La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

admin on 01/09/2019

La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

Equipaments juvenils en clau de gènere ha consistit en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere.

Descripció general

El projecte La xarxa d’espais joves de Mataró – Equipaments juvenils en clau de gènere ha consistit en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere: des de la programació al disseny dels espais, passant per la comunicació.

El projecte ha contemplat parts de formació i de reflexió, el qual ha permet de reforçar i donar-li més coherencia al compartir projectes i activitats exitoses entre els quatre equipaments juvenils participants de Mataró: Espai Jove Cerdanyola, Espai Jove Rocafonda, Espai Jove Pla d’en Boet i Espai Jove la Llàntia. Com a resultat del procés de reflexió n’ha sorgit un document – guia adreçada al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut a nivell municipal (personal tècnic de Joventut, Educadors/es Socials, Dinamitzadors/es Juvenils, personal tècnic de Benestar Social, càrrecs electes). Aquesta ha estat la manera de compartir el coneixement generat sorgit del replantejament transversal i la interseccionalitat que permeti revisar i replantejar el funcionament de tots els aspectes que tenen a veure amb el funcionament dels equipaments.

Durant la primera fase es va formar a les persones del grup en la temàtica, i durant la segona (per la qual es va comptar amb l’assessorament de l’Associació Candela) es van dissenyar i es van posar en comú accions i projectes per a la prevenció de les violències de gènere entre joves, tenint en compte que fossin adaptables a les diferents realitats municipals i que poguessin ser la base per a la definició d’una estratègia més àmplia a nivell comarcal.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Per tal de dur a terme el projecte, es va considerar necessari un equip tècnic format en perspectiva de gènere i amb capacitat i temps per a rebre formacions més específiques i anar-se reciclant al llarg del temps. Això era d’importància vital pel projecte ja que si hi havien canvis en els equips educatius, s’havia de formar en perspectiva de gènere a les persones de nova incorporació per a tenir unes bases comunes amb l’equip.

Per a realitzar el projecte, hi van participar 4 equips educatius de la Xarxa d’Espais Joves, formats cadascun d’ells per tres educadors/res; una coordinadora de serveis juvenils, una tècnica de joventut i una tècnica de polítiques de gènere.

Aquestes són les persones membres del grup i branques professionals que han participat en el disseny del projecte:

Tècnica de polítiques d’Igualtat: Agnès Cabot Navarro.

Coordinadores de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró: Araceli Calvillo, Ariadna Comas, Rosa Manrique i Imma Ortiz.

Inicialment el projecte s’adreçava a joves usuaris de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró d’entre 12 i 25 anys. I finalment s’ha adreçat al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut municipals.

Els joves no han participat en el grup de treball del projecte. Ara bé, a través de les dinàmiques que ja es feien als instituts, s’han pogut treballar amb aquests joves algunes de les temàtiques que es van abordar en el grup de treball del projecte j que es considera imprescindible incorporar la seva participació i punts de vista. Mitjançant la seva participació activa i el treball que es realitza en els equipaments juvenils, els i les joves poden obtenir una major autonomia, sentit crític i apoderament mentres s’expressen els seus interessos, manifestacions culturals i implicacions socials trencant amb esterotips i estigmatitzacions.

En un inici, la tasca socioeducativa referent a la perspectiva de gènere es va centrar en el col·lectiu femení per incrementar la seva participació i apoderament en els Espais Joves. Tanmateix, es va detectar la necessitat de complementar la intervenció amb el públic masculí i s’ha considerat important treballar entorn a les masculinitats alternatives, incidint en la seva socialització de gènere per a qüestionar-la i facilitar altres models de masculinitat.

Com ja hem dit anteriorment, l’Associació Candela va participar acompanyant el grup de treball en la fase de formació i reflexió del projecte.

La proposta és fruit del treball conjunt en totes les seves fases (diagnosi, disseny, implementació, seguiment i avaluació) entre el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Mataró. I a l’equip de treball van cooperar les coordinadores de la Xarxa d’Equipaments Juvenils de Mataró i la tècnica d’Igualtat del municipi.

Aquest projecte va sorgir d’un procés de formació, investigació i acció liderat pel Consell Comarcal del Maresme, la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Perquè es tracta d’un Projecte innovador i global que es qüestiona les polítiques locals de joventut des d’un dels seus inicis: el disseny dels equipaments juvenils. El fet de posar el focus no només en el contingut de les activitats que es fan en els equipaments, sinó posar-lo també en el disseny dels seus espais i fer-ho en clau de gènere ens sembla que és una nova perspectiva, molt necessària, que ens ajuda a fer de forma més acurada les polítiques de joventut dels nostres territoris. I és que, en aquest cas, aproximar-nos a les polítiques amb perspectiva de gènere ens fa apropar-nos-hi tenint en compte un eix de desigualtat existent també entre els joves.

Innovació: el projecte va a una part de l’arrel de la definició de la feina que es fa en matèria de joventut que és a qüestionar-se els espais. I per tant, a revaloritzar-los com a elements també influents en les polítiques que desenvolupem.
Expertesa: el projecte s’ha dotat de persones expertes en la temàtica perquè siguin aquestes les que formin al personal tècnic del municipi i per fer la feina de forma conjunta.
Temps: el repte del replantejament dels espais calia coure’l a foc lent i s’han respectat aquests tempos, sense saltar-se cap de les fases (formació, diagnosi, refexió, propostes alternatives, documentació i materials).
Transmissió: es tracta d’un projecte impulsat en un territori que ha generat recursos i materials per altres municipis i equipaments amb voluntat de compartir la feina feta, la reflexió i la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els equipaments juvenils del país.
Suports: el projecte ha contat amb l’acompanyament del Consell Comarcal del Maresme, en primer terme, i de la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

Les responsables tècniques del projecte són ser les següents:

Agnès Cabot

Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró

Educadora Social i Psicopedagoga. Postgraduada en Igualtat i gènere i en Bon govern, Transparència i participació ciutadana. Ha treballat com a tècnica d’intervenció i de gestió, en entitats del tercer sector i a l’administració pública, en projectes d’àmbits diversos: igualtat, joventut, ciutadania, participació ciutadana, benestar social i educació. Actualment treballa com a Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró.

Clara Roca de Torres

Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró (referent tècnica dels projectes de l’Oficina Jove del Maresme i de la Xarxa d’Espais Joves)

Sociòloga. Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Sociologia. Va ser directora de Programes del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Ha participat en recerques sobre infància, adolescència, famílies, gènere, treball i vida quotidiana, de l’Institut d’Infància i Món Urbà i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (UAB). Actualment és Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró, i s’encarrega dels projectes de la Xarxa d’Espais Joves i de l’Oficina Jove del Maresme.

Marta Llabrés

Coordinadora dels Serveis Juvenils de Mataró

Educadora social. Ha treballat en el món de l’associacionisme i la Participació juvenil, en empreses del tercer sector, sempre en el camp de la intervenció social. Coordinadora de projectes de cooperació internacional a Bolívia i Barcelona, des del 99 i de forma intermitent ha treballat a diferents serveis de l’Ajuntament, Ciutadania i Joventut. Actualment coordina els Serveis Juvenils de l’Ajuntament de Mataró (Xarxa d’Espais Joves i Oficina Jove del Maresme).

Ènnia Puig

Educadora de l’Espai Jove Cerdanyola, referent del projecte a l’equipament.

Graduada en Educació Social i Integració. Estudiant de 3r curs B d’Àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Ha treballat en empreses del tercer sector com a auxiliar tècnica educativa amb persones amb diversitat funcional tant en l’àmbit residencial com en el camp del lleure. Des del 2013 treballa a l’Espai Jove Cerdanyola de Mataró, en el qual ha desenvolupat funcions de coordinadora i educadora.

Rosa Manrique

Educadora de l’Espai Jove Rocafonda – El Palau, referent del projecte a l’equipament.

Educadora social i postgraduada en ciutadania i inclusió social a la diversitat i en Igualtat de gènere. Ha treballat com a educadora social amb infància i adolescència en centres d’acollida i residencials gestionats per entitats del tercer sector i a serveis i/o projectes municipals socioeducatius i d’informació, com la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment treballa com a educadora social a l’Espai Jove Rocafonda- El Palau.

Araceli Calvillo

Coordinadora de l’Espai Jove Pla d’en Boet, referent del projecte a l’equipament.

Llicenciada en pedagogia i psicopedagogia. Postgraduada en acolliment, adopció i post adopció del menor. La seva trajectòria professional des de fa nou anys ha estat dedicada als Serveis Juvenils Municipals de Mataró. Del 2010 al 2012 va treballar com a educadora a l’Espai Jove Rocafonda-El Palau, i des del 2012 ha treballat a l’Espai Jove Pla d’en Boet. Actualment exerceix de coordinadora d’aquest equipament.

Arlet Palomar

Coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia, referent del projecte a l’equipament.

Integradora Social, Educació Social i mare. Ha treballat amb persones amb diversitat funcional, infants i sobretot adolescents i joves. Després de participar en diversos projectes d’Ensenyament i Joventut (Pla de Xoc, DLI i Patis Oberts), des de fa 10 anys exerceix d’educadora i coordinadora d’equipaments de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment és la coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia de Mataró.

Les professionals opinen:

VALORACIÓ PERSONAL

Per a treballar per a la no discriminació per raó de gènere i pel reconeixement de la diversitat sexual i de gènere és imprescindible que tots els projectes enfocats en el col·lectiu juvenil incorporin la perspectiva de gènere de forma transversal. És per aquest motiu que el procés de transformació dels Espais Joves com a equipaments amb perspectiva de gènere resulta imprescindible.
Aquest projecte es planteja com un procés que aporta aprenentatges per a totes les parts: personal tècnic, equips educatius, nois i noies, famílies, així com al barri i a la comunitat
És imprescindible el treball conjunt amb les professionals de polítiques de gènere de l’Ajuntament i el treball en xarxa amb altres serveis.

ERRORS A EVITAR I MILLORES A INTRODUIR EN EL FUTUR

A vegades algun espai pautat, tipus taller, no ha sigut del tot útil per a treballar entorn a la perspectiva de gènere. En aquest sentit, s’ha considerat més adient de cara al futur treballar algun dels aspectes, com les masculinitats alternatives, en espais més informals, com pot ser en el context del punt de trobada. Per a poder-ho treballar d’aquesta manera s’ha considerat important disposar de recursos visuals, com cartells o plafons que convidin a la reflexió dels i les joves.
Resultaria ideal poder posar el focus tant en els nois com en les noies des d’un inici, incidint en els processos de socialització de gènere que reben tant uns com altres i mostrant la diversitat sexual i de gènere com una riquesa. Tanmateix, cal tenir en compte que sovint els equipaments juvenils estan masculinitatzats i les noies s’hi troben infrarepresentades. Quan això succeeix esdevé important posar inicialment el focus en millorar la participació de les noies.

PERSPECTIVES DE FUTUR I REPTES A SUPERAR PER CONTINUAR AMB ÈXIT EL PROJECTE

El projecte seguirà evolucionant i incorporant noves activitats i perspectives. En fases posteriors es va posar el focus en les masculinitats alternatives. Recentment s´ha iniciant la creació del projecte Espai Diversxs, en el marc de la Xarxa d’Espais Joves. Es tracta de la creació d’un espai d’intervenció per a joves que se sentin interpel·lats/des per les dissidències en el cos, el gènere i la sexualitat. Tot i així, el treball de fons realitzat en el dia a dia (programació, cartelleria, materials, distribució de l’espai i relacions interpersonals) continua, tot i que amb la situació actual derivada de la Covid-19 cal anar adaptant-ho en funció dels nivells de risc.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Guia: Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l’àmbit local

No disposem d’informació per aquest apartat.

Ancesa Jove

admin on 09/09/2019

Ancesa Jove

L’Ancesa Jove va néixer de la voluntat dels joves d’organitzar una revetlla de Sant Joan (d’aquí el nom Ancesa) per tots es joves de la comarca, el baix Segrià.

Descripció general

A partir d’aquí es van constituir com associació i ha esdevingut un Projecte consolidat mancomunat de dinamització juvenil a la comarca. Els i les joves de l’associació dissenyen, organitzen i lideren una proposta d’activitats anual adreçada als i les joves, tot promocionant propostes artístiques locals de joves, creant espais de coneixença i cohesió, i enfortint l’arrelament al territori.

La finalitat d’aquesta iniciativa, i tenint en compte els eixos de treball anteriors, rau en el fet de generar una estructura de treball juvenil vinculada al territori (àmbit rural) que treballi per al desenvolupament dels i les joves per mitjà d’una proposta d’activitats anual.

A la pràctica i al llarg de l’any això es tradueix en:

Proposta d’activitats de caràcter anual municipi a municipi vinculada a l’acció dels plans locals de Joventut.
Treball en xarxa en l’acció juvenil i l’Administració local.
Acció ANCESA JOVE – Programació d’activitats al llarg d’un cap de setmana (sempre en les dates properes a revetlla de Sant Joan). Inclou:
- Fòrum d’alcades/esses i regidors/ores de Joventut.
- Acció formativa en temàtiques vinculades al Pla Nacional de Joventut de Catalunya.
- Grups de treball.
- Activitat lúdica de matí.
- Activitat popular de tarda que deixi empremta en el municipi.
- Acció conjunta dels i les joves.
- Acció comunitària en el municipi.
- Sopar popular.
- Revetlla.
Activitats Ancesa Primavera i Ancesa Tardor.
Rutes guiades i/o caminades de coneixement del territori.
Altres.

El projecte és totalment autogestionat per la mateixa Associació Juvenil Ancesa Jove, una macro-estructura juvenil integrada per associacions juvenils dels pobles, grups de joves o joves a títol individual. En total uns 30-40 joves formen part d’aquesta organització.

El 2019 l’Ancesa Jove va arribar a la V Edició.

Moment Inicial – Any 2015 i any 2016:
L’Ancesa Jove neix de la necessitat juvenil de crear un esdeveniment vinculat a la revetlla de Sant Joan. La major part de municipis membres de l’Ancesa Jove no disposen d’aquesta activitat o bé en altres casos l’opció de revetlla que s’ofereix des dels ajuntaments no satisfà les necessitats dels i les joves. Aquests factors generen que els i les joves marxin fora del poble en aquestes dates. En aquests primers anys l’acció no és molt organitzada, manca estructura, projecte.

L’acció es duu a terme a Torres de Segre al 2015 i Montoliu de Lleida al 2016, municipis del Segrià, concretament de la zona coneguda com del Baix Segrià.

Moment Consolidació – Any 2017 i any 2018:
En aquests dos anys hi ha un fort creixement de l’esdeveniment vinculat a:

La creació de l’Associació Juvenil Ancesa Jove.
La creació dels convenis vinculants a cada municipi.
L’Ancesa Jove com a tal vol anar més enllà de la simple revetlla de Sant Joan i vol créixer en programa, activitats, continguts, incidència.
El motiu de l’acció rau en una lletra dels companys de Doctor Prats: “Junts, viatjant de poble en poble amb el ritme a cada pas”
El tècnic del Consell Comarcal del Segrià entra també a forma part i a esdevenir eina de suport i acompanyament.
Any 2017, Ancesa Jove a Albatàrrec, municipi del Segrià.
Any 2018, Ancesa Jove a Aitona, municipi del Segrià.
S’estructuren activitats vinculades al territori durant l’any:
o Campionat Futbol Sala.
o Caminades.
o Jornades de formació.
o Es crea l’Ancesa Primavera i Ancesa Tardor.
o S’inclou en l’Ancesa Primavera un Concurs de Bandes. La Banda guanyadora entrar a formar part del cartell musical de l’Ancesa Gran.
Es genera un treball coordinat i es millora l’organització. Reunions de treball mensual, programació estable, temporització.

Es duen a terme activitats a Aitona, Puigverd de Lleida, Sunyer, Torres de Segre, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Alfés, Sarroca de Lleida.

Moment actualitat – Any 2019:

L’Ancesa Jove va arribar als 5 anys, amb l’organització de l’última Ancesa Jove abans de la pandèmia. L’Ancesa Jove va tenir lloc a Maials, on es van organitzar una formació sobre dinamització juvenil, cercaviles amb grallers i gegants, un vermut, la creació d’un mural i finalment, la foguera d’Ancesa Jove amb sopar popular i una nit de concerts. La jornada va arreplegar a més de 1.000 persones, mostrant l’exit i les valoracions positives per part dels participants.

A més a més, durant el 2019, també es va celebrar la caminada ANCESA JOVE a Albatàrrec i la Ancesa Primavera 2019 a Seròs per a organitzar les activitats de la jornada a Maials al juny.

A causa de la pandèmia de la COVID-19, la comarca del Segrià va sofrir diferents confinaments comarcals, així com 4 confinaments municipals; que va impedir la celebració de l’Ancesa Jove el 2020 a Seròs i l’Ancesa Jove del 2021. Des d’aleshores, han sorgit dos riscos de cara a futures edicions de l’Ancesa: afectacions derivades de la situació d’actualitat pel projecte així com el relleu generacional dins l’Ancesa Jove per a l’organització i l’éxit en la planificació del projecte.

El pressupost anual contempla totes les despeses vinculades a l’esdeveniment de l’Ancesa Jove en les dates de la revetlla de Sant Joan. I després cada activitat disposa d’una dotació determinada, tenint en compte que el gruix del pressupost depèn també, en part, del municipi que acull l’Ancesa Jove aquell any.

Ex: ANCESA JOVE any 2018 a Aitona

Consell Comarcal del Segrià
Fòrum Alcaldes/esses i formació	300 €
Acció Creu Roja Punt Info Som.Nit	250 €
Servei Bus Nocturn	950 €
Mural Ancesa Jove	600 €
Municipis ANCESA JOVE via Conveni
Revetlla i Festa ANCESA JOVE	14.250 €
Diputació de Lleida via finançament ANCESA JOVE
Altres i logística	1.200 €
Cercavila Batucades	0 €
Vermouth Elèctric	0 €
ANCESA JOVE
Holly Party	300 €
Sopar Popular	800 €
Total	18.650 €

El finançament és tant públic com privat. Públic perquè tots els municipis que formen part del projecte hi col·laboren econòmicament (a través d’un conveni), el Consell Comarcal assumeix alguns serveis (com per exemple, l’autobús de poble a poble) i a la Diputació se li demana finançament en format subvenció. I privat, perquè hi col·laboren també patrocinadors locals.

