Matchfunding Arrela’t a l‘Alt Pirineu i l’Aran

Projectes

Matchfunding Arrela’t a l‘Alt Pirineu i l’Aran

El projecte MatchFunding Arrela’t a l’Alt Pirineu i l’Aran té per objectiu reactivar el teixit socioeconòmic de manera sostenible i estructural, amb una mirada a esperes que la joventut es quedi al territori.

Descripció general

El projecte MatchFunding Arrela’t neix com a resposta a la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19, amb l’objectiu de reactivar el teixit socioeconòmic de l’Alt Pirineu i Aran de manera sostenible i estructural, afavorint tant les persones emprenedores com el territori on desenvolupen els seus projectes. La iniciativa parteix de la detecció, per part dels equips tècnics del territori, que calia un suport addicional als processos d’emprenedoria que havien començat a sorgir durant i després de la pandèmia. Malgrat l’oferta de formacions, es va evidenciar la necessitat de combinar aquest acompanyament formatiu amb suport econòmic i comunitari per garantir la Viabilitat a llarg termini dels projectes.

El projecte parteix també d’una reflexió estratègica: els territoris no poden dependre exclusivament del turisme com a motor econòmic. És per això que MatchFunding Arrela’t promou iniciatives amb retorn social i arrelament local, afavorint la diversificació econòmica i l’enfortiment de les comunitats locals.

Una de les particularitats d’aquest projecte és l’aposta pel matchfunding, un sistema de finançament col·laboratiu on les aportacions de la ciutadania a través de la plataforma Goteo.org són multiplicades amb fons públics i privats. Aquesta fórmula té com a objectiu impulsar econòmicament iniciatives emprenedores que generin un impacte positiu en el territori. D’aquí el nom de la convocatòria: “Matchfunding Arrela’t”, que alhora fa referència a l’objectiu de fer créixer projectes amb arrels sòlides al territori.

La campanya està impulsada per una aliança entre les Oficines Joves i els serveis de promoció econòmica de les sis comarques de l’Alt Pirineu i Aran, amb el suport de grups Leader, la Direcció General de Joventut (DGJ), l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, l’IDAPA, així com les Diputacions de Lleida i Girona.

La convocatòria té com a objectiu principal donar suport a 6 projectes, un per comarca, que puguin ser beneficiaris de la campanya de micromecenatge públic-privada. A més del finançament, els projectes seleccionats reben acompanyament i formació per tal d’optimitzar la seva campanya i garantir l’impacte social del seu projecte.

Paral·lelament, MatchFunding Arrela’t inclou una línia formativa oberta a un major nombre de projectes emprenedors del territori. A través de jornades informatives i de capacitació, es facilita que més iniciatives, encara que no siguin seleccionades en la convocatòria principal, puguin desenvolupar eines per iniciar la seva trajectòria emprenedora i, si escau, impulsar la seva pròpia campanya de crowdfunding.

A més, el projecte posa especial atenció a col·lectius que tradicionalment tenen més dificultats per emprendre, com les persones joves i les dones, promovent la seva participació i empoderament dins el procés.

En resum, MatchFunding Arrela’t és una iniciativa de cofinançament col·laboratiu i acompanyament integral, dissenyada per fomentar l’emprenedoria sostenible, amb retorn social i arrelament territorial, i per construir comunitat al voltant dels projectes, garantint-ne la continuïtat i contribuint al desenvolupament equilibrat i resilient de l’Alt Pirineu i Aran.

El projecte esta plantejat perquè duri un any (uns 12 mesos) tenint en compte que la
campanya de micromecenatge dura un total de 60 dies i previ a aquesta hi ha unes formacions prèvies de preparació, la presentació i la valoració dels projectes i la preparació de les campanyes.

El pressupost total del projecte MatchFunding Arrela’t és de 56.100 euros, distribuïts en tres blocs d’actuació diferenciats. El primer bloc correspon a les jornades comarcals Arrela’t, amb una dotació de 14.000 euros, destinada principalment a dinamització, prospecció i coordinació territorial, amb una mitjana de 1.500 euros per comarca, així com a activitats de formació i accions comunicatives com la creació de cartells i vídeos. El segon bloc fa referència a les jornades virtuals de l’Alt Pirineu i Aran, amb un pressupost de 10.500 euros, centrat en dinamització i coordinació, moltes vegades assumides amb recursos propis. El tercer bloc i el més important pel que fa a volum econòmic és el de la campanya de matchfunding, amb un total de 31.600 euros. D’aquests, 24.000 euros es destinen directament al fons matchfunding, que té com a objectiu multiplicar les aportacions ciutadanes, i 7.600 euros més es reserven per cobrir els costos de gestió de la plataforma Goteo, que fa possible la campanya.

El finançament del projecte prové de la suma d’aportacions de diversos agents institucionals i públics del territori. Els consells comarcals i les oficines joves de les sis comarques de l’Alt Pirineu i Aran hi han contribuït amb un total de 28.500 euros, cobrint les tasques de dinamització, prospecció i coordinació de les jornades presencials i virtuals, i aportant també 12.000 euros al fons matchfunding. La Direcció General de Joventut ha destinat 6.000 euros al projecte, repartits entre accions de formació i dinamització. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) ha assumit els 7.600 euros dels costos de gestió associats a la plataforma Goteo. Els grups Leader hi han participat amb 2.000 euros destinats a cobrir les necessitats de comunicació del projecte, com la producció de materials gràfics i audiovisuals. Finalment, les diputacions de Lleida i Girona han fet una aportació conjunta de 12.000 euros, que s’han integrat íntegrament al fons matchfunding, reforçant així el suport econòmic a les iniciatives emprenedores seleccionades.

