Cogestió Espai Jove Escorxador
Cogestió Espai Jove Escorxador
L’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans aplica un Pla Local de Joventut en el qual té un paper central l’Espai Jove l’Escorxador.
Descripció general
Per gestionar aquest equipament s’ha desenvolupat, des de 2008, un sistema definit com a cogestió, consistent en la presa de decisions conjunta entre ajuntament i joves del municipi sobre els serveis i programacions que conté, així com decisions sobre la infraestructura de l’edifici i el seu manteniment. Tanmateix, existeix també una reserva en el pressupost per poder garantir un accés lliure a les instal·lacions, per tal que els joves hi organitzin activitats pròpies.
Per regular aquest sistema de cogestió es va crear la Federació d’Entitats Juvenils la Descoordinadora, en la qual hi són representades les associacions i col·lectius juvenils del municipi i tots els joves a títol individual que ho desitgin. L’Ajuntament i la Descoordinadora signen un conveni que regula en termes generals, (1) els drets i deures d’ambdues parts; (2) l’aportació de recursos econòmics del consistori per a la programació i el manteniment; (3) les activitats conjuntes organitzades amb la regidoria de joventut i de la federació d’entitats i (4) el sistema de presa de decisions a l’equipament, gestionat a través del Consell de Centre, un òrgan en el qual estan representades ambdues institucions de forma paritària.
La gestió de l’equipament i el desenvolupament del Pla Local de Joventut caminen de forma paral·lela i són gairebé inseparables. Per aquesta raó, la Participació juvenil en la gestió de l’equipament és, de fet, una forma global de participació en la política local de joventut del municipi. La titularitat i gestió general de l’equipament és municipal, amb recursos humans propis i amb subcontractacions per a serveis específics, però amb el compromís de la cogestió definida en aquest projecte.
El programa de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador, amb independència dels seus resultats puntuals, suposa una aposta decidida per compartir espais de decisió amb els joves a tots els nivells. Tot i que l’argument central és la gestió d’un equipament, a la pràctica es converteix en un espai relacional i de trobada per posar en qüestió tota la política local de joventut. En l’avaluació del projecte tot sovint es fa difícil separar l’estricta gestió de l’Escorxador de l’execució del Pla Local de Joventut. Però això, lluny de ser un defecte, és probablement la seva major virtut: l’Ajuntment reconeix i potencia la necessitat d’espais i recursos específics per als joves, i en donar-los a ells el màxim protagonisme en la presa de decisions, els dona màxim protagonisme també en el conjunt de la política local de joventut.
1. Contribueix a l’assumpció de responsabilitats per part dels joves
El sistema de cogestió de l’Espai Jove l’Escorxador ha generat una organització juvenil que assumeix formalment responsabilitats i compromisos. La signatura del conveni que regula el sistema és la màxima expressió d’aquest compromís, però la gestió quotidiana de serveis i activitats és el major èxit possible, ja que els joves assumeixen la responsabilitat de contribuir al funcionament d’un servei públic. És a dir, troben el terme mig ideal entre la realització d’activitas que els satsifan personalment i com a grup (entitat) i la contribució al bé comú
2. Aproxima els joves a l’administració
El conveni que regula el sistema de cogestió permet la relació entre responsables municipals i associatius en peu d’igualtat. En virtut d’allò pactat, les entitats juvenils donen suport a les activitats i serveis municipals, i l’ajuntament ajuda amb recursos i assessorament tècnic les programacions que generen els propis joves. Tot i que la titularitat sempre és pública, es redueix a la mínima expressió la distància entre allò oficial i allò cívic. Els joves negocien, dialoguen, proposen, refusen, acorden i treballen al costat dels professionals i dels responsables tècnics municipals.
3. L’Escorxador s’integra en el Pla Local de Joventut
A través de la participació en la gestió de l’equipament, els joves tenen la possibilitat d’accedir i entendre l’estructura general del Pla Local de Joventut. Els plans són massa sovint un artefacte burocràtic allunyat del llenguatge juvenil i, malgrat la seva possible eficàcia, resulten de difícil comprensió. En aquest cas, sense renunciar a presentar la realitat i la gestió pública en la seva complexitat, els joves tenen l’oportunitat d’entendre que les seves activitats s’integren en els programes del pla local amb una lògica pròpia. El pla preveu espai per als seus interessos i programacions, i l’activiat que acaben realitzant passa a formar part de forma natural del contingut general de la política municipal de joventut.
4. Es combina correctament gestió professional i participació
Un equip professional vetlla per tal que el projecte de participació i cogestió es desenvolupi i s’apliqui amb eficàcia. Una de les seves funcions fonamentals és donar protagonisme als joves i garantiri que la seva opinió es tindrà en compte i serà determinant per a les programacions a executar. De fet, la bona praxi professional és una garantia que el sistema de participació arribarà a la seva màxim expressió i tindrà les màximes facilitats. Massa sovint s’iguala gestió directa municipal o externalitzada amb allunyament dels joves. El que aquest projecte demostra és justament el contrari: una adequada feina professional és garantia d’un bona dinàmica participativa. Fins i tot podríem arribar més enllà: difícilment s’aconseguirien graus tan rellevants de participació sense un estímul i suport professional ben entès.
