BaumannLab

admin on 22/02/2015

BaumannLab

El projecte es defineix com a laboratori de creació jove i es proposa donar suport a la producció i la creació artística en l’àmbit de les arts visuals i el pensament contemporani a Terrassa i la seva àrea d’influència.

Descripció general

Com a objectius de fons intenta afavorir l’actitud crítica d’infants i joves, augmentar la visibilitat social dels joves i promoure una xarxa extensa de relacions en termes cooperatius entre institucions, entitats i col·lectius de tot tipus. Per tant, l’impuls de la creació artística és tant un objectiu en si mateix com un instrument de promoció juvenil.

El projecte es va gestar després d’un procés de reflexió, debat i participació, en el qual es va implicar a una gran diversitat de tècnics municipals, col·lectius juvenils i entitats vinculades al món cultural de Terrassa. El resultat va ser un pla d’usos que es va convertir en el punt de partida per al futur espai. Amb el projecte ja en marxa, es va elaborar un document molt sòlid, Tenir identitat, pautes de treball i futur, que desenvolupa conceptualment el projecte i que defineix també criteris pràctics per a la seva aplicació, de manera que es converteix en una mena de guia per al seu desplegament futur. Posa l’accent en l’experimentació, en el treball en xarxa i en la Innovació social expressada damunt del territori, i desplega la seva actuació a partir d’un seguit de convocatòries anuals de beques i residències artístiques, ajuts a la producció, ofertes formatives, programació de mostres i presentacions de creacions juvenils i una àmplia difusió social. A banda del pressupost amb què compta, BaumannLab es recolza en la disposició d’un equipament dotat d’una sala d’exposicions, tres tallers per acollir residències artístiques, un laboratori amb mitjans tecnològics i un espai d’informació. Des que es va presentar el document inicial, el 2012, s’ha anat implementant de manera progressiva, amb una recollida acurada d’indicadors, seguint un sistema d’avaluació prèviament determinat. BaumannLab és especialment interessant perquè proposa un sistema complex de treball en el qual tots els processos estan ben documentats.

El tret de sortida de BaumannLab es va fer el 2008 quan es va presentar a l’INJUVE un projecte d’adequació de l’antic alberg juvenil que hi havia a l’equipament anomenat Casa Baumann per convertir-lo en el que en aquell moment van anomenar Espai de Creació Jove. De forma paral·lela, l’equip de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa va iniciar un treball de conceptualització del projecte que va derivar també en la elaboració d’un pla d’usos del futur espai. Per fer-ho es va obrir quatre espais o trobades de participació amb els joves per rebre les seves aportacions i es va debatre amb els professionals municipals que treballaven en qualsevol aspecte relacionat amb les polítiques de joventut per integrar el futur projecte amb la resta de serveis i programes que hi podrien estar vinculats.

El Laboratori de Creació Jove va obrir les seves portes al públic i usuaris el 26 de març de 2011. El projecte s’ha anat desplegant de forma progressiva, i està arribant, de moment, al seu grau de màxim desplegament en els anys 2014 i 2015. Des d’aleshores, elaboren una memòria anual que recull totes les dades sobre participació i resultat de les convocatòries i nivell d’ús i aprofitament dels serveis.

Es desplega anualment a través de quatre programes (suport a la creació, producció, difusió i formació) que van llançant convocatòries i programacions de forma esglaonada al llarg de l’any, i cinc serveis (tallers, sala d’exposicions, infolab, medialab i servei de bar) que s’ofereixen de forma estable. Des del 2016, va sorgir una nova linea de treball basada en treball amb projectes comunitaris, que ha propulsat la relació i intercanvi amb altres joves i col·lectius del territori, promovent l’associacionisme dels participants amb iniciatives d’èxit com la Descomunal.

Actualment, des de la pandèmia de la COVID-19, hi ha hagut un trasbals al projecte, afegit a un canvi en l’equip professional, amb un nou tècnic que està familiaritzant-se i engegant de nou el projecte. Tot i això, encara hi ha projectes becats de creació artística i en desenvolupament, com el TerraOasis, que són organitzats conjuntament amb els departaments de Cultura i Educació. De forma destacada, el suport a la creació ha dut a la creació de múltiples beques que permetin la formació de qualitat i un suport sòlid a les joves en una situació especialment complicada per les mesures sanitàries. Tot i això, hi ha forces possibilitats que el projecte es modifiqui substàncialment pel curs 2021-2022.

El pressupost d’activitats del projecte va ser de 13.000 euros l’any 2013, de 20.000 el 2014, i de 20.800 el 2015, de manera que l’esforç de progressió econòmica dels primers anys s’ha consolidat amb una dotació pressupostària significativa.Tot i això, no disposem d’informació actualitzada del pressupost des del 2016.

