1. Atén els joves nouvinguts més enllà de l’ensenyament obligatori

Es tracta d’un dels escassos programes que treballa amb joves nouvinguts d’edats superiors a les de l’ensenyament obligatori. Les greus dificultats que es produeixen amb aquests col·lectius en l’àmbit escolar fa que massa sovint s’oblidi aquells que ni tan sols tenen aquest nexe de relació amb l’entorn. Així, aquest programa atén un grup d’edat de poca visibilitat i, per tant, amb un major grau de risc d’exclusió. En aquest sentit, és especialment rellevant la tasca de detecció de casos, perquè n’evita l’ostracisme i la preclusió en entorns amb risc evident de guetització.

2. Transversalitat real

Massa sovint la necessitat teòrica del treball transversal queda camuflada en plantejaments poc realistes. En aquest programa no veiem una gran teorització del sistema de treball transversal, però, en canvi, detectem una pràctica quotidiana de les seves virtuts. Pràcticament, totes les àrees municipals que tenen a veure amb l’atenció a les persones participen amb la detecció de casos, amb la seva possible derivació, amb el seguiment de cadascun d’ells i la coordinació que se’n desprèn i, en darrera instància, amb l’aportació de recursos en forma de serveis i programacions que es posen a disposició de la socialització normalitzada dels usuaris o participants en el projecte.

3. Dóna valor a l’especialització

El fet que es defineixi el programa com a recurs pont, en el sentit que intenta derivar els participants a recursos de major especialització que poden atendre amb un grau rellevant de qualitat les necessitats concretes i puntuals de cadascun dels casos, valora la capacitat i Professionalitat dels serveis implicats. El programa no intenta trobar solucions, sinó que dóna instruments per tal que el jove arribi fins al recurs que millor el podrà atendre. Per tant, no hi ha competència entre àrees o serveis municipals, sinó cooperació per atorgar a cadascú el grau de responsabilitat que més li escau i per al qual més està preparat. En aquest sentit, posa de relleu les virtuts i qualitats de cada àmbit específic de l’administració o dels serveis públics.

4. Ús les tecnologies i la cultura visual

La concreció en productes precisos, visibles i identificables ajuda tot sovint a identificar els resultats de la feina realitzada. En aquest sentit, l’ús de la cultura audiovisual com a instrument educatiu i com a mètode de treball i creixement per als joves és un encert per dues raons clares. En primer lloc, perquè és un element de connexió ràpid i fàcil amb la realitat juvenil, que aplana el camí de la motivació i la relació personal. I, en segon lloc, perquè aporta un producte concret que després permetrà destacar la feina feta i s’usarà com a instrument de divulgació i conscienciació ciutadana.

5. Empoderament dels joves participants

Més enllà del mètode participatiu i de creixement personal que es pretén per als joves, el programa mira d’implicar-los en el mateix projecte, ajudant-los a mirar més enllà de les seves necessitats o interessos personals. Alguns dels joves de cada grup acaben convertint-se en una mena de pre-monitors o col·laboradors de l’organització per a les següents edicions. D’aquesta manera es consolida el projecte, se li dóna continuïtat en el temps, s’incrementa la seva valoració per part dels mateixos joves, i es facilita la feina de les futures edicions, els usuaris de les quals trobaran en l’exemple exitós dels seus predecessors un estímul i una major facilitat de connexió.