Plataforma de Bones Pràctiques és un punt de trobada dels professionals de joventut i una eina útil per a la millora dels programes que desenvolupen arreu del país.
4/10/16/ Jornada de bones pràctiques a Olot: el treball emocional
El treball emocional amb els joves Prevenció de riscs des de les polítiques de joventut, relació educativa i treball dels i les professionals de joventut amb les emocions, sentiments i conductes de les persones joves…
Com aconseguim que els tallers de prevenció i les xerrades informatives tinguin un impacte real en les persones joves? Com han de ser les campanyes de conscienciació? És utòpic pensar que les polítiques de joventut poden canviar la percepció de les i els joves i modificar els seus hàbits? Com es mesura l’impacte d’aquestes campanyes?
En aquesta jornada posarem sobre la taula el debat de la prevenció de les conductes o hàbits de risc entre les persones joves, què fem i podem fer millor per reduir-les, evitar-les, eliminar-les des de Joventut. De la prevenció de la violència de gènere a la ambiental…
Amb la presentació de la bona pràctica Kant per la Igualtat i la dinamització del debat de Júlia Mas Maresma, Llicenciada en Sociologia i membre del Projecte Ella.
25/10/16/ Jornada de bones pràctiques a Manresa: la cultura
Es pot fer política de joventut sense fer cultura? Cultura i Joventut, cultura juvenil o cultura per a les persones joves, identitat, política cultural vs política de joventut…
(aforament complet)
La gran majoria d’elements amb que les persones joves construeixen la seva identitat tenen a veure amb el món de l’art o la cultura en general. De la mateixa manera que una política de joventut acaba incidint sempre en la cultura de l’entorn, no hi hauria d’haver cap política cultural que no es plantegés una actuació específica per als joves.
La polèmica aquí és clàssica i no resolta: potenciem recursos específics per a joves o els limitem quan creem la categoria de joves? Els premis de literatura jove per exemple, reforcen o devaluen?
Amb la presentació de la bona pràctica La Ciutat a Cau d’Orella i la dinamització del debat de Laura Fusté, Tècnica de joventut i referent de la bona pràctica BaumannLab.
El 25 d’octubre a les 11:00h a l’Oficina Jove del Bages – Espai Joan Amades (C/ Sant Blai, 14, Manresa)
27/09/16/ Jornada de bones pràctiques a Tortosa: polítiques de risc
Polítiques de joventut; polítiques de risc Serveis Socials i Joventut, Polítiques Socials i polítiques de joventut, interrelació i coordinació entre professionals, transversalitat, intervencions complementàries…
Quina ha de ser l’aportació de Joventut o de les polítiques de joventut a un programa transversal d’atenció a joves en situació de risc? Els espais i serveis d’una àrea de joventut han de ser recursos per a la integració? Qui ha de liderar aquests programes: Joventut o Serveis Socials? Com treballem complementàriament? Quins objectius i metodologies ens diferencien? Què s’aconsegueix des de Joventut? Quina diferencia hi ha entre aquest tipus d’intervenció i la intervenció universal en el lleure?
En aquesta jornada debatrem sobre aquests i altres temes d’interrelació entre les dues àrees i d’altres; de la necessitat que les polítiques de joventut surtin dels equipaments i trepitgin el carrer, de l’empoderament com a finalitat, també i sobretot en joves en situació de vulnerabilitat.
Amb la presentació de la bona pràctica, Intervenció al carrer, i la dinamització del debat de Toni Polo, Educador Social i actual President de l’Esplai Blanquerna.
Es presenta la 5à edició del Ciutat a cau d’orella
El dimecres, 28 de setembre, a les 19,00 hores, es presentarà a la Delegació de Cultura de la Generalitat a Tarragona el projecte La Ciutat a cau d’orella 2016, en un acte que estarà carregat de continguts, però també d’agradables sorpreses.
Encara ressonarà la disbauxa de Santa Tecla que els joves tarragonins hauran de parar l’orella, perquè tot just tres dies després que es tanqui la programació oficial de les festes de la patrona de la ciutat es farà la presentació de la cinquena edició del projecte que posa en un mateix sac la cultura, l’educació, el treball comunitari i els joves. El dimecres, 28 de setembre, a les 19,00 hores, es presentarà a la Delegació de Cultura de la Generalitat a Tarragona el projecte La Ciutat a cau d’orella 2016, en un acte que estarà carregat de continguts, però també d’agradables sorpreses.
