Plataforma de Bones Pràctiques és un punt de trobada dels professionals de joventut i una eina útil per a la millora dels programes que desenvolupen arreu del país.
27/09/16/ Jornada de bones pràctiques a Tortosa: polítiques de risc
Polítiques de joventut; polítiques de risc Serveis Socials i Joventut, Polítiques Socials i polítiques de joventut, interrelació i coordinació entre professionals, transversalitat, intervencions complementàries…
Quina ha de ser l’aportació de Joventut o de les polítiques de joventut a un programa transversal d’atenció a joves en situació de risc? Els espais i serveis d’una àrea de joventut han de ser recursos per a la integració? Qui ha de liderar aquests programes: Joventut o Serveis Socials? Com treballem complementàriament? Quins objectius i metodologies ens diferencien? Què s’aconsegueix des de Joventut? Quina diferencia hi ha entre aquest tipus d’intervenció i la intervenció universal en el lleure?
En aquesta jornada debatrem sobre aquests i altres temes d’interrelació entre les dues àrees i d’altres; de la necessitat que les polítiques de joventut surtin dels equipaments i trepitgin el carrer, de l’empoderament com a finalitat, també i sobretot en joves en situació de vulnerabilitat.
Amb la presentació de la bona pràctica, Intervenció al carrer, i la dinamització del debat de Toni Polo, Educador Social i actual President de l’Esplai Blanquerna.
Es presenta la 5à edició del Ciutat a cau d’orella
El dimecres, 28 de setembre, a les 19,00 hores, es presentarà a la Delegació de Cultura de la Generalitat a Tarragona el projecte La Ciutat a cau d’orella 2016, en un acte que estarà carregat de continguts, però també d’agradables sorpreses.
Encara ressonarà la disbauxa de Santa Tecla que els joves tarragonins hauran de parar l’orella, perquè tot just tres dies després que es tanqui la programació oficial de les festes de la patrona de la ciutat es farà la presentació de la cinquena edició del projecte que posa en un mateix sac la cultura, l’educació, el treball comunitari i els joves. El dimecres, 28 de setembre, a les 19,00 hores, es presentarà a la Delegació de Cultura de la Generalitat a Tarragona el projecte La Ciutat a cau d’orella 2016, en un acte que estarà carregat de continguts, però també d’agradables sorpreses.
L’acte el conduirà el periodista Ricard Lahoz, director del diari digital FET a Tarragona, i estarà presidit pel director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs, i per la regidora de Joventut, Ivana Martínez. Al llarg de l’acte hi haurà diverses escenificacions per mostrar de primera mà en què consisteix la Ciutat a cau d’orella i per començar a obrir boca d’una programació que tot just aquell dia es farà pública.
Agus Farré contarà un parell d’històries, acompanyat per la música amb serra de Txiqui Artworks i els membres de l’Escola de Lletres de la ciutat intervindran també en dos moments de l’acte per interpretar sengles reculls de llegendes urbanes. Es presentarà també un recorregut visual dels cinc anys de llegendes urbanes, a càrrec d’Imma Pujol (Biblioteca Pública de Tarragona ); Siscu Guirro (Servei Municipal Tarragona Jove); Ingrid Ventura (Escola de Lletres de Tarragona); i Emili Samper (Arxiu de Folklore de la URV). Els responsables del programa, a més, desvetllaran els plans i reptes de futur del projecte, de manera que coneixerem de quina manera li donaran continuïtat.
L’espai més extens de l’acte, però, es dedicarà a una taula rodona d’experts, en la qual participaran Carme Oriol, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la URiV, Rosa Maria Codines, inspectora als centres educatius de Tarragona i responsable de l’equip de Llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC), i Pep Montes, coordinador del projecte Bones Pràctiques en Joventut.
Per engegar la nova temporada del Ciutat a cau d’orella, així doncs, un plat fort. Ja estem delitosos per conèixer la nova programació i les sorpreses que ens preparen els seus responsables.
Mentre, per anar fent boca, podeu conèixer el projecte en profunditat en la nostra plataforma, a través d’aquest enllaç.
El proper mes de juliol els joves de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat organitzaran un esdeveniment especial per celebrar que el seu projecte d’oci alternatiu, Vente Pa’Ka (VpK), ha arribat ja als seus deu primers anys de vida.
1.500 joves de la població del Baix Llobregat i del seu entorn gaudeixen cada any de múltiples activitats que s’organitzen els divendres i dissabtes al vespre. Això vol dir que al llarg de la seva existència, més de 8.000 joves de 15 a 35 anys n’han estat usuaris. A més, però, l’organització calcula que pràcticament la meitat d’aquests joves han participat activament, d’una manera o altra, en la pròpia organització. És per això que el projecte es converteix en una eina d’empoderament juvenil.
Són capaços d’alinear en un mateix projecte centenars de joves, l’administració local i nombroses entitats del municipi. Reben ajuts diversos i reconeixements de tot tipus, aconsegueixen obrir equipaments públics en horaris no habituals i la seva feina es converteix en una acció continuada i ambiciosa de prevenció de conductes de risc. Es tracta d’un projecte exemplar.
Acabem d’actualitzar les dades del projecte en la plataforma, de manera que ja podeu consultar el projecte que han elaborat per a 2016 i les memòries de la darrera edició completada. Ho podeu fer a través d’aquest enllaç.
L’equip de tècnics que acompanya les desenes de joves que participen en l’organització, ens deixa aquest missatge per tal que en fem difusió:
Vente Pa’Ka, projecte d’oci nocturn alternatiu, arriba als 10 anys d’existència. Al voltant d’aquests 10 anys, s’ha aconseguit consolidar un projecte d’oci de referència per joves a la nostra ciutat. Són molts els joves que han passat per les activitats del VpK i moltes persones implicades al voltant del projecte, que creuen en els joves com a ciutadans actius i possibiliten oportunitats perquè siguin els mateixos joves els protagonistes de les seves vides, en aquest cas, protagonistes del seu propi oci. Un oci saludable i ple de possibilitats de creixement personal i comunitari. Arribats al 10è aniversari, volem visualitzar el projecte i els impactes aconseguits durant aquests 10 anys de funcionament i reconèixer la tasca de totes les parts implicades que han fet possible la realització d’aquest projecte. A més, ho celebrarem amb tots i totes els propers 1 i 2 de juliol al vespre!!!
Amb la incorporació dels projectes Espai Jove – Art Total, de Tortosa, La Ciutat a Cau d’Orella, de Tarragona, i Kant per la igualtat, de la Ribera d’Ebre, hem arribat ja a la vintena de projectes inclosos a la plataforma de bones pràctiques en joventut.
Amb la incorporació dels projectes Espai Jove – Art Total, de Tortosa, La Ciutat a Cau d’Orella, de Tarragona, i Kant per la igualtat, de la Ribera d’Ebre, hem arribat ja a la vintena de projectes inclosos a la plataforma de bones pràctiques en joventut. Les noves incorporacions les va decidir el Consell Avaluador de Bones Pràctiques durant els darrers mesos de 2015, i s’han penjat al web després de recollir el gruix d’informacions que contenen i de rebre les aportacions i opinions dels seus responsables tècnics.
Amb aquests tres nous projectes s’eixampla l’abast de la plataforma, tant per la seva extensió territorial com per l’enriquiment dels seus continguts. Entre els disset projectes que hi havia fins al moment no n’hi havia cap de les comarques del sud de Catalunya, però ara el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Tarragonès ja hi són ben representats. Tampoc no comptàvem amb cap projecte dedicat a les polítiques de gènere, i per això la inclusió de Kant per la igualtat és una bona notícia. La ciutat a cau d’orella afegeix a la diversitat de les temàtiques tractades el treball conjunt amb el patrimoni i la tradició literària oral, fet que demostra un cop més que no hi ha límits temàtics per a les polítiques de joventut. Finalment, l’entrada a la plataforma de Espai Jove – Art Total suposa la incorporació d’un sistema singular de cooperació entre les àrees municipals que treballen la cohesió social, el territori, la interculturalitat i, és clar, la joventut, a través d’una proposta de desenvolupament comunitari.
Els tres projectes van ser seleccionats després de valorar una vintena de propostes que van arribar per vies diverses a mitjan de 2015, i ja es pot anunciar que durant les properes setmanes s’ha d’iniciar el procés de revisió de dotze noves iniciatives. Això vol dir que, si mantenim els terminis previstos, abans de l’estiu de 2016 podrem comptar ja amb dos o tres nous projectes.
És interessant remarcar, d’altra banda, que s’està produint un canvi remarcable en la via d’arribada dels projectes. Durant els dos primers anys de vida de la plataforma, les propostes arribaven després d’intenses campanyes de difusió de l’associació de professionals de joventut, i en molts casos era necessari animar directament a persones o institucions presents al territori per tal de garantir la circulació constant de propostes, a partir del coneixement que cadascú té del seu entorn proper. Durant el darrer trimestre de 2015 i en els primers mesos de 2016, però, estem comprovant que ja no és necessari aquest estímul dirigit: les propostes són espontànies. Professionals de joventut suggereixen que es tinguin en compte projectes que ells coneixen, alguns postulen projectes aplicats des dels seus propis municipis, i arriben també propostes llançades per organitzacions associatives. Tot això coincideix amb un augment notable de les visites al web, de manera que podem parlar d’una certa normalització en l’ús de la plataforma, que s’està convertint a poc a poc en un referent d’interès i d’utilitat per als professionals del sector.
