La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

admin on 01/09/2019

La xarxa d’espais joves de Mataró en clau de gènere

Equipaments juvenils en clau de gènere ha consistit en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere.

Descripció general

El projecte La xarxa d’espais joves de Mataró – Equipaments juvenils en clau de gènere ha consistit en revisar i adaptar el funcionament dels equipaments juvenils de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró per a convertir-los en veritables espais amb perspectiva de gènere: des de la programació al disseny dels espais, passant per la comunicació.

El projecte ha contemplat parts de formació i de reflexió, el qual ha permet de reforçar i donar-li més coherencia al compartir projectes i activitats exitoses entre els quatre equipaments juvenils participants de Mataró: Espai Jove Cerdanyola, Espai Jove Rocafonda, Espai Jove Pla d’en Boet i Espai Jove la Llàntia. Com a resultat del procés de reflexió n’ha sorgit un document – guia adreçada al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut a nivell municipal (personal tècnic de Joventut, Educadors/es Socials, Dinamitzadors/es Juvenils, personal tècnic de Benestar Social, càrrecs electes). Aquesta ha estat la manera de compartir el coneixement generat sorgit del replantejament transversal i la interseccionalitat que permeti revisar i replantejar el funcionament de tots els aspectes que tenen a veure amb el funcionament dels equipaments.

Durant la primera fase es va formar a les persones del grup en la temàtica, i durant la segona (per la qual es va comptar amb l’assessorament de l’Associació Candela) es van dissenyar i es van posar en comú accions i projectes per a la prevenció de les violències de gènere entre joves, tenint en compte que fossin adaptables a les diferents realitats municipals i que poguessin ser la base per a la definició d’una estratègia més àmplia a nivell comarcal.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Per tal de dur a terme el projecte, es va considerar necessari un equip tècnic format en perspectiva de gènere i amb capacitat i temps per a rebre formacions més específiques i anar-se reciclant al llarg del temps. Això era d’importància vital pel projecte ja que si hi havien canvis en els equips educatius, s’havia de formar en perspectiva de gènere a les persones de nova incorporació per a tenir unes bases comunes amb l’equip.

Per a realitzar el projecte, hi van participar 4 equips educatius de la Xarxa d’Espais Joves, formats cadascun d’ells per tres educadors/res; una coordinadora de serveis juvenils, una tècnica de joventut i una tècnica de polítiques de gènere.

Aquestes són les persones membres del grup i branques professionals que han participat en el disseny del projecte:

Tècnica de polítiques d’Igualtat: Agnès Cabot Navarro.

Coordinadores de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró: Araceli Calvillo, Ariadna Comas, Rosa Manrique i Imma Ortiz.

Inicialment el projecte s’adreçava a joves usuaris de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró d’entre 12 i 25 anys. I finalment s’ha adreçat al conjunt d’agents educatius implicats en el desenvolupament de les polítiques de joventut municipals.

Els joves no han participat en el grup de treball del projecte. Ara bé, a través de les dinàmiques que ja es feien als instituts, s’han pogut treballar amb aquests joves algunes de les temàtiques que es van abordar en el grup de treball del projecte j que es considera imprescindible incorporar la seva participació i punts de vista. Mitjançant la seva participació activa i el treball que es realitza en els equipaments juvenils, els i les joves poden obtenir una major autonomia, sentit crític i apoderament mentres s’expressen els seus interessos, manifestacions culturals i implicacions socials trencant amb esterotips i estigmatitzacions.

En un inici, la tasca socioeducativa referent a la perspectiva de gènere es va centrar en el col·lectiu femení per incrementar la seva participació i apoderament en els Espais Joves. Tanmateix, es va detectar la necessitat de complementar la intervenció amb el públic masculí i s’ha considerat important treballar entorn a les masculinitats alternatives, incidint en la seva socialització de gènere per a qüestionar-la i facilitar altres models de masculinitat.

Com ja hem dit anteriorment, l’Associació Candela va participar acompanyant el grup de treball en la fase de formació i reflexió del projecte.

La proposta és fruit del treball conjunt en totes les seves fases (diagnosi, disseny, implementació, seguiment i avaluació) entre el Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones i la Secció de Joventut de l’Ajuntament de Mataró. I a l’equip de treball van cooperar les coordinadores de la Xarxa d’Equipaments Juvenils de Mataró i la tècnica d’Igualtat del municipi.

Aquest projecte va sorgir d’un procés de formació, investigació i acció liderat pel Consell Comarcal del Maresme, la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Perquè es tracta d’un Projecte innovador i global que es qüestiona les polítiques locals de joventut des d’un dels seus inicis: el disseny dels equipaments juvenils. El fet de posar el focus no només en el contingut de les activitats que es fan en els equipaments, sinó posar-lo també en el disseny dels seus espais i fer-ho en clau de gènere ens sembla que és una nova perspectiva, molt necessària, que ens ajuda a fer de forma més acurada les polítiques de joventut dels nostres territoris. I és que, en aquest cas, aproximar-nos a les polítiques amb perspectiva de gènere ens fa apropar-nos-hi tenint en compte un eix de desigualtat existent també entre els joves.

Innovació: el projecte va a una part de l’arrel de la definició de la feina que es fa en matèria de joventut que és a qüestionar-se els espais. I per tant, a revaloritzar-los com a elements també influents en les polítiques que desenvolupem.
Expertesa: el projecte s’ha dotat de persones expertes en la temàtica perquè siguin aquestes les que formin al personal tècnic del municipi i per fer la feina de forma conjunta.
Temps: el repte del replantejament dels espais calia coure’l a foc lent i s’han respectat aquests tempos, sense saltar-se cap de les fases (formació, diagnosi, refexió, propostes alternatives, documentació i materials).
Transmissió: es tracta d’un projecte impulsat en un territori que ha generat recursos i materials per altres municipis i equipaments amb voluntat de compartir la feina feta, la reflexió i la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els equipaments juvenils del país.
Suports: el projecte ha contat amb l’acompanyament del Consell Comarcal del Maresme, en primer terme, i de la Direcció General de Joventut i l’Institut Català de les Dones.