La titularitat del projecte recau en tot moment en el col·lectiu de l’ANCESA JOVE. L’entitat la formen representants de cada poble ja siguin membres d’entitats o col·lectius o joves a títol individual. Actualment una trentena de joves formen l’entitat Ancesa Jove.

La resta dels ens que intervenen ho fan a tall de suport:

Consell Comarcal del Segrià per mitjà del Servei Comarcal de Joventut – Suport tècnic, contactes, organització programa i finançament.
- Tècnic referent de joventut.
Coordinació Territorial de Joventut a Lleida – Suport i contactes
- Referent projecte territori.
Diputació de Lleida – Imatge, difusió, suport econòmic.
- Referent polític món local.
Ajuntaments vinculats a l’Ancesa Jove – Necessitats, infraestructures i finançament.
- Alcaldes/esses i regidors/ores de Joventut

El projecte s’adreça a tots els joves del Segrià (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 15,5% de la població, i específicament als nois i noies dels municipis que cada any acullen l’esdeveniment de l’Ancesa Jove i ajuntaments que en formen part.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, alcaldes/esses i regidors/ores, teixit associatiu, tècnics i tècniques de joventut locals i comarcals.

I el projecte pretén, també arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels i les joves.

El projecte de l’Ancesa Jove és eminentment jove ja que va néixer per iniciativa juvenil i són les mateixes persones joves que en formen part que creen, proposen, dissenyen i impulsen el programa d’activitats juvenils anual per la comarca. Actualment una trentena de joves formen part de l’associació.

Aquests es troben de forma regular un cop al mes, i ho fan en format assemblea. A més, tres cops a l’any obren les reunions i convoquen a tots els agents implicats en el projecte (representants polítics, tècnics municipals i comarcals…). Amb aquests agents, igualment, estan en contacte constant i estan al cas del disseny, implementació, avaluació i reorientacions del projecte. Finalment, també es realitza una reunió informativa anual i una de retorn.

L’Ancesa Jove ja és en sí mateixa una associació. I per tant l’ànima del projecte és associativa. Alhora, a través de les persones joves que hi formen part s’articula la participació de les associacions juvenils des diferents municipis. Així doncs, hi ha decisions que es vehiculen fent partícip a les associacions juvenils del territori fent arribar el tema a treballar a través dels joves participants de l’Ancesa Jove.

La coordinació territorial i la cooperació institucional són claus en aquest projecte. Es coordinen en diferents nivells entre joves i joves associats, i els diferents ajuntaments que hi participen.

En aquest projecte treballen de la mà l’Associació Juvenil ANCESA JOVE, el Consell Comarcal del Segrià per mitjà del Servei Comarcal de Joventut, la Diputació de Lleida, la Coordinació Territorial de Joventut de Lleida, 13 Ajuntaments en acció mancomunada de la comarca del Segrià i 13 entitats juvenils de la comarca del Segrià.

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

Ajuntament que acull l’activita
Grups o col·lectius de joventut participants
Estructura de l’Ancesa Jove
Entitats del municipi
Tècnic comarcal

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte:

Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
Nombre de participants / assistents als actes
Nombre d’entitats juvenils representants
Nombre de joves beneficiaris del projecte
Funcionament organitzatiu
Grau de satisfacció
Aspectes forts/aspectes febles de cada acció

Amb la informació recollida s’elabora un informe de l’acció.
Aquesta avaluació té diferents moments:

Moment 1: Previsió inicial
Moment 2: Previ a ANCESA JOVE
Moment 3: Retorn i orientacions.

Al llarg de l’any hi ha sempre tres reunions de caràcter conjunt on intervenen:

Ajuntaments vinculats a l’ANCESA JOVE.
Grup de joves de l’Ancesa Jove.
Tècnic referent comarcal.

Hem triat aquest projecte perquè és un clar exemple de consolidació d’un projecte amb sentit que neix de la mateixa joventut. Va ser una iniciativa jova la qual poc a poc es va anar fent gran i es va consolidar com a projecte en sí mateix i a nivell estructural, amb la creació de l’associació Ancesa Jove, per exemple. Alhora aquest projecte ha esdevingut clau en l’articulació i la vertebració de les polítiques locals de juventut de molts municipis i de la comarca, abordant qüestions com l’arrelament juvenil al territori, la cultura i l’oci, la Participació juvenil, l’enfortiment de l’associacionisme i l’autonomia i empoderment, entre d’altres. I tot partint, com dèiem, d’una iniciativa dels mateixos joves.

Projecte eminentment jove: Es tracta d’un projecte nascut dels joves i adreçat a la població jove. I on es desenvolupen les seves habilitats de gestió, autonomia, coordinació i presa de decisions.
Arrelament juvenil: És un projecte que amb les seves accions concretes aborden una qüestió que preocupa a moltes poblacions del territori que és l’arrelament juvenil. Aquest projecte ataca de forma directa aquesta qüestió i proposa solucions.
Interacció i incidència: es tracta d’un projecte on es reforça el diàleg entre la població jove, i l’estructura política i tècnica. Així la població jove té incidència real en les polítiques que els afecten i els són pròpies.
Capacitat de decisió i fer política: sovint la Participació juvenil es materialitza a través de consultes i demandes d’opinió i, en aquest cas, els joves exerceixen el seu dret de participació de forma global i àmplia, no només com a font d’opinió i informació, sinó com a agents que prenen decisions i les executen.
Autogestió: es tracta d’un projecte que va néixer de la voluntat juvenil i es va articular des de la base essent ells i elles qui feien la proposta i la tiraven endavant, sense el recolzament posterior i més institucionalitzat que reben actualment, quan ja porten V edicions.

No disposem d’informació per aquest apartat.

2018

2017

2016

El Baix Segrià es prepara per l’‘Ancesa Jove’, Diputació de Lleida

2015

Municipis del Baix Segrià s’uneixen per celebrar la revetlla de Sant Joan amb l’‘Ancesa Jove’, Diputació de Lleida

No disposem d’informació per aquest apartat.

Espais de participació, relació i informació juvneil – EPI JOVE

admin on 01/09/2018

Espais de participació, relació i informació juvneil – EPI JOVE

El projecte EPI Jove consisteix en formar a un grup de joves representants de cada centre educatiu de secundària i realitzen activitats de sensibilització sobre diferents temes pels seus iguals.

Descripció general

El projecte Espais de participació, relació i informació juvenil –l’EPI Jove– consisteix en formar a un grup de joves representants de cada centre educatiu de secundària, que s’encarreguen de recollir demandes i necessitats, temes a treballar i realitzen activitats de sensibilització sobre diferents temes pels seus iguals. Alhora es tracta de potenciar l’apropament i intercanvi entre joves provinents de diferents realitats i així facilitar la cohesió social.

Anualment es proposa un tema a treballar que es converteix en una campanya de sensibilització pensada i executada pels mateixos joves; al mateix temps que també es realitzen altres activitats paral·leles que s’organitzen tenint en compte el calendari o altres temes d’interès. És un projecte de participació on els joves són els protagonistes.

El projecte es desenvolupa cada curs escolar. Anualment, quan comença el curs, es crea l’equip de Corresponsals que lideraran les accions i campanyes de l’EPI Jove. I a partir d’aquí es comencen a fer les trobades per dissenyar i crear les diferents campanyes i accions.

A principis del curs, l’equip de l’EPI jove s’encarrega d’anar als instituts per presentar el projecte als joves i incentivar la seva participació en el projecte, que forma part i convalida una assignatura seva, com tutories o ciutadania. Posteriorment, un cop seleccionats els corresponsals de cada centre, s’organitza una trobada de cap de setmana abans d’iniciar les activitats del projecte, per tal que les joves dels centres es puguin conèixer.

Al llarg de l’any. és realitzen reunions al casal on s’organitza i es realitza la programació i les activitats de sensibilització d’interès dels joves, on ells són els principals protagonistes. A través d’aquestes trobades, es permet la iniciativa i la participació activa de totes les usuàries per establir el projecte com a un referent en l’apropiació del projecte per part de les joves.

Tot i això, els anys 2020 i 2021 van dur a una adaptació del projecte a formats virtuals per fer front a les restriccions imposades durant la pandèmia de la COVID-19.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Les fonts de finançament per aquest projecte són el Departament de Joventut del municipi i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

El projecte l’impulsa l’equip tècnic de l’Àrea de Joventut de Reus, sota la direcció de la tècnica Anna Roig; i una dinamitzadora contractada a 25 hores setmanals, la Vanessa Molina Duran.

Els potencials destinataris són tots els i les joves de Reus d’entre 12 i 18 anys com a usuàries de les accions que genera el programa.

Els destinataris directes son aquells joves estudiants d’educació secundària obligatòria (entre 12 i 18 anys) que decideixen ser corresponsals (representant a cada centre educatiu). En edicions passades es va crear grups d’entre 30-35 participants, tot i que l’any 2020-2021, a causa de la COVID-19 i la virtualitat del projecte, hi va haver-hi 25 participants. Tot i això, s’espera una major participació de cara a la propera edició.

Els corresponsals són alumnes del centre que fan d’enllaç entre el Casal de Joves i l’institut. Aquests són els dinamitzadors dels seus iguals al centre i proposen, dissenyen i porten a terme petites activitats generades al propi centre o a la ciutat.

Els corresponsals són els transmissors de la informació que es genera a la ciutat i, d’altra banda, són els encarregats d’aportar els elements que permeten conèixer les necessitats reals dels seus companys de centre. És molt important que els corresponsals estableixin espais de trobada, on intercanviar informació i experiències, normalment en reunions i trobades al casal de joves, que actuen també com a incentius per a la seva participació.

Des del 2020, les joves corresponsals també s’han implicat en la gestió i creació de continguts de cara a les xarxes socials per a arribar a més joves a través de continguts i sensibilització, jocs o enigmes. Gràcies a aquesta participació, es van crear i treballar temes, judicis i valors als quals les joves els hi donen especial valor. A través de canals molt populars pels joves, com Instagram o TikTok, se’ls va convidar a gravar-se i participar d’aquests continguts, els quals van tenir un gran impacte positiu per part de les usuàries i s’han establert com una part addicional al projecte que prèviament no estava tant explorada.

No participen associacions del projecte.

El projecte es lidera des del Departament de Joventut de l’Ajuntament i es coordina amb el Departament d’Ensenyament, els Insituts de Reus i Polítiques de Gènere.

La Direcció General de Joventut participa del projecte assessorant l’equip i aportant recursos econòmics. I l’Agència de Salut Pública també col·labora en moments puntuals per campanyes específiques en matèria de salut.

L’avaluació es realitza anualment a través, d’una banda, d’entrevistes amb els professors/es referents del programa EPI JOVE, en les quals es fa una valoració general del programa i s’avaluen altres aspectes com les activitats proposades, la comunicació i els corresponsals del propi institut, entre d’altres. D’altra banda, a través d’un qüestionari on-line fan la valoració els corresponsals de l’EPI JOVE. Amb totes aquestes avaluacions es redacta un informe anual avaluatiu.

Cal afegir que disposen d’una plantilla de valoració per activitats que l’omplen després de la realització de les diferents accions puntuals que fan durant l’any.

L’hem triat perquè es tracta d’un projecte que en el seu desenvolupament és de joves cap a joves. L’administració posa al servei de les persones joves recursos, espais i eines per tal que aquests proposin, decideixin, organitzin, impulsin i liderin les seves idees d’activitats, campanyes i accions durant el curs escolar. A més, els centres educatius són uns grans aliats a l’hora de facilitar espais perquè el projecte es pugui desenvoupar amb facilitat. Per últim, el projecte promou la joventut desperta i amb ganes d’impulsar i crear.

Delegació: tot i ser una proposta externa a les persones joves, un cop aquestes decideixen que hi volen participar, el lideratge del projecte se’ls delega completament. I a partir d’aquí elles proposen, trien, dissenyen i tiren endavant les campanyes i accions que decideixen.
Cohesió: el projecte contempla la interrelació entre les joves dels diferents instituts creant i generant espais de relació entre les participants. És una manera més de compartir el projecte i generar més impacte.
Aliances: el projecte s’alia principalment amb el Casal de Joves de la ciutat, cosa que promou que els joves coneguin l’espai, el dinamitzin, el dotin de contingut i s’impliquin en part del seu funcionament de forma puntual.
Coordinació: cal una coordinació constant sobretot entre els diferents instituts que hi participen per tal de coordinar calendaris, accions, comunicacions… Cosa que requereix esforç i voluntat per part dels equips d’educadors de cada centre.
Avaluació: el projecte inclou espais i moments d’avaluació que inclouen totes les veus (joves participants, professors acompanyants, tècnics del departament).

No disposem d’informació per aquest apartat.

El projecte EPI JOVE. Ajuntament de Reus

Twitter twitter.com/reusjove

Instagram instagram.com/joventutreus

Facebook facebook.com/joventut.reus

Youtube Canal Jove Reus

No disposem d’informació per aquest apartat.

Visc, convisc… participo!

admin on 05/03/2015

Visc, convisc… participo!

Visc, convisc… participo! és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat.

Descripció general

Visc, convisc… participo! (VCP!) és un projecte de promoció de la participació i l’associacionisme que posa en contacte dues plataformes privilegiades d’interlocució amb els joves: el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i els centres d’ensenyament secundari de la ciutat. Una seixantena de joves que formen part d’associacions integrades al CJB realitzen un seguit de sessions a les classes de més d’una vintena de centres d’ensenyament amb l’objectiu d’explicar la seva experiència en el món de la participació i els valors que se’n desprenen. Ho fan a través de diverses dinàmiques per amenitzar les sessions, promovent sobretot el diàleg i el debat, per tal que els joves estudiants puguin arribar a les seves pròpies conclusions.

Inicialment, s’aprofiten les classes de tutoria, ètica o educació per la ciutadania (mentre va existir aquesta assignatura) dels cursos de tercer i quart d’ESO per realitzar les dinàmiques, de manera que s’integraven formalment en la programació escolar i curricular de cada centre. Des del 2020, s’implementa un nou format: per potenciar la participació de les joves en els seus centres d’estudis, s’inicia el projecte als cursos de segon i de tercer d’ESO, ja que molts joves es desvinculaven dels seus centres educatius de secundària un cop passaven al batxillerat. Així l’impacte és encara major. A segon d’ESO, les joves aprenen a través de dinàmiques que els permeten adquirir coneixements mitjançant l’experiència, dinàmiques de treball en equip o jocs sobre l’assemblearisme, la participació estudiantil i les formes d’actuació i participació dins els seus instituts. A tercer, les joves aprenen sobre la Participació juvenil en els seus entorns, coneixent oportunitats i col·lectius on poder-se implicar.

La singularitat del projecte consisteix justament en el fet que són joves els que expliquen a altres joves les virtuts de la participació i l’associacionisme a través de la seva pròpia experiència personal. Per tal de desplegar el projecte és necessari un sistema complex de coordinació amb les diverses entitats que hi participen, d’una banda, i amb els equips directius i docents dels centres d’ensenyament, de l’altra. Les associacions troben un nou espai de difusió de la seva activitat i dels seus valors, i els centres d’ensenyament compten amb una fórmula amena, fresca i didàctica per explicar als seus alumnes les nocions bàsiques de la participació democràtica, a més de promoure els mecanismes que tots els estudiants tenen al seu abast per participar en la vida dels centres. El món associatiu connectat amb el món de l’ensenyament, i el món de l’ensenyament connectat amb l’entorn immediat dels centres educatius.

El projecte és anual, però seguint el calendari del curs acadèmic. Inicialment, des de l’any 2009 que es va iniciar el projecte fins als 2019, s’aplicava als cursos de 3r i 4t d’ESO en totes les línies que tingués el centre. En les primeres edicions la dinàmica de treball es realitzava a través de tres sessions d’una hora cadascuna a cada classe. En el projecte del curs 2014-2015 es va evolucionar i es proposaven ja quatre sessions, tot i que es va conservar el format de tres per a aquells centres que no podien disposar de tots els horaris. En l’actualitat, per a fer un major seguiment i acompanyar a les joves en les seves accions de participació més enllà del projecte, hi ha sessions que es realitzen en col·laboració amb el Punt JIP perquè un cop finalitzades les jornades, ells puguin fer el seguiment dels projectes, de les classes i/o com unir els projectes proposats durant les sessions del Visc, Convisc… Participo!

Actualment, el projecte està introduint una prova pilot, adaptant el projecte als cursos de 2n i 3r d’ESO perquè la participació dels joves en els seus centres d’estudi pugui continuar gairebé durant tota la secundària. Els joves de 2n d’ESO reben una dinamització centrada en la participació estudiantil, mentre que a 3r d’ESO es treballa més l’associacionisme i la participació en l’entorn, animant als joves a participar en els col·lectius joves dels seus barris, especialment esplais i casals de joves.

Les sessions les condueix sempre un equip de dinamitzadors format per joves. Anteriorment hi havia sempre dos que formen part d’entitats membres del CJB i un que forma part d’un sindicat estudiantil, tot i que en l’actualitat només hi participen dinamitzadores d’entitats incloses dins de les 8 federacions de lleure amb qui participa el CJB i són del barri dels instituts. Les sessions i dinamitzacions s’acorden i es coordinen amb els tutors o professors de les classes en les quals es realitza.

El curs 2014-2015 es va introduir com a novetat que cada classe, com a conclusió de les dinàmiques, elaborés un projecte de participació que, potencialment, pogués realitzar-se en el propi centre o en el seu entorn proper. Tots els projectes van ser valorats pels propis alumnes i pels equips dinamitzadors per triar-ne un de guanyador, que va obtenir un premi o suport simbòlic. Tot i que no sempre es podrà garantir, la idea és que s’intenti dur a la pràctica els projectes. L’experiència, tot i que es va aplicar amb algunes dificultats, va ser molt ben valorada i es va consolidar en el projecte del curs 2015-2016, en el qual ja es contempla una classificació segons el tipus de proposta (projectes d’acció social, d’incidència política, d’autoconsum o de dinamització social). Es proposa, a més una mecànica concreta per a l’elecció del projecte guanyador, basada en la participació de tots els alumnes. Tot i això, a causa de la pandèmia de la COVID-19, aquest element s’ha posposat fins a tenir unes millors condicions i regulacions sanitàries.