Cada cop rebem més confirmacions, d’altra banda, que la inclusió dels projectes a la plataforma té un efecte molt beneficiós a l’hora de defensar-los davant dels responsables polítics o tècnics de les administracions que en són titulars, de manera que actua com a garantia de qualitat per a aquelles persones que tenen un coneixement directe i pràctic de les polítiques de joventut. No cal ni dir que tot això és possible només gràcies al fet que els socis de l’AcPpJ i els usuaris de la plataforma fan un ús actiu de les seves possibilitats i que totes les aportacions, per petites que siguin, van fent créixer l’abast i influència d’una iniciativa que va néixer només després d’un esforç tècnic i col·laboratiu molt important.
Remarquem encara que aquest principi d’any s’han actualitzat les informacions i continguts del projecte Comarkalada, de la Noguera, i Lablearning, de Salt (un projecte europeu ja finalitzat), que en les properes setmanes s’actualitzaran els projectes Intervenció al carrer, de Lleida, Energy Control, que arriba arreu de Catalunya, Carretera i Manta, de Cambrils, Vila-Seca i Salou i BaumannLab, de Terrassa.
El projecte es concep inicialment com una prova pilot per treballar en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre els joves adolescents.
Descripció general
El projecte es concep inicialment com una prova pilot per treballar en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre els joves adolescents, en constatar que en la comarca de la Ribera d’Ebre no existia cap programa ni actuació específica amb aquesta finalitat. S’adreça a tots els centres d’ensenyament secundari públics de la comarca i es desenvolupa al llarg de quatre anys i tres cursos acadèmics. Des del 2016, a més, també es treballa amb centres d’educació primària amb contes de coeducació.
Les darreres edicions, com a novetat, es va incorporar un taller a 1r d’ESO sobre diversitat sexual i assetjament per aquesta causa. És un taller que s’ofereix des dels serveis comarcals de Joventut de Terres de l’Ebre als instituts que el volen acollir i des de la Ribera es va incloure com un taller més del projecte Kant. Aquest taller té una durada de 2 h i tracta sobre la diversitat sexual en la primera part (orientació, identitat, expressió, referents de persones famoses, estereotips…); la segona part del taller tracta sobre l’assetjament per aquesta causa i proposa accions per a evitar-lo.
Per altra banda, el projecte també compta amb una línia a primària mitjançant el treball amb una maleta de contes coeducatius que és itinerant per les escoles de la Ribera d’Ebre. Després del treball amb aquests contes, les escoles envien unes fitxes de devolució per a valorar el projecte.
El projecte combina accions de coneixement de la realitat per obtenir informació sobre les opinions i actituds dels joves en relació amb la violència masclista i una programació de tallers i activitats participatives per treballar els riscos i mancances detectats en la recerca. Al final del procés es repeteixen enquestes per comprovar quin efecte han tingut les accions realitzades i en quina mesura han influït i modificat el posicionament, opinions i actituds dels mateixos joves consultats en l’inici del projecte. A més d’actuar com a accions directes de conscienciació i prevenció de riscos futurs, les activitats del projecte permeten fer una diagnosi de la situació, ajuden a determinar les mancances que hi ha en aquest camp i aporten coneixement i informació valuosos per dissenyar un programa estable de treball per al futur immediat. Així, no es pretén reproduir periòdicament el mateix procés cada quatre anys, sinó que es concep el projecte com una intervenció puntual que ha de permetre dissenyar un model d’actuació possiblement no tan intens però sí més estable i continuat.
Identificació
Núm. referència:
020
Data d’introducció:
Data d’actualització:
09/09/2021
Institució:
Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) i Departament de Joventut
El projecte s’inicia l’any 2012 amb una primera enquesta als alumnes de 1r d’ESO dels centres d’ensenyament. Mentre cursen 2n i 3r d’ESO es realitzen tallers per treballar preventivament a partir de les conclusions obtingudes en la recerca, i es realitza una nova enquesta quan fan 4t d’ESO, mercès a la qual s’obtenen les conclusions definitives del projecte.
El projecte, per tant, s’inicia el 2012 i finalitza el 2015, abastant tres cursos acadèmics (2012-13, 2013-14 i 2014-15). A finals de 2015 s’extreuen les conclusions definitives i s’inicia una reflexió per decidir de quina manera s’ha de continuar treballant en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere durant els propers anys.
A partir de 2016, es va incorporar un taller a 1r d’ESO de dues hores de duració on s’explora la temàtica de Diversitat sexual (orientació, identitat, expressió, referents, esterotips) i assatjament i prevenció. Paral·lelament, s’ha iniciat també una línia de treball a primària basada en la coeducació a través d’una col·lecció de contes per les escoles de la Ribera d’Ebre. En finalitzar la lectura i el treball vinculat a aquests contes, els centres realitzen una avaluació amb unes fitxes de seguiment per a la valoració i millora del projecte.
S’ha disposat de 3.000 euros de pressupost aproximat pels tres cursos acadèmics durant els quals s’ha desenvolupat el projecte.
Caldria afegir-hi, a més, el treball dels professionals que formen part de les diverses institucions participants, que ho han fet com a part de la seva activitat laboral habitual i, per tant, no hi ha hagut cost afegit.
La pràctica totalitat dels 3.000 euros s’han destinat al finançament d’una obra de teatre que forma part de la programació d’activitats, a un curs de formació i a l’externalització d’alguns dels tallers desenvolupats als instituts (empreses Obre’t Ebre i Tamaia).
Amb la nova ampliació del projecte i dels projectes de coeducació a la primària, així com la continuïtat de l’activitat del teatre-fòrum amb els i les estudiants de secundària, s’estima un pressupost anual de 1.500 € per a cobrir aquestes despeses i materials, com ara els contes.
Pressupost propi del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre (CCRE). És un projecte que no depèn de finançament, ja que els tallers es duen a terme per la tècnica del SIAD i les tècniques de Joventut. Només algunes activitats puntuals com l’adquisició de nous contes per la maleta de contes coeducatius que es treballa a primària, així com alguna activitat de teatre fòrum que es du a terme a secundària requereixen pressupost. Podem parlar de 1.000 € anuals aproximadament.
El projecte l’han impulsat les dues tècniques de joventut del CCRE, amb la participació de professionals especialitzats de cadascuna de les institucions que hi han col·laborat, de manera que s’ha constituït un equip interdisciplinar integrat pels següents perfils:
– Coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones del CCRE – Coordinadora del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Ribera d’Ebre – Tècniques de Joventut del CCRE – Directors dels centres, coordinadors pedagògics i tutors – Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la Policia Local de Tortosa – GAV dels Mossos d’Esquadra de Móra d’Ebre – Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de les Terres de l’Ebre – Tècniques de l’Institut Català de la Dona – Professionals de lleure educatiu d’entitats del territori
En les darreres edicions, la major part del projecte ha sigut dut a terme per la tècnica del SIAD, les dues tècniques de joventut del CCRE i s’espera que de cara al 2022, s’incorpori un tècnic del SAI. L’equip professional treballa de forma conjunta aquesta temàtica des del mateix Ens Local, donant una forta coherència i coordinació entre les diferents activitats.
Els beneficiaris són alumnes de l’ESO dels 4 centres educatius de secundària de la comarca pel que fa a la realització dels tallers.
I l’alumnat de primària per mitjà de la maleta de contes coeducatius que treballen la igualtat i la coeducació amb el mateix professorat del centre.
Els tallers es realitzen a 1r, 2n i 4rt de l’ESO
.
No hi ha una participació estrictament entesa com a tal, en la mesura que la intervenció és dissenyada i executada pels professionals descrits, però les tècniques de treball són participatives i a través de tallers dinàmics.
Així, es realitza una enquesta al grup diana (alumnes dels tres instituts) quan cursen primer d’ESO. Durant els dos cursos següents, mentre fan 2n i 3r d’ESO, participen de manera programada en nombrosos tallers, xerrades i activitats de dinamització que incideixen en els aspectes detectats a través dels resultats de l’enquesta. Quan arriben a 4t d’ESO es realitza una nova enquesta en la qual es pot contrastar els efectes o incidència de la formació rebuda i de les activitats e què han participat.
El 2013 es va realitzar també una enquesta als alumnes que en aquell moment cursaven 4t d’ESO i que, per tant, no formen part del grup diana, per poder contrastar després els resultats amb els alumnes que han estat integrats al programa.
Hi col·laboren entitats de lleure educatiu i altres activitats recreatives del territori, a través de tallers i alguna de les activitats.
Dintre del Servei d’Atenció a les persones del CCRE treballen conjuntament el Servei de Joventut i el SIAD.
