Plataforma de Bones Pràctiques és un punt de trobada dels professionals de joventut i una eina útil per a la millora dels programes que desenvolupen arreu del país.
Comunicat sobre l’estructura de suport al projecte de Bones Pràctiques
Ens reestructurem per començar de nou!
El projecte i plataforma de Bones Pràctiques en l’àmbit de la joventut, que està impulsat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut en col·laboració amb altres agents representatius del sector, durant l’any 2018 ha fet una breu parada tècnica per repensar l’organització interna i ja està en disposició de posar-se completament en marxa de nou aquest 2019 amb molta empenta.
Ben aviat tindreu notícies del projecte, ja que enguany realitzarem les jornades de presentació i posada en comú de bones pràctiques a la primavera. Però volem deixar constància que la coordinació del projecte seguirà recaient en el Pep Montes, que hi continuarà participant com a soci comissionat per la junta, de manera desinteressada. Volem agrair tota la feina que ha realitzat al llarg d’aquests anys i li donem les gràcies per seguir vinculat activament al projecte. Comptarà amb el suport des de l’oficina tècnica de l’Uri Nicolau. Volem destacar també que estem renovant el Consell Avaluador i les Antenes Territorials i properament, tan bon punt el tinguem tancat, us presentarem tot l’equip.
Seguirem recollint, posant en valor i compartint bones pràctiques en l’àmbit de la joventut!
Crida per recollir nous projectes per la plataforma!
Obrim la convocatòria pel 2019 per recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.
Si coneixeu una activitat, proposta o projecte que considereu genial, interessant o que funciona la mar de bé des de fa aproximadament uns dos o tres anys, no ho dubteu i no us talleu, feu-nos-el arribar! Ja n’hem rebut força i el 31 de gener tancarem la convocatòria!
La convocatòria s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen amb o per a joves. Podeu proposar-nos els vostres projectes o els d’altres que cregueu inspiradors per al sector. Presentar la proposta a la convocatòria no et portarà més de 5-10 minuts.
Amb tots els projectes que recollim es farà una comprovació inicial del compliment dels cinc requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 30 criteris el consell realitza una primera valoració de les propostes i decideix de quines d’elles cal sol·licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, la xarxa territorial d’antenes i el consell avaluador decideixen quines són considerades com a bones pràctiques i es transfereix una informació detallada dels projectes a aquesta plataforma. La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant any darrere any amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball amb joves i l’àmbit de la joventut.
La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Actualment la plataforma aglutina fins a 23 propostes (més les 4 d’aquest 2018 que aviat ja estaran disponibles) en les que es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. La informació d’aquests projectes s’actualitza constantment. El web ofereix també notícies i recursos específics relacionats amb el treball i projectes per a o amb joves. El projecte va més enllà de la virtualitat i cada any s’organitzen jornades arreu de Catalunya.
8/11 Jornada de bones pràctiques a Tàrrega: El territori i les possibilitats d’ocupació
Assessorament en l’itinerari formatiu i laboral de joves, acompanyament i dinamització de grups de joves en la preparació pel món laboral, treball de competències, formació professional…
Quina ha de ser la funció d’un orientador laboral juvenil? Com acompanyem als i les joves en la cerca de feina? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut vertaderament útils per les persones que s’incorporen al mercat laboral? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Estem prou formades? Com promovem l’empoderament i la Participació juvenil al voltant del gènere i el feminisme? Com tirem endavant polítiques laborals en funció de l’entorn en el que treballem?
En aquesta jornada, en la que tindrem l’oportunitat de conèixer a fons una bona pràctica, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís al voltant d’una temàtica específica: l’ocupació juvenil al territori.
Amb la presentació de la bona pràctica Okup’Alt de l’Alt Empordà.
L’horari previst serà el següent:
10:00h – Benvinguda institucional 10:20h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques 10:40h – Presentació d’Okup’alt 11:40h – Descans amb refrigeri 12:00h – Debat i tancament
25/10 Jornada de bones pràctiques a Vilafranca: Equipaments juvenils, treballem el gènere?
Transversalitat de la perspectiva de gènere, coherència del projecte educatiu, prevenció de violències masclistes i lgtbifòbiques, diversitat sexual i de gènere, relacions sexoafectives, treball en xarxa i comunitari…
Quina ha de ser la funció d’un equipament juvenil? Ha de tenir un projecte pedagògic darrere? Com acompanyem als i les joves amb una perspectiva de gènere? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut que lluitin contra violències masclistes i lgtbifòbiques? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Estem prou formades? Com promovem l’empoderament i la Participació juvenil al voltant del gènere i el feminisme?