Des de 2014, el projecte preveu un calendari d’execució anual que es basa en el següent timing:

Definició del projecte. Juliol.
Contacte amb els IES. De setembre a març: s’organitza una reunió prèvia amb la coordinadora pedagògica i amb els tutors per a conèixer els grups classe, les diversitats i necessitats per poder acomplir el projecte amb èxit i de forma inclusiva.
Recerca de dinamitzadors. De la darrera setmana de juliol a la primera quinzena de setembre.
Formació dels dinamitzadors. Darrera setmana de setembre
Desenvolupament de les sessions. Des de l’inici del curs a la primera quinzena de maig.
Veredicte del concurs de projectes. Primera setmana de juny.
Avaluació del projecte anual. Juny

Aparentment, no hi ha altra despesa que la derivada de l’equip humà, que consisteix essencialment en el tècnic d’educació del CJB (el qual comparteix la dedicació a aquest projecte amb les tasques pròpies de la responsabilitat de coordinació del territori que hi té assumida) i de la remuneració als equips de dinamitzadors que realitzen les sessions. Cal comptar, a més, amb l’aportació voluntària de temps i esforç que realitzen els membres de comissions de treball del CJB i de les entitats, que sempre són molt difícils de mesurar.

L’any 2020-2021, el projecte va tenir un pressupost de 30.200€, els quals anaven dirigits a la persona tècnica del programa, la borsa de dinamitzadores, la persona tècnica d’educació i material.

El projecte és gratuït per als centres d’ensenyament.

El projecte està finançat pel IMEB i la Generalitat. Durant l’any 2020-2021 van rebre 12.000€ de l’IMEB i 18.200€ de la Generalitat

L’equip del Visc, Convisc i Participo està format per dues tècniques i el secretariat del CJB a part de les dinamitzadores de les entitats participants i que reben una remuneració per a les sessions realitzades.

Tècnica d’educació del CJB, Tona Fernández, que dedica un percentatge de la seva jornada de treball al projecte. El seu antecessor va ser Jordi Sàlvia.

Tècnica d’Educació: S’encarrega del disseny del programa, de fer seguiment dels objectius, de coordinar-se amb tots els agents pertinents i de l’avaluació del VCP. La tècnica actual és la Marta Muñoz i Salvadó. Els seus antecessors van ser la Tona Fernández i en Jordi Sàlvia.
Tècnica de Suport de projectes: Participa dels espais de disseny i avaluació i s’encarrega de tota la logística del projecte (borsa de dinamitzadores, seguiment d’incidències i coordinació amb els instituts). L’actual tècnic de projectes és en Otger Vallès Julià.
Secretariat del CJB referent del Visc, Convisc i Participo!: S’encarrega del disseny, l’avaluació i d’implementar millores al programa. Així com de fer seguiment durant el curs i participar d’algunes dinamitzacions. El secretari actual del CJB és el David Franquelo Montero.

Els destinataris del projecte són els alumnes de 3r i 4t d’ESO dels IES de la ciutat que s’afegeixen al projecte. En la memòria del projecte 2012-2013 estimen que hi van participar uns 1.500 joves de 22 centres d’ensenyament diferents, entre els quals n’hi havia de tots els districtes de Barcelona. En l’edició de 2014-2015 es va assolir una xifra lleugerament superior, i per al curs 2015-2016 s’estima que s’arribarà als fins als 2.000 alumnes participants, distribuïts entre 26 centres.

El projecte es va iniciar l’any 2009 amb la participació d’un màxim de 10 centres d’ensenyament. En l’edició del curs 2014-2015 es va arribar a la xifra rècord de 27 instituts i en la del curs 2015-2016, es va estabilitzar en 26 centres. Durant el curs 2020-2021, tot i l’impacte de la COVID-19, van participar 13 centres i es va treballar amb 60 grups classe només de 2n d’ESO per a realitzar una nova prova pilot del projecte. L’any 2020-2021 va tenir una participació al voltant del 1.800 alumnes en aquests centres.

Pel simple fet que el projecte el realitza el CJB podríem dir que la participació és total, senzillament perquè els joves ho fan tot.

En principi el projecte i les tasques que s’hi realitzen deriven de les comissions de treball habituals del CJB, amb la tasca especialitzada del tècnic d’educació.

Però cal afegir-hi la tasca dels dinamitzadors, que són sempre joves membres d’entitats del CJB i representants de sindicats d’estudiants.

Per la pròpia naturalesa del projecte, a més, hem de considerar que tots els joves-receptors del projecte, alumnes dels IES, hi participen perquè són protagonistes dels debats, elaboren el projecte de participació final, i ells mateixos voten per valorar els diferents projectes realitzats.

Les associacions són l’ànima del projecte, en la mesura que són els seus membres o representants els que el desenvolupen. En la memòria del projecte 2012-2013 ens expliquen que s’arriba a la xifra de 33 entitats que participen d’una manera o altra al projecte. L’articulació de la participació associativa és a través del propi CJB i de la coordinació amb els sindicats d’estudiants.

No té sentit parlar interdepartamentalitat en la mesura que es tracta d’un projecte associatiu.

Tot i així, cal tenir en compte que hi juguen un paper destacat tres àrees concretes de l’Ajuntament de Barcelona: la Regidoria d’Adolescència i Joventut, el Comissionat per a la Participació Ciutadana i l’IMEB (Institut Municipal d’Educació de Barcelona).

El CJB treballa i es coordina necessàriament amb els centres d’ensenyament. Per fer-ho, compta amb el suport i coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona i l’IMEB.

A més, s’ha incorporat una col·laboració amb el Punt JIP per a donar una visió més holística del projecte i el qual s’encarrega de fer un seguiment dels projectes sorgits i proposats durant el projecte. També s’està explorant una nova col·laboració amb el Pla de Barris, pero dirigir i ampliar l’abast territorial del projecte per a treballar en els barris del Besos i Maresme.

El projecte incorpora un escrupulós sistema de seguiment que contempla una part quantitativa (participants, usuaris, agents que hi intervenen, etc.) i qualitativa, amb una acurada mesura d’indicadors entre els quals tenen sempre un lloc destacat les valoracions dels joves estudiants que hi participen. A banda de destacar que, per regla general, les valoracions són molt positives, cal remarcar que en la planificació del projecte es reserva sempre un període anual d’avaluació (juny) i que en la memòria anual es passa compte de les dades recollides i dels indicadors previstos, relacionats sempre amb els objectius del projecte. Es pot consultar memòries del projecte en l’apartat Per saber-ne més. Documents.

La gran virtut del projecte consisteix en que es tracta d’un programa de promoció de la participació i l’associacionisme impulsat pels propis joves. Són joves que s’adrecen a altres joves. Parlen dels valors de la participació des de la pròpia experiència, es posen a ells mateixos com a exemple, i tenen la credibilitat derivada del fet que són iguals a les persones a les quals s’adrecen. Massa sovint els projectes de participació tenen dificultats per accedir al seu públic objectiu senzillament perquè tenen origen en sensibilitats molt allunyades de les que tenen els mateixos joves. Els llenguatges, els estils, els interessos i les inquietuds dels joves les han de definir els propis joves i han de ser ells, per tant, els que trobin la clau o el desllorigador de les motivacions. Finalment és remarcable que el projecte faci possible la difusió i l’impuls dels mecanismes de participació que existeixen ens els centres educatius i que en termes generals son poc usats.

1. Integra el valor de la participació en el sistema educatiu
Durant quatre sessions que formen part del calendari escolar es treballa de manera explícita i amb una alta qualitat metodològica la participació democràtica, la convivència i el valor de l’associacionisme, de manera que aquests continguts s’integren d’alguna manera en el currículum escolar. Massa sovint els continguts teòrics dels currículums tenen un trasllat difícil o problemàtic a la pràctica en les aules, i aquest projecte ofereix als centres i al professorat un recurs molt valuós que, a més d’uns continguts adequats, aporta la frescor i l’atractiu de la iniciativa juvenil.

2. Aporta solucions a la interlocució juvenil
Tenim assumit que la interlocució amb els joves és una de les prioritats en el treball de tota política de joventut, però els mecanismes per fer-la efectiva són poc clars, difícils d’explicar i d’una gran complexitat pràctica. Aquest projecte, en canvi, d’una manera molt senzilla i eficaç, aprofita el gran espai de relació potencial amb els joves (els centres d’ensenyament secundari) per aportar-hi continguts pràctics amb un mètode que facilita la recepció. Tot sovint les propostes que es traslladen als centres d’ensenyament des de les polítiques de joventut tenen un èxit escàs o dificultats clares de connexió amb els estudiants. En aquest cas, en ser també joves els qui transmeten el missatge, s’eliminen barreres i es garanteix una major fluïdesa. Els centres es converteixen, pel simple fet que hi van joves a explicar les seves experiències pràctiques, en un espai d’experimentació i d’intercanvi d’idees i inquietuds.

3. De la teoria a la pràctica
No s’expliquen les virtuts de la cooperació o la participació des de la teoria, sinó des de l’experiència pràctica. Els protagonistes del món associatiu són els mateixos que en transmeten els valors i fan evident la seva possibilitat real d’èxit. L’evolució del projecte, a més, ha dut els seus responsables a introduir la idea del concurs de projectes de participació, de manera que es mostra amb relativa facilitat la possibilitat real de posar en peu una proposta participativa que respongui a les inquietuds, gustos i desitjos dels joves implicats.

4. Obre portes a les entitats
Amb la multiplicitat d’ofertes i recursos d’oci que els joves tenen al seu abast, els canals tradicionals de comunicació del món associatiu per connectar amb els joves adolescents queden superats. Aquest projecte obre una porta clara i facilita la transmissió del discurs associatiu a un públic ampli i d’una forma amable. D’altra banda, les entitats fan una passa endavant tot explicant la pròpia experiència. I és especialment destacable que els representants de les entitats fan una formació bàsica com a dinamitzadors per poder desenvolupar aquestes tasques.

5. Iniciativa i referents juvenils
El projecte respon a una iniciativa juvenil en la mesura que són entitats juvenils les que lideren i apliquen el projecte. Fan ús dels seus recursos habituals i bàsics (el treball i la implicació voluntaris), però integren el treball d’un professional que en coordina l’execució i els dinamitzadors que són remunerats. En qualsevol cas, l’origen jove del projecte es converteix en una garantia de proximitat quan el discurs arriba als estudiants. És especialment interessant que el missatge a favor de la participació i la convivència arribi als joves a través de l’experiència pràctica d’altres joves que, sense tenir diferències significatives respecte a ells mateixos, han incorporat un missatge i un discurs determinat. Els joves associats, així, actuen com a models o com a referents per als estudiants de secundària. El missatge, és clar, guanya credibilitat.

La responsable tècnica del projecte al 2016 va ser la Tona Fernández, tècnica d’educació del CJB.

Tona Fernández. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària. Té un postgrau en Projectes de cooperació al desenvolupament i actualment estudia el Grau d’Educació Primària. Ha treballat com a monitora, directora de lleure i com a vetlladora. La del CJB és la seva primera feina relacionada amb l’àmbit de la joventut. A més de ser la tècnica d’educació també s’encarrega de l’àmbit territorial i estudiantil. Compta, d’altra banda, amb un ampli bagatge formatiu en el marc de l’associacionisme, especialment en l’escoltisme.

La responsable del projecte opina

Un dels objectius i reptes més ambiciosos amb els que he estat treballant en els darrers anys és en la millora de la coordinació de l’associacionisme educatiu, l’associacionisme estudiantil i el territori. Ara mateix podem afirmar que els dos primers estan força assolits però, malauradament, el paper de les coordinadores territorials en el projecte encara és força testimonial. Estudiar la fórmula perfecta perquè cada tipus d’entitat es trobi còmode en la seva funció és un dels reptes de futur que encara queden per resoldre. Hem provat de donar més pes a les coordinadores territorials més consolidades però, sense un bagatge previ, a la pràctica, tot el pes del projecte ha recaigut sobre el CJB. Encara hauran de passar alguns anys més perquè aconseguim que les plataformes vegin aquest projecte com una oportunitat per enfortir els seus llaços i millorar la seva coordinació.

A nivell de dificultats més tècniques podríem destacar les que són de caràcter organitzatiu: coordinar dates d’una setantena de línies amb un grup de dinamització format per 50 persones que estudien (i molts també treballen) tot intentant garantir criteris de territorialitat (equip de dinamització del propi territori del centre) i equitat (que la majoria de persones realitzin el mateix nombre de línies). O també el fet de contactar i accedir als centres sense el suport explícit de l’administració. Afortunadament, en aquest sentit, la majoria de centres participants han anat repetint en edicions successives, de manera que amb l’entrada de només tres o quatre centres nous per curs ens ha permès tenir un creixement lleuger però constant. Aquest fet, a la vegada, ens ha servit per consolidar la part més important de totes: els continguts i la metodologia.

D’altra banda, també tenim força clar que el moment d’expansió i consolidació del projecte (de 5-10 centres al 2009 a pràcticament una trentena el 2014) ha coincidit amb un context econòmic que li ha estat força favorable. Paradoxalment, l’atur juvenil ha facilitat l’engrandiment de la borsa de dinamització que, davant de la impossibilitat de trobar altres feines més estables i més ben remunerades, ha pogut ser partícip d’aquest projecte més fàcilment. Les sessions que realitzen són remunerades però el nombre de sessions que poden arribar a realitzar és tan limitat que resulta impossible d’equiparar amb qualsevol sou, per irrisori que sigui.

La valoració que fan els diferents agents que hi participen (alumnat, professorat, entitats educatives i entitats estudiantils) és força o molt positiva, i una bona mostra d’això és que la majoria repeteix. Ara bé, de cara al futur hem de tenir en compte encara algun factor més que pot debilitar el projecte: d’una banda, la dificultat de poder incidir en els centres més enllà del que duren les sessions. Estem provant fórmules, usant xarxes socials,… però res és més efectiu que la presència de l’equip de dinamització a les aules i aquesta, evidentment, no es pot allargar durant tot el curs. En darrer lloc, també m’agradaria destacar un element no menys important: tenir en compte la pròpia dinàmica de les associacions juvenils, és a dir, tenir present que els relleus no sempre es realitzen de la millor manera (entitats en les quals hi participen moltes persones es queden sense ningú en un any) i que el grau d’implicació i motivació varia en la mateixa mesura que varien les persones que lideren aquestes associacions. Ara bé, aquest dinamisme i diversitat també forma part de la seva gràcia.

Web Sortim de l’aula

Facebook Sortim de l’aula

Fotos IES Les Corts

Fotos IES Vila de Gràcia

Programa VCP! a l’Institut. 2020-2021

Programa VCP! a l’entorn 2020-2021

No disposem d’informació per aquest apartat.

Comarkalada

admin on 25/10/2012

Comarkalada

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre en un municipi de la Noguera.

Descripció general

La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre (tot i que alguna edició ha tingut lloc durant l’estiu) en un municipi de la Noguera. S’organitza en cooperació entre el Consell Comarcal, el municipi que acull la programació (que cada any és diferent), i les associacions i col·lectius juvenils de la població triada. Es tracta essencialment d’un projecte de participació, en el qual l’objectiu fonamental és promoure la implicació dels joves en el procés organitzatiu i estimular el contacte i la relació entre els diferents municipis de la comarca.

Les tasques necessàries per a la concreció del projecte s’allarguen durant tot l’any, i es produeixen tres tipus de dinàmiques de gran valor. En primer lloc, hi ha una forta cooperació institucional, en la qual s’hi impliquen el Consell Comarcal, el municipi que acull cada any la programació, i la resta de municipis de la comarca (30). En segon lloc, s’estableix un corrent de col·laboració entre els joves del municipi, a través d’associacions i col·lectius de tot tipus, que són els que aporten els continguts de la programació, i l’administració, que fa possible el projecte amb els seus recursos econòmics i tècnics. I, finalment, es promou la relació entre els joves del conjunt de la comarca, estimulant la mobilitat, l’intercanvi, la coneixença i la vivència d’una experiència diferent.

El projecte presenta, a priori, dificultats organitzatives remarcables, nascudes sobretot de la necessària cooperació entre administracions de diferent nivell i joves amb gran diversitat d’interessos i procedència. Malgrat això, la continuïtat al llarg dels anys l’han convertit en un referent de gran valor per a la política de joventut de la comarca, i un exemple interessant per a altres indrets de Catalunya. De fet, administracions de diferents comarques del país s’han interessat en el projecte per mirar de promoure’l en els seus respectius territoris. A més dels que ja hem descrit, el projecte de Comarkalada destaca com a objectius la voluntat de projectar una imatge positiva dels joves, promoure la seva emancipació a través de l’activitat artística, facilitar la trobada periòdica entre els responsables polítics de joventut de la comarca i treballar per la cohesió social i l’equilibri territorial.

El projecte es va iniciar l’any 2006, de manera que la de 2019, que es va realitzar al municipi de La Sentiu de Sió, fou la quinzena edició i última des de l’inici de la pandemia del Coronavirus. En l’actualitat s’està preparant una nova edició traslladant la Comarkalada al format virtual, la qual s’està acabant de definir mitjançant la participació directa de les joves amb múltiples reunions per tal de recollir totes les idees per a la seva execució amb èxit. Aquí teniu la llista completa de les Comarkalades realitzades fins al moment.

2006 – Térmens (1.548 habitants)

2007 – Bellcaire d’Urgell (1.305 habitants)

2008 – Artesa de Segre (3.656 habitants)

2009 – Ivars de Noguera (350 habitants)

2010 – Penelles (504 habitants)

2011 – Les Avellanes (479 habitants)

2012 – Ponts (2.701 habitants)

2013 – Camarasa (911 habitants)

2014 – Bellmunt d’Urgell (192 habitants)

2015 – Cubells (395 habitants)

2016 – Menàrguens (887 habitants)

2017 – Vallfogona de Balaguer (1906 habitants)

2018 – Albesa (1561 habitants)

2019 – La Sentiu de Sió (414 habitants)

2021 – Comarkalada Virtual

La Comarkalada té lloc habitualment durant el mes d’octubre, tot i que en alguna ocasió s’ha avançat la seva celebració a l’estiu. En qualsevol cas, un dels valors del projecte és que el procés organitzatiu s’allarga, de forma participativa, durant pràcticament tot l’any. En la programació de cada Comarkalada hi ha sempre un acte de relleu entre el municipi organitzador i el que n’assumirà la titularitat en la següent edició. Per exemple, el 20 de juny de 2015, en un acte a la plaça del Castell de Cubells, es va traspassar el testimoni a Menàrguens. Un cop finalitzada cada edició es realitza una trobada entre el Consell Comarcal de la Noguera i els municipis sortint i entrant, que serveix per donar el tret de sortida al procés organitzatiu, que consta de tres fases.

