Es publica el llibre de la quarta edició del Premi Culturama Innovació Social en Joventut

Notícies

Es publica el llibre de la quarta edició del Premi Culturama Innovació Social en Joventut

L’empresa valenciana Culturama, dedicada al desenvolupament de serveis socioculturals i d’oci educatiu, va presentar el divendres 28 d’abril al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, la publicació del Premi Culturama Innovació Social en Joventut (4a edició).

Premi Culturama Innovació Social en Joventut

Aquest llibre, editat per la Diputació de València i Culturama, arreplega l’experiència dels quatre projectes premiats a través de la convocatòria i la de dos projectes convidats juntament amb un mapa que visibilitza quins són els projectes innovadors en actiu durant l’any 2016 en el territori espanyol.

La iniciativa, va sorgir dins del programa de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) de Culturama i té com a propòsit recolzar a entitats sense ànim de lucre premiant, ajudant en la difusió i creant una memòria escrita dels seus projectes mitjançant una publicació que es configura a manera de guia. Així, s’ha convertit en tot un manual en el qual es mostren les claus que han pogut fer real els projectes citats, es revelen els punts de partida, pressupostos, antecedents i resultats d’aquestes experiències amb l’objectiu de suggerir als lectors noves eines amb les quals crear metodologies que responguin a les seves premisses. 

Com a novetat d’aquesta edició s’inclou el mapa dels projectes presentats a manera de reconeixement de l’alt nivell de les propostes presentades i per a reflectir la quantitat d’iniciatives que estan en marxa sota els paràmetres de la convocatòria, basats en la Innovació social en joventut aplicada o a través de l’art.

El projecte guanyador és:

  • Transformant la societat des de la igualtat-diversitat de gènere. del grup Connectant, a Ontinyent. té com a objectiu combatre la desigualtats de gènere a nivell social usant com a eina el Teatre de l’Oprimit i tallers que involucren activament a les persones de la capital de la comarca de Vall d’Albaida.

Accèssits:

  • Riborquestra, del grup Comusitària, a Barcelona. És un projecte intergeneracional i comunitari engegat en el centre Ciutat Vella de Barcelona, una iniciativa que uneix a persones de diferents procedències, cultures i situacions socioeconòmiques canviant, mitjançant la música, la realitat i l’entorn social en el qual es troben.
  • Espai Matrioska, del grup Espai Matrioska, a Os Blancos, Orense. Ofereixen a la comunitat ser partícips dels processos culturals que engeguen: residències per a artistes, iniciatives d’art i educació com Ven, nutre, Voa, festivals com a festival Reina Loba, escoles d’estiu o certàmens de pintura són algunes de les iniciatives realitzades fins al moment.
  • Voces propias, del Grup La Coseha, a València. Consisteix en un taller de vídeo participatiu comunitari vinculat amb l’Associació Amaltea del barri de Velluters de València. Una iniciativa que promou un ús democràtic de les tecnologies de la comunicació audiovisual que dóna autonomia i converteix en protagonistes als xiquets i joves que formen part de Amaltea, fent visibles problemes del barri, tractant temes com a qüestions de gènere, memòria, ecologia, drets, sexualitat o educació.

Vols saber-ne més? Entra a la seva web!

Estrenem antenes i nous projectes

Notícies

Estrenem antenes i nous projectes

El primer trimestre de 2017 ha començat amb força per a la nostra plataforma. D’una banda, hem posat en marxa la Xarxa d’Antenes Territorials, un nou sistema per incrementar el nivell de participació dels professionals en aquesta iniciativa i, d’una altra, ja tornem a tenir un munt de projectes fent cua per fer créixer novament…

Estrenem antenes i nous projectes

A finals de 2016 vam fer una crida per tal que els professionals de joventut que hi estiguessin interessats s’incorporessin a l’equip de treball de la plataforma com a antenes territorials. Es tracta de disposar d’una xarxa, el més àmplia que sigui possible, de treballadors de la joventut arreu del territori. La seva missió és doble: d’una banda, els demanem que facin difusió dels projectes de l’associació de professionals, inclosa la plataforma de bones pràctiques, i que es facin ressò de les convocatòries per atraure nous projectes. I d’una altra banda, els proposem que participin en la selecció dels nous projectes que s’han de penjar a la plataforma, aportant la seva opinió i criteris.

