Joves
Joves
Les persones joves amb discapacitat intel·lectual necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència.
Descripció general
Les persones joves amb discapacitat intel·lectual tenen les mateixes necessitats que qualsevol altra persona jove en la nostra societat. Necessiten disposar d’un grup d’iguals, desenvolupar activitats d’autorealització i sentir-se part activa de la seva comunitat de referència. El programa “Joves” de la entitat DOWN LLEIDA busca donar resposta a aquestes necessitats, potenciant totes i cadascuna de les capacitats de les persones, així com la millora en les relacions interpersonals i la millora en les competències psicosocials i en les habilitats socials.
El projecte té com a objectiu capacitar a les persones participants en l’autogestió del seu lleure, i ofereix la possibilitat de participar en activitats d’oci normalitzat dins de l’oferta social, cultural i esportiva de la nostra ciutat (Fem Kolla), així com la possibilitat de comprometre’s en la millora de la comunitat mitjançant activitats de voluntariat (JoHiVaig). En altres paraules, el projecte conjuga dues accions claus: d’una banda, es facilita que aquestes persones puguin gaudir d’activitats de lleure i oci de forma normalitzada i, d’una altra banda,es promou la participació de joves amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals com a voluntaris en tota mena d’activitats o programacions del seu entorn.
L’associació ha desenvolupat una metodologia de treball pròpia per facilitar el seu accés normalitzat a aquests serveis a través del seu equip de professionals i de l’acció, al mateix temps, de voluntaris que ja hi col·laboren habitualment. Totes aquestes activitats es realitzen junt a un grup de persones voluntàries que de forma altruista participen de forma periòdica, actuant com a referents per les persones joves amb discapacitat. A més, amb les dues línies de treball ,es cobreixen diferents trams d’edat, treballa complementàriament la participació activa dels joves amb discapacitats fent aportacions al bé comú com a voluntaris i participant com la resta d’usuàries en activitats de lleure adreçades al conjunt de la ciutadania.
Els criteris generals d’actuació de l’Associació Lleidatana per a la síndrome de Down són equiparables a les línies de treball recomanables en les polítiques de joventut en matèria de participació. És a dir, les usuàries tenen un paper protagonista de les activitats, i s’estimula fins al màxim possible la seva participació directa, amb opinió i capacitat de decisió, en funció de les possibilitats de cadascú. Per aquesta raó resulta especialment rellevant que una entitat adreçada a un públic tan específic i delimitat com aquesta, desenvolupi un programa especialitzat en joves.
És exemplar en la mesura que normalitza les polítiques de joventut en l’àmbit associatiu i en un camp ben específic, més enllà dels àmbits de treball més comuns. D’altra banda, els continguts amb que treballa el programa són propis i específics de programacions juvenils: la promoció del voluntariat i les programacions de lleure i oci des d’un punt de vista formatiu i enriquidor. Els serveis de joventut, per tant, esdevenen també instrument de treball per a uns joves amb característiques tan específiques com els que tenen síndrome de Down.
1. Obté reconeixement institucional explícit
En la seva edició de 2011, el programa ha obtingut tres premis de procedències ben diverses i que certifiquen la seva validesa i excel·lència des de tres punts de vista diferents: el voluntariat, les polítiques de joventut i el treball comunitari. Va obtenir el Premi CERMI. ES Especial Any Europeu del Voluntariat 2011, el Premi INJUVE 2011, categoria voluntariat, del Ministerio de Sanidad, Política social e Igualdad, i el Premi Joves Excel·lents de Catalunya de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.
2. Fa visible un col·lectiu poc atès per les polítiques de joventut
Les polítiques clàssiques de joventut presten habitualment poca o nul·la atenció a col·lectius amb característiques molt determinades i amb desavantatges molt concrets. En aquest cas, però, el programa treballa amb joves amb síndrome de Down des de la normalitat de serveis i activitats adreçats a joves. És exemplar perquè no cau en l’error comú d’intentar fer des de les polítiques de joventut allò que no li correspon (tasques assistencials), sinó que desenvolupa un sistema de treball que busca la socialització i la integració normalitzada en un marc general de serveis adreçats a tota la ciutadania. Mostra amb molta claredat l’ideal de complementarietat a que tota política de joventut ha d’aspirar respecte a altres àrees d’acció social o pública.