A causa de la COVID, l’any 2020 no es va poder dur a terme la Comarkalada, el que va empènyer al projecte a adaptar-se a un nou format, el virtual, per a continuar oferint un espai de trobada entre els joves després de quasi dos anys. El fet que la Comarkalada no sigui un projecte amb un format rígid permet justament aquesta flexibilitat i capacitat d’adaptació, no només als municipis i a les seves possibilitats i realitats, sinó també en situacions d’excepció com l’actual.

Primera fase. Preparació: Des de la celebració de la Comarkalada fins al març de l’any següent

Es creen comissions dividint els diferents aspectes organitzatius (finançament, logística, fira jove…), que es reuneixen repetidament, segons quines siguin les necessitats de cada tema. A les comissions hi participen sempre tots els joves que ho desitgen, a títol individual o representant entitats o col·lectius, el regidor de Joventut del municipi en qüestió i els tècnics municipals i comarcal de joventut. Les reunions s’allargaran fins al mes de setembre.

Segona fase. Promoció: De març a setembre

Els joves del municipi organitzador realitzen actes de presentació a cadascun dels municipis de la comarca, adreçats directament als joves. També se’n fa difusió a les festes majors de tots els municipis. La màxima intensitat en la difusió es produirà entre juliol i setembre.

Tercera fase. Execució: Setembre i octubre

Darrers preparatius, producció i realització de la Trobada Jove de la Noguera, la Comarkalada.

L’estructura de despeses de cada edició és força simple. Cada activitat disposa d’una dotació determinada, i el gruix del pressupost depèn de la capacitat de cada municipi, dels suports de l’administració recaptats i de les propostes d’activitat realitzades pels joves i entitats.

La darrera edició de la Comarkalada organitzada a la Sentiu de Sió va comptar amb un pressupost total de 23.000€, però no tenim dades detallades dels diferents conceptes.

Prèvia a l’última edició de la Comarkalada, disposem de dades econòmiques de la Comarkalada de 2014. En el pressupost que figura al seu projecte, apareixen els següents conceptes:

Fòrum d’alcaldes i regidors	900
Lloguer de taules i cadires	900
Fira Jove	1.800
Lloguer i muntatge de carpa	1.800
Altaveu Jove	1.700
Lloguer i muntatge d’escenari	1.000
Difusió i promoció	200
Pintura i material demostració	500
Total	8.800

Per contrastar, podem veure el pressupost de l’edició de 2012, a Ponts.

Esmorzar popular i dinar Comarkalada	5.100
Logística	550
Difusió i publicitat	1.900
Premis	1.000
Actuacions i espectacles	14.500
Gimcana	200
Creu Roja	250
Fòrum d’alcaldes i regidors	500
Total	24.000 €

A aquests pressupostos caldria afegir-hi els recursos humans, assumits habitualment per l’equip professional de joventut del Consell Comarcal i dels municipis, quan n’hi ha. Els aspectes logístics i més pràctics són assumits directament pels consistoris organitzadors i per les entitats i joves del municipi.

Mostrem tot seguit l’estructura del finançament de la setena edició, realitzada al municipi de Ponts.

Diputació de Lleida	900
Ajuntament de Ponts	9.050
Aportacions altres ajuntaments de La Noguera	4.800
Direcció General de Joventut – ajut directe	4.000
Direcció General de Joventut – Via Consell Comarcal	2.250
Ajut a través del Pla Local de Joventut	3.000

A l’última edició del 2019, en canvi, només va comptar amb 7.000€ de finançament públic: 3.000€ per part de l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Noguera i 4.000€ per part de la Diputació de Lleida. A mesura que el projecte s’ha anat consolidant, la seva finançament pública s’ha anat reduint. Ara per ara, la font més gran de finançament del projecte són els recursos propis, tant de l’Associació jove, així com els obtinguts amb la venda d’entrades de les diferents activitats, com ara el concert, el sopar, la barra… Aquesta situació mostra algunes de les dificultats que han de fer front els projectes amb recorregut, que a poc a poc, gràcies i a causa del seu èxit propi, veuen les possibilitats d’obtenir finançament públic més difícil, donant – en molts casos – prioritat a projectes nous.

El lideratge del projecte correspon a la coordinació de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal de la Noguera, i compta essencialment amb el Tècnic de Joventut Compartit (TDIC) de la mateixa institució. Es compta, així mateix, amb el suport de personal tècnic divers de l’ajuntament que en cada edició acull l’activitat.

De forma general, el projecte d’adreça a tots els joves de la Noguera (de 15 a 29 anys), que suposen aproximadament el 17 per cent de la població, i específicament als nois i noies del municipi que cada any acull l’activitat.

El projecte s’adreça també a les entitats del municipi acollidor, i a alcaldes i regidors de joventut de tota la comarca, que cada any participen en una trobada per debatre sobre aspectes lligats a les polítiques de joventut.

El projecte pretén, d’altra banda, arribar fins al conjunt de la població, per transmetre una visió positiva dels joves. Des del 2016, s’ha identificat un augment de participants de les edats més joves a les comarkalades i un augment de persones no associades inicialment amb el projecte, demostrant la consolidació i àmplia acceptació del projecte. La Comarkalada és, sense dubte, un projecte viu i amb anys de vida per endavant gràcies a la il·lusió i l’immens impacte positiu en els joves de la comarca.

Els joves del municipi participen al màxim nivell en l’organització, de manera que queden en les seves mans decisions sobre la programació i els continguts de les activitats. En molts casos, la participació es vehicula a través de les entitats del municipi.

La participació s’articula a partir de diverses comissions organitzatives, en les quals hi ha sempre presència i suport del tècnics municipals i comarcals.

Els joves participen també en l’avaluació del projecte amb reunions realitzades amb el TDIC, quan aquest es reuneix a posteriori amb les associacions de joves mitjançant un sondeig i una enquesta amb els punts forts i dèbils del projecte, així com canvis i millores a introduir en les properes edicions.

La cooperació amb les entitats del municipi que acull cada any l’activitat és una dels pilars sobre els quals descansa el projecte i, de fet, són el principal vehicle per articular la participació dels joves. A més, pràcticament en cada edició es compta amb la participació d’entitats de la resta de municipis.

Com a exemple, destaquem alguna d’aquestes col·laboracions: En l’edició de 2010, el grup de teatre, Aula de Crisi En l’edició de 2011, els Gegants de Ponts, els Esporest d’Artesa de Segre i els Capgrossos de les Avellanes En l’edició de 2012, l’Associació de Lleure la Bufera, Sofre Dimonis de Ponts i Colla Gegantera de Ponts. En l’edició de 2013, l’Associació de Joves Camarassa Jove, la Penya Blaugrana i els Diables d’Artesa de Segre Los Follets En l’edició de 2015, els Fills de Satanàs Splelunca Diabòlica d’Esplugues de Francolí.

Cada edició presenta canvis en aquesta qüestió perquè depèn de l’organització municipal de cadascun dels ajuntaments que acullen l’activitat. En termes generals, però, hi ha una forta relació entre Joventut, Cultura i Festes i les àrees tècniques o de suport logístic.

Cal tenir present, d’altra banda, que la pràctica totalitat de municipis de la comarca no superen els 3.000 habitants, de manera que ni la grandària ni la complexitat de les seves respectives organitzacions no és gaire remarcable. Per aquesta raó, la transversalitat és pràcticament un fet cosubstancial al propi funcionament quotidià.

La millor mostra de la capacitat interinstitucional d’aquest projecte és la participació en ell dels trenta municipis de la Noguera, en relació amb el Consell Comarcal, que n’articula la cooperació i els ofereix suport tècnic i econòmic.

L’avaluació del projecte compta sempre amb les següents instàncies:

Ajuntament que acull l’activitat
Grups o col·lectius de joventut
Entitats del municipi
Consell Comarcal de la Noguera
Ajuntament organitzador de l’edició de l’any següent
Grups o col·lectius de joves organitzadors de la propera trobada

En l’avaluació del projecte es tenen sempre en compte previsions d’assistència i participació, que s’estableixen durant l’organització del projecte. D’aquesta manera, en l’avaluació es contrasten les expectatives inicials amb els resultats finals. Es preveuen sempre els següents aspectes:

Participació en el fòrum d’alcaldes i regidors
Nombre de participants / assistents als actes
Nombre d’actuacions / espectacles realitzats
Nombre d’entitats participants a la fira jove
Nombre d’acte dintre de la fira jove
Nombre de joves beneficiaris del projecte
Nombre de grups participants al concurs de batukada
Nombre d’actuacions al concurs de batukada
Nombre de joves participants al Noguerenc de Ferro
Nombre d’activitats realitzades en el projecte Noguerenc de Ferro

La Comarkalada és un projecte de cooperació entre municipis de petites dimensions en els quals és habitualment difícil desenvolupar polítiques de joventut de forma continuada. Fa necessària, per tant, una forta cooperació entre les diferents poblacions i obliga a assumir l’activitat amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista organtizatiu és interessant perquè és un bon exemple de treball per a un tècnic compartit entre diferents municipis, i incorpora de forma estructural la participació dels joves. Finalment, té una forta component d’articulació territorial i d’enfortiments de xarxes de relació. És un projecte que, en termes, generals, permet mantenir viva la percepció de la necessitat de consolidar i promoure polítiques de joventut en qualsevol entorn territorial, amb independència de la grandària dels municipis que les desenvolupen.

1. Cooperació intermunicipal

És un bon exemple de treball cooperatiu entre municipis que, invariablement, disposen de pocs recursos per a la gestió de polítiques de joventut. Els projectes d’aquest tipus són molt poc freqüents, i les dificultats pràctiques de l’organització són superades en poques ocasions. Per aquesta raó és especialment rellevant comptar amb referents positius en aquest àmbit. És una bona mostra, d’altra banda, de la participació positiva i decisiva d’un consell comarcal en la dinamització del territori i en el suport als municipis del seu àmbit territorial.

2. Alta eficiència

Tot i que seria desitjable que el projecte arribés a disposar de majors recursos econòmics per a la seva realització, el cert és que gestiona amb alta eficàcia un pressupost molt baix. La visibilitat i la repercursió que té entre la població juvenil de la comarca és molt alta, de manera que aconsegueix un gran rendiment dels recursos disponibles. A més, la qualitat organitzativa que porta implícita (participació i cooperació) el converteix en un bon exemple a promoure i estendre en altres territoris. No sempre és necessari mobilitzar grans quantitats de recursos per realitzar un treball tècnic de qualitat i eficaç, i aquest projecte n’és un bon exemple. Remarquem, però, que aquesta qualitat no hauria de ser raó per reduir la despesa sinó, just al contrari, un incentiu per incrementar el suport econòmic al projecte, que amb pocs diners més podria realitzar un salt qualitatiu certament espectacular.

3. Fòrum d’alcaldes i regidors de joventut

La programació de la Comarkalada inclou per norma un fòrum de responsables polítics per debatre al voltant de les polítiques de joventut. És especialment interessant incloure en una programació adreçada genèricament als joves la participació d’aquells que fan possible una o altra política en aquest àmbit. Les actuacions en materia de joventut es mantenen i es consoliden la majoria de vegades per un alt nivell de compromís personal dels professionals que se n’ocupen, i és una queixa freqüent la falta de comprensió per part dels qui han d’administrar els recursos. Per tant, tota acció que contribueixi a implicar de forma directa els responsables polítics suposa un valor afegit al qual no es pot renunciar.

4. Un espai de trobada juvenil

La Fira Jove és l’esdeveniment central de la Comarkalada, i també la que es fa més present físicament en el municipi que acull l’activitat. Més d’una vintena d’entitats o col·lectius juvenils de la comarca mostren la seva feina i activitat en un espai de difusió però, sobretot, de trobada i intercanvi. El valor d’obrir els ulls i les portes de l’activitat juvenil més enllà dels límits del seu entorn quotidià és innegable, i no sovintegen les ocasions en que és possible fer-ho amb tota llibertat. La trobada, a més, cedeix tot el protagonisme als joves, de manera que són ells mateixos els que decideixen de quina manera es mostren i amb quina oferta de servei o activitat. La Fira Jove és, al mateix temps, un magnífic aparador que posa en valor la capacitat dels joves de treballar en positiu i, per tant, de fer aportacions al seu entorn comunitari.

5. Política de joventut global

Tot i que la programació d’activitats es limita tot plegat a un parell de dies, la Comarkalada es desenvolupa al llarg de tot l’any, en un procés organitzatiu que mobilitza dotzenes de joves i que s’articula a través de múltiples trobades i actes de presentació al llarg de tota la Noguera. Gairebé podríem dir que la programació d’activitats en si mateix és un pretext per desenvolupar un projecte de cooperació i participatiu que és l’objectiu central de la política de joventut de la comarca. El Consell Comarcal de la Noguera desenvolupa un pla de joventut que usa la Comarkalada com a instrument central i que se’n serveix per promoure la participació, la connexió intermunicipal i l’articulació territorial a través de la franja jove de població. L’esdeveniment és, per tant, un instrument al servei d’una política global de joventut pel territori.

El màxim responsable tècnic del projecte és el coordinador de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal, actualment l’Anna Porté i Llotge. Cal remarcar, però, que l’esforç organitzador d’edicions passades va estat en mans de les persones que ocupaven anteriorment aquest càrrec, en Marc Terés i l’Eloi Bergós, i que també va formar part de l’equip l’educadora social Mariona Rubies.

Anna Porté Llotge. Coordinadora de Joventut i tècnica de projectes i educació. Des de fa 13 anys, treballa a l’Oficina Jove de la Noguera. Estudis: Grau de Turisme per l’escola de Turisme Terres de Lleida.

Alba Codina Queralt. Diplomada en Magisteri (Especialitat en Ed. Física) i posteriorment Màster en Psicopedagogia. Actualment estudiant Màster Universitari en Estudis de Gènere i Gestió de les Polítiques d’Igualtat a l’Universitat de Lleida. Treballant a l’Oficina Jove des de fa 6 anys. Actualment: cap d’oficina, tècnica de salut i projectes.

Xavier Farreny Torrades. Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodisme) per la UAB. Tècnic dinamitzador informador compartit de l’Oficina Jove de la Noguera des de fa 3 anys (des del juny del 2018).

Maria Bernaus Viles. Grau en turisme i Màster de màrqueting digital i mitjans socials (tot a la UdL). Tècnica dinamitzadora informadora compartida. Treball a l’Oficina Jove des de fa 1 any i mig.

El responsable del projecte opina

Les principals dificultats del projecte són l’extensió territorial de la Noguera, la coordinació de trenta ajuntaments, d’entitats juvenils i de tots els càrrecs polítics. En canvi, el projecte ha facilitat l’ampliació de relacions interpersonals a diferents nivells socials i interculturals (càrrecs polítics, joves, convidats, altres tècnics i professionals…), ha possibilitat el treball en xarxa tant a nivell tècnic com de les diferents associacions del municipi, ha afavorit la tolerància entre les diferents agrupacions de joves (entitats de diferents cultures, edats, sexe…), mostra la originalitat i creativitat dels joves, i demostra que no s’ha de subestimar la capacitat organitzativa d’un poble, per petit que sigui (com a exemple tenim Les Avellanes, amb un total de 170 habitants).

Si bé la participació és molt elevada (més d’un 80% de les associacions de joves de la comarca) hauríem d’aconseguir una implicació més activa dins la pròpia dinàmica de la Fira Jove, ja que tenim estands molt actius que ofereixen tallers per als assistents i n’hi ha d’altres que simplement hi són presents.

És una experiència molt positiva a nivell tècnic i professional, ja que és un gran repte organitzar amb pocs recursos una trobada a nivell comarcal. Els joves del municipi implicat que acullen la trobada són els que valoren més positivament el projecte, donat que coneixen de primera mà l’esforç i treball que implica dur-lo a terme.

La principal amenaça pel futur és la situació econòmica actual. Tot i que s’ha sabut adaptar cada Comarkalada a la realitat de cada municipi, la precarietat econòmica és el que més amoïna de cara a les properes edicions.

Oficina Jove de la Noguera. Pàgina Web.

Oficina Jove de la Noguera. Twitter.

Oficina Jove de la Noguera. Instagram.

Presentació Comarkalada

Programació Comarkalada 2010

Programació Comarkalada 2011

Programació Comarkalada 2012

Projecte Comarkalada Ponts 2012

Programació Comarkalada Camarasa 2013

Projecte Comarkalada 2014

Flyer Comarkalada 2014

Programació Comarkalada 2015

Flyer Comarkalada 2015

No disposem d’informació per aquest apartat.

Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Joves

admin on 24/07/2012

Joves

Les persones joves amb discapacitat intel·lectual necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència.

Descripció general

Les persones joves amb discapacitat intel·lectual tenen les mateixes necessitats que qualsevol altra persona jove en la nostra societat. Necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència. El programa “Joves” de la entitat DOWN LLEIDA busca donar resposta a aquestes necessitats, potenciant totes i cadascuna de les capacitats de les persones, així com la millora en les relacions interpersonals i la millora en les competències psicosocials i en les habilitats socials.

El projecte té com a objectiu capacitar a les persones participants en l’autogestió del seu lleure, i ofereix la possibilitat de participar en activitats d’oci normalitzat dins de l’oferta social, cultural i esportiva de la nostra ciutat (Fem Kolla), així com la possibilitat de comprometre’s en la millora de la comunitat mitjançant activitats de voluntariat (JoHiVaig). En altres paraules, el projecte conjuga dues accions claus: d’una banda, es facilita que aquestes persones puguin gaudir d’activitats de lleure i oci de forma normalitzada i, d’una altra banda,es promou la participació de joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals com a voluntaris en tota mena d’activitats o programacions del seu entorn.