El projecte el lidera la tècnica de treball de l’Alt Pirineu i l’Aran de l’oficina jove juntament amb altres tècnics de les oficines joves de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, els grups
LEADER, l’Ateneu cooperatiu de l’Alt Pirineu i l’Aran, els serveis de promoció econòmica dels
Consells Comarcals d’aquestes comarques, IDAPA i les Diputacions de Lleida i de Girona.

El perfil del públic destinatari son aquelles persones que resideixen a l’Alt Pirineu i l’Aran majors de 16 anys i, especialment, fins als 35-40 anys i que tinguin un projecte empresarial legalment constituït (professional autònom/a, associació, micro-pime, cooperativa) que compleixi els requisits de participació, exceptuant les entitats públiques o publico-privades i fundacions les quals no es poden presentar a aquesta convocatòria. A més, es fomenta la participació femenina donant una major puntuació als seus projectes així com també a aquelles que el titular sigui menor de 29 anys o que la seva iniciativa sigui una cooperativa.

Aquest no és un projecte co-creat per persones joves sinó que aquestes es poden beneficiar d’ell presentant-se per tal de rebre suport formatiu i econòmic alhora d’iniciar un projecte empresarial al territori.

Es basa en la implicació directa dels projectes emprenedors del territori, que són tant el públic objectiu com els principals beneficiaris de la iniciativa. A més, el conjunt de la població de l’Alt Pirineu i l’Aran hi juga un paper clau, ja que no només hi participa econòmicament a través del micromecenatge, sinó que també representa la massa social que pot esdevenir consumidora i clientela dels projectes un cop aquests siguin una realitat. Aquesta dimensió associativa afavoreix la creació d’una xarxa comunitària al voltant dels projectes, promovent-ne l’arrelament i la continuïtat en el temps.

El projecte incorpora agents que actuen des de diferents àmbits temàtics i sectorials. Així, s’hi involucren les Oficines Joves del territori, que aporten una mirada centrada en la joventut i l’emprenedoria juvenil; les àrees de promoció econòmica dels sis consells comarcals, responsables d’impulsar l’activitat econòmica local; l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i l’Aran, especialitzat en l’economia social i solidària; i l’IDAPA, que treballa per al desenvolupament global del territori. Aquesta col·laboració entre sectors permet que el projecte tingui un enfocament integral i adaptat a la realitat socioeconòmica de la regió.

Es fa evident en la implicació coordinada de diferents institucions públiques amb presència i competència al territori. Hi participen els sis consells comarcals de l’Alt Pirineu i l’Aran, els dos grups LEADER del Pirineu (Pirineu Occidental i Alt Urgell-Cerdanya), la Direcció General de Joventut, la Diputació de Lleida i la Diputació de Girona. Aquest treball conjunt entre institucions garanteix la coherència de les polítiques públiques al territori i permet sumar recursos i esforços per fer realitat el projecte.

Pel que fa l’avaluació, un cop acabada la primera campanya es va fer una avaluació
del procés i de la implementació del projecte per tal de poder encarar la segona i l’actual tercera edició. L’avaluació és fa de la mà de l’entitat que ha dut a terme l’operativitat de la campanya (Goteo) i de l’equip tècnic.

El projecte ha estat seleccionat per respondre de manera molt encertada a una necessitat real i urgent dels territoris rurals: la manca d’oportunitats per a la joventut que vol desenvolupar el seu projecte de vida i professional al mateix territori on ha nascut o resideix. MatchFunding Arrela’t proposa una solució innovadora i adaptada al context del Pirineu, fomentant l’ocupabilitat juvenil mitjançant el suport a l’emprenedoria. A més, el projecte destaca per una arquitectura pressupostària intel·ligent i adaptada a la realitat territorial, que combina fons públics i privats per generar impacte directe. També cal destacar la gran quantitat i qualitat de la documentació aportada, que facilita la comprensió i valoració de la proposta, així com la seva clara orientació a joves majors de 18 anys, un col·lectiu sovint amb menys oportunitats de suport directe.

Un dels principals punts forts del projecte és la seva capacitat de coordinació entre diferents agents del territori, tant del sector públic com del privat, generant una estructura de col·laboració transversal, interinstitucional i comunitària molt sòlida. Aquesta cooperació reforça la Sostenibilitat del projecte i en garanteix l’arrelament local. A més, el plantejament del projecte és clar, ben definit i alineat amb la realitat del territori, especialment en entorns rurals i d’interior. També destaca la seva orientació pràctica i exportabilitat, ja que pot esdevenir una bona pràctica replicable en altres comarques o regions amb característiques similars. Finalment, el suport a iniciatives emprenedores amb retorn social a través del micromecenatge i el matchfunding és una eina potent per enfortir el teixit socioeconòmic i fomentar la permanència dels joves al territori.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Fases del projecte
Membres del jurat
Projectes seleccionats
Cartells de les diferents comarques
Col·laboradors

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Festival AltraVeu Jove

Projectes

Festival AltraVeu Jove

AltraVeu és un projecte participatiu impulsat per JOVES.PRAT, que neix amb la voluntat de crear un espai de trobada, expressió i construcció col·lectiva per a la joventut del Prat de Llobregat.