Les responsables tècniques del projecte són ser les següents:

Agnès Cabot

Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró

Educadora Social i Psicopedagoga. Postgraduada en Igualtat i gènere i en Bon govern, Transparència i participació ciutadana. Ha treballat com a tècnica d’intervenció i de gestió, en entitats del tercer sector i a l’administració pública, en projectes d’àmbits diversos: igualtat, joventut, ciutadania, participació ciutadana, benestar social i educació. Actualment treballa com a Cap de secció de Polítiques de Gènere, Joventut i Gent Gran activa a l’Ajuntament de Mataró.

Clara Roca de Torres

Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró (referent tècnica dels projectes de l’Oficina Jove del Maresme i de la Xarxa d’Espais Joves)

Sociòloga. Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats en Sociologia. Va ser directora de Programes del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Ha participat en recerques sobre infància, adolescència, famílies, gènere, treball i vida quotidiana, de l’Institut d’Infància i Món Urbà i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (UAB). Actualment és Tècnica de Joventut de l’Ajuntament de Mataró, i s’encarrega dels projectes de la Xarxa d’Espais Joves i de l’Oficina Jove del Maresme.

Marta Llabrés

Coordinadora dels Serveis Juvenils de Mataró

Educadora social. Ha treballat en el món de l’associacionisme i la Participació juvenil, en empreses del tercer sector, sempre en el camp de la intervenció social. Coordinadora de projectes de cooperació internacional a Bolívia i Barcelona, des del 99 i de forma intermitent ha treballat a diferents serveis de l’Ajuntament, Ciutadania i Joventut. Actualment coordina els Serveis Juvenils de l’Ajuntament de Mataró (Xarxa d’Espais Joves i Oficina Jove del Maresme).

Ènnia Puig

Educadora de l’Espai Jove Cerdanyola, referent del projecte a l’equipament.

Graduada en Educació Social i Integració. Estudiant de 3r curs B d’Àrab a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. Ha treballat en empreses del tercer sector com a auxiliar tècnica educativa amb persones amb diversitat funcional tant en l’àmbit residencial com en el camp del lleure. Des del 2013 treballa a l’Espai Jove Cerdanyola de Mataró, en el qual ha desenvolupat funcions de coordinadora i educadora.

Rosa Manrique

Educadora de l’Espai Jove Rocafonda – El Palau, referent del projecte a l’equipament.

Educadora social i postgraduada en ciutadania i inclusió social a la diversitat i en Igualtat de gènere. Ha treballat com a educadora social amb infància i adolescència en centres d’acollida i residencials gestionats per entitats del tercer sector i a serveis i/o projectes municipals socioeducatius i d’informació, com la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment treballa com a educadora social a l’Espai Jove Rocafonda- El Palau.

Araceli Calvillo

Coordinadora de l’Espai Jove Pla d’en Boet, referent del projecte a l’equipament.

Llicenciada en pedagogia i psicopedagogia. Postgraduada en acolliment, adopció i post adopció del menor. La seva trajectòria professional des de fa nou anys ha estat dedicada als Serveis Juvenils Municipals de Mataró. Del 2010 al 2012 va treballar com a educadora a l’Espai Jove Rocafonda-El Palau, i des del 2012 ha treballat a l’Espai Jove Pla d’en Boet. Actualment exerceix de coordinadora d’aquest equipament.

Arlet Palomar

Coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia, referent del projecte a l’equipament.

Integradora Social, Educació Social i mare. Ha treballat amb persones amb diversitat funcional, infants i sobretot adolescents i joves. Després de participar en diversos projectes d’Ensenyament i Joventut (Pla de Xoc, DLI i Patis Oberts), des de fa 10 anys exerceix d’educadora i coordinadora d’equipaments de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró. Actualment és la coordinadora de l’Espai Jove La Llàntia de Mataró.

Les professionals opinen:

VALORACIÓ PERSONAL

Per a treballar per a la no discriminació per raó de gènere i pel reconeixement de la diversitat sexual i de gènere és imprescindible que tots els projectes enfocats en el col·lectiu juvenil incorporin la perspectiva de gènere de forma transversal. És per aquest motiu que el procés de transformació dels Espais Joves com a equipaments amb perspectiva de gènere resulta imprescindible.
Aquest projecte es planteja com un procés que aporta aprenentatges per a totes les parts: personal tècnic, equips educatius, nois i noies, famílies, així com al barri i a la comunitat
És imprescindible el treball conjunt amb les professionals de polítiques de gènere de l’Ajuntament i el treball en xarxa amb altres serveis.

ERRORS A EVITAR I MILLORES A INTRODUIR EN EL FUTUR

A vegades algun espai pautat, tipus taller, no ha sigut del tot útil per a treballar entorn a la perspectiva de gènere. En aquest sentit, s’ha considerat més adient de cara al futur treballar algun dels aspectes, com les masculinitats alternatives, en espais més informals, com pot ser en el context del punt de trobada. Per a poder-ho treballar d’aquesta manera s’ha considerat important disposar de recursos visuals, com cartells o plafons que convidin a la reflexió dels i les joves.
Resultaria ideal poder posar el focus tant en els nois com en les noies des d’un inici, incidint en els processos de socialització de gènere que reben tant uns com altres i mostrant la diversitat sexual i de gènere com una riquesa. Tanmateix, cal tenir en compte que sovint els equipaments juvenils estan masculinitatzats i les noies s’hi troben infrarepresentades. Quan això succeeix esdevé important posar inicialment el focus en millorar la participació de les noies.

