Durant el mes de març es van realitzar les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut arreu del territori català. Cinc jornades que s’han desenvolupat a Barcelona, Reus, Mollerussa, Vic i Palafrugell, on s’han presentat, a cada ciutat, entre tres i quatre projectes catalogats com a bones pràctiques, a través del projecte que impulsem des de l’AcPpJ.

Inscripcions obertes a les jornades de bones pràctiques en l'àmbit de la #bpjoventut2015: http://t.co/HGD9PJzXRk pic.twitter.com/Gl0BVkdMZK

— Associació Catalana de Professionals de Joventut (@ACPJoventut) March 5, 2015

Però, qui ha participat en aquestes jornades? Des de l’AcPpJ hem volgut analitzar qui són les persones que han assistit a les jornades, tenint en compte que hi ha hagut més de 100 persones que s’han registrat al formulari d’inscripció i que han participat en almenys una de les jornades, a més a més de gaudir de la presència d’estudiants del Grau en Educació social de la Universitat de Vic i d’altres persones relacionades amb l’àmbit de joventut, responsables polítics i professors universitaris, sumant 90 persones més i un total de 203 assistents a les jornades.  

Per fer aquesta anàlisi, en centrarem en les persones que han omplert el formulari d’inscripció a partir del buidatge de la informació que ens van oferir. Destacar que de les 113 persones inscrites, només cinc d’aquestes no treballaven i el motiu de la seva assistència era, principalment, ampliar la seva formació. La resta són persones en actiu que buscaven conèixer nous projectes, compartir experiències i intercanviar reflexions al voltant de les polítiques de joventut i la seva posada en pràctica. Objectiu que considerem que s’ha complert amb gran expectativa tot i el poc marge de temps que en algunes jornades hi ha hagut pel debat final.

En aquestes cinc jornades, ens hem reunit persones de comarques d’arreu del territori sumant més de 20 pobles i ciutats diferents, com Tarragona, Torellò, Terrassa, Rubí, Pla d’Urgell, la Noguera, Palamos o el Vendrell, entre altres. Destacar que la gran majoria de participants (més de 60) estant treballant directament als Ajuntaments o Consells Comarcals com a tècnics de joventut. Tot i així, també hem gaudit de la presència d’altres professionals de la joventut, com dinamitzadors i informadors juvenils, educadors socials i tècnics d’ocupació o territori, desenvolupant la seva tasca professional dins un ventall divers d’equipaments (espai jove, casal jove, PIJ, CRAE, punt òmnia, serveis socials, …). Ara bé, només 7 persones provenïen d’empreses o entitats que ofereixen serveis educatius i de lleure. A mode de crítica, caldria analitzar com és que la informació o l’interès per aquestes jornades no arriba als professionals de la joventut que treballen desenvolupant programes i projectes externs a l’administració pública. Hi ha més disponibilitat o marge de temps per als professionals de l’administració pública que pels de l’empresa privada o tercer sector per assistir a jornades o formacions relacionades en l’àmbit de la joventut?

Finalment, afegir que, tot i que des de l’AcPpJ s’ha ofert la possibilitat d’un autobus per poder facilitar els trasllats entre províncies, la majoria de les persones participants han assitit a una sola jornada coincidint amb la proximitat del lloc de residència i de treball. Per tant, podem veure com totes les temàtiques proposades (creativitat, motivació, vincle i apoderament, participació i oci) han estat ben rebudes però contínua mancant la relació entre professionals de diferents províncies. Pensem que hauríem d’oferir alguna nova estratègia per facilitar els trasllats i aprofitar l’enriquiment que suposa aquest intercanvi d’opinions i experiències entre professionals de diferents realitats territorials.

A través de l’etiqueta #bpjoventut2015, trobareu tots els missatges, reaccions i sensacions de les jornades per part de les i els participants.

Consulteu al facebook de l’AcPpJ per veure un recull fotogràfic de totes les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2015.