Girona (a l’escenari Hip-hop, electrònica).

Enguany, emmarcat dins els actes de la festa Qltura Jove, el 360Fest també comptarà amb un final a càrrec de DJ’s alumnes de l’Escola Eumes (Escola de musica avançada i so de Girona).

El 360Fest és una de les 13 bones pràctiques en l’àmbit de la joventut que conté aquesta plataforma. Clica aquest enllaç per a tenir més informació del projecte.

Estació Jove – Regidoria de Joventut de Girona  

Espai Marfà

Casa de la Música Salt-Girona (La Mirona)

In-forma’t 2014: informació juvenil al servei de l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona

Notícies

In-forma’t 2014: informació juvenil al servei de l’oferta educativa de la ciutat de Barcelona

Ja fa un mes que va engegar la campanya In-forma’t d’enguany.

In-forma’t 2014

Una bona pràctica impulsada des de la Regidoria d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i desenvolupada essencialment per les i els professionals de la seva Xarxa de Punts d’Informació Juvenil i el Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves, en col·laboració amb múltiples agents públics i privats que incideixen en aquest àmbit de les polítiques de joventut.

In-forma’t és una campanya d’informació i difusió sobre l’oferta educativa de Barcelona. Un conjunts d’accions i activitats a on es mostren a centres educatius (a tots els públics i a gran part dels concertats) i a espais i equipaments juvenils o a través de la participació on-line, una gran diversitat d’itineraris formatius per tal que les persones joves de la ciutat puguin gaudir, d’una opció autèntica i real de tria per al seu futur.

Al 2008 el projecte adquireix una rellevància especial gràcies a la creació de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil, i així, es va poder estendre el servei a tots els districtes de la ciutat. Cada any, entre els mesos de gener i abril, es posa en marxa un sistema coordinat, entre els serveis d’informació i dinamització juvenil de Barcelona: protagonistes els professionals de la informació juvenil de la Xarxa, més la implicació dels diferents espais de dinamització (espais, casals o equipaments juvenils) com a punts de difusió i extensió de la informació. Dos elements que garanteixen l’aproximació pràctica del projecte a tots els seus usuaris potencials.

L’In-forma’t 2014 es celebra entre el 13 de gener a l’11 d’abril. Consulta les seves accions i activitats, a través del seu web propi: www.informat.cat/

Descobreix el projecte sencer en aquesta plataformaIn-forma’t és una de les 13 bones pràctiques recollides fins al moment.

Proposa projectes per la plataforma

Resum de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Notícies

Resum de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

El 19/11 a Tarragona, el 3/12 a Girona i el 12/12 a Lleida, celebràvem les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2013.

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

El 19/11 a Tarragona, el 3/12 a Girona i el 12/12 a Lleida, celebràvem les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2013. Una selecció de 9 dels 13 projectes que actualment aglutina aquesta plataforma, van ser presentats durant aquests tres dies. Quasi 100 persones hi van assistir, la majoria d’elles professionals de joventut, però també, alguns polítics relacionats en l’àmbit i joves i estudiants interessats en aquest tipus de projectes. Propostes consolidades que serveixen com a exemple i poden servir com a influència per a presents i futures intervencions amb i per als joves. Els debats, posteriors a cada presentació, ens han servit per conèixer més a fons els seus aspectes tècnics, la seva filosofia i les seves característiques. La cooperació entre municipis o la interdepartamental, com a claus de l’èxit i la conjuntura de les propostes. I les temàtiques que s’han abordat han estat amplies, tantes com les que ens han ofert els projectes, des de la mobilitat fins la cultura, l’educació en el lleure o la inclusió social dels joves. A continuació, us mostrem les cròniques i el resum de cada jornada, cliqueu els enllaços:

Tarragona

Girona

Lleida

Les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut han estat organitzades per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) amb el suport de la Direcció General de Joventut i la col·laboració del Màster Interuniversitari Joventut i Societat (MIJS) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Des de l’AcPpJ, volem donar les gràcies per acompanyar-nos en aquestes Jornades al Director General de Joventut Toni Reig, Pere Soler i Helena Giner pel seu suport al capdavant del MIJS i el CNJC respectivament, a l’Oriol Romaní, membre docent del MIJS, Helena Vancells, Yago Magallanes, Lucía de Frías i Lucía Baiona, membres del CNJC. I sobretot, un agraïment especial i felicitar als / a les responsables i representants dels projectes que s’han presentat: Eloi Bergós (Comarkalada), Rosa Altimiras (Bus nit), Erica Rios, Marc Espasa, Alegria Rodríguez, Juan Carlos Navarro, Mireia García (Carretera i manta), Eduard Ortiz (360 Fest), Laia Colell (Cinema en curs), Maribel Pena (Lablearning), Marimar Ruz, Sònia Salvia, Andreu García (Els nous voluntaris), Santi Horcas, Olga Jiménez (Jove, què, véns?) i Juanjo Rodríguez (Intervenció al carrer).

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Notícies

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Les Jornades tenen la intenció de presentar aquest projecte-plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i nou propostes d’intervenció que poden actuar com a referents positius per al sector, amb un debat posterior de temes clau i en comú dels projectes que es presenten respectivament.

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Les organitzem a Tarragona (19/11), Girona (3/12) i Lleida (12/12) tenen una durada aproximada de tres hores, amb una breu presentació inicial del projecte per part de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), el Director General de Joventut Antoni Reig i el Coordinador general de la plataforma, Pep Montes. Posteriorment, es mostren els tres projectes corresponents a cada ciutat, i per acabar, s’obra un debat obert en relació amb els temes clau i en comú d’aquests, amb totes i tots els assistents i la col·laboració del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el Màster Interuniversitari Joventut i Societat (MIJS).

Jornades que recomanem a professionals de joventut, joves, estudiants i altres persones interessades.

Durant les jornades també podreu adquirir a un preu especial la publicació de les “Bones pràctiques en l’àmbit de la joventut”.

Cooperació entre municipis: clau de la primera jornada de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut (Resum de la jornada del 19/11 a Tarragona)

La cultura com a element educatiu: clau de la jornada de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut (Resum de la jornada del 5/12 a Girona)

Propera jornada: Lleida, 12 de desembre, 16:00h

Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

16 – 16:15h: Presentació oficial a càrrec de Diana Perea (Secretària de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut, AcPpJ), Antoni Reig (Director General de Joventut) i Pep Montes (Coordinador general del projecte-plataforma)

16:15 – 17:15h: Presentació dels projectes:

Els Nous Voluntaris (Lleida)

Jove: Què, Véns? (Sabadell)

Intervenció al Carrer (Lleida).

17:15 – 18:30h: Debat obert de temes clau i en comú entre els projectes presentats (amb descans o no): la inclusió dels joves, dels serveis socials amb les polítiques de joventut o la cooperació interdepartamentalAmb la col·laboració de Lucía Baiona, Delegada de JNC al Consell Local de la Joventut de Lleida i secretària de finances del mateix i diversos membres de l’equip docent del MIJS.