L’associació ha desenvolupat una metodologia de treball pròpia per facilitar el seu accés normalitzat a aquests serveis a través del seu equip de professionals i de l’acció, al mateix temps, de voluntaris que ja hi col·laboren habitualment. Totes aquestes activitats es realitzen junt a un grup de persones voluntàries que de forma altruista participen de forma periòdica, actuant com a referents per les persones joves amb discapacitat. A més, amb les dues línies de treball ,es cobreixen diferents trams d’edat, treballa complementàriament la participació activa dels joves amb discapacitats fent aportacions al bé comú com a voluntaris i participant com la resta d’usuàries en activitats de lleure adreçades al conjunt de la ciutadania.

El projecte es va gestar el 2006 amb la inscripció de joves amb síndrome de Down de l’associació a la borsa de voluntariat del servei de joventut de l’Ajuntament. Després d’elaborar amb cura el projecte, el 2009 es va afegir a l’acció de l’associació com a programa complet. Aquest programa es va fusionar el 2011 amb el projecte Fem Kolla, generant el Projecte Joves, que es continua desenvolupant a dia d’avui. L’any 2020 s’han realitzat més de 216 sessions formatives, 225 activitats d’oci i temps de lleure i 10 activitats de voluntariat.

La línia de treball de voluntariat es desenvolupa en quatre fases:

Informació:

S’informa a les persones joves amb síndrome de Down i les seves famílies de la possibilitat de participar en activitats d’oci i voluntariat en la comunitat. Paral·lelament s’informa a l’equip de voluntariat de l’entitat de les activitats en les que poden participar, entre les que s’inclou el projecte JOVES.

Desenvolupament d’habilitats bàsiques i educació emocional

S’imparteixen sessions formatives per a les persones amb discapacitat intel·lectual sobre habilitats bàsiques de relació, resolució de conflictes, organització i planificació, educació emocional, etc. per a que siguin capaces d’autogestionar-se i prendre les seves pròpies decisions en quant al temps de lleure. Al mateix temps es forma a l’equip de voluntariat de l’entitat que col·labora en aquest projecte.

Realització de les activitats d’oci o voluntariat

Els i les joves amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals participen en activitats comunitàries, amb el suport de l’equip tècnic i de voluntariat de l’entitat. Aquestes activitats han estat decidides prèviament en les sessions formatives setmanals.

Avaluació

A tres bandes: amb l’equip professional del projecte, les persones amb síndrome de Down, l’equip de voluntariat; i en el cas d’activitats de voluntariat també amb les entitats amb les que s’ha col·laborat.

El pressupost per a l’any 2021 va ser de 20.000€, xifra que suposa una disminució respecte als recursos disponibles l’any 2016 que va comptar amb 20.341€ i l’any 2014, quan es va comptar amb 24.443€. Malgrat aquesta davallada, les xifres de 2021 continuen en la mateixa línea de l’última actualització realitzada el 2016 i representant gairebé el doble de la primera referència amb què comptem: els 12.100€ de l’any 2011. Les oscil·lacions del pressupost no afecten ni a la continuïtat ni a la consolidació del projecte.

Del pressupost de 2016, aproximadament uns 13.000€, el 63% del pressupost corresponien a costos laborals i d’administració, i aproximadament uns 7.000€. El 34% restant del pressupost estava destinat diretament a la formació i les actuacions dels voluntaris/ies.

Del pressupost per a l’any 2021, al voltant d’uns 16.000€, el 80% del pressupost es destinat a despeses de l’equip professional i aproximadament uns 4.000€, el 20% restant, cobreix les despeses de dietes, activitats externes, assegurança, material fungible, telecomunicacions, entre d’altres.

El percentatge de recursos propis amb què es finança el projecte a través de les aportacions de les persones participants ha crescut, i ha passat dels 38% de 2014 al 43% de 2016 i al 45% l’any 2021. Així, dels 20.000€ de pressupost, 9.000€ corresponen a recursos propis.

A més a més, el projecte compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, suposant la seva aportació un 55% del cost total del projecte, l’equivalent a uns 11.000€ aproximadament.

Actualment, l’equip professional del projecte està format per una psicopedagoga, una integradora social i el suport puntual de monitores per a acompanyar a l’equip de voluntariat en les sortides o col·laboracions.

Tanmateix compta amb el treball interdisciplinari de tot l’equip de l’entitat que vetlla per l’atenció de caràcter integral a totes les persones. En aquests moments l’entitat té un equip format per 15 persones: treballadores socials, psicopedagogues, educadores socials, psicòlogues, integradores socials, mestres d’educació especial, logopedes i administratives. A més, compten amb el suport d’un equip de voluntariat on el 2021 participen de forma activa 38 persones, de les quals un 25% són homes i un 75% són dones.

L’acció de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down s’adreça a les persones amb aquesta síndrome i a les seves famílies, de totes les comarques lleidatanes i també d’Osca (Aragó).

La línia de treball voluntari s’adreça a joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals de més de 16 anys. Aquestes persones són de diferents orígens ètnics, religiosos, culturals, socioeconòmics, etc. Del grup associatiu que actualment té la entitat, un 25% son d’origen estranger, i alguns presenten també dificultats de caire econòmic per fer front al pagament de les diferents activitats, motiu pel qual l’entitat també ofereix beques per tal de promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés als diferents serveis.

Al 2021, hi participaven 58 persones, de les quals:

4 són homes participants d’entre 16 i 18 anys.
23 són homes participants majors de 18 anys.
6 són dones participants d’entre 16 i 18 anys.
25 són dones participants majors de 18 anys.

En relació a l’any passat, hi ha hagut una petita reducció en el nombre de participants en aquest any de pandèmia: de 64 persones al 2020 s’ha passat a les 58 d’aquest any 2021.

Tot i això, es pot observar un increment en la participació des de l’última actualització l’any 2016, on el projecte va comptar amb 30 participants, el qual demostra una consolidació del projecte, un alt suport per part de les usuàries i el seu establiment com un projecte referent pels joves amb discapacitat intel·lectual i síndrome de Down en els territoris lleidatans per al seu desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes.

Anteriorment, el projecte també incloia el servei de voluntariat de l’hospital Arnau de Vilanova, en el marc del qual joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals, juntament amb altres voluntaris de l’entitat, fan tasques de suport a la planta de pediatria de l’hospital. Durant 2016 s’hi van dur a terme 29 actuacions.

El projecte potencia l’autonomia en la presa de decisions per part de les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual, convertint-les en protagonistes del seu dia a dia. El treball de l’equip professional es acompanyar aquest procés de presa de decisions assumint les conseqüències que se’n deriven i potenciant les capacitats intrínseques a totes les persones. Per tant es tracta de capgirar la participació tradicional, en que un equip tècnic dirigeix a un grup de joves per a organitzar i fer activitats; passant a un grup de joves empoderat que pren decisions i organitza el seu temps de lleure amb el suport d’aquest equip tècnic. Des d’aquest punt de vista, i tenint en compte que parlem sempre de joves, es tracta d’un projecte de Participació juvenil orientat a un col·lectiu determinat.

Des d’un altra punt de vista, els nois i noies participen en serveis i activitats del seu entorn de dues maneres complementàries: actuant com a voluntaris de suport en serveis i programacions d’una gran multiplicitat d’entitats del seu entorn, i actuant com a usuàries d’activitats obertes a tots els públics. Es promou la participació, la integració i la socialització d’aquest col·lectiu de persones joves en activitats de caràcter comunitari dirigides a tota la ciutadania.

Aquesta participació és clarament visible en com els i les participants són la part central en totes les fases del projecte: des del disseny de les activitats, passant per l’execució i finalitzant amb la pròpia avaluació, per a sentir-se part activa del projecte.

Queda clar que la titularitat i el desenvolupament del programa és de l’Associació DOWN Lleida, però a més d’això, amb el programa Nous Voluntaris s’entra en contacte i relació amb un gran nombre d’entitats de l’entorn ciutadà que organitzen les activitats que reben voluntariat i aquelles de lleure i oci en les quals participen com ausuàries els joves de l’entitat.

El projecte treballa de forma transversal amb altres entitats socials, culturals i esportives del territori, per tal d’aconseguir un major impacte i fer arribar a la societat el missatge d’inclusió i d’oportunitats per a les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual. En el projecte s’identifiquen fins a 30 entitats diferents que participen en el programa, ja sigui acollint voluntaris amb síndrome de Down per a les seves activitats, ja sigui organitzant activitats a les quals participen com a usuàries joves amb síndrome de Down.

En la mesura que es tracta d’un projecte associatiu, no hi ha interdepartamentalitat possible en el sistema organitzatiu.

Malgrat això, existeix cooperació i coordinació entre diferents departaments governamentals que d’una manera o altra donen suport al projecte, essencialment els de serveis socials i els de joventut.

Actualment, el projecte col·labora i rep el suport institucional de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Lleida i de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

En les diferents línies del programa, l’avaluació es realitza de forma continuada atenent a diversos indicadors de caràcter qualitatiu i quantitatiu, que ens han de permetre conèixer el grau d’eficàcia, eficiència, visibilitat i impacte que tenen les diferents actuacions desenvolupades.

En aquestes es recull el parer de les persones usuàries, de les voluntàries col·laboradores així com de les professionals que dirigeixen i coordinen les activitats. A més, en paral·lel, es recullen dades quantitatives de participació, que en el cas de les activitats de lleure i oci es reflecteixen també percentualment, per avaluar el nivell d’acceptació de la programació en el si del grup habitual d’usuàries.

Aquesta avaluació ha sigut clau a l’hora de millorar el projecte any rere any i introduir les modificacions necessàries per a un millor impacte del projecte. Es tracta, per tant d’una avaluació, de caràcter participatiu, que es centra en 3 moments fonamentals:

Procés de decisió de l’activitat de lleure o voluntariat en la que es vol participar
Un cop finalitzada l’activitat
Al finalitzar cada any d’execució del projecte

Els criteris generals d’actuació de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down són equiparables a les línies de treball recomanables en les polítiques de joventut en matèria de participació. És a dir, les usuàries tenen un paper protagonista de les activitats, i s’estimula fins al màxim possible la seva participació directa, amb opinió i capacitat de decisió, en funció de les possibilitats de cadascú. Per aquesta raó resulta especialment rellevant que una entitat adreçada a un públic tan específic i delimitat com aquesta, desenvolupi un programa especialitzat en joves.

És exemplar en la mesura que normalitza les polítiques de joventut en l’àmbit associatiu i en un camp ben específic, més enllà dels àmbits de treball més comuns. D’altra banda, els continguts amb que treballa el programa són propis i específics de programacions juvenils: la promoció del voluntariat i les programacions de lleure i oci des d’un punt de vista formatiu i enriquidor. Els serveis de joventut, per tant, esdevenen també instrument de treball per a uns joves amb característiques tan específiques com els que tenen síndrome de Down.

1. Obté reconeixement institucional explícit

En la seva edició de 2011, el programa ha obtingut tres premis de procedències ben diverses i que certifiquen la seva validesa i excel·lència des de tres punts de vista diferents: el voluntariat, les polítiques de joventut i el treball comunitari. Va obtenir el Premi CERMI. ES Especial Any Europeu del Voluntariat 2011, el Premi INJUVE 2011, categoria voluntariat, del Ministerio de Sanidad, Política social e Igualdad, i el Premi Joves Excel·lents de Catalunya de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

2. Fa visible un col·lectiu poc atès per les polítiques de joventut

Les polítiques clàssiques de joventut presten habitualment poca o nul·la atenció a col·lectius amb característiques molt determinades i amb desavantatges molt concrets. En aquest cas, però, el programa treballa amb joves amb síndrome de Down des de la normalitat de serveis i activitats adreçats a joves. És exemplar perquè no cau en l’error comú d’intentar fer des de les polítiques de joventut allò que no li correspon (tasques assistencials), sinó que desenvolupa un sistema de treball que busca la socialització i la integració normalitzada en un marc general de serveis adreçats a tota la ciutadania. Mostra amb molta claredat l’ideal de complementarietat a que tota política de joventut ha d’aspirar respecte a altres àrees d’acció social o pública.

3. La iniciativa és associativa i excel·lent

Es tracta d’un programa sorgit de la més evident necessitat i demanda de les persones usuàries. Joves amb determinades característiques (síndrome de Down i discapacitat intel·lectual) volen acollir-se a un programa de l’administració (borsa de voluntariat) i posen en evidència la necessitat d’adaptar-lo a les seves peculiars circumstàncies. L’associació que lidera el projecte s’adreça a l’administració amb una proposta excel·lent i té en tot moment la iniciativa per desenvolupar-lo i dur-lo a terme. Un bon exemple de cooperació entre l’administració i la societat civil, amb la virtut que la iniciativa correspon a aquesta segona. L’èxit del projecte es manifesta en el fet que finalment la pròpia associació desenvolupa un borsa específica de la qual les voluntàries trien les activitats.

4. Bona combinació de gestió professional amb voluntariat

L’actuació de l’associació es fa en tot moment des del rigor professional i amb l’especialització tècnica necessària, però l’execució depèn en bona mesura del treball voluntari de persones que s’hi afegeixen de manera altruista. Cal remarcar que el voluntariat rep formació i orientació adequada per realitzar les tasques que els encomanen, i que la seva actuació rep el seguiment i supervisió professionals necessaris.

5. Discurs positiu.

Un dels criteris que no ha de faltar mai en tota política de joventut és la construcció d’un discurs positiu al voltant de les joves. En aquest cas, es fa visible la realitat i necessitats d’un col·lectiu determinat a través de la seva aportació social: les pròpies persones amb discapacitat realitzen voluntariat en serveis i activitats de la pròpia societat civil i contribueixen també a l’èxit de determinades programacions de lleure i oci amb la seva participació. Es defuig en tot moment el discurs negatiu, que massa sovint tendeix a realçar els riscos per comptes de les potencialitats i els valors.

Les professionals opinen:

En els inicis del projecte, les persones alienes a la nostra associació amb les quals compartíem acció voluntària en un mateix entorn, feien més cas dels prejudicis i estereotips que no pas de les capacitats de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.

Amb el temps, però, els i les joves amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals van anar mostrant, col·laboració rere col·laboració, que podien desenvolupar les seves tasques de forma òptima i que, en cas de requerir-ho, disposaven del suport de l’equip de voluntariat sense discapacitat de la nostra entitat. Gràcies al projecte hem après a difondre millor la realitat actual de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.

Aquest projecte ens ha fet de trampolí als espais socials, culturals i esportius de Lleida, als quals, d’altra manera, no haguéssim pogut arribar de forma tan inclusiva i visionària. Allí s’ha fet palès que aquest col·lectiu son ciutadans i ciutadanes amb drets i deures. Hem hagut d’anar modulant el recolzament als joves al llarg del projecte. En termes generals, aquest projecte ha ajudat a canviar la concepció de la ciutadania sobre les persones amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Ha ajudat a creure en les seves capacitats i ha permès mostrar un cop més que aquestes persones, si els deixem espais participatius, poden col·laborar-hi i fer aportacions igual que la resta de membres de la comunitat.

El principal repte que tenim en aquest moment és aconseguir que els i les joves amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual tinguin una major autonomia, encara, i que puguin realitzar les activitats de voluntariat a iniciativa pròpia sense que la pròpia entitat hagi de cercar aquesta col·laboració. I en relació a les activitats d’oci i temps de lleure, que aquestes persones amb discapacitat siguin capaces de generar els seus propis espais de trobada al marge de la iniciativa de la pròpia entitat.

Els Nous Voluntaris Projecte Memoria 2010

Els Nous Voluntaris Programa joves Projecte Memoria 2011

Resum accions 2011

Projecte i pressupost 2011

XVIII Premi Voluntariat com a millor projecte local/comarcal de Catalunya

Fitxa del projecte al XVIII Premi Voluntariat JOVES

Presentació i testimonis 2021

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

Crea2

admin on 27/05/2021

Crea2

El projecte Crea2 es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida.

Descripció general

El projecte Crea2 es va iniciar l’any 2014 amb l’objectiu d’oferir una formació especialitzada adreçada a joves artistes residents de la ciutat de Lleida que volguessin formar-se com emprenedors/es amb l’objectiu de permetre’ls crear productes per la seva posterior venda, com ara souvenirs de la ciutat, marxandatge o l’embalatge d’ampolles d’oli. Mitjançant aquesta intervenció de formació artística i d’emprenedoria, es busca millorar l’ocupació de les joves artistes en la ciutat, promovent la seva visibilitat juntament amb la seva professionalització. La suma de talents pretén dotar als participants d’elements i recursos que fomentin dinàmiques d’intercanvi entre disciplines per a establir la base de projectes i idees que puguin esdevenir nous productes. Els participants són joves d’entre 18 i 25 residents a la ciutat de Lleida, amb una formació o estudis previs relacionats amb les arts.

Com a resultat d’aquestes formacions, realitzades per Guillem Ferran, els joves dissenyaran diferents projectes i productes que empreses i institucions poden decidir adquirir un cop finalitzat el projecte. Al cap dels anys, diferents institucions de la ciutat de Lleida s’han sumat a la iniciativa com a clients potencials: la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol (FECOLL), Turisme de Lleida, la Fundació Sorigué, el Consorci del Turó de la Seu Vella, La Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Llersedencs i Ara Lleida.

El Crea2 de Lleida és un projecte que es convoca cada dos anys des del 2014, oferint 20 places per a joves creadors interessats a participar en aquesta experiència i rebre formació per esdevenir emprenedors en el món de les arts i l’artesania. Actualment, s’han celebrat quatre edicions: l’any 2014, 2016, 2018 i 2020.

Les inscripcions per al projecte duren un mes a partir d’octubre i s’inicien les classes al gener o bé al maig. Un cop s’ha realitzat la selecció dels i es comunica als participants, aquestes formacions consisteixen en cinc jornades de cinc hores al llarg de tres mesos. Cadascuna d’aquestes sessions es realitza cadascuna on es treballen els següents continguts:

Sessió 1: Recerca

Sessió 2: Conceptualització i disseny

Sessió 3: Formalització

Sessió 4: Desenvolupament i comercialització

Sessió 5: Presentació dels resultats.

Addicionalment a aquestes sessions formatives, els joves han de treballar i dedicar temps per elaborar els dissenys fora de l’horari presencial, amb un seguiment i una tutoria individual de cada projecte i/o creació per part del formador a distància, a través de comunicació telefònica o per correu electrònic.