L’acte el conduirà el periodista Ricard Lahoz, director del diari digital FET a Tarragona, i estarà presidit pel director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs, i per la regidora de Joventut, Ivana Martínez. Al llarg de l’acte hi haurà diverses escenificacions per mostrar de primera mà en què consisteix la Ciutat a cau d’orella i per començar a obrir boca d’una programació que tot just aquell dia es farà pública.
Agus Farré contarà un parell d’històries, acompanyat per la música amb serra de Txiqui Artworks i els membres de l’Escola de Lletres de la ciutat intervindran també en dos moments de l’acte per interpretar sengles reculls de llegendes urbanes. Es presentarà també un recorregut visual dels cinc anys de llegendes urbanes, a càrrec d’Imma Pujol (Biblioteca Pública de Tarragona ); Siscu Guirro (Servei Municipal Tarragona Jove); Ingrid Ventura (Escola de Lletres de Tarragona); i Emili Samper (Arxiu de Folklore de la URV). Els responsables del programa, a més, desvetllaran els plans i reptes de futur del projecte, de manera que coneixerem de quina manera li donaran continuïtat.
L’espai més extens de l’acte, però, es dedicarà a una taula rodona d’experts, en la qual participaran Carme Oriol, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la URiV, Rosa Maria Codines, inspectora als centres educatius de Tarragona i responsable de l’equip de Llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC), i Pep Montes, coordinador del projecte Bones Pràctiques en Joventut.
Per engegar la nova temporada del Ciutat a cau d’orella, així doncs, un plat fort. Ja estem delitosos per conèixer la nova programació i les sorpreses que ens preparen els seus responsables.
Mentre, per anar fent boca, podeu conèixer el projecte en profunditat en la nostra plataforma, a través d’aquest enllaç.
El proper mes de juliol els joves de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat organitzaran un esdeveniment especial per celebrar que el seu projecte d’oci alternatiu, Vente Pa’Ka (VpK), ha arribat ja als seus deu primers anys de vida.
1.500 joves de la població del Baix Llobregat i del seu entorn gaudeixen cada any de múltiples activitats que s’organitzen els divendres i dissabtes al vespre. Això vol dir que al llarg de la seva existència, més de 8.000 joves de 15 a 35 anys n’han estat usuaris. A més, però, l’organització calcula que pràcticament la meitat d’aquests joves han participat activament, d’una manera o altra, en la pròpia organització. És per això que el projecte es converteix en una eina d’empoderament juvenil.
Són capaços d’alinear en un mateix projecte centenars de joves, l’administració local i nombroses entitats del municipi. Reben ajuts diversos i reconeixements de tot tipus, aconsegueixen obrir equipaments públics en horaris no habituals i la seva feina es converteix en una acció continuada i ambiciosa de prevenció de conductes de risc. Es tracta d’un projecte exemplar.
Acabem d’actualitzar les dades del projecte en la plataforma, de manera que ja podeu consultar el projecte que han elaborat per a 2016 i les memòries de la darrera edició completada. Ho podeu fer a través d’aquest enllaç.
L’equip de tècnics que acompanya les desenes de joves que participen en l’organització, ens deixa aquest missatge per tal que en fem difusió:
Vente Pa’Ka, projecte d’oci nocturn alternatiu, arriba als 10 anys d’existència. Al voltant d’aquests 10 anys, s’ha aconseguit consolidar un projecte d’oci de referència per joves a la nostra ciutat. Són molts els joves que han passat per les activitats del VpK i moltes persones implicades al voltant del projecte, que creuen en els joves com a ciutadans actius i possibiliten oportunitats perquè siguin els mateixos joves els protagonistes de les seves vides, en aquest cas, protagonistes del seu propi oci. Un oci saludable i ple de possibilitats de creixement personal i comunitari. Arribats al 10è aniversari, volem visualitzar el projecte i els impactes aconseguits durant aquests 10 anys de funcionament i reconèixer la tasca de totes les parts implicades que han fet possible la realització d’aquest projecte. A més, ho celebrarem amb tots i totes els propers 1 i 2 de juliol al vespre!!!
Amb la incorporació dels projectes Espai Jove – Art Total, de Tortosa, La Ciutat a Cau d’Orella, de Tarragona, i Kant per la igualtat, de la Ribera d’Ebre, hem arribat ja a la vintena de projectes inclosos a la plataforma de bones pràctiques en joventut.
