Plataforma de Bones Pràctiques és un punt de trobada dels professionals de joventut i una eina útil per a la millora dels programes que desenvolupen arreu del país.
8/11 Jornada de bones pràctiques a Tàrrega: El territori i les possibilitats d’ocupació
Assessorament en l’itinerari formatiu i laboral de joves, acompanyament i dinamització de grups de joves en la preparació pel món laboral, treball de competències, formació professional…
Quina ha de ser la funció d’un orientador laboral juvenil? Com acompanyem als i les joves en la cerca de feina? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut vertaderament útils per les persones que s’incorporen al mercat laboral? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Estem prou formades? Com promovem l’empoderament i la Participació juvenil al voltant del gènere i el feminisme? Com tirem endavant polítiques laborals en funció de l’entorn en el que treballem?
En aquesta jornada, en la que tindrem l’oportunitat de conèixer a fons una bona pràctica, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís al voltant d’una temàtica específica: l’ocupació juvenil al territori.
Amb la presentació de la bona pràctica Okup’Alt de l’Alt Empordà.
L’horari previst serà el següent:
10:00h – Benvinguda institucional 10:20h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques 10:40h – Presentació d’Okup’alt 11:40h – Descans amb refrigeri 12:00h – Debat i tancament
25/10 Jornada de bones pràctiques a Vilafranca: Equipaments juvenils, treballem el gènere?
Transversalitat de la perspectiva de gènere, coherència del projecte educatiu, prevenció de violències masclistes i lgtbifòbiques, diversitat sexual i de gènere, relacions sexoafectives, treball en xarxa i comunitari…
Quina ha de ser la funció d’un equipament juvenil? Ha de tenir un projecte pedagògic darrere? Com acompanyem als i les joves amb una perspectiva de gènere? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut que lluitin contra violències masclistes i lgtbifòbiques? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Estem prou formades? Com promovem l’empoderament i la Participació juvenil al voltant del gènere i el feminisme?
En aquesta jornada, en la que tindrem l’oportunitat de conèixer a fons una bona pràctica, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís al voltant d’una temàtica específica: la inclusió de la perspectiva de gènere als equipaments juvenils.
Amb la presentació de la bona pràctica Xarxa d’Espais Joves de Mataró, equipaments juvenils en clau de gènere.
L’horari previst serà el següent:
10:00h – Benvinguda institucional 10:20h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques 10:40h – Presentació de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró, equipaments juvenils en clau de gènere 11:40h – Descans amb refrigeri 12:00h – Debat i tancament
16/10 Jornada de bones pràctiques a Ripoll: relacions, vincles i empoderament juvenil
Coordinació dels i les professionals de joventut amb els centres educatius, treball i comunicació amb estudiants, detecció de necessitats i interessos per a la realització de projectes, intercanvis i accions compartides entre instituts…
Com acompanyem als i les joves en el seu itinerari formatiu i laboral? Com ens relacionem amb l’estudiantat? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut que facilitin l’emancipació juvenil? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Qui forma part de la comunitat quan treballem amb les persones joves? Com podem fer més i millor treball comunitari? Com promovem la Participació juvenil?
En aquesta jornada, en la que descobrirem dues bones pràctiques, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. Explorarem l’acompanyament a persones joves com a membres de la comunitat que lideren projectes…
Amb la presentació de les bones pràctiques Espais de Participació i Informació Jove (Reus), que ja estava previst des d’un inici, i el Treball en Xarxa per construir un nou Espai de Convivència (Ripoll), que s’ha vingut realitzant aquest últim any i hem trobat interessant dedicar-li un espai. La dinamització del debat anirà a càrrec del PIDCES Ripollès.
L’horari previst serà el següent:
10:00h – Benvinguda institucional 10:20h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques 10:40h – Presentació de la bona pràctica EPI de Reus 11:20h – Pausa amb refrigeri 11:45h – Presentació del treball en xarxa per un nou model de convivència de Ripoll 12:15h – Debat i tancament
27/09 Jornada de bones pràctiques a Terrassa: autogestió juvenil
Polítiques de joventut, foment de la Participació juvenil, relació dels i les professionals amb joves, associacions i plataformes juvenils, dinamització i programació d’espais juvenils…
Com promovem la Participació juvenil? Com acompanyem a processos d’autoorganització de la joventut? Com ens relacionem amb associacions i plataformes juvenils? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut emancipadores per facilitar l’autogestió juvenil als equipaments i a l’espai públic? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores als espais joves? Com decidim la seva programació, com duem a terme la seva dinamització? Qui forma part de la comunitat quan treballem amb les persones joves?