Des de principis d’any comptem ja amb cinc antenes en diferents punts del territori, i en tenim mitja dotzena més a punt de confirmar la seva participació. Els cinc primers, però, ja han col·laborat en la selecció de nous projectes. El Consell Avaluador de Bones Pràctiques va fer una primera selecció d’entre tots els projectes que es van presentar a la convocatòria de 2016, i en van triar cinc. I aquests els hem fet arribar a les antenes per tal que ens donin la seva opinió. El resultat de la selecció s’ha concretat ja en dos projectes que ben aviat podreu veure a la plataforma. Encara no us diem quins són perquè estem en el procés previ de comunicació i redacció de continguts, però ja us podem assegurar que aquesta primavera passarem de vint a vint-i-dos projectes. Continuem creixent.

Però les novetats no s’aturen aquí. La convocatòria de nous projectes de 2017 ja s’ha tancat i hem rebut fins a dinou propostes, delitoses d’explicar-nos la seva experiència i de fer bullir l’olla una mica més. Després de setmana santa el Consell Avaluador es reunirà novament i en farà una primera selecció per assegurar que tots reuneixen els requisits necessaris per ser a la plataforma. Acte seguit, recollirà informació detallada dels projectes preseleccionats i la farà arribar altre cop a la Xarxa d’Atenes Territorials per tal que facin, per segona vegada, la seva valoració. Esperem que en aquell moment ja hi haurà unes quantes antenes més i que la representativitat del projecte abastarà bona part del país.

I si els terminis es compleixen abans de l’estiu tindrem ja dos o tres nous projectes per a la xarxa. Si tot va bé, per tant, acabarem l’any 2017 amb 25 projectes de bones pràctiques.

Si voleu conèixer les cinc antenes que ja tenim repartides pel territori, podeu clicar en aquest enllaç.  I si teniu ganes d’afegir-vos a la xarxa, només cal que ens ho feu saber amb un comentari en aquesta mateixa notícia o fent un missatge email a l’adreça

El 2017, ja ho veieu, serà un bon any. Tindrem una collita de qualitat.

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Manresa i Balaguer

Notícies

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Manresa i Balaguer

La segona part de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut d’aquest 2016 s’han celebrat a Manresa (25/10) i Balaguer (8/11).

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Manresa i Balaguer

La segona part de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut d’aquest 2016 s’han celebrat a Manresa (25/10) i Balaguer (8/11). Amb la cultura, el treball comunitari, la participació i la relació entre àrees i professionals com a rerefons. I dos projectes clau: la Ciutat a Cau d’Orella de Tarragona i Espai Jove Art Total de Tortosa. 82 (60 i 22) professionals presents i actius als debats posteriors dinamitzats per Laura Fusté i Dani Marín. Us deixem amb algunes fotos i missatges en línia de les dues jornades*.

A través de l’etiqueta #bpjoventut2016, trobareu tots els missatges, reaccions i sensacions de les jornades per part dels i les participants, col·laboradors i altres professionals, entitats… *Es prepara un article especial d’anàlisi i resum de les jornades. Esteu atentes i atens!

Consulteu al facebook de l’AcPpJ per veure un recull fotogràfic de totes les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2016.

Maria Teresa Clotet Masana

Notícies

Maria Teresa Clotet Masana

Membre de l’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut (AcPpJ).

Maria Teresa Clotet Masana

Llicenciada en Ciències polítiques i doctorada en Ciències geològiques. Professionalment ha treballat a la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Diputació de Barcelona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des de 2014 és Cap de la Unitat de Gestió de Recursos de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. És membre de l’Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut (AcPpJ).

Crida a la recollida de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Notícies

Crida a la recollida de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut

Del 13 d’octubre de 2016 al 31 de gener de 2017, obrim convocatòria per a la recollida de noves propostes i nous projectes interessants per a joves.