El CCRE coopera necessàriament amb els ajuntaments de la zona que acullen els instituts d’ensenyament secundari, tant a través de les respectives àrees d’ensenyament com amb les seves policies locals. Hi ha també cooperació amb el Govern de la Generalitat a través del Departament d’Ensenyament, titular dels centres, dels Mossos d’Esquadra, i de l’ICD.
La pròpia naturalesa del projecte implica una avaluació continuada, que ressegueix cadascuna de les passes i etapes del procés.
Així, a banda de l’obtenció de conclusions de les tres enquestes realitzades (a 1r d’ESO i dues a 4t d’ESO), per a cadascun dels tallers i activitats realitzats hi ha una valoració en la qual s’analitza, d’una banda, l’efecte i opinions dels joves, dels professionals implicats en la mesura que suposa també un aprenentatge per a ells, dels pares i mares que també participen en alguns tallers, i de les entitats que hi participen.
Malgrat això, però, no disposem de documents d’anàlisi ni d’exposició de resultats quantificats. En l’apartat de documents es pot consultar textos adreçats als mitjans en els quals es resumeixen les conclusions que s’obtenen, però no disposem de documents finals d’anàlisi i resultats.
El projecte integra d’una manera programada i coherent accions de coneixement de la realitat amb accions que pretenen incidir en ella amb la intenció d’avaluar-ne finalment l’efecte i resultats. A més d’oferir una fotografia fidel de les opinions i actituds dels joves respecte a la temàtica que centra el projecte, permet avaluar la pròpia intervenció. D’altra banda, pretén convertir-se en el fonament d’un model d’actuació futur, basat en el coneixement obtingut durant l’execució del projecte. La periodització i planificació del projecte, per tant, és molt precisa i s’imposa el repte de dissenyar polítiques a partir del coneixement pràctic de la realitat. És un bon model d’intervenció pública, que integra el coneixement i la praxi interdisciplinar i coordina l’acció de departaments i serveis diversos de l’administració.
1. Integra com a objectiu la mesura i resultats de la intervenció Una bona part del sentit i finalitat del projecte radica justament en la capacitat d’observar, mesurar i avaluar el resultat de la mateixa intervenció per obtenir-ne conseqüències de cara al desenvolupament futur del mateix projecte o d’un altre que li doni continuïtat. Per tant, assumeix d’entrada que no es disposa d’un coneixement suficient de la realitat, i converteix la pròpia actuació en una manera d’aconseguir-lo. El posicionament tècnic és impecable.
2. Porta la transversalitat a sectors no habituals en joventut Assumeix la complexitat de la temàtica que aborda el projecte integrant en ell la participació d’àrees que no són presents amb gaire freqüència en les polítiques de joventut, com els cossos de seguretat. Així, possibilita el contacte i treball conjunt, per exemple, entre policia local, mossos d’esquadra, tècnics de joventut, entitats de lleure i centres d’ensenyament. Cadascuna d’aquestes instàncies assumeix que existeix una problemàtica que requereix una intervenció complexa i la participació d’agents diversos.
3. Vincula pares i mares amb la política de joventut Tot i que en la valoració de les accions realitzades es remarca la dificultat d’abordar aquesta problemàtica amb pares i mares i el poc èxit obtingut, és interessant l’esforç per integrar les famílies en el desenvolupament d’un programa que vol generar nous hàbits i conscienciar els joves. Assumeix que tot allò que es pugui fer des de l’acció pública necessita un reforç en les dinàmiques familiars.
4. Preveu la formació dels professionals En assumir les mancances existents a la comarca en l’actuació preventiva de la violència de gènere s’assumeix també la necessitat que els professionals en contacte amb els joves es formin per poder actuar amb coneixement de causa. Hi ha accions formatives concretes, però el conjunt del projecte es converteix en una oportunitat d’aprenentatge per incorporar aquesta temàtica en la quotidianitat del treball dels professionals que hi estan implicats.
5. Projecció en el futur El projecte es dissenya amb una estructura tancada, amb principi i final. Però en els seus objectius incorpora la idea que amb la seva execució s’obtindrà el coneixement necessari per dissenyar un model d’intervenció futur que hauria de poder-se implantar de manera estable. El final del projecte, per tant, es converteix en una mena de promesa de continuïtat futura.
Quatre tècniques vinculades al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (CCRE) desenvolupen el projecte. Les tasques de coordinació les assumeix Josefina Piñol.
Josefina Piñol Tècnica de Joventut al CCRE des del 2007. El 2015 entra a formar part de les taules de treball comarcal de seguiment del protocol de la violència masclista amb diferents agents del territori. Des del 2012 treballa com a tècnica, tallerista i realitzant tasques de coordinació del projecte Kant per la Igualtat. Llicenciada en psicologia, postgrau en RRHH i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones i associacions com Tamaia i Candela.
Anna Rel Treballa al CCRE des del 1992. És coordinadora de l’àrea de Serveis a les Persones i fa de portaveu i enllaç a les comissions tècniques d’elaboració i seguiment del protocol de la violència masclista a les terres de l’Ebre. Des del 2012 treballa com a tècnica, difusora i enllaç amb les taules tècniques de la violència i les institucions en el projecte Kant per la Igualtat. Diplomada i Grau en Treball Social, pèrit social a nivell judicial, mediadora familiar, postgrau en direcció de serveis socials públics i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de l’Institut Català de les Dones i l’associació Tamaia.
Montse Barceló Treballa al CCRE com a educadora social a l’ àrea de Serveis Socials i com a coordinadora del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) des del 2006. Forma part de les comissions tècniques d’elaboració i seguiment del protocol de la violència masclista a les Terres de l’Ebre i a l’equip comarcal de treball amb els agents del territori. Des del 2012 treballa com a tècnica i tallerista en el projecte Kant per la Igualtat. CFGS en Integració Social, diplomatura Educació Social i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de l’Institut Català de les Dones i l’associació Tamaia.
Mireia Grangé Treballa al CCRE com a tècnica de Joventut, des del 2005. Des del 2012 treballa com a tècnica i tallerista en el projecte Kant per la Igualtat. Llicenciada en Filologia Catalana, postgrau de correcció i qualitat lingüística i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones i associacions com Tamaia i Candela.
Les responsables del projecte opinen Quan vam iniciar el projecte volíem treballar un ampli col·lectiu de la societat on hi hagués un espai educatiu (escoles, instituts, activitats de lleure i famílies). Vam acotar treballar amb secundària i les famílies d’aquests joves. Ens vam trobar amb la gran dificultat de poder arribar als pares per la falta d’implicació i compromís. Una altra de les dificultats va ser implicar el professorat per a rebre formació i engrescar-los a treballar la temàtica més enllà de les nostres intervencions. Partíem d’un pressupost de gairebé zero; no es preveia la subcontractació d’activitats i ens va suposar emprendre una feina afegida a les tasques diàries de cadascuna de nosaltres.
Hem après molt realitzant aquest projecte ja que hem realitzat diverses formacions. Destacaríem com a molt important que els joves ens han demostrat que amb la nostra feina hem incidit i podem incidir en la seva educació.
El Kant es va plantejar com un projecte viu, partint d’una metodologia de treball concreta, però sense definir cadascun dels tallers. Ens hem anat adaptant a les propostes que ens oferien els professionals del territori i d’alguna petita activitat que hem pogut subcontractar, negociant la despesa amb l’ens. Es un projecte que s’ha anat creant en el temps.
Vam haver d’abandonar la idea de treballar amb els pares per la seva falta d’implicació i ens hem adonat que caldria introduir tallers amb metodologies més dinàmiques i innovadores. També cal incorporar algunes activitats que fomentin el treball cooperatiu fora de les aules i implicar més al professorat.
Per tal que el projecte sigui possible cal molta motivació i implicació personal, formació en prevenció de violència masclista, treball interdisciplinar, fer xarxa amb els diferents agents del territori i voluntat política.
Fem una valoració molt positiva d’aquest temps de projecte per l’aprenentatge i informació que hem obtingut de primera mà al costat dels joves sobre la seva realitat i les seves necessitats i no només en la temàtica treballada si no que també en altres. Perquè quan és parla d’un tema, col•lateralment surten moltes altres coses. També per les sinergies i xarxa que hem creat al territori i la repercussió social del projecte en diferents àmbits que treballen en prevenció.
Quan reflexionem al voltant del que hem viscut, ens adonem que els estereotips sexistes existeixen i que hi ha parelles que conviuen amb abusos de diferents maneres i intensitats. Amb les edats amb les que hem treballat es dóna més violència psicològica i, sobretot, destaquem conductes de gelosia i de control. I tots, tan ells com elles, d’alguna manera ho normalitzen.
Fruït de la nostra intervenció hem vist en aquest temps un canvi en els joves, que han après a identificar les situacions de desequilibri de poder i diferents tipus de micro-violències i demostren conèixer els recursos disponibles en cas de necessitar-los. No obstant, costa molt que això es tradueixi en un canvi intern i d’actitud perquè encara tenim els mateixos joves que senten, per exemple, que si la parella sent gelosia i et controla és perquè t’estima. És un sentiment arrelat que pot més que el pensament, encara que la raó digui que no hauria de ser així. Per això ells mateixos proposen que caldria treballar valors com el respecte i la igualtat o l’autoestima a edats més primerenques.