Espai:  Al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterer del Campus de Cappont de la Universitat de Lleida (Jaume II, 67 bis)

Inscripcions: a través d’un correu electrònic a  confirmant la teva assistència. L’aforament és limitat!

Més informació de les jornades

Aquí t’escoltem

Projectes

Aquí t’escoltem

Els i les joves poden realitzar fins a 10 sessions individuals amb les professionals dels ATE, i es procura que no s’hagin d’esperar més d’un mes a ser ateses.

Aquí t'escoltem

Descripció general

Díptic “Aquí t’escoltem”

Memòria del Servei ATE del 2018

Memòria del Servei ATE del 2020

Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents (2013)

Document de licitació que es va obrir per posar en marxa el servei

Diagnosi Aquí t’escoltem i centre per Famílies amb Adolescents (Novembre 2019)

Flyer Aquí t’escoltem! (2021)

Flyer SAIF (2021)

PPT SAIF (2021)

Aquí t'escoltem

SOBRE EL PROJECTE

Els i les joves poden realitzar fins a 10 sessions individuals amb les professionals dels ATE, i es procura que no s’hagin d’esperar més d’un mes a ser ateses. A partir d’aquí, si requereixen més acompanyament personalitzat se’ls deriva a altres serveis on puguin continuar el camí iniciat. Tot i això, cada cas es tracta de forma aïllada. Des del 2021, les joves poden rebre 16 hores d’atenció individual a cada Punt “Aquí t’escoltem” (11 hores d’atenció individual per part de la psicòloga i 5 hores d’atenció individual per part de l’educadora). Paral·lelament, sempre poden participar de les activitats en grup i tallers organitzats.

Durant l’any 2020, donada la situació del confinament, el servei es va realitzar de forma telemàtica, donant resposta a les necessitats individuals dels i les joves, mantenint el contacte a través de trucades, WhatsApp o videoconferències. També es van adaptar les activitats grupals al format virtual, responent a les necessitats que els havien transmès els i les joves. Alhora es van potenciar les accions de comunicació a través de les xarxes socials del Departament de Joventut, publicant articles i entrevistes, relacionats amb el benestar i la salut emocional de les persones joves, oferint recursos i eines a aquests.

A més, amb el nou canvi de gestió, els Punts “Aquí t’escoltem” oferiran activitats adreçades a professionals dels equipaments juvenils on s’ubiquen els Punts amb l’objectiu d’experimentar, aprendre i reflexionar la perspectiva de l’educació emocional per tal d’incorporar aquesta dimensió en la seva funció i en el funcionament de l’equipament juvenil. 

SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ

El projecte es va iniciar el maig del 2013 amb la prova pilot de l’ATE Garcilaso. A continuació, el mes d’octubre de 2014 es van posar en marxa dos punts més: un a l’Espai Jove Les Basses (Nou Barris) i un altre al Casal de Joves Palau Alòs (Ciutat Vella). D’octubre 2014 a juny 2015 els 3 punts ATE van estar gestionats pel Centre Jove Anticoncepció i Sexualitat (CJAS).

Cada any s’ha anat ampliant el servei amb un nou punt ATE, i durant el 2018 i 2019 es van obrir tres punts més i al 2021 es va obrir el desè “Aquí t’escoltem”, donant atenció així a tots els districtes de la ciutat: 1 ATE Ciutat Vella (al CIAJ), 1 ATE a Les Corts (a l’espai Jovecardí), 1 ATE a Sarrià-Sant Gervasi (a l’Espai Jove Casa Sagnier), 1 ATE a Gràcia (a La Fontana), 1 ATE Horta-Guinardó (a Boca Nord), 1 ATE a Nou Barris (a l’Espai Jove Les Basses), 1 ATE Sant Andreu (a l’Espai Jove Garcilaso), 1 ATE Sant Martí (a Can Felipa) , 1 ATE Sants-Montjuïc (a l’Espai Jove La Bàscula) i 1 ATE Eixample (a l’equipament Transformadors)

Els 10 punts ATE tenen un cost total  de 625.371 euros anuals.

D’aquests diners, els 10 ATE, disposen de 140.000 euros anuals per a les despeses de material, contractació de talleristes, transport, comunicació gràfica, material tècnic, organització de jornades per a professionals, etc.

L’Ajuntament de Barcelona financia el servei a través de la licitació de la gestió dels punts ATE, que fins al 2018 va gestionar l’empresa Iniciatives i Programes. Des del juny de 2021, gestiona Fundació FASI.

Per a la correcta prestació del servei per cada punt ATE està estipulat

  • 30 hores setmanals de servei d’educació social de les que s’estima que es dedicaran un màxim de 12 hores a coordinació i treball intern i la resta a intervenció directa (18 hores).
  • 18 hores setmanals de servei de psicologia de les que s’estima que es dedicaran un màxim de 7 hores a coordinació interna i externa i treball de regulació interna, i la resta a intervenció directa (11 hores).
  • Igualment, caldrà proveir dels especialistes i talleristes necessaris pel desenvolupament de la programació que el servei vagi desenvolupant.

Segons les últimes dades de què disposem, aquest seria l’equip de professionals de l’Aquí t’escoltem:

  • Referents municipals: Pilar Pascual Calvo
  • Direcció del Servei: Mariona Moratona Irla
  • Coordinadora dels Punts “Aquí t’escoltem”: Claudia Viñas De Temple
  • Administració del Servei: Roser Francisco Gurguí
  • Educadora social Centre per a Famílies: Montserrat Pujol Morcillo
  • Coordinadora i Educadora social Centre per a Famílies: Stefania Angella
  • Psicòleg Centre per a Famílies: Raúl Abril Adán
  • Psicòloga Centre per a Famílies: Almudena Sánchez Velasco
  • Educador ATE Ciutat Vella: Jaume Clavé Escofet
  • Educadora ATE Eixample: Malaika Comet Asencio
  • Educadora ATE Sants: Julia Fernández Marqués
  • Educadora ATE Les Corts: Anna Xartó Toran
  • Educadora ATE Sarrià-Sant Gervasi: Raquel Terribas Pie
  • Educadora ATE Gràcia: Lucía Picazo Moyano 
  • Educadora ATE Horta-Guinardó: Marina Domènech Colomina
  • Educadora ATE Nou Barris: Guillermo Güeto Martínez
  • Educador ATE Sant Andreu: Anna Castelló Bueno
  • Educadora ATE Sant Martí: Carla Prus Ruiz
  • Psicòloga ATE Ciutat Vella/Sant Andreu: Meritxell Puértolas Argüelles
  • Psicòloga ATE Eixample/Sants: Sandra Leyva Michot
  • Psicòloga ATE Les Corts/Gràcia: Marina Bordes Domènech 
  • Psicòloga ATE Sarrià-Sant Gervasi/Sant Martí: Eugènia Cruz Guifreu
  • Psicòloga ATE Horta-Guinardo/Nou Barris: Helena Sanchez Codern

Els punts ATE són serveis adreçats als adolescents (de 12 a 20 anys) on es proporcionen eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomentar el seu creixement personal mitjançant la creació d’activitats atractives que responguin als seus interessos per tal de motivar la seva implicació, participació i empoderament. Segons l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, el 39,1% de les joves de la ciutat presenten risc de mala salut mental.