Amb variacions generalment a l’alça, els pressupostos dels darrers tres anys han consolidat totes les partides i, per tant, totes les línies d’actuació. El 2015 hi ha hagut increments en les partides de formació (de 4.000 a 4.600 €) i de beques (de 7.000 a 7.500 €) i es manté estable la despesa de difusió (500 €). El 2014 es va incorporar una nova partida de producció, de 2.000 €, que el 2015 ha quedat reduïda a 400 €. En canvi, l’esforç en comunicació és notable: el 2013 s’hi van dedicar 1.000 €, el 2014 1.500 € i el 2015 ja són 3.000 €. Altre cop un lleuger increment en serveis (de 5.000 a 5.600 €) i obertura d’una nova línia de treball, amb una partida de 1.200 € dedicats a la xarxa i altres activitats. L’any 2018, a més, van afegir una nova partida per a la contractació d’una entitat que va gestionar una activitat del projecte que buscava unir la creació artística amb noves tecnologies i art digital en els diferents instituts de Terrassa, proposant activitats amb realitat virtual i impressores 3D.

A banda d’aquest pressupost, però, a la despesa s’hi ha de sumar el cost de recursos humans de la part proporcional de temps que dediquen al projecte la tècnica de joventut que n’és responsable i el personal que s’encarrega de les tasques de gestió i administració i que formen part de l’equip estable del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l’Ajuntament de Terrassa. Per a l’execució dels diferents programes de què consta el projecte es compta amb professionals externs del món de la cultura i l’art que hi intervenen puntualment segons les necessitats.

Cal tenir en compte, a més, les despeses de manteniment de l’equipament en què es basa el projecte. D’altra banda, les instal·lacions corresponien originàriament a un alberg de joventut i per a la seva transformació es va fer una despesa considerable, finançada amb una subvenció de l’INJUVE l’any 2008.

Es finança essencialment amb pressupost municipal, però es reben ajuts de l’Agència Catalana de Serveis a la Joventut de la Generalitat i del Plan Nacional sobre Drogas, del govern central. Aquestes dues aportacions han fet possible el creixement pressupostari l’any 2014. Aproximadament el 20% del pressupost correspon a les aportacions externes.

En l’actualitat, el pressupost prové de subvencions municipals així com d’altres subvencions no especificades. En respondre a una temàtica cultural que no és prioritària dins de Joventut ni de Cultura – en cap d’ambdós àmbits existeix una línia de treball sobre cultura i joventut -, els recursos disponibles són especialment limitats, creant una gran dependència del projecte a les subvencions actuals, que fluctuen entre els departaments de cultura o els de joventut.

Cal recordar també la subvenció atorgada per INJUVE l’any 2008, amb la qual es va finançar la remodelació de l’equipament.

La responsable del projecte és Laura Fusté Llorens, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Terrassa, que dedica aproximadament el 70% del seu temps de treball a BaumannLab i coordina el projecte.

Les tasques de consergeria, manteniment i administració són assumides pel personal estable que treballa a l’equipament Casa Baumann, que acull altres dependències destinades a projectes diversos de la política municipal de joventut.

El desplegament dels diferents programes de què consta el projecte es realitza amb la prestació de serveis puntuals de persones expertes en l’àmbit cultural i artístic, que aporten coneixement i criteri per als ajuts, beques i produccions artístiques i s’integren en la comissió de selecció.

És especialment destacable la participació en el procés inicial de creació del projecte del col·lectiu Sinapsis, que va aportar la seva expertesa en l’anàlisi de polítiques culturals, de joventut i socials. Van assessorar tant la elaboració del pla d’usos inicial, com del document Tenir identitat, pautes de treball i futur.

Potencialment, tota la població juvenil de Terrassa, i específicament tots els joves creadors i als que estan vinculats a col·lectius artístics, entitats culturals i de lleure. Una part dels programes s’adrecen específicament als alumnes d’ensenyament secundari dels instituts de la ciutat i als infants i joves de les entitats de lleure de Terrassa.

D’altra banda, donada la multiplicitat d’accions i serveis prestats en el marc del projecte, resulta difícil quantificar el seu impacte. En tot cas, ressaltem alguna dada mostrada en la memòria de l’any 2015, com les 13.276 visites al web, que dupliquen les de l’any anterior, els més de 700 seguidors de twitter, i els prop de 2.300 seguidors i amics de facebook (gairebé el doble que l’any anterior).

