Kant per la igualtat

admin on 15/03/2016

Kant per la igualtat

El projecte es concep inicialment com una prova pilot per treballar en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre els joves adolescents.

Descripció general

El projecte es concep inicialment com una prova pilot per treballar en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere entre els joves adolescents, en constatar que en la comarca de la Ribera d’Ebre no existia cap programa ni actuació específica amb aquesta finalitat. S’adreça a tots els centres d’ensenyament secundari públics de la comarca i es desenvolupa al llarg de quatre anys i tres cursos acadèmics. Des del 2016, a més, també es treballa amb centres d’educació primària amb contes de coeducació.

Les darreres edicions, com a novetat, es va incorporar un taller a 1r d’ESO sobre diversitat sexual i assetjament per aquesta causa. És un taller que s’ofereix des dels serveis comarcals de Joventut de Terres de l’Ebre als instituts que el volen acollir i des de la Ribera es va incloure com un taller més del projecte Kant. Aquest taller té una durada de 2 h i tracta sobre la diversitat sexual en la primera part (orientació, identitat, expressió, referents de persones famoses, estereotips…); la segona part del taller tracta sobre l’assetjament per aquesta causa i proposa accions per a evitar-lo.

Per altra banda, el projecte també compta amb una línia a primària mitjançant el treball amb una maleta de contes coeducatius que és itinerant per les escoles de la Ribera d’Ebre. Després del treball amb aquests contes, les escoles envien unes fitxes de devolució per a valorar el projecte.

El projecte combina accions de coneixement de la realitat per obtenir informació sobre les opinions i actituds dels joves en relació amb la violència masclista i una programació de tallers i activitats participatives per treballar els riscos i mancances detectats en la recerca. Al final del procés es repeteixen enquestes per comprovar quin efecte han tingut les accions realitzades i en quina mesura han influït i modificat el posicionament, opinions i actituds dels mateixos joves consultats en l’inici del projecte. A més d’actuar com a accions directes de conscienciació i prevenció de riscos futurs, les activitats del projecte permeten fer una diagnosi de la situació, ajuden a determinar les mancances que hi ha en aquest camp i aporten coneixement i informació valuosos per dissenyar un programa estable de treball per al futur immediat. Així, no es pretén reproduir periòdicament el mateix procés cada quatre anys, sinó que es concep el projecte com una intervenció puntual que ha de permetre dissenyar un model d’actuació possiblement no tan intens però sí més estable i continuat.

El projecte s’inicia l’any 2012 amb una primera enquesta als alumnes de 1r d’ESO dels centres d’ensenyament. Mentre cursen 2n i 3r d’ESO es realitzen tallers per treballar preventivament a partir de les conclusions obtingudes en la recerca, i es realitza una nova enquesta quan fan 4t d’ESO, mercès a la qual s’obtenen les conclusions definitives del projecte.

El projecte, per tant, s’inicia el 2012 i finalitza el 2015, abastant tres cursos acadèmics (2012-13, 2013-14 i 2014-15). A finals de 2015 s’extreuen les conclusions definitives i s’inicia una reflexió per decidir de quina manera s’ha de continuar treballant en l’àmbit de la prevenció de la violència de gènere durant els propers anys.

A partir de 2016, es va incorporar un taller a 1r d’ESO de dues hores de duració on s’explora la temàtica de Diversitat sexual (orientació, identitat, expressió, referents, esterotips) i assatjament i prevenció. Paral·lelament, s’ha iniciat també una línia de treball a primària basada en la coeducació a través d’una col·lecció de contes per les escoles de la Ribera d’Ebre. En finalitzar la lectura i el treball vinculat a aquests contes, els centres realitzen una avaluació amb unes fitxes de seguiment per a la valoració i millora del projecte.

S’ha disposat de 3.000 euros de pressupost aproximat pels tres cursos acadèmics durant els quals s’ha desenvolupat el projecte.

Caldria afegir-hi, a més, el treball dels professionals que formen part de les diverses institucions participants, que ho han fet com a part de la seva activitat laboral habitual i, per tant, no hi ha hagut cost afegit.

La pràctica totalitat dels 3.000 euros s’han destinat al finançament d’una obra de teatre que forma part de la programació d’activitats, a un curs de formació i a l’externalització d’alguns dels tallers desenvolupats als instituts (empreses Obre’t Ebre i Tamaia).

Amb la nova ampliació del projecte i dels projectes de coeducació a la primària, així com la continuïtat de l’activitat del teatre-fòrum amb els i les estudiants de secundària, s’estima un pressupost anual de 1.500 € per a cobrir aquestes despeses i materials, com ara els contes.