PERSPECTIVES DE FUTUR I REPTES A SUPERAR PER CONTINUAR AMB ÈXIT EL PROJECTE

El projecte seguirà evolucionant i incorporant noves activitats i perspectives. En fases posteriors es va posar el focus en les masculinitats alternatives. Recentment s´ha iniciant la creació del projecte Espai Diversxs, en el marc de la Xarxa d’Espais Joves. Es tracta de la creació d’un espai d’intervenció per a joves que se sentin interpel·lats/des per les dissidències en el cos, el gènere i la sexualitat. Tot i així, el treball de fons realitzat en el dia a dia (programació, cartelleria, materials, distribució de l’espai i relacions interpersonals) continua, tot i que amb la situació actual derivada de la Covid-19 cal anar adaptant-ho en funció dels nivells de risc.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Guia: Eines per a la prevenció de les violències masclistes amb joves des de l’àmbit local

No disposem d’informació per aquest apartat.

La importància d’escoltar

admin on 26/06/2019

La importància d’escoltar

El passat dijous 6 de juny vam poder gaudir d’una nova jornada de bones pràctiques en l’àmbit de joventut, aquesta vegada al nou Espai Jove .Nord de Martorell.

26/06/2019

El projecte que es va presentar va ser l’“Aqui t’escoltem”, desenvolupat a la ciutat de Barcelona pel Departament de Joventut de l’ajuntament. El van presentar la Mariona (coordinadora del projecte) i la Pilar (tècnica de l’ajuntament).

L’essència del projecte és acompanyar als i les joves que ho demanin en tot el que tingui a veure amb el seu desenvolupament emocional. Per a fer-ho, ofereixen un servei d’atenció individualitzada, així com tallers per treballar temes específics que els interessin. A més de l’atenció als i les joves, tenen oberta una línia de treball també amb famílies, atenent-les de forma individualitzada.

En les següents línies traslladaré algunes de les reflexions que van sortir durant el debat i intercanvi d’informacions d’aquesta bona pràctica, reflexions tant personals com d’altres participants.

El primer a destacar és la necessitat que els i les joves tenen de ser escoltats. Tant la Mariona com la Sara van comentar que un dels principals reptes del projecte és que “no mori d’èxit”. Dit d’una altra manera, la quantitat de demandes que tenen de joves “per ser escoltats” els està desbordant. La segona cosa a destacar és que aquesta escolta és a nivell emocional, endinsant-nos en el terreny dels afectes i de la vida íntima del i la jove.

Sovint, quan parlem de joves i joventut parlem de la seva participació en la vida política, de l’associacionisme, de la seva formació, de la situació de l’habitatge i de l’ocupació per a ells i elles, de les qüestions de gènere, de consums i riscos, de les modes que tenen, etc. Però poques vegades és parlar de la seva vida emocional, de com aquestes persones d’edats primerenques viuen des de la seva intimitat el que la vida els porta.

L’èxit del projecte Aquí t’escoltem està posant sobre la taula que les i els joves tenen necessitat de ser atesos no només com a ciutadans, associats, estudiants, consumidors i futurs treballadors i treballadores, sinó, principalment, com persones que, com a totes i tots, tenen vida interior, on hi són les emocions, els sentiments, els afectes i tot allò intangible que és el que fa que una vida sigui de qualitat o no.

Una altra aportació del projecte Aquí t’escoltem és la necessitat de normalitzar el fet de compartir les inquietuds i malestars emocionals. Es a dir, que tenir remogudes internes no necessàriament ha de ser una preocupació atesa només per un servei psicològic. En aquest sentit, sembla que hi ha certa escrupolositat en l’àmbit professional sobre els tractament de temes íntims que tenen a veure amb la gestió d’emocions i sentiments i que amaguen al darrera difícils realitats personals. Perquè passa això? Potser perquè quan el i la jove comparteix les seves intimitats personals ens posa davant les nostres deixant-nos en una situació de nuesa humana que traspassa la relació professional?

Des de fa anys que el reclam d’atenció al món emocional del i la jove va en augment i es van multiplicant els projectes que el volen atendre. És un senyal que en aquesta societat de “l’hiperconsum” i la “sobrematerialitat” la realitat interna agafa cada vegada més pes i es fa necessària ja no només la creació de projectes i sinergies entre professionals, sinó també la seva formació. En aquest sentit, i com ha passat amb d’altres temes, tornen a sortir dos grans temes: el necessari treball en xarxa i l’adequació del perfil professional de la persona que treballa amb joves.

Durant la jornada es van anar compartint experiències d’altres municipis i barris en els que hi ha una coordinació real i amb èxit entre tècnics de joventut, dinamitzadors i informadors juvenils, educadors de carrer, serveis social, col·legis i instituts que corroboren la necessària coordinació i treball en xarxa.

En aquest sentit, es van apuntar dos dels grans perills que afecten al treball en xarxa: el primer és el “a mi no em toca”, que dinamita directament la xarxa i deixa en una situació d’aïllament i abandonament al propi professional. El segon és el de “el professional de la joventut és tot terreny i serveix per a tot”, deixant la seva posició amb una indefinició i sobrecàrrega difícils de suportar.

Aquestes dues amenaces posen en evidència que encara vivim en un país on la importància del treball amb joves no arrela i es continua veient com a segon plat. Evidentment, cal un canvi de paradigma cultural que quedi reflectit en una major inversió de recursos humans i materials, deixant de posar al jove en llista d’espera de les polítiques socials i educatives i als treballadors que estem amb elles i ells en situacions laborals força precàries.

Aquest canvi de paradigma també ha d’afectar a la professionalització i millora del perfil professional del i la professional de la joventut. Precisament, el projecte Aquí t’escoltem, així com d’altres projectes que es dirigeixen a atendre la salut i benestar emocional dels i les joves, posen de manifest que les competències emocionals s’haurien d’incorporar de manera transversal al perfil professional.

Per concloure aquest article de reflexió, aprofito per tornar a insistir en la importància d’associar-se per aconseguir aquestes millores i especialment per ampliar la nostra capacitació per escoltar als i les joves amb la qualitat que es mereixen. I per fer-ho què millor que associar-se a l’AcPpJ i enfortir els nostres llaços professionals i personals per un món millor.