Un cop finalitzats els projectes, es realitza una presentació final davant dels clients i possibles compradors per tal de mostrar, explicar i destacar els processos, metodologies i resultats.

Té un pressupost anual de 2500 € on els joves no han de pagar res.

El finançament del projecte va inclòs com a partida dins dels pressupostos de joventut.

El projecte és gestionat per un tècnic de joventut qui s’encarrega de les gestions administratives, planificació, difusió i coordinació del projecte; i del professor Guillem Ferran encarregat de dur a terme les formacions i el seguiment dels alumnes.

En Guillem Ferran és un dissenyador de producte multidisciplinari, professor de disseny de producte i materials a l’ESDAP Llotja des del 2013, a més de cap de departament de Disseny de Producte des de 2016. Paral·lelament, ha treballat amb diferents organitzacions i institucions, organitzant formacions i tallers per a adults, com el Crea2. És consultor acreditat en gestió de la Innovació i disseny de producte per ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya.

Cada edició, es convoquen 20 places per a joves creadors interessats a participar en una experiència formativa per dissenyar, elaborar productes artesans amb la intenció de comercialitzar-los posteriorment i iniciar-se en l’emprenedoria.

Són joves d’entre 18 i 25 anys, que resideixen, estudien o treballen a la ciutat de Lleida, tot i que en el cas d’haver-hi vacants, també poden participar joves de la demarcació de Lleida. En les anteriors edicions, els joves participants provenien de disciplines com el gravat, la il·lustració, la joieria, la pintura, la fotografia, l’escultura, el disseny gràfic o el disseny tèxtil.

En aquest projecte, els joves són els beneficiaris directes del programa. En les primeres edicions del projecte, el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida va contactar amb els joves que havien participat prèviament en altres activitats, com ara al Mercat de les Idees i a les formacions organitzades pel departament; a més de buscar nous participants a través d’activitats de difusió.

Un cop feta la difusió, els joves interessats han d’omplir una sol·licitud per formar part del projecte, amb les seves dades personals i una mostra de la seva obra. Un cop rebudes les sol·licituds, se seleccionen les millors i s’engega el curs i les tutoritzacions per crear els productes. En l’etapa final després de la producció, els joves també són acompanyats durant la negociació econòmica amb el client per a la seva venda.

En el Crea2 es va col·laborar amb el FECOLL, una entitat de la ciutat de Lleida encarregada d’aglutinar els diferents participants per a l’aplec del cargol, festa gastronòmica multitudinària de Lleida, com a client dels projectes i productes elaborats pels participants del projecte durant la tercera edició.

La iniciativa del Crea2 va sorgir del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Lleida, el qual ja tenia consolidats altres projectes d’emprenedoria artística, com ara el Mercat de les Idees on joves artistes i artesans poden muntar una parada a l’eix comercial de Lleida, quatre vegades a l’any per vendre els seus productes o obres d’art. A partir d’aquesta activitat, el departament de joventut va observar una gran quantitat de joves artistes i artesans i va dissenyar un projecte de cara a la professionalització d’aquest col·lectiu mitjançant formacions específiques (màrqueting digital per artesans, venda en línia, etc.) i el Crea2.

A més, altres departaments de l’Ajuntament com ara Alcaldia i Turisme han participat en el projecte com a potencials clients dels participants del Crea2.

En aquest projecte, el Departament de Joventut s’ha encarregat de posar en contacte als joves amb clients institucionals, com ara la Diputació de Lleida per a adquirir els projectes resultants de les jornades de creació. A més, en passades edicions s’ha treballat també amb la Seu Vella, cooperatives de les Garrigues i altres institucions com Fundació Sorigué, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Ara Lleida i la Universitat de Lleida.

No disposem d’informació per aquest apartat.

El projecte Crea2 és un projecte amb ja quatre edicions que mostra la seva consolidació per als joves artistes residents de la ciutat de Lleida. Es tracta d’un projecte molt complet incloent una formació per a joves, les introdueix en el món professional, s’encarrega de contactar amb empreses i societat civil com a potencials clients i futurs socis i implica a gent de l’àmbit de la cultura i les arts. Els seus objectius són claus en fer front de les necessitats específiques de les persones emprenedores i les necessitats de les joves artistes, establint-se com un exemple de plataforma de promoció d’aquests joves.

Projecte consolidat: Gràcies a la trajectòria del Crea2, gairebé 80 joves han pogut rebre aquesta formació clau i s’ha establert com un punt de referència pels joves artistes amb visió emprenedora de Lleida i municipis propers.
Forts vincles de cooperació entre els participants amb el teixit institucional, artístic i econòmic del territori: A través del projecte, els joves entren en contacte directe amb funcions i situacions reals amb clients de tots els àmbits professionals: creant relacions de tutorització amb artistes reconeguts així com presentant i dissenyant uns productes finals de marxandatge per a entitats locals així com els principals productors d’oli de la diputació.
Neix de les necessitats específiques de les joves artistes: La planificació i identificació del projecte neix d’accions prèvies realitzades pel Departament de Joventut on es va observar, gràcies a projectes amb joves creadores com el Mercat de les Idees. A partir d’aquesta experiència, es desenvolupa un projecte per a fer front totes les necessitats educatives que puguin tenir per a professionalitzar aquest col·lectiu.
Intervenció multidimensional per a l’ocupació dels joves: Aquesta intervenció cassa tots els elements necessaris per a la professionalització d’un grup de joves específic mitjançant formació teòrica i pràctica, un seguiment i tutorització per part del professor, així com tot el cicle de producció i venda amb clients reconeguts que permetrà establir una base sòlida pel futur dels joves participants.
Reivindicació de l’art i la figura dels creadors al municipi: Mitjançant un projecte que posa en rellevància el treball dels artistes com a mitjà i producte final del projecte; el projecte promou l’art com a sortida professional en el municipi, enfortint l’escena artística de la ciutat i creant vincles amb diferents entitats locals que poden esdevenir futurs clients dels participants.

Noemi Cierco Moncalvillo, tècnica del projecte opina:

La clau del projecte, pel meu parer i recollint les opinions dels joves, és que el professional que imparteix el curs treu el millor de cada artista i artesà, els ajuda en el procés de creació i en la comercialització del producte (posar preus, vendes, etc.). També el fet que els joves treballin en col·laboració entre ells fa que els productes siguin molt millors perquè es barregen disciplines a l’hora de crear els productes.

Pel que fa a l’impacte estem al 50% de vendes de producte. L’Ajuntament de Lleida contacta prèviament amb moltes empreses i institucions interessades a comprar els productes i aquest treball transversal és molt important.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Nits Insòmnia

admin on 21/05/2021

Nits Insòmnia

El Nits Insòmnia és un projecte d’oci alternatiu nocturn adreçat a joves d’entre 16 i 35 anys de la ciutat de Cornellà de Llobregat i municipis adjacents.

Descripció general

Totalment gratuït, el projecte ofereix la possibilitat de gaudir d’un oci diferent del tradicional creat dels joves pels joves. Anualment, el Nits Insòmnia realitza al voltant de 30 activitats distribuïdes en tres programacions d’oci alternatiu, participatiu i de relació durant els caps de setmana de primavera, estiu i tardor. Les activitats que proposen combinen l’oci amb caràcter lúdic amb diferents temàtiques, com ara l’educació en sexualitat i afectivitat, tallers, esports, arts, cultures del món i/o jocs de taula.

El projecte s’inicia per cobrir les necessitats dels 22.500 joves d’entre 12 i 25 anys de la ciutat de Cornellà – un 26% de la població total de la ciutat – , els quals veuen l’oferta d’oci nocturn reduïda, amb poca selecció fora dels espais d’oci nocturn tradicionals. Inicialment proposat per l’administració pública, el Nits Insòmnia està a poc a poc derivant en un projecte apropiat pels joves i dirigit cap als seus iguals, on la figura d’aquests és clau en la planificació i execució de les activitats proposades, posant els interessos dels i de les joves al centre.

Amb aquest objectiu, el Nits Insòmnia s’ha associat al projecte del Curs de Dinamització Juvenil impartit per l’equip tècnic de Joventut de l’Ajuntament en coordinació amb associacions juvenils, on es donen les eines necessàries per a què els i les joves puguin ser creadors/es d’aquest oci alternatiu i per tant, apoderar-se del projecte. Es gràcies a aquest curs de dinamització que a poc a poc han sorgit interessos individuals i s’han acabat per conformar un grup de col·laboradors estable anomenat Agents Insòmnia: joves que amb major o menor implicació segons les seves motivacions que s’incorporen al projecte de Nits Insòmnia, com a participants habituals, organitzadors i, fins i tot, exercint la coordinació de diferents nits en les diferents edicions que es realitzen cada any.

Aquesta participació ha permès consolidar el Nits Insòmnia com a un projecte exemplar per als i les joves de Cornellà, oferint un espai no només lúdic, sinó també obert a rebre idees que permetin dur a terme activitats que siguin motivadores i engrescadores per oferir un oci en línia amb els interessos dels i de les joves. Gràcies al seu llarg recorregut, Nits Insòmnia s’ha establert com una alternativa real a l’oferta d’oci nocturn dels joves a Cornellà, combinant activitats de lleure, així com de divulgació informativa amb caire lúdic en diferents àmbits per cobrir les peticions i els interessos dels i les joves de la ciutat.

Al 2007, sorgit de les demandes per part de les joves al Pla Director de Joventut d’alternatives d’oci a la ciutat i l’obertura d’espais i infraestructures fora dels seus horaris habituals, el projecte de Nits Insòmnia és impulsat pel Departament de Joventut de Cornellà de Llobregat i pel procés participatiu d’un Pla Director de Joventut.

Després de la prova pilot realitzada durant aquell any, amb un cap de setmana d’activitats, Nits Insòmnia és un Projecte consolidat i d’èxit amb tretze edicions fins a l’any 2020, incorporant un període d’activitats al llarg de l’any durant tres fases: a la primavera (finals abril – finals maig), a l’estiu (principis juny – principis juliol) i a la tardor (finals octubre – finals novembre). L’horari aproximat de les activitats tallers és de 22h00 a 00h o de 00h a 02h00 durant entre 10 i 15 cap de setmana al any.

Una edició sencera de Nits Insòmnia té un cost de 8.000€ (6.000€ venen del Departament de Joventut i una contribució d’altres departaments o col·laboracions de 2.000€).

Es tracta d’una partida concreta dels pressupostos de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i part de la subvenció de la Diputació de Barcelona.

La realització de Nits Insòmnia està a càrrec del Departament de Joventut i el seu equip tècnic, on la coordinació recau en el/la professional encarregada de programes de territori del departament esmentat. Addicionalment, l’equip tècnic compta amb responsables de les diferents tasques que fan possible el programa.

L’equip tècnic està format per la coordinadora del Departament de Joventut, quatre tècnics de joventut (programes de territori, programes, punt de voluntariat i punt d’Instituts), a més de dos referents d’Ocupació Juvenil i el col·lectiu d’Agents Insòmnia. Entre els diferents membres, es realitza el disseny, la difusió, la implementació i l’avaluació del projecte, així com el seguiment, la supervisió i les aliances i col·laboracions amb altres entitats i col·lectius, com els Agents Insòmnia els quals s’han incorporat al projecte des de l’any 2020.

A més, cada activitat de Nits Insòmnia és dirigida per talleristes o col·laboradors que fan possible el desenvolupament d’aquestes. A més, hi ha els responsables de la nit, normalment una persona del Departament de Joventut que s’encarrega de fer les gestions necessàries abans, durant i després de l’activitat perquè tot surti correcte en la nit.

Les activitats i el projecte de Nits Insòmnia va dirigit a totes aquelles persones compreses entre els 16 i els 35 anys de la ciutat de Cornellà del Llobregat i municipis propers, englobant al voltant de 22.500 joves.

Els objectius principals del projecte situen als joves com a participants actius i com a beneficiaris del programa. Desenvolupant el projecte com una alternativa a l’oci comú sense ser excloent, el projecte destaca l’agència i les decisions dels i les joves sobre com gaudir el seu temps de lleure i diversió. Així doncs, el projecte està marcat per les ganes, les preferències i els gustos dels i de les joves de la ciutat; amb la intenció que el programa s’apropi tant com sigui possible a les necessitats i desitjos del jovent de Cornellà. Per això, les enquestes i el seguiment per parts dels participants, així com bústies de suggeriments són algunes de les eines per conèixer millor el que volen els joves.

Com a objectiu principal, es busca promoure entre el jovent una alternativa d’oci i temps lliure amb caràcter lúdic, participatiu i de relació durant els caps de setmana. Addicionalment, Nits Insòmnia promou la Participació juvenil al municipi, apoderant el jovent mitjançant cursos de dinamització juvenil, dotant d’eines i recursos per afavorir la seva participació en la comunitat mitjançant la proposta d’activitats d’interès juvenil i potenciar l’associacionisme juvenil per garantir entitats joves en el teixit associatiu de la ciutat. Al llarg de les 13 edicions de les Nits Insòmnia, s’ha comptat amb la participació de diferents grups de joves implicats en l’organització d’activitats dins del programa, com Apetecorn o Street Workout Cornellà i els joves que van completar el curs de dinamització juvenil el mateix any.

A més, des del 2020, s’ha incorporat la figura d’Agents Insòmnia, joves de Cornellà que van realitzar el curs de Dinamització Juvenil i han continuat estretament relacionats amb el projecte de Nits Insòmnia. Aquests joves s’han encarregat de participar en diferents projectes i activitats de forma voluntària, amb la supervisió del coordinador del projecte i altres tècnics del departament. Amb aquesta figura s’ha aconseguit donar més protagonisme als joves en la mateixa organització del programa en les fases de disseny, implementació, difusió i avaluació.

Com a part dels objectius del projecte, el Nits Insòmnia busca implicar el teixit social en la intervenció per a la millora de les alternatives d’oci nocturn de la gent jove a Cornellà de Llobregat. Per això, s’han obert canals i vies de col·laboració permanents amb entitats públiques i socials per a la programació conjunta d’activitats per a compartir i optimitzar els recursos i els mitjans amb els quals es compta.

Així doncs, algunes de les activitats del Nit Insòmnia van ser organitzades i/o realitzades per associacions, com ara Corresolidaris (2018), Apetecorn (2018), Societat Coral La Unión (2018), Gent i Futur (2018), Citilab (2019) i Street Workout Cornellà (2019). A més, moltes de les activitats ofertades pel Nits Insòmnia són fruit de la col·laboració amb fundacions, artesans, escoles, entitats esportives i empreses locals així com nacionals, ampliant la col·laboració tant amb actors de l’àmbit públic com privat. Addicionalment, el curs de dinamitzadors és organitzat i oferit en col·laboració amb l’associació Abierto hasta el Amanecer.

Una part important del programa és l’ús d’infraestructures i espais públics en horaris no habituals, optimitzant recursos existents i apropant el barri i la ciutat als i les joves.

A més, per tal de millorar l’oferta d’oci nocturn per als joves, el Nits Insòmnia treballa conjuntament amb diferents departaments municipals per dirigir una resposta completa i cohesionada i aconseguir una alternativa integral i estable d’oci nocturn pels joves. Alguns dels departaments amb els quals s’ha col·laborat en les darreres edicions han sigut el Departament d’Acció Comunitària, Departament d’Esports i Departament de Medi Ambient.

Actualment hi ha una cooperació financera amb la Diputació de Barcelona.

Al finalitzar cadascuna de les activitats, es realitzen enquestes als usuaris i usuàries amb la valoració de l’activitat per poder emplenar les fitxes d’avaluació. Per a cada activitat, es realitza una fitxa d’avaluació quantitativa i qualitativa sobre els participants i el funcionament de l’activitat. En aquestes, s’especifica la participació, el perfil dels i de les participants, l’ús de l’espai i del temps així com els punts febles i els punts forts. A més a més, s’indica una descripció completa de l’activitat així com els recursos i els objectius, el que permet una Transparència a l’hora de poder replicar aquest projecte en edicions posteriors, així com en altres contextos i municipis.

Al final de l’any, amb la memòria, s’avalua la totalitat del projecte, destacant la participació i cooperació realitzada amb altres grups i entitats, la participació dels joves, els resultats del curs de dinamització, les novetats, els punts forts i els punts febles del projecte i les propostes de futur.

El projecte Nits Insòmnia posa en relleu la necessitat d’un oci nocturn alternatiu que cobreixi les necessitats de la joventut de Cornellà, però també dels joves dels municipis propers que també veuen l’oferta d’oci nocturn alternativa reduïda o bé, fora dels seus interessos personals. Amb una llarga trajectòria, s’observa com el projecte ha anat creixent i modificant-se per donar una major participació i un rol major a les joves, tant en l’organització com la creació de les diferents activitats de forma envejable. A diferència d’altres projectes d’oci nocturn dins la plataforma, destaca justament el rol dels Agents Insòmnia en la cogestió del projecte i l’àmplia temàtica d’activitats definida per un diàleg constant basat en l’avaluació, la Participació juvenil i el diàleg amb els i les joves en les activitats dutes a terme any rere any. La unió del projecte amb el curs de Dinamització Juvenil justament permet incrementar aquesta participació i diàleg any rere any, mentre ofereix als joves una formació i una experiència professionalitzadora en l’àmbit del lleure.