Per al futur del projecte, hem d’atendre l’encàrrec dels nostres joves de començar a treballar amb els més petits. Actualment ja fem reunions amb els equips dels serveis educatius de la comarca per consensuar i establir la manera de treballar amb les escoles. Continuarem amb secundària treballant la igualtat, centrant-nos més en l’àmbit de la parella al primer cicle de l’ESO i a 3r i 4t entraríem en la violència. Durant 2016 redefinirem tot aquest treball de futur per al qual comptarem també amb el suport de l’associació Candela que ens ofereix la Direcció General de Joventut.
Programació d’activitats que combinen l’oci, el caràcter educatiu i el treball comunitari dels col·lectius juvenils amb un eix temàtic que gira sempre al voltant dels rumors i llegendes urbanes amb lligams històrics.
Descripció general
L’impuls del projecte correspon al Servei de Joventut de l’Ajuntament i a la Biblioteca Pública de Tarragona, però es lliga també de forma estreta a l’Escola de Lletres de Tarragona i a la Universitat Rovira i Virgili a causa de la component literària de les activitats i del seu potencial educatiu. La meitat del contingut de la programació, a més, correspon a entitats i col·lectius juvenils de la ciutat, que participen tant en el seu disseny com en l’execució, de forma directa. Es tracta gairebé sempre d’activitats nocturnes, gratuïtes, que esdevenen una alternativa a l’oci juvenil de la ciutat, de manera que es lliga el caràcter lúdic de la programació amb els continguts culturals i d’expressió artística. Es realitza sempre durant el darrer trimestre de l’any, però el procés participatiu i de disseny de la programació es desenvolupa pràcticament durant tot l’any. El cicle consta d’entre 10 i 15 activitats, amb tallers, presentacions teatralitzades, enigmes nocturns, contacontes, xerrades i escenaris oberts. Les activitats tenen lloc en espais públics de referència com l’Espai Jove Kesse i la biblioteca pública, però també en espais de carrer, en places i en entorns patrimonials. S’intenta, a més, que tinguin lloc en diverses zones de la ciutat per facilitar l’accés de tota mena de joves. La implicació de diferents àrees municipals i la participació d’institucions facilita que en el transcurs dels actes hi hagi nombrosos professionals del treball en proximitat aprofitant les dinàmiques de Participació juvenil amb l’objectiu de treballar la integració i cohesió social.
El projecte es va iniciar l’abril de 2012 partir de diverses col·laboracions puntuals entre el Servei de Joventut de l’Ajuntament i la Biblioteca Pública. D’aquí va sorgir la idea de fer una primera programació, que va tenir lloc la tardor del mateix any. Des de llavors, s’ha anat repetint anualment, sempre durant el quart trimestre. Fins al moment, per tant, s’ha realitzat quatre edicions, i la cinquena està en preparació.
Entre abril i agost es realitza la planificació i el disseny de les propostes, amb la intervenció de tots els agents implicats (administració, institucions i entitats i col•lectius). La difusió i promoció del cicle es realitza entre el setembre i l’octubre, i la programació d’activitats té lloc entre octubre i desembre. El gener de cada any es realitza l’avaluació.
El pressupost per a 2015 va ser de 4.500 euros, destinats essencialment a la producció de les activitats i a la comunicació de la programació.
El pressupost de les diferents edicions ha oscil·lat entre els 2.500 i els 4.500 euros, de manera que en l’actualitat estem en la banda alta de la dedicació pressupostària.
D’altra banda, en el pressupost no s’hi compten les despeses de recursos humans, que corresponen al treballs dels professionals dels diferents agents que intervenen en l’organització (tècnics de joventut de l’ajuntament, equip de la biblioteca, professors de la URV, membres de la secció jove de l’Escola de Lletres i dinamitzadors de les entitats que hi participen).
L’edició de 2015 es va finançar amb les següents aportacions
Pressupost Servei de Joventut Municipal 1.000.- Biblioteca Pública de Tarragona 1.000.- Arxiu del Folklore de la URV 500.- Ministerio de Sanidad y Consumo 2.000.- Plan Nacional sobre Drogas TOTAL 4.500.-
Aquesta estructura de pressupost es repeteix aproximadament cada any, de manera que l’aportació del Servei de Joventut ronda un percentatge fixe del voltant del 30%. Cal tenir en compte, d’altra banda, que sense l’aportació de les entitats a través de la seva dedicació i treball voluntari, el pressupost s’encariria significativament.
El nucli impulsor de la programació el constitueixen els tècnics de joventut del Servei de Joventut de l’Ajuntament i l’equip directiu i tècnic de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Cal afegir-hi l’aportació dels professors de la URV i els membres de la secció jove de l’Escola de Lletres de Tarragona.
Finalment, cal comptar amb l’aportació dels monitors i/o dinamitzadors de les entitats que hi col•laboren.
S’adreça genèricament a tota la població jove de Tarragona, en les edats compreses entre els 12 i els 35 anys.
Es calcula que en les quatre edicions realitzades fins al moment s’ha arribat al voltant dels 3.000 participants. En cada edició es programa entre 10 i 12 activitats.
Per a cada edició hi ha una recollida inicial de propostes a la qual fan aportacions específiques els joves a través de diverses entitats de les quals formen part (entitats de lleure, col•lectius de teatre, associacions de veïns, etc.). A partir de les propostes inicials s’estructura el pressupost necessari i s’inicia la producció de les activitats, que en bona part és assumida completament per les entitats i, en per tant, pels joves que en formen part.
Hi ha una difusió específica i una petició de propostes als centres d’ensenyament secundari de la ciutat.
Les entitats hi participen proposant activitats, col•laborant en la seva execució o assumint-la de forma completa. Cada any varia el nivell de participació en cada activitat perquè cada any la programació és diferent.
Boikot Teatre Rebeca Crazy Dancers Tornavís Teatre Associació Ariadna Club de Còmics de la Biblioteca Pública Entitats de lleure educatiu Associació de Veïns de Riuclar Col·lectius informals de joves
El sistema d’avaluació establert pel Servei de Joventut estableix cada any un percentatge de coorganització de les activitats, per saber en quin grau s’assumeixen les tasques i responsabilitats pròpies de la gestió. En les quatre edicions realitzades fins al moment s’ha arribat sempre, com a mínim, al 75% de coorganització.
La cooperació interdepartamental s’estableix essencialment entre els Serveis de Joventut i de Cultura, a través de la Biblioteca Pública de Tarragona i altres equipaments com centres cívics.
Els responsables del projecte parlen de coautoria de la programació, de manera que la cooperació és completa, i els projecte l’assumeixen conjuntament.
A un altre nivell, s’estableix un sistema de coordinació amb el Servei d’Ensenyament per a la difusió als centres d’ensenyament secundari.
Els serveis municipals (Joventut i biblioteca) cooperen per a la realització del projecte amb les següents institucions:
Universitat Rovira i Virgili, a través del seu Arxiu del Folclore Escola de Lletres de Tarragona, a través de la seva secció jove Museu Arqueològic Nacional de Tarragona (Re-viure la Necròpolis) Centre Cívic Sant Salvador (Projecte UrbanLab) Punt Òmnia de Riuclar Museu d’Història de Tarragona Auriga Serveis Culturals Limònium
Cal tenir present, d’altra banda, el suport econòmic que rep el Servei de Joventut de la Direcció General de Joventut de la Generalitat a través del seu Pla Local de Joventut, i la subvenció específica per al projecte des del Pla Nacional sobre Drogas, del govern de l’Estat.
El Servei de Joventut de l’Ajuntament ha establert un model fixe d’avaluació del projecte, en el qual es contemplen sempre el nivell de cogestió, el nivell de motivació del grup de treball i dels socis impulsors, el grau i component jove de les entitats implicades, la satisfacció dels assistents, l’impacte en la ciutat, la distribució de les activitats per la ciutat i el nivell de qualitat i creativitat de les activitats.
Avaluen els usuaris, els monitors i responsables de cada activitat, els departaments municipals implicats i l’equip de dinamització i coordinació del projecte.
L’avaluació es realitza sempre durant la segona quinzena de desembre i es pot allargar fins al mes de gener. Al mes de febrer ja es comença a incorporar canvis i millores derivades de l’avaluació en el projecte del nou anys.
Reproduïm tot seguit el sistema d’indicadors amb què treballen:
Nombre usuaris – número absolut Edat / franges – % Gènere – % Nombre d’activitats segons àmbits – gràfic de barres verticals amb quantitatiu Grau de satisfacció dels usuaris – interval de l’1 al 5 Grau d’assoliment d’objectius – segons indicador programa Grau de coorganització / cogestió de les activitats – nivells 1 a 5 Fonts i canals de comunicació – % Punts forts / Punts febles – camp descriptiu / dos columnes Històric del programa – gràfica lineal
La ciutat a cau d’orella s’insereix en la tradició de programes de prevenció inespecífica, que es fonamenten en l’oferta d’activitats lúdiques per constituir una alternativa a l’oci de consum, associat potencialment a hàbits de risc. La virtut destacable d’aquest projecte, però, és que construeix una oferta d’oci amb continguts culturals i artístics de primer nivell, que vinculen els nois i noies al seu entorn i potencien sentiment de pertinença a la ciutat on viuen. Tot això ho fa primant la programació d’activitats ideades i desenvolupades pels propis joves o per entitats i col·lectius en els quals participen. Així doncs, el projecte conjuga prevenció, promoció d’hàbits saludables, cohesió social, participació, creativitat i divulgació cultural. Es tracta d’una combinació difícil en un plantejament teòric, però que s’assoleix en el cas de Tarragona gràcies a la conjugació de l’esforç compartit entre les àrees de Joventut i Cultura de l’ajuntament amb la implicació d’institucions del món acadèmic i patrimonial i un elevat nivell de participació i cogestió amb entitats i joves.