Aquest article ha estat escrit pel Rafael Cortés, soci de l’AcPpJ i que va dinamitzar el de bat de la jornada de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut a Martorell.

16/05 Jornada de bones pràctiques a Blanes: Acció socioeducativa en medi obert

admin on 29/04/2019

16/05 Jornada de bones pràctiques a Blanes: Acció socioeducativa en medi obert

Treball comunitari i al carrer, interrelació i coordinació entre professionals, transversalitat, participació, acompanyament a joves en el seu desenvolupament personal, serveis socials i joventut, polítiques socials i polítiques de joventut, prevenció de riscs, intervencions complementàries…

29/04/2019

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA (aforament limitat)

Com treballem al medi obert amb joves? Com els podem acompanyar individualment i en col·lectiu al carrer? Com promovem l’empoderament i la Participació juvenil? Podem liderar i fer transversal el treball comunitari des de l’àmbit de la joventut? Com ens coordinem amb diferents agents? Podem fer polítiques afirmatives de joventut amb els serveis socials? Com acompanyem als i les joves? Quina ha de ser la funció de les persones tècniques, educadores i dinamitzadores juvenils?

En aquesta jornada, en la que tindrem l’oportunitat de conèixer a fons una bona pràctica, ens endinsarem en la relació dels i les professionals de joventut amb joves, debatrem sobre el paper de la professió, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís al voltant d’una temàtica específica: l’acció socioeducativa en medi obert.

Amb la presentació de la bona pràctica Joves al Medi Obert del Prat de Llobregat i la dinamització del debat a càrrec d’un membre del CEESC.

L’horari previst serà el següent:

10:00h – Benvinguda institucional
10:15h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques
10:30h – Presentació del Projecte Joves al Medi Obert
11:30h – Descans amb refrigeri
12:00h – Debat i tancament

El 16 de maig a les 10:00h a l’Espai Creatiu “la Morralla” (Avinguda de l’Estació, 70, Nau 4, 17300 Blanes).

Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2019

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2019

22/05 Jornada de bones pràctiques a Les Borges Blanques: Enganxar-se als estudis

admin on 29/04/2019

22/05 Jornada de bones pràctiques a Les Borges Blanques: Enganxar-se als estudis

Assessorament en l’itinerari educatiu, formatiu i laboral de joves, acompanyament i dinamització de grups de joves en la preparació pel món laboral, treball de competències, formació professional, coordinació amb altres agents educatius…

29/04/2019

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA (aforament limitat)

Com aconseguim reenganxar a les persones joves als estudis? Com les acompanyem en el seu itinerari formatiu i laboral? Com podem ajudar-les per escollir millor què han d’estudiar d’acord amb tots els factors que les afecten? Com treballem les competències laborals i alhora personals per facilitar-los-hi l’entrada al mercat laboral? Com dissenyem i desenvolupem polítiques de joventut que facilitin l’emancipació juvenil? Quin és el paper de les persones tècniques, informadores i dinamitzadores? Com podem fer més i millor treball comunitari?

Amb la presentació de la bona pràctica Espai Educatiu Forma’t i Participa de Santa Cristina d’Aro i la dinamització a càrrec d’un membre de l’AcPpJ.

L’horari previst serà el següent:

10:00h – Benvinguda institucional
10:15h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques
10:30h – Presentació de l’Espai Educatiu Forma’t i Participa
11:30h – Descans amb refrigeri
12:00h – Debat i tancament

El 22 de maig a les 10:00h a l’Oficina Jove de les Garrigues (Carrer de l’Avemaria, 14, 25400 Les Borges Blanques).

Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2019

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2019

(NOVA DATA!) 25/09 Jornada de bones pràctiques a Móra d’Ebre: Municipis petits i participació juvenil

admin on 29/04/2019

(NOVA DATA!) 25/09 Jornada de bones pràctiques a Móra d’Ebre: Municipis petits i Participació juvenil

Polítiques de joventut, foment de la Participació juvenil, treball en xarxa, intercanvis i accions compartides entre municipis, relació dels i les professionals amb joves i associacions juvenils, dinamització i programació d’activitats…

29/04/2019

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA (aforament limitat)

Com promovem la interacció de joves de diferents municipis? Quin tipus d’activitats faciliten el contacte i les ganes de compartir espais? Com realitzem el treball en xarxa a diferents nivells i amb diferents agents implicats (polítics, tècnics, els i les pròpies joves)? Com aconseguim l’arrelament de les persones joves a l’entorn rural?

Comptarem amb la presentació de la bona pràctica Ancesa Jove del Segrià i la dinamització del debat a càrrec d’un membre de l’AcPpJ.

L’horari previst serà el següent:

10:00h – Benvinguda institucional
10:15h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques
10:30h – Presentació de l’Ancesa Jove
11:30h – Descans amb refrigeri
12:00h – Debat i tancament

El 25 de setembre a les 10:00h a l’Oficina Jove de la Ribera d’Ebre (Plaça de Sant Roc, 2, 43740 Móra d’Ebre).

Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2019

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2019

06/06 Jornada de bones pràctiques a Martorell: Aquí t’Escoltem

admin on 29/04/2019

06/06 Jornada de bones pràctiques a Martorell: Aquí t’Escoltem

Relació educativa i de treball dels i les professionals de joventut amb les emocions, sentiments i conductes de les persones joves, prevenció de violències, relacions sexoafectives, detecció de necessitats i interessos per a la realització de projectes, treball en xarxa i comunitari.

29/04/2019

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA (aforament limitat)

Com podem treballar tota la dimensió emocional amb les persones joves? Com les podem acompanyar en els seus processos vitals a nivell individual i col·lectiu? Com podem transversalitzar la perspectiva de gènere i el feminisme a les polítiques de joventut? Com podem prevenir violències masclistes i lgtbifòbiques i com acollim realment tota la diversitat sexual i afectiva existent? Com podem posar-ho a la pràctica amb èxit i fent que els i les joves participin i se sentin interpel·lades?