D’altra banda, el 2015 s’han fet 7 convocatòries de beques, a les quals s’han presentat 20 projectes, dels quals 11 han rebut suport i en conjunt se n’han beneficiat 164 persones. S’han programat 25 propostes formatives i n’han pres part 219 persones. En la banda negativa, es va programar una única producció, que finalment no es va poder finalitzar (això explicaria la reducció d’aquesta partida en la despesa anual). En un altre sentit, es va posar en cartell 7 propostes de difusió artística amb exposicions i presentacions, que van comptar amb la participació de 267 persones. Amb totes aquestes i altres iniciatives, al llarg de 2015 BaumannLab ha programat 40 propostes diferents, en les quals han participat 860 persones.

Fins al moment, i obviant les lògiques oscil·lacions en l’èxit d’iniciatives puntuals, la repercussió de BaumannLab no ha fet altra cosa que créixer des del dia que va iniciar el seu recorregut.

El disseny inicial del projecte va ser el resultat d’espais de participació en els quals van tenir cabuda, a banda de professionals dels serveis tècnics municipals, entitats i joves de col·lectius culturals i artístics. La seva participació, per tant, és fins i tot en la gestació del projecte.

Un cop en marxa el projecte, però, cal tenir en compte que BaumannLab parteix com a premissa general de la promoció del treball col·laboratiu, fins i tot en els aspectes creatius. Així, tots els creadors o col·lectius beneficiaris de beques, ajuts o espais de difusió són animats a compartir i iniciar processos col·lectius de creació artística. En termes generals, no es persegueix tant un resultat com a producte o objecte tangible, sinó promoure processos de relació, treball en xarxa i col·laboratius. Tot i això, en els recents anys, s’ha obert un procés de reflexió que permeti introduir noves estructures per a fer el BaumannLab un espai més participatiu, on les joves puguin participar de forma més activa en l’organització i disseny de la programació, per exemple.

El projecte contempla el treball en xarxa per posar en relació projectes i iniciatives vinculades a l’art en l’àmbit local i també més enllà dels límits de Terrassa. Així, impulsen la iniciativa La Descomunal, que posa en xarxa entitats i col·lectius de la ciutat que treballen en l’àmbit artístic, tant per desenvolupar nous projectes compartits com per reflexionar sobre el model cultural del municipi. Aquest projecte comunitari va tenir un gran impacte, creant una ona de creixement i col·laboració amb altres col·lectius i artistes de tota la ciutat i el territori que van propulsar l’activitat i la participació en el BaumannLab.

Mercès a formar part de Xarxaprod, el 2015 s’ha realitzat una col·laboració amb el centre La Escocesa, de Barcelona, i s’ha engegat, d’altra banda, el projecte Art Now amb l’Escola d’Art de la Ciutat.

Destaquen també les col·laboracions que es deriven cada any de la convocatòria anual Grafiti invaders que va alternant el treball compartit amb diferents entitats.

El desplegament del projecte implica, com a mínim, la relació i coordinació del servei de Joventut amb els de Cultura i Ensenyament.

Les propostes educatives són compartides amb els projectes també municipals del mateix servei de joventut: Districte Jove, Baumann Oficina Jove i Suport al lleure educatiu.

Tot i que no es defineixen col·laboracions directes amb altres administracions més enllà del propi ajuntament, consten amb relativa importància les col·laboracions amb organismes públics dedicats a la creació o producció artística com el CAET, i una primera presentació del projecte a l’ESCAC i Mediastruch. I malgrat que no es tracta estrictament d’una entitat derivada de l’administració, BaumannLab està integrada a Xarxaprod, en la qual hi ha també diversos centres d’art dels quals sí que en són titulars les administracions públiques. Tot i això, amb la pandèmia, les col·laboracions tant amb el CAET com amb l’ESCAC i Mediastruch estan pausades.

El projecte disposa d’una pauta bàsica d’avaluació basada en indicadors que permeten ponderar l’assoliment dels objectius operatius que es fixen per a cada any. Així, en les memòries de 2013 i 2014, s’ofereixen dades precises de l’èxit de cadascuna de les accions vinculades a objectius operatius. El resultat es mostra sempre en forma de percentatge sobre l’assoliment dels objectius, i val a dir que, en termes generals, el nivell d’èxit sobre les previsions fixades és remarcable.

En les memòries, en canvi, no s’ofereixen dades de satisfacció dels usuaris o participants a les activitats, programes o serveis, amb l’excepció dels becaris, els quals elaboren la seva propia memòria i avaluació de les formacions i activitats.

Es tracta d’un projecte exemplar en la concepció. Fa una descripció conceptual de les seves finalitats i argumenta amb solidesa l’entorn i ecosistema en què s’inscriu. Proposa un sistema de desplegament del projecte en el qual s’inclouen pautes, calendaris i protocols d’actuació. I, tot i que la seva posada en pràctica es realitza en un moment de precarietats pressupostàries per a les administracions públiques, es desplega de forma progressiva sense renunciar als seus principis i filosofia. D’altra banda, el projecte desenvolupa un model de treball en l’art i el pensament contemporani des de l’òptica de les polítiques de joventut i contribueix, d’aquesta manera, a impulsar un dels àmbits menys treballats des del món de la intervenció pública en l’àmbit juvenil.