En aquesta jornada ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió als espais juvenils, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. Explorarem l’acompanyament a persones joves com a membres de la comunitat que lideren projectes d’autogestió…
Amb la presentació de la bona pràctica Casal de Joves Girapells i la dinamització del debat de la Carla Valle, de la Federació de Casals de Joves de Catalunya, i extreballadora del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves de Barcelona (CIAJ).
Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2018
Les Jornades tenen la intenció de presentar aquesta plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i cinc propostes d’actuació i d’intervenció que poden actuar com a referents positius per al sector.
Les Jornades tenen la intenció de presentar aquesta plataforma de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut i cinc propostes d’actuació i d’intervenció que poden actuar com a referents positius per al sector, amb un debat posterior de temes clau dels projectes que es presentaran respectivament cadascuna de les jornades.
Les Jornades es realitzaran a Terrassa (27/09), Ripoll (16/10), Vilafranca (25/10) i Tàrrega (8/11) . S’iniciaran amb una breu presentació inicial del projecte per part de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), la Direcció General de Joventut i representants institucionals del municipi o comarca. Posteriorment es presentarà una bona pràctica i es dinamitzarà un debat obert en relació amb els temes de referència per la joventut que sorgeixin, amb totes i tots els assistents i la col·laboració del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i el Màster Interuniversitari Joventut i Societat (MIJS).
Espais de participació, relació i informació juvneil – EPI JOVE
El projecte EPI Jove consisteix en formar a un grup de joves representants de cada centre educatiu de secundària i realitzen activitats de sensibilització sobre diferents temes pels seus iguals.
Descripció general
El projecte Espais de participació, relació i informació juvenil –l’EPI Jove– consisteix en formar a un grup de joves representants de cada centre educatiu de secundària, que s’encarreguen de recollir demandes i necessitats, temes a treballar i realitzen activitats de sensibilització sobre diferents temes pels seus iguals. Alhora es tracta de potenciar l’apropament i intercanvi entre joves provinents de diferents realitats i així facilitar la cohesió social.
Anualment es proposa un tema a treballar que es converteix en una campanya de sensibilització pensada i executada pels mateixos joves; al mateix temps que també es realitzen altres activitats paral·leles que s’organitzen tenint en compte el calendari o altres temes d’interès. És un projecte de participació on els joves són els protagonistes.
El projecte es desenvolupa cada curs escolar. Anualment, quan comença el curs, es crea l’equip de Corresponsals que lideraran les accions i campanyes de l’EPI Jove. I a partir d’aquí es comencen a fer les trobades per dissenyar i crear les diferents campanyes i accions.
A principis del curs, l’equip de l’EPI jove s’encarrega d’anar als instituts per presentar el projecte als joves i incentivar la seva participació en el projecte, que forma part i convalida una assignatura seva, com tutories o ciutadania. Posteriorment, un cop seleccionats els corresponsals de cada centre, s’organitza una trobada de cap de setmana abans d’iniciar les activitats del projecte, per tal que les joves dels centres es puguin conèixer.
Al llarg de l’any. és realitzen reunions al casal on s’organitza i es realitza la programació i les activitats de sensibilització d’interès dels joves, on ells són els principals protagonistes. A través d’aquestes trobades, es permet la iniciativa i la participació activa de totes les usuàries per establir el projecte com a un referent en l’apropiació del projecte per part de les joves.
Tot i això, els anys 2020 i 2021 van dur a una adaptació del projecte a formats virtuals per fer front a les restriccions imposades durant la pandèmia de la COVID-19.
No disposem d’informació per aquest apartat.
Les fonts de finançament per aquest projecte són el Departament de Joventut del municipi i la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
El projecte l’impulsa l’equip tècnic de l’Àrea de Joventut de Reus, sota la direcció de la tècnica Anna Roig; i una dinamitzadora contractada a 25 hores setmanals, la Vanessa Molina Duran.
Els potencials destinataris són tots els i les joves de Reus d’entre 12 i 18 anys com a usuàries de les accions que genera el programa.
Els destinataris directes son aquells joves estudiants d’educació secundària obligatòria (entre 12 i 18 anys) que decideixen ser corresponsals (representant a cada centre educatiu). En edicions passades es va crear grups d’entre 30-35 participants, tot i que l’any 2020-2021, a causa de la COVID-19 i la virtualitat del projecte, hi va haver-hi 25 participants. Tot i això, s’espera una major participació de cara a la propera edició.
Els corresponsals són alumnes del centre que fan d’enllaç entre el Casal de Joves i l’institut. Aquests són els dinamitzadors dels seus iguals al centre i proposen, dissenyen i porten a terme petites activitats generades al propi centre o a la ciutat.