Descripció general

AltraVeu és un projecte participatiu impulsat per JOVES.PRAT, que neix amb la voluntat de crear un espai de trobada, expressió i construcció col·lectiva per a la joventut del Prat de Llobregat. Aquest projecte s’articula com un procés col·laboratiu on els i les joves de la ciutat prenen el protagonisme en la definició, organització i execució d’una jornada lúdica que posa en valor la seva diversitat, implicació, creativitat i capacitat d’autoorganització.

L’objectiu principal d’AltraVeu és fomentar una cultura participativa i coresponsable entre joves, entitats i administració local, mitjançant un espai obert de trobada on es generin sinergies, es visualitzin projectes i s’enforteixi el teixit juvenil de la ciutat. Aquesta jornada inclou espais de reflexió, mostres de dansa i esports, activitats juvenils i propostes musicals, tot en un marc lúdic i inclusiu, on es potencien les iniciatives pròpies i l’oci positiu.

AltraVeu forma part del projecte Zona Jove, i té com a valors essencials la visibilització del col·lectiu juvenil, el treball en xarxa, la cogestió i la consolidació d’un model d’oci jove amb una mirada transformadora i educativa. El procés es vertebra a través de canals de participació oberts i del treball d’un grup motor de joves, amb el suport constant de l’equip dinamitzador. Aquesta metodologia garanteix que la jornada sigui el reflex dels interessos, motivacions i inquietuds dels i les joves del Prat, ja sigui com a part d’entitats, col·lectius informals o a títol individual.

Amb aquesta proposta, es busca consolidar una jornada anual de referència al calendari juvenil de la ciutat, donar valor a la tasca juvenil, reforçar el vincle entre JOVES.PRAT i la joventut local, i promoure una imatge positiva i activa del jovent dins la comunitat.

Objectius generals i específics:
Crear cultura participativa:

– Fomentar processos de treball conjunts que serveixin com experiència d’aprenentatge i fomenti iniciatives pròpies o s’impliquin en altres existents.
– Corresponsabilitzar-los en l’organització d’una jornada d’oci jove i crear espais de producció cogestionada entre col·lectius joves i administració local.
– Facilitar la visibilització dels diferents col·lectius i entitats de joves per tal de fomentar el treball en xarxa i oferir recursos.
– Visibilitzar la tasca del grup motror

Mantenir el contacte i vincle amb els i les Joves: Consolidar Joves.Prat com a servei de referència per als i les joves i tenir un contacte més directe.


Oferir oci positiu: Consolidar un dia de festa jove en el calendari anual.

Donar resposta als diferents interessos de les persones joves: Visualitzar els projectes, motivacions i activitats dels i les joves del Prat. Tant els que pertanyen a entitats com els col·lectius no formals i joves a títol individual amb inquietuds pròpies.

Positivitzar la visió dels joves: Donar valor a les iniciatives i actituds dels joves entre la població en general.

Treball intern i coordinacions: de febrer a juny
Procés participatiu grup motor: març i abril
Dia del festival: l’horari pot variar cada any, depenent de les propostes i el disseny creat amb
el grup motor de joves, però habitualment és el segon dissabte de maig.

11.000 € de partida municipal destinades al contracte de gestió de l’equipament El
Lloro, Serveis de Joventut.

Prové íntegrament de la partida municipal.

El projecte compta amb un equip professional ampli i divers que garanteix una gestió eficaç i coordinada de totes les fases del projecte:

Responsable del projecte:
Lídia Montero és la responsable del projecte i proporciona el suport tècnic municipal necessari per a la seva execució.

Coordinació del projecte:
Stella Rubio assumeix la coordinació general del projecte. És la responsable del procés participatiu, de l’equip motor i de les comissions de treball. També gestiona les contractacions, la comunicació i la logística, a més de dissenyar i executar l’estratègia comunicativa global del projecte.

Equip tècnic:
– Guillem Bonet és el referent de la comissió de música i exerceix funcions de regidor d’espai.
– Dani Artacho dóna suport a la regidoria en diverses tasques.
– Cristian col·labora activament en el muntatge dels espais.
– Kevin Guerrero és el responsable de la comunicació del projecte.
– L’equip de Medi Obert, format per educadors de carrer, aporta una visió comunitària i fa de pont amb el jovent del territori.

Altres col·laboradors:
– L’equipament municipal La Capsa col·labora facilitant el llistat de grups de música locals, proporcionant el material de backline necessari i oferint un espai alternatiu en cas de pluja.
– Diversos professionals externs participen en la dinamització de tallers, xerrades i activitats específiques vinculades al projecte.

Aquest equip interdisciplinari garanteix una execució transversal, participativa i adaptada a les necessitats reals del territori i de la població jove.

Es vol arribar a joves de 12 a 35 anys amb inquietud per formar part del grup motor i involucrar-se en el procés.


Tot i que el projecte estigui dirigit a joves de 15 a 35 anys es pretén donar visibilitat a la població en general. Les diferents edats fan ús del festival en diferent franges horàries.


Les famílies i les referents adultes tenen un pes important en la difusió i visibilització del festival i per conseqüència el coneixement sobre els diferents projectes que es porten des de El Lloro com a recursos per a joves de la ciutat.

Crida participativa en les diferents xarxes socials, mailing de joves participants d’anteriors edicions, entitats de lleure, cultura popular, AMPAS, altres equipaments com Centres cívics i culturals…

La crida té com objectiu incentivar la participació com a entitat, grup o persona individual proposant activitats, exhibicions, tallers, xerrades, espectacles, concerts… de la temàtica que sigui i/o formar part del grup motor.