Amb la incorporació dels projectes Espai Jove – Art Total, de Tortosa, La Ciutat a Cau d’Orella, de Tarragona, i Kant per la igualtat, de la Ribera d’Ebre, hem arribat ja a la vintena de projectes inclosos a la plataforma de bones pràctiques en joventut. Les noves incorporacions les va decidir el Consell Avaluador de Bones Pràctiques durant els darrers mesos de 2015, i s’han penjat al web després de recollir el gruix d’informacions que contenen i de rebre les aportacions i opinions dels seus responsables tècnics.
Amb aquests tres nous projectes s’eixampla l’abast de la plataforma, tant per la seva extensió territorial com per l’enriquiment dels seus continguts. Entre els disset projectes que hi havia fins al moment no n’hi havia cap de les comarques del sud de Catalunya, però ara el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Tarragonès ja hi són ben representats. Tampoc no comptàvem amb cap projecte dedicat a les polítiques de gènere, i per això la inclusió de Kant per la igualtat és una bona notícia. La ciutat a cau d’orella afegeix a la diversitat de les temàtiques tractades el treball conjunt amb el patrimoni i la tradició literària oral, fet que demostra un cop més que no hi ha límits temàtics per a les polítiques de joventut. Finalment, l’entrada a la plataforma de Espai Jove – Art Total suposa la incorporació d’un sistema singular de cooperació entre les àrees municipals que treballen la cohesió social, el territori, la interculturalitat i, és clar, la joventut, a través d’una proposta de desenvolupament comunitari.
Els tres projectes van ser seleccionats després de valorar una vintena de propostes que van arribar per vies diverses a mitjan de 2015, i ja es pot anunciar que durant les properes setmanes s’ha d’iniciar el procés de revisió de dotze noves iniciatives. Això vol dir que, si mantenim els terminis previstos, abans de l’estiu de 2016 podrem comptar ja amb dos o tres nous projectes.
És interessant remarcar, d’altra banda, que s’està produint un canvi remarcable en la via d’arribada dels projectes. Durant els dos primers anys de vida de la plataforma, les propostes arribaven després d’intenses campanyes de difusió de l’associació de professionals de joventut, i en molts casos era necessari animar directament a persones o institucions presents al territori per tal de garantir la circulació constant de propostes, a partir del coneixement que cadascú té del seu entorn proper. Durant el darrer trimestre de 2015 i en els primers mesos de 2016, però, estem comprovant que ja no és necessari aquest estímul dirigit: les propostes són espontànies. Professionals de joventut suggereixen que es tinguin en compte projectes que ells coneixen, alguns postulen projectes aplicats des dels seus propis municipis, i arriben també propostes llançades per organitzacions associatives. Tot això coincideix amb un augment notable de les visites al web, de manera que podem parlar d’una certa normalització en l’ús de la plataforma, que s’està convertint a poc a poc en un referent d’interès i d’utilitat per als professionals del sector.
Cada cop rebem més confirmacions, d’altra banda, que la inclusió dels projectes a la plataforma té un efecte molt beneficiós a l’hora de defensar-los davant dels responsables polítics o tècnics de les administracions que en són titulars, de manera que actua com a garantia de qualitat per a aquelles persones que tenen un coneixement directe i pràctic de les polítiques de joventut. No cal ni dir que tot això és possible només gràcies al fet que els socis de l’AcPpJ i els usuaris de la plataforma fan un ús actiu de les seves possibilitats i que totes les aportacions, per petites que siguin, van fent créixer l’abast i influència d’una iniciativa que va néixer només després d’un esforç tècnic i col·laboratiu molt important.
Remarquem encara que aquest principi d’any s’han actualitzat les informacions i continguts del projecte Comarkalada, de la Noguera, i Lablearning, de Salt (un projecte europeu ja finalitzat), que en les properes setmanes s’actualitzaran els projectes Intervenció al carrer, de Lleida, Energy Control, que arriba arreu de Catalunya, Carretera i Manta, de Cambrils, Vila-Seca i Salou i BaumannLab, de Terrassa.
A Bao A Qu obté el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Visuals
L’associació A Bao A Qu, impulsora de Cinema en Curs, un dels projectes de bones pràctiques de la nostra plataforma, ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Visuals per la tasca realitzada durant l’any 2015.
L’associació A Bao A Qu, impulsora de Cinema en Curs, un dels projectes de bones pràctiques de la nostra plataforma, ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Visuals per la tasca realitzada durant l’any 2015. L’Ajuntament de Barcelona atorga anualment aquest reconeixement en una vintena de modalitats, per destacar el treball de qualitat d’iniciatives impulsades per entitats, col·lectius, creadors o investigadors.
