Comarkalada
Comarkalada
La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre en un municipi de la Noguera.
Descripció general
La Comarkalada consisteix en una programació d’activitats centrades en els joves que se celebra durant un cap de setmana del mes d’octubre (tot i que alguna edició ha tingut lloc durant l’estiu) en un municipi de la Noguera. S’organitza en cooperació entre el Consell Comarcal, el municipi que acull la programació (que cada any és diferent), i les associacions i col·lectius juvenils de la població triada. Es tracta essencialment d’un projecte de participació, en el qual l’objectiu fonamental és promoure la implicació dels joves en el procés organitzatiu i estimular el contacte i la relació entre els diferents municipis de la comarca.
Les tasques necessàries per a la concreció del projecte s’allarguen durant tot l’any, i es produeixen tres tipus de dinàmiques de gran valor. En primer lloc, hi ha una forta cooperació institucional, en la qual s’hi impliquen el Consell Comarcal, el municipi que acull cada any la programació, i la resta de municipis de la comarca (30). En segon lloc, s’estableix un corrent de col·laboració entre els joves del municipi, a través d’associacions i col·lectius de tot tipus, que són els que aporten els continguts de la programació, i l’administració, que fa possible el projecte amb els seus recursos econòmics i tècnics. I, finalment, es promou la relació entre els joves del conjunt de la comarca, estimulant la mobilitat, l’intercanvi, la coneixença i la vivència d’una experiència diferent.
El projecte presenta, a priori, dificultats organitzatives remarcables, nascudes sobretot de la necessària cooperació entre administracions de diferent nivell i joves amb gran diversitat d’interessos i procedència. Malgrat això, la continuïtat al llarg dels anys l’han convertit en un referent de gran valor per a la política de joventut de la comarca, i un exemple interessant per a altres indrets de Catalunya. De fet, administracions de diferents comarques del país s’han interessat en el projecte per mirar de promoure’l en els seus respectius territoris. A més dels que ja hem descrit, el projecte de Comarkalada destaca com a objectius la voluntat de projectar una imatge positiva dels joves, promoure la seva emancipació a través de l’activitat artística, facilitar la trobada periòdica entre els responsables polítics de joventut de la comarca i treballar per la cohesió social i l’equilibri territorial.
La Comarkalada és un projecte de cooperació entre municipis de petites dimensions en els quals és habitualment difícil desenvolupar polítiques de joventut de forma continuada. Fa necessària, per tant, una forta cooperació entre les diferents poblacions i obliga a assumir l’activitat amb pocs recursos econòmics. Des del punt de vista organtizatiu és interessant perquè és un bon exemple de treball per a un tècnic compartit entre diferents municipis, i incorpora de forma estructural la participació dels joves. Finalment, té una forta component d’articulació territorial i d’enfortiments de xarxes de relació. És un projecte que, en termes, generals, permet mantenir viva la percepció de la necessitat de consolidar i promoure polítiques de joventut en qualsevol entorn territorial, amb independència de la grandària dels municipis que les desenvolupen.
1. Cooperació intermunicipal
És un bon exemple de treball cooperatiu entre municipis que, invariablement, disposen de pocs recursos per a la gestió de polítiques de joventut. Els projectes d’aquest tipus són molt poc freqüents, i les dificultats pràctiques de l’organització són superades en poques ocasions. Per aquesta raó és especialment rellevant comptar amb referents positius en aquest àmbit. És una bona mostra, d’altra banda, de la participació positiva i decisiva d’un consell comarcal en la dinamització del territori i en el suport als municipis del seu àmbit territorial.
2. Alta eficiència
Tot i que seria desitjable que el projecte arribés a disposar de majors recursos econòmics per a la seva realització, el cert és que gestiona amb alta eficàcia un pressupost molt baix. La visibilitat i la repercursió que té entre la població juvenil de la comarca és molt alta, de manera que aconsegueix un gran rendiment dels recursos disponibles. A més, la qualitat organitzativa que porta implícita (participació i cooperació) el converteix en un bon exemple a promoure i estendre en altres territoris. No sempre és necessari mobilitzar grans quantitats de recursos per realitzar un treball tècnic de qualitat i eficaç, i aquest projecte n’és un bon exemple. Remarquem, però, que aquesta qualitat no hauria de ser raó per reduir la despesa sinó, just al contrari, un incentiu per incrementar el suport econòmic al projecte, que amb pocs diners més podria realitzar un salt qualitatiu certament espectacular.
3. Fòrum d’alcaldes i regidors de joventut
La programació de la Comarkalada inclou per norma un fòrum de responsables polítics per debatre al voltant de les polítiques de joventut. És especialment interessant incloure en una programació adreçada genèricament als joves la participació d’aquells que fan possible una o altra política en aquest àmbit. Les actuacions en materia de joventut es mantenen i es consoliden la majoria de vegades per un alt nivell de compromís personal dels professionals que se n’ocupen, i és una queixa freqüent la falta de comprensió per part dels qui han d’administrar els recursos. Per tant, tota acció que contribueixi a implicar de forma directa els responsables polítics suposa un valor afegit al qual no es pot renunciar.