1. Conjuga el treball en proximitat amb institucions acadèmiques Els professionals de joventut i dinamitzadors que treballen en contacte directe amb els joves conjuguen esforços amb l’expertesa de responsables d’institucions de gestió patrimonial, de manera que es posen en contacte el món del treball en proximitat amb els ciutadans (joves, en el nostre cas) amb el coneixement acadèmic. D’una banda apropem els joves a sabers habitualment percebuts com a àrids, i d’una altra explorem el potencial dinamitzador i cohesionador de la història i el patrimoni.
2. Vincula l’oci amb la pertinença i la cohesió Explora l’ús d’activitats d’oci com a elements de cohesió social i de revalorització de l’entorn i el seu patrimoni. D’aquesta manera es genera sentiment de pertinença i implicació amb la pròpia ciutat sense necessitat de recórrer a un discurs transcendent ni allunyat de les dinàmiques juvenils. Humanitza la vivència de la ciutat i proposa els joves com a transmissors de coneixement d’una forma lúdica i atractiva.
3. Tracta diferents espais i equipaments públics com una única xarxa Posa en un mateix nivell d’interès equipaments específicament juvenils (casal de joves) amb equipaments netament culturals (biblioteca, centres patrimonials..) i els usa indistintament en una programació que persegueix al mateix temps objectius de dinamització social i de difusió i promoció cultural. Ajuda a pensar els equipaments públics com una xarxa única.
4. Connecta àmbits d’actuació diferents en una única programació Cultura, participació, oci, dinamització juvenil, prevenció, salut, formació. Permet treballar objectius públics ben diversos amb un únic projecte. Promou i fa inevitable la cooperació entre professionals d’àmbits diferents de gestió. Esborra barreres entre departaments de l’administració pública.
5. Promou la gestió i cogestió juvenil Tot i que per la seva naturalesa i objectius podria tractar-se d’una programació molt dirigida, estimen que al voltant del 80 per cent de les activitats són produïdes pels propis joves, a través de col•lectius i entitats de les quals formen part. A banda de l’interès que té per si mateix el fet que els joves gestionin els propis interessos, els empeny a participar en el disseny d’un projecte que es planteja objectius habitualment allunyats de la participació: prevenció, promoció d’hàbits saludables i difusió del patrimoni.
El màxim responsable tècnic del projecte és Siscu Guirro, tècnic municipal de joventut.
Siscu Guirro Llauradó Llicenciat en Història per la URiV i Màster en Societat, Cultura i Història de les Religions del Món. Cursos d’especialització en polítiques de joventut i planificació i gestió, i actualment cursant el Màster Interuniversitari Joventut i Societat. Tècnic de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2004 com a coordinador dels programes educatius de lleure i responsable del programa d’alternatives, d’oci i consum. Membre del grup impulsor de “la ciutat a cau d’orella”, i coordinador del grup de treball.
Emili Samper Prunera Doctor en Filologia Catalana i màster en Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes. Treballa a l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la URiV. Activitat investigadora en la literatura oral popular. Forma part del grup de treball de “la ciutat a cau d’orella”.
Imma Pujol Bibliotecària i contacontes. Responsable de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Dolors Saumell Bibliotecària, llicenciada en geografia i història; màster en direcció de sistemes d’informació. A l’actualitat directora de la Biblioteca Pública de Tarragona
Ingrid Ventura Membre de l’Associació Tarragona Literària i responsable de la secció jove de l’Escola de Lletres.
Toni Martí Marsal Llicenciat en Pedagogia i en Antropologia. Màster en joventut i en antropologia urbana i postgrau en cooperació internacional. Durant més 20 anys vinculat a entitats sòcioculturals i artístiques. Gestor cultural de 1998 a 2002 i tècnic de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2002 (coordinador tècnic des de 2008). Participa en la coordinació, seguiment i avaluació de La Ciutat a cau d’orella.
Georgina López Félix Animadora sociocultural i curs d’aprofitament del Postgrau en Gestió Cultural de la URiV. Col·labora en el disseny de les activitats que es realitzen a l’Espai Jove Kesse, definint els recursos espacials i materials, també com part implicada en l’avaluació del projecte La ciutat a cau d’orella.
Isaac Fernández Pardo Tècnic en administració, comerç i relacions públiques i tècnic superior en gestió comercial i màrqueting, realització d’audiovisuals i espectacles. Durant més de 15 anys, vinculat amb associacions juvenils en l’àmbit local i en l’espai iberoamericà. Coorganitzador del Fòrum Social de la Conferencia Mundial de la Joventut de 2010. Dinamitzador de l’Espai Jove Kesse des de 2012. Responsable del projecte d’espais oberts amb joves de 12 a 18 anys. S’ocupa de la difusió, seguiment i avaluació a La ciutat a cau d’orella.
Núria Boronat Cisteré Llicenciada en Enginyeria Química per la URiV. Màster en Enginyeria Ambiental. Cursos d’especialització en polítiques de joventut. Dinamitzadora juvenil durant 2010 i 2011 i tècnica de joventut de l’Ajuntament de Tarragona des de 2011 com a coordinadora de l’Oficina Jove del Tarragonès. Suport a la comunicació, seguiment i gestió del projecte “la ciutat a cau d’orella”.
Els responsables del projecte opinen Concentrar el cicle durant la tardor fa complicat mantenir un contacte personal entre els membres del grup impulsor conformat per les tècniques de la Biblioteca Pública de Tarragona, un tècnic de l’Arxiu del Folklore de la URV, una membre de l’Escola de Lletres de Tarragona i jo mateix (Siscu). Cadascú, des del seu espai de treball, avança temes interns però no és fins passades les vacances d’estiu que podem assentar les bases de cada edició. Fem la revisió del cicle durant el mes de desembre i obrim la fase de disseny durant el mes de juny.
Una altra de les dificultats és aconseguir l’obertura dels espais en horari nocturn. Hem resolt aquest aspecte amb la complicitat puntual d’espais com poliesportius i museus. Aquest fet també ens fa mirar més cap a l’espai urbà, cosa que emet una mirada positiva envers el conjunt de la ciutadania. Podria dir que fa més transparent el projecte si es remet a l’ús de l’espai urbà.
Té un gran valor del retorn de la comunitat educativa, la qual ha acollit el projecte amb entusiasme. Hem après a implicar grups de joves en les diferents fases del projecte.
El fet de treballar en equip amb agents i professionals de diferents àmbits i disciplines (educació, salut, serveis socials, cultura…) ha permès enriquir i consolidar l’efecte transformador del projecte. Treballar amb equipaments com la biblioteca pública, la universitat, la casa de les lletres i perquè no, l’espai jove, fa que tot plegat obtingui una solvència contrastada en el camp educatiu i social.
El fet de treballar amb pressupostos ajustats i condicionats a les aportacions de finançament extern i a partides de suport provinents de cada soci del projecte, fa que es dosifiquin millor els recursos i explorem noves formes d’expressió i treball amb joves basades en la creativitat i la Innovació.
Ens cal millorar l’adequació dels materials i les propostes d’activitat als joves de 12 a 17 anys, ja que bona part prové de llibres i documentació que cal descobrir, fer accessible i adaptar per captar l’atenció i l’interès dels joves.
Inicialment, estava pensat únicament per a públic juvenil però a dia d’avui no fixem edats màximes de participació. El programa és eminentment jove, conduït per joves i dirigit a la població jove, però mantenim la possibilitat d’acollir altres públics que esporàdicament acompanyen el projecte. Aquest punt intergeneracional ha millorat la percepció ciutadana del projecte.
Per a les properes edicions ens cal una col·laboració més estreta en la fase de gestació del projecte. Cal equilibrar les intensitats de treball entre la fase de disseny i la d’implantació.
Pel que fa als recursos, ens cal aconseguir el compromís del pressupost amb més antelació. Convé saber amb què es compta des de principi d’any per tal planejar l’abast de les accions.
També ens cal revisar la distribució del temps i de la difusió prèvia de totes les activitats del cicle. I pel que fa a la difusió, pensem en introduir el treball d’alguna de les accions mitjançant metodologies des de l’entorn 3.0.
Un dels errors que ens convé evitar és la organització de grups massa nombrosos, que fan difícil la realització i aprofitament dels tallers.
Aquest cicle persegueix activitats diverses i poc convencionals com poden ser els enigmes nocturns o les descobertes a espais patrimonials des de components lúdiques, educatives i culturals. L’element llegenda urbana o les històries increïbles atrauen dos dels valors primordials per mantenir viva la projecció any a any d’aquest cicle: la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT.