Els corresponsals són els transmissors de la informació que es genera a la ciutat i, d’altra banda, són els encarregats d’aportar els elements que permeten conèixer les necessitats reals dels seus companys de centre. És molt important que els corresponsals estableixin espais de trobada, on intercanviar informació i experiències, normalment en reunions i trobades al casal de joves, que actuen també com a incentius per a la seva participació.
Des del 2020, les joves corresponsals també s’han implicat en la gestió i creació de continguts de cara a les xarxes socials per a arribar a més joves a través de continguts i sensibilització, jocs o enigmes. Gràcies a aquesta participació, es van crear i treballar temes, judicis i valors als quals les joves els hi donen especial valor. A través de canals molt populars pels joves, com Instagram o TikTok, se’ls va convidar a gravar-se i participar d’aquests continguts, els quals van tenir un gran impacte positiu per part de les usuàries i s’han establert com una part addicional al projecte que prèviament no estava tant explorada.
No participen associacions del projecte.
El projecte es lidera des del Departament de Joventut de l’Ajuntament i es coordina amb el Departament d’Ensenyament, els Insituts de Reus i Polítiques de Gènere.
La Direcció General de Joventut participa del projecte assessorant l’equip i aportant recursos econòmics. I l’Agència de Salut Pública també col·labora en moments puntuals per campanyes específiques en matèria de salut.
L’avaluació es realitza anualment a través, d’una banda, d’entrevistes amb els professors/es referents del programa EPI JOVE, en les quals es fa una valoració general del programa i s’avaluen altres aspectes com les activitats proposades, la comunicació i els corresponsals del propi institut, entre d’altres. D’altra banda, a través d’un qüestionari on-line fan la valoració els corresponsals de l’EPI JOVE. Amb totes aquestes avaluacions es redacta un informe anual avaluatiu.
Cal afegir que disposen d’una plantilla de valoració per activitats que l’omplen després de la realització de les diferents accions puntuals que fan durant l’any.
L’hem triat perquè es tracta d’un projecte que en el seu desenvolupament és de joves cap a joves. L’administració posa al servei de les persones joves recursos, espais i eines per tal que aquests proposin, decideixin, organitzin, impulsin i liderin les seves idees d’activitats, campanyes i accions durant el curs escolar. A més, els centres educatius són uns grans aliats a l’hora de facilitar espais perquè el projecte es pugui desenvoupar amb facilitat. Per últim, el projecte promou la joventut desperta i amb ganes d’impulsar i crear.
Delegació: tot i ser una proposta externa a les persones joves, un cop aquestes decideixen que hi volen participar, el lideratge del projecte se’ls delega completament. I a partir d’aquí elles proposen, trien, dissenyen i tiren endavant les campanyes i accions que decideixen.
Cohesió: el projecte contempla la interrelació entre les joves dels diferents instituts creant i generant espais de relació entre les participants. És una manera més de compartir el projecte i generar més impacte.
Aliances: el projecte s’alia principalment amb el Casal de Joves de la ciutat, cosa que promou que els joves coneguin l’espai, el dinamitzin, el dotin de contingut i s’impliquin en part del seu funcionament de forma puntual.
Coordinació: cal una coordinació constant sobretot entre els diferents instituts que hi participen per tal de coordinar calendaris, accions, comunicacions… Cosa que requereix esforç i voluntat per part dels equips d’educadors de cada centre.
Avaluació: el projecte inclou espais i moments d’avaluació que inclouen totes les veus (joves participants, professors acompanyants, tècnics del departament).
Obrim la convocatòria del 2018 per recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.
Si coneixeu una activitat, proposta o projecte que considereu genial, interessant o que funciona la mar de bé des de fa aproximadament uns dos o tres anys, no ho dubteu i no us talleu, feu-nos-el saber abans del 30 d’abril de 2018 a les 23:59h.
La convocatòria s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen amb o per a joves. Podeu proposar-nos els vostres projectes o els d’altres que cregueu inspiradors per al sector. Presentar la proposta a la convocatòria no et portarà més de 10 minuts.
Amb tots els projectes que recollim, es farà una comprovació inicial del compliment dels cinc requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 30 criteris el consell realitza una primera valoració de les propostes i decideix de quines d’elles cal sol•licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, la xarxa territorial d’antenes i el consell avaluador decideixen quines són considerades com a bones pràctiques i es transfereix una informació detallada dels projectes a aquesta plataforma. La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant any darrere any amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball en joves i l’àmbit de la joventut.