Projecte evolucionat: Tot i que el projecte va començar com una proposta institucional, la integració del curs de dinamització juvenil com a part va obrir la porta a una cogestió i una major participació dels joves en el projecte.
Participació juvenil: Gràcies a l’evolució del projecte i amb la introducció dels agents Insòmnia el 2019, el projecte Nits Insòmnia s’estableix com un referent en el diàleg amb els beneficiaris així com l’impuls de la seva participació com a organitzadors i talleristes. Els joves són capaços d’incidir directament en el projecte, vinculant-lo als seus interessos i motivacions. Tot i això, amb aquest nou rol dels Agents Insòmnia, es preveu que aquests joves vagin adquirint majors responsabilitats i participació en futures edicions.
Ampli ventall d’activitats i interessos dels i les joves en una sola programació: Nits Insòmnia proposa una alternativa de lleure saludable, proposant activitats que desplacen l’ús de drogues i alcohol com a eix principal de l’oci juvenil. Amb gairebé 30 activitats al llarg de l’any que tracten temes de salut, sexualitat, esport, cultures del món, cinema i entreteniment, jocs de taula o intercanvi d’idiomes permet treballar diferents objectius en un sol projecte.
Aliances fortes i diversificades: El Nits Insòmnia destaca per l’ample ventall de col·laboradors que participen en el projecte i les activitats, tant públics com privats. Per oferir tanta varietat d’activitats, el Nits Insòmnia col·labora anualment amb diferents empreses, clubs d’esports, associacions, entitats i departaments de l’ajuntament. A més, amb la creació dels Agents Insòmnia, el projecte ha creat una plataforma de Participació juvenil amb antics i noves joves participants.
Promou i enforteix els espais juvenils: Cal destacar el rol central que tenen l’obertura dels equipaments juvenils en horari nocturn, remarcant un dels elements principals de les polítiques locals de joventut. Així, també enforteix i renforça la relació dels joves amb la ciutat i aquests espais fora de les programacions més tradicionals.

Si tots els projectes i iniciatives que duem a terme des del Departament de Joventut són important per l’equip professional, les Nits Insòmnia prenen una importància especial. Ha esdevingut un projecte que mostra la forma de treballar i la filosofia del mateix departament pels motius que es mostren a continuació.En primer lloc, és un projecte on el treball en xarxa és essencial. Es necessita altres recursos del mateix Ajuntament, així com d’altres entitats i col·lectius, per fer una proposta on es donin respostes a les necessitats d’oci de les persones joves. No és necessari arribar a tot, el que és, important es que entre totes ens centrem en allò que podem aportar.

En segon lloc, es treballa l’apoderament del jovent. Fer una proposta dirigida per aquest públic sense ell no deixa de ser un treball incomplet. La millor manera que les persones joves sentin que és un projecte per a elles, és mostrant que poden formar part d’ell. A través del curs de dinamització, s’ofereixen eines i recursos perquè les persones implicades puguin fer-se càrrec de les diferents tasques que un projecte d’oci nocturn d’aquestes característiques comporta. A més, en el cas dels joves que no vulguin implicar-se després del curs, té un seguit d’eines que pot aplicar en altres àmbits de la seva vida, tant professionals com personals.

Per últim, les Nits Insòmnia és una filosofia de treball aplicable a altres projectes o petites accions que es poden dur a termes en altres àmbits del treball diari del Departament. La tasca educativa que hi ha darrere, l’apoderament juvenil, el treball en xarxa i la promoció d’hàbits saludables, tant físics com emocionals, fa que sigui extrapolable.

Instagram Nits Insòmnia

Activitats del Nits Insòmnia 2021

Nits Insòmnia. Memòria 2019

Nits Insòmnia. Memòria 2018

Nits Insòmnia. Cartells.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Elfar.cat (2021) Les activitats de les Nits Insòmnia seran en format virtual

El Periódico (2019) Cornellà presenta su 12 edición de sus “Nits Insòmnia”.Edita

No disposem d’informació per aquest apartat.

En trajecte

admin on 24/10/2017

En trajecte

En Trajecte era un projecte part de Districte Jove, un programa d’intervenció socioeducativa que adreçat a joves de Terrassa d’entre 12 i 25 anys amb accions que combinaven aspectes lúdics amb l’oferta de serveis i suports en els àmbits relacionals i educatius.

Descripció general

Dintre d’aquest programa extens, En Trajecte s’adreçava específicament a nois i noies de 16 a 20 anys amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i evitar la seva desvinculació del sistema educatiu.

La gestió va ser externalitzada, a través de l’empresa Encís, SCCL. En cada edició es treballava amb una trentena de joves que haguessin fet un procés de ruptura, bloqueig o abandonament del sistema educatiu. Se’ls realitzava una atenció personalitzada, amb un acompanyament intensiu i un seguit d’accions o activitats grupals d’assessorament, formació i millora de competències, a través de tallers, visites i dinàmiques participatives. S’elaborava una pla de treball per a cadascun dels nois i noies, culminant amb un seguiment tutoritzat de les actuacions previstes o acordades en aquest pla. Al llarg de l’acompanyament, els joves obtenien coneixement dels diversos recursos que tenen al seu abast i exploraven la manera de fer-ne un ús pràctic, adaptat a les seves necessitats o inquietuds. A més, rebien informació sobre opcions formatives que els poden interessar en funció de sortides professionals de futur. D’una banda, s’intentava recuperar el prestigi de l’educació com a eina útil per al desenvolupament del projecte personal de cadascun d’ells i, d’altra banda, es buscava la connexió entre la formació i el món laboral. Tot aquest procés, basat en el treball de proximitat, promou l’autoconeixement dels joves com a punt de partida per millorar la seva capacitat autònoma de prendre decisions i realitzar accions amb èxit i positives per desenvolupar un projecte propi de vida.

L’any 2019, després de la seva quarta edició el 2018, el projecte va deixar de realitzar-se com a tal per a implementar el Programa Referent d’Ocupació Juvenil, el qual compta amb subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya, i es van reestructurar i redefinir les diferents actuacions.

El projecte es va iniciar l’any 2015, de manera que el 2018 es realitza la seva quarta edició. L’any 2019, el projecte va finalitzar com a tal per a ser reestructurat com a part del Programa Referent d’Ocupació Juvenil amb el SOC.

Cada edició seguia, amb petites variacions, el següent calendari:

Selecció. Entre novembre i gener de l’any següent. S’anuncia públicament el projecte i es reben derivacions d’altres serveis municipals o sol·licituds dels mateixos joves interessats. Se’n seleccionen 30 a través de trobades i entrevistes i se’n posen 10 més en llista d’espera per si hi ha baixes durant el procés. Al final d’aquesta primera etapa se celebra una reunió amb els pares dels nois i noies seleccionats.
Entrevistes. Durant tot el procés de selecció i fins al mes de març es van succeint diverses entrevistes personals amb els nois i noies, per explorar els seus perfils, les necessitats específiques, i per elaborar un pla de treball per a cadascun d’ells.
Desenvolupament del programa. Totes les accions, individuals o grupals, tenen lloc entre febrer i setembre de cada any. Dintre d’aquest període hi ha una fase més intensa d’actuacions específiques, i l’acompanyament general a cada noi i noia. A més a més, cada setmana s’organitzaven dues trobades grupals setmanals i tutories d’acompanyament que s’acorden en cada cas amb els nois i noies concrets.
Actuacions específiques. Entre febrer i juny, es fan trobades setmanals, dividides en dos grups d’uns quinze nois i noies. Durant aquest període es fan tallers, dinàmiques, visites, formacions, etc. En total, es realitzaven un total de 90 hores d’acció grupal i 10 hores d’acompanyament individual per a cada jove.
Acompanyament personal. És present durant tot el desenvolupament, però entra en la seva fase final i de conclusió entre el juliol i el setembre. Ja ha finalitzat el treball grupal, i es fa seguiment individual per seguir el compliment del pla de treball i per acompanyar-los, si cal, en tràmits, gestions o actuacions derivades d’ells.
Seguiment. Durant tot un any després de la finalització del programa, es fa seguiment de la trajectòria dels nois i noies, per comprovar els resultats de la tasca feta i donar suport, si és necessari, en alguna de les passes que ja realitzen els joves per si mateixos.
Durant el desenvolupament del programa hi ha dues trobades grupals setmanals i tutories d’acompanyament que s’acorden en cada cas amb els nois i noies concrets.

Segons el projecte de 2017, En trajecte fa necessària la disposició de 28.000 euros anuals.

25.000 euros es destinen als recursos humans, i 3.000 més per a despeses diverses com la contractació d’especialistes o assessories, dietes de transport i materials per a les activitats.

No disposem de més informació posterior a l’edició del 2017.

La despesa era municipal, amb pressupost del Servei de Joventut i Lleure Infantil, destinada completament a la subcontractació externalitzada del servei, a càrrec de l’empresa Encís, SCCP.

A nivell orgànic, el projecte penja del director de Districte Jove (Jose Giménez), que és el màxim responsable d’En Trajecte. A nivell pràctic, però, el tècnic de joventut del Servei de Joventut i Lleure Infantil que actua com a referent de contacte és Juan Carlos Martínez.

El projecte l’executa un educadora social (Marta Solano), contractada per a 32,5 hores de treball setmanal. Es tracta d’una figura molt polivalent, que assumeix la tasca socioeducativa, la gestió del projecte i el control administratiu.

Tot i que les memòries valoren positivament el treball realitzat, en les conclusions de 2016 s’apunta la conveniència de fer crèixer l’equip amb un segon educador.

El projecte s’adreça a joves d’entre 16 i 20 anys. De totes les candidatures que es presenten a la convocatòria anual i de les propostes de derivació que arriben des d’altres àrees o serveis municipals, se’n seleccionen 30 per acollir-los al programa, i 10 més que s’incorporen a una llista d’espera per si es produeixen baixes durant el transcurs del projecte. Es tracta de joves que no estudien ni treballen, però que estan en disposició de reorientar els seus objectius formatius i laborals. En termes generals es busca joves motivats i amb capacitat de compromís cap a l’aprenentatge de noves competències i per a realitzar un procés de millora personal.

En les tres primeres edicions del projecte En Trajecte, van participar un total de 94 joves: 58 nois i 35 noies, els quals duien entre sis mesos i un any desvinculats del món acadèmic.

L’any 2015 es va comptar amb 88 joves candidats a participar en el programa, entre inscripcions espontànies i derivats d’altres serveis municipals. D’ells, 27 van participar en el projecte. 23 dels nois i noies es van reincorporar al sistema educatiu a través de Cicles Formatius de Grau Mig, cursos diversos o PFIs.

L’any 2016 es va comptar amb 72 joves derivats o sol·licitants, dels quals 35 van entrar al projecte. Dels 35, 24 es van reincorporar al sistema educatiu.

L’any 2017 van entrar al projecte 32 joves, dels quals 27 es van reincorporar al sistema educatiu al finalitzar amb èxit el projecte.

La quarta i última edició d’En Trajecte, hi van participar 32 joves: 10 noies i 22 nois. D’aquestes joves, 19 van finalitzar tot el procés i es van reincorporar en el sistema educatiu, 5 no el van finalitzar perquè van començar a treballar, 3 van reincorporar-se directament al sistema educatiu i 5 van interrompre l’assistència per motius personals. Tot i això, 31 d’aquests participants van assolir la fita de millorar la seva ocupabilitat futura.

El model de participació té a veure amb el mètode de treball grupal, en el qual les activitats i tallers són cooperatius i intenten estimular l’autonomia dels joves, i amb les accions que es realitzen en compliment del pla de treball, que generalment les han d’executar els propis joves, per bé que amb suport i acompanyament tutoritzat.

No hi havia cap sistema de participació associativa, per bé que entre les accions que formen part del treball grupal hi ha contacte i presentació de recursos que estan a l’abast dels joves, entre els quals hi pot haver serveis o projectes associatius.

En la memòria de 2016, per exemple, es va citar la col·laboració amb l’Hort Comunitari de Vilardell, al qual es van derivar dos dels nois participants en el projecte, o l’Esplai de Can Palet, que va acollir un dels nois en un curs de monitors de lleure.

El projecte depenia completament del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa, però hi havia una relació estreta amb serveis socials, ocupacional i d’educació, que fan propostes de derivació de joves amb perfil adequat per integrar-se en el projecte.

D’altra banda, tal com s’ha explicat, el treball continuat amb els joves preveia la presentació i coneixement de serveis i recursos destinats als joves, que formen part de les àrees municipals esmentades, entre d’altres.

En un altre sentit, en l’edició de 2016, l’àrea de Serveis Socials va sol·licitar la realització d’una rèplica del projecte, en petit format, al Punt Maurina, del Pla de Barris de la ciutat, per atendre un grup concret de nois i noies. Aquesta primera experiència de rèplica va ser ben valorat i s’obre la possibilitat com a oportunitat de creixement i ampliació del projecte.

No hi va haver-hi cap d’específic.

El projecte previa un sistema d’avaluació continua, amb les següents tècniques de recollida d’informació:

Observació directa
Entrevistes individuals de seguiment
Valoracions grupals
Coordinació amb els agents implicats
Les informacions recollides s’avaluen i es presenten en una memòria anual.

A més, però, hi ha un sistema de recollida mensual d’indicadors. El podeu veure amb detall en el document En Trajecte. Projectes 2017, que trobareu en l’apartat Per saber-ne més. Documents. Aquí, però us avancem els sis grans blocs d’indicadors que es recullen:

Avaluació de la cobertura (destinataris, participants i demanda)
Indicadors de procés
Indicadors de productivitat
Avaluació dels resultats
Indicadors d’impacte
Avaluació de la qualitat de l’atenció

En Trajecte és un bon model de treball socieducatiu en l’àmbit de les transicions juvenils entre l’ensenyament obligatori i la formació més específica, dirigida a la construcció d’un projecte personal basat en l’autonomia dels nois i noies. La seva base és el treball en proximitat i la idea d’acompanyament. És a dir, a l’aportació de coneixements i competències pràctiques s’hi afegeix la tutoria personalitzada, intensa i continuada, basada en un seguiment molt proper. Des d’aquest punt de vista, és un bon complement als programes de Garantia Juvenil, que malgrat les bones intencions generals, no disposen de recursos per fer una atenció individual suficient. En Trajecte, per tant, és un bon exemple d’un programa desenvolupat íntegrament per un servei de joventut que actua com a complement de la feina que fan les àrees d’educació i de serveis socials, aportant el valor afegit que hauria de ser norma per a tota política de joventut: la proximitat, el coneixement de la realitat juvenil, i la capacitat d’adoptar el punt de vista dels nois i noies.

1.Servei externalitzat de caràcter públic
Exemple de servei externalitzat amb bon criteri tècnic, que s’executa de forma eficaç i que no perd en cap moment el seu caràcter públic. Els recursos humans del projecte tenen un bon nivell de coordinació amb els tècnics municipals i el servei rep bones valoracions tècniques.

2. Prestigia l’educació
Una de les dificultats fonamentals dels processos d’abandonament del sistema educatiu és el lloc comú que la formació no ajuda d’una manera significativa a trobar feina. Aquest projecte combat aquesta idea, revaloritza la utilitat de tenir una adequada formació i la recupera per tornar-la a situar en un espai de prioritat per als joves.

3. Treball emocional
Un dels valors essencials del treball en proximitat i de la creació de vincle entre els professionals i els joves és que genera espais de confiança mercès als quals és possible sensibilitzar. Així, aquest projecte promou l’autoconeixement dels joves, la recuperació de l’autoestima i estimula el gust per buscar entre les aptituds de cadascú les vocacions que poden orientar el seu futur.

4. Alt nivell d’èxit
El projecte estableix com a primer objectiu la reincorporació de joves que no estudien ni treballen al sistema educatiu. Les dues edicions finalitzades en el moment de redactar aquests textos aporten un elevat nivell d’èxit, perquè entre el 70 i el 80 per cent dels participants reprenen els seus processos formatius.

5. El valor afegit de Joventut
Allò que ha de singularitzar les polítiques de joventut és la seva capacitat d’aportar valor afegit a les actucions d’altres àrees sectorials de l’administració. Així, allò més rellevant no és tant el coneixement expert de determinats àmbits dels serveis públics (educació, ocupació, habitatge, cultura, etc) com la capacitat de treballar en proximitat amb els joves, adaptant serveis i recursos a les seves necessitas específiques. En trajecte és un exemple excel·lent d’aquesta manera d’entendre les polítiques de joventut.

El projecte es desenvolupa amb la supervisió del director del projecte Districte Jove, que n’és el màxim responsable, i la intervenció directa de l’educadora que desenvolupa el programa.

Jose Jiménez Gonzàlez
Director del Projecte Districte Jove de Terrassa i En Trajecte.
La figura de direcció ha de garantir el correcte desenvolupament del projecte, coordinant l’equip i garantint l’alineament del projecte amb el marc d’intervenció global i amb els requisits de l’Ajuntament de Terrassa.
Jiménez compta amb 22 anys de professional en el sector socioeducatiu i d’acció social. 7 anys com a director del projecte Districte Jove, 5 anys com a coordinador de diferents projectes d’intervenció comunitària, convivència i projectes juvenils i educador a diferents serveis, des d’un projecte de convivència en comunitats de veïns a diferents espais infantils i juvenils.

Marta Solano Bolet
Educadora referent del projecte En Trajecte.
Encarregada de la planificació, organització i execució directa de la programació del projecte amb els joves participants, juntament amb el seguiment individual de cada un d’ells, i la coordinació amb els diferents agents participants i col·laboradors.
Solano és educadora social i llicenciada en Ciències Ambientals. Al llarg de la seva història professional ha treballat en el món del lleure, en el sector de la educació ambiental, a un projecte de cooperació internacional de 3 anys a Bolívia, i durant més de 10 anys a diferents projectes socioeducatius i d’acció social amb dones, nens i joves.

El responsable opina

Dificultats
Visualització i reconeixement dels agents del territori cap al projecte.
Planificació i organització del programa i el seu abordatge amb la falta de recursos tècnics.

Aprenentatges
La millora de coneixements de l’equip de treball en els processos acadèmics, els recursos i l’àmbit formatiu i laboral.

Aspectes que hem variat
A l’inici del projecte es plantejava un treball de certes competències bàsiques (anglès i informàtica), que li donaven un sentit molt més acadèmic i formal. Aquest treball de competències bàsiques s’ha descartat per plantejar un treball més dinàmic, adaptat al perfil dels joves participants.

Millores a introduir
Ampliar l’atenció individualitzada de les tutories (depenen actualment dels recursos tècnics de què es disposa).

Condicions tècniques mínimes
Actualment es disposa d’una educadora a 32.5 hores setmanals. Es valora com a necessari o molt oportú la incorporació d’un altre educador, a l’hora de donar una millor resposta d’intervenció amb els joves, d’ampliar les accions en grup, dinàmiques i sortides planificades i sobretot el treball de tutories.

Errors a evitar
Durant el primer curs del projecte no es va prioritzar el treball amb els pares i tutors, tot i que el considerem com a molt important, sobretot en els joves menors de 18 anys.
El treball amb agents diversos, les derivacions al projecte i l’abordatge conjunt d’un pla de treball amb els joves, ha de quedar molt pautat amb els derivadors, especificant les responsabilitats i accions de les diferents parts (inclosos els mateixos joves).