Crida a la recollida de bones pràctiques en l'àmbit de la joventut

Us demanem que ens ajudeu a trobar nous projectes de bones pràctiques. Actualment la plataforma aglutina fins a 20 propostes, seleccionades per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut amb l’ajuda d’un Consell Avaluador constituït per diversos experts. La plataforma és una eina per a professionals i un projecte que reconeix la bona feina feta d’aquests.

La convocatòria s’adreça a tot tipus de professionals, entitats, administracions o empreses que treballen en joves. Podeu proposar-nos els vostres projectes o els d’altres que cregueu bons per al sector.

Amb tots els projectes que recollim, es farà una comprovació inicial del compliment dels cinc requisits necessaris per formar part de la plataforma. Posteriorment el Consell Avaluador realitzarà una primera valoració de les propostes, i decidirà de quines d’elles cal sol·licitar una ampliació de la informació. Durant la primavera, el mateix Consell valorarà la informació recollida per triar finalment quins projectes s’incorporen a la plataforma. Per fer la tria es tindran en compte els 30 criteris de bones pràctiques.

Per participar només cal que conegueu alguna proposta que creieu d’interés pel sector, per l’àmbit de la Joventut o el treball en joves, i ens la feu saber abans del 31 de gener omplint aquesta fitxa* i enviant-la a .

*Aquesta és una fitxa en la qual heu d’especificar les dades bàsiques per a proposar projectes (denominació del projecte, institució titular, nom i cognoms del responsable tècnic, telefòn i email de contacte i una breu descripció del projecte).

Fitxa proposta projecte bones practiques 2016-17

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Tortosa i Olot

Notícies

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Tortosa i Olot

Les dues primeres jornades en l’àmbit de la joventut d’aquest 2016 s’han celebrat a Tortosa (27/9) i Olot (4/10).

Resum visual i observacions en línia de les jornades de bones pràctiques a Tortosa i Olot

Amb dos temes i dos projectes clau de rerefons, polítiques socials amb Intervenció al Carrer de Lleida i el treball emocional amb Kant per la Igualtat de la Ribera d’Ebre. 80 (40 i 40) professionals presents i actius als debats posteriors dinamitzats per Toni Polo i Júlia Mas Maresma. Us deixem amb algunes fotos i missatges en línia de les dues jornades*.

Gran Jornada de Bones Pràctiques amb professionals d’arreu! #bpjoventut2016 @ACPJoventut Un gust aprendre d’experiències! 
— Maika Farriols

A través de l’etiqueta #bpjoventut2016, trobareu tots els missatges, reaccions i sensacions de les jornades per part dels i les participants, col·laboradors i altres professionals, entitats… *Es prepara un article especial per quan acabin les jornades. Esteu atentes i atents!

Sense burocràcia i amb molt d’amor

Notícies

Sense burocràcia i amb molt d’amor

En Juanjo Rodríguez i la Jenny Chiquero, de Lleida, ens van dir a Tortosa que si volem fer un treball de carrer eficaç ens cal eliminar burocràcia i dedicar els esforços a trepitjar el territori, i els amics d’Olot van concloure amb gran acceptació general que per treballar en joventut hi hem de posar molt…

Sense burocràcia i amb molt d'amor

No podem dir que aquestes fossin les conclusions generals de les trobades de bones pràctiques que van tenir lloc el 27 de setembre a Tortosa i el 4 d’octubre a Olot, perquè es van dir moltes coses i es van obrir innombrables línies de debat, però serveixen per explicar el bon clima de les dues sessions.