La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Actualment la plataforma aglutina fins a 23 propostes a on es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. La informació d’aquests projectes s’actualitza constantment. El web ofereix també notícies i recursos específics relacionats amb el treball i projectes per a o amb joves. El projecte va més enllà de la virtualitat i cada any s’organitzen jornades arreu de Catalunya, mai es repeteix el municipi.
Perfil, dades i opinions dels participants de les jornades de bones pràctiques 2017
El 2017 és l’any de la quarta edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.
El 2017 és l’any de la quarta edició de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut. Els punts d’encontre i debat que acompanyen el projecte i plataforma i que es celebraven a Figueres (5/10), Cambrils (26/10), La Seu d’Urgell (9/11) i el Prat de Llobregat (26/11). Sumant així un total de 16 municipis que ja les han acollides, juntament amb Balaguer, Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mollerussa, Olot, Palafrugell, Reus, Tarragona, Tortosa i Vic.
L’any 2016 vam iniciar un sistema de inscripcions que ens ajuda a saber el perfil i tenir dades de les persones que s’interessen per les jornades. Per les quatre, hi ha hagut un total de 104 inscripcions i un 74,03% han estat fetes per dones (77). La majoria són professionals de joventut i de diversos perfils i àrees. I la majoria, treballen en o per l’administració local o comarcal. Només hi ha tres persones que no treballen amb joves directament. Les edats majoritàries estan a la franja entre els 28 i els 42 anys. I provenen de 61 municipis diferents, des d’Alp fins a Barcelona. El seu interès inicial per les jornades ha estat semblant al del 2016: per conèixer els projectes que es presentaven (58’4%), per la temàtica que es tractava (30’7%), perquè els hi ha recomanat (5%) o per altres motius (6%).
Alhora de celebrar-se les jornades, l’assistència va ser inferior amb un total de 69 participants (35 persones menys de les que es van apuntar) sense comptar a cada jornada, les/els professionals que presentaven les bones pràctiques o projectes, les persones que dinamitzaven el debat, les responsables Polítiques del municipi, les de la junta i l’equip tècnic del projecte i l’AcPpJ.
Valoracions de les jornades per part dels participants
“Crec que ens serveix per veure experiències interessants de companys d’altres territoris per tal d’avaluar la Viabilitat de fer-ho al nostre àmbit de treball i idoneïtat. Moltes vegades tot està inventat i provat i només cal posar-ho en funcionament seguint aquestes pautes”. Mireia Grangé, dinamitzadora al debat de la jornada de Figueres.
Un cop acabades les jornades, es va enviar un formulari de valoració. Un 100% ha estat satisfet amb el que ha viscut. O bé perquè les jornades li semblen un bon punt de trobada per a professionals que promouen la reflexió per la nostra professió (80%) o perquè han conegut una bona pràctica (20%). Respecte a les dues parts de les jornades, sobre la presentació de la bona pràctica/projecte i sobre el debat posterior, majoritàriament hi ha hagut una opinió d’interès notable per el que es va exposar i debatre.
També preguntàvem sobre el que creien que aportaven les jornades en el seu àmbit de treball. Es destaca que “les jornades suposen un parèntesi en el dia a dia i ajuden a reflexionar, ordenar idees, inspirar-se a través de les experiències presentades i conèixer persones que viuen amb passió la seva professió”. La part del debat apareix com un espai clau “on sorgeixen les necessitats de les/els professionals de joventut que hi participen, a on es comparteix idees i solucions”.
Aquí teniu una llista d’aportacions de les jornades segons els i les participants del 2017:
Conèixer altres pràctiques aplicades al territori i la col·laboració entre diferents serveis per un mateix fi
Compartir des de la vivència i experiència
Ampliar coneixements, noves idees, mètodes i punts de vista fruït de l’aprenentatge
Contactes amb altres professionals
Capacitat de desenvolupar nous projectes
Millorar la qualitat de les intervencions i conèixer altres programes
A aspectes a millorar, les persones participants van apuntar 4 temes a tenir en compte o valorar per les següents edicions:
Tenir més informació prèvia i concreta tant de les bones pràctiques o projectes que es presenten com dels continguts de les jornades
Presentar propostes que més enllà de bones practiques també tinguin un punt innovador.