“La ciutat a cau d’orella” proporciona l’oportunitat de projectar la veu jove i la capacitat d’activar la joventut com a grup implicat i transformador en les expressions i manifestacions socials i culturals a la ciutat. Bona part de l’esforç es destina a facilitar el trànsit entre l’espai educatiu formal i el temps lliure. Per tant, confiem en mantenir la connexió entre equipaments educatius reglats i el que des de l’equip de joventut anomenem espais tarragonajove. Insistirem a lligar els circuits educatius de l’aula amb els que es produeixen en els espais joves o altres equipaments que fomenten el treball amb joves.
La perspectiva de treball és realment bona i un dels reptes importants és enfortir el vincle amb el públic universitari. De cara al futur immediat, ens cal trobar noves temàtiques i pràctiques que motivin la participació dels joves i de tota la ciutadania en les activitats que es realitzen en espais oberts.
Cal seguir teixint vincles i complicitat amb els agents que treballen amb i per la ciutadania jove, principalment amb els centres educatius. I no oblidar la mirada territorial del projecte envers una realitat diversa socialment i culturalment reconeguda a la ciutat de Tarragona.
Art Total pretén reforçar la cohesió social a través del treball comunitari, promovent aprenentatges no formals i estimulant hàbits participatius a través de la dinamització d’un ampli ventall d’activitats.
Descripció general
Espai Jove – Art Total s’emmarca en el programa socioeducatiu anomenat Pla Educatiu d’Entorn – 6-16 (PEE-6-16) de Tortosa. Es pretén reforçar la cohesió social a través del treball comunitari, promovent aprenentatges no formals i estimulant hàbits participatius a través de la dinamització d’un ampli ventall d’activitats.
Els orígens es troben en el Programa de Treball als Barris de l’ajuntament i en el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (PICI) de l’Obra Social la Caixa. El PICI promou un procés de convivència intercultural en el que participa tota la comunitat (administració, recursos tècnics públics i privats i la ciutadania a través d’entitats i grups polítics) i que el dinamitza l’equip tècnic de l’Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat (ACISI), en col·laboració amb l’ajuntament. Es conclou que cal promoure un projecte comunitari estable de cohesió i convivència social a Tortosa.
La política de joventut local tradueix aquests objectius en la posada en funcionament, en paral·lel, de l’Espai Jove i del programa d’activitats Art Total. A través d’una metodologia participativa, en la qual els joves no només proposen sinó que s’involucren en l’execució i valoració de les activitats, s’elabora anualment una programació que inclou activitats de dinamització de l’Espai Jove, accions formatives, activitats culturals, de lleure i esportives i iniciatives diverses gestionades comunitàriament.
L’origen d’Art total cal anar a buscar-lo a l’any 2009, però és entre el 2014 i el 2015 que es consoliden les seves actuacions en el marc de l’Espai Jove. La programació varia força cada any perquè s’adapta a la voluntat i iniciativa juvenil, però manté sempre com a nexe la metodologia participativa i l’art com a mitjà de dinamització i aprenentatges no formals.
Identificació
Núm. referència:
018
Data d’introducció:
Data d’actualització:
27/07/2021
Institució:
Ajuntament de Tortosa / projecte comunitari
Responsable/s tècnic/s:
Gemma Estrada / Kevin Bernal. Coordinadora de l’Edifici Jove Carrilet / Referent Espai Jove
La iniciativa d’acció comunitària que va permetre engegar el projecte s’origina l’any 2009.
La concreció en el projecte PEE-6-16 es produeix l’any 2012, moment en què es configura l’estructura de gestió del projecte Art Total i s’inicien les seves programacions per donar resposta a una necessitat plantejada per la ciutadania en una monografia comunitària.
L’any 2014 es consolida l’Espai Jove com a escenari central de dinamització i el projecte ja es denomina Espai Jove Art Total, amb la cessió d’un local cedit pel Grup Esplai Blanquerna i una Subvenció de l’Obra Social la Caixa. Al voltant d’aquest Espai Jove, neix un grup de treball de joves amb l’objectiu de reflexionar i fer un treball tècnic que permeti desenvolupar, conduir i establir aquest nou lloc de trobada en un referent dirigit al jovent. No obstant això, el seu treball va permetre anar més enllà del mateix local, plantejant una reflexió global amb totes les joves de la ciutat, culminant en la redacció d’un Pla Local de Joventut que serà aprovat el 2016 per l’Ajuntament de Tortosa.
Des de l’any 2016, l’Espai Jove canvia d’ubicació, amb la dotació de nous equipaments per part de l’Ajuntament de Tortosa, qui assumeix les despeses d’aquest nou espai mentre el Grup Esplai Blanquerna continua gestionant el projecte. El nou canvi d’ubicació presenta reptes i oportunitats noves. Per una banda, el nou edifici, on es reuneixen diferents serveis relacionats amb les joves, permet una major coordinació en el treball, millorant el funcionament del projecte. Per l’altra, serà necessari assegurar la continuïtat de les joves que estaven prèviament vinculats a l’Espai a la vegada que es capten noves joves.
La programació pren formes i ritmes diferents cada any, en funció de les tasques de dinamització. Inicialment, tenia una durada de 6 mesos, però en l’actualitat, aquest projecte ja es desenvolupa durant els 12 mesos de l’any estructurat en quatre etapes estacionals: Primavera Jove, Estiu Jove, Tardor Jove i Hivern Jove.
En cada una de les etapes es programen diverses activitats en funció de la voluntat de les persones que hi treballen i la demanda de les joves, les quals continuen sent el motor i l’actiu principal en la presa de decisions i gestió de la programació del projecte.
Enguany, la pandèmia mundial de la Covid-19 va generar una situació d’excepcionalitat a l’Espai Jove. Des del març del 2020, l’espai va haver de romandre tancat al públic, ja que era gairebé impossible conciliar les mesures de seguretat i distància amb l’espai físic de l’edifici. Aquesta situació va provocar una necessitat d’adaptació i flexibilitat a l’hora de continuar la programació i les activitats, organitzant-les a l’aire lliure i seguint les mesures dictades pel PROCICAT.
De cara a setembre 2021, el projecte iniciarà un procés d’aprenentatge per tal d’emfatitzar la participació i l’autogestió, amb l’objectiu de convertir l’Espai Jove – Art Total en un centre completament autogestionat des de i per les joves.
El pressupost fins al 2016 depenia completament d’aportacions externes a l’ajuntament, fins i tot pel que fa als professionals que el gestionen directament. A tall d’exemple, en el darrer any, 2015, es va comptar amb un pressupost total de 66.500 euros. Es desglossa de la següent manera:
– 18.000 euros destinats a la contractació de tècnics referents de l’Espai Jove amb una dedicació de 15 hores setmanals cadascun.
– 45.000 euros destinats a un pla d’ocupació subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) mercès al qual es contracta un tècnic i un monitor cada sis mesos (quatre contractacions anuals, per tant). Dediquen aproximadament el 70 per cent del seu temps de treball al projecte.
– 3.500 euros per a activitats i materials diversos
Actualment, tot el pressupost està assumit per l’Ajuntament de Tortosa, el qual dota el projecte per fer tant les activitats d’Art Total com la seva dinamització. L’any 2021, el pressupost es va desglossar de la següent manera:
– 20.000 euros d’aportació municipal destinats a la contractació d’un tècnic referent de l’Espai Jove amb una dedicació de 20 hores setmanals.
– 22.500 euros destinats a un pla d’ocupació subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) mercès al qual es contracta un tècnic i un monitor cada sis mesos (dues contractacions anuals). Dediquen aproximadament el 100% del seu temps de treball al projecte.
– 3.500 euros per a activitats i materials diversos
En general, podem veure una reducció de gairebé la meitat de la despesa dedicada al pla d’Ocupació.
El 2015 es va comptar amb les següents entrades de pressupost:
21.500 euros d’un patrocini de l’Obra Social la Caixa 45.000 euros de subvenció del Fons Social Europeu a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
En el finançament del 2021 on s’observa el canvi del finançament privat cap al finançament públic, es va comptar amb les següents entrades de pressupost:
-23.500€ d’aportació municipal. -22.500€ de subvenció del Fons Social Europeu a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) pel Projecte Treball als Barris.
Tenint en compte que Espai Jove – Art Total és un projecte comunitari en el qual participa l’ajuntament, la responsabilitat del seu desplegament és compartida entre el projecte municipal de joventut i l’equip comunitari.
La referència per part del consistori és Gemma Estrada, Coordinadora de l’Edifici Jove Carrilet. Més enllà de la seva tasca tècnica, però, el projecte es desenvolupa gràcies al referent i dinamitzadors de l’Espai Jove, Kevin Bernal, que treballa a temps parcial (20 hores setmanals) i un tècnic i un monitor a jornada completa que es renoven cada sis mesos en funció de l’aprovació del Pla d’Ocupació en el marc del qual desenvolupen la seva tasca. Respecte al 2016, la gestió de l’Espai Jove s’ha reduït, ja que inicialment hi havia dos referents a 15 hores setmanals cadascú, el qual implica una major quantitat de feina pel dinamitzador actual. És per això que hi ha una creixent necessitat de personal itinerant, un dels quals tingui un perfil de comunicació digital, donat el canvi de paradigma en la comunicació amb les joves a través de les xarxes socials arran de la pandèmia.