A Tortosa, l’exemple del projecte Intervenció al carrer, de Lleida, ens va servir per mostrar una bona manera d’usar les eines d’una política de joventut per acompanyar els joves en situacions de risc. Feia temps que no vèiem un projecte de Joventut amb educadors de carrer amb tanta empenta i bons resultats. Ja han complert més de deu anys de treball i, tot i que podrien fer una llarguíssima llista de dificultats i obstacles que han hagut de superar, poden mostrar també bons resultats. Nois i noies recuperats per a la vida en comunitat, destapant interessos amagats, demostrant la seva capacitat d’organització i exhibint compromís i implicació quan troben afinitats. El Juanjo i la Jenny, dos dels tècnics responsables del projecte, van insistir fortament en la necessitat de garantir disponibilitat d’equips humans per mantenir una presència estable al carrer. La convivència i la complementarietat amb altres serveis sectorials de l’administració o els cossos policials i les instàncies judicials són possibles si fem cas de l’experiència lleidatana. La necessitat de passar de polítiques socials assistencials a actuacions més obertes i comunitàries va prendre categoria d’obvietat, i gràcies a les aportacions dels més de quaranta professionals que van participar a la jornada, vam poder obtenir una visió clara de la dificultat de treballar la diversitat nascuda amb els processos migratoris. Però en Juanjo també ens va llançar un missatge optimista, assegurant que la interculturalitat ja és un factor perfectament incorporat per part dels joves i que potser som els de més edat els que hem de readaptar la nostra visió al món actual, més complexe, però també més ric, del que mai no havia estat fins ara.

La Josefina Piñol i la Mireia Grangé, en canvi, es van dedicar a explicar-nos amb tot luxe de detalls les diverses tècniques que han aplicat en el programa Kant per la igualtat, per combatre la desigualtat i la violència de gènere entre els joves, a través de l’acció en els centres d’ensenyament secundari. El primer que ens van deixar clar és que cal actuar amb coneixement de causa, i que això implica, necessàriament, acostar-se primer als joves per preguntar-los com ho veuen. No podem pretendre comunicar-los missatges nous sense saber prèviament què saben o què opinen sobre la qüestió que ens ocupa. Amb la informació a la mà, les actuacions que realitzem seran, ben segur, més encertades. I la segona clau que van posar sobre la taula va ser la que obre l’interès dels joves: ja n’hi ha prou de xerrades unidireccionals, de sermons seriosos que ocupen sense pena ni gloria els espais de tutoria dels centres. Calen dinàmiques atractives, que activin els joves, que els facin intervenir en la problemàtica que treballem i que s’acostin a la seva sensibilitat. No hi ha vincle amb els joves si no hi ha contacte emocional, si no connectem amb la seva percepció del món. Vam descobrir, a més, que els amics del consell comarcal del Bages treballen en càpsules formatives no pas per als joves, sinó per als professionals que han d’estar en contacte amb ells. La idea és que, per tal que les nostres campanyes siguin efectives, no es poden basar en actes o sessions puntuals i aïllades, sinó que s’han d’articular a partir del tracte continuat que tenen els diferents professionals amb els joves. Haurem de parar atenció a la feina que fan al Bages.

De retruc, va aparèixer en el debat d’Olot la necessitat de facilitar la coordinació i cooperació entre departaments diferents de l’administració, i es van comentar els clàssics greuges dels tècnics de joventut, que tot sovint se senten desautoritzats o menystinguts per responsables d’altres àrees. Però no tot van ser crítiques, perquè es va constatar que quan som capaços de positivar les dificultats que tots hem d’afrontar trobem punts de coincidència amb la resta d’àrees tècniques que ens permeten treballar junts… amb amor. Aquesta va ser l’aportació definitiva del debat: si volem ser eficaços, si volem treballar transversalment, si volem aproximar-nos als joves per la banda emocional, ens cal amor. Molt d’amor. No hi va haver cap aportació al debat amb més acceptació que aquesta.

Les dues jornades de bones pràctiques que hem realitzat fins al moment ens permeten ser optimistes per diverses raons. Primer, perquè atrauen l’interès dels professionals (més de vuitanta entre les dues), després, perquè s’omplen de contingut més enllà de la presentació de projectes (poques persones es queden en cada acte sense parlar o intervenir) i, finalment, perquè la veu que se sent és la dels professionals, que són capaços de treure’s el barret de l’administració o organització per a la qual treballen i opinar des de l’òptica tècnica, a partir del coneixement i de l’experiència, sense apriorismes.

Les bones pràctiques tenen futur. I en tenen perquè els professionals que hi ha al darrere en saben cada cop més, innoven cada cop més, obren camins nous, els expliquen i els posen a prova en mostrar-los i demanar el parer dels col·legues.

Sereu capaços de saltar-vos les dues jornades que ens falten? Les properes cites, a Manresa (28/10/2016) i a Balaguer (8/11/2016).