El jurat de la categoria d’Arts Visuals, compost per Xavier Antich (president), Montse Frisach, Emilio Álvarez, Martina Millà i Ramon Parramon ha atorgat el premi a A Bao A Qu per les “iniciatives desplegades durant l’any 2015 en els programes Cinema en curs, Fotografia en curs i Creadors en residència, i per la seva contribució a la necessària relació entre l’educació, la creació i les arts”.
Tal com es desprèn del text fet públic pel jurat, el premi ha estat atorgat justament per alguna de les qualitats i raons per les quals el projecte Cinema en Curs forma part de la nostra plataforma de bones pràctiques des del seu inici, l’any 2012. Estem molt contents per aquest reconeixement, que premia amb tota justícia la magnífica tasca que l’ampli equip que impulsa els projectes de l’entitat. No podem fer altra cosa que felicitar-los i encoratjar-los a seguir treballant amb la mateixa passió i el mateix rigor que fins ara. Ens fan falta molts projectes com el seu.
El jurat del premi d’arts visuals, d’altra banda, ha fet també menció especial a Espai Colona, Fireplace, The Green Parrot, Halfhouse, Homesession, El Palomar, Passatge Studio, espais independents autogestionats, per haver endegat un circuit de pràctiques artístiques i curatorials emergents.
N’hi ha, ho sabem! Només ens cal detectar-les. Perquè no ens ajudes a trobar bones pràctiques? Fes d’antena d’aquesta plataforma. Converteix-te en un detector de bones pràctiques.
Quants més ulls tinguem, quantes més orelles posem en joc, quantes més antenes tinguem, millors projectes detectarem. Aquesta plataforma es nodreix dels projectes que proposen els professionals de joventut perquè son ells (sou vosaltres!) els que coneixen millor el territori i els que tenen més clares les necessitats de la feina diària. És per això que us animem a convertir-vos en detectors de bones pràctiques. Ningú no coneix els projectes que hi ha al teu municipi o a la teva comarca com tu. Ets la persona més indicada per detectar aquells projectes que són bons i que poden ser útils a la resta de professionals. Perquè no et converteixes en una antena de la Plataforma de Bones Pràctiques?
És fàcil! Només cal que tinguis els ulls ben oberts, i quan detectis un projecte interessant, fes-nos-ho saber. Nosaltres ens hi posarem en contacte i els demanarem informació per passar-la al nostre Consell Avaluador. I, si vols, podràs opinar i fer les aportacions que creguis convenients a l’hora de triar els millors projectes per a la plataforma.
Si ho veus clar i t’afegeixes al projecte o si tens algun dubte per aclarir, fes-nos un missatge a aquesta adreça:
Au va, ajuda’ns. Si no ho fem entre tots, això no té sentit. Fes d’antena per a la plataforma. Fes de detector de bones pràctiques!
Els bancs de bones pràctiques són un instrument valuós per generar coneixement i faciliten la seva democratització en posar-lo a l’abast del conjunt de la comunitat professional.
Els bancs de bones pràctiques són un instrument valuós per generar coneixement i faciliten la seva democratització en posar-lo a l’abast del conjunt de la comunitat professional. Aquesta va ser una de les nombroses conclusions que es van endur a casa les prop de trenta persones que van assistir el 27 d’octubre a la sessió organitzada pel Laboratori de Serveis Socials de l’Escola de l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB. L’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’AcPpJ van presentar els respectius projectes de bones pràctiques i van debatre amb els assistents sobre les virtuts i potencials d’aquest sistema d’aproximació a la realitat.
En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Carmina Català i Yolanda Fierro van explicar el Banc de Bones Pràctiques de l’Àrea de Drets Socials, un projecte que camina des de fa tres anys i que conjuga el coneixement i la difusió de propostes d’intervenció municipals exemplars amb la formació i la promoció de la creativitat com a font d’innovació. En aquest cas, les bones pràctiques s’inscriuen en una administració concreta i tenen com a missió activar i aprofitar el coneixement i les aptituds dels seus propis professionals.
