Bus Nit
Bus Nit
Bus Nit facilita des de 2004 el transport nocturn entre municipis d’Osona per tal que els joves de la comarca puguin tornar a la seva població d’origen després d’assistir a diverses activitats o esdeveniments dispersos pel territori.
Descripció general
Bus Nit facilita des de 2004 el transport nocturn entre municipis d’Osona per tal que els joves de la comarca puguin tornar a la seva població d’origen després d’assistir a diverses activitats o esdeveniments dispersos pel territori superant les dificultats i riscos de la tornada en vehicle propi. No hi ha transport públic entre la gran majoria de municipis de la comarca que cobreixi la multiplicitat de recorreguts possibles en horari nocturn. Aquest fet dificulta o impossibilita l’assistència dels joves a esdeveniments d’interès general i específicament juvenil que tenen lloc o que finalitzen durant la nit, de manera que es converteix en una barrera per a les seves possibilitats culturals, lúdiques i de desenvolupament.
Per als menors d’edat i sense transport propi el programa els obre la porta a activitats a les quals, d’altra manera, no podrien assistir, i per a la resta de joves es converteix en una garantia de seguretat i preventiva d’accidents de trànsit. El Consell Comarcal finança la major part del projecte, realitza la contractació del servei d’autobusos i monitoratge, facilita la logística de les inscripcions, elabora els itineraris dels vehicles i coordina l’acció conjunta de tots els municipis participants. Els municipis, per la seva banda, s’ocupen de les inscripcions dels joves de les seves poblacions que volen fer ús del servei, cobren la quota del servei (tres euros per persona), recullen les autoritzacions en el cas del menors, garanteixen el compliment de la normativa i en fan la difusió al seu territori.
Durant el projecte, el Consell Comarcal organitzava directament el servei per al Carnaval de Torelló, entès com a esdeveniment d’interès general. En edicions anteriors també ho organitzava per al Mercat de la Música Viva de Vic. Els municipis, per la seva banda, poden sol·licitar la posada en marxa del servei per a qualsevol altre esdeveniment d’interès juvenil que organitzen al seu territori.
Identificació
Núm. referència:
Data d’introducció:
Data d’actualització:
Institució:
Responsable/s tècnic/s:
Telèfon/s contacte:
Email/s contacte:
Eixos:
Valoració:
El projecte es realitza des de l’any 2004 per donar resposta a les necessitats de mobilitat dels joves durant el Carnaval de Torelló i del Mercat de Música Viva de Vic, acompanyat d’una perspectiva de prevenció en els seus inicis sobre temes com el consum excessiu d’alcohol o l’assetjament sexual que es va anar abandonant progressivament. Des d’aleshores fins al 2019, es reprodueix cada vegada que un municipi el sol·licita per facilitar l’assistència dels joves de la comarca a un esdeveniment que té lloc al seu territori i de forma continuada per a l’esdeveniment fixe anual que utilitza el servei: el Carnaval de Torelló (febrer/març). La resta depenen de la petició de cada municipi.
El projecte va finalitzar el 2019 on, degut a la reducció de la participació de les joves en el projecte i les limitacions existents dedicades a polítiques de joventut, es decideix en el Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 destinar aquest temps i recursos en actuacions que promoguessin una vessant més educativa basada en la prevenció i sensibilització comunitària similar a l’inici del projecte del Bus Nit.
Per a cada servei es contemplen les següents passes:
- Un ajuntament sol·licita del servei per a un acte concret.
- El conjunt d’ajuntaments de la comarca fan difusió del servei i coordinen les inscripcions en el seu municipi.
- El Consell Comarcal contracta el servei d’autobusos necessari i defineix els seus itineraris en funció de les inscripcions rebudes.
- Execució del servei.
- Avaluació
Per a l’edició de 2014 s’ha previst un pressupost de 5.600 euros, exactament el mateix que s’hi va destinar el 2013. És la despesa que es destina exclusivament a la gestió del servei de transport. No inclou la despesa estructural de recursos humans (tècnics de joventut del Consell Comarcal i dels ajuntaments participants). És important remarcar que s’ha produït una davallada pressupostària remarcable en els darrers anys (en l’edició de 2012 es van pressupostar 9.000 euros).
En l’edició de 2014, el Consell Comarcal d’Osona aporta 4.300 euros (76% del total) i preveu recollir 1.300 euros (23% del total) a través de la quota d’inscripció (3 euros per persona beneficiària del servei).
El 2013, amb la mateixa xifra aportada pel Consell Comarcal, és van recollir 1.449 euros (483 participants x 3 euros).