8/11/16/ Jornada de bones pràctiques a Balaguer: treball comunitari

Notícies

8/11/16/ Jornada de bones pràctiques a Balaguer: treball comunitari

Com es fa treball comunitari en Joventut? Participació, comunitat, treball comunitari i Participació juvenil, les i els professionals de joventut en relació amb el treball comunitari, cooperació interinstitucional…

Jornada de bones pràctiques a Balaguer: treball comunitari

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA (aforament limitat)

La Participació juvenil és el mateix que el treball comunitari? Quin és el paper dels tècnics i tècniques de joventut en el treball comunitari? Qui forma part de la comunitat quan treballem amb les persones joves? El treball comunitari podria substituir la feina dels i les professionals de joventut? Com aconseguim que la participació es converteixi en un hàbit entre els joves?

En aquesta jornada en endinsarem en la relació del treball en i amb joves en la comunitat, debatrem sobre el paper de la professió amb el treball comunitari, el seu grau d’implicació, rellevància i compromís. Les persones joves com a membres de la comunitat…

Amb la presentació de la bona pràctica Espai Jove Art Total i la dinamització del debat de Dani Marín, Educador social, responsable de la bona pràctica Pressupostos Participatius.

El 8 de novembre a les 11:00h al Consell Comarcal de la Noguera (Carrer Àngel Guimerà, 28-30, Balaguer)

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2016 / Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2016

25/10/16/ Jornada de bones pràctiques a Manresa: la cultura

Notícies

25/10/16/ Jornada de bones pràctiques a Manresa: la cultura

Es pot fer política de joventut sense fer cultura? Cultura i Joventut, cultura juvenil o cultura per a les persones joves, identitat, política cultural vs política de joventut…

Jornada de bones pràctiques a Manresa: la cultura

 (aforament complet)  

La gran majoria d’elements amb que les persones joves construeixen la seva identitat tenen a veure amb el món de l’art o la cultura en general. De la mateixa manera que una política de joventut acaba incidint sempre en la cultura de l’entorn, no hi hauria d’haver cap política cultural que no es plantegés una actuació específica per als joves.

La polèmica aquí és clàssica i no resolta: potenciem recursos específics per a joves o els limitem quan creem la categoria de joves? Els premis de literatura jove per exemple, reforcen o devaluen?

Amb la presentació de la bona pràctica La Ciutat a Cau d’Orella i la dinamització del debat de Laura Fusté, Tècnica de joventut i referent de la bona pràctica BaumannLab.

El 25 d’octubre a les 11:00h a l’Oficina Jove del Bages – Espai Joan Amades (C/ Sant Blai, 14, Manresa)

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2016 / Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2016

4/10/16/ Jornada de bones pràctiques a Olot: el treball emocional

Notícies

4/10/16/ Jornada de bones pràctiques a Olot: el treball emocional

El treball emocional amb els joves Prevenció de riscs des de les polítiques de joventut, relació educativa i treball dels i les professionals de joventut amb les emocions, sentiments i conductes de les persones joves…

Jornada de bones pràctiques a Olot: el treball emocional

INSCRIPCIÓ A LA JORNADA (aforament limitat)

Com aconseguim que els tallers de prevenció i les xerrades informatives tinguin un impacte real en les persones joves? Com han de ser les campanyes de conscienciació? És utòpic pensar que les polítiques de joventut poden canviar la percepció de les i els joves i modificar els seus hàbits? Com es mesura l’impacte d’aquestes campanyes?

En aquesta jornada posarem sobre la taula el debat de la prevenció de les conductes o hàbits de risc entre les persones joves, què fem i podem fer millor per reduir-les, evitar-les, eliminar-les des de Joventut. De la prevenció de la violència de gènere a la ambiental…

Amb la presentació de la bona pràctica Kant per la Igualtat i la dinamització del debat de Júlia Mas Maresma, Llicenciada en Sociologia i membre del Projecte Ella.

El 4 d’octubre a les 11:00h a l’Oficina Jove de la Garrotxa (Plaça Clarà, 6, 2n, Olot)

Informació de les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut 2016 / Seguiu i participeu a les xarxes amb #bpjoventut2016