Amb la presentació de la bona pràctica Aquí t’Escoltem de Barcelona i la dinamització del debat a càrrec d’un membre de l’AcPpJ.

L’horari previst serà el següent:

10:00h – Benvinguda institucional
10:15h – Presentació jornada, AcPpJ i el projecte de bones pràctiques
10:30h – Presentació de l’Aquí t’Escoltem
11:30h – Descans amb refrigeri
12:00h – Debat i tancament

El 6 de juny a les 10:00h a l’Espai Jove .Nord de Martorell (Plaça de les Cultures, s/n, 08760 Martorell).

Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2019

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2019

Okup’alt

admin on 29/03/2019

Okup’alt

El projecte Okup’alt es va iniciar l’any 2010 i es tracta d’un projecte que combina la formació professionalitzadora i la relació amb el món empresarial de la comarca.

Descripció general

El projecte Okup’alt es va iniciar l’any 2010 i es tracta d’un projecte que combina la formació professionalitzadora i la relació amb el món empresarial de la comarca. El projecte ofereix formació ocupacional gratuïta en tres oficis (manteniment i pintura, jardineria i brigada) durant tres mesos i un suport en la recerca de feina a aquelles persones joves que no han acabat els estudis obligatoris o que no estudien ni treballen (entre 16 i 24 anys). Tot plegat facilita que els joves participants augmentin les seves capacitats i habilitats professionals, la seva autoestima i el seu nivell d’autonomia.

Al mateix temps que les persones joves es formen, participen d’espais de treball en grup per tal de seguir desenvolupant les seves habilitats comunicatives, relacionals, enfortiment de l’autoestima, etc. El programa té com a valor afegir l’acompanyament a cada jove que participa del programa ja sigui en grup o de forma individual. De fet, un cop acabat el període de formació, el procés d’acompanyament socioeducatiu segueix el temps que es requereixi.

Les inscripcions per al projecte es duen a terme entre els mesos de novembre i gener. La selecció dels participants es realitza a finals de gener. I la duració del pròpiament del projecte és de tres mesos desenvolupant-se entre el febrer i l’abril. En total els joves participants realitzen 240 hores (20 hores setmanals) que es distribueixen de dilluns a divendres en horari de 9 a 13h.

El programa formatiu contempla quatre dies de treball d’aprenentatge en l’ofici escollit, a càrrec de professionals especialitzats:

Manteniment i pintura: (Pintar, Manyeria, arranjament de parets, obra…).
Jardineria: (Horticultura, poda, plantacions de jardins, desbrossar…).
Brigada: (Lampisteria, col·locació de terres, polir i envernissar…).

Els divendres estan destinats a un dia de formació específica i de realització d’accions complementàries on es treballarà més profundament les competències, les habilitats i el reforç emocional del joves realitzaran tallers formatius de recerca de feina amb visites i entrevistes a empreses (treball de l’ocupabilitat), així com dinàmiques de suport i de creixement personal. Acabada aquesta part els joves podran realitzar una estada de pràctiques d’un mes en alguna de les empreses col·laboradores.

Una vegada finalitzat el projecte es segueix realitzant una tutorització individual de cada jove. És a dir, es fa un seguiment del jove durant els mesos posteriors a la finalització de la part formativa presencial. De cada jove es segueix la seva trajectòria i es desenvolupa un acompanyament i suport a nivell global (social, formatiu, ocupacional, emocional).

L’anul·lació del projecte l’any 2020 degut a la situació epidemiològica vinculada a la pandèmia de la COVID-19, va suposar un punt d’inflexió del projecte i la seva organització de cara al 2021. Primer, els joves van veure la seva situació ocupacional empitjorar dramàticament, amb unes tasses d’atur i precarietat laboral especialment elevades. Segon, les restriccions de seguretat van iniciar un procés de reflexió sobre l’estructura i el funcionament del projecte, introduïnt canvis per a oferir oficis i activitats professionals realitzades en exterior, canviant l’ofici d’imatge i estètica per l’ofici de brigada. Paral·lelament, es van introduir diferents mesures per a vetllar per la seguretat dels participants, amb mesures com treball en grups reduïts, ús de mascareta, treball en exteriors i controls de temperatura. Aquestes mesures també van suposar un reajustament logístic i de personal del projecte, organitzant les formacions en tres municipis (Castelló d’Empúries, L’Escala i Sant Pere Pescador) multiplicant els grups i les contractacions garantint una qualitat i integritat formativa per tots els participants. Finalment, part de les formacions i dels continguts es van adaptar a les necessitats i canvis, com ara la transició cap a formacions per a realitzar entrevistes telemàtiques.

Segons el projecte de 2018, Okup’alt fa necessària la disposició de 20.950 euros anuals.

CONCEPTE	COST
3 Formadors/es especialistes	9.000,00€
3 Educadors/es	8.100,00€
Formadors de tallers específics	1.000,00€
Desplaçaments	800,00€
Material	800,00€
Acte final	350,00€
Assegurança	400,00€
Difusió	500,00€
TOTAL	20.950,00€

Una part del finançament prové d’una subvenció de 4.000€ de l’Obra Social la Caixa.

L’equip professional que lidera el projecte està format pel Joan Salellas, l’Alexis Sànchez i la Raquel Hinarejos.