Hi ha diferents maneres de participar en el festival AltraVeu:
1- Formant part del grup motor per el disseny del format i les propostes que es duran a terme.
2- Donant la teva opinió sobre el festival i aportant noves propostes.
3- Proposa la teva participació, com a entitat, grup o persona individual proposant activitats, exhibicions, tallers, xerrades, espectacles, concerts… de la temàtica que sigui.

El 2024 la convocatòria del grup motor es va fer abans que la crida online per participar de les
propostes, perquè des del principi estiguin presents en la comunicació i difusió, així com del disseny de la participació.

Aquestes trobades es desenvolupen gràcies a dinàmiques pensades per arribar als objectius. Com a
novetat, es va crear la comissió de comunicació per a crear continguts, fer entrevistes a les participants… Un cop s’ha fet aquesta primera crida participativa en les diferents xarxes socials, es fa una selecció per límit de temps, espai o recursos. Les propostes que arribin seran valorades pel grup motor.

S’insta a les entitats a participar, col·laborar i fer difusió de la crida.

El projecte destaca per la seva clara transversalitat en la gestió, amb una coordinació prioritària amb l’àrea de Cultura i amb els tècnics de l’equipament municipal La Capsa, que aporten la seva expertesa en la gestió d’accions musicals i festivals. Aquesta col·laboració permet treballar conjuntament amb Joventut en la producció de l’acte, assegurant-ne la qualitat i adequació a les necessitats del públic jove.

A més, hi ha una col·laboració habitual i eficient amb altres serveis municipals com la Brigada, que participa en qüestions logístiques com la instal·lació de WC mòbils, el préstec de materials, la col·locació de carpes i escenari, i la neteja de l’espai.

També es manté una relació fluïda i informativa amb les empreses de l’entorn industrial on es realitza el festival. S’informa anualment de l’activitat i es garanteix que la sonorització es mantingui dins dels límits legals establerts, evitant molèsties al veïnat proper. Tot plegat contribueix a una organització coordinada i respectuosa amb l’entorn.

L’esperit del programa és fer un acompanyament i mantenir una relació d’estreta col·laboració amb els ens locals i àrees municipals per poder acompanyar les persones joves  d’una manera holística i transversal.

Per avaluar el projecte es programen diferents reunions amb els diferents agents
(reunió interna equip de Joventut, reunió amb personal extern contractat i reunió
barra i grup motor) a més s’envia un formulari a totes les persones que han participat
en les diferents exhibicions i actuacions.

El projecte ha estat seleccionat per la seva solidesa, continuïtat i la qualitat global del seu plantejament. És un projecte amb una trajectòria consolidada al llarg dels anys i que destaca per implicar activament un grup motor de joves, afavorint processos participatius reals en la definició i desenvolupament de les activitats. Els objectius, el context i el sistema d’avaluació estan molt ben definits i presentats de manera clara i acurada, fet que facilita la seva comprensió i valoració.

Un altre element destacable és la capacitat del projecte per adaptar-se a diferents espais del municipi, reconeixent i posant en valor el talent local i promovent la descentralització de l’activitat juvenil. A més, malgrat el seu abast i impacte, es gestiona amb un pressupost ajustat, cosa que demostra una gran eficiència i una logística ben resolta.

Un dels principals punts forts del projecte és el seu enfocament participatiu i comunitari, amb un treball constant i real amb els joves que el converteix en una molt bona pràctica en l’àmbit de la Participació juvenil. L’existència d’un grup motor actiu, la implicació transversal de diferents serveis municipals i la incorporació de referents joves en els diferents àmbits del projecte (música, comunicació, logística, etc.) són elements clau que garanteixen la seva qualitat i impacte.

El projecte també destaca per la seva replicabilitat: tot i haver estat promogut per un ajuntament amb certa capacitat econòmica, el seu model de planificació, la claredat metodològica i la senzillesa estructural permeten que sigui exportable i adaptable a municipis amb realitats diferents. La seva avaluació pràctica, l’organització rigorosa i l’adequació de la documentació aportada el situen com un bon exemple de gestió eficient i de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

A la seva pàgina web i a l’Instagram trobareu un recull de fotos dels diferents anys.

No disposem d’informació per aquest apartat.

“El festival representa una oportunitat per descobrir nous talents locals, també per connectar amb altres joves que busquen aquest mateix interès per la música” – Rubio Platino.

“És un esdeveniment molt important pel nostre municipi i un punt de trobada on interactuar amb la resta de joves del Prat. Dansa, música, activitats… Podríem dir que és un dia simbòlic per les persones joves del Prat.” – Raquel Vázquez.

“He participat en l’AltraVeu des de fa dos anys, organitzant una “batalla de galls”, i va ser espectacular. Convocar a tants joves per quedar, compartir i donar suport als que pugen a l’escenari té molt de mèrit.” – Mohamed Zinebi.


Programa Escolta Jove

Projectes

Programa Escolta Jove

El programa específic Escolta Jove és una iniciativa impulsada des de Joventut de la Diputació de Barcelona amb la voluntat de potenciar el desenvolupament vital de les persones joves a través de l’acompanyament vivencial.

Descripció general

El programa específic Escolta Jove és una iniciativa impulsada des de Joventut de la  Diputació de Barcelona amb la voluntat de potenciar el desenvolupament vital de les persones joves a través de l’acompanyament vivencial. Aquest acompanyament s’ha de fer des de la proximitat dels equips locals de joventut per part de la figura  professional Escolta Jove.  