La població total a Barcelona en aquesta franja d’edat és de 115.225 persones.

Durant el 2020, es va atendre a 4.740 joves i es van fer 5.556 atencions grupals i 2.165 atencions individuals. L’any 2021 es van atendre de gener a octubre a 9.484 joves, i s’han realitzat 10.301 atencions grupals i 1.764 atencions individuals. Aquest increment mostra la importància del risc de mala salut mental que experimenten les joves, agreujant-se encara més amb els efectes de la pandèmia de la COVID-19.

Els i les joves no participen de forma activa, sinó que són beneficiàries del servei. Ara bé, cal comentar que les persones professionals que donen suport i resposta al servei són professionals joves per tal de ser properes a les persones ateses. En general, la llarga trajectòria del projecte mostra la bona acollida i valoració del pas de les joves pel servei.

Tot i això, l’any 2019, es va realitzar una nova diagnosi realitzant entrevistes a les joves i famílies per donar veu i conèixer les necessitats i demandes en l’actualitat per a l’adaptació i elaboració d’una nova gestió del servei. En aquestes entrevistes es va preguntar a les joves quines eren les seves majors preocupacions, com aquest col·lectiu gestionar les seves preocupacions, la visió de les joves participants en el servei i els canvis que han experimentat en la gestió de les seves preocupacions i finalment, la visió de les joves que no han participat en el servei.

Els punts ATE es recolzen, si cal, en entitats esportives, associacions juvenils, entitats vinculades a col·lectius específics, per tal de donar suport a un o una jove que s’ha acostat al servei. Podria passar, per exemple, que a una persona jove li pugui anar molt bé fer un voluntariat, i se l’acompanyien el procés de trobar aquella entitat juvenil on pugui desenvolupar-se. 

Dins del mateix servei, la cooperació transversal que es pot donar és la que es dona pel fet que com que algunes professionals estan en ATE de diferents districtes, doncs poden tenir una coneixença més àmplia de la realitat i poden intercanviar experiències d’un punt a un altre que els poden ser d’utilitat.

Els servei es coordina estretament amb altres serveis municipals o altres administracions, establint protocols de derivació i acords preferents, per poder conèixer, assessorar i derivar de forma eficaç en cada un dels casos. Es tracta també d’intercanviar informació i coneixement entre aquests recursos més especialitzats.

El servei es coordina, per exemple, amb departaments, equipaments i serveis com la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil – CIAJ, Centres educatius d’ensenyament secundari, Barcelona Activa i Educadors en Medi Obert, entre d’altres.

Estan establerts una sèrie d’indicadors qualitatius i quantitatius sobre l’atenció psicològica personalitzada i sobre els tallers i activitats pròpies i en grup. Trimestralment es presenta una memòria amb el resultat de les intervencions.

Hem triat aquest projecte perquè es tracta d’una intervenció multidisciplinar en l’acompanyament de les persones joves en el seu trànsit cap a l’adolescència, una etapa de canvis i necessitat d’acompanyament. Alhora perquè es tracta d’un servei que de forma coordinada amb diferents agents i serveis públics pretén abordar l’educació emocional dels i les joves ja sigui de forma individual com en grup.

  1. Autonomia
    Es tracta d’un servei on les persones joves hi poden accedir sense l’acompanyament d’un adult. Per tant se’ls empodera a acostar-s’hi i a treballar-se sense la supervisió de la persona adulta.
  2. Generador de confiança
    Com a conseqüència del punt anterior, el fet que sigui un espai liure, sense acompanyament formal de l’adult, això genera en el jove confiança en el propi servei i en les persones professionals mateixes que el gestionen. Es concep com un espai segur, i ho és.
  3. Proximitat
    L’atenció de les professionals als joves es fa de forma personalitzada i individualitzada i es fa des dels seus llocs de relació i trobada. Es procura que els punts ATE estiguin en equipaments juvenils, s’acosten allà on les persones joves se senten interpel·lades.
  4. S’aborda un intengible: les emocions
    Li donen un enfocament nou al treball de les emocions. Diferencies el que és salut mental del que és el malestar emocional, on moltes de es joves es troben pel moment vital on es troben: problemes d’assetjament escolar, parella, dubtes sobre sexualitat i gènere, relacions amb amics, entre d’altres.
  5. Integralitat
    Es treballen diferents aspectes del moment vital de la persona com la família, el gènere, les relacions afectives, l’educació, la sexualitat, el malestar emocional, etc. D’aquesta manera, tant pel que fa a l’atenció individualitzada com a les activitats grupals, permeten abordar de manera integral la situació i necessitats dels i les adolescents.

Amb l’aprovació de l’any 2013 de la “Mesura de Govern per a la creació d’un servei per a adolescents i per a famílies amb fills i filles adolescents” es fa un reconeixement de l’etapa adolescent i a l’atenció a aquesta des d’un model de promoció i prevenció: acompanyar als adolescents afavorint la millora de les seves capacitats i habilitats individuals i socials per a afrontar millor el seu moment vital. I des d’aquesta mirada, des del 2013 fins l’actualitat, el Servei d’Adolescents i Famílies ha realitzat una tasca d’acompanyament emocional i prevenció des d’un abordatge integral a l’etapa adolescent.

Sempre, des d’una mirada positiva cap a l’adolescència des del Centre per a famílies i adolescents com des dels punts “Aquí t’Escoltem”, s’ha facilitat l’acompanyament de l’etapa adolescent proposant eines i habilitats, tant als i les adolescents com a les seves famílies, des la prevenció i promoció de la salut emocional, acostant-los als serveis i recursos existents a la xarxa pública i privada que estan al seu abast.

En aquests moments que els punts “Aquí t’Escoltem” ja estan presents a tots els districtes de la ciutat, i han esdevingut serveis de referència en l’atenció emocional dels adolescents en el territori. El repte per nosaltres és poder sistematitzar el model de promoció i prevenció que els orienta així com tota l’activitat que estan realitzant sense perdre la flexibilitat i adaptació a les necessitats de cada jove i cada territori.

I amb l’objectiu de sistematitzar la tasca del servei, d’una banda, pel que fa a l’activitat grupal, s’ha començat a treballar en un cataleg d’activitats que pugui recollir tota l’activitat que està oferint el servei a la ciutat. I d’una altra, pel que fa a l’activitat individual, en la sistematització de les dades per poder donar solucions a poder atendre de la forma més àgil i sense llista d’espera als adolescents i joves que tenen un néguit, dubte, preocupació…

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Carretera i manta

Projectes

Carretera i manta

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis.