Dinàmica i estructura al debat
Començar més d’hora i la possibilitat de retransmetre-ho per streaming
De la #bpjoventut2017: l’àmbit educatiu espai privilegiat per treballar la participació. Reflexió: replantejament d’espais “instituts” no com a aquells llocs ”odiosos” sinó llocs amables i en xarxa amb altres equipaments territori @AcPpJ @JovesPrathttps://t.co/b8unDKFsUg
Des de l’AcPpJ volem donar les gràcies a l’interès de tothom qui va participar a les Jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut del 2017. Volem agrair especialment la col·laboració de les i els responsables de les bones pràctiques: Cristina Cano i Alba Pascual (Àngels de Nit), José Giménez, Marta Solano Bolet i Juan Carlos Martínez (En Trajecte) i Joan Gelabert i Núria Sala (Comissió d’Alumnes). I a Ricard Faura per introduir-nos en els projectes digitals i Catlabs. També, donar les gràcies a les dinamitzadores i dinamitzadors dels debats de les jornades, Mireia Grangé i Josefina Piñol (Figueres), Roc Massaguer (Cambrils), Carlos Enjuanes (La Seu d’Urgell) i Erica Busto (El Prat de Llobregat).
I per últim, la gran acollida per part de les i els professionals de les Oficines Joves de l’Alt Empordà i l’Alt Urgell i el Serveis de Joventut de Cambrils i El Prat del Llobregat.
Al 2018, més!
Us recordem que a la plataforma teniu la informació al detall de les noves bones pràctiques introduïdes aquest 2017: Comissió d'alumnes (Olot) + En Trajecte (Terrassa) + Àngels de Nit (Bages) https://t.co/MXinA39WED#bpjoventut2017pic.twitter.com/xSAdTdI19s
La jornada de la Seu es relacionava amb el treball i sobre quina tasca i responsabilitats vers la situació laboral, la cerca de feina i el futur professional tenien les treballadores i els treballadors en l’àmbit de la joventut.
La majoria dels i de les participants provenien de les comarques del pirineu i prepirineu a on comparteixen una mateixa realitat: un territori amb poca població ( < 20.000 habitants per comarca), pocs recursos i els professionals són, la gran majoria, dins el sector públic o es mouen en l’administració. Són tècniques i tècnics dels consells comarcals i els ajuntaments. No hi ha treballadors en el sector privat i escassos en el tercer sector que donen servei o acompanyament a les persones joves.
En relació als projectes o serveis per la inserció laboral o emprenedoria tenen avantatges i inconvenients. Els dos factors més positius i destacats són que els professionals estan en tot el seu procés (disseny, implementació, avaluació) i el tracte amb la resta d’àrees és directa i horitzontal (de igual a igual, estan contractats per la mateixa administració), tenen taules d’agents (promoció econòmica, educació, SOC…) i poden fer xarxa i anar a la una, cosa que entre departaments de la Generalitat sembla més complicat: Direcció General de Joventut (DGJ) i Empresa i Ocupació o amb Ensenyament… els departaments no van coordinats i es malbaraten recursos. L’exemple clar és el del programa de la Garantia Juvenil (efectivitat del territori vs poca eficiència dels actors SOC-DGJ- Ensenyament…).
Sobre els inconvenients, la majoria es basen en els recursos. Fora de les subvencions no hi ha més finançament (a vegades els projectes es fan a mida de la subvenció corresponent, fent que el projecte perdi força. A les comarques molt petites moltes vegades no arriben aquestes subvencions perquè des del SOC es fa servir un criteri poblacional. Es reivindica que es puguin fer projectes adaptats a la realitat, que es puguin dimensionar en funció de la població que es tingui, i no partir amb un nombre que ja és inabastable. I, per un altre costat, tampoc hi ha recursos per derivar els joves.
Jose Giménez i Marta Solano, responsables d’En Trajecte, ens van descriure detalladament la bona pràctica de Terrassa que ha entrat a la plataforma aquest 2017, que s’adreça específicament a nois i noies de 16 a 20 anys amb l’objectiu de millorar la seva ocupabilitat i evitar la seva desvinculació del sistema educatiu. La tercera edició ha consolidat el projecte. El fet de que aquest projecte-servei sigui externalitzat, fa que els treballadors i les treballadores siguin més flexibles en horaris, s’adaptin més en aquest. D’aquesta manera poden tenir una visió més global i holística de les necessitats dels joves, i no una visió parcel•lada (com pot tenir un servei específic de l’administració). Per la quantitat de població de la ciutat i comarca, es poden permetre fer una selecció dels joves que realment volen participar del projecte i els que no encaixen, són derivats a altres recursos.
La importància del programes TET en el desenvolupament de futur del jove. Cal donar un major èmfasi en les polítiques de Joventut per a joves en situació de risc
L’oferta formativa ha de tenir una coherència i cadència adequada.
Cal millorar els ponts i la relació amb el món empresarial.
S’ha de poder garantir l’estabilitat dels professionals de Joventut. Cal millorar eines per afavorir un major coneixement dels recursos i del treball en xarxa.
Quina és la missió dels professionals de joventut en relació amb el futur laboral i professional dels joves?