El/la professional Escolta Jove ha de treballar des dels espais naturals de relació dels i les joves, ser accessible i tenir la capacitat de detectar i gestionar casos de  vulnerabilitat o conflictes, així com de facilitar eines i recursos per afrontar les  situacions que se’ls presentin.  

La joventut és una etapa fonamental dels projectes vitals i les identitats personals i col·lectives, per aquesta raó, el programa potencia que les persones joves s’empoderin i ho fa col·locant-les al centre i fent-les protagonistes del seu  desenvolupament personal. Es tracta d’un treball holístic on es reconeix el/la jove  com a subjecte amb capacitat d’elecció, de decisió i d’acció.  

El programa potencia la participació perquè és una eina que permet decidir sobre el  que condiciona l’entorn, les relacions i les possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu. Potencia una Perspectiva comunitària perquè les persones formen part  d’una comunitat i han de ser vistes com a subjectes de plens drets i deures i formar  part d’aquesta comunitat els hi genera un sentiment de pertinença que dona cohesió  de grup. Finalment, potencia una mirada des de la interseccionalitat, per arribar a  tota la població juvenil, ser inclusius i atendre a la diversitat.

La realitat de la població juvenil s’ha vist impactada negativament en tot allò referent  a les seves oportunitats i autopercepció, així ho demostren dades com:  

– Emancipació juvenil: en el tercer trimestre de 2022 la taxa es va situar en el  18,9%, en 2015 la taxa era del 24% i en el 2007 del 30%.  

– Edat mitjana d’emancipació: a Espanya l’any 2021 la mitjana d’edat  d’emancipació era de 29,8 anys, mentre que a Europa la mitjana es situava  en els 26,5 anys.  

– Abandonament escolar prematur: l’any 2021 el percentatge de població jove amb abandonament escolar prematur a Catalunya era del 14,8%, mentre que  la mitjana europea se situava en el 9,7%.  

– Atur juvenil: és un indicador de risc d’exclusió social. Durant el tercer trimestre  de 2022 la taxa d’atur entre la població de 16 a 29 anys es va situar en el  20,3% mentre que la taxa global d’atur rondava el 9,3%.  

– Atacs de pànic i ansietat: la taxa de població entre 18 i 24 anys que ha patit atacs de pànic o ansietat el 2021 es va situar en el 30,3%, enfront del 15,8%  de la població total.  

– Benestar emocional: segons una enquesta que el Departament d’Educació va  fer el 2022 per conèixer el benestar emocional de l’alumnat de Catalunya, el  8,8% d’adolescents afirmaven que tenien ganes de morir.  

Aquest context ha fet que, des de Joventut de la Diputació de Barcelona, s’hagi volgut  donar resposta a la problemàtica plantejant accions que, a través del suport als ens  locals, generin un impacte en la realitat de les persones joves. En aquest sentit podem  destacar les següents qualitats del programa: 

– Visió global. Aborda la joventut com un moment de vulnerabilitat  socioemocional, així ho indiquen les baixes dades d’emancipació de joves,  l’alt abandonament escolar prematur o la temporalitat de les feines de la  població juvenil.  

– Multidimensionalitat. La naturalesa del programa és multidimensional:  -∙ Dimensió social: vetlla pel benestar de la població juvenil (inclusió, igualtat, interseccionalitat, consums responsables, salut…)  

– Dimensió econòmica: la població jove ha de rebre un acompanyament de qualitat que li permeti empoderar-se, emancipar-se i accedir a una   feina digna per tirar endavant el seu projecte vital.  

– Dimensió ambiental: el treball des d’una Perspectiva comunitària implica generar activitats sostenibles que potencien una consciència ecològica  exportable a altres àmbits de la vida.  

– Universalitat. El potencial replicador del programa es fonamenta en l’alta  adaptabilitat a les particularitats del territori i en l’aprofitament de les  economies d’escala que es generen.  

– Igualtat d’oportunitats. Aquest programa té la voluntat d’expandir-se a tot el  territori amb l’objectiu de garantir el benestar de les persones joves i construir una comunitat inclusiva amb igualtat d’oportunitats per a tothom.  

– Experiència. El programa està basat en l’experiència dels serveis locals de  joventut i intenta cobrir les necessitats detectades basant-se en experiències  reals.  

– Visió integral. Donat que la inclusió és un aspecte d’ampli espectre, és  important que s’involucrin en el projecte altres àrees com per exemple:  educació, esports, benestar social, salut, igualtat, Sostenibilitat…  

– Inclusió. Per al correcte desenvolupament d’aquest programa es requereix  que els diferents ens adoptin una visió transversal en el desenvolupament de  les accions previstes. És necessària la implicació dels ens locals, de la  Diputació de Barcelona i dels diferents agents socials, educatius i de salut  (educadors de carrer, dinamitzadors, espais joves, centres educatius, CAP,  CSMIJ, PICE…)  

– Mesurabilitat. El programa compta amb un sistema de seguiment i avaluació  que permet recollir dades i mesurar-ne l’impacte.

La primera fase pilot és biennal, va començar el mes de setembre de l’any 2022 i  finalitzarà el mes de desembre de l’any 2023. En aquesta fase hi participen els 46  municipis de més de 20.000 habitants de la demarcació de Barcelona.  