Carretera i Manta

Descripció general

Carretera i Manta programa un ampli repertori d’activitats de lleure, oci i formació per als joves, posant en joc la capacitat d’organització i convocatòria de tres municipis. Es tracta, per tant, d’un projecte mancomunat, que facilita la mobilitat, la interrelació entre els joves de tres localitats i que optimitza els recursos de què disposa cada consistori perquè multiplica per tres l’oferta que podria posar al servei dels seus usuaris. Té una llarga trajectòria que arriba ja als dotze anys, i ha rebut sempre el suport polític unànim dels tres consistoris, amb independència dels colors polítics que hi han governat. La tipologia de les activitats programades ha anat variant en funció de la demanda, de les condicions econòmiques, de la capacitat tècnica i de l’evolució dels gustos juvenils. Així, inicialment tenien un gran protagonisme les sortides i viatges lúdics, però en la darrera etapa s’ha potenciat sobretot les activitats formatives. Es també interessant remarcar els progressos pràctics que s’hi ha anat realitzant, incorporant aplicatius informàtics i modificant el sistema de gestió a mesura que es posaven a prova els mètodes utilitzats. La consolidació del projecte es deu tant a la constància municipal en programar-lo com al bon coneixement que en tenen tots els joves de l’entorn, com a la implicació dels seus responsables tècnics.

La primera edició es va realitzar el 2000, amb un pressupost de només 14.000 euros. El seu bon funcionament, però, va fer que anés creixent any darrera any, fins al moment de màxim desplegament, que fou entre els anys 2007 i 2009, arribant a tenir un pressupost de 254.000 euros.

A partir d’aquestes dates, però, i a causa del context econòmic, es redueix la seva grandària, fins al punt que el pressupost retorna al nivell de 2003. Malgrat les dificultats, però, el pressupost s’estabilitza entre 2011 i 2014, de manera que, amb lleus variacions, conserva la seva capacitat de finançament. La continuïtat, així doncs, sembla garantida.

Els períodes durant els quals es programen les activitat han anat variant durant tots aquests anys. Incialment, es distribuien al llarg de tot l’any, am preferència per la temporada d’hivern i primavera. Durant els darrers anys, però, s’ha consolidat l’oferta per al quatrimestre setembre-desembre de cada any.

També inicialment, la gestió i inscricipcions es realitzen de forma simultània en els tres municipis, però la pràctica va fer recomanable centralitzar la gestió en un de sol. En les darreres edicions, per tant, cada any un municipi diferent s’ocupa de centralitzar la gestió.

El pressupost previst per a l’edició de 2011 era de 138.931 euros. La despesa finalment executada, però, va ser de 108.350 euros. A partir d’aquesta data els recursos econòmics del projecte s’estabilitzen i es consoliden. El 2012 es va baixar fins als 102.000 euros, però es va recuperar fins als 105.000 i al 2014 s’hi ha arribat amb 104.000 euros.

Un percentatge important de la despesa es finança amb els ingressos generats per les pròpies activitats. Així, per al pressupost de 2011, es va recollir entre els tres municipis la quantitat de 41.214 euros en concepte d’inscripcions i pagaments diversos. Això vol dir que l’aportació dels ajuntaments provinent dels pressupostos municipals va ser de  67.136,25 euros. D’aquestes xifres es desprèn que el 38% de la despesa executada s’autofinança amb les pròpies activitats i el 62% es finança amb recursos públics.

El projecte es desplega gràcies a la implicació, equitativa, dels tres responsables tècnics de les regidories de Joventut dels ajuntaments organitzadors. Les decisions es prenen de comú acord, i s’alternen anualment la responsabilitat de centralitzar les inscripcions.

En el projecte hi intervenen altres professionals en la mesura que desenvolupen les diferents activitats programades, però ho fan en qualitat de prestació de serveis contractada per a cada cas, i no participen de la globalitat del projecte.

Així mateix, cal comptar amb un equip de monitors per a les sortides.

En l’edició de 2011, 374 joves van participar a les activitats formatives, i 962 a les de lleure. Més del 50 per de participants es concentren en les edats compreses entre els 18 i els 24 anys d’edat, tot i que cal remarcar que hi ha un grup nombrós de més de 35 anys (11%) en les activitas formatives, i del grup de 14 a 17 anys (29%) en les activitats de lleure.

Es interessant destacar també que en les activitats formatives, són clara majoria les noies, amb gairebé un 71% dels participants. En canvi, en les activitats de lleure són els nois els més nombrosos, amb un 60% dels casos.

No hi ha un sistema efectiu de participació, més enllà de la simple inscripció i gaudi de les activitats, cursos i tallers.

No hi ha tampoc un sistema estable de relació amb les entitats o associacions del municipi per al desenvolupament del projecte.

El sistema interdepartamental se centra, bàsicament, en la coordinació per a la programació d’activitats, tot mirant d’evitar duplicitats i buscant la complementarietat amb l’activitat d’altres àrees.

En aquest punt és interessant ressaltar que l’oferta d’activitats formatives, inclou cursos d’interès per a la recerca de feina o per a la promoció de nova emprenedoria. L’organització d’aquestes activitats, per tant, té interés més enllà de l’estricte àmbit de Joventut.

És obvi la principal fita en l’àmbit institucional és la col·laboració, al llarg de més de deu anys, de tres municipis. La continuïtat del programa revela la bona sintonia entre els tècnics de les tres poblacions i un grau d’assumpció i integració del projecte remarcable.

En el document 013/001 s’observa que hi ha un acurat coneixement de l’execució de les activitats, amb una referència estadística estable que permet fer comparatives plurianuals. Les dades de participació, a més, permeten desglossar amb claredat per edats i per gènere.

No hi ha, fins al moment, en canvi, consultes sobre el grau de satisfacció dels joves inscrits a les activitats.

Carretera i Manta revela d’una clara i simple la relativa facilitat amb què es pot compartir esforços entre municipis per desenvolupar un projecte comú. Més de dotze anys de programa comú posen de relleu que la voluntat és determinant a l’hora de fer possibles propostes interessants. Moltes de les activitats que es programen probablement no serien possibles si les hagués d’organitzar algun dels tres ajuntaments participants, per falta de quòrum. La únió en l’esforç de difusió i en la logística informativa, en canvi, fan possible l’existència d’una oferta que d’altra manera ni tan sols existiria.

1. La continuïtat

En el moment en què incorporem aquesta bona pràctica ja es realitza la seva tretzena edició. Només aquesta dada ja revela diverses qüestions remarcables: l’oferta interessa perquè al llarg de més de 10 anys els joves s’hi han inscrit en una quantitat remarcable, i l’entesa tècnica entre els departament de Joventut dels municipis és gairebé un factor d’estabilitat, una rutina que no es qüestiona. És interessant també remarcar que al llarg de tots aquests anys s’han produit diversos canvis en el color polític governant en els municipis, i en cap cas això ha estat un obstacle per donar continuïtat ni al projecte ni a la cooperació entre les tres poblacions. La continuïtat del projecte, per tant, ha superat tots els possibles factors de desestabilització a què s’hauria pogut enfrontar.

2. Evolució dels continguts

Si es repassa l’oferta del Carretera i Manta al llarg de les seves tretze edicions s’observa una evolució tant de les seves activitats, com del calendari en què es programen. El projecte, per tant, ha sabut reorientar els seus continguts i prioritats en funció de la demanda dels joves, observada i atesa per la via pràctica. L’adaptació als canvis de gust, estètics o l’atenció a necessitats diverses segons el context ha estat un element determinant per garantir la durabilitat del projecte.