Per la Fundació Carles Pi i Sunyer va parlar Leonardo Díaz, responsable del banc de bones pràctiques d’aquesta institució privada. Díaz va explicar que la fundació va ser la primera institució que va activar, durant els anys 90, la primera experiència de l’estat amb un banc de bones pràctiques de l’administració. Al cap dels anys, però, el projecte va decaure, fins que es va reactivar recentment amb el suport econòmic i material de la Diputació de Barcelona. Els dos darrers anys la Federació Catalana de Municipis ha agafat el relleu com a impulsora i finançadora del projecte. En aquest cas, el repositori de bones pràctiques abasta la globalitat dels municipis catalans i divideix el recull en àrees d’intervenció municipal per especialitzar-ne el coneixement i l’anàlisi. En l’actualitat, el banc, que és públic, acull més de 400 projectes. El podeu consultar aquí.
Per l’AcPpJ, va ser el coordinador de la plataforma de Bones Pràctiques, Pep Montes, qui va exposar les claus del projecte. El debat va ser molt ric, i van aparèixer idees interessants lligades a les bones pràctiques com a font d’innovació i com a fórmula de coneixement compartit. Es va contextualitzar també els reculls d’experiències en el marc de l’actual crisi econòmica i va quedar clar que l’àmbit local és probablement el nivell de l’administració amb més facilitat per a promoure Innovació i, per tant, per generar també bones pràctiques.
Va ser especialment interessant constatar que tant a l’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona o com a la Fundació Carles Pi i Sunyer es contemplen projectes adreçats a la joventut com a bones pràctiques, de manera que va aparèixer ràpidament la possibilitat d’establir línies de col·laboració entre les tres iniciatives. Els respectius responsables dels projectes es van emplaçar a mantenir el contacte i explorar possibles vies de relació.
En les imatges podeu veure diversos moments i perspectives del grup que va debatre al llarg de la sessió, i el politòleg Nicolas Barbieri, membre de l’IGOP i moderador del debat.
L’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona ha convidat la plataforma de Bones Pràctiques en Joventut (BPJ) a fer una presentació del projecte en el seu Laboratori de Serveis Socials.
L’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona ha convidat la plataforma de Bones Pràctiques en Joventut (BPJ) a fer una presentació del projecte en el seu Laboratori de Serveis Socials, en una sessió que tindrà lloc el proper dimarts, 27 d’octubre, a les 16,00 hores. La sessió s’anomena Les bones pràctiques com a motor de la Innovació i, a més de les BPJ, s’hi presentaran els projectes de bones pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació Pi i Sunyer. Podeu ampliar la informació sobre la sessió i formalitzar la vostra inscripció, que és gratuïta, en aquest enllaç.
L’IGOP és un institut universitari format per investigadors procedents majoritàriament de la ciència política i la sociologia, però també de la geografia, l’economia, l’antropologia, el dret i les ciències ambientals. L’institut compta amb una llarga trajectòria de projectes de recerca bàsica i aplicada, dels quals han sorgit publicacions molt rellevants. Actualment centra la major part de la seva activitat en les àrees d’innovació democràtica, polítiques educatives i socials, polítiques urbanes i gestió pública. Compta amb dos grups de recerca propis, el d’Anàlisi, Gestió i Avaluació de Polítiques Públiques i el d’Educació i Equitat. L’IGOP vol ser, en termes generals, un espai de debat i de generació i intercanvi de coneixement. Promou, a més, un espai propi de formació, d’aprenentatge mutu i d’intervenció en els processos de transformació social, en complicitat amb els agents socials que treballen sobre el terreny. Per això, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’IGOP va crear al districte de Nou Barris un espai anomenat Escola de l’IGOP, on es porten a terme estudis de postgrau i altres activitats formatives i de transferència de coneixement.
És en el marc de l’Escola de l’IGOP que es va generar el Laboratori de Serveis Socials, que proposa de forma periòdica sessions en les quals es presenten experiències i projectes diversos per promoure l’intercanvi i el debat. L’IGOP i la seva escola han tingut coneixement de les BPJ i n’ha valorat la trajectòria i continguts, de manera que ha convidat els responsables del projecte a participar en la sessió que tindrà lloc el dimarts, 27 d’octubre. La presentació de les BPJ la farà el coordinador de la plataforma, Pep Montes. Carmina Català i Yolanda Fierro presentaran les bones pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, i Leonardo Díaz les de la Fundació Pi i Sunyer. La presentació i moderació de l’espai de debat serà a càrrec de Nicolás Barbieri, de l’IGOP.
La sessió s’iniciarà a les 16,00 hores i està previst que s’allargui fins a les 18,30 hores. Tindrà lloc a l’Escola de l’IGOP, al Passeig d’Urrutia, 17, de Barcelona. Hi esteu tots convidats. L’accés és gratuït però cal fer una inscripció prèvia, aquí.