4. Un espai de trobada juvenil
La Fira Jove és l’esdeveniment central de la Comarkalada, i també la que es fa més present físicament en el municipi que acull l’activitat. Més d’una vintena d’entitats o col·lectius juvenils de la comarca mostren la seva feina i activitat en un espai de difusió però, sobretot, de trobada i intercanvi. El valor d’obrir els ulls i les portes de l’activitat juvenil més enllà dels límits del seu entorn quotidià és innegable, i no sovintegen les ocasions en que és possible fer-ho amb tota llibertat. La trobada, a més, cedeix tot el protagonisme als joves, de manera que són ells mateixos els que decideixen de quina manera es mostren i amb quina oferta de servei o activitat. La Fira Jove és, al mateix temps, un magnífic aparador que posa en valor la capacitat dels joves de treballar en positiu i, per tant, de fer aportacions al seu entorn comunitari.
5. Política de joventut global
Tot i que la programació d’activitats es limita tot plegat a un parell de dies, la Comarkalada es desenvolupa al llarg de tot l’any, en un procés organitzatiu que mobilitza dotzenes de joves i que s’articula a través de múltiples trobades i actes de presentació al llarg de tota la Noguera. Gairebé podríem dir que la programació d’activitats en si mateix és un pretext per desenvolupar un projecte de cooperació i participatiu que és l’objectiu central de la política de joventut de la comarca. El Consell Comarcal de la Noguera desenvolupa un pla de joventut que usa la Comarkalada com a instrument central i que se’n serveix per promoure la participació, la connexió intermunicipal i l’articulació territorial a través de la franja jove de població. L’esdeveniment és, per tant, un instrument al servei d’una política global de joventut pel territori.
El màxim responsable tècnic del projecte és el coordinador de l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal, actualment l’Anna Porté i Llotge. Cal remarcar, però, que l’esforç organitzador d’edicions passades va estat en mans de les persones que ocupaven anteriorment aquest càrrec, en Marc Terés i l’Eloi Bergós, i que també va formar part de l’equip l’educadora social Mariona Rubies.
Anna Porté Llotge. Coordinadora de Joventut i tècnica de projectes i educació. Des de fa 13 anys, treballa a l’Oficina Jove de la Noguera. Estudis: Grau de Turisme per l’escola de Turisme Terres de Lleida.
Alba Codina Queralt. Diplomada en Magisteri (Especialitat en Ed. Física) i posteriorment Màster en Psicopedagogia. Actualment estudiant Màster Universitari en Estudis de Gènere i Gestió de les Polítiques d’Igualtat a l’Universitat de Lleida. Treballant a l’Oficina Jove des de fa 6 anys. Actualment: cap d’oficina, tècnica de salut i projectes.
Xavier Farreny Torrades. Llicenciat en Ciències de la Informació (Periodisme) per la UAB. Tècnic dinamitzador informador compartit de l’Oficina Jove de la Noguera des de fa 3 anys (des del juny del 2018).
Maria Bernaus Viles. Grau en turisme i Màster de màrqueting digital i mitjans socials (tot a la UdL). Tècnica dinamitzadora informadora compartida. Treball a l’Oficina Jove des de fa 1 any i mig.
El responsable del projecte opina
Les principals dificultats del projecte són l’extensió territorial de la Noguera, la coordinació de trenta ajuntaments, d’entitats juvenils i de tots els càrrecs polítics. En canvi, el projecte ha facilitat l’ampliació de relacions interpersonals a diferents nivells socials i interculturals (càrrecs polítics, joves, convidats, altres tècnics i professionals…), ha possibilitat el treball en xarxa tant a nivell tècnic com de les diferents associacions del municipi, ha afavorit la tolerància entre les diferents agrupacions de joves (entitats de diferents cultures, edats, sexe…), mostra la originalitat i creativitat dels joves, i demostra que no s’ha de subestimar la capacitat organitzativa d’un poble, per petit que sigui (com a exemple tenim Les Avellanes, amb un total de 170 habitants).
Si bé la participació és molt elevada (més d’un 80% de les associacions de joves de la comarca) hauríem d’aconseguir una implicació més activa dins la pròpia dinàmica de la Fira Jove, ja que tenim estands molt actius que ofereixen tallers per als assistents i n’hi ha d’altres que simplement hi són presents.
És una experiència molt positiva a nivell tècnic i professional, ja que és un gran repte organitzar amb pocs recursos una trobada a nivell comarcal. Els joves del municipi implicat que acullen la trobada són els que valoren més positivament el projecte, donat que coneixen de primera mà l’esforç i treball que implica dur-lo a terme.
La principal amenaça pel futur és la situació econòmica actual. Tot i que s’ha sabut adaptar cada Comarkalada a la realitat de cada municipi, la precarietat econòmica és el que més amoïna de cara a les properes edicions.
No disposem d’informació per aquest apartat.
Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:
- Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
- Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
- Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
- Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.