Més enllà de la tasca d’aquests professionals, el projecte es desplega amb la participació de suports tècnics de les entitats impulsores, de l’equip comunitari en el qual hi són representades diverses àrees municipals i amb els recursos humans i iniciatives voluntàries d’origen comunitari.
Cal afegir-hi monitors i talleristes específics de cada activitat concreta.
S’adreça genèricament a tota la població jove de Tortosa d’entre 15 i 35 anys. L’any 2021 es xifren en 7.167 els joves de 15 a 34 anys de la ciutat.
En termes generals s’estima que al voltant de 200 joves diferents participen en algun espai d’activitat i treball comunitari del projecte, que uns 40 són impulsors directes d’activitats i que el nucli de treball estable és d’uns 28 nois i noies. Aquestes dades es mantenien, amb lleugeres variacions, de forma estable des de 2013 i fins a l’actualitat.
Al 2019, l’Espai Jove va arribar a tenir gairebé 4500 participants tant en les activitats d’Art Total com en la participació a l’Espai Jove físic amb l’organització de 56 accions de dinamització. Arran de la pandèmia, aquesta xifra s’ha reduït dràsticament, per no poder obrir el servei seguint les recomanacions dels PROCICAT. Així doncs, per l’any 2020 la participació va ser de 400 joves en les activitats (per les restriccions de presencialitat) i 5700 en les activitats on-line.
En certa manera, el canvi d’edifici a la zona més cèntrica, així com un major ús de les xarxes socials han permès arribar a un major número de joves. Aquesta evolució en els darrers anys confirma la consolidació del projecte i mostra l’alta acceptació, reconeixement i valoració positiva per part del jovent del municipi. Tot i això, abans de la pandèmia l’Espai Jove tenia un grup de 30 joves que es trobaven en situació de risc i dificultats socioeconòmiques que hi anaven de forma diària. A causa de la pandèmia, aquests joves no han pogut accedir altres alternatives, com activitats on-line. A més, les restriccions horàries, la necessitat d’inscripció o de cita previa per accedir a l’espai, ha fet que aquests joves amb dificultats socioeconòmiques hagin deixat de participar, posant en relleu un dels múltiples reptes que va haver de fer front el projecte.
Parlen sempre de procés i d’investigació participativa. Generen espais de relació estable amb els joves (que es consolida a partir de l’Espai Jove) i a través de la interlocució es proposen activitats i serveis definitis pels propis joves i gestionats en part de forma comunitària.
Estableix nuclis de participació estables. Inicialment, en la memòria de 2013 (que podeu consultar en l’apart “Per saber-ne més”) fins i tot llisten els nois i noies que integren el grup central de treball. Aquell mateix any xifren en 200 els joves que han participat en el disseny i execució de les activitats. En l’actualitat, amb el desenvolupament de les noves tecnologies i xarxes socials, les joves poden participar a través d’enquestes, Facebook i Instagram per a una participació més directe i quasi instantània. Així doncs, s’organitzen enquestes periòdiques per a saber l’opinió de les joves i rebre feedback, enriquint el projecte i les activitats amb un diàleg constant amb els i les beneficiaries.
Cal distingir entre la participació d’entitats locals i l’aportació d’organitzacions externes al municipi, que aporten coneixement tècnic i finançament. Així, cal remarcar les tres associacions que formen part del grup impulsor que són en l’origen del projecte:
Llistem tot seguit les entitats locals amb implantació al territori que participen en els processos comunitaris:
– Associació Obre’t Ebre -Xarxa per la Convivència -Oficina Jove del Baix Ebre -Oficina del Voluntariat de Tortosa -Direcció general de Joventut de la Generalitat -Associació Nadal Joventut -Club de Rem Tortosa -Grup de Treball Delta Sostenible -GEPEC
Cal afegir-hi, a més, persones individuals i empreses que del municipi que participen en el projecte comunitari.
El PEE-6-16 integra l’acció coordinada de diferents programes de l’Ajuntament de Tortosa:
Programa de Treball als Barris Pla Educatiu d’Entorn, Projecte 6-16 Pla d’Intervenció Comunitària Intercultural Pla Local de Joventut de Tortosa
Hi participen també de manera ben directa els departaments sectorials de Festes, Tortosa Esports, Acció Social i Cultura.
A banda de l’impuls i la participació de l’ajuntament en la dinàmica comunitària, el projecte concerta la participació de diferents institucions:
Generalitat de Catalunya (SOC, Coordinació Territorial de Joventut i Serveis Territorials d’Ensenyament) Diputació de Tarragona Programa Erasmus Plus (UE) CRAES Pisos de menors tutelats
La Unitat de Joventut avalua totes les activitats realitzades de forma individualitzada, detallant logística, desenvolupament, resultats quantitatius i una valoració subjectiva. S’incorpora sempre accions de valoració de la satisfacció dels joves participants, tant si ho fan com a usuaris o com a participants en la pròpia execució. La informació que aporten sobre aquesta qüestió en les diferents memòries anuals és desigual, però en la de 2019 hi ha una relació detallada de resultats a través del seguiment dels objectius i els seus indicadors.
El projecte suposa un esforç considerable d’acumulació de recursos de procedències diverses per posar en marxa una actuació integral adreçada als joves. L’ajuntament actua com a catalitzador d’iniciatives privades de caire social que impulsen un procés comunitari i les lliga a través de l’actuació interdepartamental dels seus responsables tècnics. Tot i que la disponibilitat econòmica de l’ajuntament és escassa, aconsegueix consolidar al llarg de diversos anys aportacions externes que donen continuïtat al projecte. La part més sòlida recau justament en la integració del projecte en l’acció social del municipi des de diferents programes d’actuació sectorial, de manera que la interdisciplinarietat és una de les principals virtuts. És molt interessant constatar l’acord metodològic de professionals de diferents especialitats.
1. Normalitza l’ús de l’art en actuacions de contingut social L’expressió artística és a l’hora objectiu i mitjà del projecte. Les activitats són, d’una banda, interessants des del punt de vista artístic, però al mateix temps converteixen l’art en un instrument cohesionador i d’aprenentatge social i participatiu per als joves.
2. Els participants reflecteixen la vida intercultural del municipi La composició del grup motor de joves amb el qual es treballa cada any amb continuïtat és un reflex evident de la diversitat de procedències i orígens culturals existent al municipi. El projecte no explicita la seva intenció de promoure la interculturalitat, però ho fa per la via pràctica, interessant i integrant joves d’origen divers en activitats allunyades de la seva quotidianitat i promovent l’aprenentatge i el gaudi del grup. Promou la relació i interactuació entre ells a través de l’activitat artística.
3. Metodologia de treball comunitari amb joves El treball comunitari és adoptat com a metodologia de treball en la dinamització juvenil, entès com a procés i basat en la experimentació quotidiana. Es trasllada, d’aquesta manera, la visió comunitària de les polítiques socials a la dinamització juvenil. Els joves són a l’hora destinataris i executors de les activitats i serveis.
4. Més enllà del treball interdepartamental Diverses àrees sectorials de l’ajuntament participen en el projecte però, més enllà d’això, Art Total neix i creix sota el paraigua d’almenys quatre programes municipals que hi aporten contingut i metodologia (Programa de Treball als Barris, Projecte Educatiu d’Entorn, Pla Comunitari Intercultural i Pla Local de Joventut).
5. Flexible i evolucionat Tot i que la poca estabilitat dels recursos que s’hi destinen pot ser el seu punt feble més important, el projecte supera les dificultats adaptant la seva estructura de funcionament i continguts a les disponibilitats que es van produint des de les diverses institucions que hi fan aportacions. Malgrat els canvis i evolució, es manté la pauta metodològica i les finalitats. Un bon exemple de flexibilitat i adaptació.
La Coordinadora l’Edifici Jove lo Carrilet Gemma Estrada, coordina la política local de joventut en el projecte, però la responsabilitat és comunitària, de manera que ella s’integra en l’equip impulsor com un membre més.
El projecte s’organitza a partir del Grup de Treball de Joves, que forma part de la Comissió de Família del PEE-6-16, i és l’espai tècnic de reflexió i treball que es reuneix cada dues o tres setmanes per fer el disseny, seguiment i valoració de les accions comunitàries que es desprenen de l’Espai Jove. Aquests són els seus membres:
Alba Pallisé Piñol (Tivissa, 1980)
Sóc de l’àmbit de la interculturalitat des del 2006, treballo a ACISI impulsant un procés comunitari a Tortosa per la millora de la convivència i la cohesió social i sóc presidenta de l’entitat Atzavara-arrels. Sóc pedagoga i tinc un postgrau en Pau i cohesió social.
Gemma Estrada Montserrat (Tortosa, 1976)
Treballo com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Tortosa i sóc treballadora social, però la meva professió ha estat des de sempre el treball amb joves. Treballo en polítiques de joventut des de fa 14 anys.