Pressupost propi del Consell Comarcal de Ribera d’Ebre (CCRE). És un projecte que no depèn de finançament, ja que els tallers es duen a terme per la tècnica del SIAD i les tècniques de Joventut. Només algunes activitats puntuals com l’adquisició de nous contes per la maleta de contes coeducatius que es treballa a primària, així com alguna activitat de teatre fòrum que es du a terme a secundària requereixen pressupost. Podem parlar de 1.000 € anuals aproximadament.

El projecte l’han impulsat les dues tècniques de joventut del CCRE, amb la participació de professionals especialitzats de cadascuna de les institucions que hi han col·laborat, de manera que s’ha constituït un equip interdisciplinar integrat pels següents perfils:

– Coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones del CCRE
– Coordinadora del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Ribera d’Ebre
– Tècniques de Joventut del CCRE
– Directors dels centres, coordinadors pedagògics i tutors
– Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) de la Policia Local de Tortosa
– GAV dels Mossos d’Esquadra de Móra d’Ebre
– Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) de les Terres de l’Ebre
– Tècniques de l’Institut Català de la Dona
– Professionals de lleure educatiu d’entitats del territori

En les darreres edicions, la major part del projecte ha sigut dut a terme per la tècnica del SIAD, les dues tècniques de joventut del CCRE i s’espera que de cara al 2022, s’incorpori un tècnic del SAI. L’equip professional treballa de forma conjunta aquesta temàtica des del mateix Ens Local, donant una forta coherència i coordinació entre les diferents activitats.

Els beneficiaris són alumnes de l’ESO dels 4 centres educatius de secundària de la comarca pel que fa a la realització dels tallers.

I l’alumnat de primària per mitjà de la maleta de contes coeducatius que treballen la igualtat i la coeducació amb el mateix professorat del centre.

Els tallers es realitzen a 1r, 2n i 4rt de l’ESO

No hi ha una participació estrictament entesa com a tal, en la mesura que la intervenció és dissenyada i executada pels professionals descrits, però les tècniques de treball són participatives i a través de tallers dinàmics.

Així, es realitza una enquesta al grup diana (alumnes dels tres instituts) quan cursen primer d’ESO. Durant els dos cursos següents, mentre fan 2n i 3r d’ESO, participen de manera programada en nombrosos tallers, xerrades i activitats de dinamització que incideixen en els aspectes detectats a través dels resultats de l’enquesta. Quan arriben a 4t d’ESO es realitza una nova enquesta en la qual es pot contrastar els efectes o incidència de la formació rebuda i de les activitats e què han participat.

El 2013 es va realitzar també una enquesta als alumnes que en aquell moment cursaven 4t d’ESO i que, per tant, no formen part del grup diana, per poder contrastar després els resultats amb els alumnes que han estat integrats al programa.

Hi col·laboren entitats de lleure educatiu i altres activitats recreatives del territori, a través de tallers i alguna de les activitats.

Dintre del Servei d’Atenció a les persones del CCRE treballen conjuntament el Servei de Joventut i el SIAD.

El CCRE coopera necessàriament amb els ajuntaments de la zona que acullen els instituts d’ensenyament secundari, tant a través de les respectives àrees d’ensenyament com amb les seves policies locals. Hi ha també cooperació amb el Govern de la Generalitat a través del Departament d’Ensenyament, titular dels centres, dels Mossos d’Esquadra, i de l’ICD.

La pròpia naturalesa del projecte implica una avaluació continuada, que ressegueix cadascuna de les passes i etapes del procés.

Així, a banda de l’obtenció de conclusions de les tres enquestes realitzades (a 1r d’ESO i dues a 4t d’ESO), per a cadascun dels tallers i activitats realitzats hi ha una valoració en la qual s’analitza, d’una banda, l’efecte i opinions dels joves, dels professionals implicats en la mesura que suposa també un aprenentatge per a ells, dels pares i mares que també participen en alguns tallers, i de les entitats que hi participen.

Malgrat això, però, no disposem de documents d’anàlisi ni d’exposició de resultats quantificats. En l’apartat de documents es pot consultar textos adreçats als mitjans en els quals es resumeixen les conclusions que s’obtenen, però no disposem de documents finals d’anàlisi i resultats.