3. Logística simple i resultat brillant

Certament, la complexitat organtizativa del projecte no és especialment remarcable. Més enllà de garantir la logística i mobilitat per a determinades activitats i de coordinar inscripcions i gestió econòmica, no es plantegen reptes tècnics de gaire alçada. En canvi, l’eficàcia del resultat i el bon sentit amb què s’ha gestionat el converteixen gairebé en un projecte estrella per als tres municipis, un element d’estabilitat en la política de joventut i una referència fixa per als joves usuaris. Es tracta, per tant, d’un projecte que gestiona una bona relació entre l’esforç realitzat i el resultat obtingut. És, per tant, un Projecte eficient.

4. Lúdic i educatiu a l’hora

L’oferta combina activitats pura i simplement lúdiques amb propostes formatives d’elevat interès educatiu, que fàcilment poden tenir a veure amb polítiques de promoció de l’ocupació, l’emprenedoria o la promoció artística. Hi ha, per tant, una combinació equilibrada de propostes d’oci i propostes de promoció juvenil.

5. Visibilitat de la política de joventut

El bon funcionament del projecte i la seva naturalesa pública converteix el programa en un factor de visibilitat social de la política de joventut, més enllà del coneixement que en puguin tenir els propis joves o els agents dels municipis que hi estiguin implicats. Des d’aquest punt de vista, és interessant també pel missatge que potencialment transmet, mostrant la política de joventut com un element pràctic, útil, ordenador,  i d’evident interès social i cultural.

Els responsables dels projecte són els tres tècnics de Joventuts dels municipis, Erica Rios (Vila-seca), Marc Espasa (Salou) i Alegría Rodríguez (Cambrils), i el dinamitzador juvenil de Cambrils, Joanatan Tarafa.

Jonatan Tarafa. Dinamitzador juvenil a Cambrils des de 2003 i també informador juvenil fins a 2008. Cicle Formatiu de Grau Superior en Animació Sociocultural i curs d’experts en serveis d’informació juvenil i d’informació al ciutadà.

Alegria Rodríguez. Titulada en Educació Social i primer cicle d’Història de l’Art. Ha realitzat un postgrau de participació ciutadana i diferents formacions puntuals en l’àmbit de joventut, des de 2005. Tècnica de joventut mancomunada a diferents municipis del Baix Camp entre 2005 i 2008 i des d’aquell moment i fins l’actualitat, tècnica de Joventut de Cambrils.

Marc Espasa.  Formalment, Promotor d’Activitats de les regidories de joventut i Infància de l’Ajuntament de Salou. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. He treballat com a creatiu publicitari (redactor/copy) durant 5 anys a l’Agència de Marketing Experiencial Yeti (Barcelona). Posteriorment he treballat com a guionista per al programa de Cuatro “All In, póker en estado puro” durant dues temporades. Darrerament he donat classes a la Universitat Rovira i Virgili de Tècniques de comunicació Comercial i Gestió de la Comunicació i la Informació (ADE i Turisme). Actualment em centro a les tasques de joventut i infància a l’Ajuntament de Salou on estic des de finals de 2009.

Els responsables del projecte opinen

Degut a la situació econòmica actual, el Carretera i Manta avui centra els seus esforços en la formació. Aquest projecte ha esdevingut per als tècnics que hi treballem, una eina de treball i coordinació conjunta que esdevé un valor mateix del propi projecte; és a dir, saber interpretar què volen els joves del nostres municipis, de zones similars però possiblement amb perfils i necessitats diferents ha demanat una recerca constant i reformulació cara a trobar noves propostes i motivacions que englobin i donin resposta al que cerquen.

Cal dir que el projecte, quan neix, ho fa des de l’organització conjunta d’esquiades entre varis pobles. Gràcies a això es produeix l’intercanvi entre els joves, i aquest continua sent un dels objectius principals. Al llarg dels anys hem anat afegint millores i observant què no i què sí funcionava per anar-nos acomodant a un programa ideal que s’acostés al màxim a la realitat juvenil. Les sortides i viatges de lleure que contemplava el projecte, i que en el seu moment van tenir molta demanda, van passar a un segon pla per dos motius: perquè els joves trobaven viatges iguals o similars pel seu compte a través d’internet  i perquè els nostres responsables polítics, observant l’elevat atur entre els joves, van demanar un important canvi de rumb per promoure l’oferta de cursos i activitats formatives.

No és fàcil interpretar i anticipar-se a les motivacions dels joves. Les activitats que fa pocs anys eren inqüestionables a dia d’avui s’han vist eliminades del programa per manca d’inscrits. La realitat jove canvia per moments i no serveix adaptar-se: ens hem d’anticipar. Dins l’estructura i els tempos de l’administració pública, aquesta no és una feina fàcil

Hem hagut de superar les diferents maneres de fer entre tècnics, el repte de conduir el canvi de peticions de regidors en el programa i la disminució de pressupost dels darrers anys. Ens trobem amb tres realitats que tot i ser properes tenen les seves peculiaritats, i això és a la vegada un avantatge i un inconvenient. Destaquem el valor de sumar diferències. T’obre una finestra diferent i veus les coincidències  i divergències a nivell de joventut a cada municipi. Els tres municipis tenim formes de treball molt diferents que troben un encaix molt interessant al Carretera i Manta. Si som capaços de traslladar als joves aquest benefici que nosaltres (els tècnics) percebem, el programa té sentit.

D’altra banda, els monitors que van a les sortides no sempre s’han conegut o han pogut treballar prèviament de forma conjunta. En algunes ocasions s’ha produit el malentès de dividir la responsabilitat segons si els joves eren d’un municipi o d’un altre.

Fins al 2008 els joves es podien inscriure’s a qualsevol dels tres municipis i això dificultava la gestió. Però es va incorporar un canvi en l’aplicatiu de gestió de les inscripcions i amb un sol click evitava que els joves s’haguessin de desplaçar. També ha estat una dificultat afegida no poder compartir les dades dels joves dels diferents municipis per treure’n llistats conjunts.

Amb aquest projecte hem après que és possible unir els esforços dels tres municipis encara que siguin diversos. Hem vist també que les sortides són un bon espai per promoure l’intercanvis entre joves i generar un espai de trobada. Queda clar, a més, que cal comptar més amb la veu dels joves.

La crisi econòmica ens ha afectat, però la solidesa i reconeixement que té el projecte l’han mantingut viu a nivell polític malgrat que hagi patit certa retallada.

De cara al futur serà fonamental realitzar memòries més acurades, útils i pràctiques. Serà necessari, també, saber mantenir-nos al dia de les necessitats reals dels joves per programar adequadament.

El projecte ha tingut sempre recolzament polític de tres ajuntaments que, en alguns moments, eren de colors polítics completament diferents, i tot i així, s’hi segueix apostant. També dir, i no és menys important, que els joves n’han estat els protagonistes i ells mateixos han estat font d’inspiració a l’hora de programar i treballar els nous calendaris.