3. La iniciativa és associativa i excel·lent
Es tracta d’un programa sorgit de la més evident necessitat i demanda de les persones usuàries. Joves amb determinades característiques (síndrome de Down i discapacitat intel·lectual) volen acollir-se a un programa de l’administració (borsa de voluntariat) i posen en evidència la necessitat d’adaptar-lo a les seves peculiars circumstàncies. L’associació que lidera el projecte s’adreça a l’administració amb una proposta excel·lent i té en tot moment la iniciativa per desenvolupar-lo i dur-lo a terme. Un bon exemple de cooperació entre l’administració i la societat civil, amb la virtut que la iniciativa correspon a aquesta segona. L’èxit del projecte es manifesta en el fet que finalment la pròpia associació desenvolupa un borsa específica de la qual les voluntàries trien les activitats.
4. Bona combinació de gestió professional amb voluntariat
L’actuació de l’associació es fa en tot moment des del rigor professional i amb l’especialització tècnica necessària, però l’execució depèn en bona mesura del treball voluntari de persones que s’hi afegeixen de manera altruista. Cal remarcar que el voluntariat rep formació i orientació adequada per realitzar les tasques que els encomanen, i que la seva actuació rep el seguiment i supervisió professionals necessaris.
5. Discurs positiu.
Un dels criteris que no ha de faltar mai en tota política de joventut és la construcció d’un discurs positiu al voltant de les joves. En aquest cas, es fa visible la realitat i necessitats d’un col·lectiu determinat a través de la seva aportació social: les pròpies persones amb discapacitat realitzen voluntariat en serveis i activitats de la pròpia societat civil i contribueixen també a l’èxit de determinades programacions de lleure i oci amb la seva participació. Es defuig en tot moment el discurs negatiu, que massa sovint tendeix a realçar els riscos per comptes de les potencialitats i els valors.
Les professionals opinen:
En els inicis del projecte, les persones alienes a la nostra associació amb les quals compartíem acció voluntària en un mateix entorn, feien més cas dels prejudicis i estereotips que no pas de les capacitats de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.
Amb el temps, però, els i les joves amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals van anar mostrant, col·laboració rere col·laboració, que podien desenvolupar les seves tasques de forma òptima i que, en cas de requerir-ho, disposaven del suport de l’equip de voluntariat sense discapacitat de la nostra entitat. Gràcies al projecte hem après a difondre millor la realitat actual de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.
Aquest projecte ens ha fet de trampolí als espais socials, culturals i esportius de Lleida, als quals, d’altra manera, no haguéssim pogut arribar de forma tan inclusiva i visionària. Allí s’ha fet palès que aquest col·lectiu son ciutadans i ciutadanes amb drets i deures. Hem hagut d’anar modulant el recolzament als joves al llarg del projecte. En termes generals, aquest projecte ha ajudat a canviar la concepció de la ciutadania sobre les persones amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Ha ajudat a creure en les seves capacitats i ha permès mostrar un cop més que aquestes persones, si els deixem espais participatius, poden col·laborar-hi i fer aportacions igual que la resta de membres de la comunitat.
El principal repte que tenim en aquest moment és aconseguir que els i les joves amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual tinguin una major autonomia, encara, i que puguin realitzar les activitats de voluntariat a iniciativa pròpia sense que la pròpia entitat hagi de cercar aquesta col·laboració. I en relació a les activitats d’oci i temps de lleure, que aquestes persones amb discapacitat siguin capaces de generar els seus propis espais de trobada al marge de la iniciativa de la pròpia entitat.
No disposem d’informació per aquest apartat.
Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:
- Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
- Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
- Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
- Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.