La segona fase pilot és anual, comença el mes de gener de 2023 i finalitza el mes de  desembre de l’any 2023. En aquesta fase hi participen els 83 municipis entre 5.000 i  20.000 habitants de la província de Barcelona i els 11 consells comarcals, que són  els encarregats de donar suport als 181 municipis de menys de 5.000 habitants de la  demarcació.

Per desplegar les dues fases pilot del programa, la Diputació de Barcelona ha invertit  prop de 6,1 milions d’euros.  

En el desplegament de la primera fase biennal s’han destinat 2.730.666,70 €  distribuïts de la següent manera:  

– Any 2022: 682.666,70 €  

– Any 2023: 2.048.000 €  

En el desplegament de la segona fase s’han destinat 3.360.000 €.

Finançat per la Diputació de Barcelona

L’aposta pel suport als municipis per part de Joventut de la Diputació de Barcelona ha fet que l’equip tècnic destinat a l’acompanyament als ens locals augmentés un  36%, en un altre pas per aconseguir ser més a prop i poder respondre a les  necessitats del territori.  

L’equip del Programa específic Escolta Jove està format per:  

– Montse Giménez Ferrer  

– Andrea Barraquer Artís  

– Marc Blanch Casadesús  

-Cap de la Unitat de Serveis al Territori: Eva Espuña Viñas  

-Cap de Joventut: Roberto Pescador Fernández de Larrea

Donat que la joventut és una etapa vital de vulnerabilitat socioemocional, els  destinataris de l’Escolta Jove són totes i tots els joves de la província de Barcelona,  independentment del seu origen ètnic i cultural, diversitat funcional, sexe, identitat i expressió de gènere, orientació sexual o condicions socioeconòmiques.  

Per poder arribar al conjunt total de joves de la demarcació, la Diputació de Barcelona aposta perquè aquest treball es dugui a terme des de la proximitat dels ens locals, amb la seva capacitat de vincle amb les persones joves mitjançant accions sostingudes en el temps, per poder teixir les confiances necessàries per abordar les  vulnerabilitats vivencials específiques d’aquest col·lectiu.

L’Escolta Jove es fonamenta en la intervenció amb el col·lectiu juvenil a partir d’una metodologia socioeducativa que situa l’individu en el centre del projecte, fent-lo protagonista del seu desenvolupament personal. Es tracta d’un treball holístic on es  reconeix el/la jove com a subjecte amb capacitat d’elecció, de decisió i d’acció.  

El/la professional Escolta Jove treballa des dels espais naturals de relació de la  població juvenil. Accedir a aquests espais permet relacionar-se des de la quotidianitat i normalitat afavorint una relació entre iguals, trencant estigmes i cultivant la confiança i el vincle. Amb aquesta acció també s’està apropant els diferents recursos a la  població jove del territori, entenent la figura professional com un recurs més.  

Cada ens del programa desenvolupa el sistema de participació que considera més  adient envers la seva població jove, tenint com a referència la metodologia del  projecte.

Actualment s’està treballant i col·laborant amb l’àmbit universitari per elaborar materials  especialitzats sobre els grans pilars temàtics de l’Escolta Jove i posar-los a disposició  dels ens participants del programa.

El programa Escolta Jove creu fermament en la importància de col·laborar i treballar  de manera conjunta amb altres actors. Les necessitats del jovent s’han de tractar de  manera àmplia i amb una visió integral, per aquesta raó es treballa de manera  transversal i col·laborativa amb altres àrees o departaments de l’administració  pública, ja siguin de la pròpia Diputació de Barcelona o d’altres administracions  (ajuntaments, consells comarcals o la Generalitat de Catalunya) o amb entitats del  sector.

L’esperit del programa és fer un acompanyament i mantenir una relació d’estreta col·laboració amb els ens locals municipals i supramunicipals de la província amb els quals es van construint sinergies i aliances per poder acompanyar les persones joves  d’una manera holística.

Per tal d’avaluar les dues fases pilot del programa, s’està fent el seguiment dels  següents indicadors:  

– Indicadors econòmics  

∙ Grau d’execució pressupostària i distribució per objectius i tipus  d’actuació  

– Indicadors d’activitat  

∙ Nombre de professionals vinculats a l’Escolta Jove 

∙ Nombre de professionals que han participat en les capacitacions  

∙ Nombre d’accions dutes a terme en el marc del programa i distribució per  objectius i tipus d’actuació  

∙ Nombre de persones joves ateses i distribució per gènere  

– Indicadors de satisfacció  

∙ Grau de satisfacció global del programa  

∙ Grau de satisfacció en relació amb l’acompanyament rebut per part del  personal de la Diputació de Barcelona  

∙ Grau d’idoneïtat del programa per respondre a les necessitats dels ens  locals  

Paral·lelament, des del departament de Joventut de la Diputació de Barcelona, s’està treballant en un  projecte col·laboratiu amb diversos ens locals per establir un sistema d’indicadors per a l’avaluació de les polítiques de joventut. Aquest projecte marcarà la tendència dels indicadors d’implementació i d’impacte del Programa específic Escolta Jove en el  futur.

El programa Escolta Jove ha estat escollit com una Bona Pràctica a nivell supramunicipal. És un exemple del suport que poden donar les diputacions a la implementació de les polítiques de joventut a les diferents localitats del territori. L’Escolta Jove dedica recursos directament per a professionals dedicats a l’atenció directa amb joves.