En l’edició de 2012, l’aportació del Consell Comarcal d’Osona va ser de 6.000 euros (66%), i se’n va recollir 3.000 (33%) a través de la quota d’inscripció.
El lideratge del projecte correspon al Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona, amb la seva cap, Rosa Altimiras.
Tots els municipis participants, d’altra banda, aporten el treball dels seus tècnics de joventut, amb l’especificitat professional de cadascun d’ells.
A banda d’aquests recursos estructurals, es requereix la contractació dels autobusos amb els seus xofers i dels monitors o responsables acompanyants per a cada vehicle. La seva contractació corre a càrrec de l’empresa de transport.
Es destina als joves en general, però amb una atenció prioritària per als menors d’edat. El projecte acollia inicialment els joves de 14 a 18 anys, però a partir de 2012 es va limitar als majors de 16 anys. A partir de 2013 s’ha detectat un increment de joves de la franja superior als 18 anys, fins als 35, o més.
En qualsevol cas, els beneficiaris potencials del servei són tots els joves del 51 municipis de la comarca d’Osona: 28.625 persones.
La mitjana d’ús real anual del servei és actualment 500 joves. Aquesta xifra s’ha reduït un terç en els darrers anys, ja que el 2012, la mitjana era de 1.500.
L’esdeveniment que recull més usuaris és el Carnaval de Torelló. L’any 2012, per exemple, va atraure l’interés de 770 joves pel servei, de 27 municipis diferents. L’any 2013, en canvi, els joves inscrits van ser 483.
És destacable que el servei es va posar en funcionament després de repetides demandes realitzades per ajuntaments però també, i de forma molt directa, per col·lectius juvenils d’arreu de la comarca. El servei és, per tant, una resposta clara a una demanda juvenil.
D’altra banda, la participació directa dels joves no té altre relleu que la simple inscripció i seguiment de les normes. També es sol·licita el parer dels joves per a avaluar el programa.
Cap d’específica a no ser la petició de posada en marxa del servei per facilitar l’accés de joves de la comarca a activitats organitzades per alguna associació o entitat diversa.
No hi ha projecte específicament transversal perquè tampoc no és necessari. S’estableix cooperació entre diferents àrees en la necessària cooperació entre la regidoria o servei de joventut i la regidoria o àrea organtizadora d’alguna de les activitats que motiven el servei.
Aquest és un dels elements especialment destacables del programa: la cooperació entre el Consell Comarcal i els 51 municipis de la comarca. Tot i que amb intensitat variable en funció de les peticions de servei de cada municipi, estem parlant d’un servei pràcticament mancomunat.
L’avaluació la realitza genèricament el Consell Comarcal. Es realitzen dues sessions d’avaluació durant l’any i una més com a conclusió anual. Els indicadors sobre els quals es treballa són els següents:
- Nombre total de joves que utilitzarien el servei.
- Municipis beneficiaris del servei
- Perfil de l’usuari/usuària del bus
- Valoració de l’empresa d’autobusos que cobreix els desplaçaments
- Valoració dels responsables polítics dels municipis.
El programa dona solució a una necessitat molt concreta i precisa, objectiva i perfectament delimitada. Aquesta necessitat, a més, coincideix plenament amb una demanda juvenil, de manera que la seva oportunitat queda fora de tot dubte. A més, és un bon exemple d’utilitat pràctica de l’acció d’un Consell Comarcal, el qual, sense protagonisme forma de mida, es converteix en un instrument de facilitació i concertació de polítiques. Finalment, la cooperació entre els municipis de la comarca i el propi servei comarcal converteix el projecte en un exemple ideal de política mancomunada, que dona solució a una problemàtica comuna de la forma més simple possible, sense aixecar artefactes institucionals d’excessiva complexitat.
1. Treballa la prevenció de riscos d’acord amb l’interès juvenil
Massa sovint les polítiques de prevenció de riscos es desenvolupen promovent actuacions que tenen una dificil connexió amb l’interès o demandes juvenils. Aquest cas, però, és un exemple totalment contrari. El programa prevé l’accidentalitat juvenil en el trànsit nocturn entre municipis, de manera que el seu interés social és fora de tot dubte, però al mateix temps atén amb molta concreció la demanda juvenil d’un sistema que faciliti la mobilitat intermunicipal per assistir a activitats atractives per als joves.
2. Conjuga l’oci amb l’activitat cultural
El programa especifica que les activitats per a les quals es posa en servei el sistema de transport han de tenir algun tipus d’interès específic, tant a nivell comarcal com local. Des d’aquest punt de vista, les activitats per a les quals es facilia la mobilitat tenen sempre un contingut cultural o lligat amb la tradició local o comarcal, que pràcticament sempre té una elevada component lúdica. Des d’aquest punt de vista, el projecte permet treballar tant l’oferta cultural com l’oferta d’oci en la seva vessant més lúdica.
