Figueres va acollir el 5 d’octubre la jornada de bones pràctiques dedicada a la prevenció de la salut. Vam conèixer amb detall el projecte Àngels de Nit, de l’Ajuntament de Manresa i del Consell Comarcal del Bages, presentat per les seves dues responsables, Alba Pasqual i Cristina Cano,i vam viure un debat interessantíssim amb prop de 40 tècnics de salut i joventut. La Mireia Grangé i la Josefina Piñol, tècniques de joventut del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, van dinamitzar el diàleg i, aprofitant tot el que s’hi va dir, ens ofereix en aquest text reflexions necessàries.

La salut és un tema molt ampli i en parlar-ne s’ha tenir en compte l’esser humà des d’una concepció integral, atenent al seu benestar físic, psíquic i social, ja que l’alteració d’un condiciona l’altre. Per tant, per fer prevenció hem de tenir present que cal atendre i cuidar les persones en la seva globalitat. És en aquest context que la  prevenció és o hauria de ser el gran  camí per promoure una societat sana.

Quan parlem de prevenció en salut  en la població jove, però, tendim a posar el focus en uns temes molt concrets i ens deixem dur fàcilment pels prejudicis: els consums. Això no ens passa quan pensem en la salut de la població adulta, per a la qual obrim un ventall de possibilitats molt més ampli. El punt de partida per al debat, per tant, és fixar quins són els àmbits sobre els quals hauríem de treballar la prevenció amb els joves. En l’inici de la discussió vam demanar als assistents que esmentessin comportaments dels joves que, en diferents contextos (horari diürn o nocturn), mereixessin la nostra atenció perquè podrien considerar-se de risc. Sense cap contacte previ, gairebé tothom es va referir als consums d’alcohol o d’altres tipus de substàncies, de manera que quedava ben clar quina és la preocupació essencial que tenim com a punt de partida. 

La major part de la jornada es va centrar en debatre la funció dels professionals i/o dels joves com a agents en el paper de prevenció, i en com haurien de ser els tallers que realitzem per tal que fossin eficaços i els seus destinataris hi assistissin. Cinc aspectes es van destacar per part dels assistents.

1. Es va posar de manifest per part de diversos professionals de salut  i també de joventut la falta d’espais de coordinació i la necessitat que això passi per afavorir el disseny i optimització de les actuacions. Tot i que hi ha comarques en les que aquest treball es fa per voluntat i iniciativa dels propis  professionals, de manera informal, es va destacar que seria necessària l’existència d’un sistema de relació transversal impulsat perls responsables polítics i tècnics de les àrees de serveis a les persones. Aquesta seria la única manera de garantir un treball efectiu i continuat.

2. La intervenció dels joves com a agents de prevenció té com a positiu que el missatge arriba en una línia de molta proximitat, tot i que hi ha algunes dificultats, sobretot a l’hora d’intervenir in situ (horaris, recursos, formació, etc.)

3. L’impacte i efectivitat del missatge preventiu que es transmet en els tallers de vegades és completament oposat al que aquests mateixos joves  viuen en l’entorn familiar, que pot arribar a ser molt permissiu o tolerant amb tota mena de consums de risc. La constatació d’aquest fet desmotiva els professionals i fa qüestionar el sentit de la seva feina. Es va posar com a exemple famílies que consumeixen cànnabis o altres substàncies, que tenen hàbits poc saludables, o casos de famílies “normalitzades” que a les festes i celebracions consumeixen begudes alcohòliques i fins i tot animen els joves adolescents a fer-ho.

4. També es va destacar que hi ha campanyes publicitàries (televisió o cartelleria) al voltant de la celebració de festes que promouen consums i altres comportaments de risc.

5. En qualsevol cas, es va proposar i valorar especialment la possibilitat que els mateixos joves triïn el tema que els preocupa i sobre el qual vulguin treballar o debatre per impulsar nous tallers. Així, poden participar activament en el disseny de les activitats preventives cap a la resta de joves.

Hi va haver acord que la prevenció en salut és un àmbit essencial de les polítiques de joventut, i que és imprescindible no només seguir-hi treballant, sinó ampliar l’abast de les actuacions. Per tal que una societat  tingui  energia, un bon rendiment intel·lectual, ganes de contribuir socialment i participativament, és necessari, com a condició prèvia, tenir un estat òptim de salut.

De forma prèvia al debat, i com a enllaç entre la prevenció en salut i la presentació del projecte Àngels de Nit, de Manresa i el Bages, es va voler reflexionar sobre les connotacions implícites de la nit, que ens duen a pensar en unes problemàtiques de salut ben específiques.  Quan pensem en la nit hi relacionem temes de consum d’alcohol i altres drogues, sexe no segur o  situacions de violència.  Això es fruït dels prejudicis segons els quals quan es surt de festa som més permissius amb els comportaments que es produeixen al nostre entorn; assumim el risc que hi hagi incidents com a part del context, i ho normalitzem. En aquest cas, per tant, la construcció social sobre la nit permet i afavoreix els comportaments de risc.

Evidentment, però, aquestes conductes de risc també es poden donar de dia. Aquí ens podríem plantejar la pregunta de si algunes d’aquestes, en donar-se en un context no tan permissiu, serien el senyal inequívoc que s’han convertit ja en un hàbit. 

I per altra banda, insistint en els “temps” hi ha molts altres i preocupants problemes de salut en la població jove que s’han de tenir molt presents en prevenció: els trastorns  alimentaris, l’addicció a les pantalles, l’assetjament entre iguals, la salut emocional… entre altres.

En el context en què vivim, però, cal destacar que els professionals que des de diferents àmbits treballen per la promoció de la salut, han de rebre suport i mantenir-se en la seva missió. No es pot abandonar ni desaccelerar la feina de prevenció quan comprovem que els nostres esforços són contrarrestats per campanyes (amb molta més capacitat econòmica i d’impacte) d’anuncis de begudes alcohòliques,  cartells que fan bandera de la barra lliure, cançons que escoltem arreu amb un contingut sexista desmesurat, campanyes publicitàries de cossos danone  o contextos familiars poc sans.

Ens hem de creure que  cal continuar amb aquesta feina, ja sigui  amb intervenció directa o mitjançant la promoció de campanyes i altres actuacions. El treball preventiu, tant des dels propis joves (com el projecte Àngels de nit) com dels professionals, és complementari i és en la suma d’esforços que trobarem les vies més adequades de treball. Trobarem sempre aspectes que s’escapen del nostre control i contra els quals serà difícil lluitar, però la intervenció dels agents de salut tenen un resultat pràctic evident. La reducció d’incidències gràcies a la seva tasca és una dada objectiva, i cal recordar sempre que la intervenció d’un agent de salut atura o alleugereix sempre una situació que, d’altra manera, podria arribar a fer necessària la intervenció paliativa o sanitària, per atendre nois i noies afectats per situacions de consum. És molt millor haver de dedicar despesa a la prevenció que a l’atenció sanitària.

El darrer missatge de la jornada tenia relació amb la necessitat de captar l’atenció dels joves, tenint en compte que en els continguts dels tallers ens hem d’allunyar de la defensa de grans dogmes. En canvi, és desitjable abordar temàtiques més senzilles i properes a les experiències quotidianes, lligades a la seva realitat, amb un discurs que fomenti la reflexió i no que prohibeixi o imposi taxativament. Quan aquest missatge el poden transmetre els propis joves, participant en la seva elavoració i en el disseny de les campanyes i de les intervencions, tenim moltes més possibilitats d’èxit.

Mireia Grangé
Josefina Piñol