  1. Projecte contextualitzat: el programa vol donar resposta a les necessitats actuals de les persones joves. Les últimes dades en emancipació juvenil, abandonament escolar prematur, atur juvenil o benestar emocional han motivat les accions i activitats del projecte.
  2. Reproductibilitat: el projecte podria ser aplicat amb èxit per altres entitats de nivell supranacional amb competències en joventut.
  3. Creació d’aliances i capacitat cooperativa: el programa té en compte la importància de la col·laboració interinstitucional, i per tal de desenvolupar les seves activitats es coordina amb altres àrees o departaments de l’administració pública (ajuntaments, consells comarcals o la Generalitat de Catalunya) i amb entitats del tercer sector.
  4. Transparència: el projecte és transparent pel que fa als seus continguts, metodologies d’implementació i resultats. Posant a disposició pública aquesta informació a través de la pàgina web.

No disposem d’informació per aquest apartat.

Pàgina web del programa Escolta Jove

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Girl Zone: espai de sororitat

Projectes

Girl Zone: espai de sororitat

El projecte Girl Zone «espai de sororitat» és un projecte adreçat a noies joves del municipi de Pineda de Mar, i que té per objectiu treballar diferents aspectes de la vida de les joves, amb una mirada feminista, de transformació i crítica perquè les joves puguin donar resposta a dubtes que tinguin i conèixer altres…

Descripció general

El projecte Girl Zone «espai de sororitat» és un projecte adreçat a noies joves del municipi de Pineda de Mar, i que es duu a terme a través de 7 blocs temàtics que consten de 2 activitats cadascun i un últim bloc que consisteix en un curs formatiu d’Agents liles. Cada bloc pretén treballar diferents aspectes de la vida de les joves, amb una mirada feminista, de transformació i crítica on les joves puguin donar resposta a dubtes que tinguin, conèixer diferents realitats, plantejar-se reptes i canviar la visió de la seva realitat per tal de fer més conscient el seu procés de canvi cap a la vida adulta. 

Cada bloc va adreçat a una franja d’edat concreta, això ens permet adaptar cada activitat a les necessitats de les joves. El grup de joves es reunirà setmanalment per fer un berenar-trobada on es parlarà o es farà la dinàmica temàtica i durant la mateixa setmana es fa una excursió o activitat pràctica en relació al tema treballat.

En l’elaboració i implementació del Pla Local de Joventut 22-25, es va detectar un problema envers les relacions abusives i la violència masclista, les joves tenien una visió esbiaixada de l’amor i la creació de relacions de dependència i abús totalment normalitzades. A aquest fet li sumem la inseguretat que tenen les noies en l’horari nocturn, les actituds masclistes, i que han augmentat el nombre de joves que han patit violència. Per això vam veure molt necessari elaborar projectes i accions que empoderin a les joves, donant espais on es sentin segures, on reflexionar i parlar.

Aquesta diagnosi queda recollida en el Pla Local de Joventut 2022-2025 en el repte núm. 3 «Un poble que promogui les relacions d’igualtat entre les persones joves»

Aquest repte persegueix construir alternatives de relació més saludables, respectuoses i igualitàries entre els i les joves. L’empoderament de les persones joves ens fa posar la mirada no només en l’espai individual d’aquestes sinó també en la responsabilitat col·lectiva. I des d’aquí, es prioritzen els àmbits d’igualtat i convivència que han de permetre els objectius que es descriuen en el projecte.

Les activitats realitzades a l’edició 2023 han estat les següents:

Grup+12

  • Berenar Esport
  • Sortida Futbol Femení
  • Berenar Estètica-menstruació 
  • Taller de maquillatge
  • Berenar Bingo Musical
  • Berenar Memory voluntariat
  • Sortida a la Fundació Mona
  • CLOENDA
  • Sortida al TEATRE «La Xarxa»

Grup +16:

  • Berenar Sexpreading 
  • Sortida al Teatre Scratch 
  • Sortida a Activ Natura 
  • Berenar Família
  • Sortida Girona temps de Flors
  • Sortida al teatre “Ocaña”
  • Cursa de la DONA
  • Sortida al TEATRE «La Xarxa»
  • CLOENDA

Disseny: Elaboració del projecte i coordinació amb els agents implicats: Octubre-Desembre del 2022

Execució: Difusió i realització d’activitats: Gener-Juny 2023

Avaluació: agost 2023

El projecte compta amb dues activitats setmanals, el Dijous a la tarda xerrada-Berenar del tema a tractar i el cap de setmana l’excursió o activitat corresponent.

El cost total del projecte ha estat de 3.067,48€ per l’edició 2023.

El projecte ha estat finançat pel propi ens municipal.

El projecte ha estat realitzat per una educadora social i amb el suport i col·laboració de la resta de l’equip educatiu del Servei de Joventut.

Aquest projecte va dirigit a dos grups de 15 noies cadascun:

Girl zone +12: adreçat a noies joves de 12 a 15 anys.

Girl zone +16: adreçat a noies joves de 16 a 20 anys.

Les joves han estat seleccionades segons les seves necessitats personals i s’ha format cada grup de forma molt acurada tenint en compte la personalitat de cada participant i la seva situació personal. Són Joves conegudes per l’espai jove, pels Instituts i Serveis Socials.

En general, les activitats han estat adequades als interessos de les joves, que han participat en tot el que s’ha proposat. No obstant això, tampoc s’ha donat espai perquè les joves suggerissin activitats, ja que era un projecte tancat.