1. Responsable del projecte: Joan Salellas (cap d’àrea de Joventut i Esports). Llicenciat en Història, i amb un Postgrau en Gestió Cultural per l’UdG, té diferents cursos d’especialització com el d’especialistes en polítiques de joventut. A nivell laboral porta des del 2004 treballant a l’administració local, del 2010 a 2013 va començar a treballar com a tècnic compartit de joventut, i des del 2014 fins a l’actualitat és el tècnic comarcal de joventut al Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

2. Coordinació Alexis Sánchez / Raquel Hinarejos (s’ocupen de la programació, planificació i avaluació del projecte).

2.1. Alexis Sánchez, Tècnic de Programes de Joventut (coordinador del projecte i responsable de funcionament diari). Llicenciat en Filosofia, i amb dos màster un sobre Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local i l’altre sobre Fotografia, les tres titulacions són de la UdG. A més conta amb diferents cursos d’especialització com el d’especialistes en polítiques de joventut. Va iniciar la seva carrera professional al 2007 en una empresa de gestió cultural com a cap de projectes i director creatiu. Del 2010 al 2013 organitza i coordina diferents esdeveniments per a l’administració local fins que entra a formar part de l’àrea de joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Actualment és el tècnic de programes de l’àrea de joventut.

2.2. Raquel Hinarejos, Tècnica Compartida de Joventut (coordinadora i referent per als municipis on es realitzen les tasques).
És llicenciada en Psicologia per la UAB i en Psicopedagogia per la UOC, a més va realitzar diferents cursos d’especialització en selecció de personal. A nivell laboral des de l’any 2000 al 2008 va treballar en una assessoria com a consultora de recursos humans. En aquells anys també treballa en centres de formació ocupacional i altres empreses d’ocupació com a responsable dels treballadors i professora de psicotècnics. Des del 2008 fins a l’actualitat treballa com a Tècnica de Joventut Compartida al Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

3. Intervenció directa
3.1. Professionals de l’Ofici (3 persones): Execució i avaluació del projecte juntament amb les educadores. Mostren els coneixements als joves per tal que adquireixin els conceptes i les habilitats específics de cada especialitat.
3.2. Educadors: Actuen com a referents i guies del grup de joves. Executen i avaluen juntament amb els professionals com funciona el grup. Es coordinen amb els tècnics i planifiquen i desenvolupen les dinàmiques i activitats amb els joves.

4. Altres professionals
4.1. Dinamitzadors de Joventut: Atenen als joves en totes les qüestions relacionades amb el lleure, i donen un suport al programa.
4.2. Tècniques referents d’ocupació juvenil: Orienten als joves, i cerquen ofertes de feina.
4.3. Talleristes: Contractats per a les formacions específiques (normalment un matí)
4.4. Empresaris de la comarca: Col·laboracions formatives puntuals i recolzament a l’hora de fer entrevistes.
4.5. Personal de Joventut: Suport administratiu i logístic al projecte.

Els destinataris del projecte són joves de 16 a 24 anys dels municipis de l’Alt Empordà i que estiguin inscrits en el programa de la Garantia Juvenil. Se seleccionen joves que no estudien ni treballen, i es prioritzen joves en situació de vulnerabilitat i que no hagin participat prèviament del programa.

Al programa s’acaben seleccionant uns 35 joves dels 115 inscrits. D’aquests, 30 analitzen satisfactòriament el projecte i una tercera part troba feina al llarg del projecte i fins a 3 mesos després.

Els joves són destinataris del programa i bàsicament beneficiaris. Ells i elles entreguen la seva candidatura i entren a un procés de selecció. Els fan una entrevista i finalment es trien els i les joves que participaran del programa. Aquestes hauran d’assistir a la formació i a les activitats que es deriven del programa.

Algunes associacions participen del programa com l’Associació PDS o l’Associació per la Promoció i el Desenvolupament Social.

El projecte el lidera l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb la col·laboració dels i les tècniques i agents socials, els municipis i el teixit empresarial de la comarca.

En el projecte hi participa tant la Diputació de Girona, com el Consell Comarcal, l’Oficina de Treball de la Generalitat, l’escola Olmer, mossos d’esquadra, associacions i empresaris del terriotri i tots els Ajuntaments de la comarca. Entre tots aquests organismes existeix una coordinació.

El Projecte Okup’Alt s’avalua a mesura que es va executant i atenent a criteris d’eficàcia, eficiència, realisme, visibilitat, impacte i cobertura i accessibilitat. L’avaluació que s’elabori ha de permetre modificar o consolidar segons pertoqui les diferents actuacions implementades siguin concretes o bé d’àmbit més general.

L’avaluació es dóna en vàries fases del projecte:
1a fase: Planificació amb l’anàlisi de la realitat i la diagnosi.
Avaluació inicial per tal de conèixer la situació dels joves de la comarca i les seves necessitats. Aquesta es fa a través d’una anàlisi de la realitat quantitativa però també qualitativa i estarà recolzada amb la informació que aporten els tècnics de joventut de la comarca i altres agents dels territori així com el que es desprèn dels Plans locals de Joventut de cada municipi.

2a fase: Desenvolupament del projecte amb una valoració continuada i reorientadora.
Es fa amb unes pautes d’observació quantificables que s’han de dur a terme durant tot el procés d’aprenentatge dels joves. Es valoren els progressos i les dificultats dels joves per adaptar i orientar les accions del projecte.

3 a fase: Avaluació amb la valoració final del projecte.
Informa de les capacitats i coneixements assolits pels i les joves al final del projecte. També dona orientacions i informació per adaptar el projecte en futures edicions.

Els agents que avaluen en algun moment o altre el programa són:

Els i les pròpies joves participants a l’Okup’Alt.
Tècnics de joventut municipals.
Tècnics de joventut de l’Oficina Jove de l’Alt Empordà – Figueres.
Dinamitzador juvenil.
Responsables polítics.
Formadors i educadors.
Coordinador del projecte – Tècnic de programes.
Agents del territori implicats al projecte.
Taula Comarcal de Formació i Ocupació Juvenil.
Pares, mares i tutors dels alumnes.
Empreses implicades en el projecte.