La reflexió central fa referència a la millora de la situació, competències i oportunitats de les persones joves en l’àmbit laboral actual o futur. El paper o els papers del o de la professional de joventut en relació a l’ocupabilitat del jove es veu reflectida en una barreja de referent del jove, de persona que deriva a altres programes o com a propi gestor de programes d’ocupació. És comú la visió de la figura de referent, realitzant seguiment i avaluació de la participació dels joves en programes d’ocupació així com establint una ruta coherent a les necessitats del jove. Tanmateix sorgeixen dificultats a l’hora desenvolupar projectes i accions d’ocupació adaptats a les necessitats territorials del joves. Aquestes dificultats són principalment la manca de recursos, d’una informació adient sobre el desenvolupament del projecte o dificultats burocràtiques.
Com ho fem per acompanyar-los a l’hora de prendre les decisions que condicionaran el seu projecte vital?
La feina de les i els professionals de Joventut en l’àmbit de l’ocupació i l’ocupabilitat es transversal. Porta implícita el treball o acompanyament en altres àmbits atès que els joves usualment arriben amb problemàtiques diverses. Acompanyar-los de forma integral es quelcom necessari. Hi ha un desencantament general amb els programes de Garantia Juvenil i s’hi detecten diferents problemàtiques com la rigidesa en la seva estructura, una limitada distribució territorial i la incertesa de la continuïtat dels impulsors un cop s’acabi el programa. Hi ha la sensació de que es coneixen els diferents recursos i programes que hi ha per millorar l’ocupabilitat dels joves però després aquests no existeixen en territoris més rurals o sense una localitat gran. Cal que les i els professionals de Joventut tinguin espais de intercanvi de bones pràctiques o formació en el desenvolupament dels diferents programes.
Quina ha de ser la nostra relació amb les àrees d’educació i de treball?
Es denota que l’àrea de Joventut a vegades queda dispersa entre els programes i actuacions d’altres àrees. En l’àmbit del treball i ocupabilitat dels joves, les àrees que tenen més incidència són Educació i Treball, i hi ha una opinió generalitzada que no hi ha una coordinació i cooperació horitzontal al mateix nivell. Tanmateix es diferencien dos nivells pel que fa a l’àmbit territorial: en l’àmbit municipal aquesta coordinació és més propera i eficient i pivota en gran mesura de la persona que n’estigui a càrrec i la relació amb els professionals de Joventut. A nivell supramunicipal les polítiques de Joventut no queden reflectides clarament en el programes d’altres Departaments, probablement per la rigidesa d’estructura d’aquests. També hi ha una diferència entre l’àmbit d’Educació, on si es nota una major flexibilitat en les actuacions i polítiques pel que fa a l’atenció a joves des de la perspectiva de Joventut; i no és així pel que fa a la relació amb el SOC, on la seva rigidesa i sistema burocràtic fa difícil la col·laboració i coordinació.
Aquestes reflexions porten implícites la rellevància que té i la que cal que tingui Joventut com a àrea i per tant, com a element primordial de les polítiques transversals de Joventut i el disseny de les actuacions, especialment en l’àrea d’ocupació i ocupabilitat.
La Comissió d’Alumnes de Secundària es va crear el 1999 com a órgan de representació de tots els alumnes d’ensenyament secundari d’Olot al Consell Escolar Municipal.
Descripció general
Tot i que formalment es tracta d’un sistema de coordinació entre delegats dels diferents centres, a la pràctica s’ha convertit en un model de participació singular per a la política local de joventut, que enllaça el sistema educatiu amb activitats i serveis de referència per als joves. Un tècnic de joventut i un altre d’educació la van convocar per primera vegada per organitzar la festa dels estudiants o Festa de Sant Tomàs d’Aquino, donant així cobertura institucional a una tradició que venia de lluny a Olot. Des d’aquell any, els joves estudiants han organitzat la festa ininterrompudament, amb suport professional, però amb un gran nivell d’autonomia i capacitat de decisió real.
La comissió organitza també anualment la Jornada de Delegats, en la qual es combinen xerrades i tallers de formació per als representants dels estudiants. La consolidació del model ha convertit la comissió en una referència molt estable per als joves de la ciutat i ha esdevingut una via de participació en tota mena d’afers vinculats al municipi. Al llarg dels anys, a més de garantir la festa de Sant Tomàs i la Jornada de Delegats, la comissió ha afrontat debats oberts sobre el Pla de Bologna, s’ha incorporat amb aportacions pròpies al Projecte de Ciutat Educadora d’Olot, ha incidit en el Pressupost Participatiu de Joventut, es fa ressò i participa en espais de debat ciutadà general com la definició del model del nou Firal d’Olot o les polèmiques a favor o en contra dels correbous.