En aquesta jornada, en la que tindrem l’oportunitat de conèixer a fons una bona pràctica, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís al voltant d’una temàtica específica: la inclusió de la perspectiva de gènere als equipaments juvenils.
Amb la presentació de la bona pràctica Xarxa d’Espais Joves de Mataró, equipaments juvenils en clau de gènere.
L’horari previst serà el següent:
10:00h – Benvinguda institucional 10:20h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques 10:40h – Presentació de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró, equipaments juvenils en clau de gènere 11:40h – Descans amb refrigeri 12:00h – Debat i tancament
16/10 Jornada de bones pràctiques a Ripoll: relacions, vincles i empoderament juvenil
Coordinació dels i les professionals de joventut amb els centres educatius, treball i comunicació amb estudiants, detecció de necessitats i interessos per a la realització de projectes, intercanvis i accions compartides entre instituts…
Com acompanyem als i les joves en el seu itinerari formatiu i laboral? Com ens relacionem amb l’estudiantat? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut que facilitin l’emancipació juvenil? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Qui forma part de la comunitat quan treballem amb les persones joves? Com podem fer més i millor treball comunitari? Com promovem la Participació juvenil?
En aquesta jornada, en la que descobrirem dues bones pràctiques, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. Explorarem l’acompanyament a persones joves com a membres de la comunitat que lideren projectes…
Amb la presentació de les bones pràctiques Espais de Participació i Informació Jove (Reus), que ja estava previst des d’un inici, i el Treball en Xarxa per construir un nou Espai de Convivència (Ripoll), que s’ha vingut realitzant aquest últim any i hem trobat interessant dedicar-li un espai. La dinamització del debat anirà a càrrec del PIDCES Ripollès.
L’horari previst serà el següent:
10:00h – Benvinguda institucional 10:20h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques 10:40h – Presentació de la bona pràctica EPI de Reus 11:20h – Pausa amb refrigeri 11:45h – Presentació del treball en xarxa per un nou model de convivència de Ripoll 12:15h – Debat i tancament
27/09 Jornada de bones pràctiques a Terrassa: autogestió juvenil
Polítiques de joventut, foment de la Participació juvenil, relació dels i les professionals amb joves, associacions i plataformes juvenils, dinamització i programació d’espais juvenils…
Com promovem la Participació juvenil? Com acompanyem a processos d’autoorganització de la joventut? Com ens relacionem amb associacions i plataformes juvenils? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut emancipadores per facilitar l’autogestió juvenil als equipaments i a l’espai públic? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores als espais joves? Com decidim la seva programació, com duem a terme la seva dinamització? Qui forma part de la comunitat quan treballem amb les persones joves?
En aquesta jornada ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió als espais juvenils, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. Explorarem l’acompanyament a persones joves com a membres de la comunitat que lideren projectes d’autogestió…
Amb la presentació de la bona pràctica Casal de Joves Girapells i la dinamització del debat de la Carla Valle, de la Federació de Casals de Joves de Catalunya, i extreballadora del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves de Barcelona (CIAJ).
Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2018
Les Jornades tenen la intenció de presentar aquesta plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i cinc propostes d’actuació i d’intervenció que poden actuar com a referents positius per al sector.
Les Jornades tenen la intenció de presentar aquesta plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i cinc propostes d’actuació i d’intervenció que poden actuar com a referents positius per al sector, amb un debat posterior de temes clau dels projectes que es presentaran respectivament cadascuna de les jornades.
Les Jornades es realitzaran a Terrassa (27/09), Ripoll (16/10), Vilafranca (25/10) i Tàrrega (8/11) . S’iniciaran amb una breu presentació inicial del projecte per part de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), la Direcció General de Joventut i representants institucionals del municipi o comarca. Posteriorment es presentarà una bona pràctica i es dinamitzarà un debat obert en relació amb els temes de referència per la joventut que sorgeixin, amb totes i tots els assistents i la col·laboració del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i el Màster Interuniversitari Joventut i Societat (MIJS).
Obrim la convocatòria del 2018 per recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.
Si coneixeu una activitat, proposta o projecte que considereu genial, interessant o que funciona la mar de bé des de fa aproximadament uns dos o tres anys, no ho dubteu i no us talleu, feu-nos-el saber abans del 30 d’abril de 2018 a les 23:59h.
La convocatòria s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen amb o per a joves. Podeu proposar-nos els vostres projectes o els d’altres que cregueu inspiradors per al sector. Presentar la proposta a la convocatòria no et portarà més de 10 minuts.