5. S’assumeix risc
Quan s’opta per potenciar la participació i per cedir capacitat de decisió, cal assumir també la possibilitat que les propostes i iniciatives juvenils tinguin elements o continguts potencialment transgressors. Quan es produeix aquesta situació cal mantenir amb fermesa els principis rectors del projecte i, no només acceptar o tolerar aquelles decisions que puguin arribar a ser polèmiques, sinó defensar-les i potenciar-les públicament. Així, quan els joves trien la programació d’un equipament o servei, ho han de poder fer amb totes les conseqüències. El projecte de cogestió de l’Escorxador assumeix aquest risc.
La impulsora inicial del projecte ha estat la tècnica de joventut de l’Ajuntament, Elena Maya. En l’actualitat, però la substitueix temporalment en les seves funcions Roser Alegre i Martin.
Elena Maya Amador. Pedagoga, especialitzada a l’ àmbit social, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves, i gestió de programes i projectes a l’administració pública. Fou referent i dinamitzadora del programa pidces a diferents municipis, educadora de diferents camps de treball internacionals, orientadora acadèmica, coordinadora d’intercanvis juvenils, dinamitzadora d’associacions juvenils i dinamitzadora d’equipaments juvenils i espais públics.
Ariadna Truyols i Soley. Dinamitzadora. Substituïda temporalment per Aida Mestres Ràfols. Ariadna Truyols és historiadora de l’art, postgrau en polítiques juvenils i intervenció en el món dels joves i en gestió cultural. Referent i dinamitzadora des de 2006, primer a Punt Palau i després a l’Espai Jove l’Escorxador. Dinamitzadora del programa PIDCES. A nivell associatiu ha participat activament en diverses associacions culturals de Palau-solità i Plegamans.
Xavi Cabrera i Fernandez. Dinamitzador d’entitats. Educador social i animador sociocultural. Ha treballat en l’àmbit de la Participació juvenil, tant des de la vessant associativa com ara des de l’administració pública, com a gestor cultural a centres cívics i formador en el lleure. A nivell associatiu ha participat activament en moviments de lleure educatiu juvenil, i actualment en associacions culturals d’educació popular.
Anna Gómez i Mercadal. Substituïda temporalment per Lidia Ponte Abeijón. Agent de salut. Integradora social, estudiant de psicologia. Formació en sexualitat, drogodependències, dietètica i nutrició i violència masclista. Ha treballat com a agent de salut amb Joves en diversos projectes per entitats i administracions. Formadora, directora del lleure i terapeuta d’ infants amb autisme.
La responsable del projecte opina
El projecte ha afrontat recentment dificultats a causa de canvis en l’equip tècnic de joventut, amb personal totalment nou o substitut. La documentació escrita (memòries i documents de traspàs), l’accessibilitat i predisposició dels anteriors membres de l’equip, i el coneixement del projecte per part del responsable polític i els responsables associatius, han estat elements clau per a superar aquesta dificultat. D’altra banda, el relleu generacional en les entitats juvenils plategen ara un escenari amb entitats poc consolidades a càrrec de joves amb poca experiència associativa; així, el suport associatiu esdevé un element clau per a fer possible la cogestió.
La línia metodològica en referència als processos, el treball en equip i la participació son claus a l’hora d’executar el projecte. No es habitual trobar metodologies participatives dins l’àmbit de la gestió. Cal anar introduint nous criteris que permetin un bon desenvolupament participatiu, trobant l’equilibri entre la lògica de la gestió i de la participació. Per altra banda, cal respectar els temps de la participació, que són diferents als de la gestió i cal també anar introduint criteris de bona gestió dins el funcionament participatiu.
En el moment actual cal una redefinició conceptual, en el sentit d’incorporar en el projecte tot el que s’ha fet fins ara i aplicació de noves funcions de l’equip en referència a la pràctica desenvolupada fins ara.
Els joves tenen moltes inquietuds que cal acompanyar. Entenent l’acompanyament com un suport, una orientació, un assessorament que els capaciti, que els empoderi com a persones que estan creixent i que estan decidint. La participació es fonamental per poder-los acompanyar. I el treball en aquesta línia es lent però fort, doncs genera un flux comunicatiu basat en l’acord, el diàleg i el respecte. Aquest flux es necessari, diria imprescindible, per poder generar bons projectes compartits entre la regidoria i la Federació d’entitats.
És un projecte amb futur, sempre i quan no canviïn les competències municipals i hagi pressupost i subvencions que garanteixin el seu desenvolupament.
Memòria 2012 de la regidoria de Joventut de Palau-Solità i Plegamans
Cogestió Espai Jove Escorxador Projecte
Conveni ajuntament federació d’entitats
Estatuts Federació d’Entitats
Pla Local Joventut Memòria 2011
No disposem d’informació per aquest apartat.
No disposem d’informació per aquest apartat.
Aquest recull de bones pràctiques vol ser útil i pràctic, i per això necessitem conèixer l’opinió dels professionals que el consulten. Us demanem que opineu sobre aquest projecte en l’apartat de comentaris. Us suggerim les següents qüestions:
- Has trobat alguna idea o coneixement que et serà útil per a la teva pràctica professional? Explica-ho.
- Aquest projecte t’ha aportat alguna idea o contingut novedós per a tu? Explica-ho.
- Coneixes algun altre projecte similar o relacionat? Quin o quins?
- Fes qualsevol altra aportació que et sembli interessant.