L’hem triat perquè el projecte aborda una situació molt concreta: la dificultat d’inserció al món laboral de persones sense estudis obligatoris finalitzats. Alhora busca i troba solucions i oportunitats en el mateix territori obrint el diàleg entre empresaris i joves per tal de conèixer quins professionals el territori requereix. D’aquesta manera també es fomenta l’arrelament dels joves a la comarca ja que aquests poden trobar feina a prop d’on viuen.

Diàleg directe: el projecte obre un diàleg directe entre els empresaris de la zona per tal de conèixer quins són els professionals que hi manquen, i així poder adaptar el programa a aquestes oportunitats reals de feina futura.
Acompanyament socioeducatiu: el programa no només facilita formació i promoció per entrar al món laboral, sinó que estableix un procés d’acompanyament socioeducatiu a les persones joves que hi participen. Van més enllà de al formació tècnica i fomenten espais de creixement personal.
Compromís: tots els agents que intervenen en el projecte mostren un compromís amb la joventut i el territori. Es tracta d’un projecte que pren sentit per les parts implicades que caminen cap al mateix horitzó.
Voluntarietat: es tracta d’un programa adreçat a un perfi concret de persones joves, ara bé, la seva participació al programa és voluntària –tot i que des de diferents serveis els hi proposen l’Oku`’alt–.
Treball en xarxa: per tirar endavant el projecte a nivell de comarca es requereix de molta coordinació i treball en xarxa de diferents serveis i departaments: des de mossos, fins als mateixos ajuntaments, o el Servei d’Ocupació de Catalunya.

Els professionals opinen

L’Okup’Alt és un projecte que neix ara fa una dècada a partir de la diagnosi de la taula d’ocupació i formació de l’Alt Empordà. Un espai on professionals de joventut, agents educatius i el teixit empresarial debaten sobre les mancances i possibilitats dels joves a la comarca. En aquell moment, es detecta la necessitat d’oferir una formació en oficis inspirada en la figura del aprenent. Una formació que per un costat formi a futurs professionals i per l’altre atengui a joves amb baixa formació.

Un dels primers aprenentatges que vam descobrir amb la prova pilot, i al llarg dels anys, és que aquesta formació ha de ser totalment pràctica, ja que el perfil de joves a qui majoritàriament ens dirigíem precisen d’una metodologia d’aprenentatge diferent al que han anat completant les diferents etapes de la formació reglada. També, i en cert punt relacionat amb la tipologia dels nostres joves, que aquests, al aprendre l’ofici, han assolir prou nivell com per a poder tenir una sortida professional.

En altres paraules, i posant un exemple, per a que els joves tinguessin més sortida al mercat laboral l’ofici que inicialment era maquetaria va passar a ser manteniment i pintura. Un altre exemple, per a que els joves tinguessin el nivell adequat per fer l’ofici, es passa de fer administratiu o creació audiovisual a imatge personal. Ja que per més que els joves aprenien a fer anar l’office o les xarxes socials, per mancances formatives continuaven fent faltes d’ortografia, i per tant, molts d’ells no podien realitzar correctament aquesta feina.

Amb tot però, aquests detalls com molts d’altres que hem anat perfeccionant són elements que milloren el projecte el fan més realista i adequat per als joves. Podríem parlar extensament sobre importància de la col·laboració entre les administracions, de les entrevistes de feina, dels recursos que teníem, dels que tenim i dels que voldríem… Però, des d’un punt de vista professional, per a nosaltres l’element clau, allò que fa de l’Okup’Alt un projecte valuós és la incorporació del treball emocional amb els joves.

Segons els nostres estudis i experiència, entre els joves de 16 a 25 anys que no estan estudiant ni treballant hi ha un baix nivell de benestar emocional que fa que puguin tenir risc d’exclusió social. També tenim detectada la manca de recursos d’acompanyament i suport emocional per aquests joves alhora d’accedir a formacions i/o al mercat de treball, en definitiva, per desenvolupar el seu projecte vital. Des de l’Okup’Alt vam creure necessari abordar aquesta problemàtica amb els joves que participen en el projecte. Els volem capacitar en les habilitats i competències clau per tal de que puguin accedir a un lloc de treball o a una formació adaptada a les seves necessitats. Per això realitzem un treball emocional des del primer dia, reactivant als joves, animant-los, ensenyant-lis del que son capaços, i reforçant les competències, les habilitats, i l’empodarament personal. Entenem que si els reforcem emocionalment els serà més fàcil aconseguir els objectius que tinguin o es plantegin en un futur.

A nivell pràctic es tradueix amb tenir no només un professional que ensenya l’ofici, sinó també amb un educador que vetlli pel benestar personal i del grup. També amb treballar amb grups petits 10-12 joves per grup, i en destinar 4 dies a la setmana per aprendre l’ofici i 1 (els divendres) per fer aquest reforç emocional a través de tallers, dinàmiques, tutories, jocs, xerrades, etc.

Per acabar ens agradaria compartir amb vosaltres la nostra filosofia de treball. L’Okup’Alt ha tingut la oportunitat, al llarg de la seva història, de transformar-se en un projecte singular, o entrar en diferents convocatòries amb les que hauríem obtingut una quantitat de diners que ens hagués facilitat la feina. Però a canvi la nostra preocupació hagués esdevingut que aquests joves aconseguissin un contracte laboral per no perdre els diners, i aquest des del nostre punt de vista mai ha pot ser l’objectiu.

Als professionals que treballem en aquest projecte pensem que l’Okup’Alt és un recuperador de persones, creiem en els joves i treballem amb ells tant per a que trobin feina, com per a que continuïn format-se. Però sobretot ens preocupem pel seu benestar, per a que siguin capaços d’afrontar els reptes i dificultats que es trobin alhora de crear el seu projecte propi de vida, per a que siguin allò que vulguin ser. Com diu el nostre lema: «Junts lluitem per aconseguir-ho!»

No disposem d’informació per aquest apartat.

Projecte Okup’alt 2018

Memòria Okup’alt 2021

Presentació Okup’alt 2021

Oficis que aprenen els participants

No disposem d’informació per aquest apartat.