El projecte integra d’una manera programada i coherent accions de coneixement de la realitat amb accions que pretenen incidir en ella amb la intenció d’avaluar-ne finalment l’efecte i resultats. A més d’oferir una fotografia fidel de les opinions i actituds dels joves respecte a la temàtica que centra el projecte, permet avaluar la pròpia intervenció. D’altra banda, pretén convertir-se en el fonament d’un model d’actuació futur, basat en el coneixement obtingut durant l’execució del projecte. La periodització i planificació del projecte, per tant, és molt precisa i s’imposa el repte de dissenyar polítiques a partir del coneixement pràctic de la realitat. És un bon model d’intervenció pública, que integra el coneixement i la praxi interdisciplinar i coordina l’acció de departaments i serveis diversos de l’administració.

1. Integra com a objectiu la mesura i resultats de la intervenció
Una bona part del sentit i finalitat del projecte radica justament en la capacitat d’observar, mesurar i avaluar el resultat de la mateixa intervenció per obtenir-ne conseqüències de cara al desenvolupament futur del mateix projecte o d’un altre que li doni continuïtat. Per tant, assumeix d’entrada que no es disposa d’un coneixement suficient de la realitat, i converteix la pròpia actuació en una manera d’aconseguir-lo. El posicionament tècnic és impecable.

2. Porta la transversalitat a sectors no habituals en joventut
Assumeix la complexitat de la temàtica que aborda el projecte integrant en ell la participació d’àrees que no són presents amb gaire freqüència en les polítiques de joventut, com els cossos de seguretat. Així, possibilita el contacte i treball conjunt, per exemple, entre policia local, mossos d’esquadra, tècnics de joventut, entitats de lleure i centres d’ensenyament. Cadascuna d’aquestes instàncies assumeix que existeix una problemàtica que requereix una intervenció complexa i la participació d’agents diversos.

3. Vincula pares i mares amb la política de joventut
Tot i que en la valoració de les accions realitzades es remarca la dificultat d’abordar aquesta problemàtica amb pares i mares i el poc èxit obtingut, és interessant l’esforç per integrar les famílies en el desenvolupament d’un programa que vol generar nous hàbits i conscienciar els joves. Assumeix que tot allò que es pugui fer des de l’acció pública necessita un reforç en les dinàmiques familiars.

4. Preveu la formació dels professionals
En assumir les mancances existents a la comarca en l’actuació preventiva de la violència de gènere s’assumeix també la necessitat que els professionals en contacte amb els joves es formin per poder actuar amb coneixement de causa. Hi ha accions formatives concretes, però el conjunt del projecte es converteix en una oportunitat d’aprenentatge per incorporar aquesta temàtica en la quotidianitat del treball dels professionals que hi estan implicats.

5. Projecció en el futur
El projecte es dissenya amb una estructura tancada, amb principi i final. Però en els seus objectius incorpora la idea que amb la seva execució s’obtindrà el coneixement necessari per dissenyar un model d’intervenció futur que hauria de poder-se implantar de manera estable. El final del projecte, per tant, es converteix en una mena de promesa de continuïtat futura.

Quatre tècniques vinculades al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre (CCRE) desenvolupen el projecte. Les tasques de coordinació les assumeix Josefina Piñol.

Josefina Piñol
Tècnica de Joventut al CCRE des del 2007. El 2015 entra a formar part de les taules de treball comarcal de seguiment del protocol de la violència masclista amb diferents agents del territori. Des del 2012 treballa com a tècnica, tallerista i realitzant tasques de coordinació del projecte Kant per la Igualtat. Llicenciada en psicologia, postgrau en RRHH i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones i associacions com Tamaia i Candela.

Anna Rel
Treballa al CCRE des del 1992. És coordinadora de l’àrea de Serveis a les Persones i fa de portaveu i enllaç a les comissions tècniques d’elaboració i seguiment del protocol de la violència masclista a les terres de l’Ebre. Des del 2012 treballa com a tècnica, difusora i enllaç amb les taules tècniques de la violència i les institucions en el projecte Kant per la Igualtat. Diplomada i Grau en Treball Social, pèrit social a nivell judicial, mediadora familiar, postgrau en direcció de serveis socials públics i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de l’Institut Català de les Dones i l’associació Tamaia.

Montse Barceló
Treballa al CCRE com a educadora social a l’ àrea de Serveis Socials i com a coordinadora del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) des del 2006. Forma part de les comissions tècniques d’elaboració i seguiment del protocol de la violència masclista a les Terres de l’Ebre i a l’equip comarcal de treball amb els agents del territori. Des del 2012 treballa com a tècnica i tallerista en el projecte Kant per la Igualtat. CFGS en Integració Social, diplomatura Educació Social i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de l’Institut Català de les Dones i l’associació Tamaia.

