El coordinador del projecte, Pep Montes, en va presentar les línies mestres durant la darrera sessió de la trobada, i va atendre nombroses preguntes sobre el seu contingut i característiques.

Tot i que existeixen diverses experiències de presentació de bones pràctiques a diferents punts de l’Estat, va cridar fortament l’atenció el fet que la proposta catalana es realitza des de la independència del criteri tècnic i que observa els projectes des d’una perspectiva evolutiva, i no només com una fotografia fixa en un moment puntual. Algun dels participants va demanar explícitament que l’AcPpJ recollís experiències de la resta de l’Estat, però Pep Montes va aclarir que la coherència del projecte requereix que siguin els professionals de cada territori els que liderin la proposta. En aquest sentit, es va mostrar obert a compartir l’experiència amb qui ho desitgés i, si s’escau, a donar suport a iniciatives paral·leles en altres territoris.

Montes va defensar el projecte tot animant els professionals de les polítiques de joventut a empoderar-se, i a assumir major protagonisme a l’hora de definir linies i criteris d’actuació, com a veritables coneixedors del sector. En aquest sentit va insistir també en la importància que les organitzacions juvenils i els equips tècnics que executen les polítiques treballin junts per al seu desplegament i que en cap cas actuïn com a oponents o adversaris.

La ponència de Montes es va desenvolupar en el marc del seminari Políticas de Juventud en épocas de crisis, i per aquesta raó va prendre una especial relleu la constatació que la majoria de bones pràctiques presenten una davallada remarcable en els seus recursos econòmics. En aquest sentit, tothom va estar d’acord que l’exemple dels projectes d’èxit era molt útil per trobar vies de consolidació i preservació de les polítiques de joventut.

En aquest video hi ha declaracions de Gabriel Navarro, coordinador del seminari i responsable del servei Informajoven, de l’ajuntament de Murcia, i de Pep Montes.