La comissió, a més, actua com a enllaç entre la vida estudiantil de la ciutat i la política local de joventut, difonent programes i serveis entre els joves i, en sentit invers, recollint demandes i propostes juvenils per traslladar-les a la política local de joventut. És clau en el projecte la vinculació entre les polítiques educatives i de joventut, a través de la gestió unificada de l’Institut Muncipal d’Eduació i Joventut (IME) d’Olot, i la consolidació de la comissió com un model d’aprenentatge democràctic i participatiu que va més enllà de la vida estrictament escolar.
La comissió es va posar en marxa durant el curs 1999-2000 i el seu funcionament s’ha mantingut estable fins avui.
La comissió es reuneix tots els dimecres, de 16,00 a 17,30 hores, a partir del mes d’octubre. El lloc de reunió es rotatori, per tal que passi pels set centres d’ensenyament secundari de la ciutat i recentment també pel nou institut de Besalú, que s’ha afegit al projecte. Tot i això, durant l’època de la pandèmia de la COVID-19, les reunions van passar a ser totalment telemàtiques.
A mitjan mes de gener se celebra la Jornada de Delegats. Tot i que durant les primeres edicions tenia lloc el mes de maig, els propis estudiants van demanar que s’avancés l’esdeveniment per tal que els aprenentatges i formacions que s’hi realitzen fossin útils als delegats durant el curs. És així que, des de la tercera edició, la jornada té lloc a mitjan mes de gener.
La Festa de Sant Tomas d’Aquino se celebra cada any el darrer divendres de gener, de manera que entre octubre i aquesta data les tasques fonamentals tenen a veure amb el procés organtizatiu de l’esdeveniment.
Durant la resta del curs, la comissió té una participació activa en les iniciatives i programes propis de la política local de joventut, i el calendari és variable en funció d’aquestes programacions. En els darrers anys, s’ha intentat donar una major visibilitat i aprofundiment en temes de gènere, respecte a la diversitat d’identitats visibles dins la Comissió o possibles agressions sexistes o micromasclismes.
La comissió està activa fins a finals del mes d’abril, moment en què la prioritat passa a ser la finalització del curs acadèmic.
De forma excepcional, el context epidemiològic de la pandèmia de la COVID-19 va forçar el projecte a replantejar la seva estratègia i línia de treball entre 2020-2021. Els delegats i la Comissió van continuar treballant, detectant i recollint les preocupacions de les joves en les reunions, per tal de dur a terme iniciatives que donessin resposta a les seves necessitats, com ara una borsa solidària de llibres de lectura obligatòria, la negociació de descomptes a botigues especialitzades de roba pel CFGM de Jardineria, l’ampliació de l’horari d’abonament d’aparcament de zona blava, l’organització de teatre via Zoom o la sol·licitud de xerrades sobre temes de gènere o prevenció de bullying, disponibles a la Guia de Recursos Educatius de l’Àrea de Cultura i Educació.
El projecte disposa de 9.000 euros anuals, dels quals 8.000€ estan pressupostats per organitzar la Jornada de Delegats i la Festa de Sant Tomàs.
Pressupost propi de l’Institut Municipal d’Educació i Joventut (IME)
Les tasques de dinamització i coordinació són a càrrec dels dos tècnics referents de Joventut de l’Àrea de Cultura i Educació.
La comissió la integren cada any uns 25 estudiants, dels set centres educatius d’Olot i Besalú. Són delegats de classe de tots els nivells, des de primer d’ESO fins a segon de Batxillerat i de cicles formatius.
En ocasions, algun membre de la comissió s’hi manté diversos anys malgrat hagi deixat de ser delegat, senzillament perquè hi té interès i per mantenir la continuitat en el projecte. Així, les renovacions són freqüents, però parcials.
La festa de Sant Tomàs reuneix al voltant d’un miler de participants cada any, i la jornada de delegats compta amb 140 delegats de classe.
És molt simple però molt eficaç. Els delegats de classe escullen representants del centre per a la comissió, i entre els 7 instituts o escoles arriben a la xifra de 25 components. De tal manera, es dóna veu als joves a través dels seus representants alhora que fan d’altaveu i recollida de propostes, posant en pràctica un projecte de democracia participativa.
En la organització dels actes prima la capacitat de decisió dels joves. Els espais, la durada, els continguts i l’organització pràctica de les activitats és a les seves mans, amb el suport professional dels tècnics. Aquest model facilita molt la participació de la comissió en altres projectes més globals com el Pressupost Participatiu de Joventut.
El treball és assembleari i en ocasions s’organitza a través de tallers o reunions de feina, on es potencia la contrastació d’arguments, la presa de decisió i el compromís de la treball en equip. Les trobades són setmanals.