El programa Carratera i Manta ha aconseguit allò que qualsevol marca desitja, traspassar la frontera de la seva essència. Cap jove entén el programa com un simple compendi d’activitats sinó que es percep com una oportunitat de compartir, conèixer i gaudir d’una forma diferent. És un programa consolidat que, tot i que ara té altres prioritats, manté els fonaments per seguir creixent en molts aspectes.

Cara un futur és evident que el projecte haurà de saber ubicar-se en les demandes que ocasionaran les noves realitats socials i continuar com a referent lúdic, i sobretot formatiu, per a tots els joves de Cambrils, Salou i Vila-seca. La joventut és l’edat menys previsible. La seva espontaneïtat, la seva facilitat de canvi, d’adaptació de superació… és tot un repte per a la programació d’activitats. A vegades volem preveure, analitzar, o reglamentar aquesta actitud per acostar-nos als joves, i al final te’n adones que el que hem de fer és potenciar aquest esperit de canvi constant.

A partir d’ara ens cal trobar noves dimensions al projecte. El que va néixer com una fusió d’activitats i joves pot arribar a conjuntar més àmbits: associacions, grups de música, estudiants, esportistes, etc. sense perdre el caràcter jove del projecte.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  •  Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Comarkalada

Projectes

Comarkalada

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre en un municipi de la Noguera.

Comarkalada

Descripció general

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre (tot i que alguna edició ha tingut lloc durant l’estiu) en un municipi de la Noguera. S’organitza en cooperació entre el Consell Comarcal, el municipi que acull la programació (que cada any és diferent), i les associacions i col·lectius juvenils de la població triada. Es tracta essencialment d’un projecte de participació, en el qual l’objectiu fonamental és promoure la implicació dels joves en el procés organitzatiu i estimular el contacte i la relació entre els diferents municipis de la comarca.

Les tasques necessàries per a la concreció del projecte s’allarguen durant tot l’any, i es produeixen tres tipus de dinàmiques de gran valor. En primer lloc, hi ha una forta cooperació institucional, en la qual s’hi impliquen el Consell Comarcal, el municipi que acull cada any la programació, i la resta de municipis de la comarca (30). En segon lloc, s’estableix un corrent de col·laboració entre els joves del municipi, a través d’associacions i col·lectius de tot tipus, que són els que aporten els continguts de la programació, i l’administració, que fa possible el projecte amb els seus recursos econòmics i tècnics. I, finalment, es promou la relació entre els joves del conjunt de la comarca, estimulant la mobilitat, l’intercanvi, la coneixença i la vivència d’una experiència diferent.

El projecte presenta, a priori, dificultats organitzatives remarcables, nascudes sobretot de la necessària cooperació entre administracions de diferent nivell i joves amb gran diversitat d’interessos i procedència. Malgrat això, la continuïtat al llarg dels anys l’han convertit en un referent de gran valor per a la política de joventut de la comarca, i un exemple interessant per a altres indrets de Catalunya. De fet, administracions de diferents comarques del país s’han interessat en el projecte per mirar de promoure’l en els seus respectius territoris. A més dels que ja hem descrit, el projecte de Comarkalada destaca com a objectius la voluntat de projectar una imatge positiva dels joves, promoure la seva emancipació a través de l’activitat artística, facilitar la trobada periòdica entre els responsables polítics de joventut de la comarca i treballar per la cohesió social i l’equilibri territorial.

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que la de 2019, que es va realitzar al municipi de La Sentiu de Sió, fou la quinzena edició i última des de l’inici de la pandemia del Coronavirus. En l’actualitat s’està preparant una nova edició traslladant la Comarkalada al format virtual, la qual s’està acabant de definir mitjançant la participació directa de les joves amb múltiples reunions per tal de recollir totes les idees per a la seva execució amb èxit. Aquí teniu la llista completa de les Comarkalades realitzades fins al moment.

2006 – Térmens (1.548 habitants)

2007 – Bellcaire d’Urgell (1.305 habitants)

2008 – Artesa de Segre (3.656 habitants)

2009 – Ivars de Noguera (350 habitants)

2010 – Penelles (504 habitants)

2011 – Les Avellanes (479 habitants)

2012 – Ponts (2.701 habitants)

2013 – Camarasa (911 habitants)

2014 – Bellmunt d’Urgell (192 habitants)

2015 – Cubells (395 habitants)

2016 – Menàrguens (887 habitants)

2017 – Vallfogona de Balaguer (1906 habitants)

2018 – Albesa (1561 habitants)

2019 – La Sentiu de Sió (414 habitants)

2021 – Comarkalada Virtual

La Comarkalada té lloc habitualment durant el mes d’octubre, tot i que en alguna ocasió s’ha avançat la seva celebració a l’estiu. En qualsevol cas, un  dels valors del projecte és que el procés organitzatiu s’allarga, de forma participativa, durant pràcticament tot l’any. En la programació de cada Comarkalada hi ha sempre un acte de relleu entre el municipi organitzador i el que n’assumirà la titularitat en la següent edició. Per exemple, el 20 de juny de 2015, en un acte a la plaça del Castell de Cubells, es va traspassar el testimoni a Menàrguens. Un cop finalitzada cada edició es realitza una trobada entre el Consell Comarcal de la Noguera i els municipis sortint i entrant, que serveix per donar el tret de sortida al procés organitzatiu, que consta de tres fases.

A causa de la COVID, l’any 2020 no es va poder dur a terme la Comarkalada, el que va empènyer al projecte a adaptar-se a un nou format, el virtual, per a continuar oferint un espai de trobada entre els joves després de quasi dos anys. El fet que la Comarkalada no sigui un projecte amb un format rígid permet justament aquesta flexibilitat i capacitat d’adaptació, no només als municipis i a les seves possibilitats i realitats, sinó també en situacions d’excepció com l’actual. 

Primera fase. Preparació: Des de la celebració de la Comarkalada fins al març de l’any següent

Es creen comissions dividint els diferents aspectes organitzatius (finançament, logística, fira jove…), que es reuneixen repetidament, segons quines siguin les necessitats de cada tema. A les comissions hi participen sempre tots els joves que ho desitgen, a títol individual o representant entitats o col·lectius, el regidor de Joventut del municipi en qüestió i els tècnics municipals i comarcal de joventut. Les reunions s’allargaran fins al mes de setembre.

Segona fase. Promoció: De març a setembre

Els joves del municipi organitzador realitzen actes de presentació a cadascun dels municipis de la comarca, adreçats directament als joves. També se’n fa difusió a les festes majors de tots els municipis. La màxima intensitat en la difusió es produirà entre juliol i setembre.

Tercera fase. Execució: Setembre i octubre

Darrers preparatius, producció i realització de la Trobada Jove de la Noguera, la Comarkalada.

L’estructura de despeses de cada edició és força simple. Cada activitat disposa d’una dotació determinada, i el gruix del pressupost depèn de la capacitat de cada municipi, dels suports de l’administració recaptats i de les propostes d’activitat realitzades pels joves i entitats.

La darrera edició de la Comarkalada organitzada a la Sentiu de Sió va comptar amb un pressupost total de 23.000€, però no tenim dades detallades dels diferents conceptes.