3. Mínim esforç, màxima rendibilitat
Per a les polítiques locals de joventut és un programa altament rendible. El sistema té una certa complexitat global perquè implica la concertació de l’acció de molts municipis. Aquest paper coordinador, però, queda en mans del Consell Comarcal, de manera que per a cada municipi només exigeix una mínima logística consistent a realitzar les inscripcions dels joves de la seva població i garantir-ne el correcte accés al servei. Amb molt poc esforç i recursos, per tant, es disposa d’un servei pràctic, concret i perfectament avaluable, adreçat als joves, i es converteix al mateix temps en un sistema de promoció d’esdeveniments que tenen lloc en el propi municipi. És un projecte, per tant, amb un elevat grau d’eficàcia.
4. Identitat i territori
No és fàcil trobar programes propis de polítiques de joventut que permetin treballar amb claredat la identitat territorial o el sentiment de pertinença a l’entorn proper. Aquest ho fa d’una manera excel·lent. D’una banda, el fet que faciliti l’accés de joves d’arreu de la comarca a esdeveniments que tenen lloc en el propi municipi, realça l’estima dels joves per la seva població d’origen, convertida puntualent en reclam per als joves de localitats veïnes. D’altra banda, facilita el coneixement dels joves de les realitats i esdeveniments d’altres municipis de la comarca, de manera que es generen nexes i signes d’identitat comuns en un territori dispers. És un projecte de cohesió territorial que, facilitant la mobilitat, facilita també el sentiment de pertinença a l’entorn proper.
5. Servei mancomunat
Tot i que l’estructura de base del servei és molt simple, la seva realització no seria possible sense la cooperació intermunicipal. Per tal que el sistema funcioni adequadament cal la implicació dels serveis de joventut de tots i cadascun dels municipis partipants. El Consell Comarcal actua com a aglutinador i l’eficàcia del servei anima tots els municipis a participar-hi per no deixar els joves de la seva població sense un servei que és a l’abast dels joves de la resta de la comarca. D’altra banda, la participació no presenta grans exigències logístiques ni despeses econòmiques, de manera que la rendibilitat social és fàcilment perceptible i la despesa gairebé inexistent. Un model ideal de servei mancomunat.
La màxima responsable tècnica del projecte és la tècnica de joventut del Consell Comarcal, Rosa Altimiras.
Rosa Altimiras (Nani). Mestra i psicopedagoga, treballadora en el sector públic en l’àmbit de joventut des de 1981, en els meus inicis des de la Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya; a l’any 1995 vaig iniciar un treball més proper als joves que he desenvolupat al Consell Comarcal d’Osona.
La responsable del projecte opina
Sense la xarxa de punts d’informació dels municipis i la especial dedicació dels tècnics i tècniques de joventut i la plataforma de treball a traves de l’intranet d’osonoajove.cat no hagués estat possible la realització d’aquest projecte.
Pel que fa a les perspectives de futur tenim com a repte arribar a l’autofinançament del programa per part dels propis usuaris. A dia d’avui el cost pel jove es de 3 euros i cobreix un 50% del total.
L’edició de 2012 ha estat un autèntic èxit ja que ha superat amb escreix les previsions més optimistes. Ha realitzat el desplaçament de 770 joves; això ha suposat mobilitzar una flota de 16 autobusos que, pel cap baix, han permès treure de la carretera uns 300 vehicles privats durant tot el cap de setmana.
El projecte permet minimitzar els riscs d’accidents, tant a les carreteres principals d’Osona que passen pels punts neuràlgics de la comarca com a les carreteres que vertebren les poblacions més petites; han pogut utilitzar el servei els/les joves de la capital de la comarca, Vic, però també joves de les poblacions més petites com ara Vidrà, Alpens, Viladrau… on determinats serveis adreçats a joves no arriben.
Per altra banda, si també prestem atenció a les edats de les persones usuàries del servei podem afirmar que els hàbits i les actituds estan canviant entre la nostra població jove. Del total de joves que han utilitzat el servei, un 48,4 % és població amb majoria d’edat i, per tant, es tracta de joves que compten amb vehicle propi per desplaçar-se però que han optat per fer-ho amb bus, un mitjà còmode i segur.
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.
Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:
- Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
- Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
- Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
- Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.
Proposa’ns projectes
Us demanem que ens ajudeu a trobar nous projectes de bones pràctiques. La plataforma actualment té trenta-dos projectes seleccionats per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut amb l’ajut d’una xarxa territorial d’antenes i un consell avaluador constituït per diversos experts.