A Coruña descobreix la plataforma de bones pràctiques

admin on 26/02/2019

A Coruña descobreix la plataforma de bones pràctiques

26/02/2019

Els professionals de joventut d’A Coruña i nombrosos estudiants d’animació sociocultural de l’entorn de la ciutat gallega van conèixer de primera mà la plataforma de Bones Pràctiques en el marc de les II Xornadas de mocidade e participación xuvenil, que van tenir lloc el 22 de febrer. El coordinador de la plataforma i soci de l’AcPpJ, Pep Montes, va presentar el projecte en el marc d’una taula rodona en la qual es van repassar diverses experiències sobre polítiques de joventut.

La regidora de participació, Innovació i joventut d’A Coruña, Claudia Delso (a la fotografia), va explicitar un forta aposta per les polítiques de joventut i molt especialment per les propostes de participació directa. Destaquen entre els seus projectes una intensíssima programació d’oci alternatiu anomenada Nocturnia, i la recuperació de les Naves Metrosidero com a espai de cessió i ús per a joves. En aquest context de recuperació de programes i serveis als joves a la ciutat gallega, els responsables del concello van voler portar experiències per conèixer fórmules diverses de dinamització i acompanyament juvenil. Gràcies a aquesta iniciativa, els assistents a la jornada van poder escoltar els projectes juvenils de l’ajuntament de Vitoria, explicats per la seva responsable tècnica, Mila Urtaran, van conèixer la metodologia de l’organització catalana Basquet Beat, amb Marina de la Maza, i van descobrir el recentment aprovat Pla d’Equipaments Juvenils de l’Ajuntament de Barcelona, amb Alicia Aguilera i Roser Latorre.

Pep Montes, per la seva banda, va explicar el funcionament de la nostra plataforma de bones pràctiques i en va descriure els prinicipals criteris i virtuts. En finalitzar l’acte, diversos assistents a la jornada s’hi van acostar per demanar les dades de contacte de l’AcPpJ, de manera que no podem descartar que en un futur proper es produeixin col·laboracions amb els companys de Galicia.

Les responsables tècniques de la regidoria de participació, Innovació i joventut del Concello da Coruña, Patricia Lesta i Carmen Pita, van ser unes amfitriones exquisides, i van fer possible la connexió entre el Mediterrani i l’Atlàntic.

Comunicat sobre l’estructura de suport al projecte de Bones Pràctiques

admin on 25/01/2019

Comunicat sobre l’estructura de suport al projecte de Bones Pràctiques

Ens reestructurem per començar de nou!

25/01/2019

El projecte i plataforma de Bones Pràctiques en l’àmbit de la joventut, que està impulsat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut en col·laboració amb altres agents representatius del sector, durant l’any 2018 ha fet una breu parada tècnica per repensar l’organització interna i ja està en disposició de posar-se completament en marxa de nou aquest 2019 amb molta empenta.

Ben aviat tindreu notícies del projecte, ja que enguany realitzarem les jornades de presentació i posada en comú de bones pràctiques a la primavera. Però volem deixar constància que la coordinació del projecte seguirà recaient en el Pep Montes, que hi continuarà participant com a soci comissionat per la junta, de manera desinteressada. Volem agrair tota la feina que ha realitzat al llarg d’aquests anys i li donem les gràcies per seguir vinculat activament al projecte. Comptarà amb el suport des de l’oficina tècnica de l’Uri Nicolau. Volem destacar també que estem renovant el Consell Avaluador i les Antenes Territorials i properament, tan bon punt el tinguem tancat, us presentarem tot l’equip.

Seguirem recollint, posant en valor i compartint bones pràctiques en l’àmbit de la joventut!

Crida per recollir nous projectes per la plataforma!

admin on 13/11/2018

Crida per recollir nous projectes per la plataforma!

Obrim la convocatòria pel 2019 per recollir noves propostes i projectes interessants d’arreu de Catalunya i susceptibles de ser considerats com a bones pràctiques del treball amb joves.

13/11/2018

Si coneixeu una activitat, proposta o projecte que considereu genial, interessant o que funciona la mar de bé des de fa aproximadament uns dos o tres anys, no ho dubteu i no us talleu, feu-nos-el arribar! Ja n’hem rebut força i el 31 de gener tancarem la convocatòria!

La convocatòria s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen amb o per a joves. Podeu proposar-nos els vostres projectes o els d’altres que cregueu inspiradors per al sector. Presentar la proposta a la convocatòria no et portarà més de 5-10 minuts.

Presenta’ns la proposta

Amb tots els projectes que recollim es farà una comprovació inicial del compliment dels cinc requisits necessaris i essencials per traslladar-los o no al consell avaluador del projecte. A través de 30 criteris el consell realitza una primera valoració de les propostes i decideix de quines d’elles cal sol·licitar una ampliació de la informació. Posteriorment, la xarxa territorial d’antenes i el consell avaluador decideixen quines són considerades com a bones pràctiques i es transfereix una informació detallada dels projectes a aquesta plataforma. La informació dels projectes del recull de bones pràctiques es va actualitzant any darrere any amb l’objectiu de ser sempre una eina útil per al sector del treball amb joves i l’àmbit de la joventut.

Guia del projecte

La plataforma i projecte de les bones pràctiques és una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ). Actualment la plataforma aglutina fins a 23 propostes (més les 4 d’aquest 2018 que aviat ja estaran disponibles) en les que es reconeix la bona feina feta per diferents i diversos professionals. La informació d’aquests projectes s’actualitza constantment. El web ofereix també notícies i recursos específics relacionats amb el treball i projectes per a o amb joves. El projecte va més enllà de la virtualitat i cada any s’organitzen jornades arreu de Catalunya.

Cada any, projectes nous. Cada any, projectes actualitzats. I cada any, una programació de jornades presencials per traslladar el debat de la xarxa als nostres municipis i equipaments…

Autor: admin