Valoració personal
Des del meu punt de vista és un projecte cabdal a l’hora d’abordar les necessitats de molts joves que estan en aquesta situació d’abandonament del sistema educatiu. El projecte ha demostrat que al finalitzar el procés els i les joves es mostren motivats vers una nova etapa educativa i valoren que hi ha hagut un important augment en la seva autoestima. Són eixos essencials per poder afrontar una nova etapa a nivell acadèmic, laboral, personal i/o social. A més, crec que és molt important aquest enfocament dual, de treball grupal i el treball més individual de tutories, donant resposta a les necessitats de cada jove i fent un acompanyament totalment adaptat, buscant la implicació i corresponsabilitat dels i les joves en tot el procés.

Reflexions
Tal i com plantejava en l’apartat anterior, faig una valoració súper positiva i necessària de la implementació de projectes com En Trajecte. Així, remarcant els resultats obtinguts en aquests últims anys, amb els recursos de què hem pogut disposar,… contraposats amb la gran demanda de joves que arriben al projecte i als quals no podem donar resposta… Crec que s’hauria de fer una aposta política i econòmica per la millora de recursos en aquest tipus de projectes, prioritzant la seva implementació i les condicions en les que es porten a terme.

Perspectives de futur i reptes
Supeditats als recursos dels que disposem, continuarem donant resposta al màxim de joves que puguem sense que això afecti a la qualitat del servei. Tot i així, esperem que, en un futur, podrem ampliar el projecte amb un educador més. Si fos així, ens plantegem la possibilitat de descentralitzar el projecte, amb rèpliques formatives o càpsules a diferents punts de la ciutat, així com ampliar el nombre de joves participants.

No disposem d’informació per aquest apartat.

En Trajecte. Memòria 2016

En Trajecte. Projecte 2017

En Trajecte. Projecte resumit 2017

En Trajecte. Presentació 2017

En Trajecte. Logotip

En Trajecte. Cartell 2017

En Trajecte. Flyer 2017

En Trajecte. Inscripció 2017

En Trajecte. Model qüestionari inicial joves 2017

En Trajecte. Model qüestionari inicial pares 2017

En Trajecte. Model qüestionari Punt de Partida 2017

Nota de premsa. 2015

Visquem Terrassa. Febrer 2015

Terrassa Digital. 03/03/2015

NEWT. 02/02/2015

La Torre. 02/02/2015

Diari de Terrassa. 07/02/2015

No disposem d’informació per aquest apartat.

Cinema en curs

admin on 29/07/2012

Cinema en curs

Es defineix com un projecte de pedagogia del cinema i amb el cinema, realitzat en el medi educatiu.

Descripció general

A través de tallers i diverses metodologies pedagògiques, cineastes introdueixen estudiants de primària i secundària, d’entre 9 i 18 anys, en el procés creatiu cinematogràfic. Entre 20 i 25 centres d’ensenyament públic d’arreu de Catalunya (tot i que desde 2011 es desenvolupa també en centres de Galícia, Madrid, Argentina i Xile) adapten el currículum escolar per acollir el projecte, de manera que es desenvolupa de forma continuada durant tot el curs acadèmic. Es desenvolupen tallers d’entre 4 i 8 mesos, dedicats al cinema de ficció i documental i basat ens una metodologia que vincula de manera molt directa el visionat de films amb la pràctica creativa. Cineastes i docents de l’equip habitual de cada centre comparteixen el treball pedagògic adreçat als alumnes, de manera que els mestres i professors s’introdueixen en el món cinematogràfic, i els cineastes s’introdueixen en el món de la pedagogia. Cinema en curs es converteix en un model interessant per a la incorporació dels llenguatges artístics en el medi escolar i és, per tant, una forma de mediació entre el sistema cultural i el sistema educatiu reglat. Al llarg del curs, els alumnes coneixen i experimenten de forma directa totes les fases del procés creatiu del cinema. N’entenen els elements tècnics i aprenen a interpretar els continguts amb esperit crític i descobreixen cineastes de tradicions i estils molt diversos. La culminació del treball pràctic és el rodatge d’un curtmetratge que elaboren els alumnes íntegrament, sempre de manera col·lectiva. Al final de curs els alumnes de tots els centres participants fan una gran trobada a la Filmoteca de Catalunya en la qual es projecten tots els curts, debaten i dialoguen sobre la feina realitzada i les experiències viscudes.

La del curs escolar 2016-2017 és la dotzena edició de Cinema en Curs.

El projecte es reprodueix anualment i s’inicia i finalitza amb el curs acadèmic.

Els tallers tenen una durada d’entre 4 mesos i tot el curs, i s’organitzen en dues grans fases: una primera en què es realitzen diverses pràctiques fotogràfiques i documentals, i una segona dedicada al guió, planificació, rodatge i muntatge d’un curtmetratge de ficció o documental.

Els films elaborats s’estrenen a la Filmoteca de Catalunya al final del curs.

El pressupost idoni per desenvolupar ‘Cinema en curs’ seria de 120.000 euros. Amb aquests diners el projecte pot arribar a 30 centres educatius de tot Catalunya, més de 3.000 alumnes, i 120 mestres i professors.La distribució aproximada del pressupost seria la següent:

Remuneració dels cineastes responsables dels tallers	40%
Despeses directes dels tallers (desplaçaments, materials fungibles, etc.)	10%
Formació del professorat	10%
Continguts, organització i materials (elaboració materials pedagògics i continguts, coordinació tallers, seguiment i assessorament als centres, etc.)	35%
Difusió i comunicació (web, blocs, materials de premsa, etc.)	5%

Malgrat tot, i a causa de la variabilitat i inestabilitat de les fonts de finançament, la xifra especificada no s’assoleix sempre. En diverses anualitats, els recursos aconseguits han estat al voltant dels 95.000 euros. Amb aquesta quantitat el projecte es pot realitzar, però amb ajustaments excessius i amb dificultats per desenvolupar-lo de forma òptima. Tenint en compte que els recursos són sempre escassos, els responsables privilegien la remuneració dels professionals i la formació del professorat.

Al llarg dels anys s’ha anat consolidant una xarxa d’institucions de l’àmbit cultural i educatiu que donen suport a Cinema en curs a través de subvencions i d’ajuts. El finançament gairebé sempre ha arribat des dels departaments de cultura de l’administració. Per part de la Generalitat, primer van rebre el suport de l’EADC i l’ICIC, i després del CoNCA. El 2008 s’hi va incorporar l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB, la qual cosa va permetre un creixement notable del projecte i va propiciar que s’hi sumessin també la majoria d’ajuntaments de les localitats on es desenvolupen els tallers. El 2011-2012 el projecte va rebre una subvenció decisiva de l’ICAA (Ministerio de Cultura) i un ajut de l’Obra social ‘la Caixa’.

Des de 2011, la desaparició del CoNCA i de la línia d’ajuts a projectes d’alfabetització artística, així com de qualsevol altra línia de subvencions a la que Cinema en curs es pugui acollir, ha situat el projecte en una situació de gran fragilitat pel que fa al seu finançament estructural.

Actualment les principals fonts de finançament de Cinema en curs són els ajuntaments i, des de 2014, dues institucions privades que aposten de manera important pel projecte: la Fundació Daniel i Nina Carasso i la Fundació ESCAC juntament amb SGAE. També des de 2014, Cinema en curs compta amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat.

Són molt importants també les col·laboracions del Departament d’Ensenyament (amb el qual es treballa mitjançant conveni des del principi), la Filmoteca de Catalunya i la UPF. Tot i que no fan aportacions econòmiques, aquestes institucions faciliten ajuts en espècia, que si no existissin es traduirien en majors despeses.

El primer cedeix els equips de càmera i so, reconeix la formació dels docents (que va finançar durant dos anys), i acompanya i assessora el projecte. La Filmoteca de Catalunya organitza dues sessions de projeccions en sala i acull la jornada de cloenda. La UPF cedeix els espais per poder dur a terme les jornades de formació i treball de l’equip.

Direcció

Dues persones a dedicació plena, amb aptituds i coneixements de gestió i producció cultural, cinema i pedagogia.

Coordinació

Una persona a dedicació plena, amb coneixements de gestió cultural, dinamització i coordinació de grups, dedicada específicament a la producció i al seguiment dels tallers.

Elaboració de materials i/o formació

Equip variable de set persones, en funció de cada projecte anual, dels centres participants i de les disponibilitats professionals. Coneixements cinematogràfics, pedagògics, psicologia de la infància i la joventut, gestió cultural.

Assessorament psicopedagògic

Dues persones de suport per a la elaboració i seguiment del treball pedagògic. Pedagogcs, psicolegs, psicopedagogs.

Responsables dels tallers

21 persones des de la primera edició del projecte, el 2005. Especialites en cinema, amb coneixements teòrics i/o pràctics. Realitzen els tallers, segons la programació anual en cada centre. Estudis cinematogràfics i/o experiència professional.

Entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. A més, participen en el projecte escoles i instituts de Galícia, Madrid, Argentina i Chile.

Els destinataris del projecte, els alumnes dels centres educatius, essencialment reben formació, però sempre a través de mètodes pràctics, interactius i participatius. Els tallers pretenen estimular la participació dels alumnes per tal que el coneixement final s’adquireixi a través de la pròpia experiència. El màxim exponent de la seva participació és la elaboració final del curtmetratge, del qual en són responsables i sobre el qual prenen les decisions, acompanyats i assessorats pels cineastes i els docents. En la trobada final, quan els alumnes comparteixen els films realitzats, ells mateixos decideixen l’exposició del seu treball i estableixen diàleg amb la resta d’alumnes dels altres centres d’arreu de Catalunya.

A més, tots els alumnes participen en l’avaluació del projecte durant el desenvolupament del mateix (especialment entre gener i febrer) i al finalitzar el seu procés. Aquesta avaluació es fa a través de textos escrits i de trobades presencials.

L’organització que ha ideat el projecte, que l’impulsa, l’executa i en garanteix la Viabilitat és una associació sense ànim de lucre, A bao a qu.

En ser un projecte associatiu, no hi ha cooperació transversal possible.

En el projecte hi participen de forma coordinada les següents institucions:

Departament de Cultura de la Generalitat
Departament d’Ensenyament de la Generalitat
Institut de Cultura de la l’Ajuntament de Barcelona
Consorci d’Educació de Barcelona
Ajuntament dels municipis dels centres educatius
Fundació Daniel i Nina Carasso
Fundació ESCAC – SGAE
Filmoteca de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Col·laboració amb institucions cinetogràfiques de França, Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i Portugal

El projecte implica la integració de coneixement diversos entre els quals destaquem els pedagògics, els cinematogràfics i els propis de la gestió cultural. La dificultat d’aquesta integració és també uns dels valors fonamentals del projecte, de manera exigeix un sistema de seguiment i d’avaluació continuada al llarg de tot el curs en el qual participen de forma estable educadors, professionals del cinema i gestors del projecte.

Finalment, la participació directa dels alumnes en els treballs finals del projecte implica comptar també sempre amb les seves valoracions qualitatives.

És un projecte impulsat per una associació que, tanmateix, aglutina la necessària participació d’instàncies de l’administració habitualment molt allunyades entre elles (Cultura i Ensenyament) i amb lògiques i funcionaments completament divergents. Aborda amb èxit un tema pendent tant per a la cultura, com per a l’educació com per a la dinamització juvenil: la integració estable i continuada d’ensenyaments artístics al sistema educatiu.

Treballa amb els joves des de l’educació i la cultura a l’hora.
Cinema en Curs s’aproxima als joves des de perspectives poc habituals per a les polítiques explícites de joventut. Entra en els centres d’ensenyament per proposar un treball pedagògic però col·laboratiu a l’hora, i ho fa introduint una disciplina artística en el currículum escolar, tot això sense perdre de vista que els joves són el centre del projecte. La promoció del cinema es pot entendre com la finalitat del projecte, però també com un instrument per educar i fer créixer els alumnes-joves, de manera que casa dues finalitats diferents sense fer-les entrar en conflicte. És un exemple de projecte cultural i educatiu que s’acaba convertint pel seu propi contingut i desenvolupament en un projecte ideal per a les polítiques de joventu
Contribueix a la formació dels professionals que estan en contacte amb els joves
El projecte és molt exigent amb tots els professionals que hi intervenen. D’una banda, els mestres i professors dels centres educatius reben formació específica sobre cinema per poder-la introduir en el currículum escolar i col·laborar en la formació. D’una altra banda, els professionals del cinema s’han de familiaritzar amb el món educatiu i pedagògic. Uns i altres, a més, afronten el treball directe amb els joves des d’una perspectiva diferent a la que estaven a habituats. En cap moment se’ls explica que estiguin desenvolupant polítiques de joventut, però a la pràctica posen en marxa les tècniques habituals del treball sociocultural promovent la participació, les dinàmiques de grup i l’autonomia personal dels beneficiaris del projecte, els joves.
Té un ampli abast territorial i posa en contacte joves de diferents zones
En cada edició del projecte hi participen entre 2.000 i 3.000 estudiants de primària i secundària, d’entre 3 i 18 anys de centres educatius de contextos geogràfics i socioculturals d’arreu de Catalunya. Els centres d’ensenyament són d’arreu del país, i a banda de la diversitat territorial que això implica, aporten al diversitat interna de cadascun d’ells, amb alumnes de diferents procedències culturals. El creixent impuls del projecte europeu de Cinema en Curs, a més, facilitarà en el futur la trobada amb joves d’altres estats.
Aporta coneixements i esperit crític als joves beneficiaris
El joves adquireixen coneixements cinematogràfics teòrics, però sobretot els porten a la pràctica. Tant com a espectadors crítics de cinema, com a autors d’una producció artística, converteixen l’experiència personal en un instrument de coneixement. A banda que el projecte pugui despertar vocacions puntuals per al món del cinema, és un generador de públic per a la cultura, amb coneixement de causa i esperit crític. Les resposables del projecte ens expliquen que Cinema en curs canvia la mirada dels joves.
Implica una gran capacitat organitzativa i logística
Cinema en Curs, de fet, són 10 projecte integrats en un de sol. Els tallers per a cadascun dels centres d’ensenyament impliquen necessitats i solucions diferents, i en cada cas el projecte pot adquirir dimensions i direccions diverses. La gestió conjunta dels 10 subprojectes, per tant, implica una gran complexitat organitzativa. Si a això hi afegim la connexió final entre tots ells, la dimensió del projecte esdevené substancial. L’esforç que suposa el seu desenvolupament té pocs referents comparables en el marc de les polítiques de joventut actuals.

Les dues màximes responsables del projecte són Núria Aidelman i Laia Colell.

Núria Aidelman Feldman (Buenos Aires, 1979). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF i DEA en Études cinématographiques et audiovisuelles a la Universitat Paris III. Des de 2005 imparteix classes de fotografia i cinema a la UPF. Ha estat programadora de Xcentric i Gandules, i ha escrit articles a diverses publicacions i llibres col·lectius. Entre altres peces, ha co-realitzat el migmetratge Lai (2005). És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Laia Colell Aparicio (Barcelona, 1979). Llicenciada en Humanitats per la UPF. El 2003 obté una beca per a realitzar a París el treball d’investigació del DEA en Humanitats per la mateixa universitat. Actualment treballa en la tesi doctoral i pertany al Grup de Recerca de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas de la UPF. Ha traduït llibres de cinema i filosofia, i és autora de diversos articles a revistes especialitzades. És membre fundadora d’A Bao A Qu.

Les responsables del projecte opinen

Cinema en curs és un dels pocs projectes estructurals d’introducció de la creació als centres educatius en horari lectiu i de la mà de professionals. A més, des dels inicis ha estat concebut com un programa amb vocació pública i no pas com una oferta educativa. Una de les principals dificultats és la manca de finançaments estructurals que permetin treballar a mig termini, poder planificar com a mínim a 2 anys vista i no haver de començar cada curs amb la incertesa total del pressupost i els suports de què es disposarà.

En contraposició, una de les satisfaccions més grans del projecte i una de les grans fonts d’aprenentatge pels qui l’organitzem i –creiem- per tots els que hi participen és constatar (i encara molt més en aquests moments tan difícils) que s’ha creat un equip de treball extraordinari, compartir les il·lusions, els reptes i el treball comú de mestres i professors que treballen amb alumnat molt divers i de professionals del cinema que mai abans no havien treballat amb nens i joves. Saber que tots fem i som Cinema en curs i que compartim unes conviccions i uns objectius comuns. Això fa que el projecte sigui realment fort i, ens atreviríem a dir, gairebé únic pel que fa al treball conjunt dels professionals de l’àmbit de la creació i de l’educació.

Pel que fa als reptes de futur, n’apuntem dos molt breument. Un és ampliar la repercussió dels films realitzats per l’alumnat. Ja és força gran a través de Festivals, projeccions i internet, però voldríem que fossin també una eina educativa. Lligat a aquest primer punt, hi ha la voluntat de tenir un web que permeti plasmar el resultat i alhora els recursos i metodologies generats per Cinema en curs durant aquests anys per tal que el projecte sigui útil a persones que no hi participen directament. Un segon repte –que s’ha fet especialment important en els darrers anys- és crear un espai de trobada, participació i aprenentatge per a exalumnes de Cinema en curs que volen seguir lligats al cinema i que no tenen recursos per fer-ho.

Associació A bao a qu

Projecte Cinema en Curs

Recursos per treballar el cinema a l’escola o institut. Fent cinema

Dia a dia dels tallers Cinema en Curs

Bloc Cinema en Curs

Fotografia en Curs

No disposem d’informació per aquest apartat.

Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.

La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Ancesa Jove

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Espais de participació, relació i informació juvneil – EPI JOVE

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts

Pràctica professional

Enllaços relacionats

Documents relacionats

Galeria fotogràfica

Vídeos

Mitjans

Opinió

Proposa’ns projectes

Visc, convisc… participo!

Descripció general

Durada o temporització

Pressupost anual

Finançament

Equip professional

Nombre i perfil dels destinataris

Sistema de participació dels joves

Sistema de participació associativa

Sistema de cooperació transversal

Sistema de cooperació interinstitucional

Sistema d’avaluació

Perquè l’hem triat

Punts forts