Cap d’específic, tenint en compte que es tracta d’un model d’autoorganització dels estudiants.
La Comissió d’Alumnes és un projecte estratègic pel que fa al procés d’unificació de les antigues àrees de Cultura i d’Educació de l’ajuntament, en tant que és un òrgan participatiu amb incidència en un àmbit d’educació formal (Jornada de Delegats) i en la programació cultural de la ciutat (Festa de Sant Tomàs). A més, en tant que és un projecte educatiu en sí mateix, els joves aprenen a relacionar-se amb altres àrees municipals com Esports, Policia Local, Brigada, Medi Ambient, etc.
Cap d’especial, més enllà de la integració del nou institut de Besalú en el projecte.
Es combina la valoració subjectiva amb el recull de dades. L’avaluació és sempre de la pròpia comissió i el resultat de les valoracions és el que decideixen els propis estudiants.
En l’apartat Per saber-ne més. Documents hi ha dos documents excel amb el recull de dades i valoracions obtingudes durant 2016.
Hi destaquen els resultats del qüestionari que es passa cada any als participants a la Jornada de Delegats.
La Comissió d’Estudiants d’Olot aprofita un órgan l’existència del qual ve determinat pel sistema educatiu, el Consell Escolar, que en general és percebut com a molt burocràtic, que resulta poc atractiu i que presenta escasssos alicients per atraure l’interès dels joves, i el converteix en un instrument essencial per articular el model participatiu de la politica local de joventut. Els responsables tècnics del projecte el defensen com a espai d’empoderament, perquè dona capacitat real de decisió als joves a través d’un seguit de programacions que queden en les seves mans, i perquè assumeixen la responsabilitat de representar el conjunt d’estudiants d’Olot en debats que no només afecten a la vida acadèmica sinó que incideixen en el conjunt de la comunitat. La senzillesa del plantejament contrasta amb els resultats, que exemplifiquen allò que sempre defensem que haurien de fer el sistema educatiu i les polítiques de joventut i que en molt poques ocasions veiem reflectit en la realitat: combinar l’aprenentatge i el creixement propis de l’edat juvenil amb la possibilitat efectiva de participar i prendre decisions que incideixen en l’entorn i transformen la comunitat.
1. Dues polítiques en una Una de les grans dificultats de les polítiques de joventut és, malgrat que sempre en fem bandera, la possibilitat de treballar de manera transversal. El nivell d’intregració entre Cultura i Educació és màxim en el cas de la Comissió d’Estudiants.
2.Un projecte singular L’acció a partir de la qual es va articular el projecte fou la celebració de Sant Tomàs d’Aquino, la festa dels estudiants, donant continuïtat i consolidant una activitat que ja venia d’antic a Olot, i que pràcticament no es celebra enlloc més de Catalunya. La capacitat, per tant, de lligar una tradició amb un esdeveniment altament atractiu i desitjat pels joves és una fita que no s’ha de menystenir.
3.Empoderament La política de joventut porta el seu model participatiu al desenvoulpament d’un organ propi del sistem educatiu i que habitualment té efectes purament consultius. En el cas de la Comissió d’Alumnes d’Olot, en canvi, els estudiants prenent decisions, debaten sobre els continguts de les activitats i prenen part en l’execució de les programacions.
4.De l’escola a la ciutat L’activitat de la comissió no és únicament lúdica, sinó que busca el lligam entre els joves que la integren i als quals representen, amb els interessos generals de la ciutat. La idea que els joves poden i han d’opinar sobre qualsevol temàtica d’interès general, més enllà de les seves inquietuds generacionals, és ben present en aquest projecte, que esdevé a la pràctica una escola de ciutadania.
5.Aprenentatges La jornada de delegats està orientada, per decisió dels mateixos estudiants, a la formació d’habilitats socials i participatives, de manera que els delegats adquireixen eines per a exercir la seva funció com a representants dels estudiants però també per exercir com a ciutadans de ple dret, adquirint el que ben be podríem definir com a hàbits democràtics.
Els responsables opinen Com a tècnics, el que valorem és el procés que fan els joves en passar per la Comissió com a individus i com a grup. En la Comissió es veu reflectida una participació democràtica profunda, crítica i autocrítica. Després de 23 anys de funcionament, molts joves hi han participat i han valorat el seu pas com un espai on escoltar, que t’escoltin, de responsabilitat, de creixement. És un aprenentatge bàsic. És un niu d’aprenentatge i font de joves compromesos tant a nivell polític com a nivell social. No és estrany veure aquests joves més tard al davant d’associacions, partits polítics o processos participatius.
