El projecte que es va presentar va ser l’“Aqui t’escoltem”, desenvolupat a la ciutat de Barcelona pel Departament de Joventut de l’ajuntament. El van presentar la Mariona (coordinadora del projecte) i la Pilar (tècnica de l’ajuntament).

L’essència del projecte és acompanyar als i les joves que ho demanin en tot el que tingui a veure amb el seu desenvolupament emocional. Per a fer-ho, ofereixen un servei d’atenció individualitzada, així com tallers per treballar temes específics que els interessin. A més de l’atenció als i les joves, tenen oberta una línia de treball també amb famílies, atenent-les de forma individualitzada.

En les següents línies traslladaré algunes de les reflexions que van sortir durant el debat i intercanvi d’informacions d’aquesta bona pràctica, reflexions tant personals com d’altres participants.

El primer a destacar és la necessitat que els i les joves tenen de ser escoltats. Tant la Mariona com la Sara van comentar que un dels principals reptes del projecte és que “no mori d’èxit”. Dit d’una altra manera, la quantitat de demandes que tenen de joves “per ser escoltats” els està desbordant. La segona cosa a destacar és que aquesta escolta és a nivell emocional, endinsant-nos en el terreny dels afectes i de la vida íntima del i la jove.

Sovint, quan parlem de joves i joventut parlem de la seva participació en la vida política, de l’associacionisme, de la seva formació, de la situació de l’habitatge i de l’ocupació per a ells i elles, de les qüestions de gènere, de consums i riscos, de les modes que tenen, etc. Però poques vegades és parlar de la seva vida emocional, de com aquestes persones d’edats primerenques viuen des de la seva intimitat el que la vida els porta.

L’èxit del projecte Aquí t’escoltem està posant sobre la taula que les i els joves tenen necessitat de ser atesos no només com a ciutadans, associats, estudiants, consumidors i futurs treballadors i treballadores, sinó, principalment, com persones que, com a totes i tots, tenen vida interior, on hi són les emocions, els sentiments, els afectes i tot allò intangible que és el que fa que una vida sigui de qualitat o no.

Una altra aportació del projecte Aquí t’escoltem és la necessitat de normalitzar el fet de compartir les inquietuds i malestars emocionals. Es a dir, que tenir remogudes internes no necessàriament ha de ser una preocupació atesa només per un servei psicològic. En aquest sentit, sembla que hi ha certa escrupolositat en l’àmbit professional sobre els tractament de temes íntims que tenen a veure amb la gestió d’emocions i sentiments i que amaguen al darrera difícils realitats personals. Perquè passa això? Potser perquè quan el i la jove comparteix les seves intimitats personals ens posa davant les nostres deixant-nos en una situació de nuesa humana que traspassa la relació professional?

Des de fa anys que el reclam d’atenció al món emocional del i la jove va en augment i es van multiplicant els projectes que el volen atendre. És un senyal que en aquesta societat de “l’hiperconsum” i la “sobrematerialitat” la realitat interna agafa cada vegada més pes i es fa necessària ja no només la creació de projectes i sinergies entre professionals, sinó també la seva formació. En aquest sentit, i com ha passat amb d’altres temes, tornen a sortir dos grans temes: el necessari treball en xarxa i l’adequació del perfil professional de la persona que treballa amb joves.

Durant la jornada es van anar compartint experiències d’altres municipis i barris en els que hi ha una coordinació real i amb èxit entre tècnics de joventut, dinamitzadors i informadors juvenils, educadors de carrer, serveis social, col·legis i instituts que corroboren la necessària coordinació i treball en xarxa.

En aquest sentit, es van apuntar dos dels grans perills que afecten al treball en xarxa: el primer és el “a mi no em toca”, que dinamita directament la xarxa i deixa en una situació d’aïllament i abandonament al propi professional. El segon és el de “el professional de la joventut és tot terreny i serveix per a tot”, deixant la seva posició amb una indefinició i sobrecàrrega difícils de suportar.

Aquestes dues amenaces posen en evidència que encara vivim en un país on la importància del treball amb joves no arrela i es continua veient com a segon plat. Evidentment, cal un canvi de paradigma cultural que quedi reflectit en una major inversió de recursos humans i materials, deixant de posar al jove en llista d’espera de les polítiques socials i educatives i als treballadors que estem amb elles i ells en situacions laborals força precàries.

Aquest canvi de paradigma també ha d’afectar a la professionalització i millora del perfil professional del i la professional de la joventut. Precisament, el projecte Aquí t’escoltem, així com d’altres projectes que es dirigeixen a atendre la salut i benestar emocional dels i les joves, posen de manifest que les competències emocionals s’haurien d’incorporar de manera transversal al perfil professional.

Per concloure aquest article de reflexió, aprofito per tornar a insistir en la importància d’associar-se per aconseguir aquestes millores i especialment per ampliar la nostra capacitació per escoltar als i les joves amb la qualitat que es mereixen. I per fer-ho què millor que associar-se a l’AcPpJ i enfortir els nostres llaços professionals i personals per un món millor.

Aquest article ha estat escrit pel Rafael Cortés, soci de l’AcPpJ i que va dinamitzar el de bat de la jornada de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut a Martorell.