Prèvia a l’última edició de la Comarkalada, disposem de dades econòmiques de la Comarkalada de 2014. En el pressupost que figura al seu projecte, apareixen els següents conceptes:

Fòrum d’alcaldes i regidors900
Lloguer de taules i cadires900
Fira Jove1.800
Lloguer i muntatge de carpa1.800
Altaveu Jove1.700
Lloguer i muntatge d’escenari1.000
Difusió i promoció200
Pintura i material demostració500
Total8.800

Per contrastar, podem veure el pressupost de l’edició de 2012, a Ponts.

Esmorzar popular i dinar Comarkalada5.100
Logística550
Difusió i publicitat1.900
Premis1.000
Actuacions i espectacles14.500
Gimcana200
Creu Roja250
Fòrum d’alcaldes i regidors500
Total24.000 €

A aquests pressupostos caldria afegir-hi els recursos humans, assumits habitualment per l’equip professional de joventut del Consell Comarcal i dels municipis, quan n’hi ha. Els aspectes logístics i més pràctics són assumits directament pels consistoris organitzadors i per les entitats i joves del municipi.

Mostrem tot seguit l’estructura del finançament de la setena edició, realitzada al municipi de Ponts.

Diputació de Lleida900
Ajuntament de Ponts9.050
Aportacions altres ajuntaments de La Noguera4.800
Direcció General de Joventut – ajut directe4.000
Direcció General de Joventut – Via Consell Comarcal2.250
Ajut a través del Pla Local de Joventut3.000

A l’última edició del 2019, en canvi, només va comptar amb 7.000€ de finançament públic: 3.000€ per part de l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Noguera i 4.000€ per part de la Diputació de Lleida. A mesura que el projecte s’ha anat consolidant, la seva finançament pública s’ha anat reduint. Ara per ara, la font més gran de finançament del projecte són els recursos propis, tant de l’Associació jove, així com els obtinguts amb la venda d’entrades de les diferents activitats, com ara el concert, el sopar, la barra… Aquesta situació mostra algunes de les dificultats que han de fer front els projectes amb recorregut, que a poc a poc, gràcies i a causa del seu èxit propi, veuen les possibilitats d’obtenir finançament públic més difícil, donant – en molts casos – prioritat a projectes nous.

El lideratge del projecte correspon a la coordinació de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal de la Noguera, i compta essencialment amb el Tècnic de Joventut Compartit (TDIC) de la mateixa institució. Es compta, així mateix, amb el suport de personal tècnic divers de l’ajuntament que en cada edició acull l’activitat.

De forma general, el projecte d’adreça a tots els joves de la Noguera (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 17 per cent de la població, i específicament als nois i noies del municipi que cada any acull l’activitat.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, i a alcaldes i regidors de joventut de tota la comarca, que cada any participen en una trobada per debatre sobre aspectes lligats a les polítiques de joventut.

El projecte pretén, d’altra banda, arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels joves. Des del 2016, s’ha identificat un augment de participants de les edats més joves a les comarkalades i un augment de persones no associades inicialment amb el projecte, demostrant la consolidació i àmplia acceptació del projecte. La Comarkalada és, sense dubte, un projecte viu i amb anys de vida per endavant gràcies a la il·lusió i l’immens impacte positiu en els joves de la comarca.

Els joves del municipi participen al màxim nivell en l’organització, de manera que queden en les seves mans decisions sobre la programació i els continguts de les activitats. En molts casos, la participació es vehicula a través de les entitats del municipi.

La participació s’articula a partir de diverses comissions organitzatives, en les quals hi ha sempre presència i suport del tècnics municipals i comarcals.

Els joves participen també en l’avaluació del projecte amb reunions realitzades amb el TDIC, quan aquest es reuneix a posteriori amb les associacions de joves mitjançant un sondeig i una enquesta amb els punts forts i dèbils del projecte, així com canvis i millores a introduir en les properes edicions.

La cooperació amb les entitats del municipi que acull cada any l’activitat és una dels pilars sobre els quals descansa el projecte i, de fet, són el principal vehicle per articular la participació dels joves. A més, pràcticament en cada edició es compta amb la participació d’entitats de la resta de municipis.

Com a exemple, destaquem alguna d’aquestes col·laboracions: En l’edició de 2010, el grup de teatre, Aula de Crisi En l’edició de 2011, els Gegants de Ponts, els Esporest d’Artesa de Segre i els Capgrossos de les Avellanes En l’edició de 2012, l’Associació de Lleure la Bufera, Sofre Dimonis de Ponts i Colla Gegantera de Ponts. En l’edició de 2013, l’Associació de Joves Camarassa Jove, la Penya Blaugrana i els Diables d’Artesa de Segre Los Follets En l’edició de 2015, els Fills de Satanàs Splelunca Diabòlica d’Esplugues de Francolí.

Cada edició presenta canvis en aquesta qüestió perquè depèn de l’organització municipal de cadascun dels ajuntaments que acullen l’activitat. En termes generals, però, hi ha una forta relació entre Joventut, Cultura i Festes i les àrees tècniques o de suport logístic.

Cal tenir present, d’altra banda, que la pràctica totalitat de municipis de la comarca no superen els 3.000 habitants, de manera que ni la grandària ni la complexitat de les seves respectives organitzacions no és gaire remarcable. Per aquesta raó, la transversalitat és pràcticament un fet cosubstancial al propi funcionament quotidià.

La millor mostra de la capacitat interinstitucional d’aquest projecte és la participació en ell dels trenta municipis de la Noguera, en relació amb el Consell Comarcal, que n’articula la cooperació i els ofereix suport tècnic i econòmic.

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

  • Ajuntament que acull l’activitat
  • Grups o col·lectius de joventut
  • Entitats del municipi
  • Consell Comarcal de la Noguera
  • Ajuntament organitzador de l’edició de l’any següent
  • Grups o col·lectius de joves organitzadors de la propera trobada

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte previsions d’assistència i participació, que s’estableixen durant l’organització del projecte. D’aquesta manera, en l’avaluació es contrasten les expectatives inicials amb els resultats finals. Es preveuen sempre els següents aspectes:

  • Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
  • Nombre de participants / assistents als actes
  • Nombre d’actuacions / espectacles realitzats
  • Nombre d’entitats participants a la fira jove
  • Nombre d’acte dintre de la fira jove
  • Nombre de joves beneficiaris del projecte
  • Nombre de grups participants al concurs de batukada
  • Nombre d’actuacions al concurs de batukada
  • Nombre de joves participants al Noguerenc de Ferro
  • Nombre d’activitats realitzades en el projecte Noguerenc de Ferro

La Comarkalada és un projecte de cooperació entre municipis de petites dimensions en els quals és habitualment difícil desenvolupar polítiques de joventut de forma continuada. Fa necessària, per tant, una forta cooperació entre les diferents poblacions i obliga a assumir l’activitat amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista organtizatiu és interessant perquè és un bon exemple de treball per a un tècnic compartit entre diferents municipis, i incorpora de forma estructural la participació dels joves. Finalment, té una forta component d’articulació territorial i d’enfortiments de xarxes de relació. És un projecte que, en termes, generals, permet mantenir viva la percepció de la necessitat de consolidar i promoure polítiques de joventut en qualsevol entorn territorial, amb independència de la grandària dels municipis que les desenvolupen.