Durant el procés han sorgit possibles activitats a les quals s’ha convidat les joves a participar i aquestes han respost correctament i amb motivació.

El projecte Girl Zone ha permès crear un grup de joves consolidat i compromès que ha participat en altres activitats organitzades per l’Ajuntament, com ara la Cursa de la Dona, organitzada per l’Àrea d’Esports, la Festa Holi, de l’Àrea d’Igualtat i l’Obra de teatre OCAñA, organitzada pel SAI.

En algunes activitats, han col·laborat en l’organització i a d’altres han participat i gaudit.

En algunes activitats ha estat necessària la coordinació amb altres tècnics, amb esports, promoció de la salut i igualtat. Aquests són tècnics amb els quals ja es treballa habitualment des de l’Àrea de Joventut, per tant, la comunicació i coordinació ha estat fàcil, àgil i fluida.

El projecte no col·labora amb altres entitats del poble o altres administracions, el que sí que s’ha fet és participar en activitats organitzades per altres àrees de l’ajuntament.

L’avaluació s’ha dut a terme a través de:

– Grau de satisfacció de les joves i assoliment d’expectatives.

– Grau de participació en les sessions de les joves.

– Percepció de les educadores.

I s’han tingut en compte els següents indicadors:

– Nombre de participants a les sessions.

– Nombre de demandes realitzades i nombre de respostes donades.

– Grau de satisfacció dels joves participants.

– Grau de satisfacció dels responsables del projecte.

També s’ha dut a terme una cloenda amb dinàmiques participatives on les joves han pogut expressar el seu grau de satisfacció.

La creació del projecte respon a les necessitats de les joves del territori i al Pla Local de Joventut. Genera un impacte positiu al territori afavorint el compromís de les joves com agents de canvi i fomenta la creació de xarxa i la cooperació entre joves.

  1. Projecte contextualitzat: el projecte neix arran de l’elaboració i implementació del Pla Local de Joventut 22-25 que va permetre detectar un problema envers les relacions abusives i la violència masclista. Tant l’elecció de les participants com les activitats que implementa el projecte donen resposta a necessitats i demandes concretes de les joves del municipi.
  1. Projecte innovador: el projecte dona resposta a unes necessitats molt concretes a través d’una metodologia innovadora que no s’havia aplicat abans al territori.
  2. Possibilitat de rèplica: Es tracta d’un Projecte innovador amb capacitat de rèplica en altres localitats per a facilitar la creació d’espais on les noies siguin protagonistes i on es promoguin les relacions d’igualtat entre les persones joves.
  3. Projecte inclusiu: el projecte garanteix que les joves que es troben en situació de vulnerabilitat tinguin una atenció acurada, arribant a tenir les mateixes oportunitats que la resta de joves. Dona l’oportunitat a joves en situació de vulnerabilitat a accedir a activitats a les quals habitualment no tenen accés. Aquest fet ha quedat palès amb la il·lusió i motivació de les participants.
  4. Promoció de la igualtat de gènere: el projecte prioritza que les joves se sentin partícips i protagonistes del projecte. Gràcies a la participació al Girl Zone les joves han adquirit consciència de grup i han practicat la cooperació mútua. Les joves esdevenen referents entre els seus/les seves iguals, impulsant accions concretes de sensibilització i prevenció de conductes sexistes, violències LGTB-fòbiques i desigualtats de gènere al municipi.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat

No disposem d’informació per aquest apartat.

No disposem d’informació per aquest apartat.


Ampliem la crida per a presentar nous projectes a la plataforma de Bones Pràctiques fins al 30 de setembre

Notícies

Ampliem la crida per a presentar nous projectes a la plataforma de Bones Pràctiques fins al 30 de setembre

Si vols presentar un nou projecte a la crida d’aquest any, encara hi ets a temps. Pots enviar la teva sol·licitud fins el dia 30 de setembre!

Si vols presentar un nou projecte a la crida d’aquest any, encara hi ets a temps. Pots enviar la teva sol·licitud fins el dia 30 de setembre! Si tens dubtes sobre què implica presentar un projecte o sobre com fer la sol·licitud, tens tota la informació a continuació: 

Què és la Plataforma de Bones Pràctiques en l’àmbit de joventut?

És una iniciativa de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ), que ja s’ha convertit en un punt de trobada dels i les professionals de joventut i en una eina útil per a la millora dels programes que es desenvolupen arreu del país. Actualment, la plataforma compta amb 35 projectes referents en l’àmbit de joventut.

Com s’avaluen els projectes que es presenten a la crida?

Tots els projectes que es presentin a la crida seran avaluats pels membres del Consell Avaluador de la Plataforma, que actualment està format per 6 persones expertes en polítiques de joventut.

Després de comprovar que els projectes presentats compleixen amb certs requisits mínims, el Consell Avaluador farà la valoració dels projectes a partir dels 12 criteris que teniu especificats al web de la plataforma. 

Què passa si el meu projecte és seleccionat com a Bona Pràctica?

Tots els projectes seleccionats com a Bona Pràctica, passaran a formar part de la plataforma web del projecte. Des de l’ACPJ, no només farem difusió del projecte a través del web i de les nostres xarxes socials, sinó que tots els projectes avaluats com a Bona Pràctica seran presentats en una jornada presencial oberta al públic, on assistiran professionals de joventut d’arreu del territori. 

Com puc per la meva proposta?

Pots fer la teva proposta, fins al 30 de setembre, seguint les instruccions que trobaràs en aquest enllaç

Molta sort!