Amb tots els projectes que recollim, es farà una comprovació inicial del compliment dels cinc requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 30 criteris el consell realitza una primera valoració de les propostes i decideix de quines d’elles cal sol•licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, la xarxa territorial d’antenes i el consell avaluador decideixen quines són considerades com a bones pràctiques i es transfereix una informació detallada dels projectes a aquesta plataforma. La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant any darrere any amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball en joves i l’àmbit de la joventut.
La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Actualment la plataforma aglutina fins a 23 propostes a on es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. La informació d’aquests projectes s’actualitza constantment. El web ofereix també notícies i recursos específics relacionats amb el treball i projectes per a o amb joves. El projecte va més enllà de la virtualitat i cada any s’organitzen jornades arreu de Catalunya, mai es repeteix el municipi.
La jornada de la Seu es relacionava amb el treball i sobre quina tasca i responsabilitats vers la situació laboral, la cerca de feina i el futur professional tenien les treballadores i els treballadors en l’àmbit de la joventut.
La majoria dels i de les participants provenien de les comarques del pirineu i prepirineu a on comparteixen una mateixa realitat: un territori amb poca població ( < 20.000 habitants per comarca), pocs recursos i els professionals són, la gran majoria, dins el sector públic o es mouen en l’administració. Són tècniques i tècnics dels consells comarcals i els ajuntaments. No hi ha treballadors en el sector privat i escassos en el tercer sector que donen servei o acompanyament a les persones joves.
En relació als projectes o serveis per la inserció laboral o emprenedoria tenen avantatges i inconvenients. Els dos factors més positius i destacats són que els professionals estan en tot el seu procés (disseny, implementació, avaluació) i el tracte amb la resta d’àrees és directa i horitzontal (de igual a igual, estan contractats per la mateixa administració), tenen taules d’agents (promoció econòmica, educació, SOC…) i poden fer xarxa i anar a la una, cosa que entre departaments de la Generalitat sembla més complicat: Direcció General de Joventut (DGJ) i Empresa i Ocupació o amb Ensenyament… els departaments no van coordinats i es malbaraten recursos. L’exemple clar és el del programa de la Garantia Juvenil (efectivitat del territori vs poca eficiència dels actors SOC-DGJ- Ensenyament…).
Sobre els inconvenients, la majoria es basen en els recursos. Fora de les subvencions no hi ha més finançament (a vegades els projectes es fan a mida de la subvenció corresponent, fent que el projecte perdi força. A les comarques molt petites moltes vegades no arriben aquestes subvencions perquè des del SOC es fa servir un criteri poblacional. Es reivindica que es puguin fer projectes adaptats a la realitat, que es puguin dimensionar en funció de la població que es tingui, i no partir amb un nombre que ja és inabastable. I, per un altre costat, tampoc hi ha recursos per derivar els joves.
Jose Giménez i Marta Solano, responsables d’En Trajecte, ens van descriure detalladament la bona pràctica de Terrassa que ha entrat a la plataforma aquest 2017, que s’adreça específicament a nois i noies de 16 a 20 anys amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i evitar la seva desvinculació del sistema educatiu. La tercera edició ha consolidat el projecte. El fet de que aquest projecte-servei sigui externalitzat, fa que els treballadors i les treballadores siguin més flexibles en horaris, s’adaptin més en aquest. D’aquesta manera poden tenir una visió més global i holística de les necessitats dels joves, i no una visió parcel•lada (com pot tenir un servei específic de l’administració). Per la quantitat de població de la ciutat i comarca, es poden permetre fer una selecció dels joves que realment volen participar del projecte i els que no encaixen, són derivats a altres recursos.
La importància del programes TET en el desenvolupament de futur del jove. Cal donar un major èmfasi en les polítiques de Joventut per a joves en situació de risc
L’oferta formativa ha de tenir una coherència i cadència adequada.
Cal millorar els ponts i la relació amb el món empresarial.
S’ha de poder garantir l’estabilitat dels professionals de Joventut. Cal millorar eines per afavorir un major coneixement dels recursos i del treball en xarxa.
Quina és la missió dels professionals de joventut en relació amb el futur laboral i professional dels joves?
La reflexió central fa referència a la millora de la situació, competències i oportunitats de les persones joves en l’àmbit laboral actual o futur. El paper o els papers del o de la professional de joventut en relació a l’ocupabilitat del jove es veu reflectida en una barreja de referent del jove, de persona que deriva a altres programes o com a propi gestor de programes d’ocupació. És comú la visió de la figura de referent, realitzant seguiment i avaluació de la participació dels joves en programes d’ocupació així com establint una ruta coherent a les necessitats del jove. Tanmateix sorgeixen dificultats a l’hora desenvolupar projectes i accions d’ocupació adaptats a les necessitats territorials del joves. Aquestes dificultats són principalment la manca de recursos, d’una informació adient sobre el desenvolupament del projecte o dificultats burocràtiques.