1. Proposa un model complet d’intervenció en un àmbit concret

BaumannLab no només és un projecte concret per a un territori determinat. En la seva concepció es despleguen criteris i pautes amb un nivell de detall i fonamentació tan remarcable que esdevé pràcticament una proposta de model general d’intervenció per a l’àmbit de la promoció de la creació artística entre els joves.

2. Situa les polítiques de joventut en primera línia de les arts visuals

La seva proposta conceptual s’alinea amb les tendències més actuals i els discursos més innovadors en el camp de les arts visuals i el pensament contemporani. D’aquesta manera, situa un projecte propi de les polítiques de joventut en la primera línia del món cultural i artístic.

3. Connecta joventut amb la Innovació social i el treball col·laboratiu

La idea de xarxa i el treball col·laboratiu, no només vinculada a les eines tecnològiques, és present en totes les fases del projecte, de manera que es posiciona de manera òptima per facilitar la cooperació amb entitats, col·lectius no formals, joves individuals, organismes dependents d’altres administracions i professionals de diferents disciplines. Es proposa explícitament l’exploració de diferents formes d’organització social.

4. No rebaixa criteris artístics ni culturals per treballar amb joves

Evita de forma contundent un dels defectes que amb més freqüència s’ha de lamentar en projectes de cultura de proximitat: rebaixar el nivell per, teòricament, fer-lo més assequible a joves i infants. No menysté la capacitat dels joves per entendre, assumir críticament, matisar i transformar discursos i pràctiques artístiques i culturals. En tots els projectes els ofereix la possibilitat de ser creatius per la pròpia capacitat d’opinar i experimentar.

5. El discurs teòric no ofega la pràctica

Malgrat ser un projecte amb un ampli desplegament conceptual, baixa amb tota claredat al món pràctic. Disposa recursos concrets (físics, econòmics i tècnics) per desenvolupar projectes artístics també molt concrets. Es treballa activament, a més, per visualitzar socialment tota la pràctica artística dels joves amb una proposta comunicativa remarcable.

La responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut Laura Fusté Llorens.

Laura Fusté Llorens. Llicenciada en psicologia per la UAB, postgrau en Associacions, Fundacions, Organitzacions del Tercer Sector i diferents formacions de l’àmbit de l’educació social i l’animació sociocultural. Des del 2009 treballa com a tècnica de joventut a l’Ajuntament de Terrassa i en la seva trajectòria ha estat vinculada a diferents entitats i projectes socials i culturals de la ciutat.

La responsable del projecte opina

BaumannLab és un projecte on art i cultura i joventut troben punts en comú. Unes confluències molt interessants d’explorar per afavorir l’apoderament i l’autogestió dels i les joves. Si abans era necessari donar suport a la producció artística, la difícil conjuntura actual ho fa més imprescindible encara. Creiem que projectes d’aquestes característiques afavoreixen l’augment del capital simbòlic i social, i fomenten la investigació de noves maneres de fer i formes d’innovació social. Trets que, a banda d’enriquir el nostre context immediat, fins i tot, poden permetre explorar possibles noves formes d’ocupabilitat.

Dur a terme processos artístics amb joves permet dotar-los d’eines per a que es puguin posicionar i formular una opinió pròpia sobre qualsevol tema i donar-la a conèixer a la resta de la ciutadania. Sí que és veritat que, en aquest sentit, ens trobem amb el repte de trobar escenaris de difusió legitimats tant per la comunitat artística com pels i les joves. Per altra banda, creiem que és del tot necessari que les administracions locals ofereixin als i les creadors/es emergents espais, eines i recursos per a que puguin experimentar, investigar i desenvolupar els seus projectes artístics.

El projecte va néixer en plena crisi, per tant amb molt poc pressupost. La part positiva d’aquest fet ha sigut que hem dissenyat la seva gestió de manera que pugui ser assumida des del propi servei, però que, alhora, permeti l’externalització d’aspectes concrets segons els recursos econòmics disponibles, especialment aquells que tenen a veure amb la direcció artística. Això ha fet que el BaumannLab hagi travessat tots els projectes del servei d’una forma més directa possibilitant la incorporació de noves mirades i de noves maneres de fer a tots els projectes. Sí que és veritat que aquest fet fa que el BaumannLab sigui un projecte complex en el que intervenen molts actors i que, per tant, calgui dedicar força esforços per consolidar un relat compartit que es pugui transmetre d’una forma ràpida i senzilla.