Mireia Grangé
Treballa al CCRE com a tècnica de Joventut, des del 2005. Des del 2012 treballa com a tècnica i tallerista en el projecte Kant per la Igualtat. Llicenciada en Filologia Catalana, postgrau de correcció i qualitat lingüística i formacions diverses en matèria d’igualtat i prevenció de la violència masclista a càrrec de la Direcció General de Joventut, l’Institut Català de les Dones i associacions com Tamaia i Candela.

Les responsables del projecte opinen
Quan vam iniciar el projecte volíem treballar un ampli col·lectiu de la societat on hi hagués un espai educatiu (escoles, instituts, activitats de lleure i famílies). Vam acotar treballar amb secundària i les famílies d’aquests joves. Ens vam trobar amb la gran dificultat de poder arribar als pares per la falta d’implicació i compromís. Una altra de les dificultats va ser implicar el professorat per a rebre formació i engrescar-los a treballar la temàtica més enllà de les nostres intervencions. Partíem d’un pressupost de gairebé zero; no es preveia la subcontractació d’activitats i ens va suposar emprendre una feina afegida a les tasques diàries de cadascuna de nosaltres.

Hem après molt realitzant aquest projecte ja que hem realitzat diverses formacions. Destacaríem com a molt important que els joves ens han demostrat que amb la nostra feina hem incidit i podem incidir en la seva educació.

El Kant es va plantejar com un projecte viu, partint d’una metodologia de treball concreta, però sense definir cadascun dels tallers. Ens hem anat adaptant a les propostes que ens oferien els professionals del territori i d’alguna petita activitat que hem pogut subcontractar, negociant la despesa amb l’ens. Es un projecte que s’ha anat creant en el temps.

Vam haver d’abandonar la idea de treballar amb els pares per la seva falta d’implicació i ens hem adonat que caldria introduir tallers amb metodologies més dinàmiques i innovadores. També cal incorporar algunes activitats que fomentin el treball cooperatiu fora de les aules i implicar més al professorat.

Per tal que el projecte sigui possible cal molta motivació i implicació personal, formació en prevenció de violència masclista, treball interdisciplinar, fer xarxa amb els diferents agents del territori i voluntat política.

Fem una valoració molt positiva d’aquest temps de projecte per l’aprenentatge i informació que hem obtingut de primera mà al costat dels joves sobre la seva realitat i les seves necessitats i no només en la temàtica treballada si no que també en altres. Perquè quan és parla d’un tema, col•lateralment surten moltes altres coses. També per les sinergies i xarxa que hem creat al territori i la repercussió social del projecte en diferents àmbits que treballen en prevenció.

Quan reflexionem al voltant del que hem viscut, ens adonem que els estereotips sexistes existeixen i que hi ha parelles que conviuen amb abusos de diferents maneres i intensitats. Amb les edats amb les que hem treballat es dóna més violència psicològica i, sobretot, destaquem conductes de gelosia i de control. I tots, tan ells com elles, d’alguna manera ho normalitzen.

Fruït de la nostra intervenció hem vist en aquest temps un canvi en els joves, que han après a identificar les situacions de desequilibri de poder i diferents tipus de micro-violències i demostren conèixer els recursos disponibles en cas de necessitar-los. No obstant, costa molt que això es tradueixi en un canvi intern i d’actitud perquè encara tenim els mateixos joves que senten, per exemple, que si la parella sent gelosia i et controla és perquè t’estima. És un sentiment arrelat que pot més que el pensament, encara que la raó digui que no hauria de ser així. Per això ells mateixos proposen que caldria treballar valors com el respecte i la igualtat o l’autoestima a edats més primerenques.

Per al futur del projecte, hem d’atendre l’encàrrec dels nostres joves de començar a treballar amb els més petits. Actualment ja fem reunions amb els equips dels serveis educatius de la comarca per consensuar i establir la manera de treballar amb les escoles. Continuarem amb secundària treballant la igualtat, centrant-nos més en l’àmbit de la parella al primer cicle de l’ESO i a 3r i 4t entraríem en la violència. Durant 2016 redefinirem tot aquest treball de futur per al qual comptarem també amb el suport de l’associació Candela que ens ofereix la Direcció General de Joventut.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Kant per la igualtat – Memòria 2012-2015

Kant per la igualtat – Recull d’activitats

Nota de premsa presentació projecte

Noticia manifest dia eliminació violència dones

Noticia dia eliminació violència dones

Noticia presentació dades kant igualtat