Com ho fem per acompanyar-los a l’hora de prendre les decisions que condicionaran el seu projecte vital?
La feina de les i els professionals de Joventut en l’àmbit de l’ocupació i l’ocupabilitat es transversal. Porta implícita el treball o acompanyament en altres àmbits atès que els joves usualment arriben amb problemàtiques diverses. Acompanyar-los de forma integral es quelcom necessari. Hi ha un desencantament general amb els programes de Garantia Juvenil i s’hi detecten diferents problemàtiques com la rigidesa en la seva estructura, una limitada distribució territorial i la incertesa de la continuïtat dels impulsors un cop s’acabi el programa. Hi ha la sensació de que es coneixen els diferents recursos i programes que hi ha per millorar l’ocupabilitat dels joves però després aquests no existeixen en territoris més rurals o sense una localitat gran. Cal que les i els professionals de Joventut tinguin espais de intercanvi de bones pràctiques o formació en el desenvolupament dels diferents programes.
Quina ha de ser la nostra relació amb les àrees d’educació i de treball?
Es denota que l’àrea de Joventut a vegades queda dispersa entre els programes i actuacions d’altres àrees. En l’àmbit del treball i ocupabilitat dels joves, les àrees que tenen més incidència són Educació i Treball, i hi ha una opinió generalitzada que no hi ha una coordinació i cooperació horitzontal al mateix nivell. Tanmateix es diferencien dos nivells pel que fa a l’àmbit territorial: en l’àmbit municipal aquesta coordinació és més propera i eficient i pivota en gran mesura de la persona que n’estigui a càrrec i la relació amb els professionals de Joventut. A nivell supramunicipal les polítiques de Joventut no queden reflectides clarament en el programes d’altres Departaments, probablement per la rigidesa d’estructura d’aquests. També hi ha una diferència entre l’àmbit d’Educació, on si es nota una major flexibilitat en les actuacions i polítiques pel que fa a l’atenció a joves des de la perspectiva de Joventut; i no és així pel que fa a la relació amb el SOC, on la seva rigidesa i sistema burocràtic fa difícil la col·laboració i coordinació.
Aquestes reflexions porten implícites la rellevància que té i la que cal que tingui Joventut com a àrea i per tant, com a element primordial de les polítiques transversals de Joventut i el disseny de les actuacions, especialment en l’àrea d’ocupació i ocupabilitat.
Els projectes Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, i En Trajecte, de Terrassa, s’han incorporat durant el mes d’octubre a la plataforma de bones pràctiques. Amb ells, ja són 22 els projectes que són a la vostra disposició en el web, i ben aviat n’arribaran de nous. Podeu conèixer amb detall En Trajecte…
Dos nous projectes s’han afegit durant el mes d’octubre a la plataforma de bones pràctiques: els Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, i En Trajecte, de Terrassa. El primer, dedicat a la prevenció de comportaments de risc en espais nocturns lúdics, i el segon al treball socioeducatiu per acompanyar els joves que han abandonat el sistema educatiu en la recerca d’un nou projecte formatiu i professional.
Àngels de Nit va ser presentat en la primer jornada de bones pràctiques, que va tenir lloc el 5 d’octubre a Figueres, i En Trajecte serà l’eix a partir del qual s’organitzarà el diàleg en la jornada que realitzarem a la Seu d’Urgell el 9 de novembre. El 2017 és el tercer any d’aplicació d’aquest projecte, que ja ha ofert uns magnífics resultats en les dues primeres edicions. Es basa en un treball intens de proximitat amb un col·lectiu de nois i noies que, per raons diverses, han abandonat el sistema educatiu. Durant tot un any, es treballa individualment i grupalment per oferir-los suport, recursos i eines de tot tipus per tal que siguin ells mateixos els que redefineixen el seu projecte personal de futur. Entre el 70 i el 80 per cent dels joves participants s’han reincorporat al sistema educatiu i han iniciat un nou camí de futur.
Si voleu conèixer el projecte de primera mà, tot escoltant i xerrant amb els seus responsables, inscriviu-vos a la jornada de la Seu d’Urgell. Ho podeu fer aquí. Les jornades de bones pràctiques són un moment únic per a la trobada de tècnics i professionals de joventut, i generen espais de relació i diàleg amb un nivell de proximitat i aprofundiment que difícilment trobareu en altres activitats.
En qualsevol cas, els projectes ja s’han incorporat a la plataforma de bones de pràctiques, de manera que en podreu conèixer els detalls i el funcionament en qualsevol moment, des de qualsevol lloc. I veureu, també, com van evolucionant i canviant els projectes al llarg del temps. Trobareu Àngels de Nitaquí, i En Trajecteaquí.