Kevin Bernal (Mollet del Vallès, 1993)
Vinc del camp de l’ensenyament. Fa gairebé 3 anys que treballo en l’àmbit social, primer com a voluntari i desprès com a referent de l’Espai Jove.
Josep Antoni Navarro Badoch (Camarles, 1977)
Llicenciat en Psicologia, especialitzat en intervenció social, educativa i organitzacional. Treballo com a tècnic de programes de participació de l’Agència Catalana de la Joventut a la Coordinació Territorial a Terres de l’Ebre.
Fins el moment, també han participat en el projecte temporalment, treballador i treballadores dels Plans d’Ocupació. I altres col·laboradors: Alejandra Almazán i Roser Arques de l’Oficina Jove del Baix Ebre i també Albert Llatge d’Atzavara ARRELS. Així com Núria Palau del Grup Esplai Blanquerna.
Els responsables del projecte opinen
Com heu pogut veure, el grup de treball tècnic és caracteritza per ser divers i multidisciplinar, i està constituït per persones representants de diferents administracions i entitats que formen part del procés comunitari de la ciutat de Tortosa. Ara bé, això no significa que totes les persones dediquin el 100% del seu temps professional a aquest projecte. Per tant, sempre ens trobem amb el repte d’anar estirant del carro amb els recursos humans que tenim en aquell moment concret de l’any. De fet, la temporalitat i la precarietat en la que es troben alguns dels treballadors/es del projecte és una constant i un tema a reconduir i millorar.
Aquesta imprevisibilitat i discontinuïtat dels equips impedeix avançar al ritme, la constància i la qualitat que caldrien i en alguns casos, les actuacions previstes com a necessàries, pengen del fil dels recursos.
Tot i això, ens trobem en un moment únic a la nostra ciutat, en què les polítiques i les accions en joventut s’han començat a pensar, compartir, dissenyar i dinamitzar des de la col·lectivitat, la comunitat i amb una palpable proximitat amb els i les joves del territori. Com més prop hi som més transformacions floreixen. Però aquestes són lentes i els resultats poc visibles.
Enfront això el treball en grup ens reconforta i enriqueix. En un ambient amb tanta energia i entrega, però, el repte és trobar l’equilibri entre les expectatives, les reflexions i la possibilitat real d’executar allò que es projecta.
I aquí estem, treballant en una redefinició de l’Espai Jove físic però també en l’eteri; aquí estem esperant poder engegar una nova edició d’Art Total; aquí estem treballant en un nou Nou Pla Local de Joventut perquè esdevingui una eina de dinamització real per als propers anys a la ciutat; aquí estem creixent i aprenent dia a dia dels joves i amb els joves.
A Bao A Qu obté el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Visuals
L’associació A Bao A Qu, impulsora de Cinema en Curs, un dels projectes de bones pràctiques de la nostra plataforma, ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Visuals per la tasca realitzada durant l’any 2015.
L’associació A Bao A Qu, impulsora de Cinema en Curs, un dels projectes de bones pràctiques de la nostra plataforma, ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Visuals per la tasca realitzada durant l’any 2015. L’Ajuntament de Barcelona atorga anualment aquest reconeixement en una vintena de modalitats, per destacar el treball de qualitat d’iniciatives impulsades per entitats, col·lectius, creadors o investigadors.
El jurat de la categoria d’Arts Visuals, compost per Xavier Antich (president), Montse Frisach, Emilio Álvarez, Martina Millà i Ramon Parramon ha atorgat el premi a A Bao A Qu per les “iniciatives desplegades durant l’any 2015 en els programes Cinema en curs, Fotografia en curs i Creadors en residència, i per la seva contribució a la necessària relació entre l’educació, la creació i les arts”.
Tal com es desprèn del text fet públic pel jurat, el premi ha estat atorgat justament per alguna de les qualitats i raons per les quals el projecte Cinema en Curs forma part de la nostra plataforma de bones pràctiques des del seu inici, l’any 2012. Estem molt contents per aquest reconeixement, que premia amb tota justícia la magnífica tasca que l’ampli equip que impulsa els projectes de l’entitat. No podem fer altra cosa que felicitar-los i encoratjar-los a seguir treballant amb la mateixa passió i el mateix rigor que fins ara. Ens fan falta molts projectes com el seu.
El jurat del premi d’arts visuals, d’altra banda, ha fet també menció especial a Espai Colona, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar, Passatge Studio, espais independents autogestionats, per haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents.
N’hi ha, ho sabem! Només ens cal detectar-les. Perquè no ens ajudes a trobar bones pràctiques? Fes d’antena d’aquesta plataforma. Converteix-te en un detector de bones pràctiques.
Quants més ulls tinguem, quantes més orelles posem en joc, quantes més antenes tinguem, millors projectes detectarem. Aquesta plataforma es nodreix dels projectes que proposen els professionals de joventut perquè son ells (sou vosaltres!) els que coneixen millor el territori i els que tenen més clares les necessitats de la feina diària. És per això que us animem a convertir-vos en detectors de bones pràctiques. Ningú no coneix els projectes que hi ha al teu municipi o a la teva comarca com tu. Ets la persona més indicada per detectar aquells projectes que són bons i que poden ser útils a la resta de professionals. Perquè no et converteixes en una antena de la Plataforma de Bones Pràctiques?
És fàcil! Només cal que tinguis els ulls ben oberts, i quan detectis un projecte interessant, fes-nos-ho saber. Nosaltres ens hi posarem en contacte i els demanarem informació per passar-la al nostre Consell Avaluador. I, si vols, podràs opinar i fer les aportacions que creguis convenients a l’hora de triar els millors projectes per a la plataforma.
Si ho veus clar i t’afegeixes al projecte o si tens algun dubte per aclarir, fes-nos un missatge a aquesta adreça:
Au va, ajuda’ns. Si no ho fem entre tots, això no té sentit. Fes d’antena per a la plataforma. Fes de detector de bones pràctiques!
Els bancs de bones pràctiques són un instrument valuós per generar coneixement i faciliten la seva democratització en posar-lo a l’abast del conjunt de la comunitat professional.
Els bancs de bones pràctiques són un instrument valuós per generar coneixement i faciliten la seva democratització en posar-lo a l’abast del conjunt de la comunitat professional. Aquesta va ser una de les nombroses conclusions que es van endur a casa les prop de trenta persones que van assistir el 27 d’octubre a la sessió organitzada pel Laboratori de Serveis Socials de l’Escola de l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB. L’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’AcPpJ van presentar els respectius projectes de bones pràctiques i van debatre amb els assistents sobre les virtuts i potencials d’aquest sistema d’aproximació a la realitat.
En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Carmina Català i Yolanda Fierro van explicar el Banc de Bones Pràctiques de l’Àrea de Drets Socials, un projecte que camina des de fa tres anys i que conjuga el coneixement i la difusió de propostes d’intervenció municipals exemplars amb la formació i la promoció de la creativitat com a font d’innovació. En aquest cas, les bones pràctiques s’inscriuen en una administració concreta i tenen com a missió activar i aprofitar el coneixement i les aptituds dels seus propis professionals.
Per la Fundació Carles Pi i Sunyer va parlar Leonardo Díaz, responsable del banc de bones pràctiques d’aquesta institució privada. Díaz va explicar que la fundació va ser la primera institució que va activar, durant els anys 90, la primera experiència de l’estat amb un banc de bones pràctiques de l’administració. Al cap dels anys, però, el projecte va decaure, fins que es va reactivar recentment amb el suport econòmic i material de la Diputació de Barcelona. Els dos darrers anys la Federació Catalana de Municipis ha agafat el relleu com a impulsora i finançadora del projecte. En aquest cas, el repositori de bones pràctiques abasta la globalitat dels municipis catalans i divideix el recull en àrees d’intervenció municipal per especialitzar-ne el coneixement i l’anàlisi. En l’actualitat, el banc, que és públic, acull més de 400 projectes. El podeu consultar aquí.
Per l’AcPpJ, va ser el coordinador de la plataforma de Bones Pràctiques, Pep Montes, qui va exposar les claus del projecte. El debat va ser molt ric, i van aparèixer idees interessants lligades a les bones pràctiques com a font d’innovació i com a fórmula de coneixement compartit. Es va contextualitzar també els reculls d’experiències en el marc de l’actual crisi econòmica i va quedar clar que l’àmbit local és probablement el nivell de l’administració amb més facilitat per a promoure Innovació i, per tant, per generar també bones pràctiques.
Va ser especialment interessant constatar que tant a l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona o com a la Fundació Carles Pi i Sunyer es contemplen projectes adreçats a la joventut com a bones pràctiques, de manera que va aparèixer ràpidament la possibilitat d’establir línies de col·laboració entre les tres iniciatives. Els respectius responsables dels projectes es van emplaçar a mantenir el contacte i explorar possibles vies de relació.
En les imatges podeu veure diversos moments i perspectives del grup que va debatre al llarg de la sessió, i el politòleg Nicolas Barbieri, membre de l’IGOP i moderador del debat.