1. Cooperació intermunicipal

És un bon exemple de treball cooperatiu entre municipis que, invariablement, disposen de pocs recursos per a la gestió de polítiques de joventut. Els projectes d’aquest tipus són molt poc freqüents, i les dificultats pràctiques de l’organització són superades en poques ocasions. Per aquesta raó és especialment rellevant comptar amb referents positius en aquest àmbit. És una bona mostra, d’altra banda, de la participació positiva i decisiva d’un consell comarcal en la dinamització del territori i en el suport als municipis del seu àmbit territorial.

2. Alta eficiència

Tot i que seria desitjable que el projecte arribés a disposar de majors recursos econòmics per a la seva realització, el cert és que gestiona amb alta eficàcia un pressupost molt baix. La visibilitat i la repercursió que té entre la població juvenil de la comarca és molt alta, de manera que aconsegueix un gran rendiment dels recursos disponibles. A més, la qualitat organitzativa que porta implícita (participació i cooperació) el converteix en un bon exemple a promoure i estendre en altres territoris. No sempre és necessari mobilitzar grans quantitats de recursos per realitzar un treball tècnic de qualitat i eficaç, i aquest projecte n’és un bon exemple. Remarquem, però, que aquesta qualitat no hauria de ser raó per reduir la despesa sinó, just al contrari, un incentiu per incrementar el suport econòmic al projecte, que amb pocs diners més podria realitzar un salt qualitatiu certament espectacular.

3. Fòrum d’alcaldes i regidors de joventut

La programació de la Comarkalada inclou per norma un fòrum de responsables polítics per debatre al voltant de les polítiques de joventut. És especialment interessant incloure en una programació adreçada genèricament als joves la participació d’aquells que fan possible una o altra política en aquest àmbit. Les actuacions en materia de joventut es mantenen i es consoliden la majoria de vegades per un alt nivell de compromís personal dels professionals que se n’ocupen, i és una queixa freqüent la falta de comprensió per part dels qui han d’administrar els recursos. Per tant, tota acció que contribueixi a implicar de forma directa els responsables polítics suposa un valor afegit al qual no es pot renunciar.

4. Un espai de trobada juvenil

La Fira Jove és l’esdeveniment central de la Comarkalada, i també la que es fa més present físicament en el municipi que acull l’activitat. Més d’una vintena d’entitats o col·lectius juvenils de la comarca mostren la seva feina i activitat en un espai de difusió però, sobretot, de trobada i intercanvi. El valor d’obrir els ulls i les portes de l’activitat juvenil més enllà dels límits del seu entorn quotidià és innegable, i no sovintegen les ocasions en que és possible fer-ho amb tota llibertat. La trobada, a més, cedeix tot el protagonisme als joves, de manera que són ells mateixos els que decideixen de quina manera es mostren i amb quina oferta de servei o activitat. La Fira Jove és, al mateix temps, un magnífic aparador que posa en valor la capacitat dels joves de treballar en positiu i, per tant, de fer aportacions al seu entorn comunitari.

5. Política de joventut global

Tot i que la programació d’activitats es limita tot plegat a un parell de dies, la Comarkalada es desenvolupa al llarg de tot l’any, en un procés organitzatiu que mobilitza dotzenes de joves i que s’articula a través de múltiples trobades i actes de presentació al llarg de tota la Noguera. Gairebé podríem dir que la programació d’activitats en si mateix és un pretext per desenvolupar un projecte de cooperació i participatiu que és l’objectiu central de la política de joventut de la comarca. El Consell Comarcal de la Noguera desenvolupa un pla de joventut que usa la Comarkalada com a instrument central i que se’n serveix per promoure la participació, la connexió intermunicipal i l’articulació territorial a través de la franja jove de població. L’esdeveniment és, per tant, un instrument al servei d’una política global de joventut pel territori.

El màxim responsable tècnic del projecte és el coordinador de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal, actualment l’Anna Porté i Llotge. Cal remarcar, però, que l’esforç organitzador d’edicions passades va estat en mans de les persones que ocupaven anteriorment aquest càrrec, en Marc Terés i l’Eloi Bergós, i que també va formar part de l’equip l’educadora social Mariona Rubies.

Anna Porté Llotge. Coordinadora de Joventut i tècnica de projectes i educació. Des de fa 13 anys, treballa a l’Oficina Jove de la Noguera. Estudis: Grau de Turisme per l’escola de Turisme Terres de Lleida.

Alba Codina Queralt. Diplomada en Magisteri (Especialitat en Ed. Física) i posteriorment Màster en Psicopedagogia. Actualment estudiant Màster Universitari en Estudis de Gènere i Gestió de les Polítiques d’Igualtat a l’Universitat de Lleida. Treballant a l’Oficina Jove des de fa 6 anys. Actualment: cap d’oficina, tècnica de salut i projectes.

Xavier Farreny Torrades. Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodisme) per la UAB. Tècnic dinamitzador informador compartit de l’Oficina Jove de la Noguera des de fa 3 anys (des del juny del 2018).

Maria Bernaus Viles. Grau en turisme i Màster de màrqueting digital i mitjans socials (tot a la UdL). Tècnica dinamitzadora informadora compartida. Treball a l’Oficina Jove des de fa 1 any i mig.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte són l’extensió territorial de la Noguera, la coordinació de trenta ajuntaments, d’entitats juvenils i de tots els càrrecs polítics. En canvi, el projecte ha facilitat l’ampliació de relacions interpersonals a diferents nivells socials i interculturals (càrrecs polítics, joves, convidats, altres tècnics i professionals…), ha possibilitat el treball en xarxa tant a nivell tècnic com de les diferents associacions del municipi, ha afavorit la tolerància entre les diferents agrupacions de joves (entitats de diferents cultures, edats, sexe…), mostra la originalitat i creativitat dels joves,  i demostra que no s’ha de subestimar la capacitat organitzativa d’un poble, per petit que sigui (com a exemple tenim Les Avellanes, amb un total de 170 habitants).

Si bé la participació és molt elevada (més d’un 80% de les associacions de joves de la comarca) hauríem d’aconseguir una implicació més activa dins la pròpia dinàmica de la Fira Jove, ja que tenim estands molt actius que ofereixen tallers per als assistents i n’hi ha d’altres que simplement hi són presents.

És una experiència molt positiva a nivell tècnic i professional, ja que és un gran repte organitzar amb pocs recursos una trobada a nivell comarcal. Els joves del municipi implicat que acullen la trobada són els que valoren més positivament el projecte, donat que coneixen de primera mà l’esforç i treball que implica dur-lo a terme.

La principal amenaça pel futur és la situació econòmica actual. Tot i que s’ha sabut adaptar cada Comarkalada a la realitat de cada municipi, la precarietat econòmica és el que més amoïna de cara a les properes edicions.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

  • Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
  • Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
  • Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
  • Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.